Diferència entre les revisions de "Silla"
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m (Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries ') |
||
| (No se mostren 10 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 25 km² | |superfície = 25 km² | ||
|altitut = 8 msnm | |altitut = 8 msnm | ||
| − | |població = | + | |població = 18467 hab. |
| − | |densitat = | + | |densitat = 738,68 hab./km² |
|gentilici = Siller/a | |gentilici = Siller/a | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
Popularment, és conta que el nom de la localitat prove de la paraula àrap ''Suhayla'', que vol dir ''terreny pla i pantanós'', i pel pas del temps derivà en el nom actual. | Popularment, és conta que el nom de la localitat prove de la paraula àrap ''Suhayla'', que vol dir ''terreny pla i pantanós'', i pel pas del temps derivà en el nom actual. | ||
| − | L'alqueria de Silla va ser donada pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el 15 de giner de [[1233]] a l'[[Orde de l'Hospital|Orde de Sant Joan de l'Hospital]], sent Mestre d'esta, En Hugo de Fullaquer qui conquista la torre àrap, centre neuràlgic de l'encomenda de Silla que passa despuix a l'[[Orde de Montesa]]. Hugo de Fullaquer otorga el 31 d'octubre del [[1243]] la primera Carta Pobla de Silla i foren els primers cristians | + | L'[[alqueria]] de Silla va ser donada pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el [[15 de giner]] de l'any [[1233]] a l'[[Orde de l'Hospital|Orde de Sant Joan de l'Hospital]], sent Mestre d'esta, En Hugo de Fullaquer qui conquista la torre àrap, centre neuràlgic de l'encomenda de Silla que passa despuix a l'[[Orde de Montesa]]. Hugo de Fullaquer otorga el 31 d'octubre del [[1243]] la primera Carta Pobla de Silla i foren els primers cristians venguts de fora els que s'establiren en cases i ocuparen terres. |
| − | En l'any [[1248]] és el senyor d'Amposta, de l'orde de l'Hospital, Pedro d'Alcalà, qui otorga la segona Carta Pobla de Silla, exactament el 25 de novembre de 1248 en unes condicions molt oneroses per als llauradors. | + | En l'any [[1248]] és el senyor d'Amposta, de l'orde de l'Hospital, Pedro d'Alcalà, qui otorga la segona Carta Pobla de Silla, exactament el [[25 de novembre]] de 1248 en unes condicions molt oneroses per als llauradors. |
En l'any [[1317]] acaba el domini en Silla de l'orde de l'Hospital, passant a formar part de l'orde de Santa Maria de Montesa i continuant baix este domini fins a l'any [[1837]] que és produïa la [[Desamortisació de Mendizábal]] i en conseqüència la desaparició de prerrogatives i les propietats. | En l'any [[1317]] acaba el domini en Silla de l'orde de l'Hospital, passant a formar part de l'orde de Santa Maria de Montesa i continuant baix este domini fins a l'any [[1837]] que és produïa la [[Desamortisació de Mendizábal]] i en conseqüència la desaparició de prerrogatives i les propietats. | ||
| Llínea 68: | Llínea 68: | ||
| Alcalde_9 = Serafín Simeón | | Alcalde_9 = Serafín Simeón | ||
| Partit_9 = [[PP]] | | Partit_9 = [[PP]] | ||
| + | }} | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
| − | Conta en una població de | + | Conta en una població de 18.467 habitants en l'any [[2018]]. |
| − | {| align="center" | + | {| align="center" {{tablabonita}} |
| − | | | + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
| + | |- | ||
| + | |||
| − | ![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] | + | ![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] |
|- | |- | ||
| − | | align=center| 4.421 || align=center| 4.973 || align=center| 6.243 || align=center| 6.732 || align=center| 6.639 || align=center| 7.117 || align=center| 7.768 || align=center| 10.090 || align=center| 16.145 || align=center| 16.525 || align=center| 15.614 || align=center| 17.546 || align=center| 18.597 | + | | align=center| 4.421 || align=center| 4.973 || align=center| 6.243 || align=center| 6.732 || align=center| 6.639 || align=center| 7.117 || align=center| 7.768 || align=center| 10.090 || align=center| 16.145 || align=center| 16.525 || align=center| 15.614 || align=center| 17.546 || align=center| 18.597 || align=center| 18.467 |
|} | |} | ||
| Llínea 82: | Llínea 85: | ||
La proximitat a Valéncia ha facilitat la seua industrialisació, encara que no ha perdut totalment el seu caràcter agrícola inicial. | La proximitat a Valéncia ha facilitat la seua industrialisació, encara que no ha perdut totalment el seu caràcter agrícola inicial. | ||
| − | Dins del regadiu es troben l'[[arròs]], les [[hortalise]]s i la [[dacsa]]. En secà queden [[olivere]]s i [[garrofere]]s. En general a excepció del arrossar, la terra agrícola esta perdent terreny ràpidament per a donar cabuda a les plantes industrials que creixen a ritme accelerat. La ganaderia conta en caps de ganado vacú estabulat per a la llet, ganado llanar i | + | Dins del regadiu es troben l'[[arròs]], les [[hortalise]]s i la [[dacsa]]. En secà queden [[olivere]]s i [[garrofere]]s. En general a excepció del arrossar, la terra agrícola esta perdent terreny ràpidament per a donar cabuda a les plantes industrials que creixen a ritme accelerat. La ganaderia conta en caps de ganado vacú estabulat per a la llet, ganado llanar i vàries granges avícoles i porcines. Existix comunitat de peixcadors que treballen sobre séquies i llac de l'Albufera. |
Dins del sector industrial, el de major pes econòmic en la actualitat, conta en un cens de més de 500 industries, hi han fabriques de [[moble]]s, papers pintats, moquetes, artículs de plàstic, [[joguet]]s, materials per a la construcció, llicors, confeccions, tapisseries, embalage de cartó, maquinaria, construccions metàliques, neumàtics, pintures, verniços, etc. | Dins del sector industrial, el de major pes econòmic en la actualitat, conta en un cens de més de 500 industries, hi han fabriques de [[moble]]s, papers pintats, moquetes, artículs de plàstic, [[joguet]]s, materials per a la construcció, llicors, confeccions, tapisseries, embalage de cartó, maquinaria, construccions metàliques, neumàtics, pintures, verniços, etc. | ||
| Llínea 93: | Llínea 96: | ||
*'''Torre àrap'''. Adossada al ajuntament següent la construcció més important del poble i Monument Històric Nacional. | *'''Torre àrap'''. Adossada al ajuntament següent la construcció més important del poble i Monument Històric Nacional. | ||
| − | *'''Casa Palau'''. Situada en la plaça del poble i adossada a l'iglésia | + | *'''Casa Palau'''. Situada en la plaça del poble i adossada a l'iglésia següent la seua construcció de l'any [[1794]]. |
*Monument desaparegut dedicat al '''Abnegat llaurador''', inaugurat en la década dels anys setanta. Es trobava situat al principi de l'Albereda. | *Monument desaparegut dedicat al '''Abnegat llaurador''', inaugurat en la década dels anys setanta. Es trobava situat al principi de l'Albereda. | ||
| Llínea 104: | Llínea 107: | ||
[[Image:Vista_de_Silla,_Valéncia.JPG|thumb|Vista de la localitat de Silla, Valéncia, Espanya]] | [[Image:Vista_de_Silla,_Valéncia.JPG|thumb|Vista de la localitat de Silla, Valéncia, Espanya]] | ||
| − | S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-31]]. | + | S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-31]]. Aixina mateix es pot accedir des de la autopista del Mediterràneu [[A-7]]. També conta en estació de [[ferrocarril]] de les llínees C-1 y C-2 de [[Rodalies Valéncia]] de [[Ret Nacional dels Ferrocarrils Espanyols|RENFE]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 117: | Llínea 120: | ||
*[http://silla2007.blogspot.com/ Pàgina de les eleccions municipals del 2007] | *[http://silla2007.blogspot.com/ Pàgina de les eleccions municipals del 2007] | ||
*[http://silla2011.wordpress.com/ Pàgina de les eleccions municipals del 2011] | *[http://silla2011.wordpress.com/ Pàgina de les eleccions municipals del 2011] | ||
| − | *[http://www.hortanoticias.com/seccion.asp?ref=43 Noticies, events i actes de Silla en Hortanoticias.com, diari digital de | + | *[http://www.hortanoticias.com/seccion.asp?ref=43 Noticies, events i actes de Silla en Hortanoticias.com, diari digital de l'Horta] |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 16:50 24 gin 2020
| Silla | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | L'Horta Sur | |||
| • Partit judicial: | Carlet | |||
| Ubicació: | 39°21′48″N 0°24′33″O | |||
| • Altitut: | 8 msnm | |||
| Superfície: | 25 km² | |||
| Població: | 18467 hab. | |||
| • Densitat: | 738,68 hab./km² | |||
| Gentilici: | Siller/a | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46460 | |||
| Festes majors: | 20 de giner i 6 d'agost | |||
| Alcalde: | Francesc Baixauli Mena (PSPV-PSOE) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Silla és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.
Geografia
Situat en la part meridional de la comarca i en les proximitats del llac de L'Albufera de Valéncia.
El relleu és totalment pla i és mante sempre per baix dels 20 m. d'altitut, excepte en els llímits en Picassent on hi ha una elevació, coneguda com El cau de les Raboses, apenes perceptible per damunt dels 30m. Per la seua part occidental discorre la Séquia Real, de la que naixen les sequies per al rec, mentres que tota la mitat oriental és troba ocupada per camps d'arròs i el Parc Natural de l'Albufera. El clima és de tipo clima mediterràneu.
Localitats llimítrofs
Silla llimita en les següents localitats: Picassent, Alcàsser, Beniparrell, Albal, Valéncia, Almussafes i Sollana totes de la província de Valéncia.
Història
Popularment, és conta que el nom de la localitat prove de la paraula àrap Suhayla, que vol dir terreny pla i pantanós, i pel pas del temps derivà en el nom actual.
L'alqueria de Silla va ser donada pel rei Jaume I el 15 de giner de l'any 1233 a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital, sent Mestre d'esta, En Hugo de Fullaquer qui conquista la torre àrap, centre neuràlgic de l'encomenda de Silla que passa despuix a l'Orde de Montesa. Hugo de Fullaquer otorga el 31 d'octubre del 1243 la primera Carta Pobla de Silla i foren els primers cristians venguts de fora els que s'establiren en cases i ocuparen terres.
En l'any 1248 és el senyor d'Amposta, de l'orde de l'Hospital, Pedro d'Alcalà, qui otorga la segona Carta Pobla de Silla, exactament el 25 de novembre de 1248 en unes condicions molt oneroses per als llauradors.
En l'any 1317 acaba el domini en Silla de l'orde de l'Hospital, passant a formar part de l'orde de Santa Maria de Montesa i continuant baix este domini fins a l'any 1837 que és produïa la Desamortisació de Mendizábal i en conseqüència la desaparició de prerrogatives i les propietats.
En l'any 1907 en l'Iglésia Parroquial, és produïx un robo, del Sagrari s'endugueren el Copó en unes Formes consagrades. Després de 3 dies, un llaurador, mentres treballava en l'hort, les troba enterrades baix un taronger, les Sagrades Formes, robades. Després de molts tombos i d'haver passat una guerra enterrades en un galliner, en un corral i en una porta, estes Sagrades Formes, permaneixen Incorruptes. Des de fa 100 anys, el poble de Silla venera el milacre.
Discorrien els primers dies de la guerra civil en Espanya (1936-1939), quant l'ilustre fill de Silla, En Elies Olmos Canalda, archiver de la Catedral de Valéncia, acompanyat i ajudat per un amic natiu del mateix poble, chòfer de professió, traslladaren el Sant Grial (Sant Càliç) a Silla, (desconeixem els dies que permaneixqué el Sant Grial en esta població). El dia 2o de juliol de 1937, els dos valerosos amics, traslladaren tan apreciada joya de la cristiandat a Carlet, on va permanéixer ocult fins al dia 3o de març de 1939. Acabada tan fratricida guerra incivil, el canonge Olmos Canalda reintegra el Sant Càliç al seu venerat lloc.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Albert Vedreño, dimití en setembre de 1979-Alcalde Accidental José Antich Brocal. | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Lluís Martínez Benaches | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Lluís V. Martínez Benaches, dimití en 1989 | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Francesc Baixauli | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Francesc Baixauli | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Teresa Badenes | EU |
| 2003 - 2007 | Josep L. Pitarch i Tortajada | BNV |
| 2007 - 2011 | Francesc Baixauli Mena | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | Serafín Simeón | PP |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
Conta en una població de 18.467 habitants en l'any 2018.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | 2018 | ||||||
| 4.421 | 4.973 | 6.243 | 6.732 | 6.639 | 7.117 | 7.768 | 10.090 | 16.145 | 16.525 | 15.614 | 17.546 | 18.597 | 18.467 | ||||||
Economia
La proximitat a Valéncia ha facilitat la seua industrialisació, encara que no ha perdut totalment el seu caràcter agrícola inicial.
Dins del regadiu es troben l'arròs, les hortalises i la dacsa. En secà queden oliveres i garroferes. En general a excepció del arrossar, la terra agrícola esta perdent terreny ràpidament per a donar cabuda a les plantes industrials que creixen a ritme accelerat. La ganaderia conta en caps de ganado vacú estabulat per a la llet, ganado llanar i vàries granges avícoles i porcines. Existix comunitat de peixcadors que treballen sobre séquies i llac de l'Albufera.
Dins del sector industrial, el de major pes econòmic en la actualitat, conta en un cens de més de 500 industries, hi han fabriques de mobles, papers pintats, moquetes, artículs de plàstic, joguets, materials per a la construcció, llicors, confeccions, tapisseries, embalage de cartó, maquinaria, construccions metàliques, neumàtics, pintures, verniços, etc.
Monuments
- Iglésia parroquial de Nostra Sra. dels Àngels. En dos cúpules i dos torres en el frontispici.
- Torre àrap. Adossada al ajuntament següent la construcció més important del poble i Monument Històric Nacional.
- Casa Palau. Situada en la plaça del poble i adossada a l'iglésia següent la seua construcció de l'any 1794.
- Monument desaparegut dedicat al Abnegat llaurador, inaugurat en la década dels anys setanta. Es trobava situat al principi de l'Albereda.
Festes locals
- Festes patronals. Es celebren a partir del 6 d'agost en honor del Sant Crist de Silla.
- Fira de Sant Sebastià . Es celebra el fi de semana de giner que coincidix més prop del 20 de giner, dia del patró Sant Sebastià.
Accessos
S'accedix a esta localitat des de Valéncia, per carretera, prenent la V-31. Aixina mateix es pot accedir des de la autopista del Mediterràneu A-7. També conta en estació de ferrocarril de les llínees C-1 y C-2 de Rodalies Valéncia de RENFE.
Enllaços externs
- Ajuntament de Silla
- Televisió per internet de Silla
- Centre d'Estudis Locals de Silla
- Página del Consell Local d'unió valenciana
- Web del Club d'Escacs Silla
- Web de l'Asociació Cultural Telehorta Silla
- Pàgina del Consell de la Joventut de Silla
- Pàgina de l'Asociació d'Internautes de Silla - AIS
- Pàgina de les eleccions municipals del 2007
- Pàgina de les eleccions municipals del 2011
- Noticies, events i actes de Silla en Hortanoticias.com, diari digital de l'Horta
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Silla de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
| Municipis de L'Horta Sur | |
|---|---|
| Alaquàs • Albal • Alcàsser • Aldaya • Alfafar • Benetússer • Beniparrell • Catarroja • Chirivella • Lloc Nou de la Corona • Manises • Massanassa • Mislata • Paiporta • Picanya • Picassent • Quart de Poblet • Sedaví • Silla • Torrent | |