Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| }} | | }} |
− | '''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un historiador, teòlec i el primer croniste del [[Regne de Valéncia]]. | + | '''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un historiador, teòlec i el primer croniste del [[Regne de Valéncia]]. |
| | | |
− | D'orige [[Alemanya|alemà]], estudià Humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en l'any [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En l'any [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''.
| + | == Biografia == |
| + | |
| + | Pere Antoni Beuter, d'orige [[Alemanya|alemà]], estudià Humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en l'any [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En l'any [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pau III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''. |
| + | |
| + | == Primer croniste del Regne de Valéncia == |
| | | |
− | Pere Antoni Beuter fon el primer croniste del Regne de Valéncia i un [[Exégesis|exegeta]], famós per la seua tendència a fabular. Fon el creador i difusor de moltes fabules, com la de l'orige del [[Senyal d'Aragó|senyal d'Aragó]], i la del supost [[Penó de la Conquista]], nomenat pels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] com a ''Penó de la Conquesta''. Les seues principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de l'història de Valéncia'' de l'any [[1538]], en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mits. Esta, tingué tanta difusió que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] (en [[1546]]) i atra en [[idioma italià|italià]] (en [[1556]]). La ''Segunda parte de la crónica general de España'', fon publicada únicament en castellà en l'any [[1550]]. Es creu que redactà una tercera part inèdita. | + | Pere Antoni Beuter, fon el primer croniste del Regne de Valéncia i un [[Exégesis|exegeta]], famós per la seua tendència a faular. Fon el creador i difusor de moltes faules, com la de l'orige del [[Senyal d'Aragó|senyal d'Aragó]], i la del supost [[Penó de la Conquista]], nomenat pels [[Pancatalanisme|pancatalanistes]] com a ''Penó de la Conquesta''. Les seues principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de l'història de Valéncia'' de l'any [[1538]], en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mits. Esta, tingué tanta difusió que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] (en [[1546]]) i atra en [[idioma italià|italià]] (en [[1556]]). La ''Segunda parte de la crónica general de España'', fon publicada únicament en castellà en l'any [[1550]]. Es creu que redactà una tercera part inèdita. |
| | | |
| | | |
Llínea 30: |
Llínea 34: |
| == Cites == | | == Cites == |
| | | |
− | {{Cita|''Imprimiose pues en lengua Valenciana, como yo la compuse.''|Dedicatòria de la primera part de la ''Coronica General de toda España y especialmente del Reino de Valencia'' (Valéncia, 1604) per Pere Antoni Beuter}} | + | {{Cita|''Imprimiose pues en lengua Valenciana, como yo la compuse.''}} |
| + | |
| + | * Dedicatòria de la primera part de la ''Coronica General de toda España y especialmente del Reino de Valencia'' (Valéncia, [[1604]], és una fidel reproducció de l'edició de [[1546]]) per Pere Antoni Beuter. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |