Diferencia entre pàgines "Presidents de la Generalitat Valenciana" i "Pera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{en desenroll}}
+
[[File:Pears.jpg|thumb|Peres]]
−
El '''President de la Generalitat''' ostenta la més alta representació de la [[Comunitat Valenciana]], i a la seua volta és el cap del [[Consell de la Generalitat Valenciana]], elegit per mig de [[sufragi indirecte]] per les [[Corts Valencianes]] i, com a tal, representant ordinari de l'Estat en la [[Comunitat Valenciana]].<ref>{{cita web |url=http://www.docv.gva.es/datos/2006/04/11/pdf/2006_4177.pdf |título=LEY ORGÁNICA 1/2006, de 10 de abril, de Reforma de la Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, de Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana.|autor=Generalitat Valenciana |fecha=10 d'abril de 2006|formato=pdf |obra=DOCV}}</ref>
 
  
−
== Llistat de presidents ==
+
La '''pera''' és el fruit de l’arbre Pirus communis o perera, de tamany similar al de la [[poma]] pero de forma més allargada, més estreta per la part del peçó i més ampla per la part contrària, havent-ne una gran varietat de classes.
  
−
{|class="wikitable" style="text-align:center" border=2 solid black
+
La pera és una fruta sucosa, carnosa, i una de les més importants produïdes en les regions templades.
−
! Llegislatura
+
 
−
! Govern<ref name="consell">{{cita web |url=http://www.argos.gva.es/va/institucional/consell/ |título=Governs de la Generalitat|autor=Generalitat Valenciana |fecha=12 de juny de 2014|obra=www.argos.gva.es}}</ref>
+
== Varietats ==
−
! colspan="4" | President de la Generalitat
+
 
−
! [[Investidura]]<ref name="Investidura">{{cita web |url=http://www.senado.es/web/conocersenado/biblioteca/dossieresareastematicas/detalle/index.html?id=aut_investidura_09 |título=Dossier Comunidades Autónomas. Autonomía. Debates de Investidura del Presidente de la Comunidad Valenciana |autor=Senat d'Espanya |fecha=2014|obra=www.senado.es}}</ref>
+
[[File:PeraDSC8129.jpg|thumb|200 px|Peres]]
−
! Fi del mandat
+
 
−
|-
+
[[File:Assumerpeer.JPG|thumb|200px|Peres]]
−
| rowspan=2|[[Legislatura preautonómica del País Valenciano|Preautonómica]]
+
 
−
|[[Archiu:PSPV-PSOE.svg|30px|link=PSPV-PSOE]]<br /><small>Albiñana
+
[[File:Poires (43059210045).jpg|thumb|200px|Peres)]]
−
| colspan=2 style="background:  #EE1C25;" | <span style="color:white;">'''-'''</span>
+
 
−
|[[Archiu:President Albinyana en 2014.jpg|75px]]
+
Existixen més de 30 varietats de peres, de diferents colors, textures i sabors. Segons els seus requeriments de fredor per a madurar i el seu moment de consum es classifiquen en '''peres d'estiu''' (poc o cap requeriment de fredor per a madurar, conservació breu, es consumixen en [[estiu]]) i '''peres d'hivern''' (considerable requeriment de fredor per a madurar, major conservació, es consumixen en [[hivern]]).
−
|'''[[Josep Lluís Albinyana|Josep Lluís Albiñana i Olmos]] '''<br>Diputat en el [[Plenari de Parlamentaris del País Valencià|Congrés]] per la [[Província de Valéncia]]<br />[[Archiu:Firma José Luis Albiñana.svg|90px]]
+
 
−
| [[10 d'abril]] de [[1978]]  
+
Les principals varietats produïdes a nivell mundial  són 'Bartlett' ( pera d'estiu) i 'Beurré d'Anjou' ( pera d'hivern). Eixos dos cultivares presenten ademés mutacions de pell roja ben difoses en el mercat (per eixemple, 'Ret Bartlett' i 'Ret Anjou'). Atres varietats consumides són '*Packham's *Triumph' i la seua mutació roja (pera d'hivern), 'Beurré *Bosc' (pera d'hivern), 'Clapp's Favorite' i la seua mutació 'Ret Clapp's' (peres d'estiu), 'Doyenne du Comice' (pera d'hivern), etc.<ref>{{cita libro|capítulo=Varieties |autor=Ingels, C., Burkhart, D. J.; Elkins, R. B. |título=Pear Production and Handling Manual |editor=Mitcham, E.; Elkins, R. |año=2007 |ubicación=California |editorial=University of California |isbn=978-1-879906-65-5 |páginas=25-31 |url=http://books.google.com.ar/books?id=yKaEtmUPpB8C&pg=PA25&dq=%22Pyrus+communis%22+Varieties+pears&hl=es-419&sa=X&ei=EOZ8U4zdMdKysASvvoHYBg&ved=0CDoQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22Pyrus%20communis%22%20Varieties%20pears&f=false |fechaacceso=21 de mayo de 2014}}</ref>
−
| [[22 de decembre]] de [[1979]]<br /><small>''(va dimitir)''</small>
+
 
−
|-
+
== Propietats ==
−
|[[Archiu:Unión_de_Centro_Democrático_(logo).png|30px|link=Unió de Centre Democràtic]]<br /><small>Monsonís I
+
 
−
| colspan=2  style="background: #197E36;" rowspan=2 | <span style="color:white;">'''1'''°</span>
+
[[File:Pear DS.jpg|thumb|Pera]]
−
| rowspan=2 |
+
 
−
| rowspan=2 | '''[[Enrique Monsonís|Enrique Monsonís Domingo]] '''<br>Diputat en el [[Plenari de Parlamentaris del País Valencià|Congrés]] por la [[Província de Castelló]]
+
Molt apreciada per les seues propietats nutritives i el seu delicat sabor. Es recomana en règims pel seu baix contingut calòric, prop de 53 [[caloria]]s per cada 100 grams. Conté vitamines [[Vitamina B1|B1]], [[Vitamina B2|B2]] i [[niacina]] o B3, totes del Complex B, que regulen el sistema nerviós i l'aparat digestiu; fortifica el múscul cardíac; protegix la pell i el cabell i són essencials per al creiximent. També vitamines [[Vitamina A|A]] i [[Vitamina C|C]], és rica en [[mineral]]s com [[calci]], [[fòsfor (element)|fòsfor]], [[magnesi]], [[coure]] i [[potassi]], ademés de [[tanino]]s, àcits oleic, palmític, glutamínic. cafeic, linoleic, aspàrtic, [[àcit fòlic]] i ascòrbic. El seu contingut de [[fibra alimentària|fibra]] millora la [[digestió]]. Té propietats [[astringent]]s.<ref>{{cita web|url=http://www.botanical-online.com/medicinalspyruscomunnis.htm Botanical-online |título=Propiedades del peral |editor=Botanical Online |fechaacceso=6 de septiembre de 2013}}</ref>
−
| [[22 de decembre]] de [[1979]]
+
 
−
| [[11 d'agost]] de [[1982]]
+
 
−
|-
+
 
−
| rowspan=2|[[Legislatura de transición de la Comunidad Valenciana|Transitoria]]<br />
+
En [[Espanya]], tenen denominació d'orige les peres de [[Jumilla]] ([[Regió de Múrcia|Múrcia]]),<ref>[https://www.carm.es/web/pagina?IDCONTENIDO=1191&IDTIPO=11&RASTRO=c214$m1185,34701 D O P Pera de Jumilla - Comunidad Autónoma de la Región de Murcia]</ref> les de [[Rincón de Soto]] ([[La Rioja (España)|La Rioja]])<ref>[http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/calidad-agroalimentaria/calidad-diferenciada/dop/frutas/DOP_Peras.aspx Denominación de Origen "Peras de Rincón de Soto". Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente]</ref> i les peres de Lérida ([[Catalunya]]).<ref>[http://www.magrama.gob.es/es/alimentacion/temas/calidad-agroalimentaria/calidad-diferenciada/dop/frutas/DOP_pera_lleida.aspx Denominación de origen "Pera de Lleida". Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente]</ref>
−
|[[Archiu:Unión_de_Centro_Democrático_(logo).png|30px|link=Unió de Centre Democràtic]]<br /><small>Monsonís II
+
 
−
| [[11 d'agost]] de [[1982]]
+
En Sudamérica, un dels principals productors és [[Argentina]], especialment en la zona del Valle del Riu Negre, en la província homònima, junt a la producció de pomes.
−
| [[1 de decembre]] de [[1982]]
+
 
−
|-
+
<!-- USDA Nutriment database: 09252 PEARS,RAW -->
−
|[[Archiu:PSPV-PSOE.svg|30px|link=PSPV-PSOE]]<br /><small>Lerma I
+
{| border="1" cellpadding="5" cellspacing="1" align="center"
−
| rowspan=4 colspan=2 style="background: #EE1C25;" | <span style="color:white;">'''2'''°</span>
+
|-----
−
| rowspan=4|[[Archiu:Joan lerma.jpg|75px]]
+
| colspan="4" align="center" bgcolor=#FFDDFF |
−
| rowspan=4| '''[[Joan Lerma|Joan Lerma i Blasco]] '''<br>Diputat per la [[Província de Valéncia]]<br />[[Archiu:Firma de Joan Lerma svg.svg|90px]]
+
'''Pera cruda'''<br /><small>(valor nutritiu per cada 100g)</small>
−
| [[1 de decembre]] de [[1982]]
+
|-----
−
| [[25 de juny]] de [[1983]]
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[Aigua]]: 83,71 g </small>
−
|-
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[ceniza|restos totals]]: 0,33 g</small>
−
| [[I Llegislatura de la Comunitat Valenciana|I]]<br /><small>([[Eleccions a les Cortes Valencianae de 1983|1983]])
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[Fibra alimentaria|fibra]]: 3,1 g </small>
−
|[[Archiu:PSPV-PSOE.svg|30px|link=PSPV-PSOE]]<br /><small>Lerma II
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[energia|valor energètic]]: 58 kcal</small>
−
| [[25 de juny]] de [[1983]]  
+
|-----
−
| [[23 de juliol]] de [[1987]]  
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[sucre|sucre simple]]: 9,80 g</small>
−
|-
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[glúcido]]s: 15,46 g</small>
−
| [[II Llegislatura de la Comunitat Valenciana|II]]<br /><small>([[Elecciones a las Cortes Valencianas de 1987|1987]])</small>
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[proteïna|proteïne]]s: 0,38 g </small>
−
|[[Archiu:PSPV-PSOE.svg|30px|link=PSPV-PSOE]]<br /><small>Lerma III
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[lípit]]s: 0,12 g</small>
−
| [[23 de juliol]] de [[1987]]  
+
|-----
−
| [[12 de juliol]] de [[1991]]  
+
| colspan="4" align="center" bgcolor=#FFDDFF | [[Oligoelement]]s
−
|-
+
|-----
−
| [[III Llegislatura de la Comunitat Valenciana|III]]<br /><small>([[Eleccions a les Corts Valencianes de 1991|1991]])</small>
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[potassi]]:  119 mg</small>
−
|[[Archiu:PSPV-PSOE.svg|30px|link=PSPV-PSOE]]<br /><small>Lerma IV
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[fósforo]]:  11 mg</small>
−
| [[12 de juliol]] de [[1991]]  
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[calci]]:  9 mg</small>
−
| [[3 de juliol]] de [[1995]]
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[magnesi]]:  7 mg</small>
−
|-
+
|-----
−
| [[IV Llegislatura de la Comunitat Valenciana|IV]]<br /><small>([[Eleccions a les Corts Valencianes de 1995|1995]])</small>
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[sodi]]: 1 mg </small>
−
|[[Archiu:PP.svg|30px|link=PPCV]] [[Archiu:Unió Valenciana.png |30px|link=Unió Valenciana]] <br /> <small>Zaplana I</small>  
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[ferro]]:  170 µg</small>
−
| rowspan=2 colspan=2 style="background: #00A0DF;" | <span style="color:white;">'''3'''°</span>
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[cobre]]:  82 µg</small>
−
| rowspan=2|[[Archiu:Eduardo Zaplana (Conferencia Politica sobre Modelo de Estado, Madrid, noviembre de 2007).jpg|75px]]   
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[zinc]]: 100 µg</small>
−
| rowspan=2|'''[[Eduardo Zaplana|Eduardo Zaplana Hernández-Soro]] '''<br>Diputat per la [[Província de Valéncia]]<br />[[Archiu:Firma de zaplana .svg|120px]]
+
|-----
−
| [[3 de juliol]] de [[1995]]
+
| colspan="4" align="center" bgcolor=#FFDDFF | [[vitamina|Vitamines]]
−
| [[20 de juliol]] de [[1999]]
+
|-----
−
|-
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina C]]: 4,2 mg </small>
−
| rowspan=2| [[V Llegislatura de la Comunitat Valenciana|V]]<br /><small>([[Eleccions a les Corts Valencianes de 1999|1999]])</small>
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B1]]:  12 µg</small>
−
| rowspan=2|[[Archiu:PP.svg|30px|link=PPCV]]<br /><small>Zaplana II<br />Olivas I</small>  
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B2]]: 25 µg</small>
−
| [[20 de juliol]] de [[1999]]
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B3]]:  157 µg</small>
−
| [[10 de juliol]] de [[2002]]<br /><small>''(va dimitir)''</small>
+
|-----
−
|-
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B5]]:  48 µg</small>
−
| colspan=2 style="background: #00A0DF;" | <span style="color:white;">'''4'''°</span>
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B6]]:  28 µg</small>
−
|
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B9]]:  0 µg </small>
−
|'''[[José Luis Olivas|José Luis Olivas Martínez]] '''<br>Diputat per la [[Província de Valéncia]]<br>[[Archiu:Firma jose luis olivas .svg|100px]]
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina B12]]: 0 µg</small>
−
| [[24 de juliol]] de [[2002]]
+
|-----
−
| [[20 de juny]] de [[2003]]
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina A]]:  23 UI </small>
−
|-
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[retinol]]:  0 µg</small>
−
| [[VI Llegislatura de la Comunitat Valenciana|VI]]<br /><small>([[Eleccions a les Corts Valencianes de 2003|2003]])</small>
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina E]]:  0,12 µg </small>
−
|[[Archiu:PP.svg|30px|link=PPCV]]<br /><small>Camps I</small>  
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[vitamina K]]:  4,5 µg</small>
−
| rowspan=3 colspan=2 style="background: #00A0DF;" | <span style="color:white;">'''5'''°</span>
+
|-----
−
| rowspan=3|[[Archiu:Francisco Camps (2009).jpg|75px]]
+
| colspan="4" align="center" bgcolor=#FFDDFF | [[grasa|Grases]]
−
| rowspan=3|'''[[Francisco Camps|Francisco Enrique Camps Ortiz]] '''<br>Diputat per la [[Província de Valéncia]]<br />[[Archiu:Signatura de Francisco Camps svg.svg|70px]]
+
|-----
−
| [[20 de juny]] de [[2003]]
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[grasa]]s [[Composts saturats e insaturats|saturats]]:  6 mg</small>
−
| [[27 de juny]] de [[2007]]
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[grasa]]s [[insaturat|monoinsaturats]]:  26 mg</small>
−
|-
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[grasa]]s [[Àcit gras poliinsaturado|poliinsaturades]]:    29 mg</small>
−
| [[VII Llegislatura de la Comunitat Valenciana|VII]]<br /><small>([[Eleccions a les Corts Valencianes de 2007|2007]])</small>
+
| colspan="1" align="center" | <small>[[colesterol]]: 0 mg</small>
−
|[[Archiu:PP.svg|30px|link=PPCV]]<br /><small>Camps II</small>
 
−
| [[27 de juny]] de [[2007]]
 
−
| [[18 de juny]] de [[2011]]
 
−
|-
 
−
| rowspan=2| [[VIII Llegislatura de la Comunitat Valenciana|VIII]]<br /><small>([[Eleccions a les Corts Valencianes de 2011|2011]])</small>
 
−
| rowspan=2|[[Archiu:PP.svg|30px|link=PPCV]]<br /><small>Camps III<br />Fabra</small>
 
−
| [[18 de juny]] de [[2011]]
 
−
| [[28 de juliol]] de [[2011]]<br /><small>''(va dimitir)''</small>
 
−
|-
 
−
| colspan=2 style="background: #00A0DF;" | <span style="color:white;">'''6'''°</span>
 
−
| [[Archiu:AlbertFabra2.jpg|75px]]
 
−
| '''[[Alberto Fabra|Alberto Fabra Part]] '''<br>Diputat per la [[Província de Castelló]]<br />[[Archiu:Firma de Alberto Fabra svg.svg|60px]]
 
−
| [[28 de juliol]] de [[2011]]
 
−
| [[27 de juny]] de [[2015]]
 
−
|-
 
−
| [[IX Llegislatura de la Comunitat Valenciana|IX]]<br /><small>([[Eleccions a les Corts Valencianes de 2015|2015]])</small>
 
−
|[[Archiu:PSPV-PSOE.svg|25px|link=PSPV-PSOE]] [[Archiu:Bob compromis.png|26px|link=Coalició Compromís]] <br /> <small>Puig</small>
 
−
| colspan=2 style="background:  #EE1C25;"  | <span style="color:white;">'''7'''°</span>
 
−
| [[Archiu:Ximo Puig 2015.jpg|75px]]
 
−
| '''[[Joaquín Francisco Puig Ferrer]] '''<br>Diputat per la [[Província de Castelló]]<br />[[Archiu:Signatura de Ximo Puig.svg|60px]]
 
−
| [[27 de juny]] de [[2015]]
 
−
| ''En el càrrec''
 
 
|}
 
|}
 +
 +
== Etimologia ==
 +
 +
El nom de pera prové del [[llatí vulgar]] '''pera''' (plural del sustantiu neutre ''pirum- i'' de la segona declinació) paraula que s'ha adoptat, casi sense modificació fins als nostres dies, en atres idiomes com el [[Idioma anglés|anglés]] (''pear'') l'orige prové de les [[Llengües germàniques occidentals]] pera. En alguns països de [[Hispanoamèrica]] se li diu ''perejea'' o ''kuali ortayumma'' (es traduïx com a "testícul vert"), forma en la que els indígenes [[Poble Nasa|Paeces]], de [[Colòmbia]], criden a esta fruta.
 +
 +
== Conservació ==
 +
Per a la seua conservació industrial, les peres en estat fresc requerixen temperatures pròximes a 0&nbsp;°C, en humitat relativa de 90-95%, suplementades en atmòsferes controlades o atres tecnologies.<ref name="Kader">{{cita libro|editor=Kader, Adel A.|título=Postharvest Technology of Horticultural Crops|año=2002|editorial=University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311|ubicación=Oakland, California|isbn=1-879906-51-1|edición=3ª|página=516}}</ref><ref name="Frutales">{{cita libro|apellido=Sozzi|nombre=G.O.|título=Árboles frutales. Ecofisiología, cultivo y aprovechamiento|año=2008 |ubicación=Buenos Aires|editorial=Facultad de Agronomía|página=779|isbn=950-29-0974-7}}</ref> El [[1-Metilciclopropeno|1-metilciclopropeno]] prolonga els nivells elevats de fermea del frut, pero no sempre la pera reasumix apropiadament la maduració fins a alcançar una textura fundent, per lo que l'aplicació d'esta tecnologia es troba en experimentació.<ref>{{cita publicación|autor=Sozzi, G.O.; Beaudry, R.M.|título=Current perspectives on the use of 1-methylcyclopropene in tree fruit crops: an international survey |fecha = abril  de 2007 |publicación=Stewart Postharvest Review|volumen=3 |número=2 |páginas=1-16 |issn=1745-9656}}</ref>
 +
 +
En cambra freda, la vida d'estos fruts pot estendre's entre 2 i 7 mesos,<ref name="Kader" /><ref name="Frutales" /> depenent de les varietats cultivades. En general, les de menor duració en postcosecha són les anomenades «peres d'estiu» ('Clapp's Favourite', 'Bartlett', etc.) mentres que les de major duració són les denominades «peres d'hivern» ('Beurré d'Anjou', 'Beurré *Bosc', 'Doyenné du Comice', 'Winter Nellis' i Packham's Triumph, entre atres) que requerixen baixes temperatures durant més temps per a la seua maduració.
 +
 +
== Usos ==
 +
El principal us del frut és [[Gastronomia|gastronòmic]], s'ampra freqüentment com a fruta de [[darreria]] i en l'indústria conservera per a elaborar [[compota]]s (com les [[Pera al va vindre|peres al vi]]) i [[melada]]s. En [[Europa]] s'ampra la pera en l'elaboració de [[perada]] (sidra de pera), molt popular en [[Gran Bretanya]], particularment en l'oest i [[Gales]]. En [[França]] especialment en [[Normandia]] i [[Anjou (província)|Anjou]].
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
−
<references />
+
{{listaref}}
 +
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
{{Commonscat|Presidents of the Generalitat Valenciana}}
 
  
−
[[Categoria:Política]]
+
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Pera Pera- Diccionari General de la Llengua Valenciana – RACV]
−
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
+
* {{commonscat|Pears|Pera}}
 +
 
 +
[[Categoria:Botànica]]
 +
[[Categoria:Agricultura]]
 +
[[Categoria:Aliments]]
 +
[[Categoria:Aliments vegetals]]
 +
[[Categoria:Fruites]]

Revisió de 14:09 26 maig 2021

Peres

La pera és el fruit de l’arbre Pirus communis o perera, de tamany similar al de la poma pero de forma més allargada, més estreta per la part del peçó i més ampla per la part contrària, havent-ne una gran varietat de classes.

La pera és una fruta sucosa, carnosa, i una de les més importants produïdes en les regions templades.

Varietats

Peres
Peres
Peres)

Existixen més de 30 varietats de peres, de diferents colors, textures i sabors. Segons els seus requeriments de fredor per a madurar i el seu moment de consum es classifiquen en peres d'estiu (poc o cap requeriment de fredor per a madurar, conservació breu, es consumixen en estiu) i peres d'hivern (considerable requeriment de fredor per a madurar, major conservació, es consumixen en hivern).

Les principals varietats produïdes a nivell mundial són 'Bartlett' ( pera d'estiu) i 'Beurré d'Anjou' ( pera d'hivern). Eixos dos cultivares presenten ademés mutacions de pell roja ben difoses en el mercat (per eixemple, 'Ret Bartlett' i 'Ret Anjou'). Atres varietats consumides són '*Packham's *Triumph' i la seua mutació roja (pera d'hivern), 'Beurré *Bosc' (pera d'hivern), 'Clapp's Favorite' i la seua mutació 'Ret Clapp's' (peres d'estiu), 'Doyenne du Comice' (pera d'hivern), etc.[1]

Propietats

Pera

Molt apreciada per les seues propietats nutritives i el seu delicat sabor. Es recomana en règims pel seu baix contingut calòric, prop de 53 calorias per cada 100 grams. Conté vitamines B1, B2 i niacina o B3, totes del Complex B, que regulen el sistema nerviós i l'aparat digestiu; fortifica el múscul cardíac; protegix la pell i el cabell i són essencials per al creiximent. També vitamines A i C, és rica en minerals com calci, fòsfor, magnesi, coure i potassi, ademés de taninos, àcits oleic, palmític, glutamínic. cafeic, linoleic, aspàrtic, àcit fòlic i ascòrbic. El seu contingut de fibra millora la digestió. Té propietats astringents.[2]


En Espanya, tenen denominació d'orige les peres de Jumilla (Múrcia),[3] les de Rincón de Soto (La Rioja)[4] i les peres de Lérida (Catalunya).[5]

En Sudamérica, un dels principals productors és Argentina, especialment en la zona del Valle del Riu Negre, en la província homònima, junt a la producció de pomes.

Pera cruda
(valor nutritiu per cada 100g)

Aigua: 83,71 g restos totals: 0,33 g fibra: 3,1 g valor energètic: 58 kcal
sucre simple: 9,80 g glúcidos: 15,46 g proteïnes: 0,38 g lípits: 0,12 g
Oligoelements
potassi: 119 mg fósforo: 11 mg calci: 9 mg magnesi: 7 mg
sodi: 1 mg ferro: 170 µg cobre: 82 µg zinc: 100 µg
Vitamines
vitamina C: 4,2 mg vitamina B1: 12 µg vitamina B2: 25 µg vitamina B3: 157 µg
vitamina B5: 48 µg vitamina B6: 28 µg vitamina B9: 0 µg vitamina B12: 0 µg
vitamina A: 23 UI retinol: 0 µg vitamina E: 0,12 µg vitamina K: 4,5 µg
Grases
grasas saturats: 6 mg grasas monoinsaturats: 26 mg grasas poliinsaturades: 29 mg colesterol: 0 mg

Etimologia

El nom de pera prové del llatí vulgar pera (plural del sustantiu neutre pirum- i de la segona declinació) paraula que s'ha adoptat, casi sense modificació fins als nostres dies, en atres idiomes com el anglés (pear) l'orige prové de les Llengües germàniques occidentals pera. En alguns països de Hispanoamèrica se li diu perejea o kuali ortayumma (es traduïx com a "testícul vert"), forma en la que els indígenes Paeces, de Colòmbia, criden a esta fruta.

Conservació

Per a la seua conservació industrial, les peres en estat fresc requerixen temperatures pròximes a 0 °C, en humitat relativa de 90-95%, suplementades en atmòsferes controlades o atres tecnologies.[6][7] El 1-metilciclopropeno prolonga els nivells elevats de fermea del frut, pero no sempre la pera reasumix apropiadament la maduració fins a alcançar una textura fundent, per lo que l'aplicació d'esta tecnologia es troba en experimentació.[8]

En cambra freda, la vida d'estos fruts pot estendre's entre 2 i 7 mesos,[6][7] depenent de les varietats cultivades. En general, les de menor duració en postcosecha són les anomenades «peres d'estiu» ('Clapp's Favourite', 'Bartlett', etc.) mentres que les de major duració són les denominades «peres d'hivern» ('Beurré d'Anjou', 'Beurré *Bosc', 'Doyenné du Comice', 'Winter Nellis' i Packham's Triumph, entre atres) que requerixen baixes temperatures durant més temps per a la seua maduració.

Usos

El principal us del frut és gastronòmic, s'ampra freqüentment com a fruta de darreria i en l'indústria conservera per a elaborar compotas (com les peres al vi) i meladas. En Europa s'ampra la pera en l'elaboració de perada (sidra de pera), molt popular en Gran Bretanya, particularment en l'oest i Gales. En França especialment en Normandia i Anjou.

Referències

  1. ↑ Ingels, C., Burkhart, D. J.; Elkins, R. B.. Mitcham, E.; Elkins, R. (ed.). [1], University of California. ISBN 978-1-879906-65-5.
  2. ↑ Botanical Online (ed.): «Botanical-online Propiedades del peral». Consultat el 6 de septiembre de 2013.
  3. ↑ D O P Pera de Jumilla - Comunidad Autónoma de la Región de Murcia
  4. ↑ Denominación de Origen "Peras de Rincón de Soto". Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente
  5. ↑ Denominación de origen "Pera de Lleida". Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente
  6. ↑ 6,0 6,1 Kader, Adel A. (ed.). , University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311. ISBN 1-879906-51-1.
  7. ↑ 7,0 7,1 , Facultad de Agronomía. ISBN 950-29-0974-7.
  8. ↑ Plantilla:Cita publicación


Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Presidents_de_la_Generalitat_Valenciana&oldid=174558»