|
|
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | {{Artícul destacat}}
| + | [[Archiu:LLuís Collado.jpg|thumb|250px|Retrat a l'oli de Lluís Collado per [[Joan Ribalta]]]] |
| − | {{Infobox països
| |
| − | |nom = Principat d'Andorra
| |
| − | ''Principat d'Andorra''
| |
| − | |image_Senyera = [[Image:Senyera Andorra.png|Senyera|Senyera]]
| |
| − | |image_escut = [[Image:Escut Andorra.png|Escut|Escut]]
| |
| − | |image_situacio = [[Image:Situacio Andorra.png]]
| |
| − | |capital = Andorra la vella
| |
| − | |població = 83.137 hab
| |
| − | |ciutat més poblada = Andorra la Vella
| |
| − | |forma de Govern = Principat Parlamentari
| |
| − | |president = Albert Pintat Santolària
| |
| − | |llengües = [[Llengua catalana|català]] (oficial), [[Llengua castellana|castellà]], [[Llengua francesa|francés]], [[Llengua Portuguesa|portugués]]
| |
| − | |coor = 42°30′ N 1°31′ E
| |
| − | |altitut =
| |
| − | |superfície = 468 km2
| |
| − | |densitat = 179,2 hab/km2
| |
| − | |gentilici = Andorrà/ana
| |
| − | |Moneda = Euro
| |
| − | |Prefixe Telefònic = +376
| |
| − | |Us Horari = CET (UTC+1)
| |
| − | |Domini = .ad
| |
| − | |Membre de: = [[ONU]], [[OSCE]], [[CIN]], [[OEI]], [[COE]].
| |
| − | }}
| |
| − | El '''Principat d'Andorra''' (en [[llengua catalana|català]] ''Principat d'Andorra'') és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Cerdenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i pel nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital és [[Andorra la Vella]].
| |
| | | | |
| − | Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el [[llengua catalana|català]].
| + | '''Lluís Collado''' ([[Valéncia]], [[1510]] - [[Valéncia]], [[1578]]) fon un [[mege]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] i aplegà a ser catedràtic de Cirugia de l'[[Universitat de Valéncia]]. |
| | | | |
| − | Durant molt de tems pobre i aïllat, ha conseguit una notable prosperitat des de la [[II Guerra Mundial]] a través del turisme i especialment per la seua condició de paraís fiscal.
| + | El Dr. Collado es va distinguir pels tractaments aplicats als cremats, destacant la seua llabor en l'incendi que ocorregué en l'any [[1547]] en l'hospital. |
| | | | |
| − | No te forces armades pròpies i la seua defensa és responsabilitat d'[[Espanya]] i [[França]]. En cas d'emergència i/o desastres naturals, com per eixemple les inundacions que varen ocórrer en l'any [[1982]], se convoca al somaten, format per hòmens majors de 18 anys i en nacionalitat andorrana.
| + | Va se nomenat de forma vitalícia, "examinador de graus" en l'any [[1551]]. |
| | | | |
| − | == Etimologia ==
| + | Va ser un destacat anatomista, plantejant l'ensenyança de l'Anatomia en una proyecció modernista, o siga d'alumnes, directament al cos humà, al cos del cadàver. Per estos motius, va tindre molts detractors i enemics declarats, encara que el temps i la ciència han vingut a demostrar que estava en lo cert i donar-li la raó. |
| − | L'orige del mot andorrà és desconegut, encara que s'han formulat diverses teories.
| |
| | | | |
| − | *Una teoria sugerix que Andorra podria derivar de l'àrap al-Darra, del qual el seu significat es "bosc". Quan els sarraïns varen invadir la [[Península Ibèrica|Península Ibèrica]], els valls dels [[Pirineus]] estaven formats per grans extensions de boscs, i atres pobles, de regions també dominades pels musulmans, varen rebre esta denominació.
| + | El rei [[Felip II]], li va otorgar el nomenament de mege de la seua Cort, pero va rebujar eixe honor per no deixar-se l'ensenyança en la seua càtedra de [[Valéncia]]. |
| − | *Una atra teoria sugerix que deriva del terme navarrés ''andurrial'', que vol dir "terra coberta d'arbusts".
| |
| − | *Per un atre costat, l'etimologia popular afirma que Carlemany havia nomenat la regió en referència a la vall bíblica canaanita d'Endor o Andor, a on els madianites havien segut derrotats.
| |
| | | | |
| − | == Simbologia ==
| + | Actualment té dedicada una plaça en la ciutat de Valéncia, darrere mateix de la [[Llonja]]. |
| − | [[Image:Foto escut andorra.jpg|thumb|left|Escut d'Andorra en la [[Casa de la Vall]].]]
| |
| − | === Escut ===
| |
| − | L'escut del Principat d'Andorra, del qual el seu lema es "Virtus Unita Fortior", està format per quatre cases (dos per cada copríncip).
| |
| | | | |
| − | *Quartell superior esquerra:Mitra i bàcul dorat sobre camp de gules.
| + | == Obres == |
| − | *Quartell inferior esquerra: Quatre barres deguls del [[Corona d'Aragó|Regne d'Arago]] sobre camp d'or.
| |
| − | *Quartell superior dret: Tres barres de gules del Comtat de Foix sobre camp d'or.
| |
| − | *Quartell inferior dret: Vaques del Vescomtat de Bearn.
| |
| | | | |
| − | === Senyera ===
| + | * ''Tractat De ossibus'' |
| − | La senyera d'Andorra s'adoptà oficialment en [[1866]] i està composta per tres franges verticals en blau, groc i roig. En el centre se mostra l'escut d'Andorra, per a diferenciar-la de les senyeres de [[Moldàvia]], [[Chad]] i [[Rumania]].
| + | * ''Isagoge ad faciendam medicinam ex Hipocratis et Galeni monumentis'' |
| | + | * ''Epitome medicus sive tractatus de materia medica et de plantis'' |
| | | | |
| − | === Himne ===
| + | [[Categoria:Biografies]] |
| − | La lletra de l'himne, titulat "'''El Gran Carlemany'''", la va escriure Joan Benllock i Vivó i la música fon composta per Enric Marfany Bons. L'himne s'adoptà oficialment en [[1914]] i s'interpretà per primera volta el [[8 de setembre]] de [[1921]].
| + | [[Categoria:Valencians]] |
| − | | + | [[Categoria:Meges]] |
| − | == Història ==
| + | [[Categoria:Meges valencians]] |
| − | === Prehistòria ===
| |
| − | Durant el periodo del mesolític, chicotets grups d'humans s'assentaren en grutes pròximes al Gran Valira, com en la Balma de la Margineda, i atres punts del territori com Pal, La massana i Ordino, a on el [[5 de juny]] de [[2001]] se trobà un sarcófac fabricat en lloses de pissarra i que contenia rests humans, braçalets i recipients de ceràmica en aliments.
| |
| − | | |
| − | Degut a la fertilitat de les terres, estos grups les cultivaren i s'establiren definitivament, rebent dels pobles que passaren pel seu territori, la cultura del bronze al beneficiarse dels metals que havien en Arinsal.
| |
| − | | |
| − | === Imperi Romà ===
| |
| − | La primera referància escrita sobre els andosins se troba en la descripció que va fer l'historiador grec Polibi sobre el pas d'Aníbal pels Pirineus.
| |
| − | | |
| − | === Edat Mija ===
| |
| − | En l'[[Edat Mija]] els valls d'Andorra pertanyien al Comtat d'Urgell, al ser cedits per Carles el Calp a Sunifred I. En l'expansió d'este comtat cap al sur, a on havien terrenys més fèrtils com Mur, Ager, Ponts, Balaguer, Guisona, Agramunt, Meià, Santa Linya, Cubellas, Camarasa, Linyola i Barbens, les zones montanyoses deixaren de tindre interes per al comte.
| |
| − | El bisbe va cedir en feu este territori al Vescomtat de Castellbó. Per mig de enllaços matrimonials, els seus dominis passaren a mans del Comtat de Foix, el qual anirà adquirint poder (Bearn, Regne de Navarra i, d'ahí, el Regne de França).
| |
| − | | |
| − | Com conseqüència dels conflictes entre el Comte de Foix i el Bisbe d'Urgell, en [[1278]] se firmà el primer "Pareatge", el qual fixà els llímits del poder de cada senyor, representà la fundació del Principat d'Andorra i definix les obligacions dels andorrans en matèria de delmes i assunts militars. Deu anys després, com a conseqüència de la construcció d'una iglésia fortificada en Sant Vicent d'Enclar per part del Comte de Foix, des d'a on podia vigilar les activitats del Bisbe d'Urgell, se firmà el segon "Pareatge" en [[1288]]. Este segon tractat otorga, entre atres aspectes, el dret a nomenar per les dos parts uns notaris que ostenten la seua representació en el Principat.
| |
| − | | |
| − | En [[1610]], el comte de Foix Enric II assumix la corona francesa i, des de llavors, els caps d'Estat seran el Bisbe d'Urgell i el Rei de [[França]] (en l'actualitat el President de la República Francesa).
| |
| − | | |
| − | === Nova Reforma ===
| |
| − | En la societat andorrana anterior al [[sigle XVII]] soles existien dos grups socials en el Principat: els focs que eren famílies o cases andorranes existents des de fea sigles i que tenien recursos econòmics suficients per a pagar els imposts del Consell General, i els cassalers, grup format per les cases més pobres. En la vida política únicament podien participar els membres pertanyents al primer grup (del qual el seu número era de 179 cases front a les 699 dels cassalers).
| |
| − | | |
| − | En l'any [[1866]] s'inicià, per Guillem d'Areny Plandolit i Antón Maestre, un procés democratisador en la Nova Reforma, que va concedre una participació més activa al poble andorrà en el govern del país. Les principals modificacions foren:
| |
| − | | |
| − | *Dret de vot per a tots els caps de família.
| |
| − | *Incompatibilitat entre el càrrec de Conseller General i el de "Cònsol" o Conseller de Comú i duració dels càrrecs per quatre anys.
| |
| − | *Renovació dels Consellers -Generals o de Comú- cada quatre anys.
| |
| − | *Llimitació del número de Consellers de Comú en cada parròquia.
| |
| − | *Creació del càrrec de Comissionat del Poble, en la finalitat de fiscalisar o controlar a l'administració i els contes públics.
| |
| − | | |
| − | === Sigle XX ===
| |
| − | Andorra, com s'ha vist anteriorment, ha conservàt la seua independencia fins l'actualitat (excepte un periodo d'anexio directa a [[França]] per [[Napoleó]] entre [[1812]] i [[1814]]). L'unic periodo historic en el qual lo Principat d'Andorra no va dependre de cap atre estat foren uns pocs dies en 1934, en els quals el Baró d'Orange, un ciutada rus que es dia Boris de Skossyreff, s'autoproclamà i coronà rei d'Andorra i, en apenes nou dies, proclamà una constitució, un bolleti oficial i varis decrets, ademes de declararli la guerra al Coprincip episcopal, el Obisp d'Urgel. Davant el reinàt de Boris I, el [[8 de juliol]] [[França]] comunicà oficialment que no intervindria en Andorra. El Bisbe d'Urgel no tardà en actuar per la força el dia 21 del mateix mes, demanant ajuda a quatre guardies civils i un sargent en bas en el quartel de la Seo d'Urgel, que acompanyaren al supost monarca fins la frontera hispà-andorrana. Els seus <<subdits i partidaris>> no feren res per impediro. Veguentli marchar cap a Seo d'Urgel detingut i esposàt. Al mati següent fon traslladàt a [[Barcelona]] i possàt a disposicio del juge Bellón.
| |
| − | | |
| − | El Principat, encara aixina, també ha patit ocupacions de forces armades estrangeres.En la primera d'elles, des del 8 d'agost fins el [[9 d'octubre]] de [[1933]], un destacament de gendarmes franceses ocupà Andorra degut als altercats produïts per a conseguir el sufragi universal i la lluita, més o manco encoberta, entre el Consell General i els Coprincips.
| |
| − | Paralelament, els obrers de FHASA que construien la carretera des d'Andorra la Vella fins el Pas de la Casa, i les seues condicions de treball. En [[1936]], en motiu de la Guerra Civil Espanyola, es va repetir la presencia de gendarmes franceses, comantats novament pel coronel René Baulard fins [[1940]], any en que França es rendix a l'eixercit alemà. Finalment, en [[1955]], degut a les incursions de maquis des d'Andorra cap ad Espanya, el General de Gaulle envià a un contingent de gendarmes per ad evitar una invasio franquista. A la seua volta, el Coprincip episcopal també envià un destacament de guardies civils permaneixent, tant francesos com espanyols, fins [[1945]].
| |
| − | | |
| − | La [[Guerra Civil Espanyola]] i la conseguent victoria del bant franquiste, ademés de l'estallit de la [[II Guerra Mundial]] i l'invasio de França per part dels alemans de [[Hitler]], deixà al país en una dificil tesitura, encara que Andorra fon amparà pel Govern de Vichy dirigit pel Mariscal Petain. Quan este fon depost pels nazis, Andorra tingue que simpatisar cadenes d'evasio destinats a passar judeus perseguits per la Gestapo, aixina com oficials i soldats aliats cap ad Espanya. Destacar que com conseqüencia de la [[I Guerra Mundial]], Andorra va estar en guerra en Alemanya fins 1958 ya que, si be se firmà un tratàt de pau en [[1939]] pel qual l'eixercit nazi se comprometia a no invadir el Principat, este no va estar present en la firma del [[Tractat de Versalles]], mijant el qual cesaven les hostilitats entre els països beligerants en la Gran Guerra.
| |
| − | | |
| − | El [[14 de giner]] de [[1982]] entrà en funcions el primer Govern d'Andorra, presidit per Óscar Ribas Reig. L'última data historica es el [[14 de març]] de [[1993]], quan s'aprobà en referendum la segona Cosntitucio escrita de sa historia, que desarticulà les últimes reminiscencies feudals del Govern d'Andorra al declarar al poble andorrà com unic soberà del Estat.
| |
| − | | |
| − | == Govern i Politica ==
| |
| − | [[Image:Parlament andorra.jpg|thumb|left|<center>Parlament andorrà.</center>]]
| |
| − | Andorra es un coprincipat parlamentari i aprobà la seua Constitucio el [[14 de març]] de [[1993]]. La comandancia de l'Estat recau en la figura del coprincip episcopal, el Bisbe de la Seo d'Urgell, i del coprincip frances, el President de la Republica Francesa com hereder dels drets del Comte de Foix. Els actuals caps d'Estat són [[Nicolas Sarkozy]], president de la [[França|Republica Francesa]], representàt per Philippe Massoni, i el bisbe d'Urgel Joan Enric Vives i Sicilia, representàt per Nemesi Marques i Oste. El cap de govern actual és Albert Pintat Santolària.
| |
| − | | |
| − | El Principat està representàt internacionalment en varies organisacions, ademés de tindre un corp diplomatic en països del exterior.
| |
| − | | |
| − | === Poder eixecutiu ===
| |
| − | L'organ eixecutiu actualment està compost pel Cap de Govern, triàt pel Consell General, i onze ministres.
| |
| − | | |
| − | === Poder llegislatiu ===
| |
| − | El Consell General es l'organ llegislatiu i se tracta d'un parlament unicameral de representació mixta i paritaria de la població nacional i de les set parroquies, compost per 28 membres triats cada quatre anys. La sèu del parlament és la Casa de la Vall, encara que està prevista que per al [[2010]] s'inaugure una nova sèu.
| |
| − | | |
| − | Els partits representats en el Consell General de les Valls, segon els resultats de les eleccions del [[24 d'abril]] de [[2005]] són:
| |
| − | | |
| − | *Partit Liberal, en 14 escanys.
| |
| − | *Partit Socioaldemócrata, en 11 escanys.
| |
| − | *Centro Demócrata Andorrano, en coalicio en el Partit Siglo XXI, en 2 escanys.
| |
| − | *Renovación Democrática, en 1 escany.
| |
| − | *El partit de Los Verdes de Andorra, va rebre soles el 3,5% dels vots, pel que no li ha segut asignàt cap escany.
| |
| − | | |
| − | === Poder judicial ===
| |
| − | El sistema judicial està compost per la Batllia d'Andorra que juja, en primera instancia, els delictes menors i contravencions penals aixina com els litigis civils i administratius, el Tribunal de Corts que dirime, en primera instancia, sobre els delictes majors i, en apelació, els recursos contra les sentencies dictades pel Tribunal de Batlles, el Tribunal Superior de Justicia d'Andorra compost per un president i huit magistrats designats pel Consell Superior de la Justicia en competicions sobre assumtes civils, administratius i penals, el Consell Superior de la Justicia com organ de representacio, govern i adminisgtracio del poder judicial i que vela per l'independencia i bon funcionament de la justicia i el Tribunal Constitucional d'Andorra que és el encarregat d'interpretar la Constitucio Andorrana, aixina com triar sobre l'adequacio de les restants lleis ad esta, i es compon de quatre magistrats.
| |
| − | | |
| − | === Administració publica ===
| |
| − | Els comuns son organs de representació i administració civil de les parroquies, equivalents als ajuntaments.
| |
| − | | |
| − | == Organisació Territorial ==
| |
| − | === Parroquies ===
| |
| − | [[Image:Parroquies andorra.png|thumb|right|<center>Parroquies d'Andorra.</center>]]
| |
| − | Andorra es dividix territorialment en set parroquies, primer i unic nivell politic-administratiu del país. Encara aixina, hi han subdivions territorials: les parroquies d'Ordino, La Massana i Sant Julià de Lòria es dividixen en quarts i la parroquia de canillo en veïnats. Les parroquies prenen el nom de sa capital.
| |
| − | | |
| − | Les parroquies tenen una funció civil i, al mateix temps, eclesiastica. Com jurisdicció civil, estan gobernaes per els comuns, organs de representacio i administració de les parroquies. Són corporacions publiques en personalitat juridica i potestat normativa local. Els comuns s'encarreguen d'aprobar i eixecutar el presupost comunal, i gestionen els bens de propietat comunal. Els seus membres se trien cada quatre anys per sufragi universsal i incluixen un consul major, un consul menor i entre 8 i 14 consellers comunals. El sistema administratiu d'Andorra permet que els comuns poguen presentar proyectes de la llei al Consell General d'Andorra.
| |
| − | | |
| − | L'orde protocolari es:
| |
| − | | |
| − | *[[Canillo]]. Parroquia més extesa del país.
| |
| − | *[[Encamp]]. Parroqua en el cor del país.
| |
| − | *[[Ordino]]. Parroquia més al nort del país.
| |
| − | *[[La Massana]].
| |
| − | *[[Andorra la Vella]]. Parroquia més poblà, de la qual la seua ciutat principal és la capital del país.
| |
| − | *[[Sant Julià de Lòria]]. Parroquia més al sur del país (frontera espanyola, A.C.A).
| |
| − | *[[Escaldes-Engordany]]. Parroquia més recent (formà en [[1978]]).
| |
| − | | |
| − | == Geografia ==
| |
| − | [[Image:Mapa Andorra.png|thumb|right|<center>Mapa d'Andorra.</center>]]
| |
| − | [[Image:Vista satelit andorra.png|thumb|right|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]]
| |
| − | La superficia d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de mes de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regio d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per on fluixen numerosos cursos d'[[aigua]] que s'unixen per a formar els diferents [[riu|rius]] principals. Hi ha grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterraneu d'alta montanya del que goja el país.
| |
| − | | |
| − | === Clima ===
| |
| − | Andorra conta en un clima mediterraneu d'alta montanya, en el que les temperatures en hivern son fredes i en estiu, suaus. Se produixen variacions en el clima depenent de l'altitut i l'orientacio. El Principat te un percentage elevàt de dies solejats i el clima és sec.
| |
| − | | |
| − | La mija de les minimes anuals es de -2ºC i la de les maximes es de 24ºC. Al boqueta nit és quan hi han més precipitacions excepte en hivern que són, sobre tot, de neu.
| |
| − | | |
| − | === Relleu ===
| |
| − | Este chicotet país es caracterisa pels seus caps de materials paleozoics, que s'eleven per damunt dels 2.600 m i culminen a 2.942 m prop del Pla de l'Estany en la frontera hispà-francesa. L'activitat humana es centra en el vall transversal nordest-suroest, que a partir del Port d'Envalira (2.407 m) descen fins els 840 m, quan el riu Valira entra en Espanya.
| |
| − | | |
| − | === Vegetacio ===
| |
| − | Els boscs ocupen 2/5 del territori, segon tres pisos altitudinals; fins els 1.200 m, carrasques i roures, fins els 1.600-1.700 m predomina el pi silvestre i fins els 2.200-2.300 m abunda el pi negre, sustituit en els caps per els prats alpins.
| |
| − | | |
| − | === Hidrografia ===
| |
| − | Existixen tres rius principals en este país, que fan una forma de Y. El Valira de Orient naix en la part més oriental del país, te un recorregut de 23 km i passa per les ciutats de Canillo i Encamp, confluent en el riu Valira del Nort, el qual naix en els llacs de Tristaina, te un recorregut de 14 km i passa per la ciutat d'Ordina i La Massana per a finalment, en la ciutat d'Escaldes-Engordany, confluir abdos rius i formar el riu princpal, el Gran Valira, en un recorregut de 11,6 km i un caudal anual mig de 13 m3 cubics per segon. Este últim, es un descens cap al sur, acaba desembocant en el riu Segle que, al mateix temps, desemboca en el Ebre.
| |
| − | | |
| − | Andorra te més de 60 llacs. Els més representatius són el llac de Juclar, del qual la seua superficie és la més extesa de tots els llacs del Principat en 21 hectarees i que, durant l'época estival i per la consegüent falta d'aigua, pot avitar-se com tres llacs diferents, encara que en realitat és el mateix, el llac de l'Illa en 13 hectarees, l'estany d'Engolasters en 7 hectarees i els tres llacs de Tristaina.
| |
| − | | |
| − | == Economia ==
| |
| − | [[Image:Edifici més alt andorra.jpg|thumb|right|<center>[[Edifici]] més alt d'Andorra.</center>]]
| |
| − | El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i és el sosté principal de la economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atraigudes per la seua condicio de parais fiscal, les seues estacions d'esqui i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veins, encara que este últim s'ha erosionàt recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat mes amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% vinien d'atres països.
| |
| − | | |
| − | El sector financier també contribuix sustancialment a l'economia. La producció agricola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantantse [[tabac]] en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera es la criança de vaques. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingresos provenen també de la vena de sagells postals.
| |
| − | | |
| − | Andorra no és un membre de ple dret en la [[Unió Europea]], pero goja d'una relacio especial i es tratàt com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre de l'UE per als productes agricoles.
| |
| − | | |
| − | Els gravamens estan dividits en:
| |
| − | | |
| − | *Dret aduaner:
| |
| − | **Tasa sobre el consum. Aplicàt sobre els productes agricoles importats.
| |
| − | **Drets d'importacio. Aplicàt sobre els productes industrials importats.
| |
| − | | |
| − | *Dret fiscal nacional:
| |
| − | **Impost de Mercancies Indirecte (IMI). Impost que grava la produccio i importacio de productes procedents de l'Unio Europea.
| |
| − | **Impost sobre la prestacio de servicis bancaris i financiers.
| |
| − | **Impost indirecte sobre la presentacio de servicis empresarials i profesionals (ISI).
| |
| − | **Impost indirecte sobre la produccio interna (IPI).
| |
| − | **Impost sobre les activitats comercials (IAC).
| |
| − | **Impost sobre les transmisions patrimonials inmobiliaries.
| |
| − | **Tasa en raó del servici de fe publica notarial.
| |
| − | | |
| − | *Canons:
| |
| − | **Sobre el consum d'[[electricitat]] i telefon.
| |
| − | **Tasa sobre la tinença de vehiculs.
| |
| − | **Tasa de l'Oficina de Marques.
| |
| − | **Tases judicials
| |
| − | **Tasa sobre el joc del bingo.
| |
| − | | |
| − | *Tases i tributs comunals:
| |
| − | **Impost sobre la radicacio d'activitats comercials, empresarials i profesionals.
| |
| − | **Impost sobre la propietat inmobiliaria edificà.
| |
| − | **Impost de resistencia (foc i lloc).
| |
| − | | |
| − | === Mercàt Laboral ===
| |
| − | Tradicionalment Andorra fon un país agricola i ganader encara que, des de la decada dels 50, el sector primari ha anat perguent importancia. En el sector secundari predominen les industries de transformació i industries primaries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporció de la població activa.
| |
| − | | |
| − | === Moneda ===
| |
| − | Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de facte.
| |
| − | Anterorment a l'entrà d'una moneda unica europea, els presupostos estatals s'elaboraben en pessetes, encara que comercialment també s'usava el franco frances. Excepcionalment s'ha emitit una moneda propia sense valor llegal, el diner. A diferencia d'atres menuts estats europeus que usen l'euro, Andorra no emitix els seus propis euros. En [[octubre]] de [[2004]], les negociacions entre Andorra i l'UE s'iniciaren sobre un acort que, probablement, li permeta emitir les seues propies monedes.
| |
| − | | |
| − | == Demografia ==
| |
| − | === Poblacio ===
| |
| − | La poblacio estimà d'Andorra en [[2007]] era de 83.137 habitants, dels quals 39.441, es a dir el 36,6%, tenien la nacionalitat andorrana; 27.476 la nacionalitat espanyola, 5.200 la nacionalitat francesa, 13.519 la portuguesa i 6.501 atra. En 1998, última data de la que se te informació, de tots els habitants en nacionalitat andorrana, soles el 53,1% havien naixcut en Andorra. El numero total de ciutadans andorrans ha creixcut significativament en els últims deu anys: en 1998, soles representaven el 24,5% de la poblacio total. En l'actualitat, ya son majoria relativa. Per el contrari, el numero absolut de ciutadans espanyols en 2007 era llaugerament menor que el numero de [[1998]], pero el seu percentage en respecte de la poblacio total ha disminuit significativament del 48,4% al 32,8%, i hui constituïxen la primera minoria del país.
| |
| − | | |
| − | En quant a les parroquies, la mes poblà es Andorra la Vella,en una poblacio estimà de 24.574 habitants en 2007. La parroquia manco poblà era Ordino, en soles 3.685 habitants. La poblacio de Canillo tenia 5.442 habitants, la de Encamp 14.029, la de La Massana 9.357, la de Sant Julià de Lòria 9.595, i la de Escaldes.Engordany 16.475, la segon parroquia mes poblà del país. Canillo es la parroquia de mes rapit creiximent demografic.
| |
| − | | |
| − | La tasa de creiximent andorrana es més alta que les tases de la majoria dels estats europeus, en [[2008]] s'estimava en el 1,9% anual. Esta tasa de creiximent demografic es deguda a una tasa de natalitat estimà en 2008 de 10,59 per cada 1.000 habitants, una tasa de mortalitat de 5,59 per cada 1.000 habitants, i una altisima tasa neta de migracio de 14 migrants per cada 1000 habitants. La tasa de creiximent anual havia aplegàt a un maxim historic de 7,7% anual en 2003, seguida del 6,3% en [[2004]]. L'esperança de vida dels andorrans es la segona més alta del mon, estimà en 82,7 anys (80,4 per als homens i 85,1 per a les dones). La tasa de fertilitat es de 1,32 fills per dona. En quant a la piramide d'edats, el 15,5% dels andorrans en 2008 tenien menos de 14 anys, el 72,5% entre 15 i 64 anys, i el 12% tenien 65 o mes anys. La mija d'edat dels residents andorrans es de 38,9 anys.
| |
| − | | |
| − | Degut a una politica voluntaria de caracter restrictiu per ad adquirir la nacionalitat, la poblacio de nacionalitat andorrana constituïx una minoria, sent soles el 36,6% del total. El grup més gran d'estrangers es el dels espanyols (33,0%), i en portuguesos (16,3%) i francesos (6,3%) com els atres grups principals. El restant 7,8% pertany a atres nacionalitats. Els ciutadans que no disponen de la nacionalitat andorrana son majoritaris pero no tenen dret a vot, i tampoc poden ser presidents ni poseir mes del 33% del capital social d'una empresa privà.
| |
| − | | |
| − | === Llengües ===
| |
| − | La llengua propia, nacional i oficial d'Andorra es el [[llengua catalana|catala]]. La realitat llingüistica d'Andorra es el resultat de la gran transformació demografica que ha vivit el país des de la segona mitat del [[sigle XX]]: en [[1940]] les persones estrangeres residents en el país representen soles el 17%; en 1989 representaven el 75,7/ -maxim historic- i en 2007 son alrededor del 65%. Degut ad este fenomen, a pesar de que el catala es la llengua oficial, el espanyol i el frances son llengües d'us significativament.
| |
| − | | |
| − | Segon el estudi sociollingüistic de 2004, del "Servei de Política Lingüística d'Andorra" (Servici de Politica Llingüistica d'Andorra), el [[llengua catalana|catala]] es la llengua materna del 49,4% de la poblacio de nacionalitat andorrana, pero soles el 29,9% de la poblacio total. Per el contrari, el [[llengua espanyola|espanyol]] es la llengua materna mes extesa entre la poblacio del Principat. A pesar del creiximent de la poblacio de nacionalitats andorrana i portuguesa, el 43,4% declarà que el espanyol es sa llengua materna. El estudi mostra en els últims anys se ha produit un deterior de la posicio de la [[llengua catalana]] cap al rest de les llengues que se parlen, la qual ha anat a favor del espanyol.
| |
| − | | |
| − | En quant a la alfabetisacio, el 100% dels andorrans saben llegir i escriure. El [[castellà]] es la llengua que ocupa el primer lloc en respecte a la proporcio de la poblacio que va dependre a llegir i escriure, seguida del frances, i en tercer lloc el catala.
| |
| − | | |
| − | Segon el "Observatori del Centre de Recerca Sociològica de l'Institut d'Estudis Andorrans" (Observatori del Centre de Busqueda Sociologica de l'Institut d'Estudis Andorrans), els usos llingüistics en Andorra son els següents:
| |
| − | | |
| − | {| border="0" style="border: 1px solid #999; background-color:#FFFFFF"
| |
| − | |-align="center"
| |
| − | !
| |
| − | ! bgcolor="#CCCCCC" |Llengua materna
| |
| − | ! bgcolor="#CCCCCC" |Llengua habitual
| |
| − | |-align="center"
| |
| − | | bgcolor="#CCCCCC" |Catala || 38,8% || 58,3%
| |
| − | |-align="center"
| |
| − | | bgcolor="#CCCCCC" |Espanyol || 35,4% || 37,3%
| |
| − | |-align="center"
| |
| − | | bgcolor="#CCCCCC" |Portugues || 15% || 3,5%
| |
| − | |-align="center"
| |
| − | | bgcolor="#CCCCCC" |Frances || 5,4% || 2,2%
| |
| − | |-align="center"
| |
| − | | bgcolor="#CCCCCC" |Atres || 8,7% || 6,0%
| |
| − | |-align="center"
| |
| − | | colspan="3" | <small>Fuente: [http://www.iea.ad/cres/observatori/temes/llengua3trimestre2005.htm. Enquesta d'usos llingüístics en Andorra - 2004]</small>
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | L'oficialitat del catala en un estat independent li permet una certa rpesencai en el ambit internacional. El ingres d'Andorra en la ONU, el [[28 de juliol]] de [[1993]], va permetre per primera vegà en l'història l'us del catala en una assamblea d'esta organisacio. Tambe Andorra va portar per primera vegà la llengua catalana al [[Festival de la Canço d'Eurovisio]] en [[2004]] en MArta Roure i la canço <<Jugarem a estimar-nos>> (Juarem a volermos).
| |
| − | | |
| − | == Educacio ==
| |
| − | === Sistemes educatius ===
| |
| − | En Andorra conviuen tres sistemes educatius en centres d'educacio primaria, secundaria i Formacio Profesional:
| |
| − | | |
| − | *Andorrà. Depenent del Ministeri d'Educacio, Formacio Profesional, Joventut i Deports d'Andorra.
| |
| − | *Espanyol. Depenent del Ministeri d'Educacio, Politica Social i Deport d'Espanya.
| |
| − | *Frances. Depenent del Ministeri de Educacio Nacional de França.
| |
| − | | |
| − | Ademes de l'oferta publica, n'hi ha que afegir l'existencia de 2 centres congregacionals que es rigen pel sistema espanyol encara que majoritariament impartixen les classes en catala. Per al curs escolar 2005.06, en el sistema frances estaven inscrits 3.636 alumnes, en el andorrà 3.612, i en el espanyol 3.541.
| |
| − | | |
| − | === Estudios superiors ===
| |
| − | En [[1997]] se fundà l'Universitat d'Andorra, de caracter public i que te firmats convenys de colaboració en diverses universitats espanyoles i franceses. Esta universitat es compon de tres centres:
| |
| − | | |
| − | *Escola d'Enfermeria. S'impartix la carrera d'Enfermeria.
| |
| − | *Escola d'Informatica i gestió. S'impartixen asignatures virtuals, estudis de Primer i/o Segon Cicle, postgrats i cursos d'actualisació.
| |
| − | *La Biblioteca Nacional d'Andorra i els Archius NAcionals d'Andorra foren creats en [[1974]] i [[1975]] respectivament, i se localisen en la capital, Andorra la Vella. Hi ha, ademés, cinc museus: u regional en Sispony, u d'interés local en Escaldes-Engordany, atre d'arts decoratives en Ordino, u de ciencia i tecnologia en Encamp i u historic en Andorra la Vella.
| |
| − | | |
| − | == Cultura ==
| |
| − | [[Image:Estatua Francesc Cariat.jpg|thumb|left|Estatua del Sindic Francesc Cariat.]]
| |
| − | === Arquitectura ===
| |
| − | Andorra és el país del [[Terra|mon]] en el major numero de monuments romanics per metro quadràt. L'iglesia de Santa Coloma, construida entre els [[sigle IX|sigles IX]] i [[sigle X|X]] d.C és l'unica del mon en campanari circular, datat en el [[sigle XII]].
| |
| − | | |
| − | === Lliteratura ===
| |
| − | La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una copia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo de Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta catala Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en [[1886]].
| |
| − | | |
| − | Com autors de lliteratura contemporanea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de Francfort. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de l'any 2007, el Premi Ramon Llull.
| |
| − | | |
| − | === Música ===
| |
| − | El event més important en la vida cultural andorrana es el festival internacional de jazz d'Escaldes-Engordany, celebràt durant el més de [[juliol]], a on interprets com Miles Davis, Fats Dmino i B.B. King han participàt. En la capital, durant les nits dels dijous d'[[estiu]], se realisen el "Dijous de Rock", a on els grups locals i, puntualment, espanyols, oferixen concerts al public asistent.
| |
| − | | |
| − | L'orquesta Nacional de Cambra d'Andorra, dirigida i fundada en [[1992]] per el violiniste Gerard Claret, celebra un certamen de cant en fama internacional, avalàt per [[Montserrat Caballé]], ademés d'haber oferit concerts en [[Espanya]], [[França]] i [[Belgica]] i participar regularment en els cicles del Palau de la Música Catalana.
| |
| − | | |
| − | En el any [[2004]], Andorra participà en el Festival de la Canço en [[Eurovisió]] per primera volta representada per Marta Roure. Este fet va atraure l'atenció dels mijos de comunicació de [[Catalunya]], ya que fon la primera cançó entonada en [[català]]. La cançó fon eliminada en la semifinal, aixina com les composicions del [[2005]] (interpretà per Marian van de Wal), 2006 (interpretà per Jenny), [[2007]] (interpretà per Anonymous) i [[2008]] (interpretà per Gisela). Conseqüentment, Andorra mai ha aplegàt a la final.
| |
| − | | |
| − | === Festes oficials ===
| |
| − | [[Image:Nadal Andorra.jpg|thumb|right|Nadal en Andorra.]]
| |
| − | {| <align="center"> class=wikitable
| |
| − | |+ '''<big>Nacionales</big>'''
| |
| − | |- style="background:#efefef;"
| |
| − | ! Data
| |
| − | ! Nom en valencià
| |
| − | ! Nom local
| |
| − | ! Notes
| |
| − | |-
| |
| − | | |
| − | | 14 de març
| |
| − | |Dia de la Constitucio
| |
| − | |Día de la Constitució
| |
| − | |Aprobación de la Constitución andorrana en 1993
| |
| − | |-
| |
| − | | |
| − | | 8 de setembre
| |
| − | | Nostra Senyora de Meritxell
| |
| − | | Mare de Déu de Meritxell
| |
| − | | Dia Nacional
| |
| − | |-
| |
| − | |}
| |
| − | | |
| − | == Deports ==
| |
| − | === Jocs dels Chicotets Estats d'Europa ===
| |
| − | Andorra fon sèu, en [[1991]] i [[2005]], dels Jocs dels Chicotets Estats d'[[Europa]], competició que al ampar del [[COI]] se organisa per països europeus en menys de 1 milló de habitants.
| |
| − | | |
| − | === Deports d'Hivern ===
| |
| − | El deport nacional és l'[[esquí]]. Andorra te dos dominis esquiables formats per la unió de varies estacions d'esquí, i un complexe destinàt al oci a on se pot practicar esquí de fondo.
| |
| − | | |
| − | *Grandvalira. Sorgida de la fusió de Pas de la Casa-Grau Roig i Soldeu-El Tarter
| |
| − | *Vallnord. Sorgida de la alliança entre les estacions d'esqui de Pal, Arinsal i Oridno-Arcalis.
| |
| − | *Naturlandia. Ubicàt en la zona de La Rabassa, en una cota maxima de 2160 msnm i una cota minima de 1960 msnm. Te 15 km de pistes marcaes, distribuides en 5 pistes de diferent dificultat.
| |
| − | | |
| − | La capital, Andorra la Vella, intentà ser sèu dels Jocs Olimpics d'Hivern del [[2010]], pero no se clasificà per a la final. Actualment s'estudia una candidatura conjunta en [[Saragossa]] per als jocs del [[2018]].
| |
| − | | |
| − | === Futbol i Futbol Sala ===
| |
| − | La Federacio Andorrana de [[Futbol]] organisa la lliga de futbol en el Principat en Primera i Segona divisió, aixina com la Copa Constitució i la Supercopa, a on s'enfrenten el campeó de Lliga i de Copa. El guanyador de Primera jua la ronda previa de la UEFA Champions League. Els partits es juen el Camp d'Deports d'Aixovall.
| |
| − | | |
| − | En la lliga de Futsal, dividida en 2 categories i del qual el seu campeo actual es FC Madriu, juant esta temporà la previa de la UEFA Futsal Cup.
| |
| − | | |
| − | El Futbol Clup Andorra jua en Primera Territorial catalana de la Lliga espanyola de futbol al estar inscrit en la Real Federacio Espanyola de Futbol
| |
| − | | |
| − | La Seleccio de futbol jua en competicions oficials, encara que mai ha estàt en cap Mundial ni Eurocopa i la seua primera i unica victoria oficial fon contra Macedonia per 1-0 en gol de Marc Bernaus al minut 60 en el Estadi Comunal d'Andorra la Vella.
| |
| − | | |
| − | == Religió ==
| |
| − | La constitució d'Andorra establix la llibertat religiosa. A pesar de que no n'hi ha cap religió oficial, la constitució fa una menció explícita de la [[Catolicisme|Iglèsia Catòlica Romana]] a la qual garantix "el eixercit lliure i public de les seues activitats i el manteniment de les relacions de colaboració especial en el Estat, d'acort en la tradició andorrana". Note's també que u dels coprincips del Principat és un bisbe catòlic, de la Seo d'Urgel, i que la celebració religiosa del [[8 de setembre]], de la Verge de Meritxell és festa nacional. S'estima que el 90% de la població andorrana profesa el catolicisme. Atres religions que se practiquen són el islam- per els 2.000 inmigrants nort-africans que s'han establit-, el hinduisme, el protestantisme, el mormisme i atres.
| |
| − | | |
| − | == Transports ==
| |
| − | [[Image:Estacio esqui grandvilla.jpg|thumb|right|<center>Estació esquí grandvilla.</center>]]
| |
| − | Andorra es comunica en el exterior a traves de les vies terrestres. No dispon de tren (encara que existix un proyecte de llinia ferroviaria [[Barcelona]]-Andorra, conectant la Seo d'Urgel en Puigcerdà, ademés de l'estació Andorra-ñ'Ospitalet en territori francés), metro o aeroports (en discusió des de fa varis anys en el govern espanyol i català per a la reapertura del aeoroport de Seo d'Urgel), pero té una infraestructura de carreteres prou ampla per a poder cobrir la major part del país.
| |
| − | | |
| − | Actualment estàn en curs diverses obres en infraestructures viaries com, per eixemple, l'ampliació dels últims trams difícils sobre les carreteres principals i túnels, u dels quals permetrà anar de Encamp a La Massana i viceversa sinse passar per Escaldes-Engordany.
| |
| − | | |
| − | També és possible accedir al Principat en les llinies regulars d'autobús, que conecten Andorra en pràcticament qualsevol putn d'[[Europa]] o a través dels heliports que hi ha en Andorra la Vella i en La Massana. Obviament no disposen d'accesos per mar, ni tampoc cap riu navegable.
| |
| − | | |
| − | == Telecomunicacions ==
| |
| − | === Ràdio i Televisió ===
| |
| − | La primera emisora de radio comercial en emetres des de Andorra fon Ràdio Andorra que estagué en actiu des de [[1939]] hasta [[1981]]. El [[12 d'octubre]] de [[1989]], el Consell General va establir la [[ràdio]] i [[televisió]] com servicis públics esencials al crear la entitat gestora ORTA convertint-se. el [[13 d'abril]] de [[2000]], en la societat pública Ràdio i Televisió d'Andorra, S.A.
| |
| − | | |
| − | En [[1990]] es fundà la radio pública Ràdio Nacional d'Andorra. En [[1998]], operaven 15 emisores FM i el número d'aparats de radio en [[1997]] era de 16.000
| |
| − | | |
| − | Com canal de televisió autócton únicament existix la cadena pública nacional Andorra Televisió, creada en [[1995]], encara que el Govern promou la emisió de canals internacionals dins del Principat. Les primeres emisions analògiques de televisió foren en les cadenes espanyoles TVE-1, TVE-2 i TV3 i les franceses TF1, France 2 i France 3 encara que en anys posteriors, i encara emitint en analògic, se foren introduint el canal espanyol 33(actualment K3/300=, la cadena Antena 3 i la francesa M6. En l'aplegada de la TDT, el [[25 de setembre]] de [[2007]], la oferta televisiva s'amplià en cadenes espanyoles com Cuatro, Telecinco, La sexta, el canal 3/24, el canal francés NRJ12, la portuguesa RTP, la estadounidense CNN International, labritànica BBC World i el francoalemà ARTE.
| |
| − | | |
| − | === Telefonia e Internet ===
| |
| − | El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals.
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Microestats]] | |
| − | [[Categoria:Unió Europea]] | |
| − | [[Categoria:Països d'Europa]] | |
