Rap

Revisió de 09:28 23 feb 2018 per Sempreval (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut')
Rap

El Lophius és un gènero de peixos conegut habitualment com rap. Les seues espècies solen ser molt apreciades en gastronomia.

Pel seu contingut en greix és un peix dels denominats demersals o blancs, ya que per a denominar-se blaus hauran de posseir més d'un 5% de matèria greix en la seua composició i el rap calculant la seua pell té un 4,5% lo que li situaria en mig blanc i sense ella, no aplega al 2% en lo qual es considera "Demersal o Blanc"

Varietats

Hi ha dos varietats: el rap blanc o rap comú (Lophius piscatorius) i el rap negre (Lophius budegassa). La diferència entre les dos espècies consistix en el color de la pell o membrana que embolica l'intestí dels dos animals, nomenada Peritoneu. Esta vinza o pell és blanca en un i negra en l'atre lo qual determina el seu nom.

Hi ha discrepàncies en quant al valor culinari de les dos espècies, les dos excelents, i encara que en els mercats el més apreciat és el negre, en la taula i en les preparacions culinàries apenes es diferencien.

Hi ha una tercera espècie de rap en els mercats espanyols i europeus, considerada per alguns d'inferior calitat, el Lophius upsicephalus, que arriba procedent de les aigües de Suràfrica i és comunament conegut com a rap del Cap.

Alimentació

El rap posseïx una prolongació en forma de branca sobre els seus ulls, en una chicoteta bossa plena de bactèries llumíniques. Esta llum que genera atrau a les seues preses, ya que viu entre tenebres. La seua alimentació és, per tant, qualsevol peix que siga atret per les llums de la seua prolongació.

Reproducció

Les versions masculines i femenines del Rap diferixen enormement. El rap mascle és quaranta vegades menor que el Rap femella. Per a reproduir-se, el mascle és atret a la femella per fortes olors que esta emana, marcant un rastre que el mascle seguix. El mascle mossega a la femella, i lentament es va inserint en ella. Una vegada adherit, el mascle rep alimentació constant per part de la femella i, a canvi, la femella podrà dispondre de les gametes masculines quan desige reproduir-se. A l'acabar el mascle d'inserir-se en la femella, es convertix en una espècie de protuberància d'esta. Als científics els va dur anys saber que eren les dites protuberàncies, ya que l'estudi d'estos animals és dificultós a causa de les grans profunditats.

Enllaços externs

Referencies