Diferència entre les revisions de "Torres de Quart"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 3: Llínea 3:
 
Les '''Torres de Quart''', també conegudes com Torres ''de la Calç'', puix eren  les portes d'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] de la calç.  
 
Les '''Torres de Quart''', també conegudes com Torres ''de la Calç'', puix eren  les portes d'entrada a la Ciutat de [[Valéncia]] de la calç.  
  
La '''Porta de Quart''' o '''Torres de Quart''' (o també "portal" o "portes") és un portal que formava part de la [[muralla]] [[edat mijana|medieval]] que rodejava la [[Ciutat de Valéncia]], el també coneguda per Cap i Casal del Regne. Estan situades a l'encreuament del [[carrer de Guillem de Castro]] en lo [[carrer de Quart]].
+
La '''Porta de Quart''' o '''Torres de Quart''' (o també "portal" o "portes") és un portal que formava part de la [[muralla]] [[edat mija|migeval]] que rodejava la [[Ciutat de Valéncia]], el també coneguda per Cap i Casal del Regne. Estan situades a l'encreuament del [[carrer de Guillem de Castro]] en lo [[carrer de Quart]].
  
La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on esta la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i [[Castella]].  
+
La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat ([[plaça de La Mare de Deu]], a on està la [[Catedral de Valéncia|Seu]]) va cap a [[Quart de Poblet]]. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i [[Castella]].  
  
 
Durant la segona mitat del [[sigle XIX]], se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i [[Torres dels Serrans|Serrans]] se van salvar per ser en eixe temps presó.
 
Durant la segona mitat del [[sigle XIX]], se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i [[Torres dels Serrans|Serrans]] se van salvar per ser en eixe temps presó.
Llínea 16: Llínea 16:
  
  
La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto",  encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de [[Moncey]] i que va ser la primera derrota de l'eixercit de [[Napoleó]].  
+
La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la [[Guerra de Successió]], la [[Guerra del Francés]] i les revolucions [[cantonalisme|cantonals]]. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto",  encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de [[Moncey]] i que va ser la primera derrota de l'eixèrcit de [[Napoleó]].  
  
 
En [[1931]] van ser declarades [[monument historic-artístic]] i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
 
En [[1931]] van ser declarades [[monument historic-artístic]] i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
  
Durant el [[2007]] han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part superior afegida en el [[sigle XX]] no se ha derribat, fe que li modifica una miqueta el seu aspecte original.
+
Durant el [[2007]] han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part superior afegida en el [[sigle XX]] no s'ha derribat, fet que li modifica una miqueta el seu aspecte original.
 
   
 
   
 
== Arquitectura ==
 
== Arquitectura ==
Llínea 27: Llínea 27:
 
El seu estil arquitectònic és [[arquitectura gòtica|gòtic]] tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o ''Maschio Angioino'' de [[Nàpols]], dissenyat pel mallorquí [[Guillem Sagrera]] i on van intervindre atres mestres de la [[Corona d'Aragó]] quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'[[Alfons el Magnànim]].
 
El seu estil arquitectònic és [[arquitectura gòtica|gòtic]] tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o ''Maschio Angioino'' de [[Nàpols]], dissenyat pel mallorquí [[Guillem Sagrera]] i on van intervindre atres mestres de la [[Corona d'Aragó]] quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'[[Alfons el Magnànim]].
  
A diferència de les hexagonals [[Torres dels Serrans]], les de Quart presenten una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat pera dificultar la seua escalada. El cos de la porta està reblit de [[maçoneria]] de calç i cantal pel sistema d'encaixonades.
+
A diferència de les hexagonals [[Torres dels Serrans]], les de Quart presenten una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat per a dificultar la seua escalada. El cos de la porta està reblit de [[maçoneria]] de calç i cantal pel sistema d'encaixonades.
  
  
Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una [[molura|molura]] que baixa  cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el [[sigle XX]]), l'accés a les quals es fa per  escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, a sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals pera llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall.
+
Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una [[molura|molura]] que baixa  cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el [[sigle XX]]), l'accés a les quals es fa per  escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals per a llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall.
  
 
Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la [[Porta de Serrans]], en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a ''gola oberta'', és a dir, sense cobrir, en estàncies obertes coronades en voltes gòtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres només s'aplicava a l'exterior, mentres que l'interior es deixava sense protegir, a petició dels [[regidor|jurats]], per tal que la fortalea no poguera ser utilisada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat.  
 
Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la [[Porta de Serrans]], en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a ''gola oberta'', és a dir, sense cobrir, en estàncies obertes coronades en voltes gòtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres només s'aplicava a l'exterior, mentres que l'interior es deixava sense protegir, a petició dels [[regidor|jurats]], per tal que la fortalea no poguera ser utilisada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat.  
  
La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament oblíqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal.
+
La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament obliqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal.
  
 
L'estil de les Torres de Quart, [[gòtic]] tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara [[Gènova]].
 
L'estil de les Torres de Quart, [[gòtic]] tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara [[Gènova]].

Revisió de 18:54 6 dec 2012

Torres de Quart

Les Torres de Quart, també conegudes com Torres de la Calç, puix eren les portes d'entrada a la Ciutat de Valéncia de la calç.

La Porta de Quart o Torres de Quart (o també "portal" o "portes") és un portal que formava part de la muralla migeval que rodejava la Ciutat de Valéncia, el també coneguda per Cap i Casal del Regne. Estan situades a l'encreuament del carrer de Guillem de Castro en lo carrer de Quart.

La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el camí que des del centre de la ciutat (plaça de La Mare de Deu, a on està la Seu) va cap a Quart de Poblet. Esta porta era l'accés per ponent a la ciutat, u del que venia de l'oest i Castella.

Durant la segona mitat del sigle XIX, se'n va derribar la muralla pero les portes de Quart i Serrans se van salvar per ser en eixe temps presó.

Història

La Porta de Quart fon construïda entre 1441 i 1460 per l'arquitecte Pere Bonfill, juntament en Tomàs Oller, Francesc Baldomar, Jaume Pérez i Pere Compte. Esta porta, oberta cap a ponent, formava part de la muralla del sigle XIV de Valéncia, junt en les Torres dels Serrans, obertes cap al nort. Atres portes a diferència de les dos citades, van ser derruïdes a mitat del segle XIX, en l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar el creiximent.

A partir del 1626 i fins al sigle XVIII es va estajar en el seu interior la presó de dones.


La porta serví per defendre la ciutat en diversos episodis bèlics, com ara la Guerra de Successió, la Guerra del Francés i les revolucions cantonals. Sobre els seus grossos murs, fets de "cal i canto", encara es poden observar les ditades dels impactes provocats per les canonades de l'atac de Moncey i que va ser la primera derrota de l'eixèrcit de Napoleó.

En 1931 van ser declarades monument historic-artístic i són protegides per la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

Durant el 2007 han segut restaurades, tornant una part del seu antic aspecte exterior. Puix la part superior afegida en el sigle XX no s'ha derribat, fet que li modifica una miqueta el seu aspecte original.

Arquitectura

El seu estil arquitectònic és gòtic tardà militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triumfo del Castell Nou o Maschio Angioino de Nàpols, dissenyat pel mallorquí Guillem Sagrera i on van intervindre atres mestres de la Corona d'Aragó quan Nàpols va ser conquistada per les tropes d'Alfons el Magnànim.

A diferència de les hexagonals Torres dels Serrans, les de Quart presenten una planta cilíndrica cap a l'exterior de la ciutat per a dificultar la seua escalada. El cos de la porta està reblit de maçoneria de calç i cantal pel sistema d'encaixonades.


Presenten escassa decoració. Destaca a la part baixa una molura que baixa cap al sol en forma de talús inclinat, i a la part superior els marlets que coronen les dos torres (afegides en el sigle XX), l'accés a les quals es fa per escales de caragol. Entre les dos torres hi ha, en la part de dalt, un balcó corregut emmarletat, i a la part inferior, la porta pròpiament dita, en arc de mig punt, una miqueta deteriorat per les canonades, sobre el que apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals per a llançar fleches o fusileria als que volien tirar la porta avall.

Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la Porta de Serrans, en la torre de l'esquerra hi ha una magnífica escala d'accés als cossos de dalt, que ací es mostren a gola oberta, és a dir, sense cobrir, en estàncies obertes coronades en voltes gòtiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres només s'aplicava a l'exterior, mentres que l'interior es deixava sense protegir, a petició dels jurats, per tal que la fortalea no poguera ser utilisada per les forces militars en contra de la pròpia ciutat.

La disposició de les torres respecte a l'antiga muralla és llaugerament obliqua per a adaptar-se al traçat del carrer de Quart que no obstaculisa perpendicular a la muralla sino en diagonal.

L'estil de les Torres de Quart, gòtic tardà, es repetix en diverses ciutats italianes com ara Gènova.


Enllaços externs


Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans