Diferencia entre pàgines "Torrent (Valéncia)" i "Moneda"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Infobox_pobles
+
[[File:Monedas bullion.jpg|thumb|150px|right|<center>Monedes</center>]]
−
|image_país =
+
[[Image:Mone|thumb|180px|right|<center>Moneda de dos dinars</center>]]
−
|image_província = [[File:Localització de Torrent respecte de l'Horta Oest.png|165px]]
 
−
|nom = Torrent
 
−
|image_escut = [[File:Escut de Torrent (l'Horta Oest).svg|100px]]
 
−
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 
−
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
−
|província = [[Província de Valéncia]]
 
−
|comarca = [[L'Horta Oest]]
 
−
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Torrent]]
 
−
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
 
−
|superfície = 69,3 km²
 
−
|altitut = 66 m.
 
−
|població = 81.245 hab. ([[INE]] [[2018]])
 
−
|densitat = 1.209,52 hab./km²
 
−
|gentilici = torrentí/na
 
−
|llengua = [[Valencià]]
 
−
|còdic_postal = 46900
 
−
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
 
−
|alcalde = Jesús Ros Piles ([[PSPV]])
 
−
|uep = [http://www.torrent.es Web Oficial de l'Ajuntament]
 
−
|notes =
 
−
}}
 
−
'''Torrent''' (en [[castellà]] ''Torrente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] situat en la comarca de [[L'Horta Oest]] de la [[província de Valéncia]].
 
  
−
== Història==
+
'''Moneda''' és la peça d'un material resistent, normalment un [[metal]] acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a mig de canvi ([[diners]]) pel seu [[Valor (Numismàtica)|valor llegal o intrínsec]] i com a [[unitat de conte]]. També se li diu moneda a la [[divisa]] de [[moneda de curs llegal|curs llegal]] d'un Estat. La ciència que estudia les monedes se denomina [[Numismàtica]].
−
=== Fundació ===
 
−
Torrent se fundà en l'any [[1248]], dèu anys despuix de la Conquista de [[Valéncia]] per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a ''fra en Hugo de Folcalquier'', tinent de l'Orde de Sant Joan de [[Jerusalem]] (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.
 
  
−
Finalisada esta guerra, en [[1232]] Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia [[5 de maig]] de [[1238]] és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.
+
== Antecedents ==
 +
A l'adoptar  mercaderies com a mig de pagament se trobà que no eren pràctiques, puix moltes eren peridores, i eren difícils d'acumular. Com a solució es varen substituir pronte per objectes o materials realisats en metals preciosos. Estos [[metals]] preciosos prenien moltes formes depenent del lloc, per eixemple rajoles ([[lingot]]s), cércols, plaques, pols, navaixes o [[gavinet]]s i per raons pràctiques i d'uniformitat es va adoptar la forma circular, en forma de discs de diferents grandàries pero fàcilment transportables, naix d'esta manera la moneda.
  
−
=== Els primers habitants ===
+
=== Primera moneda ===
−
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) aixina com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.
+
[[Image:Monedes1.jpg|thumb|right|Moneda del sigle VI&nbsp;a.&nbsp;C. 1/3 d'Estàtera, Anvers i revers]]
 +
Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en [[Lídia]] (hui [[Turquia]]), un poble d'[[Àsia Menor]], aproximadament entre els anys [[680 a. C.|680]] i [[560 a. C.]] Fon provablement durant el regnat d'[[Ardis de Lídia]] quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de [[Giges de Lídia]] o el de [[Cres]] "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un [[lleó (animal)|lleó]] representant a la [[Dinastia Mermnada]] a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'[[or]] i [[argent]]) i en un pes de 4,75 [[grams]] i un valor d'un terç d'Estàtera.
  
−
Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.
+
En [[Mohenjo-Daro]], actualment en [[Pakistan]], s'han trobat monedes que daten de 2900&nbsp;a.&nbsp;C. L'historiador nortamericà [[Will Durant]] assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les lídies de Cres (570-546 aC) en Mohenjo-Daro, cap a l'any 2900&nbsp;a.&nbsp;C.". Despuix agrega que "[[Senaquerib]] [[Rei d'Asíria]] (cap a 700&nbsp;a.&nbsp;C.) acunyà monedes de mig sicle".  
  
−
Despuix de la romanisació escomençà un periodo de domini musulmà, (a partir del [[sigle VIII]]) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.
+
En [[China]], en la regió de l'antic regne de Loulan, en [[1979]] i [[1980]] varen ser descobertes algunes monedes que segons pareix daten de periodo [[Mesolític]], és dir, que haurien segut acunyades abans de l'any 5000&nbsp;a.&nbsp;C.ggg
  
−
== Monuments ==
+
== La moneda ==
−
*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige migeval, construïda en tècniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que l'envoltaven. També posseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canó semicilíndriques. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.
+
Despuix de l'experiència de Lídia escomençaren a acunyar-se monedes per orde de [[Darí I|Darí de Pèrsia]], despuix de la conquista de [[Lídia]], en [[China]] i posteriorment en [[Grècia]], per a ser adoptat finalment per tots els pobles.
−
[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]
 
  
−
== Museus==
+
El seu nom prové del llatí “moneta”, pel fet que la casa a on s'acunyaven en [[Antiga Roma|Roma]] estava anexa al temple de la Deesa [[Juno]] l'Avisadora o Juno Moneta, trobant-se esta activitat davall la seua protecció. Este lloc a on se realisa l'acunyació de monedes se'l coneix en el nom de "[[seca]]" o "[[Casa de Moneda]]"
−
*'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:''' És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituïxen les seues senyes d’identitat.
 
−
El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del [[sigle XX]]. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.
 
  
−
== Festes==  
+
=== Forma d'acunyació i la seua evolució ===
−
Moltes de les seues festes son similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.
+
Les monedes més primitives eren chicotets discs metàlics (se'ls denomina "Cospell") en els quals s'imprimia per mig d'un colp en un [[cuny (mole)|troquell]] gravat (cuny) una marca en un dels seus costats (anvers). Estes monedes reben el nom de "'''''incuses'''''" i es caracterisen perque presenten la mateixa image pels dos costats: en una en relleu i en l'atra en buit.
  
−
*'''Porrat de [[Sant Antoni Abat]] ([[giner]])''': És fa una foguera i una bendicio d'animals.
+
Transcorre el temps i no es registren grans canvis en els sistemes d'acunyació, fins que s'arriba al [[Renaiximent]], moment en el qual es conseguixen grans alvanços.
−
*'''1 de [[febrer]]''': ''L'entrà de la flor''. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
 
−
*'''3 de febrer: Sant Blai''': en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els ''sanblaiets'', que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el ''rossejat''.
 
−
*'''15 al 19 de [[març]]''': [[Falles]].
 
−
*'''[[Semana Santa]]''': Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
 
−
*'''Festes de la Verge del Rosari''': La nit del dissabte al primer [[dumenge]] de [[maig]] és realisa ''l´Enramà'' en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
 
−
*'''Festes de la [[Verge dels Desamparats]]''': És celebren el segon dumenge de maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este sigle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.
 
  
−
== Personages Rellevants ==
+
* [[Leonardo da Vinci]] va realisar estudis sobre la fabricació de les monedes i va tractar de substituir el martellejat en calent de les monedes extretes de lingots metàlics, pel tall de discs metàlics llisos, de cinta ya preparada en la grossària desijada. Va reunir en una sola màquina, per mig de punchons especials, les dos operacions de tall i acunyació per a la Seca Vaticana.
−
*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla d'[[argent]] en dobles en els [[Jocs Olímpics de Pekín]] [[2008]].
+
 
−
*[[Manuel Herreros]]: conegut com ''Champi'' fon un motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en [[1989]].
+
* En l'any [[1553]], un ingenier alemà cridat Brücher dissenyà dos màquines que varen vindre a revolucionar la fabricació de moneda.
 +
Les dos màquines foren:
 +
* Un laminador, ingeni accionat per un molí que conseguia làmines de metal d'un grossària constant quan fea passar el lingot numeroses vegades entre dos cilindres de metal dur.
 +
* Una màquina nomenada molinet o prensa de volant que acunyava per mig de l'inèrcia que el volant tenia al moure's, en el costat inferior el cuny era fix i el de dalt era intercanviable.
 +
 
 +
Despuix d'este periodo no hi ha gran canvis fins al [[sigle XIX]] quan en [[1830]], l'ingenier suís Jean Pierre Droz inventà el sistema de virolla partida, en lo qual es conseguia acunyar les dos cares de la moneda al mateix temps i també la vora.
 +
 
 +
L'acunyació de la vora fon un factor de gran importància ya que evitava el furt de metal per mig de retalls. Com es va expondre anteriorment en l'antiguetat les monedes portaven el cuny per les dos cares i el Rei garantia el pes del metal de la moneda. La forma de furt consistia a retallar les vores i aixina ajuntar el metal que es retallava de diverses monedes per a acunyar una nova.
 +
 
 +
== Funcions de les monedes ==
 +
Les funcions de les monedes es troben íntimament  relacionades en les funcions del [[diners]] (que és lo que representa) que es passen a detallar:
 +
 
 +
*'''Mida de valor:''' és la mida de valor ya que el valor de les coses pot ser representat per mig de les unitats que ella representa.
 +
 
 +
*'''Instrument d'adquisició directa:''' ya que permet adquirir qualsevol be en funció del seu valor.
 +
 
 +
*'''Instrument de lliberació de deutes:''' pel fet que  té una força cancelatòria de les mateixes al constituir-se en un mig de pagament reconegut llegalment.
 +
 
 +
*'''Mig d'atesorament de riquees:''' es pot atesorar per a necessitats futures pel fet que conserva indefinidament el seu valor.
 +
 
 +
== La moneda com a mig de pagament ==
 +
Les característiques que presenta la moneda com a mig de pagament, es poden sintetisar en les següents:
 +
 
 +
*El gran valor que representa en relació al seu pes i volum.
 +
 
 +
*Reconeiximent unànim com a mig de pagament que impedix jujar sobre la seua calitat.
 +
 
 +
*La seua divisibilitat que permet fraccionar el seu valor en forma illimitada
 +
 
 +
*La dificultat en la seua falsificació que impedix la circulació d'un mig de pagament que no es troba degudament controlat, ya que en cada país s'aprova a soles una moneda al mateix temps.
 +
 
 +
== Característiques de les monedes ==
 +
La moneda té una série de característiques intrínseques que és important conéixer en la fi de poder fixar la relació que existix en atres monedes que circulen tant dins d'un mateix estat com en atres països.
 +
 
 +
* Materials que se gasten
 +
* Títul, fi o [[Llei (or)|llei]]
 +
* Lliga
 +
* El peu
 +
* La [[Talla (moneda)|talla]]
 +
* Tolerància
 +
* Minva
 +
* [[Valor (Numismàtica)|Valor]]
 +
* Paritat monetària
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[:Categoria:Monedes]]
 +
* [[Moneda bimetàlica]]
 +
* [[Numismàtica]]
 +
* [[Valor (numismàtica)]]
 +
* [[Divisa]]
 +
* [[ISO 4217|Còdic ISO 4217]]
 +
* [[Casa de Moneda]]
 +
* [[Paper moneda]]
 +
* [[Diners fiduciaris]]
 +
* [[Unitat de conte]]
 +
* [[Categoria:Unions monetàries]]
 +
* [[Paritat de poder adquisitiu]]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.torrent.es Web de l'Ajuntament de Torrent]
+
* [http://www.maravedis.Net MARAVEDIS. NET]les monedes espanyoles a lo llarc de l'història.
−
*[http://museuhortasud.com Web del museu comarcal de l'Horta Sur]
+
* [http://www.ruyman.Eu Numismàtica Espanyola de Ruyman]
−
*[http://www.fmct.es/ Web de la Federació de Moros i Cristians de Torrent]
+
* [http://coins.colnect.com/es/coins/countries Catàlec de 12,359 monedes modernes del món]
−
*[http://www.laopiniondetorrent.es/ Web de ''La opinión'' de Torrent]
+
* [http://www.monedasdelmundo.Org Monedes del món]- Catàlecs de monedes del món. Glossari de numismàtica.
−
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090619/vida-ocio/major-valenciano-20090619.html Hispanic Society, alcalde de Torrent]
+
* [http://home.tiscalinet.ch/kerguelen/decimalizacion.Html La moneda decimal]
 +
* [http://www.gegenstandpunkt.com/espanol/mercado.Htm La moneda i el seu valor] Mercat internacional i mercat financer de monedes.
 +
* [http://monedas.awardspace.com/indexES.php Monedes del món]- Informació i fotos de monedes del món.
 +
* [http://www.e-ventoslink.com.ar/conversor-de-monedas.Htm Convertidor de monedes de tot el món.]
 +
* [http://www.euronumi.Com Catàlegs Numismàtics d'Europa] L'Euro i les Monedes Europees del Sigle XX.
 +
* [http://www.trhon.com/moneda/moneda/ Monedes Espanyoles Época Colonial]
 +
* [http://www.freewebs.Com/gkworldcoins/index.Htm  G & K World Coins] Info Numismàtica , Història Numismàtica i Filatèlica de Puerto Rico
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
−
{{Traduït de|es|Torrente_(Valencia)}}  
+
{{Traduït de|es|Moneda}}
−
{{Municipis de L'Horta Oest}}
+
 
−
{{Capitals comarques}}
+
[[Categoria:Economia]]
−
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
+
[[Categoria:Monedes]]
−
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 

Revisió de 16:37 4 jun 2021

Archiu:Monedas bullion.jpg
Monedes
Archiu:Mone
Moneda de dos dinars

Moneda és la peça d'un material resistent, normalment un metal acunyat en forma de disc, que s'utilisa com a mig de canvi (diners) pel seu valor llegal o intrínsec i com a unitat de conte. També se li diu moneda a la divisa de curs llegal d'un Estat. La ciència que estudia les monedes se denomina Numismàtica.

Antecedents

A l'adoptar mercaderies com a mig de pagament se trobà que no eren pràctiques, puix moltes eren peridores, i eren difícils d'acumular. Com a solució es varen substituir pronte per objectes o materials realisats en metals preciosos. Estos metals preciosos prenien moltes formes depenent del lloc, per eixemple rajoles (lingots), cércols, plaques, pols, navaixes o gavinets i per raons pràctiques i d'uniformitat es va adoptar la forma circular, en forma de discs de diferents grandàries pero fàcilment transportables, naix d'esta manera la moneda.

Primera moneda

Archiu:Monedes1.jpg
Moneda del sigle VI a. C. 1/3 d'Estàtera, Anvers i revers

Les primeres monedes foren acunyades en caràcter oficial, en Lídia (hui Turquia), un poble d'Àsia Menor, aproximadament entre els anys 680 i 560 a. C. Fon provablement durant el regnat d'Ardis de Lídia quan els lidis començaren a acunyar moneda, encara que alguns numismàtics han propost dates anteriors o posteriors, com el regnat de Giges de Lídia o el de Cres "L'Opulent". Estes acunyacions porten com a símbol heràldic un lleó representant a la Dinastia Mermnada a la qual pertanyien els reis. La peça fon acunyada en electre (aleació natural d'or i argent) i en un pes de 4,75 grams i un valor d'un terç d'Estàtera.

En Mohenjo-Daro, actualment en Pakistan, s'han trobat monedes que daten de 2900 a. C. L'historiador nortamericà Will Durant assegura que "s'han trobat monedes més antigues que les lídies de Cres (570-546 aC) en Mohenjo-Daro, cap a l'any 2900 a. C.". Despuix agrega que "Senaquerib Rei d'Asíria (cap a 700 a. C.) acunyà monedes de mig sicle".

En China, en la regió de l'antic regne de Loulan, en 1979 i 1980 varen ser descobertes algunes monedes que segons pareix daten de periodo Mesolític, és dir, que haurien segut acunyades abans de l'any 5000 a. C.ggg

La moneda

Despuix de l'experiència de Lídia escomençaren a acunyar-se monedes per orde de Darí de Pèrsia, despuix de la conquista de Lídia, en China i posteriorment en Grècia, per a ser adoptat finalment per tots els pobles.

El seu nom prové del llatí “moneta”, pel fet que la casa a on s'acunyaven en Roma estava anexa al temple de la Deesa Juno l'Avisadora o Juno Moneta, trobant-se esta activitat davall la seua protecció. Este lloc a on se realisa l'acunyació de monedes se'l coneix en el nom de "seca" o "Casa de Moneda"

Forma d'acunyació i la seua evolució

Les monedes més primitives eren chicotets discs metàlics (se'ls denomina "Cospell") en els quals s'imprimia per mig d'un colp en un troquell gravat (cuny) una marca en un dels seus costats (anvers). Estes monedes reben el nom de "incuses" i es caracterisen perque presenten la mateixa image pels dos costats: en una en relleu i en l'atra en buit.

Transcorre el temps i no es registren grans canvis en els sistemes d'acunyació, fins que s'arriba al Renaiximent, moment en el qual es conseguixen grans alvanços.

  • Leonardo da Vinci va realisar estudis sobre la fabricació de les monedes i va tractar de substituir el martellejat en calent de les monedes extretes de lingots metàlics, pel tall de discs metàlics llisos, de cinta ya preparada en la grossària desijada. Va reunir en una sola màquina, per mig de punchons especials, les dos operacions de tall i acunyació per a la Seca Vaticana.
  • En l'any 1553, un ingenier alemà cridat Brücher dissenyà dos màquines que varen vindre a revolucionar la fabricació de moneda.

Les dos màquines foren:

  • Un laminador, ingeni accionat per un molí que conseguia làmines de metal d'un grossària constant quan fea passar el lingot numeroses vegades entre dos cilindres de metal dur.
  • Una màquina nomenada molinet o prensa de volant que acunyava per mig de l'inèrcia que el volant tenia al moure's, en el costat inferior el cuny era fix i el de dalt era intercanviable.

Despuix d'este periodo no hi ha gran canvis fins al sigle XIX quan en 1830, l'ingenier suís Jean Pierre Droz inventà el sistema de virolla partida, en lo qual es conseguia acunyar les dos cares de la moneda al mateix temps i també la vora.

L'acunyació de la vora fon un factor de gran importància ya que evitava el furt de metal per mig de retalls. Com es va expondre anteriorment en l'antiguetat les monedes portaven el cuny per les dos cares i el Rei garantia el pes del metal de la moneda. La forma de furt consistia a retallar les vores i aixina ajuntar el metal que es retallava de diverses monedes per a acunyar una nova.

Funcions de les monedes

Les funcions de les monedes es troben íntimament relacionades en les funcions del diners (que és lo que representa) que es passen a detallar:

  • Mida de valor: és la mida de valor ya que el valor de les coses pot ser representat per mig de les unitats que ella representa.
  • Instrument d'adquisició directa: ya que permet adquirir qualsevol be en funció del seu valor.
  • Instrument de lliberació de deutes: pel fet que té una força cancelatòria de les mateixes al constituir-se en un mig de pagament reconegut llegalment.
  • Mig d'atesorament de riquees: es pot atesorar per a necessitats futures pel fet que conserva indefinidament el seu valor.

La moneda com a mig de pagament

Les característiques que presenta la moneda com a mig de pagament, es poden sintetisar en les següents:

  • El gran valor que representa en relació al seu pes i volum.
  • Reconeiximent unànim com a mig de pagament que impedix jujar sobre la seua calitat.
  • La seua divisibilitat que permet fraccionar el seu valor en forma illimitada
  • La dificultat en la seua falsificació que impedix la circulació d'un mig de pagament que no es troba degudament controlat, ya que en cada país s'aprova a soles una moneda al mateix temps.

Característiques de les monedes

La moneda té una série de característiques intrínseques que és important conéixer en la fi de poder fixar la relació que existix en atres monedes que circulen tant dins d'un mateix estat com en atres països.

  • Materials que se gasten
  • Títul, fi o llei
  • Lliga
  • El peu
  • La talla
  • Tolerància
  • Minva
  • Valor
  • Paritat monetària

Vore també

Enllaços externs

Referències

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Torrent_(Valéncia)&oldid=176495»