Uiquilliteratura:Eneida
de
Virgili
Cante les armes i l’héroe que, seguint el destí, fon el primer que arriba fugitiu des de les costes de Troia fins a Itàlia i a les riberes de Lavínium, llargament sacsat en terra i en mar per la violència dels deus, a causa de la ira rencorosa de Juno, havent sofrit també molt en la guerra, fins que pugues fundar una ciutat i introduir els seus Penats en el Laci; est és l’orige de la raça llatina, dels pares albans i de les muralles de l’alta Roma.
Recorda-me’n, Musa, les causes: per quina ofensa a la seua divinitat, per quin resentiment la reina dels deus obligà un home notable per la seua pietat a passar tants perills i afrontar tantes penalitats.
¿Tan gran és la ira en l’ànim dels deus celestials?
Hi hagué antigament una ciutat, habitada per colons tiris, Cartago, orientada, en la lluntania, vers Itàlia i les boques del Tíber, opulenta de riquees i molt feroç en la passió per la guerra; diuen que Juno l’honorà singularment més que cap atra terra, fins i tot en detriment de Samos; allí tenia les seues armes, allí tenia el seu carro; i llavors la deesa desija i procura fer-ne un realme que domini les nacions, si el destí no s’hi opon. Havia sentit a dir, pero, que de la sanc troiana naixeria una descendència que un dia destruiria les fortalees tíries i que en vindria, per a perdició de Líbia, un poble àmpliament dominador i poderós en la guerra: així ho filaven les Parques. Això és el que tem la filla de Saturn, i no oblida la guerra passada que ella havia sostingut entre els primers rencs davant Troia a favor de la seua estimada Argos; a més, encara no s’han borrat del seu ànim els motius de rencor i els cruels sofriments: resten encara assentats al fons del seu cor el juí de Paris, l’ultrage de la seua bellea menyspreada, l’aversió per aquella raça i els honors del raptat Ganimedes. Encesa d’ira per tot això, alluntava del Laci, combatent-los per tota la superfície del mar, aquells troians, els pocs que havien pogut escapar dels grecs i del cruel Aquiles, i ells durant molts anys vorejaven errants totes les costes, espentats pel destí. Tan gran era l’empresa de fundar la raça romana!