Obrir el menú principal

Un sainet (del castellà sainete, mat. sign.) és una peça teatral popular i humorística de caràcter costumiste en un acte, que sol representar-se a mitan o al final de les funcions teatrals. Des del Sigle d'Or fins a mitans del sigle XIX els sainets eren d'un sol acte i es intercalaven en els entreactes d'una obra dramàtica; a finals del sigle XIX varen adquirir gran auge tant els sainets dramàtics com els musicals. Els sainets substituïren als entremessos en els sigles XVIII, XIX i XX.

A finals del sigle XIX fon matèria freqüent del cridat gènero menut i del teatre per hores. Foren representats en tota Espanya tenint també molta acceptació en el Regne de Valéncia. Són destacables els sainets andalusos com els de Càdis, els madrilenys i els valencians.

Sainet valenciàEditar

El sainet valencià pretengué ser un reflex de la vida social del Regne de Valéncia d'eixos sigles. Una de les seues característiques recurrents és que els personages de les classes baixes parlaven valencià, mentres que els forasters, els membres de la burguesia o tot aquell que tenia una voluntat de no ser classificat o d'aparentar més riquea i educació, parlaven un castellà plagat de valencianismes i d'incorreccions. La crítica que es realisa d'esta presunció és moral i, evidentment, sociollingüística.

Entre els sainetistes valencians més destacats trobem: Eduart Escalante, Josep Bernat i Baldoví i Francisco Palanca i Roca.

Enllaços externsEditar