Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  12:34 24 gin 2020
m
bant > bando
Llínea 122: Llínea 122:  
Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella fins el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En [[1936]], en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament pel coronel René Baulard fins [[1940]], any en que França es rendix a l'eixercit alemà. Finalment, en [[1955]], degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap ad Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes  per ad evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Copríncip episcopal també envià un destacament de guàrdies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, fins [[1945]].
 
Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella fins el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En [[1936]], en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament pel coronel René Baulard fins [[1940]], any en que França es rendix a l'eixercit alemà. Finalment, en [[1955]], degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap ad Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes  per ad evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Copríncip episcopal també envià un destacament de guàrdies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, fins [[1945]].
   −
La [[Guerra Civil Espanyola]] i la conseguent victorià del bant franquiste, ademés de l'estallit de la [[II Guerra Mundial]] i l'invasió de França per part dels alemans de [[Hitler]], deixà al país en una difícil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingué que simpatisar cadenes d'evasió destinats a passar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüència de la [[I Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en [[1939]] pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mijant el qual cesaven les hostilitats entre els països beligerants en la Gran Guerra.
+
La [[Guerra Civil Espanyola]] i la conseguent victorià del bando franquiste, ademés de l'esclafit de la [[II Guerra Mundial]] i l'invasió de França per part dels alemans de [[Hitler]], deixà al país en una difícil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingué que simpatisar cadenes d'evasió destinats a passar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüència de la [[I Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en [[1939]] pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mijant el qual cesaven les hostilitats entre els països beligerants en la Gran Guerra.
    
El [[14 de giner]] de [[1982]] entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. L'última data històrica es el [[14 de març]] de [[1993]], quan s'aprobà en referèndum la segona Constitucional escrita de la seua historia, que desarticulà les últimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com únic soberà del Estat.
 
El [[14 de giner]] de [[1982]] entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. L'última data històrica es el [[14 de març]] de [[1993]], quan s'aprobà en referèndum la segona Constitucional escrita de la seua historia, que desarticulà les últimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com únic soberà del Estat.

Menú de navegació