|
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:Wheel Iran.jpg|thumb|200px|'''Roda''' de [[carro]] trobada prop de [[Susa]], datada en el II Milenari a. C. ''National Museum'' d'[[Iran]].]] | + | [[File:Casa Museu de Blasco Ibáñez, València.JPG|thumb|250px|Casa Museu Blasco Ibañez]] |
| | | | |
| − | La '''roda''' és una peça mecànica circular que gira en torn a un eix; pot ser considerada una [[màquina simple]], i forma part del conjunt denominat [[elements de màquines]]. | + | La '''casa museu Blasco Ibañez''' està situada en el carrer de [[Isabel de Villena]], Nº 157 de [[Valéncia]]. |
| | | | |
| − | És un dels invents fonamentals en l'Història de l'humanitat, per la seua gran utilitat en l'elaboració de [[cantereria]], en el transport terrestre, i com a component fonamental de diverses [[màquine]]s. El coneiximent del seu orige es pert en el temps, i els seus múltiples usos han segut essencials en el desenroll del progrés humà.
| + | El chalet reconstruït de l’insigne escritor valencià "[[Vicente Blasco Ibañez]]", enclavat dins l’incomparable marc de la plaja de la Malvarrosa i actualment convertit en casa museu, va ser inaugurat en l'any [[1997]] i acollix els seus recorts, documents , objectes personals i obres lliteràries. |
| | | | |
| − | == Etimologia == | + | == Descripció == |
| | | | |
| − | La paraula '''roda''' prové del terme [[llatí]] ''rota'', que procedix del proto-indo-europeu ''rota-'', una forma de l'arrel ''ret-'' que significa "per a rodar, girar".<ref>[http://www.bartleby.com/61/roots/IE432.Html ret- The American Heritage® Dictionary of the English Language: Fourth Edition. 2000<!-- Bot generated title -->]</ref> Els estudiosos han sugerit que la paraula '''roda''' troba la seua arrel en les llengües dels pobles orientals més antics, i que d'allí passà als idiomes mediterràneus (grec i llatí) en la migració dels [[indoeuropeu]]s des d'[[Àsia]] a [[Europa]].
| + | [[File:Escritorio de Blasco Ibáñez.jpg|thumb|250px|Escritori de Blasco Ibañez]] |
| | | | |
| − | El terme anglés ''wheel'' provindria de ''varkana'' o ''mankana'', que a la volta estarien compostes de les veus ''var'' o ''Man'' (el significat del qual seria ‘treballar, operar') i ''Kara'' o ''kana'' (tronc recte curt i de secció redona).
| + | Consta de tres plantes i un ampli jardí, que fan encara més atractiva la visita per la sensació de placidea i de bellea que transmet. En el primer pis hi ha una ampla terrassa en una imponent taula de marbre, restaurada en l'any [[2020]]. |
| − | Atres autors estimen que el seu orige prové de ''[[vímana]] '', un aparat descrit en els relats mítics del ''[[Maha Bhárata]] '', que vola i és tripulat per sers divins que fan la guerra entre si en poderoses armes, i on es descriuen en prou detall rodes i [[màquine]]s.
| |
| | | | |
| − | == Història de la roda ==
| + | La planta baixa o sala I està primordialment dedicada a saló d’actes, en el qual tenen lloc conferències, taules redones, proyecció de películes i exposicions temporals. |
| | | | |
| − | L'invenció de la '''roda''' correspon a l'época final del [[neolític]], i pot ser vist en relació en els atres avanços tecnològics que varen donar lloc a l'inici de l'[[Edat de Bronze]]. Els estudiosos estimen que fon inventada en el quint milenari a. C. en [[Mesopotàmia]], durant el [[periodo d'El Obeid]], en l'antiga regió coneguda com [[Creixent Fèrtil]], inicialment, en la funció de [[roda de canterer]].
| + | En la primera planta o sala II hi és instalat el museu pròpiament dit, ya que conté els retrats i les escultures de "[[Blasco Ibañez]]", de la seua esposa, la senyora Maria Blasco, aixina com dels seus fills i atres familiars molt pròxims. Mobles, porcelanes valioses, miniatures, coleccions de gravats, documents, objectes entranyables, etc. |
| | | | |
| − | Posteriorment s'utilisà en la construcció de [[carro|carros]]; es difongué pel Vell món junt en els carros i els animals de tir. La roda va arribar a Europa i Àsia occidental en el Quart milenari abans de Crist, i a la Vall de l'[[Indus]] cap al tercer milenari abans de Crist. Barbieri-Baja (2000) advoca per l'existència de vehículs chinencs de rodes circa de 2000 a. C., encara que la seua referència més antiga es data ca. 1200 a. C.
| + | La segona planta o sala III està dedicada a la biblioteca i al centre d’investigació, en documents relacionats en la vida de "[[Blasco Ibañez]]", manuscrits i, sobretot, les numeroses edicions de les seues obres. |
| | | | |
| − | Entre les cultures americanes no va prosperar, provablement per l'absència de grans bésties que pogueren tirar els vehículs, i perque les civilisacions més alvançades ocupaven terrenys escarpats. Han segut trobades rodes en objectes [[olmeques]] identificats com a joguets que es daten en torn al 1500 a. C.
| + | == Enllaços externs == |
| | + | *[http://casamuseoblascoibanez.com/casa-museo/ Casa-Museu Blasco Ibañez] |
| | | | |
| − | == Evolució de la roda de transport ==
| + | [[Categoria:Museus de la ciutat de Valéncia]] |
| − | | |
| − | [[Image:Standard of ur.jpg|thumb|360px|El ''[[Estandart d'Ur]] '', trobat en una tomba datada entre els sigles XXVII i XXV, en el periodo Dinàstic Arcaic. Representa diverses escenes de la vida quotidiana i de guerra.]] | |
| − | | |
| − | Les primeres rodes eren simples discs de fusta en un forat central per a inserir-les en un eix. La posterior invenció de la roda en [[ràdio (roda)|ràdios]] va permetre la construcció de vehículs més ràpits i llaugers; sorgix durant la [[cultura d'Andronovo]] (2000 - 1200 a. C.), al nort d' [[Àsia central]].
| |
| − | | |
| − | L'inclusió de llandes de ferro en torn a les rodes dels carros sorgix en el primer milenari abans de Crist, en els pobles [[celtes]], ademés, foren els primers que varen usar un tipos rudimentari de rodament en l'eix: uns discs de fusta molt dura; posteriorment, els romans utilisaren anells de [[bronze]] com a rodament, a manera de [[boixa]]. No hi hagueren grans modificacions fins al [[sigle XIX]], quan es generalisa l'us de metals en l'elaboració de maquinàries; en la década de 1880, s'inventaren els [[neumàtic]]s per a rodes; en el [[sigle XX]] es construïxen rodes de les més variades aleacions.
| |
| − | | |
| − | == Atres usos ==
| |
| − | | |
| − | En l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]] es varen idear perfeccionaments tècnics que trobaren aplicació en ingenis d'[[hidràulica]] i militars. En la [[Revolució Industrial]] la '''roda''' va començar a utilisar-se per a la transmissió de parells motrius, preferentment, sent el principal element de la civilisació de les màquines.
| |
| − | | |
| − | == Despulles arqueològiques ==
| |
| − | | |
| − | Prop de la zona nort del [[Càucas]] es trobaren unes quantes foses, en les que des de 3700 a. C. havien segut soterrades persones en els seus carros. En [[Eslovènia]] ([[2003]]) es trobaren una roda l'antiguetat de la qual es va datar entre 5100 i 5350 anys (3100 - 3350 a. C.)<ref>http://www.angelfire.com/country/veneti/AmerDomoOldestWheel.html</ref> En la ciutat d'[[Ur]] es descobrí un [[baix relleu]] de mitan sigle XXV a. C., el carro dels felins, la representació més antiga conservada de la '''roda''' com a element propulsor.
| |
| − | | |
| − | == Notes ==
| |
| − | {{Listaref}}
| |
| − | | |
| − | {{Traduït de|es|Rueda}}
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Invents]]
| |
| − | [[Categoria:Transport]]
| |
La casa museu Blasco Ibañez està situada en el carrer de Isabel de Villena, Nº 157 de Valéncia.
El chalet reconstruït de l’insigne escritor valencià "Vicente Blasco Ibañez", enclavat dins l’incomparable marc de la plaja de la Malvarrosa i actualment convertit en casa museu, va ser inaugurat en l'any 1997 i acollix els seus recorts, documents , objectes personals i obres lliteràries.
Descripció
Escritori de Blasco Ibañez
Consta de tres plantes i un ampli jardí, que fan encara més atractiva la visita per la sensació de placidea i de bellea que transmet. En el primer pis hi ha una ampla terrassa en una imponent taula de marbre, restaurada en l'any 2020.
La planta baixa o sala I està primordialment dedicada a saló d’actes, en el qual tenen lloc conferències, taules redones, proyecció de películes i exposicions temporals.
En la primera planta o sala II hi és instalat el museu pròpiament dit, ya que conté els retrats i les escultures de "Blasco Ibañez", de la seua esposa, la senyora Maria Blasco, aixina com dels seus fills i atres familiars molt pròxims. Mobles, porcelanes valioses, miniatures, coleccions de gravats, documents, objectes entranyables, etc.
La segona planta o sala III està dedicada a la biblioteca i al centre d’investigació, en documents relacionats en la vida de "Blasco Ibañez", manuscrits i, sobretot, les numeroses edicions de les seues obres.
Enllaços externs
