Sexisme

Revisió de 10:40 29 jun 2020 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar ')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Cartell de la seu central de l'Associació Nacional de l'Oposició al Sufragi Femení

Sexisme és la discriminació basada en el sexe de la persona que la patix.

És un tipo de prejuí que altera l'objectivitat i impedix apreciar les persones pels seus mèrits. Es pot referir a tres actituts subtilment diferents:

  • Pensar que un sexe és superior a l'atre.
  • Creure que hi ha grans diferències entre hòmens i dones i per tant han d'estar reflectides en la manera de comportar-se en societat, el llenguage, les actituts sexuals i la llei.
  • Simplement tindre aversió a les dones (misogínia) o als hòmens (misàndria).

Les conviccions sexistes són un tipo d'essencialisme, que sosté que els individus poden ser entesos (i a sovint jujats) en térmens de les característiques del grup a qué pertanyen. En el cas del sexisme el grup és el relatiu al sexe -"home" o "dona"-, tot assumint que tots cau clarament a una de les dos categories.

El sexisme ha estat històricament molt arrelat. En la lliteratura migeval la misogínia era un tòpic molt conreat, per eixemple Jaume Roig en l'obra "L'espill o Llibre de les dones". També l'actitut cavalleresca exalta i exagera la debilitat femenina. La ciència, fins al sigle XIX, donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina que fea que es considerara la discriminació com quelcom natural i impedia el canvi. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera llegal fins que fa uns cent anys varen escomençar a desaparéixer les barreres en l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar, etc.

Actualment en les societats occidentals el poder llegislatiu té la voluntat explícita d'evitar el sexisme pero d'una manera privada encara són molts els que el seguixen practicant.