Societat Castellonenca de Cultura
La Societat Castellonenca de Cultura (SCC), originariament, Sociedad Castellonense de Cultura, és una entitat cultural fundada en Castelló de la Plana en l'any 1920 per un grup d'erudits, escritors i artistes castellonencs.
Membres fundadors
- Ángel Sánchez Gozalbo
- Manuel Betí
- Joan Batiste Porcar
- Lluís Revest i Corzo
- Vicent Sos Baynat
- Salvador Guinot Vilar
- Carlos González-Espresati
- Sanchez de Brugada
- Casimir Melià Tena
Història
Fins a la guerra civil espanyola varen participar els intelectuals més destacats del nort de la Comunitat Valenciana i fon una de les entitats més sòlides i fecundes en el seu camp.
En l'any 1932 es va convocar l'Assamblea d'Escritors Valencians que adopta les normes gramaticals de l'Institut d'Estudis Catalans, conegudes com a Normes de Castelló, considerant-se un direccionament cap al pancatalanisme.
Edita un bolletí que és considerat com una de les revistes erudites valencianes més importants. Ha publicat més de 200 llibres.
Posteriorment han colaborat en la SCC, Gaetà Huguet i Breva, Bernat Artola Tomás, Germà Colón, Arcadi Garcia, Honori Garcia, Carles Salvador i José Sánchez Adell.
Actualment forma part de la Confederació Espanyola de Centres d'Estudis Locals (CECEL), centre vinculat al Centre Superior d'Investigacions Sociològiques (CSIC).
En 1986 va rebre el Premi Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Actualment la presidix Elena Sánchez Almela, archivera municipal, i té la seua sèu en l'antic Archiu de la Ciutat i actual biblioteca municipal.
Objectius
La seua finalitat és la d'impulsar l'investigació i la publicació de treballs històrics, llingüístics i lliteraris.
Àmbit
Encara que tant els membres com els llibres escrits són oberts, s'han especialisat en la regió de Província de Castelló.