Penyó d'Ifach

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 16:39 30 maig 2020 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «El Penyó d'Ifach, també nomenat '''Penyal d'Ifach''', és un Parc Natural situat en la població valenciana i alacantina de Calp. Este parage fon dec…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

El Penyó d'Ifach, també nomenat Penyal d'Ifach, és un Parc Natural situat en la població valenciana i alacantina de Calp.

Este parage fon declarat parc natural pel govern valencià el 19 de giner de 1987 en una superfície de 45 hectàrees. Es troba en la comarca de la Marina Alta, al nort de la província d'Alacant, ubicat en el terme municipal de Calp. Posteriorment, el 2 d'abril de 2015, es va ampliar el llímit de protecció a 53,3 hectàrees.

Geografia

El parc està situat en un penyó aïllat en la costa nort de la província d'Alacant, constituint el penyó una de les últimes montanyes de la cordillera Bètica i alcançant una altitut de 332 metros.​ Esta enorme mole calcàrea descendix de manera abrupta cap a la mar i està unida al continent per un istme detrític. Per les seues característiques físiques és un vèrtiç geodèsic de tercer orde, que fon utilisat en el seu moment per a la triangulació d'Espanya. Existix una ruta de senderisme que porta fins al cim del Penyó d'Ifach. Des d'allí hi ha molt bones vistes del Mediterràneu i en dies clars és possible divisar l'illa de Formentera, Eivissa i el cap de Santa Pola.

Clima

El parc presenta un típic clima mediterràneu. La precipitació mija anual és de 500 mm., en fortes irregularitats. Temperatura mija anual entre 10 °C i 26 °C. Els hiverns són suaus i els estius càlits, en miges d'entre 25,5 °C i 26 °C en agost.

Flora

Les característiques del parc fan que siga molt important la presència de vegetació rupícola endèmica com la silene d'Ifach, el tomello, l'escabiosa de roca o la ferradura valenciana.

En les zones altes de l'alvertent septentrional es pot trobar vegetació arbustiva com la margallonera, la savina negra, la coscollina, el raïm de mar, mentres que en les zones inferiors de dita ala es troba el llentiscle, el bayó, la mareselva, l'esparreguera, la ginebrera o el gesmiler.

Fauna

El parc és refugi per a aus com el cormorà, la gavina, el falcó d'Eleonor, el falcó pelegrí o la falcia pàlida.

Com en el restant de la Marina Alta, és notable la seua riquea malacològica en espècies de moluscs terrestres (caragols). També és d'interés la presència de coleòpters i particularment les seues colónies d'aus. Se citen unes 80 espècies distintes d'aus entre les aniuadores, les migratòries i les errants. Destaca la presència del falcó d'Eleonor, del cormorà monyut i els estornells. Aniuen la falcia pàlida, la gavina patigroga i el falconet. Els animals roquers aprofiten qualsevol clavill o forat per a fer els seus nius. Les rapaces i les abundants gavines fan els seus nius en els escarpats del solejat amurallat meridional. Als seus peus, els riscs despresos servixen de posader a cormorans i gavines.

Accés

La localitat de Calp es troba al peu del penyó i és fàcilment accessible per l'autopista AP-7 i la carretera nacional N-332. L'accés al parc és gratuït i lliure durant tot el dia, mentres hi haja llum solar.

Vore també