Submarí

Un submarí és una embarcació en capacitat per a navegar baix l'aigua. La majoria de submarins són militars, pero també existixen en objectius civils, normalment cientifics. Les caracteristiques dels submarins varien molt segons el proposit pel que s'han construit. Per eixemple, hi ha grans submarins en armament i propulsió nuclear que poden permaneixer mesos baix l'aigua, a canvi d'atres de cientifics, molt més chicotets, soles soporten unes hores. Des de els models més primitius de propulsió manual els submarins han anat evolucionant fins acontenyer altament sofisticats. Pese a que la majoria dels alvanços han estat per raons militars, ha alguns que han estat per raons civils, és el cas del conseguits per Monturiol.

Tecnologies dels submarins

Immersió Per tal de poder navegar baix l'aigua els submarins conten en un deposit de tapaç, els quals s'omplin en aigua per tal de sumergir-se (afonar-se baix l'aigua de forma controlada) i se buiden per tal d'emergir i poder navegar en superficie.

Sensors El periscopi permetia vore l'horiso exterior quan navegava sumergit, posat que baix de l'aigua la visibilitat empijora rapidament en la profunditat. Per lo vist, el periscopi pels submarins fon ideat per DRZEWIECKI, cap al any 1863. L'aparat consta d'un tubo llarc i prim d'acer, que va conectat a atre tubo de major diametro que este, que penetra el buc del submarí. Normalment no supera els 7 o 8 metros de llarc; a l'extrem superior porta incorporada un sistema óptic compleix (prisma-llent), que forma una image reduïda de l'horisó. Esta image és enviada per una lent a la part inferior del tubo més gran del periscopi i dins del submarí, és enviat a atre sistema óptic molt complex, que dona l'image real de l'horisó observat en la posició en que estiga el submarí. Tots els submarins porten, ademés, el denominat periscopi nocturn, que posseix una gran lluminositat, el qual és apropiat per a l'observació de la superficie marina durant la nit.