El punt de vista neutral (PVN) establix que l'enciclopèdia ha de contindre fets i que els seus artículs han de ser escrits sense censures, presentant adequadament tots els punts de vista existents sobre els fets. Constituïx, junt en Lo que L'Enciclopèdia no és, un dels principis fonamentals que guien el proyecte L'Enciclopèdia.

Esta política es malinterpreta en facilitat. No vol dir que siga possible escriure un artícul des d'un sol punt de vista objectiu no biaixat. Diu que hem de representar adequadament els diferents punts de vista i sense que l'artícul afirme, implique o insinue que algun d'ells és el correcte. La neutralitat és mostrar tots els punts de vista rellevants possibles aixina com són, perque cada llector adopte l'opinió que preferixca.

Escriure text neutral és una art que requerix pràctica. És crucial per a tots els enciclopedistes treballar junts per a conseguir que els artículs siguen neutrals. Els colaboradors que dominen esta art, aixina com aquells que desigen deprendre-la, estan convidats a millorar el punt de vista neutral. El punt de vista neutral també exigix que no hi haja artículs contradictoris sobre un mateix tema. Aixina es tracta d'evitar que existixquen diversos artículs sobre un mateix tema que exponguen punts de vista parcials en la pretensió de conseguir la neutralitat per mig de distintes versions desequilibrades. Els fets, en ells mateixos, són neutrals, pero l'acumulació d'ells pot no ser-ho. Si, havent controvèrsia, només apareixen els fets favorables o contraris a un punt de vista, l'artícul no serà neutral.

¿Per qué L'Enciclopèdia ha de ser neutral?

L'Enciclopèdia és una enciclopèdia, lo qual significa que és una representació del coneiximent humà a nivell general. Pero els humans discrepen sobre assunts concrets: per a cada assunt sobre el qual hi haja punts de vistes oposts, cada un representa una idea diferent de la veritat sobre el dit assunt, i els seus partidaris creuran que els atres punts de vista són falsos i que per tant no poden qualificar-se de coneiximent. A on hi ha desacort sobre quina és la veritat, hi ha desacort sobre lo que constituïx el coneiximent. L'Enciclopèdia funciona perque és un esforç cooperatiu, pero, al colaborar, com podem resoldre el problema de les interminables guerres d'edicions en les quals una persona afirma p mentres que la següent canvia el text perque afirma no-p?

Una solució és acceptar, en l'objecte de treballar en L'Enciclopèdia, que el «coneiximent humà» inclou totes les teories significatives sobre tots els temes diferents. Aixina, tots els enciclopedistes estem compromesos en l'objectiu de representar el coneiximent humà en este sentit, confiant que, en seguritat, és un sentit ben acceptat del terme. Açò implica que "el coneiximent" canvia constantment en el pas del temps i l'investigació, i que quan usem la paraula "coneiximent" a sovint ho fem en les cometes de la por: en l'Edat Mija, "sabíem" que els dimonis provocaven malalties i ara "sabem" que no.

Pero podríem resumir el coneiximent humà (en este sentit) de forma biaixada si afirmàrem una série de teories sobre l'assunt T' i a continuació afirmàrem que la veritat sobre T és tal i qual. Tingam molt en conte que L'Enciclopèdia és un proyecte de colaboració internacional voluntària i espontànea, per lo qual quasi tots els punts de vista sobre qualsevol tema estaran presents en alguns dels seus autors i llectors. Per a evitar interminables guerres d'edicions, podem acordar presentar cada u dels punts de vista significatius equitativament, sense afirmar contundentment que solament algun d'ells és el correcte. Açò és lo que fa que un artícul siga neutral. Per a escriure en un punt de vista neutral, se presenten els punts de vista controvertits sense impondre'ls, per lo que sol ser prou presentar-los de forma més o manco acceptable per als seus partidaris, atribuint també cada un als seus proponents. En L'Enciclopèdia les disputes no es reconstruïxen, se descriuen.

Resumint la principal raó d'este principi: l'Enciclopèdia és una enciclopèdia, una compilació del coneiximent humà. Pero com que també és un recurs internacional construït per la comunitat, no podem esperar que els seus editors estiguen d'acort en el punt de vista correcte sobre tots els temes. Per açò adoptem el sentit més ampli del terme «coneiximent» anteriorment discutit, i nos comprometem, tant individualment com colectiva, a fer un esforç per a presentar els punts de vista conflictius equitativament, sense prendre partit per cap d'ells. L'anterior en l'excepció que aquelles opinions sostingudes només per una molt chicoteta minoria de gent no han de ser presentades com si foren punts de vista significatius, i potser no han de ser incloses.

Hi ha una atra raó per a comprometre-nos en el PVN: quan està clar per als llectors que no esperem que adopten cap opinió particular, queden lliures per a decidir per ells mateixos quina opinió preferixen, lo qual fomenta l'independència intelectual. Els governs totalitaris i les institucions dogmàtiques de tot el món trobarien una raó per a opondre's a l'Enciclopèdia si nos cenyim en èxit al PVN: la presentació de diverses teories contendents en una àmplia varietat de temes sugerix que nosatres, creadors de L'Enciclopèdia, confiem en la capacitat dels llectors per a formar-se les seues pròpies opinions. Els escrits que presenten múltiples punts de vista equitativament, sense exigir que el llector accepte cap d'ells, són lliberadors. La neutralitat subvertix el dogmatisme i quasi tots els editors de l'Enciclopèdia estan d'acort en que açò és molt positiu.

Lo que no és neutral

El punt de vista neutral no busca:

  • Objectivitat: l'objectivitat és un sol punt de vista sobre un tema en que hi ha diversos; el punt de vista neutral exigix que, si hi ha diversos punts de vista, s'exponguen tots ells, en la mida que siga possible.
  • Equidistància: no es tracta de buscar un punt de vista intermig, sino de mostrar tots els punts de vista segons la seua importància.
  • La veritat: L'Enciclopèdia no és una font primària, per la qual cosa no podem decidir cóm són realment les coses, o cóm haurien de ser. La nostra faena és expondre el coneiximent que es té sobre elles. Si alguna cosa s'està debatent, se descriu el debat.

Cóm conseguir la neutralitat

Treballar junts

Com a enciclopedistes, la nostra faena no és editar els artículs per a que reflectixquen els nostres punts de vista i després defendre'ls contra qualsevol canvi en un atre sentit; la nostra tasca és treballar junts, arribant quan siga necessari a acorts sobre el contingut dels artículs. Tingam en conte que la falta de neutralitat no té per qué ser intencionada. Per eixemple, quan en un país s'enfoca unànimement un tema d'una manera, i en un atre de la manera contrària, un enciclopediste pot no conéixer el punt de vista de l'atre país i això el pot portar a una manca de neutralitat involuntària.

Punts de vista minoritaris

Els punts de vista minoritaris no tenen per qué tindre el mateix espai que els més populars. Hem d'evitar que es done la mateixa atenció a un punt de vista minoritari que a un atre majoritari, puix podria portar a confusió sobre l'estat del debat, i fins i tot ser una forma de propaganda. Per tant, per a descriure justament la disputa, hem de presentar els punts de vista que es troben en conflicte en proporció al seu recolzament entre els experts en el tema, o entre les parts afectades. Un eixemple humorístic (en anglés) sobre este tema.[1]

A voltes sorgixen temes que són considerats com a pseudocientífics. No es tracta de descriure el punt de vista científic i l'acientífic en peu d'igualtat, sino de presentar el punt de vista majoritari (generalment el científic) com a majoritari, i el minoritari (ben a sovint el pseudocientífic) com a minoritari; i d'explicar el tractament científic que hagen rebut les teories pseudocientífiques. Ademés, poden haver punts de vista minoritaris clarament ofensius en els que s'ha de procedir de forma pareguda.

Vore també

Referències

  1. Per eixemple, si algú fa una afirmació absurda com: "El bròcul és part d'una malvada conspiració per a portar un gnom a la Casa Blanca", i una atra persona diu: "No és cert", provablement no diries: "abdós han expressat les seues postures de forma sincera, aixina que he de tractar-les com igualment vàlides"