Diferència entre les revisions de "Torres de Quart"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Quart.jpg|275px|right|thumb|Torres de Quart]] | + | [[Image:Quart.jpg|275px|right|thumb|<CENTER>Torres de Quart</CENTER>]] |
Les '''Torres de Quart''', també conegudes com Torres ''de la Calç'', puix eren les portes d'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] de la calç. | Les '''Torres de Quart''', també conegudes com Torres ''de la Calç'', puix eren les portes d'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] de la calç. | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on esta la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i [[Castella]]. | La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on esta la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i [[Castella]]. | ||
| − | Durant la segona mitat del sigle XIX, se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i Serrans se van salvar per ser en eixe temps presó. | + | Durant la segona mitat del [[sigle XIX]], se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i [[Torres dels Serrans|Serrans]] se van salvar per ser en eixe temps presó. |
== Història == | == Història == | ||
| − | La Porta de Quart fon construïda entre [[1441]] i [[1460]] per l'arquitecte [[Pere Bonfill]], juntament en Tomàs Oller, [[Francesc Baldomar]], Jaume Pérez i [[Pere Compte]]. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la [[muralla del sigle XIV]] de | + | La Porta de Quart fon construïda entre [[1441]] i [[1460]] per l'arquitecte [[Pere Bonfill]], juntament en Tomàs Oller, [[Francesc Baldomar]], Jaume Pérez i [[Pere Compte]]. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la [[muralla del sigle XIV]] de [[Valéncia]], junt en les [[Torres de Serrans]], obertes cap al nort. Atres portes a diferència de les dos citades, van ser derruïdes a mitat del segle XIX, en l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar el creiximent. |
| − | A partir del 1626 i fins al sigle XVIII es va estajar en el seu interior la presó de dones. | + | A partir del 1626 i fins al [[sigle XVIII]] es va estajar en el seu interior la presó de dones. |
| − | La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de Moncey i que va ser la primera derrota de l'eixercit de Napoleó. | + | La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de Moncey i que va ser la primera derrota de l'eixercit de [[Napoleó]]. |
| − | + | En [[1931]] van ser declarades [[monument historic-artístic]] i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. | |
| − | Durant el 2007 han | + | Durant el [[2007]] han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part |
superior afegida en el sigle XX no se ha derribat, fe que li modifica una miqueta el seu aspecte original. | superior afegida en el sigle XX no se ha derribat, fe que li modifica una miqueta el seu aspecte original. | ||
Revisió de 01:21 21 març 2010
Les Torres de Quart, també conegudes com Torres de la Calç, puix eren les portes d'entrada a la Ciutat de Valéncia de la calç.
La Porta de Quart o Torres de Quart (o també "portal" o "portes") és un portal que formava part de la muralla medieval que rodejava la Ciutat de Valéncia, el també coneguda per Cap i Casal del Regne. Estan situades a l'encreuament del carrer de Guillem de Castro en lo carrer de Quart.
La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat (plaça de La Mare de Deu, a on esta la Seu) va cap a Quart de Poblet. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i Castella.
Durant la segona mitat del sigle XIX, se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i Serrans se van salvar per ser en eixe temps presó.
Història
La Porta de Quart fon construïda entre 1441 i 1460 per l'arquitecte Pere Bonfill, juntament en Tomàs Oller, Francesc Baldomar, Jaume Pérez i Pere Compte. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la muralla del sigle XIV de Valéncia, junt en les Torres de Serrans, obertes cap al nort. Atres portes a diferència de les dos citades, van ser derruïdes a mitat del segle XIX, en l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar el creiximent.
A partir del 1626 i fins al sigle XVIII es va estajar en el seu interior la presó de dones.
La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la Guerra de Successió, la Guerra del Francés i les revolucions cantonals. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de Moncey i que va ser la primera derrota de l'eixercit de Napoleó.
En 1931 van ser declarades monument historic-artístic i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
Durant el 2007 han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part superior afegida en el sigle XX no se ha derribat, fe que li modifica una miqueta el seu aspecte original.
Arquitectura
El seu estil arquitectònic és gòtic tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o Maschio Angioino de Nàpols, dissenyat pel mallorquí Guillem Sagrera i on van intervindre atres mestres de la Corona d'Aragó quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'Alfons el Magnànim.
A diferència de les hexagonals Torres de Serrans, les de Quart presenten una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat pera dificultar la seua escalada. El cos de la porta està reblit de maçoneria de calç i cantal pel sistema d'encaixonades.
Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una molura que baixa cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el sigle XX), l'accés a les quals es fa per escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, a sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals pera llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall.
Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la Porta de Serrans, en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a gola oberta, és a dir, sense cobrir, en estàncies obertes coronades en voltes gòtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres només s'aplicava a l'exterior, mentres que l'interior es deixava sense protegir, a petició dels jurats, per tal que la fortalea no poguera ser utilisada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat.
La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament oblíqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal.
L'estil de les Torres de Quart, gòtic tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara Gènova.
Enllaços externs
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Torres_de_Quart de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Torres_de_Quart de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.