Diferència entre les revisions de "Serra Perenchisa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
m (Text reemplaça - ' paisage ' a ' païsage ')
(Fauna)
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 12: Llínea 12:
 
* En l'herpetofauna, destaca el renoc comú, el corredor i el llevador, el renoquet esguinat, el fardacho ocelat i ofidis com el sacre de ferradura, el sacre d'escala i el sacre d'aigua.
 
* En l'herpetofauna, destaca el renoc comú, el corredor i el llevador, el renoquet esguinat, el fardacho ocelat i ofidis com el sacre de ferradura, el sacre d'escala i el sacre d'aigua.
 
* En l'avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de pinada i matoll, destacant la [[busquereta arrebosat]], [[Busquereta cabecinegra|cabecinegra]] i [[Busquereta rabillarga|rabillarga]]; el carboner tió, el carboner comú, el capellanet i la cagarnera. Rapaços com el soliguer comú , el chot i, esporàdicament, l'àguila calçada, l'aligot i l'esparver.  
 
* En l'avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de pinada i matoll, destacant la [[busquereta arrebosat]], [[Busquereta cabecinegra|cabecinegra]] i [[Busquereta rabillarga|rabillarga]]; el carboner tió, el carboner comú, el capellanet i la cagarnera. Rapaços com el soliguer comú , el chot i, esporàdicament, l'àguila calçada, l'aligot i l'esparver.  
* En els cursos d'aigua del Barranco del Gallec i el de l'Horteta s'albira la polla d'aigua, la xitarra comuna, el blavet i de forma esporàdica aus en pas cap a la [[Albufera]] com l'agró blava i la garcilla bueyera. A l'estiu destaca la presència del [[abellerol]].
+
* En els cursos d'aigua del Barranc del Gallec i el de l'Horteta s'albira la [[Polla d'aigua (pardal)|polla d'aigua]], la xitarra comuna, el blavet i de forma esporàdica aus en pas cap a la [[Albufera]] com l'agró blava i la garcilla bueyera. A l'estiu destaca la presència del [[abellerol]].
  
 
== Valor paisagístic ==
 
== Valor paisagístic ==

Última revisió del 12:36 15 ago 2019

El Parage Natural Municipal Serra Perenchisa, en una superfície de 174.38 ha, es localisa en el terme municipal de Torrent, província de Valéncia. S'estén de noroest a sur-oest en una llongitut aproximada de 10 quilómetros, entre els térmens de Torrent, Chiva i Godelleta. Constituïx una de les estribacions montanyoses del Sistema Ibèric que més s'acosta a a la costa per l'extrem sur-est.

Vegetació[editar]

Fauna[editar]

  • La fauna és la pròpia de les formacions de pinada, rabosots, ariçons europeu i morú, martes, javalins i rates penades.
  • En l'herpetofauna, destaca el renoc comú, el corredor i el llevador, el renoquet esguinat, el fardacho ocelat i ofidis com el sacre de ferradura, el sacre d'escala i el sacre d'aigua.
  • En l'avifauna es troben les espècies típicament associades a les formacions de pinada i matoll, destacant la busquereta arrebosat, cabecinegra i rabillarga; el carboner tió, el carboner comú, el capellanet i la cagarnera. Rapaços com el soliguer comú , el chot i, esporàdicament, l'àguila calçada, l'aligot i l'esparver.
  • En els cursos d'aigua del Barranc del Gallec i el de l'Horteta s'albira la polla d'aigua, la xitarra comuna, el blavet i de forma esporàdica aus en pas cap a la Albufera com l'agró blava i la garcilla bueyera. A l'estiu destaca la presència del abellerol.

Valor paisagístic[editar]

El seu valor paisagístic en el context local és molt important, sent un element bàsic en la conformació del païsage de Torrent. Des de la seua cima, pot gojar-se d'una magnifica panoràmica de la plana costera valenciana, en l'Albufera com a fita més destacat.

Patrimoni cultural[editar]

  • Els aqüeductes denominats els Arquets de Dalt i els Arquets de Baix, d'época islàmica, la funció dels quals era conduir els cabals de les fonts que abocaven als barrancs situats a l'oest del terme a les zones de regadiu situades a l'est.
  • Els jaciments d'época ibèrica Lloma de Birlet i Llometa del Clot de Ballador; i de l'edat del bronze Llometa de l'Espart, Puntal d'Albaida i els Garravaques.
  • D'época musulmana es troba el poblat mudèjar i el lloc funerari de el Garrigar.

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]