Diferència entre les revisions de "Sainet"
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
|||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Un '''sainet''' ( | + | [[Archiu:Bufar en caldo chelat.JPG|thumb|''Bufar en caldo chelat'' (1869), sainet en [[valencià]] d'[[Eduart Escalante]].]] |
| + | Un '''sainet''' (del [[castellà]] ''sainete'', mat. sign.) és una peça [[Teatre|teatral]] popular i humorística de caràcter costumiste en un acte, que sol representar-se a mitan o al final de les funcions teatrals. Des del [[Sigle d'Or]] fins a mitans del [[sigle XIX]] els sainets eren d'un sol acte i es intercalaven en els entreactes d'una obra dramàtica; a finals del sigle XIX varen adquirir gran auge tant els sainets dramàtics com els musicals. Els sainets substituïren als entremessos en els sigles [[sigle XVIII|XVIII]], XIX i [[Sigle XX|XX]]. | ||
| − | A finals del sigle XIX fon matèria freqüent del | + | A finals del sigle XIX fon matèria freqüent del nomenat gènero menut i del teatre per hores. Foren representats en tota [[Espanya]] tenint també molta acceptació en el [[Regne de Valéncia]]. Són destacables els sainets andalusos com els de [[Càdis]], els madrilenys i els valencians. |
== Sainet valencià == | == Sainet valencià == | ||
| − | El sainet valencià pretengué ser un reflex de la vida social del Regne de Valéncia d'eixos sigles. Una de les seues característiques recurrents és que els personages de les classes baixes parlaven valencià, mentres que els forasters, els membres de la burguesia o tot aquell que tenia una voluntat de no ser classificat o d'aparentar més riquea i educació, parlaven un castellà plagat de valencianismes i d'incorreccions. La crítica que es realisa d'esta presunció és moral i, evidentment, sociollingüística. | + | El sainet valencià pretengué ser un reflex de la vida social del [[Regne de Valéncia]] d'eixos sigles. Una de les seues característiques recurrents és que els personages de les classes baixes parlaven [[valencià]], mentres que els forasters, els membres de la burguesia o tot aquell que tenia una voluntat de no ser classificat o d'aparentar més riquea i educació, parlaven un castellà plagat de valencianismes i d'incorreccions. La crítica que es realisa d'esta presunció és moral i, evidentment, sociollingüística. |
| − | Entre els sainetistes valencians més destacats trobem: [[Eduart Escalante]], [[Josep Bernat i Baldoví]] | + | Entre els sainetistes valencians més destacats trobem: [[Eduart Escalante]], [[Josep Bernat i Baldoví]], [[Francisco Palanca i Roca]] i [[Faust Hernández Casajuana]]. |
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Revista El Fallero]] | ||
| + | * [[El Cuento del Dumenche]] | ||
| + | * [[Nostre Teatro]] | ||
| + | * [[La Comedia Llevantina]] | ||
| + | * [[Eduart Escalante i Mateu]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | {{DGLV|Sainet}} | |
| − | * [ | + | * [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/67928401092370563454679/index.htm El sainet valencià durant el sigle XX] (Cervantes Virtual) |
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Sainete Sainet en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Sainete Sainet en Wikipedia] | ||
Última revisió del 15:58 28 ago 2023
Un sainet (del castellà sainete, mat. sign.) és una peça teatral popular i humorística de caràcter costumiste en un acte, que sol representar-se a mitan o al final de les funcions teatrals. Des del Sigle d'Or fins a mitans del sigle XIX els sainets eren d'un sol acte i es intercalaven en els entreactes d'una obra dramàtica; a finals del sigle XIX varen adquirir gran auge tant els sainets dramàtics com els musicals. Els sainets substituïren als entremessos en els sigles XVIII, XIX i XX.
A finals del sigle XIX fon matèria freqüent del nomenat gènero menut i del teatre per hores. Foren representats en tota Espanya tenint també molta acceptació en el Regne de Valéncia. Són destacables els sainets andalusos com els de Càdis, els madrilenys i els valencians.
Sainet valencià[editar | editar còdic]
El sainet valencià pretengué ser un reflex de la vida social del Regne de Valéncia d'eixos sigles. Una de les seues característiques recurrents és que els personages de les classes baixes parlaven valencià, mentres que els forasters, els membres de la burguesia o tot aquell que tenia una voluntat de no ser classificat o d'aparentar més riquea i educació, parlaven un castellà plagat de valencianismes i d'incorreccions. La crítica que es realisa d'esta presunció és moral i, evidentment, sociollingüística.
Entre els sainetistes valencians més destacats trobem: Eduart Escalante, Josep Bernat i Baldoví, Francisco Palanca i Roca i Faust Hernández Casajuana.
Vore també[editar | editar còdic]
- Revista El Fallero
- El Cuento del Dumenche
- Nostre Teatro
- La Comedia Llevantina
- Eduart Escalante i Mateu
Enllaços externs[editar | editar còdic]
«Sainet». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- El sainet valencià durant el sigle XX (Cervantes Virtual)
- Sainet en Wikipedia