Obrir el menú principal

Subvencions en Espanya

Revisió de 11:48 20 feb 2020 per Loís (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «En Espanya, les subvencions estan regulades en la Llei 38/2003, de 17 de novembre i en el seu Reglament de desenroll aprovat per Real decret 887/2006, de 21 de...»)
(dif) ← Revisió anterior | Revisió actual (dif) | Revisió següent → (dif)

En Espanya, les subvencions estan regulades en la Llei 38/2003, de 17 de novembre i en el seu Reglament de desenroll aprovat per Real decret 887/2006, de 21 de juliol.

La Llei General de Subvencions

L'artícul 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions té per objecte delimitar el concepte de subvenció a l'efecte de la citada Llei, realisant eixa delimitació en un doble sentit. Aixina, l'apartat primer del citat artícul arreplega una delimitació de caràcter positiu, a l'establir els requisits que han de concórrer per a que una aportació dinerària realisada per una administració pública o, excepcionalment, una entrega de bens, drets o servicis adquirits per una administració exclusivament per a entregar-la al tercer siga considerada una subvenció.

Delimitació positiva de la subvenció

La primera nota definitòria del concepte de subvenció és que es produïxca una atribució patrimonial. La subvenció és un acte jurídic de disposició de fondos públics a títul gratuït.

Habitualment consistix en una aportació dinerària, pero pot consistir en l'entrega de bens, servicis i drets, sempre que l'adquisició d'estos es faça en la finalitat exclusiva d'entregar-los a un tercer. Les restants entregues a títul gratuït de bens i drets es rigen per la llegislació patrimonial (Disposició adicional quinta de la LGS).

El segon element definitori d'una subvenció és que l'aportació es realise sense contraprestació directa dels beneficiaris, sense perjuí que les quantitats atorgades en concepte de subvenció estiguen vinculades al compliment d'un fi i de les obligacions instituïdes que han segut lliurement acceptades pel beneficiari.

Si be el concepte de subvenció s'acosta al de donació, la subvenció no respon a una causa donanti, entesa com a ànim de lliberalitat, sino a la finalitat d'intervindre en l'actuació del beneficiari imposant-li una càrrega acceptada per ell. I l'absència de contraprestació directa la diferencia clarament d'un contracte.

La tercera nota característica s'identifica en l'afectació a un fi. L'entrega ha d'estar subjecta al compliment d'un determinat objectiu, l'eixecució d'un projecte, la realisació d'una activitat, l'adopció d'un comportament singular, ya realisats o per desenrollar, o la concurrència d'una situació, devent el beneficiari complir les obligacions materials i formals que s'hagueren establit en el marc llegal propi per a l'atorgament de la subvenció.

L'última nota definitòria de la subvenció és que el proyecte, l'acció, conducta o situació finançada tinga per objecte el foment d'una activitat d'utilitat pública o interés social o de promoció d'una finalitat pública. En eixe sentit, no s'ha oblidar que el concepte de subvenció es cenyix exclusivament a les atorgades per les Administracions Públiques i finançades en càrrec als seus pressuposts, per la qual cosa la consecució del fi exigix l'eixercici de potestats administratives.

En resum, implica l'eixecució d'un gasto públic, sense contraprestació directa per part del beneficiari, diferents d'un contracte o donació, i condicionat al compliment d'un objectiu o activitat d'interés públic.

Delimitació negativa de la subvenció

Per la seua banda, els apartats segon, tercer i quart de l'artícul 2 de la Llei General de Subvencions arrepleguen una delimitació del concepte de subvenció que podem considerar de caràcter "negatiu", en el sentit que enumeren aquells supòsits que no tindran la consideració de subvenció i als quals, per tant, no els serà aplicable la Llei General de Subvencions.

Aixina, no estan incloses en el concepte de subvenció les aportacions dineràries entre diferents Administracions públiques, per a finançar globalment l'activitat de l'Administració a la qual vagen destinades (transferències), i les que es realisen entre els diferents agents d'una Administració els pressuposts de la qual s'integren en els Pressuposts Generals de l'Administració a la qual pertanguen, tant si es destinen a finançar globalment la seua activitat com a la realisació d'actuacions concretes a desplegar en el marc de les funcions que tinga atribuïdes, sempre que no resulten d'una convocatòria pública. La fonamentació d'esta exclusió es troba en el fet que el finançament d'eixes aportacions està condicionada exclusivament per l'aprovació dels Pressuposts Generals de l'Administració.

Queden, aixina mateix, excloses de la Llei General de Subvencions les següents aportacions dineràries sense contraprestació:

Les prestacions contributives i no contributives del Sistema de la Seguritat Social, les prestacions derivades del sistema de classes passives de l'Estat i en la mida en que resulten assimilables al règim de prestacions no contributives del Sistema de Seguritat Social, les prestacions assistencials i els subsidis econòmics a favor d'espanyols no residents en Espanya, i també les prestacions a favor dels minusvàlits. El Preàmbul de la Llei General de Subvencions justifica la no inclusió d'estes prestacions dins de l'àmbit objectiu d'aplicació en que “tenen un fonament constitucional propi i una llegislació específica, no homologable en la normativa reguladora de les subvencions”. Les pensions assistencials per ancianitat a favor dels espanyols no residents en Espanya, en els térmens establits en la seua normativa reguladora. La seua exclusió es justifica per la seua naturalea anàloga a les pensions no contributives del Sistema de la Seguritat Social. Les prestacions a favor dels afectats pel síndrome tòxic o pel virus d'immunodeficiència humana i les ajudes socials a les persones en hemofília o atres coagulopaties congènites que hagen desenrollat l'hepatitis C regulades en la Llei 14/2002, de 5 de juny. Estes prestacions i ajudes responen a mecanismes de protecció que l'Estat ha establit a fi de recolzar especialment als afectats, per mig de prestacions econòmiques, farmacèutiques, sanitàries i socials unides a mides d'impuls de l'investigació científica d'estes patologies. Les pensions de guerra i atres prestacions per raó d'actes terroristes. Les prestacions reconegudes pel Fondo de Garantia Salarial (FOGASA). El FOGASA abona als treballadors l'import dels salaris pendents de pagament a causa d'insolvència o concurs de l'empresari, les indemnisacions reconegudes com a conseqüència de sentència, acte, acte de conciliació judicial o resolució administrativa a favor dels treballadors a causa de despachament o extinció dels contractes, aixina com les indemnisacions per extinció de contractes temporals o de duració determinada en els casos que llegalment procedixquen. El Fondo de Garantia Salarial es finança en les aportacions efectuades per tots els empresaris, tant si són públics com privats, per mig de la cotisació al Fondo de Garantia Salarial, aplicant un tipo als salaris que servixquen de base per al càlcul de la cotisació per a atendre les contingències derivades d'accidents de treball, malaltia professional i desocupació en el sistema de la Seguritat Social. Per tant, atenent a la seua font de finançament, estes prestacions no tenen cabuda en el concepte de subvenció. Els beneficis fiscals i beneficis en la cotisació a la Seguritat Social. No representen gastos públics, sino una minoració de la recaptació de les Facendes Públiques i la Seguritat Social. A més, estos instruments tenen el seu propi règim jurídic que resulta més restrictiu quant al seu establiment que el de subvencions. El crèdit oficial, excepte en els supòsits en que l'Administració pública subvencione al prestatari la totalitat o part dels interessos o atres contraprestacions de l'operació de crèdit. La seua exclusió de la Llei General de Subvencions respon al fet que no són disposicions dineràries a fondo perdut, ya que es concedixen en vocació de devolució i van acompanyats d'una contraprestació en forma d'interessos. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea sosté que qualsevol mida per mig de la qual les autoritats públiques concedixen a una empresa o empreses una exenció o ventaja tributària o un benefici en matèria de cotisació a la Seguritat Social que, encara que no implique una transferència de fondos estatals, coloque els beneficiaris en una situació financera més favorable que els demés contribuents, constituïx Ajuda d'Estat. Per tant, encara que els beneficis fiscals o a la cotisació de la Seguritat Social no són subvencions, cauen dins de l'esfera de les "ajudes públiques" que poden ser considerades Ajudes d'Estat, i per tant són registrades de la Base de Senyes Nacional de Subvencions (BDNS, les sigles oficials en castellà), i si pertoca publicitades a través del Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions (SNPS).

Entregues dineràries sense contraprestació

La Llei General de Subvencions utilisa el terme “entrega dinerària sense contraprestació” per a referir-se a les aportacions dineràries de fondos públics sense contraprestació directa del beneficiari efectuats pels organismes i entitats públics vinculats o dependents de l'Administració General de l'Estat en la finalitat de promoure una actuació que redunda en benefici d'un determinat objectiu d'utilitat pública o interés social.

En estes entregues dineràries sense contraprestació concorren les notes definitòries de la subvenció, per això resulta necessària la seua subjecció a un règim jurídic unitari basat en la submissió als preceptes de la Llei General de Subvencions.

Per això, l'artícul 3 de la Llei General de Subvencions establix, al regular el seu àmbit d'aplicació subjectiu, que les entregues dineràries sense contraprestació que realisen els organismes i atres entitats de dret públic en personalitat jurídica pròpia, vinculades o dependents de qualsevol de les Administracions públiques, que es rigguen per dret privat, estaran subjectes únicament als principis de gestió continguts en esta Llei i els d'informació a la Base de Senyes Nacional de Subvencions són aplicable (artículs 8.3 i 20 de la Llei).

No obstant això, les entregues dineràries sense contraprestació atorgades per entitats públiques que es rigen pel Dret privat, en l'eixercici de les seues potestats administratives, queden necessàriament someses al Dret Públic, estant l'actuació subvencional somesa als preceptes (i no només als principis) de la Llei General de Subvencions.

Per tant, els organismes i les entitats de dret públic en personalitat jurídica pròpia, vinculades o dependents de qualsevol de les Administracions públiques queden somesos al règim jurídic íntegre de la Llei General de Subvencions en els casos en que actue com a simple orgue gestor de subvencions les bases de les quals hagen sigut establides o autorisades per l'Administració Pública de la que despenen o a la que estiguen vinculades en eixecució de programes o plans subvencionals aprovats per eixa Administració. En eixa llínea, l'artícul 5.2 de la Llei General de Subvencions senyala que les subvencions atorgades per consorcis, mancomunitats o atres personificacions públiques creades per diverses Administracions públiques o organismes o ents depednents d'elles, se regulen d'acord en el que establix l'instrument jurídic de creació, que ha d'ajustar-se a les disposicions contingudes en esta llei.

L'aplicació s'estén igualment a les fundacions del sector públic, de conformitat en la Disposició addicional setzena, que únicament podran concedir subvencions quan aixina s'autorise de forma expressa per mig d'acort del Ministeri d'adscripció o orgue equivalent de l'Administració a la que la fundació estiga adscrita.

En conclusió, una entrega dinerària sense contraprestació és ontològicament una subvenció, pero es diferencia d'estes en el subjecte o personificació pública que les atorga.

Premis

Els premis estan inclosos en l'àmbit d'aplicació de la Llei General de Subvencions, excepte aquells que s'atorguen sense prèvia solicitud del beneficiari (per eixemple, els Premis Príncep d'Astúries).

Encara que la Llei exigix l'establiment d'un règim especial aplicable a l'atorgament dels premis educatius, culturals, científics o de qualsevol atra naturalea, el seu desenroll reglamentari no s'ha dut a terme.

Subvencions a partits polítics

La Llei Orgànica 3/2015, de 30 de març, de control de l'activitat economicofinancera dels partits polítics, va modificar la disposició final segona de la Llei Orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics, establint que la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions té caràcter supletori.

Per tant, les subvencions i ajudes concedides als partits estan subjectes supletòriament a la Llei General de Subvencions.

Normativa de subvencions en la Comunitat Valenciana

La normativa en matèria de subvencions en la Comunitat Valenciana és la Llei 1/2015, de 6 de febrer, de la Generalitat, d'Hisenda Pública, del Sector Públic Instrumental i de Subvencions.