País Valencià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

País Valencià és un terme, essencialment geogràfic, que actualment usa el catalanisme, que se li conferix a Valéncia junt en el de Regne de Valéncia i Comunitat Valenciana.

Encara que este terme s'escomençà a usar en els anys 30, durant la II República Espanyola (en una connotació diferent a l'actual) i estava inclòs en la redacció dels primers Estatuts d'Autonomia i més tart durant la transició democràtica i la preautonomia, actualment és amprat únicament pel moviment catalaniste, per analogia en "País" (singular) Països Catalans (plural). En la redacció de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 en substitució de País Valencià s'oferí el despersonalisador nom de Comunitat Valenciana, en contra abdós noms dels tradicionals i històrics Regne de Valéncia o Valéncia.

Els sectors valencianistes aduïxen ademés que este terme resulta despersonalisador, puix desposseïx a Valéncia del seu nom històric i real de Regne de Valéncia, quan per eixemple en Catalunya sí que s'usa molt habitualment el nom històric de Principat de Catalunya o El Principat a soles, o inclús els asturians gasten el nom oficial de Principat d'Astúries, etc.

País Valencià en l'història

A pesar de que Regne de Valéncia és la denominació més tradicional, trobada per primera vegada en l'any 1238, la denominació de "País Valencià" fon usada pel flare Agustín Bella en la seua obra "Vida de fra Agustín Antonio Pascual"[1] afirmava en l'any 1699, encara estant vigent les institucions forals del Regne de Valéncia, que:

"... no le tenía el Señor destinado para apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano..."

País Valencià en l'estatut d'autonomia de Benicàssim (Estatut rebujat)

TÍTUL 1. Artícul 1:

  • 1. El pueblo valenciano, cuya forma histórica de institucionalización política fue el Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma de acuerdo con lo dispuesto en la Constitución y en el presente Estatuto, con la denominación del País Valenciano.
  • 2. El País Valenciano es la expresión de la voluntad democrática y del derecho del autogobierno del Pueblo Valenciano, y se rige por el presente Estatuto, que es su norma institucional básica.
  • 3. El País Valenciano, en el marco de la Constitución de España, tiene por objeto reforzar la democracia y garantizar la participación de todos los ciudadanos en la realización de sus fines.

Cites històriques

Millones de españoles, fuera del Reino de Valencia, ignoran que durante el siglo XX se ha desencadenado, y ahora ruge con más fuerza que nunca, una campaña para una nueva reconquista de Valencia, denominada ya, aviesamente, país valenciano; una reconquista aviesa y falsaria porque jamás hubo conquista en ese contexto: una invasión, de momento cultural, del Reino de Valencia y hasta el alma de Valencia por las nuevas mesnadas del pancatalanismo rampante, que se empeñan en convertir al reino ancestral, que nos revitalizó y nos legó el rey don Jaime el Conquistador, en nombre de no se qué inexistentes y ficticios Paises Catalanes.
Misterios de la Historia (Cap. IX). Ricardo de la Cierva
Desde cualquier punto de vista que se vea, Valencia tuvo una identidad sumamente profunda, consolidada, que es lo que le permitió, y a pesar de la Guerra de Sucesión que abolió el régimen foral, que existiera una conciencia de comunidad. El reino, la denominación regne, que aún se conserva, hizo conservar esa realidad propia de Valencia. [...] El término país es un galicismo, mal traducido, que en origen aplica sólo el hecho geográfico, montes, valles, ríos, pero no referido a una comunidad cultural, social, política o económica. Es falso, como el silogismo de hablamos una misma lengua, tenemos una cultura en común luego somos una misma nación. Es un silogismo forzado.
Gustavo Villapalos (Las Provincias, 10.12.1987). Entrevistat per Baltasar Bueno

Vore també

Enllaços externs

Referències

  1. Agustín Bella, Vida del venerable i apostòlic serf de Deu el P.M.Fr. Agustin Antonio Pascual ..., Valéncia 1699, pàg. 41, imprenta de Vicente Cabrera. Biblioteca Nacional d'Espanya: 3/64918. Reproducció: DGmicro/21722.