Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
80 bytes afegits ,  16:02 25 ago 2019
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un historiador, teòlec i el primer croniste del [[Regne de Valéncia]].  
+
'''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un historiador, teòlec i el primer croniste del [[Regne de Valéncia]].
   −
D'orige [[Alemanya|alemà]], estudià Humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en l'any [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En l'any [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''.
+
== Biografia ==
 +
 
 +
Pere Antoni Beuter, d'orige [[Alemanya|alemà]], estudià Humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en l'any [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En l'any [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pau III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''.
 +
 
 +
== Primer croniste del Regne de Valéncia ==
 
   
 
   
Pere Antoni Beuter fon el primer croniste del Regne de Valéncia i un [[Exégesis|exegeta]], famós per la seua tendència a fabular. Fon el creador i difusor de moltes fabules, com la de l'orige del [[Senyal d'Aragó|senyal d'Aragó]], i la del supost [[Penó de la Conquista]], nomenat pels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] com a ''Penó de la Conquesta''. Les seues principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de l'història de Valéncia'' de l'any [[1538]], en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mits. Esta, tingué tanta difusió que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] (en [[1546]]) i atra en [[idioma italià|italià]] (en [[1556]]). La ''Segunda parte de la crónica general de España'', fon publicada únicament en castellà en l'any [[1550]]. Es creu que redactà una tercera part inèdita.  
+
Pere Antoni Beuter, fon el primer croniste del Regne de Valéncia i un [[Exégesis|exegeta]], famós per la seua tendència a faular. Fon el creador i difusor de moltes faules, com la de l'orige del [[Senyal d'Aragó|senyal d'Aragó]], i la del supost [[Penó de la Conquista]], nomenat pels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] com a ''Penó de la Conquesta''. Les seues principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de l'història de Valéncia'' de l'any [[1538]], en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mits. Esta, tingué tanta difusió que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] (en [[1546]]) i atra en [[idioma italià|italià]] (en [[1556]]). La ''Segunda parte de la crónica general de España'', fon publicada únicament en castellà en l'any [[1550]]. Es creu que redactà una tercera part inèdita.  
     
22 679

edicions

Menú de navegació