Diferència entre les revisions de "V"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''V''', '''v''' en minúscula, és la vigèsima segona lletra de l'alfabet valencià i dècima sèptima de les consonants. El seu nom és '''ve'...»)
 
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
La '''V''', '''v''' en minúscula, és la vigèsima segona [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''ve''' o '''ve baixa''' (per a distinguir-la de la [[B|be alta]]).
 
La '''V''', '''v''' en minúscula, és la vigèsima segona [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''ve''' o '''ve baixa''' (per a distinguir-la de la [[B|be alta]]).
  
Prové de la lletra [[u]] de l'[[alfabet llatí]]. Per això en l'[[escritura]] [[valencià|valenciana]] de l'edat mija es confonien a sovint estes dos lletres: a principi de paraula sempre s'escrivia ''v'' (vn home valent), a mitan de paraula sempre s'escrivia ''u'' (cauall) i en mayúscula sempre s'escrivia ''V'' (VNIVERS).
+
Prové de la lletra [[u]] de l'[[alfabet llatí]]. Per això en l'[[escritura]] [[valencià|valenciana]] de l'[[edat mija]] es confonien a sovint estes dos lletres: a principi de paraula sempre s'escrivia ''v'' (vn home valent), a mitan de paraula sempre s'escrivia ''u'' (cauall) i en mayúscula sempre s'escrivia ''V'' (VNIVERS).
  
 
== Fonètica ==
 
== Fonètica ==
En valencià representa el [[fonema fricatiu labiodental sonor]] [v]. En moltes zones se tendix a pronunciar esta lletra com si fora una [[B|be alta]], açò és un vulgarisme nomenat betacisme inacceptable en un valencià estàndart oral, que sempre fa la diferència entre be alta i ve baixa.
+
En [[valencià]] representa el [[fonema fricatiu labiodental sonor]] [v]. En moltes zones se tendix a pronunciar esta lletra com si fora una [[B|be alta]], açò és un vulgarisme nomenat betacisme inacceptable en un valencià estàndart oral, que sempre fa la diferència entre be alta i ve baixa.
  
 
== Ortografia ==
 
== Ortografia ==

Revisió de 20:40 18 jul 2018

La V, v en minúscula, és la vigèsima segona lletra de l'alfabet valencià i dècima sèptima de les consonants. El seu nom és ve o ve baixa (per a distinguir-la de la be alta).

Prové de la lletra u de l'alfabet llatí. Per això en l'escritura valenciana de l'edat mija es confonien a sovint estes dos lletres: a principi de paraula sempre s'escrivia v (vn home valent), a mitan de paraula sempre s'escrivia u (cauall) i en mayúscula sempre s'escrivia V (VNIVERS).

Fonètica

En valencià representa el fonema fricatiu labiodental sonor [v]. En moltes zones se tendix a pronunciar esta lletra com si fora una be alta, açò és un vulgarisme nomenat betacisme inacceptable en un valencià estàndart oral, que sempre fa la diferència entre be alta i ve baixa.

Ortografia

S'escriu ve baixa

  • En inicial i interior de paraula: velocitat, cavall.
  • En les terminacions del pretèrit imperfecte d’indicatiu: -AVA, -AVES, -AVA, -ÀVEM, -ÀVEU, -AVEN, de tots els verps acabats en –AR.
  • Mai en posició final de paraula encara que en derivar s’escriga V: serf, no serv, pero servir.

Vore també