Diferència entre les revisions de "Santuari dels Grans Deus de Samotràcia"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|350px|Localisació de Samotràcia, junt en atres santuaris grecs. El '''Santuari dels Grans Deus de Samotràcia''...») |
m |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''Santuari dels Grans Deus de Samotràcia''' és un dels principals santuaris panhelènicos, situat en l'illa de [[Samotràcia]], en [[Tràcia]]. Construït a l'oest de les muralles de la ciutat de Samotràcia, era independent, com ho mostra l'enviament d'embaixadors de la ciutat al santuari durant les festes. | El '''Santuari dels Grans Deus de Samotràcia''' és un dels principals santuaris panhelènicos, situat en l'illa de [[Samotràcia]], en [[Tràcia]]. Construït a l'oest de les muralles de la ciutat de Samotràcia, era independent, com ho mostra l'enviament d'embaixadors de la ciutat al santuari durant les festes. | ||
| − | Era célebre en el conjunt del món grec des de | + | Era célebre en el conjunt del món grec des de l'[[Sigle de Pèricles|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica|cult mistèric]], un cult [[ctònic]] que no era menys renombrat que el dels [[misteris eleusins]], i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador [[Heròdot]], un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà [[Lisandro]], aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per [[Plató]] i [[Aristòfanes]]. |
| − | Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en | + | Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en l'[[periodo helenístic|época helenística]] quan es convertix, despuix de l'iniciació de [[Filip II de Macedònia|Filip II]], en un santuari nacional macedoni en el que els successors de [[Alejandro Magne]] rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i fins i tot l'emperador [[Adriano]] ho visita. L'escritor [[Marc Terenci Varró]] descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana. |
[[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]] | [[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]] | ||
Revisió de 10:19 13 set 2018
El Santuari dels Grans Deus de Samotràcia és un dels principals santuaris panhelènicos, situat en l'illa de Samotràcia, en Tràcia. Construït a l'oest de les muralles de la ciutat de Samotràcia, era independent, com ho mostra l'enviament d'embaixadors de la ciutat al santuari durant les festes.
Era célebre en el conjunt del món grec des de l'época clàssica per la seua cult mistèric, un cult ctònic que no era menys renombrat que el dels misteris eleusins, i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador Heròdot, un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà Lisandro, aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per Plató i Aristòfanes.
Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en l'época helenística quan es convertix, despuix de l'iniciació de Filip II, en un santuari nacional macedoni en el que els successors de Alejandro Magne rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i fins i tot l'emperador Adriano ho visita. L'escritor Marc Terenci Varró descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.