Diferència entre les revisions de "Pont de la Trinitat (Valéncia)"
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Hui fa el mateix treball comunicant les dos vores dels [[riu Túria]] des del carrer Salvador al carrer Alboraya. | Hui fa el mateix treball comunicant les dos vores dels [[riu Túria]] des del carrer Salvador al carrer Alboraya. | ||
| + | ==Historia== | ||
| + | Fon u dels dos ponts històrics de que disponia Valéncia ya en l'época dels àraps. El primer era el d'[[Al-Qantara]] (Serrans) i el de [[Bab al-Warraq]] el nomenat hui de la Trinidad. En esta época, el pont era de fusta i prenia nom la porta que es trobava en l'actual carrer Salvador, la porta tenia dos torres en barbacana. Les fonts musulmanes ho descriuen aixina: | ||
| + | |||
| + | {{cita|Se ix per la porta de Bab al-Warraq i, per un pont de fusta, s'encreua el riu cap a un raval que hi ha allí.(raval d'al-yadida és dir barriada nova, traduït pel Cid i després Jaume I com Vilanova)}} | ||
| + | |||
| + | En este pont és on va morir [[Mubarak]], un dels primers reis de la [[taifa de Valéncia]]. | ||
Hui el Pont de la Trinitat és el més antic dels que es conserven ([[1402]]), potser pel fet que va sobreviure a la riuada del [[27 de setembre]] de [[1517]], aixina el de la Trinitat només va patir danys en els seus baranes. | Hui el Pont de la Trinitat és el més antic dels que es conserven ([[1402]]), potser pel fet que va sobreviure a la riuada del [[27 de setembre]] de [[1517]], aixina el de la Trinitat només va patir danys en els seus baranes. | ||
| − | + | Des de la construcció en 1256 del [[monasteri de la Trinitat]], el pont va prendre el nom del monasteri, este, fon centre eclesial i del humanisme renaixentista del [[Sigle d'Or Valencià]]. | |
| + | |||
| + | En época de [[Jaume I]] continuava sent de fusta com s'acredita en el [[Repartiment]]. El [[16 d'abril]] de [[1274]] es van concedir a Valéncia el cobrament de certs drets per a edificar-los de pedra,alguna cosa que arribe a bon fi en [[1356]]. | ||
| + | |||
| + | ==Arquitectura== | ||
| + | |||
| + | L'actual pont és una gran obra de selleria gòtica en nou arcs apuntats molt oberts. Algunes fonts afirmen que va servir de model per a la reconstrucció dels restants ponts. | ||
| − | |||
| − | Des de [[1947]] es troben ubicades en ell les escultures de marbre de [[Sant Lluís Bertran]] i de [[Sant Tomàs de Vilanova]] realisades en [[1693]] per[[Jacobo Ponzanelli]], i que anteriorment van estar en el [[pont de Sant Josep]]. | + | Des de [[1947]] es troben ubicades en ell les escultures de marbre de [[Sant Lluís Bertran]] i de [[Sant Tomàs de Vilanova]] realisades en [[1693]] per [[Jacobo Ponzanelli]], i que anteriorment van estar en el [[pont de Sant Josep]]. |
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
Revisió de 15:07 13 jul 2009
El pont de la Trinitat es un pont de la ciutat de Valéncia que comunicava la ciutat antiga, a través de la Porta Bab al-Warraq, en l'arraval de Vilanova i el Monasteri de la Trinitat en l'actual carrer Alboraya.
Hui fa el mateix treball comunicant les dos vores dels riu Túria des del carrer Salvador al carrer Alboraya.
Historia
Fon u dels dos ponts històrics de que disponia Valéncia ya en l'época dels àraps. El primer era el d'Al-Qantara (Serrans) i el de Bab al-Warraq el nomenat hui de la Trinidad. En esta época, el pont era de fusta i prenia nom la porta que es trobava en l'actual carrer Salvador, la porta tenia dos torres en barbacana. Les fonts musulmanes ho descriuen aixina:
En este pont és on va morir Mubarak, un dels primers reis de la taifa de Valéncia.
Hui el Pont de la Trinitat és el més antic dels que es conserven (1402), potser pel fet que va sobreviure a la riuada del 27 de setembre de 1517, aixina el de la Trinitat només va patir danys en els seus baranes.
Des de la construcció en 1256 del monasteri de la Trinitat, el pont va prendre el nom del monasteri, este, fon centre eclesial i del humanisme renaixentista del Sigle d'Or Valencià.
En época de Jaume I continuava sent de fusta com s'acredita en el Repartiment. El 16 d'abril de 1274 es van concedir a Valéncia el cobrament de certs drets per a edificar-los de pedra,alguna cosa que arribe a bon fi en 1356.
Arquitectura
L'actual pont és una gran obra de selleria gòtica en nou arcs apuntats molt oberts. Algunes fonts afirmen que va servir de model per a la reconstrucció dels restants ponts.
Des de 1947 es troben ubicades en ell les escultures de marbre de Sant Lluís Bertran i de Sant Tomàs de Vilanova realisades en 1693 per Jacobo Ponzanelli, i que anteriorment van estar en el pont de Sant Josep.