Diferència entre les revisions de "Tractats de Roma"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 7: Llínea 7:
 
|image            = Treaty of Rome.jpg
 
|image            = Treaty of Rome.jpg
 
|image_tamany      =  
 
|image_tamany      =  
|imagen_peu        =  
+
|imagen_peu        = La cerimònia de firma del Tractat en el Palazzo dei Conservatori en la Colina Capitolina
 +
 
 
|tipo              = Tractat fundacional
 
|tipo              = Tractat fundacional
 
|data_redacció    =  
 
|data_redacció    =  

Revisió de 21:38 9 abr 2017


Tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea
Tractats de Roma
240px
Tipo de tractatTractat fundacional
Sagellat25 de març de 1957
En vigor1 de gener de 1958
FirmantsAlemània Federal, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburc, i els Paisos Baixos.
DepositariGovern d'Itàlia

Els Tractats de Roma, firmats el 25 de març de 1957, són dos dels tractats que varen donar orige a l'Unió Europea. Abdós tractats varen ser firmats per Alemània Federal, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburc, i els Paisos Baixos.

El primer va establir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el segon va establir la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA o Euratom). Abdós tractats junt en el de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), varen donar orige posteriorment a les Comunitats Europees.

Despuix de ser ratificats pels parlaments de cada estat, els tractats varen entrar en vigor l'1 de giner de 1958 i el tractat de la CEE ha segut modificat en numeroses ocasions. Des de llavors s'ha canviat de nom des del Tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea al Tractat constitutiu de la Comunitat Europea i finalment, Tractat de Funcionament de l'Unió.

Varen ser les primeres organisacions internacionals supranacionals, despuix de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (C.I.C.A), creada uns anys abans. Els tres conformen els "Tractats Constitutius" de les Comunitats Europees.

Els firmants de l'acort varen ser Paul-Henri Spaak, Antonio Segni i Konrad Adenauer entre uns atres.