Diferència entre les revisions de "Vicent Sos Baynat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
 
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{Biografia|
 +
| nom = Vicent Sos Baynat
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Geòlec
 +
| data_naix = [[6 de decembre]] de [[1895]]
 +
| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[5 de setembre]] de [[1992]]
 +
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 
'''Vicent Sos Baynat''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 de decembre]] de [[1895]] - [[5 de setembre]] de [[1992]]) fon un geòlec [[Valencians|valencià]].
 
'''Vicent Sos Baynat''' ([[Castelló de la Plana]], [[6 de decembre]] de [[1895]] - [[5 de setembre]] de [[1992]]) fon un geòlec [[Valencians|valencià]].
  

Última revisió del 19:32 21 set 2019

Vicent Sos Baynat
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Geòlec
Naiximent: 6 de decembre de 1895
Lloc de naiximent: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 5 de setembre de 1992
Lloc de defunció: Castelló, Regne de Valéncia, Espanya

Vicent Sos Baynat (Castelló de la Plana, 6 de decembre de 1895 - 5 de setembre de 1992) fon un geòlec valencià.

Biografia[editar]

Fill de Vicent Sos Ferrando i Maria Baynat Sorribes, son pare fon un alt empleat de banca del banquer valencià Bueso, que junt a Gasset, Enrique Gimeno i Joaquín Vicent crearen el Banc de Castelló del que fon el primer director.

Vicent Sos Baynat cursà els seus primers estudis en Castelló, en el vell institut del carrer Major i en Santa Clara, encara que estigué malalt entre els 10 als 14 anys. Els seus dos tios, Gaspar Sos i José Baynat, li varen introduir en les llengües clàssiques, llatí i grec, i en les Humanitats.

Marchà a Madrit en l'any 1915, a on va estudiar Ciències Naturals en l'Universitat de Madrit, fins a la seua llicenciatura en l'any 1919 i doctorat en 1920. Entre els seus professors li va influir Eduardo Hernández–Pacheco, Catedràtic de Petrografia i Geologia general, en quí “va descobrir” la Serra de Guadarrama, la Vall del Tajo, el Replanell, el Jarama, etc. També va assistir a classes pràctiques en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit, i en el Jardí Botànic.

En l'any 1926, Vicent Sos obtingué una plaça de Preparador en el Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrit. Allí coneix a José Royo Gómez, també geòlec i paleontòlec, que morirà en l'exili, en Veneçuela. Fon pensionat per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE) a Londres i París, per a realisar estudis paleontològics i geològics. Nomenat professor de l'Institut-Escola, en 1932, ingressà com a professor de Ciències Naturals en l'Institut Quevedo de Madrit. En l'any 1934 llegí la seua tesis doctoral sobre “Estratigrafia i Tectónica de la Sierra de Espadán”, dirigida per Eduardo Hernández–Pacheco. En 1935, és nomenat catedràtic per oposició en l'Institut de Castelló. El 2 de giner de 1936, va contraure matrimoni en Mercedes Paradinas Pérez del Pulgar en Castelló, a on varen nàixer els seus fills Alejandro i Mercedes.

En començar la Guerra Civil, acodix a Valéncia per a treballar en el Museu Nacional de Ciències Naturals traslladat a Valéncia, i com a Catedràtic en els instituts Lluís Vives i Blasco Ibáñez. En giner de l'any 1937, torna a l'Institut de Castelló, com a Director de l'Institut Ribalta (nomenat en aquell temps com Institut Juan Marco), fins a maig de 1938 i assistix al XVII Congrés Geològic Internacional que es va celebrar en Moscou. Va retornar a Valéncia i en acabar la guerra, encara que es va mantindre amagat fins a 1950. A partir d'esta data passa a Extremadura, a on comença a treballar per a l'empresari llucenenc José Fernández López, que tenia l'intenció d'implantar una indústria ceràmica en la zona (per a lo que necessitava dispondre de jaciments de caolí) i estava també interessat en conéixer detalladament els recursos minerals metàlics extremenys. Vicent Sos estigué estudiant la geologia de la zona durant casi 15 anys, creant finalment el Museu de Geologia d'Extremadura, inicialment concebut com a laboratori d'investigació, en els sòtols de la residència de José Fernández López, despuix residència del President de la Junta d'Extremadura.

En eixa época publicà diversos estudis sobre la mineralogia de localitats com Villuercas, Montánchez, Sierra de San Cristóbal.

En l'any 1966 fon repost en la Càtedra, per dos anys.

Despuix de les primeres exploracions de la lluna per part dels soviètics, el proyecte Apolo nortamericà conseguí el 20 de juliol de 1969 arribar a la lluna. Dies despuix, Vicent Sos Baynat assistí en Cincinnati a un curs de Petrografia de la lluna i tingué en les seues mans les pedres que portaren els astronautes, Armstrong, Aldrin i Collins del nostre satèlit. Fon tanta l'aportació de Vicent Sos que des de llavors la NASA requeria les investigacions petrogràfiques del geòlec castellonenc.

Diga usted que la Geología es una ciencia que estudia los minerales, las rocas y los fósiles; que se ocupa de los orígenes de la Tierra, de la Vida y del Hombre y que está intimamente unida a las matemáticas, la física, la química, la biología... Y también que estudiala formación de las rocas, la disposición de las capas terrestres y los cambios experimentados por las montañas y los mares, reconstruyendo la historia de nuestro planeta, la Tierra
El geólogo español del siglo XX, per Salvador Bellés (Mediterráneo, 4.5.2003)

Vicent Sos publicà diversos treballs i estudis en el bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC) i també en algunes revistes especialisades en geologia. És d'especial importància el seu treball titulat Geología de la provincia de Castellón que fon traduit a diversos idiomes. Sempre estava ampliant els seus estudis, realisà intercanvis en atres científics i participà com a ponent destacat en diferents congressos d'Europa i especialment en Rússia i els Estats Units.

Vicent Sos també declarava:

Sí, sí, efectivament. Soc castelloner pels quatre costats; per naiximent, per família, per estima i per parlar valencià.
El geólogo español del siglo XX, per Salvador Bellés (Mediterráneo, 4.5.2003)

Reconeiximents[editar]

En l'any 1965 va obtindre el premi nacional otorgat per la Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals pel seu treball Geología i mineralogía de la Sierra de San Cristóbal de Logrosán de Cáceres.

Soci d'Honor de la Societat Espanyola d'Història Natural, de la Societat Espanyola de Geologia, de l'Institució Catalana d'Història Natural, fon president de la Societat Espanyola de Mineralogia.

En 1983 fon nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Eixe mateix any fon vicepresident del I Congrés Espanyol de Geologia.

En l'any 1984 va rebre la Medalla d'Argent de l'Ateneu de Castelló i se li va donar el seu nom a un institut de bachillerat de la ciutat.

En 1985 se li concedix la Medalla d'Argent de la Ciutat de Castelló.

En l'any 1988, el IGME i l'Escola d'Ingeniers de Mines de Madrit li oferixen un homenage en reconeiximent del seu treball i personalitat científica. En este mateix any, se li otorga el Trofeu Ciutat de Mèrida.

En 1989 se li nomena Fill Predilecte de la Ciutat de Castelló.

En l'any 1990 se li declara "Valencià de l'Any" per l'entitat d'ideologia pancatalanista, Fundació Huguet.

En 1991 s'inaugura el Museu de Geologia d'Extremadura (que porta el seu nom), creat per ell, i se li nomena Fill Adoptiu de Mèrida, a l'hora que se li concedix la Medalla d'Extremadura.

El 18 de maig de 1992 és nomenat Doctor Honoris Causa per l'Universitat Jaume I.

Obra[editar]

  • La paleontología y el origen del hombre
  • El nuevo mapa geológico de España
  • La tectónica de Cataluña
  • Geología del Estrecho de Gibraltar
  • Las tierras rojas mediterráneas
  • Los Pirineos vasco-españoles
  • Aportaciones a la Geología de la provincia de Castellón
  • El Triásico en la Sierra de Espadán y El Eoceno Continental de Vallibona
  • Excursión geológica al Desierto de las Palmas
  • Sobre Geología de Peñagolosa
  • El cretácico de Vallibona'
  • Tratado de Paleontología general y práctica
  • La Geología de la Sierra de Villuercas
  • El Mapa Geológico de Cañaveral
  • La Geología de las casiteritas de Extremadura
  • Los yacimientos de Wolframita de la Sierra de Montánchez
  • Geología, mineralogía y mineralogenia de la Sierra de San Cristóbal, Logrosán (Cáceres). Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, 1967. BNE Signatura 12/372806.
  • Morfoestructura de las costas de Castellón
  • Los terrenos paleozóicos, triásicos y cretácicos de Moró-Villafamés
  • Los terrenos del valle de Borriol, Pobla Tornesa y Bartolo
  • Introducción a la mineralogía de Castellón
  • La Plana de Castellón como glacis relicto
  • El cretácico entre el barranco Carbó y Peñagolosa
  • Los yacimientos fosilíferos del cuaternario de Castellón
  • La Geología de la provincia de Castellón
  • Bibliografía Geológica de Castellón

Enllaços externs[editar]