Diferència entre les revisions de "Santuari dels Grans Deus de Samotràcia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|350px|Localisació de Samotràcia, junt en atres santuaris grecs. El '''Santuari dels Grans Deus de Samotràcia''...»)
 
m (Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús ')
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 3: Llínea 3:
 
El '''Santuari dels Grans Deus de Samotràcia''' és un dels principals santuaris panhelènicos, situat en l'illa de [[Samotràcia]], en [[Tràcia]]. Construït a l'oest de les muralles de la ciutat de Samotràcia, era independent, com ho mostra l'enviament d'embaixadors de la ciutat al santuari durant les festes.  
 
El '''Santuari dels Grans Deus de Samotràcia''' és un dels principals santuaris panhelènicos, situat en l'illa de [[Samotràcia]], en [[Tràcia]]. Construït a l'oest de les muralles de la ciutat de Samotràcia, era independent, com ho mostra l'enviament d'embaixadors de la ciutat al santuari durant les festes.  
  
Era célebre en el conjunt del món grec des de la [[Sigle de Pèricles|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica|cult mistèric]], un cult [[ctònic]] que no era menys renombrat que el dels [[misteris eleusins]], i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador [[Heròdot]], un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà [[Lisandro]], aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per [[Plató]] i [[Aristòfanes]].  
+
Era célebre en el conjunt del món grec des de l'[[Sigle de Pèricles|época clàssica]] per la seua [[Religió mistèrica|cult mistèric]], un cult [[ctònic]] que no era menys renombrat que el dels [[misteris eleusins]], i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador [[Heròdot]], un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà [[Lisandro]], aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per [[Plató]] i [[Aristòfanes]].  
  
Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en la [[periodo helenístic|época helenística]] quan es convertix, despuix de l'iniciació de [[Filip II de Macedònia|Filip II]], en un santuari nacional macedoni en el que els successors de [[Alejandro Magne]] rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i fins i tot l'emperador [[Adriano]] ho visita. L'escritor [[Marc Terenci Varró]] descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.
+
Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en l'[[periodo helenístic|época helenística]] quan es convertix, despuix de l'iniciació de [[Filip II de Macedònia|Filip II]], en un santuari nacional macedoni en el que els successors de [[Alejandro Magne]] rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i inclús l'emperador [[Adriano]] ho visita. L'escritor [[Marc Terenci Varró]] descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.
  
 
[[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]]
 
[[Categoria:Jaciments arqueològics de Macedònia Oriental i Tràcia]]

Última revisió del 18:29 23 maig 2019

Localisació de Samotràcia, junt en atres santuaris grecs.

El Santuari dels Grans Deus de Samotràcia és un dels principals santuaris panhelènicos, situat en l'illa de Samotràcia, en Tràcia. Construït a l'oest de les muralles de la ciutat de Samotràcia, era independent, com ho mostra l'enviament d'embaixadors de la ciutat al santuari durant les festes.

Era célebre en el conjunt del món grec des de l'época clàssica per la seua cult mistèric, un cult ctònic que no era menys renombrat que el dels misteris eleusins, i numerosos personages varen ser allí iniciats: l'historiador Heròdot, un dels rars autors en haver deixat algunes indicacions sobre la naturalea dels misteris, l'espartà Lisandro, aixina com numerosos atenencs. El cult és mencionat per Plató i Aristòfanes.

Va conéixer un periodo de desenroll arquitectònic espectacular en l'época helenística quan es convertix, despuix de l'iniciació de Filip II, en un santuari nacional macedoni en el que els successors de Alejandro Magne rivalisaven en generositat. Permaneix com a lloc de cult important fins a l'época romana i inclús l'emperador Adriano ho visita. L'escritor Marc Terenci Varró descriu una part dels misteris, abans de desaparéixer a finals de l'antiguetat tardana.