Diferència entre les revisions de "Percebe"
(Percebes) |
m (Text reemplaça - ' serie ' a ' série ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''percebe''' ('''''Pollicipes pollicipes''''') | + | [[Image:percebe.jpg|thumb|right|<center>Percebe</center>]] |
| + | |||
| + | El '''percebe''' ('''''Pollicipes pollicipes''''') és un [[crustàceu]] de la [[classe (biologia)|classe]] cirròpodos ([[Cirròpoda]]) que creix sobre roques batudes per l'onage. S'alimenta per filtració, ya que, degut a la seua carència d'extremitats, permaneixen immòvils adherits a les roques tota sa vida adulta. | ||
== Anatomia == | == Anatomia == | ||
| − | El cos està protegit per una | + | El cos està protegit per una série de plaques i se subjecta al substrat per un pedúncul, desenrollat per modificació de ses antenes (és [[sèssil]]). No té [[Ull|ulls]]. |
== Cicle de vida == | == Cicle de vida == | ||
| − | Al igual que | + | Al igual que el restant dels [[cirròpodos]], ''Pollicipes pollicipes'' és [[hermafrodita]]. |
| − | Com ocorre en tots els [[crustàceus]] el seu desenroll no és directe, necessitant realisar una | + | Com ocorre en tots els [[crustàceus]] el seu desenroll no és directe, necessitant realisar una série de mudes ([[ecdisis]]) per a créixer. |
== Larves == | == Larves == | ||
| Llínea 20: | Llínea 22: | ||
== Creències == | == Creències == | ||
| − | En [[Europa]], fins ben entrada la [[Edat Moderna]] se cregué que algunes espècies de [[ganso]]s (las del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Branta]]'') eren la metamorfosis madura dels percebes (cridant-se en anglés ''barnacles'' tant ad estos cirròpodos com a eixes aus); este era un dels modos en que la gent burlava el dejuni de carns durant la [[quaresma]], donat que segons el [[cristianisme]] durant eixe periodo les úniques carns que se podien menjar eren les de [[peix]]os y [[marisc]]s, d'este modo les [[aus]] cridades de la mateixa manera i inclús, en alguna ocasió, atres similars ([[ganso]]s, [[pato]]s...) eren classificades com [[peixcat]]. Entre els arguments per a tan curiosa [[taxonomia]] estava el fet de que els percebes tenen apèndix que recorden a [[ploma|plomes]] i que, al tractar-se de aus migratòries, no se coneixien els seus nius ni cries. | + | En [[Europa]], fins ben entrada la [[Edat Moderna]] se cregué que algunes espècies de [[ganso]]s (las del [[gènero (biologia)|gènero]] ''[[Branta]] '') eren la metamorfosis madura dels percebes (cridant-se en anglés ''barnacles'' tant ad estos cirròpodos com a eixes aus); este era un dels modos en que la gent burlava el dejuni de carns durant la [[quaresma]], donat que segons el [[cristianisme]] durant eixe periodo les úniques carns que se podien menjar eren les de [[peix]]os y [[marisc]]s, d'este modo les [[aus]] cridades de la mateixa manera i inclús, en alguna ocasió, atres similars ([[ganso]]s, [[pato]]s...) eren classificades com [[peixcat]]. Entre els arguments per a tan curiosa [[taxonomia]] estava el fet de que els percebes tenen apèndix que recorden a [[ploma|plomes]] i que, al tractar-se de aus migratòries, no se coneixien els seus nius ni cries. |
| + | [[Categoria:Biologia]] | ||
| + | [[Categoria:Animals]] | ||
| + | [[Categoria:Invertebrats]] | ||
| + | [[Categoria:Crustàceus]] | ||
[[Categoria:Invertebrats comestibles]] | [[Categoria:Invertebrats comestibles]] | ||
| + | [[Categoria:Aliments]] | ||
Revisió de 11:08 19 gin 2020
El percebe (Pollicipes pollicipes) és un crustàceu de la classe cirròpodos (Cirròpoda) que creix sobre roques batudes per l'onage. S'alimenta per filtració, ya que, degut a la seua carència d'extremitats, permaneixen immòvils adherits a les roques tota sa vida adulta.
Anatomia
El cos està protegit per una série de plaques i se subjecta al substrat per un pedúncul, desenrollat per modificació de ses antenes (és sèssil). No té ulls.
Cicle de vida
Al igual que el restant dels cirròpodos, Pollicipes pollicipes és hermafrodita.
Com ocorre en tots els crustàceus el seu desenroll no és directe, necessitant realisar una série de mudes (ecdisis) per a créixer.
Larves
Presenta nauplius de vida lliure, que al desenrollar-se se transforma en una larva cipris. Abdós son pelàgiques, i pertanyen, durant esta etapa de sa vida al plàncton (concretament al meroplàncton).
Gastronomia
S'explota sobre tot des de Galícia i Astúries, Cantàbria, Euskadi, Portugal, Chile, Canadà i França (especialment en Belle Isle) seent la costa gallega un dels millors llocs per a esta espècie, constituent un producte típic de sa gastronomia; se recull manualment en las roques situades en la zona intermareal de les ries, acantiats, illes, etc., en risc considerable per als operaris, localment cridats ''percebeiros o ' 'lanpernaris" (en Euskadi és un marisc residual degut a que el govern vasc no té cap tipo d'interés en este marisc (tres o quatre persones se dediquen en la C.A.V a peixcar percebes). Mentres que en tot el cantàbric és una peixquera en un important número de mariscadors.
La part comestible és la que forma el pedúncul.
El seu equivalent comestible americà és el picoroco.
Creències
En Europa, fins ben entrada la Edat Moderna se cregué que algunes espècies de gansos (las del gènero Branta ) eren la metamorfosis madura dels percebes (cridant-se en anglés barnacles tant ad estos cirròpodos com a eixes aus); este era un dels modos en que la gent burlava el dejuni de carns durant la quaresma, donat que segons el cristianisme durant eixe periodo les úniques carns que se podien menjar eren les de peixos y mariscs, d'este modo les aus cridades de la mateixa manera i inclús, en alguna ocasió, atres similars (gansos, patos...) eren classificades com peixcat. Entre els arguments per a tan curiosa taxonomia estava el fet de que els percebes tenen apèndix que recorden a plomes i que, al tractar-se de aus migratòries, no se coneixien els seus nius ni cries.