Diferència entre les revisions de "Santiago Grisolía"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Santiago Grisolía García''' (Valéncia, 6 de giner de 1923), és un bioquímic valencià d'ideologia propenca al Pancatalanisme|pa...»)
 
Llínea 27: Llínea 27:
 
* Sanmartín Esplugues, José; Grisolía, James S.; Grisolía, Santiago (1998). ''Violencia, televisión y cine''. Editorial Ariel. ISBN: 978-84-344-7465-9.
 
* Sanmartín Esplugues, José; Grisolía, James S.; Grisolía, Santiago (1998). ''Violencia, televisión y cine''. Editorial Ariel. ISBN: 978-84-344-7465-9.
 
* Grisolía, Santiago (2006). ''Vivir para la ciencia''. Institución Alfonso el Magnánimo (Valencia). ISBN: 978-84-7822-475-3.
 
* Grisolía, Santiago (2006). ''Vivir para la ciencia''. Institución Alfonso el Magnánimo (Valencia). ISBN: 978-84-7822-475-3.
 +
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC)
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Santiago_Grisol%C3%ADa Santiago Grisolía en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Santiago_Grisol%C3%ADa Santiago Grisolía en Wikipedia]

Revisió de 18:06 9 abr 2019

Santiago Grisolía García (Valéncia, 6 de giner de 1923), és un bioquímic valencià d'ideologia propenca al pancatalanisme. Santiago Grisolía ostenta el títul de Marqués de Grisolía i és el president del Consell Valencià de Cultura (CVC) des de l'any 1996, nomenat per Eduardo Zaplana.

Biografia

Naixcut el 6 de giner de l'any 1923 en la ciutat de Valéncia, es llicencià en Medicina per l'Universitat de Valéncia en 1944. Despuix d'obtindre el seu doctorat en Madrit en 1949, àmplia els seus estudis en els Estats Units en l'Universitat de Nova York, baix la supervisió de Severo Ochoa. En esta universitat inicia les seues investigacions en fixació de l'anhídrit carbònic, tema en el que va seguir treballant el restant de la seua vida.

Ha publicat més de 400 treballs científics, i al voltant de 30 artículs divulgatius, desenrollant, aixina mateix, una ingent llabor docent i investigadora en el transcurs de molts anys en diversos paisos europeus i d'Amèrica. Professor de bioquímica i biologia de l'Universitat de Kansas, Chicago i Wisconsin, àmplia les seues investigacions sobre el cicle de la urea, demostrant com la citrulina és un intermediari d'este cicle.

Creador i secretari de la Fundació Valenciana d'Estudis Alvançats i màxim impulsor dels actuals Premis Rei Jaume I, va rebre la Medalla d'Or al Mèrit d'Investigació i Educació Universitària pel Ministeri de Ciència i Innovació en l'any 2011. President del Comité Científic de Coordinació del Proyecte Genoma Humà per la Unesco, és vicepresident del Patronat del Centre d'Investigació Príncip Felip, i assessor del President de la Generalitat Valenciana per a Ciència i Tecnologia. Presidix el Consell Valencià de Cultura des de l'any 1996 i els Consells assessores de l'Universitat Internacional Menéndez i Pelayo de Valéncia i dels Museus de Ciències de Conca i de Valéncia.

En l'any 1990 fon guardonat, junt en Salvador Moncada, en el Premi Príncip d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per la seua llabor científica en l'àrea de la bioquímica en camps molt diversos, principalment en l'enzimologia del metabolisme del nitrogen relacionat en el cicle de la urea i la degradació de les pirimidines. En l'any 2010 li va ser concedida la Medalla d'Or al Mèrit en l'Investigació i en l'Educació Universitària.​

És membre de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts, acadèmic d'honor de la Real Acadèmia de Doctors d'Espanya, membre fundador del Colege Lliure d'Emèrits i Doctor Honoris causa per les Universitats de Salamanca, Barcelona, Valéncia, Madrit, Lleó, País Vasc, Siena, Florència, Kansas, Les Palmes de Gran Canària, Universitat Politècnica de Valéncia, Universitat de Lisboa, Universitat Nacional d'Educació a Distància i de l'Universitat de Castella-la Mancha.​ El 2 de març de 2018 se li concedix la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica.

Obra

  • Grisolía, Santiago (2008). Biodiversidad. Valencia (Comunidad Autónoma). ISBN: 978-84-482-5067-6.
  • Grisolía, Santiago (2007). Cambio climático y sus consecuencias. Valencia (Comunidad Autónoma). ISBN: 978-84-482-4771-3.
  • Grisolía, Santiago (2000). Compromisos con el futuro del Proyecto genoma humano. Fundación BBVA. ISBN: 978-84-95163-37-0.
  • Puigdomènech, Pere; Grisolía, Santiago; Ayala, Francisco J. (2002). Genética. Círculo de Lectores. ISBN: 978-84-226-9669-8.
  • Grisolía, Santiago; Puigdomènech, Pere; Ayala, Francisco J. (2003). Genética. Nuevas Ediciones de Bolsillo. ISBN: 978-84-9759-560-5.
  • Grisolía, Santiago (2006). La gripe aviaria: un reto de salud. Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha. ISBN: 978-84-8427-472-8.
  • Sols, Alberto; Grisolía, Santiago (1988). Severo Ochoa en imágenes. Fundación Colegio Libre de Eméritos Universitarios. ISBN: 978-84-404-2060-2.
  • Grisolía, Santiago (2007). Severo Ochoa: un científico apasionado. Fundación BBVA. ISBN: 978-84-96515-59-8.
  • Grisolía, Santiago (2001). Trasplantes y clonación de células humanas en el siglo XXI. Fundación BBVA. ISBN: 978-84-95163-42-4.
  • Sanmartín Esplugues, José; Grisolía, James S.; Grisolía, Santiago (2005). Violencia, televisión y cine. Editorial Ariel. ISBN: 978-84-344-7479-6.
  • Sanmartín Esplugues, José; Grisolía, James S.; Grisolía, Santiago (1998). Violencia, televisión y cine. Editorial Ariel. ISBN: 978-84-344-7465-9.
  • Grisolía, Santiago (2006). Vivir para la ciencia. Institución Alfonso el Magnánimo (Valencia). ISBN: 978-84-7822-475-3.

Vore també

Enllaços externs