Diferència entre les revisions de "Plans aliats per a l'indústria alemana despuix de la Segona Guerra Mundial"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
m
 
Llínea 7: Llínea 7:
  
 
== Nivell de plans indústrials ==
 
== Nivell de plans indústrials ==
El primer "nivell de pla industrial", firmat pels Aliats el [[29 de març]] de [[1946]], afirmava que l'indústria pesada alemana deuria reduir-se en un 50% dels nivells de 1938 mediant la destrucció de 1500 plantes de fabricació. En giner de 1946 el Consell de Control Aliat sentà les bases de la futura economia alemana controlant la capacitat de producció d'acer: el màxim permitit fon de 5.800.000 tonelades d'acer a l'any, l'equivalent al 25% dels nivels de producció anterior a la guerra. El Regne Unit, en la zona del qual es traovava la major part de la producció d'acer, discutí una reducció menor de 12 millons de tonelades d'acer al any, pero tingué que demanar permis als Estats Units, França i la URSS (que volia una reducció fins a un llimit de 3 millons). Se desmantelaren les fabriques que no eren necessàries. L'estandart de vida d'Alemanya es voria reduit als pijors moments de la Gran Depressió (1932).  
+
El primer "nivell de pla industrial", firmat pels Aliats el [[29 de març]] de [[1946]], afirmava que l'indústria pesada alemana deuria reduir-se en un 50% dels nivells de [[1938]] mediant la destrucció de 1500 plantes de fabricació. En [[giner]] de 1946 el Consell de Control Aliat sentà les bases de la futura economia alemana controlant la capacitat de producció d'acer: el màxim permitit fon de 5.800.000 tonelades d'acer a l'any, l'equivalent al 25% dels nivels de producció anterior a la guerra. El Regne Unit, en la zona del qual es traovava la major part de la producció d'acer, discutí una reducció menor de 12 millons de tonelades d'acer al any, pero tingué que demanar permis als Estats Units, França i la URSS (que volia una reducció fins a un llimit de 3 millons). Se desmantelaren les fabriques que no eren necessàries. L'estandart de vida d'Alemanya es voria reduit als pijors moments de la Gran Depressió ([[1932]]).  
  
 
[[Categoria:Ocupació aliada d'Alemanya]]
 
[[Categoria:Ocupació aliada d'Alemanya]]

Última revisió del 03:19 24 març 2020

Fronteres de l'Alemanya de la posguerra (1949). Alemània Occidental en blau, Alemanya Oriental en roig, el protectorat del Saar baix control econòmic francés en vert i l'àrea del Ruhr, el motor industrial d'Alemanya Occidental, es mostra en marró degut a que es trobava baix control de l'Autoritat Internacional del Ruhr. El territori alemà anterior a la guerra a l'est de la llínea Oder-Neise es mostra en grisa i va ser assignat a Polònia o anexionat per la Unió Soviètica. Incloïa Silesia, el segon centre industrial alemà despuix del Ruhr. Berlín Occidental de mostra en groc.

Els plans industrials per a Alemanya varen ser dissenyats pels aliats per a impondre-se'ls a Alemanya despuix de la Segona Guerra Mundial per a reduir i controlar la capacitat industrial alemana.

Antecedents[editar]

Despuix de la Conferència de Postdam, en els Estats Units operant baix l'influència del pla Morgenthau, els aliats varen decidir abolir les forces armades alemanes aixina com les fàbriques de munició i les indústries civils que pogueren recolzar-les. Açò va incloure la destrucció de tota la capacitat de fabricar bucs i aeronaus. Ademés, es va decidir restringir les indústries civils que pogueren tindre una aplicació militar. Les restriccions d'estes últimes varen ser establides per a "les necessitats aprovades en temps de pau", les quals es varen definir d'acort als estàndarts europeus. Per a conseguir-ho, cada tipo d'indústria es va revisar per a vore lo que necessitava cadascuna segons este nivell mínim de necessitats de l'indústria.

Nivell de plans indústrials[editar]

El primer "nivell de pla industrial", firmat pels Aliats el 29 de març de 1946, afirmava que l'indústria pesada alemana deuria reduir-se en un 50% dels nivells de 1938 mediant la destrucció de 1500 plantes de fabricació. En giner de 1946 el Consell de Control Aliat sentà les bases de la futura economia alemana controlant la capacitat de producció d'acer: el màxim permitit fon de 5.800.000 tonelades d'acer a l'any, l'equivalent al 25% dels nivels de producció anterior a la guerra. El Regne Unit, en la zona del qual es traovava la major part de la producció d'acer, discutí una reducció menor de 12 millons de tonelades d'acer al any, pero tingué que demanar permis als Estats Units, França i la URSS (que volia una reducció fins a un llimit de 3 millons). Se desmantelaren les fabriques que no eren necessàries. L'estandart de vida d'Alemanya es voria reduit als pijors moments de la Gran Depressió (1932).