V

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Revisió de 16:31 18 jul 2018 per Teniente (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La '''V''', '''v''' en minúscula, és la vigèsima segona lletra de l'alfabet valencià i dècima sèptima de les consonants. El seu nom és '''ve'...»)
(dif) ← Revisió anterior | Revisió actual (dif) | Revisió següent → (dif)
Anar a la navegació Anar a la busca

La V, v en minúscula, és la vigèsima segona lletra de l'alfabet valencià i dècima sèptima de les consonants. El seu nom és ve o ve baixa (per a distinguir-la de la be alta).

Prové de la lletra u de l'alfabet llatí. Per això en l'escritura valenciana de l'edat mija es confonien a sovint estes dos lletres: a principi de paraula sempre s'escrivia v (vn home valent), a mitan de paraula sempre s'escrivia u (cauall) i en mayúscula sempre s'escrivia V (VNIVERS).

Fonètica

En valencià representa el fonema fricatiu labiodental sonor [v]. En moltes zones se tendix a pronunciar esta lletra com si fora una be alta, açò és un vulgarisme nomenat betacisme inacceptable en un valencià estàndart oral, que sempre fa la diferència entre be alta i ve baixa.

Ortografia

S'escriu ve baixa

  • En inicial i interior de paraula: velocitat, cavall.
  • En les terminacions del pretèrit imperfecte d’indicatiu: -AVA, -AVES, -AVA, -ÀVEM, -ÀVEU, -AVEN, de tots els verps acabats en –AR.
  • Mai en posició final de paraula encara que en derivar s’escriga V: serf, no serv, pero servir.

Vore també