L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Amèrica del Nort

2013-10-04T17:04:27Z

217.130.246.186:

{|class="infobox" style="background:#f0f6fa; border:1px solid #ccd2d9; table-layout:auto; border-collapse:collapse; padding:0.5em 1em; font-size:0.86em; width:230px; line-height:normal;" cellspacing="0" cellpadding="0"
| colspan="2" style="text-align:center;"| <big>'''Amèrica del Nort'''</big>
|-
| colspan="2" style="text-align:center;"| [[Archiu:North America (orthographic projection).svg|220px|Amèrica del Nord]]
|- style="border-top:solid 1px #ccd2d9;"
! Superfície
| 24.709.000 km²
|- style="border-top:solid 1px #ccd2d9;"
! Població
<ref>Llista de continents per població [http://www.worldatlas.com/geoquiz/thelist.htm]</ref>
|- style="border-top:solid 1px #ccd2d9;"
! Densitat
| 22,9/km²
|- style="border-top:solid 1px #ccd2d9;"
! Estats
| 23
|- style="border-top:solid 1px #ccd2d9;"
! Gentilici
| Nort-americà, nort-americana
|- style="border-top:solid 1px #ccd2d9;"
! Famílies llingüístiques
| [[Llengües indoeuropees|Indoeuropees]] [[Llengües ameríndies|Ameríndies]]
|- style="border-top:solid 1px #ccd2d9;"
! Ciutats més grans
| [[Ciutat de Mèxic]], [[Nova York]], [[Los Angeles]], [[Chicago]], [[Miami]], [[Filadèlfia]], [[Toronto]], [[Dallas]] - [[Fort Worth]], [[Boston]], [[Houston]]
|- style="border-top:solid 1px #ccd2d9;"
! Zona horària
| De [[UTC]]-10 ([[Alaska]]) a [[UTC]] ([[Groenlàndia]])
|}
L''''Amèrica del Nort''' és un [[subcontinent]] d'[[Amèrica]], que s'estén, geopolíticament, des d'[[Alaska]] i [[Groenlàndia]] al nort, fins la frontera de [[Mèxic]] en [[Guatemala]] i [[Belize]] al sud. El subcontinent llimita al nort en l'[[oceà Glacial Àrtic]], i al sur en el subcontinent [[centreamèrica|centreamericà]]. En atres models continentals, com ara el model angloparlant, Amèrica del Nort és un continent que s'estén des d'[[Alaska]] fins a l'[[istme de Panamà]], incloent-hi les [[Antilles]].

'''Amèrica boreal''' és un sinònim, pero este concepte sovint només inclou els Estats Units i Canadà, excloent la zona de [[Mèxic]] la qual de vegades es considera dins l'[[Amèrica Central]].<ref> http://www.fao.org/DOCREP/005/Y1997S/y1997s15.htm</ref>

== Referències ==
<references/>

== Bibliografia ==
<div style="height: 120px; overflow: auto; padding: 1px; background: white; margin-bottom: 8px;">
* Sobre els [[amerindi]]s nord-americans:
** Aliki; Aliki, illus. ''Corn is Maize: The Gift of the Indians''. [[Nova York]], NY: Harper C Collins; 1986
** Ashabranner, Brent; Conklin, Paul: ''To Live in Two Worlds: American Indian Youth Today''. [[Nova York]]: Dodd Mead; 1984
** Brafford, C. J.; Thom, Laine: ''Dancing Colors: Paths of Native American Women''. [[San Francisco]]: Chronicle Books; 1992
** Brown, Fern G.: ''American Indian Science: A New Look at Old Cultures''. Twenty-First Century Books/Henry Holt and Co. 1997
** DeCesare, Ruth: ''Myth, Music and Dance of the American Indian''. Van Nuys, CA: Alfred Publishing Co., Inc.; 1988
** Fichter, George S.: ''American Indian Music and Musical Instruments''. Nova York: David McKay Co.; 1978
** Hausman, Gerald: ''Turtle Island Alphabet: A Lexicon of Native American Symbols and Culture''. Nova York: St. Martin's Press; 1992
** Haviland, Virginia ed.; Strugnell, Ann: ''North American Legends''. Nova York: Philomel Books; 1979
** Hutchins, Alma R.: ''Indian Herbology of North America''. 3a. edició. [[Boston]]: Shambala Publications Inc.; 1991
** Jacobson, Daniel: ''Indians of North America''. Nova York: Franklin Watts; 1983
** Liptak, Karen: ''North American Indian Survival Skills''. Nova York: Franklin Watts; 1990
** Liptak, Karen: ''North American Indian Medicine People''. Nova York: Franklin Watts; 1990
** Liptak, Karen: ''North American Indian Tribal Chiefs''. Nova York: Franklin Watts; 1992
** Liptak, Karen: ''North American Indian Sign Language''. Nova York: Franklin Watts; 1992
** Maestro, Betsy i Maestro, Giulio: ''The Discovery of the Americas''. Nova York: Lothrop, Lee & Shepard Books; 1991
** Mails, Thomas E.: ''Secret Native American Pathways: A Guide to Inner Peace''. [[Tulsa]], [[Oklahoma]]: Council Oaks Books; 1988
** Mather, Christine: ''Native America: Arts, Traditions, and Celebrations''. Nova York: Clarkson Potter Publishers; 1990
** Matthiessen, Peter: ''Indian Country''. Nova York: Penguin Books; 1984
** McLuhan, T. C.: ''Touch the Earth: A Self-Portrait of Indian Existence''. Nova York: Simon and Schuster; 1971
** Nabokov, Peter ed.: ''Native American Testimony: A Chronicle of Indian-White Relations from Prophecy to the Present, 1492-1992''. Nova York: Viking; 1991
** Nabokov, Peter; Easton, Robert: ''Native American Architecture''. Nova York: Oxford University Press; 1989
** Niethammer, Carolyn: ''Daughters of the Earth: The Lives and Legends of American Indian Women''. [[Nova York]]: Macmillan Publishing Co., Inc.; [[1977]].
** Niethammer, Carolyn; Thomson, Jenean: ''American Indian Food and Lore''. [[Nova York]]: Collier Books; [[1974]].
** Tannenbaum, Beulah; Tannenbaum, Harold: ''Science of the Early American Indians''. [[Nova York]]: Franklin Watts; [[1988]].
** Thomas, David Hurst, et al; Ballantine, Betty, Ballantine, Ian, eds.: ''The Native Americans: An Illustrated History''. [[Atlanta]]: Turner Publishing, Inc.; [[1993]].
** Weiss, Malcolm E.; McFadden, Eliza: ''Sky Watchers of Ages Past''. [[Boston]]: Houghton Mifflin Company; [[1982]].
** Whitney, Alex: ''Sports and Games the Indians Gave Us''. [[Nova York]]: David McKay Co., Inc.; [[1977]].
** Wolfson, Evelyn; Hewitson, Jennifer: ''From the Earth to Beyond the Sky: Native American Medicine''. [[Nova York]]: Houghton Mifflin; [[1993]].
** Wood, Marian: ''Ancient America: Cultural Atlas for Young People''. [[Nova York]]: Facts on File; [[1990]].
** Wood, Marion. D'Ottavi, Francesca: ''Myths and Civilization of the Native Americans''. Peter Bedrick Books, [[1998]].
* Sobre [[mineria]]:
** Basalla, George: ''The Evolution of Technology''. [[Nova York]]: Cambridge University Press, [[1988]].
** Brown, Ronald C.: ''Hard Rock Miners: The Intermountain West, 1860-1920''. College Station: Texas A & M University Press, [[1979]].
** Christiansen, Paige W.: ''The Story of Mining in New Mexico''. New Mexico Bureau of Mines & Mineral Resources, Scenic Trips to the Geological Past Núm. 12. Socorro: University of New Mexico Press, [[1974]].
** Dix, Keith: ''What's a Coal Miner to Do? The Mechanization of Coal Mining''. [[Pittsburgh]]: University of Pittsburgh Press, [[1988]].
** Eller, Ronald D. Miners: ''Millhands, and Mountaineers, Industrialization of the Appalachian South, 1880-1930''. [[Knoxville]]: The University of Tennessee Press, [[1982]].
** Elliott, Russell R.: ''Nevada's Twentieth-Century Mining Boom'', Tonopah, Goldfield, Ely. Reno: University of Nevada Press, [[1966]].
** Fatout, Paul: ''Meadow Lake, Gold Town''. [[1969]]. Lincoln: University of Nebraska Press, Bison Books, [[1974]].
** Fell, James E., Jr.: ''Ores to Metals, The Rocky Mountain Smelting Industry''. Lincoln: University of Nebraska Press, [[1979]].
** Francaviglia, Richard V.: ''Hard Places. Reading the Landscapes of America's Historic Mining Districts''. Iowa City: University of Iowa Press, [[1992]].
** Greever, William S.: ''The Bonanza West, the Story of the Western Mining Rushes, 1848-1900''. Norman: University of Oklahoma Press, [[1963]].
** Hardesty, Don L.: ''The Archeology of Mining and Miners: A View from the Silver State''. Special Publication Series, Núm. 6. [[Ann Arbor]], [[Michigan]]: The Society for Historical Archeology, [[1988]].
** Hogan, Richard: ''Class and Community in Frontier Colorado''. Lawrence: University Press of Kansas, [[1990]].
** Holliday, J.S.: ''The World Rushed In, the California Gold Rush Experience''. [[Nova York]]: Simon and Schuster, [[1981]].
** Hunt, William R.: ''North of 53, the Wild Days of the Alaska - Yukon Mining Frontier''. [[Nova York]]: Macmillan Publishing Company, [[1974]].
** Jackson, W. Turrentine: ''Treasure Hill, Portrait of a Silver Mining Camp''. [[Tucson]]: The University of Arizona Press, [[1963]].
** King, Joseph E.: ''A Mine to Make a Mine: Financing the Colorado Mining Industry, 1859-1902''. College Station: Texas A & M University Press, [[1977]].
** Livingston-Little, D. E.: ''An Economic History of North Idaho, [[1800]] - [[1900]]''. [[Los Angeles]]: Journal of the West, [[1965]].
** Marcosson, Isaac F.: ''Metal Magic, the Story of the American Smelting & Refining Company''. [[Nova York]]: Farrar, Straus and Company, [[1949]].
** Mulholland, James A.: ''A History of Metals in Colonial America''. University, [[Alabama]]: University of Alabama Press, [[1981]].
** Paul, Rodman W.: ''California Gold, the Beginning of Mining in the Far West''. Lincoln: University of Nebraska Press, A Bison Book, [[1947]].
** Ringholtz, Raye C.: ''Uranium Frenzy, Boom and Bust on the Colorado Plateau''. [[Nova York]]: W. W. Norton & Co., [[1989]].
** Smith, Duane A.: ''Mining America, The Industry and the Environment, 1800-1980''. Lawrence: University Press of Kansas, [[1987]].
** Temin, Peter: ''Iron and Steel in Nineteenth-Century America: An Economic Inquiry''. Cambridge: Massachusetts Institute of Technology, [[1964]].
** Wallace, Anthony F. C.: ''St. Clair, A Nineteenth-Century Coal Town's Experience with a Disaster-Prone Industry''. Ithaca, [[Nova York]]: Cornell University Press, [[1988]].
** Wyman, Mark: ''Hard Rock Epic, Western Miners in the Industrial Revolution, 1860-1910''. Berkeley: University of California Press, [[1979]].
** Young, Otis E., Jr.: ''Western Mining, an Informal Account of Precious Metal Prospecting, Placering, Lode Mining, and Milling on the American Frontier from Spanish Times to 1893''. Norman: University of Oklahoma Press, [[1970]].
* Sobre [[paleontologia]]:
** Cloud, P. E., [[1973]]: Possible stratotype sequences for the basal Paleozoic in North America: American Journal of Science, v. 273, p. 193-206.
** Cope, E. D., [[1870]]: Synopsis of the extinct Batrachia, Reptilia, and Aves of North America: American Philosophical Society Transactions, n.s., v. 14, p. 1-252.
** Galton, P. M., [[1982]]: ''[[Elaphrosaurus]]'', an ornithomimid dinosaur from the Upper Jurassic of North America and Africa: Palontologische Zeitschrift, v. 56, p. 265-275.
** Hallam, A., [[1977]]: Secular changes in marine inundation of USSR and North America during the Phanerozoic: Nature, v. 269, p. 769-772.
** Lehman, T. M., [[1987]]: Late Maastrichtian paleoenvironments and dinosaur biogeography in the western interior of North America: Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, v. 60, p. 189-217.
** Rigby, J. K., [[1987]]: The Last of the North American Dinosaurs, a Czerkas, S. J., i Olson, E. C., eds., Dinosaurs Past and Present, II: Los Angeles, Natural History Museum of Los Angeles County, p. 119-135.
** Walcott, C. D., [[1891]]: The North American Continent During Cambrian Time, in Twelfth Annual Report, United States Geological Survey: [[Washington DC]], United States Geological Survey, p. 523-568.
* Sobre l'etnobotànica:
** Abrams, L. [[1940]] - [[1960]]: An Illustrated Flora of the Pacific States, Washington, Oregon and California. Stanford Univ. Press, 4 Vols.
** Adovasio, J. M. [[1974]]: Prehistoric North American Basketry. Nevada State Mus. Anthropological Papers #16.
** Adrosko, R. J. [[1968]]. Natural Dyes in the United States. Natl. Mus. Bull. 281. Smithsonian Inst., [[Washington DC]].
** Alcocer, Gabriel V. [[1905]]: Catalogo de los frutos comestibles mexicanos. Mex. Mus. Nac. An. (ser. 2) 2: 413-488.
** Aller, Wilma. [[1954]]: Aboriginal food utilization of vegetation by the Indian of the Great Lakes Region as recorded in the Jesuit relations. Wisconsin Archaeologist 35(3): 59-73.
** Amsden, C. A: ''Navaho Weaving, Its technic and History''. 262 pp. Southwest Museum.
** Anderson, J. P. [[1939]]: Plants used by the Eskimo of the Northern Bering Sea & Arctic Regions of Alaska. Amer. J. Bot. 26(9): 714-716.
** Anònim. [[1884]] - [[1885]]: ''Drugs and Medicines of North America''. Bull. Lloyd Library, Cincinnati. Núm. 28-30. pp. 1-303.
** Anònim. [[1886]]: Drugs and Medicines of North America. Bull. Lloyd Library, Cincinnati. 31: 1-162.
** Barrow, Mark V., Jerry D. Niswander, & Robert Fortune. 1972: Health and Disease of American Indians North of Mexico. A Bibliography, [[1800]] - [[1969]]. University of Florida Press, Gainsville, xiv, 148 pp.
** Beardsley, G. [[1939]] ([[1940]]). The groundnut as used by the Indians of Eastern North America. Papers of the Mich. Acad. Sci. Arts & Lett. 25(4):507-515.
** Bell, W. H. & E. F. Castetter. [[1937]]: The utilization of mesquite and screwbean by the aborigines in the American southwest. Univ. New Mexico Bull. 314, Biol. Series. 5(2):1-55.
** Bigelow, Jacob. [[1817]] - [[1820]]: American Medical Botany, Being a collection of the native medicinal plants of the United States.
** Burnaby, Rev. Andrew [[1798]]: Travels through the Middle Settlements in North America. [[Londres]].
** Carr, L. [[1895]]: The food of the North American Indians. Lend a Hand. 15: 347-354.
** Havard, Valery. [[1895]]: The food plants of the North American Indians. Torrey Bot. Club Bul. 22: 98-123.
** Jones, V. H. [[1967]]: A list of selected works illustrative of the literature concerning the ethnobotany of the Indians of North America. Bibliography. Mimeo. 9pp.
** Linton, R. [[1924]]. Use of Tobacco Among the North American Indians. Field Mus. Natural History Anthropological Leaflet 15. 27pp.
** Lloyd, John U. & C. G. Lloyd [[1930]] - [[1931]]: Drugs and Medicines of North America. Lloyd Library, Bulls. 29, 30, 31. Reproduction Series Núm. 9.
** McLeod, W. C. [[1930]]: The chewing of tobacco in southeastern North America. Amer. Anthrop. 32: 574-575.
** Mahr, A. C. [[1951]]: Materia medica and therapy among the North American Forest Indians. Ohio State Archaeol. & Hist. Quart. 60(4): 331-354.
** Maisch, J. M. [[1890]]: Notes on Some North American Medicinal plants. Amer. J. Pharm. 62: 330-332.
** Palmer, E. [[1871]]: Food products of the North American Indians. U. S. Commr. Agri. Rep’t 1870: 404-428.
** Wheat, J. B. [[1971]]: Lifeways of early man in North America. Arctic Anthropology. 8(2): 22-31.
** Youngken, H. W. [[1924]] - [[1925]]: Drugs of the North American Indians. Amer. J. Parmacy. 96: 489-502; 97: 257-271.
* Sobre la fauna:
** Brodhead, Michael J.: "The United States Army Signal Service and Natural History in [[Alaska]], [[1874]] -[[1883]]." Pacific Northwest Quarterly 86 (primavera de [[1995]]): 72-82.
** Elias, Scott A.: The Ice Age History of Alaskan National Parks . [[Washington DC]]: Smithsonian Institution Press, [[1995]].
** Evans, Howard Ensign. Pioneer Naturalists: The Discovery and Naming of North American Plants and Animals. [[Nova York]]: Henry Holt and Company, Inc., [[1993]].
** Evenden, Matthew D.: "The Laborers of Nature: Economic Ornithology and the Role of Birds as Agents of Biological Pest Control in North American Agriculture, ca. [[1880]] - [[1930]]." Forest & Conservation History 39 (octubre de [[1995]]): 172-183.
** Fleharty, Eugene D.: ''Wild Animals and Settlers on the Great Plains'' . Norman, [[Oklahoma]]: University of Oklahoma Press, [[1995]].
** Flores, Dan: "Bison Ecology and Bison Diplomacy: The Southern Plains from [[1800]] to [[1850]]." Journal of American History 78 (setembre de [[1991]]): 465-485.
** Hodgson, Bryan: "Buffalo: Back Home on the Range." National Geographic 186, núm. 5 (novembre de [[1994]]): 64-90.
** Luoma, Jon R.: "Back Home on the Range" (Dubious Future for the American Bison's Habitat). Audubon 95, núm. 2 (març/abril de [[1993]]): 46-53.
** Manning, Richard: Grasslands: The History, Biology, Politics, and Promise of the American Prairie. [[Nova York]]: Viking, [[1995]].
** Raventon, Edward: Island in the Plains: A Black Hills Natural History. Boulder: Johnson Books, 1994
** Wilkinson, Todd: "Back to the Badlands: Black-footed Ferrets, Once Considered Extinct, Are Being Reintroduced..." National Parks 68, núm. 11-12 (novembre/desembre de 1994): 38-43.
** Williams, Ted: "Torch of the Yankee Salmon" (Restoring Atlantic Salmon to New England). Audubon 97, núm. 3 (maig i juny de 1995): 28-34.
* Sobre l'agricultura:
** Bidwell, Percy Wells: Rural Economy in New England at the Beginning of the Nineteenth Century . Clifton: A.M. Kelley, 1972.
** Black, John D.: The Rural Economy of New England: A Regional Study. [[Cambridge]]: Harvard University Press, 1950
** Day, Clarence A.: A History of Maine Agriculture, 1604-1860. University of Maine Studies, núm. 68. Orono: University of Maine Press, 1954
** Hargreaves, Mary Wilma M.: Dry Farming in the Northern Great Plains, 1900-1925. 1957
** Malin, James C.: ''The Grassland of North America: Prolegomena to Its History''. Lawrence, KS: 1948
** Malin, James: ''Winter Wheat in the Golden Belt of Kansas''. Lawrence: University of Kansas Press, 1944
** Rosenberg, Norman J.: "Adaptations to Adversity: Agriculture, Climate and the Great Plains of North America." Great Plains Quarterly 6, núm. 3 (estiu de 1986): 202-217.
** Ulrich, Hugh: ''Losing Ground: Agricultural Policy and the Decline of the American Farm''. [[Xicago]]: Chicago Review Press, 1989
** Wallace, Henry A.: ''Irrigation Frontier: On the Trail of the Corn-Belt Farmer''. Norman: University of Oklahoma, 1909
* Sobre la cultura:
** Matthews, Anne: ''Where the Buffalo Roam''. Nova York: Grove Weidenfeld, 1992
** Olson, Steven: ''The Prairie in Nineteenth-Century American Poetry''. Norman: University of Oklahoma Press, 1994
** Popper, Frank J. i Deborah E. Popper: "The Reinvention of the American Frontier." Amicus (estiu de 1991): 4-7.
** Unger, Douglas: ''Leaving the Land''. Nova York: Ballantine Books, 1984
* Sobre la industrialització:
** Case, Earl Clark: The Valley of East Tennessee: The Adjustment of Industry to Natural Environment , Tennessee. Division of Geology Bulletin 36 . [[Nashville]], [[Tennessee]], 1925
** Owens, Harry P.: ''Steamboats and the Cotton Economy: River Trade in the Yazoo-Mississippi Delta''. Jackson: University Press of Mississippi, 1990
</div>

== Vínculs externs ==
* [http://www.xist.org/earth/pop_region.aspx GeoHive] (en anglés)
* [http://www.ipligence.com/worldmap/ Internet World Map 2007] (en anglés)
* [http://www.norteamerica.info/ www.norteamerica.info] (en castellà)
* [http://www.norteamerica.info/videos/ Vídeos] (en castellà)
* [http://www.norteamerica.info/fotos/ Fotografies] (en castellà)

[[Categoria:Amèrica del Nort| ]]

Guerrers de Riace

2013-10-03T15:58:38Z

217.130.246.186:

[[Archiu:Reggio calabria museo nazionale bronzi di riace.jpg|thumb|250px|Els ''Guerrers de Riace'', ''Bronze A'' en primer pla i ''Bronze B'' en segon pla.]]
Els '''Guerrers de Riace''' són una parella d'[[estàtua|estàtues]] gregues d'[[estil sever]] ([[segle V aC]]) que s'exponen en el Museu nacional de la [[Magna Grècia]] de [[Reggio de Calàbria]]. Són dos dels pocs eixemples d'[[escultura|escultures]] en [[bronze]] que queden de l'[[Art de l'antiga Grècia]] juntament en, per eixemple, el [[Deu del cap Artemísion|''Posidó'' o ''Deu de Artimisio'']] del [[Museu Arqueològic Nacional d'Atenes]] o l{{'}}''[[Auriga de Delfos]]''.<ref>Bruneau (1996) pàg.58</ref>'' Varen ser trobades a les rodalies de la localitat de [[Riace]], en la província de Reggio de Calàbria el [[1972]]. S'han convertit en un dels [[símbol]]s de la ciutat de [[Reggio de Calàbria]]. Són coneguts com a ''Bronze A (el jove)'' i ''Bronze B (el vell)''.

Els dos guerrers són [[obra d'art|obres d'art]] originals gregues del segle V a.C, i el seu descubriment ha estimulat als estudiosos a la investigació de la identitat dels personages i autors. Encara no s'ha conseguit el consens exacte respecte a la datació, procedència i autors de les dos escultures.<ref>Barral i Altet (1987) pàg. 107</ref>

== Referències ==
<references/>

== Vínculs externs ==
* [http://www.archeologia.beniculturali.it/pages/atlante/S98.html Museu a la pàgina de la Direzione Generale per i Beni Archeologici] (Ministero dei Beni culturali) {{it}}

[[Categoria:Escultura d'estil sever]]

Idioma esperanto

2013-05-16T16:51:53Z

217.130.246.186:

{{llengua|
|nom= Esperanto
|nomnatiu= Esperanto
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=
|regió= Mundial
|parlants= 2 millons (aprox)
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= No està entre els 100 primers
|família= Al ser artificial, no té família genètica.
|nació= No és oficial en ningun puesto
|fontcolor=
|regulat= [[Akademio de Esperanto]]
|iso1= eo
|iso2= epo
|iso3= epo
|sil= epo
|mapa=
}}
L''''esperanto''' és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac [[L. L. Zamenhof]] en [[1887]] com a resultat d'una década de treball. El primer llibre publicat fon ''La lingvo internacia'' (en valencià: La llengua internacional).
[[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|<center>[[L. L. Zamenhof]].</center>]]
L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige [[indoeuropeu]] i també del [[llatí]] i del [[grec]] clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense excepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura llògica (per eixemple -o per a substantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permet construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden expressar-se tots els conceptes possibles, lo que permet un ràpit aprenentage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no [[Europa|europeus]].

== Objectiu ==
La creació d'este idioma tenia com a objectiu facilitar la comunicació entre els parlants d'idiomes diferents sense donar preferència a una llengua concreta, de manera que els natius, junt a la seua llengua materna, tingueren una segona llengua per a entendre's en les relacions internacionals en persones d'atres llengües. Per tant, no dona preferència a cap llengua de les existents sino que pretén arribar a totes les cultures utilisant com a nexe d'unió un idioma neutral. L'objectiu seria superar els imperialismes llingüístics.

{{traduït de|ast|Esperanto}}

== Enllaços ==
* [http://esperanto.org/Ondo/88-lode.htm#88-23 La valencia lingvo en danĝero]

[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües artificials]]

Murta

2013-03-13T17:52:52Z

217.130.246.186:

[[Image:MurtaCentenaria.jpg|thumb|300px|Murta centenaria en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria (Valencia)]]La '''murta''' (Myrtus communis) es una planta de la familia de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]].==Descripció==Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles son opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert oscur pel fe i mes clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc petals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams son grocs. Florix en primavera. El frut es una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color blau oscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que son escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbustos poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], esta consirerat un dels ejemplars mes grans d'[[Europa]].==Usos==Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts son rics en oli aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava simbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.==Distribució==La '''murta''' està molt expandida en la regio [[mediterranea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Argelia]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.

Unió Soviètica

2010-06-17T16:35:34Z

217.130.246.186:

[[Image:Flag of URSS.png|thumb|right|200px|<center>Bandera de l'URSS</center>]]
[[Image:Escut de URSS.png|thumb|right|200px|<center>Escut</center>]]
[[Image:Urss en el mon.png|thumb|right|200px|<center>L'URSS en el món</center>]]
La '''Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques''' (URSS) o '''Unió Soviètica''' fon una federació constitucional d'estats socialistes, abssada en l'ideologia comunista, que va existir en [[Euràsia]] a partir de [[1922]], fins a la seua dissolució en [[1991]].

La URSS naixqué com a una unió de quatre repúbliques socialistes soviètiques, formades dins del territori del Imperi Rus abolit per la Revolució Rusa de [[1917]], i creixqué a 15 "repúbliques de l'unió" cap al [[1956]]: RSS d'[[Armènia]], RSS d'[[Azerbaiyà]], RSS de [[Bielorrúsia]], RSS de [[Tayikistà]], RSS de [[Turkmenistà]], RSS d'[[Ucrània]] i la RSS d'[[Uzbekistà]].

Els llímits geogràfics de l''''Unió Soviètica''' variaren en el temps, pero després de les últimes anexions territorials principals i l'ocupació dels països Bàltics, del est de [[Polònia]], Besaràbia, i alguns atres territoris durant la [[Segona Guerra Mundial]], des de [[1945]] fins a la seua disolució, els llímits correspongueren aproximàdament a aquells de la extinta [[Rússia]] Imperial, en les exclusions notables de Polònia, la major part de [[Finlàndia]], i [[Alaska]].

Era a sovint referida impròpiament com Rússia, per ser el seu estat constituyent més gran i dominant. Des de [[1945]] fins al [[1991]], en el periodo conegut com Guerra Freda, l''''Unió Soviètica''' i els [[Estats Units]] eren les dos superpotències mundials que dominaren la agenda global de la política econòmica, assunts exteriors, operacions militars, intercanvi cultural, progressos científics, incloent l'iniciació de l'exploració espacial, i deports.

L''''Unió Soviètica''' arribà a ser el model de referència per a futurs estats socialistes durant la Guerra Freda. El govern i la organisació política del país foren definits per un règim de partit únic, el Partit Comuniste de l''''Unió Soviètica''' (PCUS).

{{Països URSS}}

[[Categoria:Unió Soviètica]]
[[Categoria:Països d'Europa]]

Onofre Almudéver

2010-06-08T13:48:06Z

217.130.246.186:

'''Onofre Almudéver''' fon un poeta, escritor i editor [[valencià]].

== Obra ==

De llinage [[Aragó|aragonés]] (de la vila d'Almudéver), fon un autor transcendental al reeditar l'obra d'autors com [[Jaume Roig]], [[Jaume Gassull]] i [[Bernat Fenollar]], just en un moment en que la lliteratura en [[idioma valencià|valencià]] escomençava a ser desplaçada per la lliteratura en [[idioma castellà|castellà]] i a ser adoptada pels catalans. En este sentit, és especialment eloqüent el pròlec, en defensa del valencià, de la compilació que feu en [[1561]] de ''[[Lo Procés de les Olives]]'', ''[[Lo somni de Joan Joan]]'' i ''[[La brama dels llauradors]]''; puix explica l'orige dels principals mals que hui patix el valencià:

<blockquote> ''"En lo temps que mes apartat estava de conversar ab les Muses, amantissims lectors, lo Enteniment, que tots temps està en vetla, senti que tocaven a les portes del descuit lo zel y amor de la nostra materna llengua, que acompanyats de la Rahó venien, y entrant en lo pati de la voluntat, prengué la Rahó la ma del dir, y a mi en persona de tots los altres Valencians ab paraules de gran sentiment per un modo imperatiu me comenzà arguhint de parlar en esta forma: Si no fosseu ingrats a la llet que aveu mamat, y a la patria hon sou nats, no dormiríeu ab tan gran descuit: ans uberts los ulls de la consideració veuríeu com sens van perdent les perles e margarites que ab continues vigiles los vostres passats adquiriren, y apres les vos dexaren; perque de aquelles y ab aquelles vos adornassen y enriquessen en les conversacions y ajusts de persones avisades; majorment que par que azò redunde en deshonra vostra, vist que los estranys les amen, estimen, y tenen, y encara les apliquen, que tacitament és mostrar que aquells tals millor ho gusten y entenen que vosaltres: '''y que azò sia veritat, pròvas entre les altres ab les obres d'aquell vostre excelentisim Poeta y estrènu cavaller Mossen Ausiàs March, que essent natural Valencià, los Cathalans lo san volgut aplicar, y los Castellans han treballat de entrendrel, fent-lo en Achademies publiques llegir.''' Y com a estos, que dit tinch, nols sia natural axi per la carència de la forza de la llengua, com per la varietat dels enteniments, ajudant hi lo gran discurs del temps, en les obres dites, y en estes que ací narraré, sens moltes altres dignes de ser portades a la noticia dels homens, y ser tengudes en la estima que ells merexien, de cada dia se van corrompent los vocables. Y algunes vegades pensant millorarlos, com lo vers sia una cosa tan delicada, muden la sentencia, o alteren los versos de tal manera, que si huy tornassen algunes d'elles davant sos propis autors, no les coneixerien."'' </blockquote>

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]

L'Oronella

2010-03-23T19:15:02Z

217.130.246.186:

[[Image:Oronella.png|thumb|250px|Logotip de l'editorial valenciana '''L'Oronella''']]

'''L'Oronella''' es una editorial valenciana fundada per l'escritor i periodiste [[Felip Bens]] a principis dels [[anys 1990|anys 90]]. L'editorial ha publicat més de 150 obres, majoritàriament en [[valencià]], a través de diverses coleccions de lliteratura jovenil, narrativa, poesia, ensaig o historia.

== Paper cultural ==
L'Oronella ha jugat un paper fonamental com a dinamisador de la vida cultural valenciana i difusor de la lliteratura en [[llengua valenciana]] a lo llarc de la década dels anys 90 fins a l'actualitat. La seua tasca en este sentit, en la que ha actuat com a verdader dinamisador de la lliteratura contemporànea en valencià, potenciant-la des de les seues revistes [[Lletraferit]] o [[Lletrafaller]] i editant els llibres dels autors en llengua valenciana des de la seua llinea editorial, possiblement, no li ha segut reconeguda com caldria.

== Revista Lletraferit ==
L'Oronella també edita la revista cultural i lliterària '''"[[Lletraferit]]"''', publicada des de l'any [[1996]] íntegrament en [[llengua valenciana]]. Actualment la revista passa dels 100 números i es la revista en valencià en una vida mes dilatada.

En esta publicació tenen cabuda tot tipo d'informació cultural, lliterària, artística i de pensament, pero en un especial atenció a la lliteratura en valencià.

==Llinea editorial ==

[[Image:Jukebox.jpg|thumb|250px|"Jukebox", llibre de l'escritor [[Davit Benavent]], editat per '''L'Oronella''']]
La llinea editorial de L'Oronella dispon de diverses coleccions, especialment focalisades en la lliteratura en llengua valenciana, tant clàssica com contemporànea, aixina com en la traducció de clàssics de la lliteratura universal al [[valencià]].

Estes son les coleccions actuals de l'editorial:

*'''Colecció Clàssics Valencians'''
Série concebuda per a acostar els clàssics valencians a llectors no especialisats. Es reproduïxen els texts canònics de la lliteratura valenciana en una respectuosa actualisació llingüística. Tots els llibres inclouen un glossari i l’introducció d’un especialiste que contextualisa l’obra i a l’autor en el seu temps.

*'''Enciclopèdia Temàtica Valenciana'''
Coeditada en la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], és una colecció de treballs en profunditat sobre aspectes de la cultura valenciana, des del rigor científic i a l’hora, la vocació divulgativa. Volums editats, en tapes dures i profusió d’ilustracions.

*'''Els Fanals de la Terra'''
Esta colecció arreplega treballs de diversa temàtica i format, referits a aspectes concrets de l’identitat valenciana: idioma, personages històrics, el moviment valencianiste a través de l’història.

*'''Deixantapart'''
Colecció de poesia. Inclou a poetes contemporàneus en valencià i traduccions d'obres universals.

*'''Rajolar'''
La colecció lliterària per excelència de l’editorial L’Oronella, en ella publiquen la seua obra les més importants firmes de la lliteratura valenciana actual. Encara que en un principi, no exclogué la poesia, el Rajolar es planteja com un impuls a la narrativa en valencià. Per tant, pretén també incorporar traduccions al valencià d’obres cabals de la narrativa universal, com Batleby l’escrivent, de Melville. Un camí encara a mig recórrer que ya ha donat fruits inqüestionables: per un costat, l’aparició de tot un elenc de nous narradors; per l’atre, la consolidació d’una massa de llectors aveats a llegir lliteratura actual en la seua llengua.

*'''Referents'''
Referents està concebuda, en co-edició en la Fundació Roberto Salvador de Paterna per a recuperar i focalisar a autors poc coneguts de la nostra història lliterària o poc llegits per falta de reedicions.

*'''Boix'''
Colecció d’ensajos i estudis de caràcter acadèmic, relacionats en l’història i la cultura valencianes. Publicada en castellà, el seu nom és un homenage a [[Vicent Boix]] ([[Xàtiva]] [[1813]]-[[Valéncia]] [[1880]]), catedràtic de l’Institut [[Lluís Vives]], Croniste del Cap i Casal i noveliste. A pesar de que escrigué la seua obra en [[castellà]], és considerat precursor i inductor de la Renaixença.

== Revista Lletrafaller ==
L'Oronella també edita la revista d'informació sobre el mon de les [[Falles]] '''"[[Lletrafaller]]"''', publicada des de l'any [[2004]] íntegrament en [[llengua valenciana]]. Actualment la revista te un periodicitat anual i es una de les revistes falleres mes venudes i exitoses.

En esta publicació te cabuda tot tipo d'informació sobre el mon cultural [[faller]].

== Vore també ==
*[[Lletraferit]].
*[[Lletrafaller]].
*[[Felip Bens]].

== Enllaços externs ==
*[http://www.oronella.com/ Web de L'Oronella]

[[Categoria:Editorials Valencianes]]

Jeroglífic

2010-03-23T18:19:56Z

217.130.246.186:

'''Jeroglific''' es la forma d'escritura en [[l'antic Egipte]].
L'escritura jeroglífica es figurativa: els caracters que lo componen representen diferents objectes naturals o productius per l'home, com plantes, figures de deus, d'humans i d'animals.

Tradicionalment hi ha tres categories de senyals: les senyals-paraula (o [[ideogrames]]), que designen un objecte o una acció; les senyales fonetiques (o [[fonogrames]]), que corresponen a una consonant aïllada o a una serie de consonants; els determinatius, senyales “mudes” que indiquen el camp lexic al qual pertany la paraula.

Apareguda al final del IV milenari abans de la nostra epoca en [[l'Alt Egipte]] (sur del país), l'escritura jeroglifica s'utilisa fins els temps romans, lo que representa durant mes de tres mil anys. El coneiximent dels jeroglifics es pergué en el tancament dels llocs de cult pagans per l'emperador [[Teodosi I]] en l'any [[380]], i serà necesari, després del descobriment de la [[pedra de Rosetta]], l'ingenieria de [[Jean François Champollion]] per a trencar-se, després de catorze sigles, lo que pareixia ser “un sagell posat sobre els llavis del desert”.

== Etimologia ==
La paraula jeroglific deriva del grec ἱερογλύφος/hieroglúphos, format a partir de ἱερός/hierós (“consagrat”) i γλύφειν/glúphein (“gravar”).

En l'época grecorromana, designava “el que traça els jeroglifos” i no els propis jeroglifics, que es dia τὰ ἱερογλυφικά (γράμματα)/tà hieroglyphiká (grámmata), com dir “els (caracters) consagrats gravats” en els monuments (esteles, temples i tombes). Posteriorment, per un canvi de pareixer, la paraula jeroglifos termina per designar als caracters jeroglifics ells mateix.

Per extensió, es califica a sovint jeroglific d'una escritura que utilisa el mateix principi logografic que l'egipci. Aixina puix, es parla del jeroglific [[hitita]] o jeroglific [[Maya]]. Sens embarc no es pot dir jeroglifics als caracters [[chinenc|chinencs]].

[[Categoria: Antropologia]]

Valenciafreedom

2010-03-23T18:14:28Z

217.130.246.186:

[[Image:Valenciafreedom.gif|thumb|right|<center>Logo de la uep</center>]]
'''ValenciaFreedom''' és un portal [[valencianisme|valencianiste]] que naixqué en l'any [[2005]], principalment de la necessitat dels Valencians i Valencianes (encara que també participen usuaris d'atres Comunitats Autònomes i del restant del món) de denunciar el seu rebuig al voltant de la opressió del [[catalanisme]] i tot lo que rodeja la idea d'uns hipotètics “[[Països Catalans]]”. D'este fet naix el seu nom. Primer el nom de la [[Comunitat Valenciana|Comunitat]] ([[Valéncia]]) seguit de la paraula “llibertat” (Freedom) en [[anglés]].

El nom fa referència a la lluita que des de fa anys porten en marcha els numerosos ciutadans valencians, i qué té com a únic objectiu conseguir que els nacionalistes catalans reconeguen la forta identitat cultural i social del [[Comunitat Valenciana|Poble Valencià]], clarament separada i diferenciada de la catalana. En els dos anys que porta el proyecte en marcha, s'han sumat a la web usuaris que lluiten per lo mateix en les seues terres.

El portal està en tres llengües: [[Llengua Valenciana|Valencià]] (seguint les [[Normes del Puig]] regides per la [[RACV]]), [[castellà]] i [[anglés]].

== Sifres ==
El 10 d'agost de [[2009]] ya se contaven 3113 usuaris registrats en la web, 17059 temes (fòrum), 239312 mensages escrits en els forums, 13.4924.26 visites i 2976 notícies publicades.

==Enllaços externs==
*[http://www.valenciafreedom.com Valéncia Freedom]

[[Categoria:Valencianisme]]
[[Categoria:Diaris Digitals de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Antipancatalanisme]]

Plataforma No Hablamos Catalán

2010-03-23T18:13:15Z

217.130.246.186:

La '''Plataforma No Hablamos Catalán''' (NHC) (en [[valencià]] ''Plataforma No Parlem Català'' i en [[Idioma balear|balear]] ''Plataforma No Xerram Català'') és una plataforma integrada per persones, associacions i entitats d'[[Aragó]], [[Comunitat Valenciana]], [[Catalunya]] i [[Balears]], creada en [[Fraga]] el [[11 de juny]] de [[2008]], en l'objectiu d'opondre's a incloure el terme de ''català'' o ''llengua catalana'' per a designar a la llengua o llengües de l'Aragó Oriental en la [[Llei de Llengües d'Aragó]]. La plataforma defén que estes comarques son de llengua i cultura aragoneses i defén les seues modalitats llingüístiques postulant que no es parla [[català]] més allà dels llímits de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Els promotors són Pablo Pintado, membre del [[Rolde Choben]] i del [[Partit Aragonés]], Héctor Castro, Lorenzo Pastor, Raúl Vallés i Adolfo Herrera.

Està formada per entitats que tenen com objectiu defendre la cultura, el patrimoni i les llengües de cada comunitat autònoma de l'antiga [[Corona d'Aragó]], [[aragonés]], [[valencià]], [[català]] i [[balear]], al igual que la llengua que els vincula, rebujant el concepte dels [[països catalans]] dut a terme per sector d'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]].

Algunes de les entitats integrades o que han mostrat el seu recolsament son: UA ([[Unidad Aragonesa]]), FIA ([[Federación de Independientes de Aragón]]), PCUA ([[Partido de Ciudadanos Unidos de Aragón]]), PSD (Partido Social Demócrata), ademés del [[Moviement Estudiantil Valencianiste]] de la Comunitat Valenciana, [[Unió d'es Pobble Baléà]] de les Illes Balears, i de [[Convivencia Cívica Catalana]] de Catalunya.

== Enllaços externs ==
* [http://www.nohablamoscatalan.tk/ Plataforma No Hablamos Catalán]

[[Categoria:Associacions d'Aragó]]
[[Categoria:Antipancatalanisme]]

Guerra contra Nabis

2010-03-23T18:11:11Z

217.130.246.186:

{{ortografia}}
{{en desenroll}}

[[Image:Peloponeso_del_sur.png|thumb|right|320px|<center>Sur del Peloponeso (Grécia)</center>]]
Se coneix com '''Guerra contra Nabis''' al enfrontament que va ocórrer en l'any 195 a. C. entre [[Esparta]], [[polis grega|polis]] grega governada per el tirà [[Nabis]], i una coalició comformada per la [[Lliga Aquea]], [[Pérgamo]] i [[Rodas]], que contava en el recolzament de [[Antiga Roma|Roma]] i [[Macedònia]]. El conflicte també és conegut com la Guerra romano-espartana.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]] (200-196 a. C.), Macedònia havia otorgat a [[Esparta]] el control sobre [[Argos]], una important ciutat en la costa egea del [[Peloponés]]. El fet de que [[Esparta]] encara continuara ocupant [[Argos]] després el fi de la guerra fon usat com pretext per [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats per a declarar la guerra. La coalició anti-espartana va sitiar Argos, capturà la base naval espartana en [[Gitión]] i pronte circunvalà i sitià a la mateixa ciutat de [[Esparta]]. Se varen mamprendre negociacions que, finalment, arribaren a la pau baix condicions impostes per Roma, per mig de les quals Argos i els pobles costers de [[Laconia]] foren lliberats del domini espartà i els espartans foren obligats a pagar a [[Antiga Roma|Roma] una indemnisació per la guerra durant els següents huit anys. Argos se va unir a la [[Lliga Aquea]] i els pobles laconios foren posats baix protecció aquea.

Com resultat de la guerra, [[Esparta]] pergué la seua calitat de potència de [[Antiga Grècia|Grècia]]. Tots els subsegüents intents espartans de recuperar lo perdut fracassaren i i Nabis, l'últim governant sobirà espartà, finalment fon assessinat. Poc temps després, [[Esparta]] fon forçada a convertir-se en membre de la [[Lliga Aquea]], el seu antic rival, terminat aixina varis segles d'independència política.

== Antecedents ==
Després la mort del tirà [[Macanidas]] en el 207 a. C., [[Nabis]]] va depondre al rei Pélope en la ajuda d'un eixèrcit de mercenaris i se proclamà rei, assegurant que era descendent del rei euripóntida [[Demarato]]. Per a llavors, la tradicional [[constitució de Licurgo]] havia perdut el seu significat i [[Esparta]] era dominada per un grup dels seus antics mercenaris. [[Polibio]] va descriure al eixèrcit de [[Nabis]] com "una multitut d'assessins, lladres, raters i bandolers". Em l'any 205 a. C. Nabis firmà un tractat de pau en [[Roma]], 201 a. C. atacà el territori de [[Mesene]], en eixa época aliada de abdós parts, i que Esparta havia governat fins mediats del segle IV a. C. Els espartans capturaren [[Mesene]] pero pronte foren obligats a abandonar-la quan aplegà el eixèrcit de Megalòpolis a l'autoritat de [[Filopemen]]. Temps després foren derrotats de manera decisiva en Tegea i Nabis va tindre que reconsiderar les seues ambicions expansionistes per un temps.

Durant la [[Segona Guerra Macedònica]], Nabis va tindre una nova oportunitat d'expandir els seus dominis. [[Filipo V]] de [[Macedònia]] li va oferir la [[polis grega|polis]] de Argos en la condició de que [[Esparta]] desertara de la coalició romana i s'unixca a l'aliança macedònia. Nabis va acceptar la oferta i va rebre el control sobre Argos. En tot i això, quan la guerra es tornà contra Macedònia, regressà a la coalició romana i envià 600 mercenaris cretenses per a recolzar al eixèrcit romà. Més tart [[Filipo]] va patir una decisiva derrota front als romans en la [[Batalla de Cinoscèfalos], pero Esparta va mantindre el control sobre Argos. Després de la guerra, el eixèrcit romà no es va retirar de Grècia, sino que envià guarnicions a varis llocs estratègics per a protegir els seus interessos en la zona.

=== Les Reformes de Nabis ===
[[Image:Nabiscoin.jpg|thumb|right|300px|Diners als que apareix Nabia]]
En contrapresentació per la seua ajuda durant la guerra, [[Antiga Roma|Roma]] va permetre a Nabis mantindre el seu domini sobre la polis de Argos. Mentres ell ocupava el tro d'Esparta, va fer a la seua esposa Apia governant de la seua polis natal (Argos). Després, Apia i Nabis donaren un colp financer al confiscar grans propietats a les famílies riques de la polis baix el seu domini i torturant a aquells que varen opondre resistència. La major part de la terra confiscada fon redistrïbuida als hilotas liberts leals a Nabis. Una vegada que va incrementar al seu territori riquea a través d'eixe método Nabis començà la construcció del [[port de Gitión]] per a convertir-lo en un gran arsenal naval i fortificà la ciutat de Esparta. També va permetre als seus aliats cretencs mantindre bases navals en territori espartà, des de les quals cometien actes de pirateria. El creiximent de la seua força naval va permetre inclús als més pobre participar com remers de les seues naus i aixina tindre un ofici lucratiu. Pero la extensió de la capacitat naval del port de Gitión en eixes circumstàncies desagradava als llimítrofes estats del [[mar Egeo]], aixina com la pròpia República romana.

El govern de Nabis se fonamentava bàsicament en les seues reformes socials i en la reconstrucció de les forces armades espartanes. El eixèrcit espartà tradicionalment s'havia basat en la leva dehomoioi i periecos, recolzats per hilotes llaugerament armats.
De varis milers en l'época de les [[Guerres Mèdiques]] el número de homoioi havía declinat a uns quants cents en l'época de [[Cleómenes III]]]. Possiblement varen haver varies raons per a la reducció del seu número, una de les quals consistia en qeu cada espartà que no podia pagar la seua part en la sisitia (menjar comú per als varons en les societats dòriques) perdia sa calitat de ciutadà en ple dret (eren els cridats hipomeiones), si be açò no impedia als seus fills participaren en la agogé. Com resultat, el maneig d'un respectable eixèrcit de [[hoplita|hoplites]] que no conta-se en mercenaris o hilotas libertos era difícil. [[Cleómenes]] incrementà el número de homoioi de nou i va fer operar al eixèrcit espartà en un major número de falangistes de armadura llaugera, al estil macedònic.

[[Image:Greek_phalanks.jpg|thumb|right|330px|Representació dels soldats grecs en formació de falange]]
No obstant, molts d'estos nous homoioi varen morir en la [[Batalla de Selasia]] i la política implemetada per Nabis arribà als que quedaven al exili. En conseqüència, no hi havia suficients soldats disponibles per a formar part de la infanteria pesada. Açò causà un sério decliu en el poder militar espartà i el objectiu de les reformes de Nabis fon restablir una classe de subjectes fidels a la seua autoritat que foren capaços de servir com falangistes ben equipats. La seua lliberació dels hilotas esclavisats (els neodamodes) fon una de les més notables hitos en la història espartana. En esta acció Nabis eliminà un pilar ideològic central del vell sistema social de Esparta i la principal raó esgrimida contra la expansió espartana cara a les demés polis. Fins eixe moment, la principal preocupació d'Esparta havia segut previndre la rebelió hilota i eixa necessitat llimitava qualsevol aventura expansionista; la acció de Nabis acabà en este problema d'un solo colp. Els seus hilotas libertos varen rebre terres de la seua part i es casaren en les esposes dels ciutadans espartans exiliats o en les viudes dels membres adinerats de la èlit espartana que havien segut assessinats per órdens de Nabis.

== Planificació ==
[[Image:Mapa_Macedonia.png|305px|thumb|right|Mapa de [[Grècia]] i el [[mar Egeu]] poc després d'escomençar la [[Segona Guerra Macedònica]].]]
La [[Lliga Aquea]] estava molesta per el fet de que u dels seus membres continuara baix ocupació espartana i va persuadir als romans a reconsiderar la seua decisió de permetre a Esparta conservar els territoris dels que s'havia apoderat. Els [[Antiga Roma|romans]] acceptaren la proposta dels [[aqueo|aqueos]], pues no volien que una [[Esparta]] forta i reorganisada causara problemes una volta que ells deixaren [[Antiga Grècia|Grècia]].

En el any 195 a. C., [[Tito Quincio Flaminino]], comandant romà en Grècia, convocà un consell dels [[Estats grecs]] en [[Corinto]] per a discutir si era menester o no declarar la guerra a Nabis. Entre els estats que manaren delegats constaven la [[Lliga Etolia]], Macedònia, [[Antiga Roma|Roma]], Pérgamo, Rodas, Tesalia i la Lliga Aquea. Tots els estats representats votaren a favor de la guerra excepte la Lliga Etolia i Tesalia, que preferien que els romans abandonaren [[Grécia]] immediatament. Abdós es varen oferir a negociar en Nabis per el seu conte, pero la Lliga Aquea es va opondre, pues objectava qualsevol acció que incrementara el poder de la Lliga Etolia. L'historiador modern [`[Erich Gruen]] ha sugerit que els romans pogueren usar la guerra com pretexte per a apostar algunes llegions en Grécia en la fi de previndre que els espartans i la Lliga Etolia s'unixen al rei seléucida Antioco III si este invadia Grècia.

[[Flamino]] envià primer un delegat a [[Antiga Esparta|Esparta]], demanant que Nabis entregara Argos a la Lliga Aquea o, per el contrari, s'enfronta-se una guerra contra [[Antiga Roma|Roma]] i els seus aliats grecs. Nabis se va negar a aceptar el ultimàtum de Flaminino i com conseqüència 40.000 soldats romans i els seus aliats grecs avançaren cara a el [[Peloponeso]]. Una vegada allí, Flamino va unir les seues forces en les del comandant aqueo, Aristaenos, que contava en 10.000 soldats d'infanteria i 1.000 de cavalleria en Cleonae. Junts alvançaren cara a Argos.

Nabis va designar al seu cunyat, el argiu [[Pitàgores]], comandant de la seua guarnició de 15.000 hòmens en Argos. A mesura que els romans i la Lliga Aquea alvançaven cara a la ciutat, un jove argiu nomenat Damocles intentà iniciar una rebelió contra la guarnició espartana. En uns pocs seguidors, es va substituir en el àgora de la ciutat i va cridar als seus conciutadans argius, exhortant-les a rebelar-se. En tot i això, la rebelió mai va aplegar a materialisar i [[Damocles]], junt en la majoria dels seus seguidors, foren rodejats i assessinats per la guarnició espartana. Uns pocs supervivents del grup de Damocles varen atényer fugir de la ciutat i es varen dirigir al campament de Flaminino. Ahí li varen sorgir que si acostava el seu campament a les portes de la ciutat, els argius es rebelarien en contra dels espartans.

Flaminino envià a la seua infanteria i cavalleria llaugeres a trobar un nou terreny a on emplaçar el campament. Al divisar al chicotet grup de soldats romans, un contingent de tropes espartanes ixqueren per les portes de la ciutat i s'enredraren en una escaramussa en els romans, aproximadament a 300 peus de les muralles de la ciutat. Finalment, els romans obligaren a que els espartans es retiraren de volta a la ciutat.

Flaminino traslladà el seu el seu campament al puesto a on s'havia produït la escaramussa i esperà durant un dia sancer a que els espartans li atacaren. Al no ocórrer ningun atac, cridà a un consell de guerra per a discutir si deuria o no escomençar el sege. Tots els líders grecs excepte Aristaenos es pronunciaren a favor d'atacar al ciutat, pues capturar Argos era el primer objectiu que se plantejaren al anar a la guerra. Aristaenos, en canvi, va sugerir atacar directament Esparta i Laconia. Flaminino es mostrà d'acort en Aristaenos i aliats per a les seues tropes. Estos aliats estaven conformats per un contingent d'exiliats espartans liderats per Agesipolis, el rei llegítim de Esarta, qui havia segut destronat vint anys arrere per el primer tirà de la ciutat, Licurgo. Pronte aplegaren atres 1.500 macedonis i 400 unitats de cavalleria de Tesalia enviats per Filipo per a unir-se'n també als romans. Els aliats s'enteraren de que, ademés, varies flotes havien aplegat a la costa laconia en sa ajuda: una flota romana de 40 naus manada per Lucio Quincio Flaminino, una flota de 18 naus de l'illa mercants, i una flota de 40 naus dirigida per el rei Eumenes II de Pérgamo, qui esperava quedar be en els romans per a aixina contar en el seu recolzament en cas de que Antíoco portara a cap la seua invasió.

[[Categoria: Antiga Grècia]]

Cabra

2010-03-23T18:06:30Z

217.130.246.186:

[[Image:cabra2.jpg|350px|right|thumb|<center>'''Cabra'''</center>]]

Les '''cabres''' (Capra) són un gènero de [[mamifer|mamífers]] que inclou fins a nou espècies diferents, conegudes com a cabres o íbexs. La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie domesticada de la cabra salvatge (Capra aegagrus).

Totes les cabres pertanyen a la família dels bòvids i la subfamília dels caprins. També són rumiants, cosa que vol dir que masteguen el bol alimentici, i tenen un [[estómac]] en quatre cambres que té un paper vital en la digestió, regurgitació i redigestió de l'aliment.

La cabra blanca (Oreamnos americanus) és l'única cabra classificada en un gènero diferent.

[[Categoria: Animals]]
[[Categoria: Mamífers]]

Bisbes i Arquebisbes de Valéncia

2010-03-23T16:44:09Z

217.130.246.186:

== Bisbes de Valéncia==
* Justinià ([[527]] - [[548]])
* Celsino (ca. [[587]] cap a [[589]])
* Ubiligisclo i Celsino al mateix temps (cap a 589)
* [[Sant Eutropi]] (fins del [[sigle VI]])
* Marino (en [[610]])
* Musitacio (en [[633]] – cap a [[646]]?)
* Anesio o Anià (en 646 i [[652]])
* Félix (entre 652 i [[656]])
* Suinterico (cap a [[675]])
* Hospital (cap a [[681]])
* Sàrmata (cap a [[682]] und [[688]])
* Ubiticisclo (viu en [[693]])
* Zaet al-Matran (10..-[[1094]])
:''Conquista pel [[Sit]]''
* [[Jerónimo de Perigord]], [[O.S.B.]] ([[1092]]? O [[1098]]?–[[1102]]?, després [[Diòcesis de Salamanca|Bisbe de Salamanca]])
:''Pèrdua de Valéncia fins a la conquista per [[Jaume I d'Aragó]].''
* [[Guillermo de Savoya]] ([[1226]]–[[1239]], nomenat bisbe de [[Lüttich]])
* [[Felipe de Savoya]] ([[1229]], nomenat [[Archidiòcesis de Lyón|Arquebisbe de Lyón]], [[1246]]–[[1267]])
* [[Ferrer de Pallarés]] ([[1240]]–[[1243]], nomenat [[Archidiòcesis de Saragossa|Arquebisbe de Saragossa]])
* [[Arnaldo de Peralta]] (1243–[[1248]])
* [[Andrés d'Albalat]], [[O.P.]] (1248–[[1276]])
* Jazperto de Botonach (1276–[[1288]])
* [[Ramón Despont]], [[O.P.]] ([[1289]]–[[1312]])
* Ramón de Gastón (1312–[[1348]])
* [[Hugo de Fenollet]] (1348–[[1356]])
* [[Vidal de Blanes]] ([[1356]]–[[1369]])
* [[Jerónimo d'Aragó]], Cardenal (1369–[[1396]])
* [[Hugo de Llúpia i Bages]] ([[1398]]–[[1427]])
* [[Calixt III|Alfonso de Borja]] ([[1429]]–[[1458]], triat papa [[Calixt III]])
* [[Aleixandre VI|Rodrigo de Borja]] (1458–[[1492]], triat papa [[Aleixandre VI]])
:Conversió en Archidiòcesis en 1492

==Arquebisbes de Valéncia==
* [[César Borgia|César Borja]] o César Borja, Cardenal (1492–[[1498]]) (primer arquebisbe)
* [[Joan de Borja (arquebisbe)|Joan de Borja]], Cardenal ([[1499]]–[[1500]])
* [[Pere-Lluís de Borja]], Cardenal (1500–[[1511]])
* [[Alfons d'Aragó]] (1512–1520, nomenat [[Archidiòcesis de Saragossa|Arquebisbe de Saragossa]])
* [[Erardo de la Marca]], Cardenal ([[1520]]–[[1538]])
* [[Jorge d'Àustria]] (1538–[[1544]]) (després príncip bisbe de Lieja o Lüttich)
* Sant [[Tomàs de Vilanova]], O.E.S.A. (1544–[[1555]])
* [[Francesc de Navarra]] ([[1556]]–[[1563]])
* [[Acisclo de Moya i Contreras]] ([[1564]])
* [[Martín Pérez d'Ayala]] (1564–[[1566]])
* [[Fernando de Loazes]] ([[1567]]–[[1569]], també [[Patriarca d'Antioquia]])
* Sant [[Joan de Ribera]] (1569–[[1611]], també [[Patriarca d'Antioquia]])
* [[Isidoro d'Aliaga]], O.P. ([[1612]]–[[1648]])
* [[Pedro d'Urbina Montoya]], O.F.M. ([[1649]]–[[1658]], nomenat [[Archidiòcesis de Sevilla|Arquebisbe de Sevilla]])
* [[Martín López d'Ontiveros]] ([[1659]]–[[1666]])
* [[Ambrosio Ignacio Spínola|Ambrosio Ignacio Spínola i Guzmán]] ([[1667]]–[[1668]], nomenat [[Archidiòcesis de Santiago de Compostela|Arquebisbe de Santiago de Compostela]])
* [[Luis Alfonso dels Cameros]] (1668–[[1676]])
* [[Juan Tomás de Rocabertí]], O.P. (1676–[[1699]])
* [[Antonio Folch de Cardona]], O.F.M. ([[1700]]–[[1724]])
* [[Andrés Orbe Larreátegui]] ([[1725]]–[[1736]])
* [[Andrés Majoral Alonso de Mosa]] ([[1738]]–[[1769]])
* [[Tomás d'Azpuru]] ([[1770]]–[[1772]])
* [[Francisco Fabián i Fuero]] ([[1773]]–[[1794]])
* [[Antonio Despuig i Dameto]] ([[1795]], nomenat [[Archidiòcesis de Sevilla|Arquebisbe de Sevilla]])
* [[Joan-Francesc Ximénez del Riu]] ([[1796]]–[[1800]])
* [[Joaquín Company Soler]], O.F.M. (1800–[[1813]])
* [[Veremundo Arias Teixeiro i Rodríguez]] ([[1815]]–[[1824]])
* [[Simón López i García]] (1824–[[1831]])
* [[Joaquín López i Sicília]] ([[1832]]–[[1848]])
* [[Pablo García i Abella]] ([[1848]]–[[1860]])
* [[Marià Barri Fernández]] ([[1861]]–[[1876]])
* [[Antolín Monescillo i Aparença]] ([[1877]]–[[1892]], nomenat [[Archidiòcesis de Toledo|Arquebisbe de Toledo]])
* [[Ciriaco Sacha]] [[Ciríc María Sancha i Hervás|beat Ciríac María Sancha i Hervás]] (1892–[[1898]], nomenat [[Archidiòcesis de Toledo|Arquebisbe de Toledo]])
* [[Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros]] (1898–[[1903]])
* [[Victorià Guisasola i Menéndez]] ([[1906]]–[[1914]], nomenat [[Archidiòcesis de Toledo|Arquebisbe de Toledo]])
* [[Valeriano Menéndez Conde i Álvarez]] (1914–[[1916]])
* [[Josep-Maria Salvador i Barrera]] ([[1917]]–[[1919]])
* [[Enrique Reig Casanova]] ([[1920]]–[[1923]], nomenat [[Archidiòcesis de Toledo|Arquebisbe de Toledo]])
* [[Prudencio Melo i alcalde]] (1923–[[1945]])
* [[Marcelino Olaechea i Loizaga]], S.D.B. ([[1946]]–[[1966]])
* [[José María García Lahiguera]] ([[1969]]–[[1978]])
* [[Miguel Roca Cabanellas]] (1978–[[1992]])
* [[Cardenal]] [[Agustín García-Gasco Vicente]] (1992-[[2009]])
* [[Carlos Osoro Sierra]] (des de 2009)

[[Categoria:Bisbes de Valéncia| ]]
[[Categoria:arquebisbes de Valéncia| ]]
[[Categoria:Arxidiòcessi de Valéncia]]
[[Categoria:anexos:Bisbes d'España|Valencia]]

Bisbes i Arquebisbes de Valéncia

2010-03-23T16:38:27Z

217.130.246.186:

== Bisbes de ValÉncia==
* Justinià ([[527]] - [[548]])
* Celsino (ca. [[587]] cap a [[589]])
* Ubiligisclo i Celsino al mateix temps (cap a 589)
* [[Sant Eutropi]] (fins del [[sigle VI]])
* Marino (en [[610]])
* Musitacio (en [[633]] – cap a [[646]]?)
* Anesio o Anià (en 646 i [[652]])
* Félix (entre 652 i [[656]])
* Suinterico (cap a [[675]])
* Hospital (cap a [[681]])
* Sàrmata (cap a [[682]] und [[688]])
* Ubiticisclo (viu en [[693]])
* Zaet al-Matran (10..-[[1094]])
:''Conquista pel [[Sit]]''
* [[Jerónimo de Perigord]], [[O.S.B.]] ([[1092]]? O [[1098]]?–[[1102]]?, després [[Diòcesis de Salamanca|Bisbe de Salamanca]])
:''Pèrdua de Valéncia fins a la conquista per [[Jaume I d'Aragó]].''
* [[Guillermo de Savoya]] ([[1226]]–[[1239]], nomenat bisbe de [[Lüttich]])
* [[Felipe de Savoya]] ([[1229]], nomenat [[Archidiòcesis de Lyón|Arquebisbe de Lyón]], [[1246]]–[[1267]])
* [[Ferrer de Pallarés]] ([[1240]]–[[1243]], nomenat [[Archidiòcesis de Saragossa|Arquebisbe de Saragossa]])
* [[Arnaldo de Peralta]] (1243–[[1248]])
* [[Andrés d'Albalat]], [[O.P.]] (1248–[[1276]])
* Jazperto de Botonach (1276–[[1288]])
* [[Ramón Despont]], [[O.P.]] ([[1289]]–[[1312]])
* Ramón de Gastón (1312–[[1348]])
* [[Hugo de Fenollet]] (1348–[[1356]])
* [[Vidal de Blanes]] ([[1356]]–[[1369]])
* [[Jerónimo d'Aragó]], Cardenal (1369–[[1396]])
* [[Hugo de Llúpia i Bages]] ([[1398]]–[[1427]])
* [[Calixt III|Alfonso de Borja]] ([[1429]]–[[1458]], triat papa [[Calixt III]])
* [[Aleixandre VI|Rodrigo de Borja]] (1458–[[1492]], triat papa [[Aleixandre VI]])
:Conversió en Archidiòcesis en 1492

==Arquebisbes de Valéncia==
* [[César Borgia|César Borja]] o César Borja, Cardenal (1492–1498) (primer arquebisbe)
* [[Joan de Borja (arquebisbe)|Joan de Borja]], Cardenal (1499–1500)
* [[Pere-Lluís de Borja]], Cardenal (1500–1511)
* [[Alfons d'Aragó]] (1512–1520, nomenat [[Archidiòcesis de Saragossa|Arquebisbe de Saragossa]])
* [[Erardo de la Marca]], Cardenal (1520–1538)
* [[Jorge d'Àustria]] (1538–1544) (després príncip bisbe de Lieja o Lüttich)
* Sant [[Tomàs de Vilanova]], O.E.S.A. (1544–1555)
* [[Francesc de Navarra]] (1556–1563)
* [[Acisclo de Moya i Contreras]] (1564)
* [[Martín Pérez d'Ayala]] (1564–1566)
* [[Fernando de Loazes]] (1567–1569, també [[Patriarca d'Antioquia]])
* Sant [[Joan de Ribera]] (1569–1611, també [[Patriarca d'Antioquia]])
* [[Isidoro d'Aliaga]], O.P. (1612–1648)
* [[Pedro d'Urbina Montoya]], O.F.M. (1649–1658, nomenat [[Archidiòcesis de Sevilla|Arquebisbe de Sevilla]])
* [[Martín López d'Ontiveros]] (1659–1666)
* [[Ambrosio Ignacio Spínola|Ambrosio Ignacio Spínola i Guzmán]] (1667–1668, nomenat [[Archidiòcesis de Santiago de Compostela|Arquebisbe de Santiago de Compostela]])
* [[Luis Alfonso dels Cameros]] (1668–1676)
* [[Juan Tomás de Rocabertí]], O.P. (1667–1699)
* [[Antonio Folch de Cardona]], O.F.M. (1700–1724)
* [[Andrés Orbe Larreátegui]] (1725–1736)
* [[Andrés Majoral Alonso de Mosa]] (1738–1769)
* [[Tomás d'Azpuru]] (1770–1772)
* [[Francisco Fabián i Fuero]] (1773–1794)
* [[Antonio Despuig i Dameto]] (1795, nomenat [[Archidiòcesis de Sevilla|Arquebisbe de Sevilla]])
* [[Joan-Francesc Ximénez del Riu]] (1796–1800)
* [[Joaquín Company Soler]], O.F.M. (1800–1813)
* [[Veremundo Arias Teixeiro i Rodríguez]] (1815–1824)
* [[Simón López i García]] (1824–1831)
* [[Joaquín López i Sicília]] (1832–1848)
* [[Pablo García i Abella]] (1848–1860)
* [[Marià Barri Fernández]] (1861–1876)
* [[Antolín Monescillo i Aparença]] (1877–1892, nomenat [[Archidiòcesis de Toledo|Arquebisbe de Toledo]])
* [[Ciriaco Sacha]] [[Ciríc María Sancha i Hervás|beat Ciríac María Sancha i Hervás]] (1892–1898, nomenat [[Archidiòcesis de Toledo|Arquebisbe de Toledo]])
* [[Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros]] (1898–1903)
* [[Victorià Guisasola i Menéndez]] (1906–1914, nomenat [[Archidiòcesis de Toledo|Arquebisbe de Toledo]])
* [[Valeriano Menéndez Conde i Álvarez]] (1914–1916)
* [[Josep-Maria Salvador i Barrera]] (1917–1919)
* [[Enrique Reig Casanova]] (1920–1923, nomenat [[Archidiòcesis de Toledo|Arquebisbe de Toledo]])
* [[Prudencio Melo i alcalde]] (1923–1945)
* [[Marcelino Olaechea i Loizaga]], S.D.B. (1946–1966)
* [[José María García Lahiguera]] (1969–1978)
* [[Miguel Roca Cabanellas]] (1978–1992)
* [[Cardenal]] [[Agustín García-Gasco Vicente]] (1992-2009)
* [[Carlos Osoro Sierra]] (des de 2009)

[[Categoria:Bisbes de Valéncia| ]]
[[Categoria:arquebisbes de Valéncia| ]]
[[Categoria:Arxidiòcessi de Valéncia]]
[[Categoria:anexos:Bisbes d'España|Valencia]]

Llandes de sopa Campbell

2010-03-23T16:33:29Z

217.130.246.186:

La serie de '''''Llandes de sopa Campbell''''' (el títul original de la qual en [[Idioma anglés|anglés]] és '''''Campbell's Soup Cans'''''), també coneguda com '''''32 llandes de sopa Campbell''''',<ref>Frazier, p. 708.</ref> és una [[obra d'art]] produïda en [[1962]] per l'artiste [[Estats Units|nort-americà]] [[Andy Warhol]].

Consistix en trenta-dos llenços, cada un de 50,8 [[Centímetro|cm]] d'alt per 40,6 cm d'ample (20 x 16 [[Polzada|polzades]]) i en una pintura d'una llanda de [[Campbell Soup Company|sopa Campbell]] —Cada una de les varietats de sopa enllandada que la companyia oferia en aquella época—.<ref name="MoMA">{{Cita web|url=http://www.moma.org/collection/browse_results.php?object_id=79809|fechaacceso=9 de març de 2007|editorial=Museu d'Art Modern|fecha=2007|títul=La Colecció}}</ref> Les pintures individuals van ser realisades en un procés semi-mecanisat de [[serigrafia]]. El soport de ''Campbell's Soup Cans'' en temes de [[cultura popular]] va ajudar a l'[[art pop]] a instalar-se com un moviment artístic de transcendència.

Per a Warhol, un [[ilustrador]] comercial que es convertiria en un reeixit [[autor]], [[Pintura artística|pintor]] i [[director de cine]], esta obra va constituir la seua primera exposició individual en una galeria d'art com [[Belles Arts|artista professional]].<ref name="An38">Angell, p. 38.</ref><ref name="L32">Livingstone, p. 32.</ref> L'obra, exposta per primera vegada en la [[Galeria Ferus]] de [[Els Àngels]], va marcar el debut de l'art pop en la [[Costa oest dels Estats Units]].<ref name="L158">Lippard, p. 158.</ref> al principi, la combinació del procés semi-mecanisat, l'estil i el tema comercial van causar molèstia, ya que l'evident comercialisme mundà representava un afront directe a la tècnica i filosofia del [[expressionisme abstracte]], un moviment artístic que fon dominant durant el periodo posterior a la [[Segona Guerra Mundial]] i que s'aferrava no sols als valors i la [[Estètica (filosofia)|estètica]] de les «[[Belles Arts]]», sino també a una inclinació [[Misticisme|mística]]. Esta controvèrsia va conduir a un gran debat sobre l'ètica i els mèrits que suponien tal treball. Els motius de Warhol com a artiste van ser qüestionats, i ho continuen sent hui en dia. La gran commoció pública va ajudar a transformar Warhol d'un experimentat ilustrador comercial dels [[anys 1950]] a un notable artiste de belles arts, i ho va fer distinguir-se d'atres artistes pop emergents. Encara que la demanda comercial per les seues pintures no fon immediata, la relació de Warhol en el tema va portar que el seu nom es convertira en sinònim de les pintures de ''Llandes de sopa Campbell''.

Posteriorment, Warhol va produir una àmplia varietat d'obres d'art que representaven llandes de sopa Campbell, aixina com atres obres basant-se en una gran varietat d'imàgens del món del comerç i dels [[Mijans de comunicació]]. El terme ''Llandes de sopa Campbell'' generalment és usat en referència a la serie original de pintures aixina com als dibuixos i pintures que Warhol va realisar posteriorment i que igualment representen llandes de sopa Campbell. A causa de la popularitat que al final cobraria la serie sancera, la reputació de Warhol va créixer fins a un punt on no sols era l'artiste pop [[USA|estadounidense]] de major renom,<ref name="ArtHistory">Stokstad, p. 1130.</ref> sino també l'artiste nort-americà viu més cotisat del moment.<ref name="W307">Bourdon p. 307.</ref>

La producció de llandes de sopa Campbell d'Andy Warhol va travessar per tres distintes etapes. La primera va tindre lloc en [[1962]], durant la qual va crear imàgens realistes, i inclús va produir numerosos traços a [[llapis]] del tema. En [[1965]], Warhol va reprendre este tema al reemplaçar arbitràriament els colors originals roig i blanc en una àmplia varietat de tints. A finals de [[1970]], de nou va tornar a les llandes de sopa, esta vegada [[Image especular|invertint]] i revertint les imàgens. No obstant, algunes personalitats del món de l'art consideren que les obres de Warhol que van ser completades després de les ferides de bala que va rebre en un atentat del que fon objecte en [[1968]] —Ocorregut el dia anterior a l'assessinat de [[Robert Kennedy]]— són menys significatives que aquelles produïdes anteriorment.<ref>{{Cita web
|apellido= Hughes
|nombre= Robert
|enlaceautor=
|título= American Visions: The Epic History of Art in Amèrica
|año= 1997
|Edición =
|Lugar =
|editorial= Knopf, Alfred A. Incorporated
|ID =
|url= http://www.artchive.com/artchive/W/warhol.Html
|fechaacceso= 19 de novembre del 2007
|}}</ref>

Hui en dia, les obres més famoses de ''Llandes de sopa Campbell'' de Warhol corresponen a la seua primera fase. Warhol és ademés reconegut per les seues icòniques series de serigrafiats de celebritats com [[Elvis Presley]], [[Marilyn Monroe]], [[Elizabeth Taylor]] i [[Mao Tse Tung]], produïts durant la seua fase de serigrafiat entre 1962 i [[1964]]. De fet, els temes més recurrents de les seues pintures van ser Taylor, Monroe, Presley, [[Jacqueline Bouvier Kennedy|Jackie Kennedy]] i celebritats semblants, superant a les llandes de sopa.<ref>Sylvester, p. 384.</ref> Ademés de ser un notable artiste, Warhol fon un celebre cinematógraf, autor i ilustrador comercial. Pòstumament, Warhol es va convertir en el tema del museu d'art dedicat a un només artiste més gran dels [[Estats Units]].<ref>{{Cita web
|apellido= Adams
|nombre= Brooks
|enlaceautor=
|título= Industrial-strength Warhol — Andy Warhol Museum, Pittsburgh, Pennsylvania
|año= 1994
|Edición =
|Lugar =
|editorial= Art In Amèrica
|ID =
|url= http://findarticles.com/p/articles/mi_m1248/is_n9_v82/ai_15828110
|fechaacceso= 19 de novembre del 2007
|}}</ref><ref>{{Cita web |autor= |url= https://www.studentaffairs.cmu.edu/pghconnections/places/warhol.Html |título= The Andy Warhol Museum: 117 Sandusky Street |editorial= Carnegie Mellon University | fechaacceso= 24 de giner de 2007}}</ref> moltes exposicions de l'art de Warhol inclouen material de les seues produccions com a director cinematogràfic. Alguns diuen que les seues contribucions com a artiste empalidixen en comparació en aquelles com a director de cine.<ref>Sylvester, p. 388.</ref> atres deixen clar que no era precisament el més manyós artiste de la seua época.<ref>Lippard, p. 100.</ref> No obstant, les seues tècniques van ser emulades per atres respectats artistes,<ref>Lippard, p. 24.</ref> i les seues obres continuen cotisant-se per grans sumes de diners.

== Notes ==
{{Listaref|3}}

== Referències ==

* Angell, Callie. ''Andy Warhol Screen Tests: The Films of Andy Warhol Catalogue Raisonne''. Abrams Books en Associació en el Museu Whitney d'Art Americana. Nova York. 2006. ISBN 0-8109-5539-3.
* Archer, Michael. ''Art Since 1960''. Thames i Hudson Ltd. 1997. ISBN 0-500-20298-2.
* Baal-Teshuva, Jacob (ed.). ''Andy Warhol: 1928–1987''. Prutestel. 2004. ISBN 3-7913-1277-4.
* Bourdon, David. ''Warhol''. Henry N. Abrams, Inc. Publishing. 1989. ISBN 0-8109-2634-2 (de tapa dura ISBN 0-8109-1761-0).
* Faerna, Jose Maria (ed.). ''Warhol''. Henry N. Abrams, Inc., Publishers. ISBN 0-8109-4655-6.
* Frazier, Nancy. ''The Penguin Concise Dictionary of Art History''. Grup Penguin. 2000. ISBN 0-670-10015-3.
* Harrison, Charles i Paul Wood (eds.). ''Art Theory 1900–1990: An Anthology of Changing Idees''- Blackwell Publishers. 1993. ISBN 0-631-16575-4.
* Lippard, Lucy R. ''Pop Art''. Thames i Hudson. 1970 (1985 reimpressió). ISBN 0-500-20052-1.
* Livingstone, Marco (ed.). ''Pop Art: An International Perspective''. La Real Acadèmia d'Arts. Londres. 1991. ISBN 0-8478-1475-0.
* Lucie-Smith, Edward. ''Artoday''. Phaidon. ISBN 0-7148-3888-8.
* Marcade, Bernard i de Vree, Freddy. ''Andy Warhol''. Galeria Isy Brachot. 1989.
* Biblioteca de Pintures i Escultures Random House, Vol. 4. ''Diccionari d'Artistes i Termes Artístics''. 1981. Random House. ISBN 0-394-52131-5.
* Stokstad, Marilyn. ''Art History''. 1995. Prentice Hall, Inc., i Harry N. Abrams, Inc., Publicistes. ISBN 0-8109-1960-5.
* Sylvester, David. ''About Modern Art: Critical Essays 1948–1997''. Henry Holt and Company. 1997. ISBN 0-8050-4441-8.(citant "Factory to Warhouse", 22 de maig de 1994, ''Independent on Sunday Review'' com a font primària).
* Vaughan, Willam (ed). ''The Encyclopedia of Artists''. Vol. 5. Oxford University Pres, Inc. 2000.
* Warin, Jean (ed). ''The Dictionary of Art''. Vol. 32. Macmillan Publishers Limited. 1996 (2002 reimpressió).
* Warhol, Andy i Hacket, Pat. ''Popism: The Warhol Sixties''. Harcourt Books. 1980. ISBN 0-15-672960-1.
* Watson, Steven. ''Factory Made: Warhol and the Sixties''. Pantheon Books. 2003.

== Enllaços externs ==
*[http://www.xtec.es/~jarrimad/contemp/campbell.Html Andy Warhol - Sopa Campbell] en Xtec.Es
*[http://www.terra.com/arte/articulo/html/art6396.Htm L'obsessió de Warhol en la sopa Campbell fon cosa de sa mare] en Terra.Com

{{Traduït de|es|Latas_de_sopa_Campbell}}

[[Categoria:Andy Warhol]]
[[Categoria:MOMA]]
[[Categoria:Pop Art]]

Discussió:Dumenge

2010-03-23T14:48:59Z

217.130.246.186:

Caldria aclarir d'alguna forma que en la cultura cristiana la semana escomença en dilluns, motiu pel qual en Llengua Valenciana diem "la fi de semana" i no "el cap de semana".
--[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] 11:36, 23 març 2010 (UTC)

----

Me pareix correcte, per mi avant.--[[Especial:Contributions/217.130.246.186|217.130.246.186]] 14:48, 23 març 2010 (UTC)--[[Especial:Contributions/217.130.246.186|217.130.246.186]] 14:48, 23 març 2010 (UTC)

Discussió:Dumenge

2010-03-23T14:48:27Z

217.130.246.186:

Caldria aclarir d'alguna forma que en la cultura cristiana la semana escomença en dilluns, motiu pel qual en Llengua Valenciana diem "la fi de semana" i no "el cap de semana".
--[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] 11:36, 23 març 2010 (UTC)

Me pareix correcte, per mi avant.--[[Especial:Contributions/217.130.246.186|217.130.246.186]] 14:48, 23 març 2010 (UTC)

Almeria

2010-03-22T18:51:10Z

217.130.246.186:

'''Almeria''' és una [[ciutat]] costanenca i portuària [[Espanya|espanyola]], capital del seu [[terme municipal]] i de la [[província d'Almeria]], la qual se situa en la [[Comunitat Autònoma d'Andalusia]] i confronta en la [[província de Granada]] i la [[Comunitat Autònoma de Múrcia]]. Se la pot considerar així mateix capital de la [[comarca metropolitana d'Almeria]] i de la comarca turística costanenca coneguda en el nom de [[Costa d'Almeria]].

La ciutat està rodejada per la [[serra de Gádor]] a l'oest, al nort per [[Sierra Alhamilla]], i a l'est per la vall i delta del [[riu Andarax]] i, més allà, per una plana que culmina en la [[Cap de Gata|sierra de Cap de Gata]] (cantó suroriental de la [[Península Ibèrica]]). Al sur s'obre a una àmplia bahia sobre el [[Mar Mediterràneu]].

Entre el seu patrimoni històric i artístic, cal destacar la [[Alcassaba d'Almeria|Alcassaba]] musulmana (sigles [[sigle X|X]] a [[sigle XV|XV]]) , la [[catedral d'Almería|catedral]] ([[sigle XVI]], el carregador de mineral, conegut com [[Cable Anglés]] (finals del [[sigle XIX]]), o el Museu Arqueològic. El cultiu en [[hivernàcul]]s, la construcció i el turisme són les principals fonts d'ingressos de la ciutat.

En [[2005]] fon seu dels [[Almeria 2005|Jocs Mediterràneus]], que van dotar a la ciutat de numeroses instalacions deportives com el [[Estadi dels Jocs Mediterràneus]] o la Vila Mediterrànea d'El Toyo.

L'[[illa d'Alborán]] pertany, administrativament, a l'ajuntament de la ciutat, i concretament, al barri de Peixcateria.

La capital almeriense conta en un [[Aeroport d'Almeria|aeroport internacional]].

{{Capitals de província}}

[[Categoria:Almeria]]

Plaja de Tabarca

2010-03-10T17:49:56Z

217.130.246.186:

[[Image:Illa de Tabarca.jpg|thumb|300px|<center>'''Illa de Tabarca''', enfront de la costa de [[Santa Pola]].</center>]]
La plaja de '''Tabarca''' està situada en l'[[Illa de Tabarca]]. Coneguda per la seua reserva marina, és el blanc de mils de turistes cada temporada estival. Es pot accedir en barco des dels ports de [[Santa Pola]], [[Guardamar]], [[Torrevella]] i [[Alacant]].

En esta plaja és a on solen anar a parar la majoria de visitants de l'illa per lo que és més recomanable passar el dia en un atra zona de l'illa degut a la seua saturació.

== Vore també ==
*[[Plages de la Comunitat Valenciana]]
*[[Illa de Tabarca]]

[[Categoria:plages d'Alacant (Ciutat)]]

Província de Xàtiva

2010-03-10T17:47:55Z

217.130.246.186:

[[Image:divisioprovincial1822.png|thumb|right|Divisió provincial d'Espanya en el 1822]]
La '''Província de Xàtiva''' fon una província valenciana creada el [[27 de giner]] de [[1822]], durant el Trieni Lliberal, en el [[segle XIX]].

La seua població era de 164.795 habitants, lo que representava el 1,41% de la població total d'[[Espanya]] de l'época. La seua capital era [[Xàtiva]]. En la restauració de l'absolutisme, es revoca esta divisió territorial el [[1 d'octubre]] de [[1823]], tornant a la divisió anterior.

La Reforma de [[Javier de Burgos]] en [[1833]] recuperà la divisió anterior, de 1822, excepte les províncies de '''Xàtiva''', [[Província del Vierzo|el Vierzo]] i [[Província de Calatayud|Calatayud]]. En esta divisió el territori de [[Xàtiva]] quedà dividit entre les províncies de [[Província de Valéncia|Valéncia]] i [[Província d'Alacant|Alacant]], quedant per a la primera l'antiga capital i [[Cofrents]], i per a Alacant ciutats com [[Gandia]], [[Dénia]], [[Ontinyent]] i [[Albaida]]. En els canvis en els llímits de [[1836]] [[Alacant]] va perdre el nort del seu territori a favor de [[Valéncia]], per lo que l'antiga província de Xàtiva forma part hui en dia de la de Valéncia a excepció de Dénia.

== Vore també ==
* [[Província del Vierzo]]
* [[Província de Calatayud]]

[[Categoria:Províncies d'Espanya]]

1459

2010-03-04T14:46:16Z

217.130.246.186: /* Decesos */

{{any}}

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*[[Ausias March]]

[[Categoria:Segle XV]]

Palau del Real de Valéncia

2010-03-02T17:55:21Z

217.130.246.186:

{{destacat}}

[[Image:Palacioreal2.jpg|thumb|250px|right|<center>Frontera del Palau Real de [[Valéncia]]</center>]]
[[Image:Puentedelreal2.jpg|250px|thumb|right|Pont i Porta del Real en la muralla de [[Valéncia]]]]

El '''Palau del Real de Valéncia''' fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] i d'[[Espanya]] en [[Valéncia]]. El seu orige ho trobem en el [[segle XI]] en una finca de recreació o almunia musulmana, dels reis de la [[Taifa de Valéncia]], on es retiraven per a descansar. Es trobava situat extramurs de la ciutat, a l'atre costat del riu [[Túria]]. Va ser manada construir per a descans del [[rei Abd a l'Aziz]].

Situat en el cap i casal del regne, el Palau del Real, que va permanéixer des del [[sigle XI]] al [[sigle XIX]] i va ser seu règia per als reis de la [[Taifa]] musulmana, per als monarques de la Corona d'Aragó i els Àustria, pero no va gojar tant del favor dels Borbons, davall l'imperi dels quals, en la primera década del [[sigle XIX]], va ser desgraciadament derruït.

També conegut com a Palau de les 300 claus en alusió al número d'habitacions que va arribar a tindre.

No hi ha massa descripcions de l'“Almunia” valencià-musulmana; l'arabista [[Henri Pérès]] mostra el Palau com una [[Alhambra]] primigènia del [[sigle XI]].

En tants sigles, naturalment el '''Palau Real de Valéncia''' va patir el pas del temps i va patir assalts guerrers, destruccions i reconstruccions, i ampliacions. Unes d'estes últimes i de les més importants va ser la duta a terme per [[Pere el Cerimoniós]], que havent-lo conegut abans del seu saqueig per les tropes castellanes en [[1364]], lo qualificava de “alberc delictós”, i ho va rehabilitar en tot el seu esplendor i en el seu ranc de lloc real. En en palau van nàixer infants i reis.

== Història ==
El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".

Sobre el solar del [[Jardins del Real]] o [[Viveros]], en el seu sector més antic s'alçava la vila de recreació Omunya Rahal, manada construir en el sigle XI pel Rei Moro [[Abd al-aziz]], i que El senyor [[Jaume el Conquistador]] va ampliar i va transformar a Alcàsser Regi. En este palau, després nomenat del Real, reedificat en els temps de [[Pere IV]], es van estajar [[Juan I], [[Martín L'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la reina la senyora Maria, entre atres monarques, per als que va ser una de les seues residències favorites; circumstancialment es van estajar també en este palau [[Carles I]], [[Felip II]] i [[Felip III]], en les bodes del qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.

Durant l'época virreinal fon el centre cultural que va propiciar l'aparició de multitut d'escritors i intelectuals que varen desenrollar el [[sigle d'or de la llengua valenciana]].

Destacar ademés de l'extens jardí, existia ya en el [[sigle XV]] una important colecció zoològica, precedent per tant de l'actual parc zoològic instalat des de fa anys en els mateixos vivers municipals. Esta atra denominació en que es coneix als Jardins del Real procedix de l'[[horta del Vivel]], per la llacuna o viver que els regava, pero s'utilisa en realitat des de que en [[1903]] este parc va ser Donat a l'ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertanygut a la [[Diputació Provincial de Valéncia]], organisme a que havia segut cedida la propietat dels Jardins del Real pel [[Real Patrimoni]] en [[1869]]. La seua utilisació com a viver està documentada ya en [[1560]], data en que Felip II va dispondre li foren remesos de l' “Almaciga” del Real de Valéncia infinitat de [[tarongers]] i [[llimeres]] així com més de quatre mil plantes florals pera embelliment dels jardins del seu [[Palau d'Aranjuez]].

En [[1810]], i en motiu de la guerra de la independència, el Palau del Real va ser totalment derrocat per presuntes raons estratègiques, salvant-se de la seua grandiosa fàbrica tan sols algun fragment de teginat que es conserva en l'[[Archiu del Regne]]. Fins eixa data va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals després. En [[1814]] el capità general de [[Valéncia]], el senyor [[Francisco Javier Elio]], va ordenar amontonar les runes del derrocat palau real i va formar en ells dos chicotets montanyetes (montanyetes d'Elio) que va rodejar de massiços sustentadors, ombrejos d'arbust i de flors. Este és el vestigi més antic dels actuals jardins que, destinats a jardí d'aclimatació i escola d'agricultura durant el sigle passat, des de principis d'este han anat sent progressivament embellits en andanes, emparrats, fonts, massiços, umbràculs, glorietes, bancs revestits de "manisetes", adorns, estàtues, etc.

El preclar llinage històric d'este parc, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa relativa profusió de monuments escultòrics o d'un atre tipo que realcen el seu entorn, lo convertixquen en el més notable de la ciutat.

== La Cort Virreinal ==
El moment d'esplendor d'esta época ho trobem ya a finals del [[Segle d'Or valencià]]. El Palau del Real va ser el centre neuràlgic del [[Regne de Valéncia]], allí la reina [[Germana de Foix]] i especialment el seu segon espós el [[duc de Calàbria]], van eixercir de mecenes de la cultura, convertint-se en entrada i centre neuràlgic del Renaiximent espanyol. No podem pese això oblidar el seu paper en la repressió de les [[Germanies]].

Es considera la reina Na Germana una dona del seu temps, criada en la cort de [[Lluís XII]] i [[Ana de Bretanya]], familiarisada en un món renaixentiste i en forts vínculs italians. Agradava del lux pero, també de la conversació ingeniosa i espiritual.

=== Ambient cortesà ===
La seua formació cultural, va ser decisiva per a crear un ambient cortesà en la Valéncia del [[segle XVI]] ya que, si be la cort imperial de [[Carles V del Sacre Imperi Romà|Carlos V]], net del seu primer espós, era itinerant, en [[Valéncia]] i baix la protecció de l'última reina d'[[Aragó]], es va crear una cort estable seguint l'eixemple de les italianes del seu moment; va florir entre dames i cavallers la poesia, l'humanisme, la diversió, inclús els problemes polítics van prendre un cert tint cultural.

Esta va ser una de les claus per a situar a [[Valéncia]] en l'òrbita europea de la seua época, i perque la cort virreinal es relacionara en atres corts europees.

Carles I va facilitar la boda de [[Ferrando d'Aragó, duc de Calabria|Ferrando d'Aragó]], fill del rei [[Frederic I de Nàpols]], en la reina [[Germana de Foix|Na Germana]], abdós van entrar per la porta de [[Sant Vicent]] a [[Valéncia]] com a virreis el [[28 de novembre]] de [[1526]] i en la Catedral van jurar el seu càrrec.

La formació i personalitat d'abdós va fer que el '''Palau Real de Valéncia''' fora una de les residències més riques d'[[Espanya]]. Aixina els elogis que dedica l'alemà Jerónimo Münzer en [[1494]], descrivint de la bellea dels seus jardins, alcasser i numeroses estades, es van quedar curtes davant de les reformes i abundants canvis introduïts pel matrimoni Germànica-Calàbria.

Al morir la destronada reina de Nàpols, [[Isabel de Balzo]], mare del duc de Calàbria, van arribar les infantes Julia i Isabel i, en elles tota una tall de dames que encara que no tingueren una gran influència en la cort, representaven en la seua llengua i costums una influència forastera en les gents i ambient.

A poc a poc la cort valenciana era un foc d'intelectuals i cortesans.

Cal destacar entre moltes atres coses, l'enorme biblioteca que va reunir el Duc i de la que dona fe Claude de Bronseval [[1532]]:

{{cita| “... el virrei que estava llavors en el seu estudi ho va rebre en cortesia. Hi havia allí més de doscents volums, perqué era extraordinàriament amant de la lliteratura...”.}} Els fondos van ser saquejats per alguns de que havien participat en la seua destrucció, com el propi arquitecte a les órdens del general [[Joaquín Blake]], i també pels francesos darrere de la seua entrada en la ciutat.}}

En la cort es parlaven distintes llengües ademés de les autòctones, aixina trobem al senyor [[Luis Milà]] destacat a més de per la seua faceta de músic, per les seues obres. L'obra més important de Milà, relacionada en la cort del duc de Calàbria i Na Germana, és la que en [[1561]] va imprimir Juan de Arcos en [[Valéncia]]; es tracta del Llibre intitulat El Cortesà, on exponen "el que ha de tindre per regles i pràctica, repartit per jornades", inspirada en El Cortesà de [[Baltasar de Castiglione]]. Dedicada a [[Felip II]], l'autor manifesta el seu propòsit de donar consells tant en al forma de parlar com de presentar-se tots els personages d'aquella cort virreinal.

{{cita|“fent que parlen en la nostra llengua valenciana com ells parlaven, perqué molts que han escrit gastaren per a escriure diverses llengües, per a be representar lo natural de cada u”}}

Es tracta d'un testimoni d'aquella vida cortesana en la [[Valéncia]] del [[sigle XVI]].

Trobem també a [[Juan Fernández d'Heredia]], alguna de les composicions del qual figuren en el Cançoner General de [[Hernando del Castillo]] ([[Valéncia]], [[1509]]), i que versificava igualment en castellà i [[valencià]]; El poeta [[Francisco Gilabert de Fenollet]], més conegut per [[Francesc Fenollet]], a més d'un infinitat de cortesans que apareixen en les obres citades, als que hauria d'afegir-se el complement de tota cort: dos bufons: el català que es feya cridar “canonge Ester”, agut i sempre en contínua baralla en “Gilot”, l'atre bufó.

== Recorts del Palau ==
[[Image:Palau_Real_de_Valéncia.jpg|300px|thumb|right|<center>'''Palau Real de Valéncia'''</center>]]
Del recort d'este palau, a banda dels gravats que lo representen, mos queden alguns noms; aixina tenim el Pont del Real (que permetia l'accés de la ciutat al palau), el nom de la plaça en que desemboca el pont (El pla del Real) i sobretot els Jardins del Real o Vivers que en el seu moment ocupaven una chicoteta part del que foren els jardins del palau. Recentment (giner [[2007]]) s'han redescobert uns plans del palau realisats en [[1802]] i que es troben en la [[Biblioteca de Paris]] ([[França]]) i que foren sostrets en els temps de les [[guerres napoleòniques]].

== Construcció extramurs ==
Era habitual en els príncips andalusis tindre un lloc a distància premeditada pera controlar la capital i defendre's de revoltes, pero també pel seu gust pels alberges dotats d'amplis i esplendorosos jardins.

== Mestres pedrapiquers ==
Entre els mestres pedrapiquers els noms dels quals han arribat fins a mosatros i que van treballar al palau podem trobar a [[Joan Franch]] ([[segle XIV]]), que va treballar també en les obres del [[Convent de Santo Domingo]] i al "piquer" [[Mateu Teixidor]], que va treballar en la construcció del [[Pont de la Trinidad]].

== Habitants ilustres ==
La quinta de recreació "Omunya" coneguda com "Rahal", construïda en el [[segle XI]] pel Rei Moro [[Abd Al-Aziz]], per al seu us i dels seus descendents, va ser transformada en [[Alcàsser Regi]] i ampliada pel senyor [[Jaume I]] el conquistador. Al palau, conegut com del Real i reedificat per [[Pere IV d'Aragó]], es van allojar [[Juan I d'Aragón|Juan I]], [[Martín l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la [[reina la senyora Maria]], entre atres monarques, va ser una de les seues residències favorites; ocasionalment es van allojar [[Carles I d'España|Carlos I]], [[Felip II d'España|Felipe II]] i [[Felip III d'España|Felipe III]], a les bodes de la qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.

Fins al seu derrocament va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals després.

== Apunts descriptius ==
Tornem a insistir que va nàixer com a finca de recreació musulmana, va continuar a partir del [[segle XIV]] com a palau dels reis d'[[Aragó]], més tart seria residència oficial dels virreis de [[Valéncia]] per a acabar sent Capitania General fins a la seua destrucció en [[1810]].

Pareix que es tractava d'un gran edifici, la seua fachada principal va arribar a conseguir els 200 metros, se li ha nomenat el Palau de les 300 claus en alusió al número d'habitacions que va arribar a tindre, i sempre va dispondre d'unes quantes torres ben fortificades, certament pel fet que la seua condició d'estar situat extramurs de la ciutat lo feyen fàcilment vulnerable en cas de guerra.

Els estudiosos del tema, afirmen que es componia de dos cossos el nomenat palau vell i el palau nou. El palau vell seria l'antiga Almunia musulmana àmpliament reformada, mentres que el nomenat palau nou seria una ampliació de nova planta del vell palau.
En abdós casos els dos cossos giraven al voltant d'un pati, de dos patis en el cas del palau nou. Albergava numerosos jardins, part d'ells hui són els Vivers i a més contava en una colecció zoològica composta de lleons, ossos, cervos, faisans, etc.

La part mes antiga del palau girava al voltant d'un pati, en una de les seues dependències s'albergava la capella del palau, disponia de quatre torres, una en cada cantó, i si be durant anys va servir com a dependències d'us exclusiu de la reina, en el temps arribaria a ser un espai destinat a vivendes de l'alcailde i personal de servici.

La part nova Girava al voltant de dos patis, en el mas gran es trobava l'escala principal que donava accés als salons principals. El pati chicotet disponia d'una escala que donava accés a la nova capella del palau dedicada a Santa Caterina. Estes salons estaven dedicats per a servici dels reis, audiències, festes o recepcions segons les époques.

Les habitacions del rei se situaven en la torre principal nomenada dels Àngels i fàcilment visible en els gravats antics perque en ella campejava un gran escut real. Ya hem indicat que les habitacions de la reina se situaven en un atre lloc del palau.

Seria en el [[segle XVII]] quan se va acometre una gran transformació en el palau modificant la seua estructura interna i sobretot l'externa, afegint una galeria d'arcs en la seua fachada principal i eliminant les finestres de tradició gòtica que donaven al palau un aspecte excessivament medieval.

Els gravats i pintures que disponem hui dia corresponen a este periodo de la història del palau.

Entre els mestres pedrapiquers els noms dels quals han arribat fins a nosatres i que d'una manera o una alta van treballar en la fabrica del palau podem citar a Joan Franch (segle XIV) que també va treballar en les obres del convent de Santo Domingo i al "Piquer" Mateu Teixidor que va treballar en les obres del Pont de la Trinitat.

== Els jardins ==

Ademés de l'extens jardí del palau, existia ya en el [[sigle XV]] una important colecció zoològica composta de lleons, orsos, cervos, faisans, titos reals etc.

L'atra denominació en que es coneix als [[Jardins del Real]], els Vivers, procedix de l'horta del Vivel, nom pres de la llacuna o viver que els regava, i que s'utilisa des de que en [[1903]] este parc fon donat a l'Ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertanygut a la Diputació Provincial, a la que havia segut cedit pel [[Real Patrimoni]] en [[1869]].

La seua utilisació com a viver està documentada ya en [[1560]], data en que [[Felip II]] va dispondre li foren remesos de l'Almaixera del Real de Valéncia infinitat de tarongers i llimeres aixina com més de quatre mil plantes florals per a embelliment dels jardins del seu [[Palau d'Aranjuez]].

== Derrocament i l'infructuós intent de reconstrucció ==

En primer lloc cal destacar que este palau hui en dia, ya no existix, va desaparéixer l'any [[1810]] en un conflicte bèlic i encara que parega estrany no per obra de les tropes franceses de [[Napoleó]], sino pels propis espanyols que davant de la possibilitat que el palau poguera convertir-se en una plaça forta dels assaltants va ser demolit abans de l'arribada d'este davant les muralles de la ciutat. Açò ocorria un [[12 de març]] de [[1810]] seguint les ordenes del general espanyol Blake.

Encara que molt pocs anys després de la seua demolició, pareix que va haver un intent de reconstruir-ho. Això és lo que diu [[Vicente Vidal Corella]] en una de les seues cròniques en "Las Provincias", i que arreplega en el llibre "La Valéncia d'atres temps". Diu Vidal que el general Elío, nomenat capità general de Valéncia per [[Ferran VII]] en [[1813]] “en trobar-se davant de les runes del Palau Real, derrocat durant la Guerra de la Independència, va pensar a reedificar-lo, pero davant dels inconvenients que se li van posar, va ordenar reunir les restes del memorable i gloriós monument, formant en ells dos montículs immediats, que les gents van denominar “els montanyetes d'Elio”.

La veritat és que no estaven els temps a favor de l'existència d'un Palau Real en Valéncia. [[Teodor Llorent]] dona la clau de l'“incomoditat política” del Palau Real en els temps de la uniformitat borbònica que convertiria els antics regnes en meres províncies.

Llorent va escriure: ''“Que va ser de tu, Palau Real? Noble mansió dels monarques valencians, centre i símbol del nostre antic i gloriós regne (...) Desaparegut tot, en les institucions que representaves, l'autonomia ilustre d'aquell regne de que vas ser cap...”''.

Les raons oficials de la seua demolició durant la Guerra d'Independència – El [[12 de març]] de [[1810]] va escomençar el seu derrocament– van ser de suposta estratègia bèlica, per a no deixar un bastió com eixe on es pogueren fer forts les tropes napoleòniques invasores.

La veritat és que a eixa discutible concepció tàctica –atres estudiosos diuen lo contrari, precisament, que el Palau podia servir de punt des d'on batre als atacants de la muralla–, va donar ales a l'enemiga borbònica a eixos “restes”, en forma de Palau, de l'“Antic Règim” derrotat en [[Almansa]].

[[Josep Vicent Boira]], en el seu anàlisis inclòs en el llibre '''El Palau del Real de Valéncia'''. Els plans de Manuel Cavallero ([[1802]]) editat per l'[[Ajuntament de Valéncia]] i imprés per Rotodomenech, i que ell coordina, apunta: “Podríem pensar que l'enderrocà va obedir a una conjunció de factors: una fallida estratègia militar podia estar present, pero també intervindria la necessitat econòmica de la Junta de Defensa i la percepció de ser el símbol per excelència del passat, vist a ulls dels forces burgueses i lliberals que sorgien en aquell moment”.

L'historiador [[Josep Vicent Boira]], descobridor en un archiu francés dels plans del Palau Real, propon una excavació selectiva i quirúrgica en el jardí de Vivers pera traure a la llum restes del conjunt d'edificis. En [[França]] hi ha més documents de [[Valéncia]] durant l'ocupació napoleònica sense catalogar.

== El Plans furtats ==
Els plans del '''Palau Real de Valéncia''' es van expondre ahir al [[palau de Cervelló]] darrere de les negociacions que ha realisat el geógraf Josep Vicent Boira i l'[[Ajuntament de Valéncia]] en el Centre Historique dónes Archives Nationales de [[París]].

Estos valiosos documents només van vindre a la ciutat durant els tres mesos que durà l'exposició, pero l'intenció que té l'Ajuntament és adquirir-los. “Hem iniciat les conversacions en el museu francés i vorem si podem comprar-los perque és un llegat important del nostre passat”, va explicar l'alcaldesa de [[Valéncia]], [[Rita Barberá]], darrere d'inaugurar l'exposició.

La negociació ya ha començat i l'alcaldesa espera obtindre està informació gràfic molt pronte, encara que hauran de comprovar si el seu cost és viable per a l'economia municipal, perque estan valorats en 800.000 euros. Aixina ho va confirmar ahir la representant del museu francés, Maria José Fras, qui va assegurar que els plans estan assegurats per esta quantitat.

Estos documents oferixen detalls que mai fins ara s'havia conegut del Palau Real ubicat en els [[jardins de Vivers]].

Els plans es van realisar en [[1802]] per l'ingenier militar [[Manuel Cavallero]] i anys després van ser traslladats a [[França]] pel mariscal Suchet, governador de [[Valéncia]].

Fins ara es coneixia la primera planta del palau, pero es desconeixia les diferents altures que tenia, la distribució de les habitacions i l'ubicació dels patis on descansava la família real. “Sens dubte és un gran troballa i és el punt de partida per a noves investigacions que tinguen com a protagonista a qui durant molt de temps va ser la residència dels reis en les seues estades”, va senyalar el geógraf Boira.

La residència real va acollir els reis de la [[Corona d'Aragó]] i per a comentar tots i cada un d'estes detalls Boira ha publicat un llibre "El Palau Real de Valéncia" finançat per l''''Ajuntament de Valéncia'''.

En [[1986]] i a arrel d'unes obres realisades en els colectors de la ciutat, va anar alçat l'asfalt del carrer General Elio, i davall ella van aparéixer les restes del palau, cosa que d'atra banda es coneixia. Després d'una forta polèmica sobre si les restes devien tornats a ser soterrats o deixades al descobert, es va optar després de fer les cates i investigacions corresponents per tornar a soterrar les restes ya que el carrer és una de les artèries principals de la ciutat. Per tant les restes tronaven novament a ser soterrats davall l'asfalt de la nostra ciutat.

== Proyectes de noves excavacions ==

En el llibre '''El Palau Real de Valéncia'''. Els plans de Manuel Cavallero ([[1802]]), apareixen dos alçaments topogràfics que contrasten l'antiga residència dels Reis d'Aragó en la guia de carrers actuals. Gràcies a esta definició, Boira va estimar ahir que podrien fer-se excavacions quasi “quirúrgiques” per a afectar com a mínim possible al jardí de Vivers.

“La nostra percepció ha canviat en els plans i ara és possible excavar en dos metros quadrats per a descobrir determinades coses, sense necessitat campanyes enormes. Yo destacaria la porta principal i este pati, gòtic i molt bonico.” El llibre ha segut imprés per Rotodomenech S.L. i l'Ajuntament hi ha dispost una primera edició de 1.500 eixemplars (mil en castellà i cinc-cents en valencià) a un preu de 30 euros.

Les excavacions puntuals anirien acompanyades, segons la proposta de Boira, en tècniques de figuracions virtuals, monolits, senyalisacions en el sol i alguns panels. Esta completa bateria d'iniciatives serviria per a donar a conéixer als passejants de Vivers, que davall es troben les restes del Palau Real.

Un conjunt de palaus, va matisar l'historiador, a causa de la profusió de patis interiors, sales i habitacions. Durant l'época musulmana ya va haver una residència en el dit lloc, entre [[Vivers]] i l'actual carrer General Elio, que no va parar de registrar canvis fins a la seua demolició total en [[1810]], a causa de la invasió de les tropes napoleòniques.

[[Rita Barberà]] va negar que s'estiguera pensant en tornar a actuar sobre les restes. “No nos ho plantegem. A més, acabem de traure a la llum [[l'Almoina]] i tot ha d'anar en el moment oportú.

==Enllaços externs==
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090519/valencia/piedras-gran-tamano-para-20090519.html Ciments]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090519/valencia/sondeos-confirman-varias-estructuras-20090519.html Buscant la frontera]
*[http://www.racv.es RACV]
*[http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciodelreal.html web de J. Diez Arnal]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061114/ocio/derribo-palacio-real_20061114.html Derrocament del Palau en Las Provincias]
*[http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2006/11/00016-boira-y-el-palacio-real-de-valencia.html Artícul de Giner Boira]
*[http://eltirant.blogcindario.com/2006/11/00118-los-planos-del-palacio-real-de-valencia-en-casa.html Plans del Palau]
*[http://perso.wanadoo.es/rgmoya/elesquelet.htm Ricart Garcia Moya]
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052600_16_594323__Valencia-Aparecen-primeros-restos-Palacio-Real-Valencia Torna la Torre de la Reina]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090628/valencia/palacio-real-hace-islamico-20090628.html El Palacio Real se hace islámico]

[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Palau del Real de Valéncia

2010-03-02T17:38:37Z

217.130.246.186:

{{destacat}}

[[Image:Palacioreal2.jpg|thumb|250px|right|<center>Frontera del Palau Real de Valéncia</center>]]
[[Image:Puentedelreal2.jpg|250px|thumb|right|Pont i Porta del Real en la muralla de [[Valéncia]]]]

El '''Palau del Real de Valéncia''' fon l'antic palau dels reis de la taifa valenciana, dels monarques de la [[Corona d'Aragó]] i d'[[Espanya]]en [[Valéncia]]. El seu orige ho trobem en el [[segle XI]] en una finca de recreació o almunia musulmana, dels reis de la [[Taifa de Valéncia]], on es retiraven per a descansar. Es trobava situat extramurs de la ciutat, a l'atre costat del riu [[Túria]]. Va ser manada construir per a descans del [[rei Abd a l'Aziz]].

Situat en el cap i casal del regne, el Palau del Real, que va permanéixer des del [[sigle XI]] al [[sigle XIX]] i va ser seu règia per als reis de la [[Taifa]] musulmana, per als monarques de la Corona d'Aragó i els Àustria, pero no va gojar tant del favor dels Borbons, davall l'imperi dels quals, en la primera década del [[sigle XIX]], va ser desgraciadament derruït.

També conegut com a Palau de les 300 claus en alusió al número d'habitacions que va arribar a tindre.

No hi ha massa descripcions de l'“Almunia” valencià-musulmana; l'arabista [[Henri Pérès]] mostra el Palau com una [[Alhambra]] primigènia del [[sigle XI]].

En tants sigles, naturalment el '''Palau Real de Valéncia''' va patir el pas del temps i va patir assalts guerrers, destruccions i reconstruccions, i ampliacions. Unes d'estes últimes i de les més importants va ser la duta a terme per [[Pere el Cerimoniós]], que havent-lo conegut abans del seu saqueig per les tropes castellanes en [[1364]], lo qualificava de “alberc delictós”, i ho va rehabilitar en tot el seu esplendor i en el seu ranc de lloc real. En en palau van nàixer infants i reis.

== Història ==
El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".

Sobre el solar del [[Jardins del Real]] o [[Viveros]], en el seu sector més antic s'alçava la vila de recreació Omunya Rahal, manada construir en el sigle XI pel Rei Moro [[Abd al-aziz]], i que El senyor [[Jaume el Conquistador]] va ampliar i va transformar a Alcàsser Regi. En este palau, després nomenat del Real, reedificat en els temps de [[Pere IV]], es van estajar [[Juan I], [[Martín L'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la reina la senyora Maria, entre atres monarques, per als que va ser una de les seues residències favorites; circumstancialment es van estajar també en este palau [[Carles I]], [[Felip II]] i [[Felip III]], en les bodes del qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.

Durant l'época virreinal fon el centre cultural que va propiciar l'aparició de multitut d'escritors i intelectuals que varen desenrollar el [[sigle d'or de la llengua valenciana]].

Destacar ademés de l'extens jardí, existia ya en el [[sigle XV]] una important colecció zoològica, precedent per tant de l'actual parc zoològic instalat des de fa anys en els mateixos vivers municipals. Esta atra denominació en que es coneix als Jardins del Real procedix de l'[[horta del Vivel]], per la llacuna o viver que els regava, pero s'utilisa en realitat des de que en [[1903]] este parc va ser Donat a l'ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertanygut a la [[Diputació Provincial de Valéncia]], organisme a que havia segut cedida la propietat dels Jardins del Real pel [[Real Patrimoni]] en [[1869]]. La seua utilisació com a viver està documentada ya en [[1560]], data en que Felip II va dispondre li foren remesos de l' “Almaciga” del Real de Valéncia infinitat de [[tarongers]] i [[llimeres]] així com més de quatre mil plantes florals pera embelliment dels jardins del seu [[Palau d'Aranjuez]].

En [[1810]], i en motiu de la guerra de la independència, el Palau del Real va ser totalment derrocat per presuntes raons estratègiques, salvant-se de la seua grandiosa fàbrica tan sols algun fragment de teginat que es conserva en l'[[Archiu del Regne]]. Fins eixa data va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals després. En [[1814]] el capità general de [[Valéncia]], el senyor [[Francisco Javier Elio]], va ordenar amontonar les runes del derrocat palau real i va formar en ells dos chicotets montanyetes (montanyetes d'Elio) que va rodejar de massiços sustentadors, ombrejos d'arbust i de flors. Este és el vestigi més antic dels actuals jardins que, destinats a jardí d'aclimatació i escola d'agricultura durant el sigle passat, des de principis d'este han anat sent progressivament embellits en andanes, emparrats, fonts, massiços, umbràculs, glorietes, bancs revestits de "manisetes", adorns, estàtues, etc.

El preclar llinage històric d'este parc, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa relativa profusió de monuments escultòrics o d'un atre tipo que realcen el seu entorn, lo convertixquen en el més notable de la ciutat.

== La Cort Virreinal ==
El moment d'esplendor d'esta época ho trobem ya a finals del [[Segle d'Or valencià]]. El Palau del Real va ser el centre neuràlgic del [[Regne de Valéncia]], allí la reina [[Germana de Foix]] i especialment el seu segon espós el [[duc de Calàbria]], van eixercir de mecenes de la cultura, convertint-se en entrada i centre neuràlgic del Renaiximent espanyol. No podem pese això oblidar el seu paper en la repressió de les [[Germanies]].

Es considera la reina Na Germana una dona del seu temps, criada en la cort de [[Lluís XII]] i [[Ana de Bretanya]], familiarisada en un món renaixentiste i en forts vínculs italians. Agradava del lux pero, també de la conversació ingeniosa i espiritual.

=== Ambient cortesà ===
La seua formació cultural, va ser decisiva per a crear un ambient cortesà en la Valéncia del [[segle XVI]] ya que, si be la cort imperial de [[Carles V del Sacre Imperi Romà|Carlos V]], net del seu primer espós, era itinerant, en [[Valéncia]] i baix la protecció de l'última reina d'[[Aragó]], es va crear una cort estable seguint l'eixemple de les italianes del seu moment; va florir entre dames i cavallers la poesia, l'humanisme, la diversió, inclús els problemes polítics van prendre un cert tint cultural.

Esta va ser una de les claus per a situar a [[Valéncia]] en l'òrbita europea de la seua época, i perque la cort virreinal es relacionara en atres corts europees.

Carles I va facilitar la boda de [[Ferrando d'Aragó, duc de Calabria|Ferrando d'Aragó]], fill del rei [[Frederic I de Nàpols]], en la reina [[Germana de Foix|Na Germana]], abdós van entrar per la porta de [[Sant Vicent]] a [[Valéncia]] com a virreis el [[28 de novembre]] de [[1526]] i en la Catedral van jurar el seu càrrec.

La formació i personalitat d'abdós va fer que el '''Palau Real de Valéncia''' fora una de les residències més riques d'[[Espanya]]. Aixina els elogis que dedica l'alemà Jerónimo Münzer en [[1494]], descrivint de la bellea dels seus jardins, alcasser i numeroses estades, es van quedar curtes davant de les reformes i abundants canvis introduïts pel matrimoni Germànica-Calàbria.

Al morir la destronada reina de Nàpols, [[Isabel de Balzo]], mare del duc de Calàbria, van arribar les infantes Julia i Isabel i, en elles tota una tall de dames que encara que no tingueren una gran influència en la cort, representaven en la seua llengua i costums una influència forastera en les gents i ambient.

A poc a poc la cort valenciana era un foc d'intelectuals i cortesans.

Cal destacar entre moltes atres coses, l'enorme biblioteca que va reunir el Duc i de la que dona fe Claude de Bronseval [[1532]]:

{{cita| “... el virrei que estava llavors en el seu estudi ho va rebre en cortesia. Hi havia allí més de doscents volums, perqué era extraordinàriament amant de la lliteratura...”.}} Els fondos van ser saquejats per alguns de que havien participat en la seua destrucció, com el propi arquitecte a les órdens del general [[Joaquín Blake]], i també pels francesos darrere de la seua entrada en la ciutat.}}

En la cort es parlaven distintes llengües ademés de les autòctones, aixina trobem al senyor [[Luis Milà]] destacat a més de per la seua faceta de músic, per les seues obres. L'obra més important de Milà, relacionada en la cort del duc de Calàbria i Na Germana, és la que en [[1561]] va imprimir Juan de Arcos en [[Valéncia]]; es tracta del Llibre intitulat El Cortesà, on exponen "el que ha de tindre per regles i pràctica, repartit per jornades", inspirada en El Cortesà de [[Baltasar de Castiglione]]. Dedicada a [[Felip II]], l'autor manifesta el seu propòsit de donar consells tant en al forma de parlar com de presentar-se tots els personages d'aquella cort virreinal.

{{cita|“fent que parlen en la nostra llengua valenciana com ells parlaven, perqué molts que han escrit gastaren per a escriure diverses llengües, per a be representar lo natural de cada u”}}

Es tracta d'un testimoni d'aquella vida cortesana en la [[Valéncia]] del [[sigle XVI]].

Trobem també a [[Juan Fernández d'Heredia]], alguna de les composicions del qual figuren en el Cançoner General de [[Hernando del Castillo]] ([[Valéncia]], [[1509]]), i que versificava igualment en castellà i [[valencià]]; El poeta [[Francisco Gilabert de Fenollet]], més conegut per [[Francesc Fenollet]], a més d'un infinitat de cortesans que apareixen en les obres citades, als que hauria d'afegir-se el complement de tota cort: dos bufons: el català que es feya cridar “canonge Ester”, agut i sempre en contínua baralla en “Gilot”, l'atre bufó.

== Recorts del Palau ==
[[Image:Palau_Real_de_Valéncia.jpg|300px|thumb|right|<center>'''Palau Real de Valéncia'''</center>]]
Del recort d'este palau, a banda dels gravats que lo representen, mos queden alguns noms; aixina tenim el Pont del Real (que permetia l'accés de la ciutat al palau), el nom de la plaça en que desemboca el pont (El pla del Real) i sobretot els Jardins del Real o Vivers que en el seu moment ocupaven una chicoteta part del que foren els jardins del palau. Recentment (giner [[2007]]) s'han redescobert uns plans del palau realisats en [[1802]] i que es troben en la [[Biblioteca de Paris]] ([[França]]) i que foren sostrets en els temps de les [[guerres napoleòniques]].

== Construcció extramurs ==
Era habitual en els príncips andalusis tindre un lloc a distància premeditada pera controlar la capital i defendre's de revoltes, pero també pel seu gust pels alberges dotats d'amplis i esplendorosos jardins.

== Mestres pedrapiquers ==
Entre els mestres pedrapiquers els noms dels quals han arribat fins a mosatros i que van treballar al palau podem trobar a [[Joan Franch]] ([[segle XIV]]), que va treballar també en les obres del [[Convent de Santo Domingo]] i al "piquer" [[Mateu Teixidor]], que va treballar en la construcció del [[Pont de la Trinidad]].

== Habitants ilustres ==
La quinta de recreació "Omunya" coneguda com "Rahal", construïda en el [[segle XI]] pel Rei Moro [[Abd Al-Aziz]], per al seu us i dels seus descendents, va ser transformada en [[Alcàsser Regi]] i ampliada pel senyor [[Jaume I]] el conquistador. Al palau, conegut com del Real i reedificat per [[Pere IV d'Aragó]], es van allojar [[Juan I d'Aragón|Juan I]], [[Martín l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la [[reina la senyora Maria]], entre atres monarques, va ser una de les seues residències favorites; ocasionalment es van allojar [[Carles I d'España|Carlos I]], [[Felip II d'España|Felipe II]] i [[Felip III d'España|Felipe III]], a les bodes de la qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.

Fins al seu derrocament va ser residència oficial dels virreis, primer, i dels capitans generals després.

== Apunts descriptius ==
Tornem a insistir que va nàixer com a finca de recreació musulmana, va continuar a partir del [[segle XIV]] com a palau dels reis d'[[Aragó]], més tart seria residència oficial dels virreis de [[Valéncia]] per a acabar sent Capitania General fins a la seua destrucció en [[1810]].

Pareix que es tractava d'un gran edifici, la seua fachada principal va arribar a conseguir els 200 metros, se li ha nomenat el Palau de les 300 claus en alusió al número d'habitacions que va arribar a tindre, i sempre va dispondre d'unes quantes torres ben fortificades, certament pel fet que la seua condició d'estar situat extramurs de la ciutat lo feyen fàcilment vulnerable en cas de guerra.

Els estudiosos del tema, afirmen que es componia de dos cossos el nomenat palau vell i el palau nou. El palau vell seria l'antiga Almunia musulmana àmpliament reformada, mentres que el nomenat palau nou seria una ampliació de nova planta del vell palau.
En abdós casos els dos cossos giraven al voltant d'un pati, de dos patis en el cas del palau nou. Albergava numerosos jardins, part d'ells hui són els Vivers i a més contava en una colecció zoològica composta de lleons, ossos, cervos, faisans, etc.

La part mes antiga del palau girava al voltant d'un pati, en una de les seues dependències s'albergava la capella del palau, disponia de quatre torres, una en cada cantó, i si be durant anys va servir com a dependències d'us exclusiu de la reina, en el temps arribaria a ser un espai destinat a vivendes de l'alcailde i personal de servici.

La part nova Girava al voltant de dos patis, en el mas gran es trobava l'escala principal que donava accés als salons principals. El pati chicotet disponia d'una escala que donava accés a la nova capella del palau dedicada a Santa Caterina. Estes salons estaven dedicats per a servici dels reis, audiències, festes o recepcions segons les époques.

Les habitacions del rei se situaven en la torre principal nomenada dels Àngels i fàcilment visible en els gravats antics perque en ella campejava un gran escut real. Ya hem indicat que les habitacions de la reina se situaven en un atre lloc del palau.

Seria en el [[segle XVII]] quan se va acometre una gran transformació en el palau modificant la seua estructura interna i sobretot l'externa, afegint una galeria d'arcs en la seua fachada principal i eliminant les finestres de tradició gòtica que donaven al palau un aspecte excessivament medieval.

Els gravats i pintures que disponem hui dia corresponen a este periodo de la història del palau.

Entre els mestres pedrapiquers els noms dels quals han arribat fins a nosatres i que d'una manera o una alta van treballar en la fabrica del palau podem citar a Joan Franch (segle XIV) que també va treballar en les obres del convent de Santo Domingo i al "Piquer" Mateu Teixidor que va treballar en les obres del Pont de la Trinitat.

== Els jardins ==

Ademés de l'extens jardí del palau, existia ya en el [[sigle XV]] una important colecció zoològica composta de lleons, orsos, cervos, faisans, titos reals etc.

L'atra denominació en que es coneix als [[Jardins del Real]], els Vivers, procedix de l'horta del Vivel, nom pres de la llacuna o viver que els regava, i que s'utilisa des de que en [[1903]] este parc fon donat a l'Ajuntament per a planter o vivers d'arbres. Anteriorment havia pertanygut a la Diputació Provincial, a la que havia segut cedit pel [[Real Patrimoni]] en [[1869]].

La seua utilisació com a viver està documentada ya en [[1560]], data en que [[Felip II]] va dispondre li foren remesos de l'Almaixera del Real de Valéncia infinitat de tarongers i llimeres aixina com més de quatre mil plantes florals per a embelliment dels jardins del seu [[Palau d'Aranjuez]].

== Derrocament i l'infructuós intent de reconstrucció ==

En primer lloc cal destacar que este palau hui en dia, ya no existix, va desaparéixer l'any [[1810]] en un conflicte bèlic i encara que parega estrany no per obra de les tropes franceses de [[Napoleó]], sino pels propis espanyols que davant de la possibilitat que el palau poguera convertir-se en una plaça forta dels assaltants va ser demolit abans de l'arribada d'este davant les muralles de la ciutat. Açò ocorria un [[12 de març]] de [[1810]] seguint les ordenes del general espanyol Blake.

Encara que molt pocs anys després de la seua demolició, pareix que va haver un intent de reconstruir-ho. Això és lo que diu [[Vicente Vidal Corella]] en una de les seues cròniques en "Las Provincias", i que arreplega en el llibre "La Valéncia d'atres temps". Diu Vidal que el general Elío, nomenat capità general de Valéncia per [[Ferran VII]] en [[1813]] “en trobar-se davant de les runes del Palau Real, derrocat durant la Guerra de la Independència, va pensar a reedificar-lo, pero davant dels inconvenients que se li van posar, va ordenar reunir les restes del memorable i gloriós monument, formant en ells dos montículs immediats, que les gents van denominar “els montanyetes d'Elio”.

La veritat és que no estaven els temps a favor de l'existència d'un Palau Real en Valéncia. [[Teodor Llorent]] dona la clau de l'“incomoditat política” del Palau Real en els temps de la uniformitat borbònica que convertiria els antics regnes en meres províncies.

Llorent va escriure: ''“Que va ser de tu, Palau Real? Noble mansió dels monarques valencians, centre i símbol del nostre antic i gloriós regne (...) Desaparegut tot, en les institucions que representaves, l'autonomia ilustre d'aquell regne de que vas ser cap...”''.

Les raons oficials de la seua demolició durant la Guerra d'Independència – El [[12 de març]] de [[1810]] va escomençar el seu derrocament– van ser de suposta estratègia bèlica, per a no deixar un bastió com eixe on es pogueren fer forts les tropes napoleòniques invasores.

La veritat és que a eixa discutible concepció tàctica –atres estudiosos diuen lo contrari, precisament, que el Palau podia servir de punt des d'on batre als atacants de la muralla–, va donar ales a l'enemiga borbònica a eixos “restes”, en forma de Palau, de l'“Antic Règim” derrotat en [[Almansa]].

[[Josep Vicent Boira]], en el seu anàlisis inclòs en el llibre '''El Palau del Real de Valéncia'''. Els plans de Manuel Cavallero ([[1802]]) editat per l'[[Ajuntament de Valéncia]] i imprés per Rotodomenech, i que ell coordina, apunta: “Podríem pensar que l'enderrocà va obedir a una conjunció de factors: una fallida estratègia militar podia estar present, pero també intervindria la necessitat econòmica de la Junta de Defensa i la percepció de ser el símbol per excelència del passat, vist a ulls dels forces burgueses i lliberals que sorgien en aquell moment”.

L'historiador [[Josep Vicent Boira]], descobridor en un archiu francés dels plans del Palau Real, propon una excavació selectiva i quirúrgica en el jardí de Vivers pera traure a la llum restes del conjunt d'edificis. En [[França]] hi ha més documents de [[Valéncia]] durant l'ocupació napoleònica sense catalogar.

== El Plans furtats ==
Els plans del '''Palau Real de Valéncia''' es van expondre ahir al [[palau de Cervelló]] darrere de les negociacions que ha realisat el geógraf Josep Vicent Boira i l'[[Ajuntament de Valéncia]] en el Centre Historique dónes Archives Nationales de [[París]].

Estos valiosos documents només van vindre a la ciutat durant els tres mesos que durà l'exposició, pero l'intenció que té l'Ajuntament és adquirir-los. “Hem iniciat les conversacions en el museu francés i vorem si podem comprar-los perque és un llegat important del nostre passat”, va explicar l'alcaldesa de [[Valéncia]], [[Rita Barberá]], darrere d'inaugurar l'exposició.

La negociació ya ha començat i l'alcaldesa espera obtindre està informació gràfic molt pronte, encara que hauran de comprovar si el seu cost és viable per a l'economia municipal, perque estan valorats en 800.000 euros. Aixina ho va confirmar ahir la representant del museu francés, Maria José Fras, qui va assegurar que els plans estan assegurats per esta quantitat.

Estos documents oferixen detalls que mai fins ara s'havia conegut del Palau Real ubicat en els [[jardins de Vivers]].

Els plans es van realisar en [[1802]] per l'ingenier militar [[Manuel Cavallero]] i anys després van ser traslladats a [[França]] pel mariscal Suchet, governador de [[Valéncia]].

Fins ara es coneixia la primera planta del palau, pero es desconeixia les diferents altures que tenia, la distribució de les habitacions i l'ubicació dels patis on descansava la família real. “Sens dubte és un gran troballa i és el punt de partida per a noves investigacions que tinguen com a protagonista a qui durant molt de temps va ser la residència dels reis en les seues estades”, va senyalar el geógraf Boira.

La residència real va acollir els reis de la [[Corona d'Aragó]] i per a comentar tots i cada un d'estes detalls Boira ha publicat un llibre "El Palau Real de Valéncia" finançat per l''''Ajuntament de Valéncia'''.

En [[1986]] i a arrel d'unes obres realisades en els colectors de la ciutat, va anar alçat l'asfalt del carrer General Elio, i davall ella van aparéixer les restes del palau, cosa que d'atra banda es coneixia. Després d'una forta polèmica sobre si les restes devien tornats a ser soterrats o deixades al descobert, es va optar després de fer les cates i investigacions corresponents per tornar a soterrar les restes ya que el carrer és una de les artèries principals de la ciutat. Per tant les restes tronaven novament a ser soterrats davall l'asfalt de la nostra ciutat.

== Proyectes de noves excavacions ==

En el llibre '''El Palau Real de Valéncia'''. Els plans de Manuel Cavallero ([[1802]]), apareixen dos alçaments topogràfics que contrasten l'antiga residència dels Reis d'Aragó en la guia de carrers actuals. Gràcies a esta definició, Boira va estimar ahir que podrien fer-se excavacions quasi “quirúrgiques” per a afectar com a mínim possible al jardí de Vivers.

“La nostra percepció ha canviat en els plans i ara és possible excavar en dos metros quadrats per a descobrir determinades coses, sense necessitat campanyes enormes. Yo destacaria la porta principal i este pati, gòtic i molt bonico.” El llibre ha segut imprés per Rotodomenech S.L. i l'Ajuntament hi ha dispost una primera edició de 1.500 eixemplars (mil en castellà i cinc-cents en valencià) a un preu de 30 euros.

Les excavacions puntuals anirien acompanyades, segons la proposta de Boira, en tècniques de figuracions virtuals, monolits, senyalisacions en el sol i alguns panels. Esta completa bateria d'iniciatives serviria per a donar a conéixer als passejants de Vivers, que davall es troben les restes del Palau Real.

Un conjunt de palaus, va matisar l'historiador, a causa de la profusió de patis interiors, sales i habitacions. Durant l'época musulmana ya va haver una residència en el dit lloc, entre [[Vivers]] i l'actual carrer General Elio, que no va parar de registrar canvis fins a la seua demolició total en [[1810]], a causa de la invasió de les tropes napoleòniques.

[[Rita Barberà]] va negar que s'estiguera pensant en tornar a actuar sobre les restes. “No nos ho plantegem. A més, acabem de traure a la llum [[l'Almoina]] i tot ha d'anar en el moment oportú.

==Enllaços externs==
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090519/valencia/piedras-gran-tamano-para-20090519.html Ciments]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090519/valencia/sondeos-confirman-varias-estructuras-20090519.html Buscant la frontera]
*[http://www.racv.es RACV]
*[http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciodelreal.html web de J. Diez Arnal]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061114/ocio/derribo-palacio-real_20061114.html Derrocament del Palau en Las Provincias]
*[http://mosatroselsvalencias.blogcindario.com/2006/11/00016-boira-y-el-palacio-real-de-valencia.html Artícul de Giner Boira]
*[http://eltirant.blogcindario.com/2006/11/00118-los-planos-del-palacio-real-de-valencia-en-casa.html Plans del Palau]
*[http://perso.wanadoo.es/rgmoya/elesquelet.htm Ricart Garcia Moya]
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052600_16_594323__Valencia-Aparecen-primeros-restos-Palacio-Real-Valencia Torna la Torre de la Reina]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090628/valencia/palacio-real-hace-islamico-20090628.html El Palacio Real se hace islámico]

[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Reis de Valéncia]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Fur de Jaca

2010-03-02T15:08:07Z

217.130.246.186:

El '''Fur de Jaca''' és una carta de població o “carta pobla” –[[fur]] breu– otorgada, pel [[Rei d’Aragón|rei aragonés]] [[Sancho Ramírez d’Aragó|Sancho Ramírez]], a la [[vila (població)|vila]] de [[Jaca]] per a convertir-la en una [[ciutat]], datat tradicionalment en [[1063]] i, més modernament, en [[1076]] ó [[1077]].

Sa finalitat era, d’acort a son text, dispensar a sos habitants dels "''mals furs''", confirmant els "''bons furs''" que s’havíen solicitat en anterioritat, en el context d'una política d’atracció de població [[franca]], que aplegava a través del [[Camí de Santiago]] (vía [[Somport]]-Jaca-[[Sangüesa (Navarra)|Sangüesa]]-[[Estella]]).

Poc a poc s’extengué fora d’[[Aragó]], ampliat per juristes locals, i fon confirmat per diversos reixos en diverses ocasions, generant-se una escola en torn ad ell (fur extens), que resultà en l'elaboració de diverses compilacions en aragonés, occità i en romanç navarrés principalment. A mida que s’extengué el seu us, fon perdent el seu caràcter localiste, sent adaptat a les particularitats de les noves zones a on era aplicat.

Serví de base per als [[Furs d’Aragó]] de [[1247]].

== Estructura ==

El document original està redactat en llatí i és molt breu (en principi contenía uns 24 preceptes).

== Idiomes del Fur de Jaca ==

Sobre la base d'este fur llatí de [[Sancho Ramírez]] es redactaren més tart les compilacions en romanç (principalment en aragonés i occità), que són, en general, versions molt ampliades. Es creu que estes partixen d’atres versions no conservades (no es sap si escrites en [[llatí]] o en romanç), pero l’existència de les quals es deduïx de les redaccions que sí es conserven.

Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set códex de les versions en romanç del '''Fur de Jaca'''. Independentement del seu orige, els còdex están redactats en occità (provenzal, segons M. Molho), i en [[aragonés]] (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts termes castellans.

L'importància llingüística per als valencians d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estàn escrits molts d'ells podría passar perfectament per [[català]] o per [[occità]] antic (inclús per [[valencià]] antic), pero no és ni ú ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del [[català]] es remonten a finals del [[segle XI]]? La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en [[Lleida]] s'escribiren les ''Homilíes d'Organyà'' o el ''Forum Iudicum'' (supost orige oficial del català segons els catalans), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al [[valencià]] (i fortament influenciat per l'[[occità]], com el propi [[català]]) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'[[Aragó]] per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren [[Aragó]]. En atres paraules, estos documents son una bona mostra de que, durant els sigles [[segle XI|XI]]-[[sigle XII|XII]]-[[sigle XIII|XIII]], ans de la castellanisació actual d'[[Aragó]], era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al [[català]], pero sense cap filiació catalana, fora de [[Catalunya]].

== Datació ==

Si be, el original base, es sitúa a finals del [[sigle XI]], els diferents paleògrafs que han estudiat el '''Fur de Jaca''' no s'ha posat d'acort sobre l'any exacte dé redacció del document. L'any de redacció, estaría entre [[1076]] i [[1094]], puix per una part, el document parla de [[Sancho Ramírez]] com "Aragonensium rex et Panpilonensium", i este fon rei de [[Navarra]] entre [[1076]] i [[1094]]; i per atra part, la data del document fa referència a l'Era "T C" (1100), lo que mos portaría a un poc probable [[1062]], un any abans de l'inici de son regnat com a rei d'[[Aragó]].

== Contingut ==

El fur base procedix del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» [[Sancho Ramírez]], en [[1063]], qui desijava establir una «ciutat» en sa «vila» de "Jacqua". Esta carta jaquesa, dispensa als habitants dels «mals furs» anteriors, que consistiríen en durs tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li solicitarén els habitants de la ciutat.

Ademés, és un fur aragonés fet per a francs, en quant tenía com a principal fi atraure població de més allà dels [[Pirineus]], garantisant sa llibertat i la consideració de la "classe mija" de l'època (els burguesos i mercaders) en plà d' igualtat en els cavallers, aixina com la protecció de la propietat privada i les facilitats per a poder adquirir-la.

== Furs derivats del de Jaca ==

El '''Fur de Jaca''' s'extengué per tots els territoris aragonesos dels [[Pirineus]], i acabà sent "transplantat" inclús fora d'[[Aragó]], i el propi [[Sancho Ramírez]] l'usà en la creació d'[[Estella]] el año [[1090]], concedint-lo [[Alfonso I de Aragón|Alfonso I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], aon en el mateix sigle s'extengué a la Navarrería i a San Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'extengué a Sant Sebastiá i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]].

El Fur evolucionà, i en [[1134]] [[Ramiro “el Monge”]] concedí a [[Jaca]] les franquicies que disfrutaben els burguesos de [[Montpellier]], en tant que a lo llarc del [[sigle XII]] diversos práctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix [[Alfonso II d'Aragó|Alfonso II]] en [[1187]] declarà saber que de [[Castilla]], [[Navarra]] i atres terres solíen acodir a Jaca en tal de coneixer les bones costums i sos furs, i encara en agost de [[1342]], els jurats i homens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i homens bons de la ciutat de [[Pamplona]], donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.

A finals del [[segle XII]], el '''Fur de Jaca''' està prácticament vigent en la «Montanya», i encara en la «Terra nova» situada al sur, aon es desenrolla la vida ganadera i mercantil, que te son foc de contratació en la fira anual de [[Jaca]], contrastant en la tradició visigoda del [[Liber Iudiciorum]].

Al desenrollar-se l'ordenació nacional aragonesa, en base a la foralitat militar o de infançons i en la tradició visigoda, els juristes seguiren elaborant redaccions del Fur, cada volta més extenses i adaptades a la nova situació, i que no es llimitaven a l'àmbit local de [[Jaca]] i [[Osca]].

Les noves redaccions no es fonamentaven en un model de foralitat burguesa, sino en un fur militar o d'infançons, salvat d'alguns recorts puntuals, i progresivament, el Fur de [[Jaca]] anà cedint davant la vitalitat del Fur d'[[Aragó]], i sobre tot, de les coleccions oficials d'estos.

== Bibliografía ==

*ARNAL PURROY, Mª. L., BARRERO GARCÍA, A. Mª., BIELZA DE ORY, V.,'' et al''. ''El Fuero de Jaca. Estudios.'' Zaragoza: El Justicia de Aragón,[[ 2003]].
*MOLHO, Maurice. [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=102730 «Difusión del Derecho pirenaico (Fuero de Jaca) en el Reino de Aragón.»]. ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de [[Barcelona]]''. [[Barcelona]] : Real Academia de Buenas Letras, [[1960]], Tomo XXVIIII, págs. 265-352. Copia digital: Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés. [[Zaragoza]], [[2002]].
*MOLHO, M. [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=101595 ''El Fuero de Jaca. Edición crítica'']. [[Zaragoza]]: s.e. [[1964]].
*YAGÜE FERRER, M.ª I. ''Jaca: documentos municipales (971-1324). Introducción y concordancia lematizada.'' [[Zaragoza]]: Univ. [[Zaragoza]], [[1995]].
* [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=7261 «Fuero de Jaca»], ''Gran Enciclopedia Aragonesa'' (en línea). Veja's ademés, esta atra versió de [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=5953 l'artícul en la pròpia GEA].
*[http://www.eljusticiadearagon.com/gestor/ficheros/_n000841_Arag%F3n%20y%20su%20Derecho.pdf Aragón y su Derecho]. Justicia d'[[Aragó]]

[[Categoría:Història d'Aragó]]
[[Categoría:Furs|Jaca]]
[[Categoría:Província d'Osca]]
[[Categoría:Dret aragonés]]

Idioma irlandés

2010-03-02T14:58:04Z

217.130.246.186:

{{llengua|
|nom= Irlandés
|nomnatiu= Gaeilge
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[República d'Irlanda]], [[Irlanda del Nort]]
|regió=[[Gaeltacht]]
|parlants= 1.8 millons
|parlantsnatius= 260.000
|parlantsnonatius= 1.8 millons
|rank= No està entre els 100 primers
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]] 
  [[Llengües cèltiques|Celta]] 
   Insular 
    [[Llengües goidèliques|Goidèlic]] 
     '''Irlandés''' 
|nació=[[Irlanda]], [[Irlanda del Nort]], [[Unió Europea]]
|fontcolor=
|regulat= [[Foras na Gaeilge]]
|iso1= ga
|iso2= gle
|iso3= gle
|sil=
|mapa=[[Image:Extensioipercentagedelirlandes.png|thumb|center|300px|<center>Extensió i percentage de parla d''''irlandés'''.</center>]]
}}
L''''irlandés''' o gaèlic irlandés modern (''gaeilge'' en irlandés) és un [[Llengües goidèliques|idioma goidèlic]] de la família de [[Llengües indoeuropees]] originari d'[[Irlanda]] i parlat històricament pels irlandesos. S'estima que el número de persones en l'illa que el parlen com a [[llengua nativa]] ronda entre 20.000 i 80.000, predominantment en les regions rurals occidentals. L'irlandés era la llengua principal d'Irlanda ans de que els anglesos la conquistaren durant l'[[Edat Mija]]. Des de [[1922]] en l'independència de la [[República d'Irlanda]] (dita originalment ''Estat Lliure Irlandés''), ha segut l'idioma oficial junt a l'anglés. En [[1998]] en l'Acort de Divendres Sant, fon reconegut oficialment com a llengua de minoria en [[Irlanda del Nort]], un país constituent del [[Regne Unit]]. El 13 de juny de [[2005]] s'aprovà i s'inclou com a idioma de treball en l'[[Unió Europea]] entrant en vigor el 1 de giner de [[2007]]. El [[22 de giner]] de [[2007]], el ministre Noel Treacy, el va gastar per primera volta en una reunió del''Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]]''.

El departament de Gaeltacht d'Assunts rurals i comunitaris d'[[Irlanda]] estimà en el [[2003]] que al voltant de 1.500.000 persones asseguraven tindre coneiximent de l'idioma. En l'any [[2007]], dels 4,3 millons d'habitants que posseïa l'illa, el 40,8% de la població era capaç de parlar-ho.

Les comunitats i regions a on es parla l'irlandés es diuen [[Gaeltachtaí]] és [[Connemara]], en el [[Comtat de Galway]], incloent les [[Illes Aran]].

Al ser l'idioma un requeriment d'estudi en les escoles públiques del país, molts el parlen en fluïdea com a segon idioma natiu. Encara que l'idioma principal al llarc de l'illa és l'[[anglés]], existixen varis periòdics, revistes i emissores de ràdio en irlandés, especialment en els Gaeltachtaí. Des de [[1996]] existix un canal de televisió dit Teilifís na Gaeilge (''Televisió del irlandés'') o TG4.

Els tres dialectes irlandesos principals són [[Ulster]] en el nort, [[Munster]] en el sur i [[Conacht]] en la regió central i occidental de l'illa. L'irlandés pertany a la divisió gaèlica d'idiomes cèltics.

== Vore també ==
* [[República d'Irlanda]]
* [[Irlanda del Nort]]

{{Llengües celtes}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Idiomes]]
[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Llengües celtes]]

John Lennon

2010-03-02T14:54:09Z

217.130.246.186:

[[Image:Johnlennon.jpg|right|thumb|<center>'''John Lennon''' en la seua joventut.</center>]]

'''John Lennon''' naixqué el [[9 d'octubre]] de [[1940]] en [[Liverpool]], [[Anglaterra]], i va morir assessinat el [[8 de decembre]] de [[1980]] en [[Nova York]]. Fon un autor-compositor, cantant, guitarriste i pianiste britànic, fundador del famos grup anglés [[The Beatles]]. Junt a [[Paul McCartney]], va formar u dels tàndems autor-compositors mes influents de l'historia del rock.

Després de la separació de [[The Beatles]] en [[1970]], '''Lennon''' creà en la seua muller [[Yoko Ono]] el grup [[Plastic Ono Band]] ([[1969]] a [[1975]]) proseguint la seua carrera en solitari i realisant al mateix temps diferents accions per la pau. La cançó [[Imagine]] es el títul emblemàtic d'este periodo. '''Lennon''' es retira de tota activitat publica en [[1975]] per a ocupar-se del seu fill recent naixcut Sean, reapareixent en [[1980]], algunes semanes ans de ser assessinat per David Chapman davant de la seua residencia del edifici Dakota en [[Nova York]].

Prop de trenta anys després de la seua mort, es considerat com u dels artistes mes populars del [[sigle XX]] i personifica el compromís profunt i destacat del moviment pacifiste “'''peace and love'''” dels anys setanta. Una reunió en la seua memoria seguix tenint lloc en [[Nova York]] cada [[8 de decembre]].

[[Categoria: Músics]]

John Lennon

2010-03-02T14:53:39Z

217.130.246.186:

[[Image:Johnlennon.jpg|right|thumb|<center>'''John Lennon''' en la seua joventut.</center>]]

'''John Lennon''' naixqué el [[9 d'octubre]] de [[1940]] en [[Liverpool]], [[Anglaterra]], i va morir assessinat el [[8 de decembre]] de [[1980]] en [[Nova York]]. Fon un autor-compositor, cantant, guitarriste i pianiste britànic, fundador del famos grup anglés [[The Beatles]]. Junt a [[Paul McCartney]], va formar u dels tàndems autor-compositors mes influents de l'historia del rock.

Després de la separació de [[The Beatles]] en 1970, '''Lennon''' creà en la seua muller [[Yoko Ono]] el grup [[Plastic Ono Band]] (1969 a 1975) proseguint la seua carrera en solitari i realisant al mateix temps diferents accions per la pau. La cançó [[Imagine]] es el títul emblemàtic d'este periodo. '''Lennon''' es retira de tota activitat publica en [[1975]] per a ocupar-se del seu fill recent naixcut Sean, reapareixent en [[1980]], algunes semanes ans de ser assessinat per David Chapman davant de la seua residencia del edifici Dakota en [[Nova York]].

Prop de trenta anys després de la seua mort, es considerat com u dels artistes mes populars del [[sigle XX]] i personifica el compromís profunt i destacat del moviment pacifiste “'''peace and love'''” dels anys setanta. Una reunió en la seua memoria seguix tenint lloc en [[Nova York]] cada [[8 de decembre]].

[[Categoria: Músics]]

Domini d'Internet

2010-02-25T15:24:18Z

217.130.246.186:

Un '''domini d'Internet''' és una ret d'identificació associada a un grup de dispositius o equips conectats a la xàrcia internet.

El propòsit principal dels noms de domini en internet i del sistema de noms de domini (DNS), és traduir les direccions IP de cada modo actiu en la xàrcia, a termes memorisables i fàcils de trobar. Esta abstracció fa possible que qualsevol servici (de xàrcia) puga moure's d'un lloc geogràfic a un atre en la ret d'internet, encara que el canvi implique que tindrà una direcció IP diferent.

Sense l'ajuda del sistema de noms de domini, els usuaris d'internet haurien d'accedir a cada servici web utilisant la direcció IP del nodo (Eix. Seria necessari utilisar http://74.125.45.100 en conte de http://google.com).

== URL vs nom de domini ==
El següent eixemple ilustra la diferència entre una URL (Uniform Resource Locator) i un nom de domini:

URL: http://www.eixemple.net/index.html
Nom de domini: www.eixemple.net
Nom de domini registrat: eixemple.Net

== Dominis de nivell superior ==
Quan es va crear el Sistema de Noms de Domini en els anys 80, l'espai de noms es va dividir en dos grans grups. El primer inclou els dominis, basats en els dos caràcters d'identificació de cada territori d'acort en les abreviacions de l'ISO-3166. (Eix. *.Do, *.mx) i es denomina ccTLD (Domini de nivell superior de còdic de país o Country Code Top level Domain), els segons, inclouen un grup de set dominis de primer nivell genèrics, (gTLD), que representen una serie de noms i multi-organisacions: GOV, EDU, COM, MIL, ORG, NET i INT.

Els dominis basats en ccTLD són administrats per organisacions sense fins de lucre en cada país, delegada per la IANA i o ICANN per a l'administració dels dominis territorials

El creiximent d'internet ha implicat la creació de nous dominis gTLD. En [[juny]] de [[2009]], existixen 20 gTLD i 248 ccTLD.

== Eixemples de noms de domini ==
* [[.Es]], per a servicis de [[Espanya]].
* [[.cat]], per a servicis en [[llengua catalana]]
* [[.Eu]], la regió d'[[Europa]]
* [[.cr]], per a servicis de [[Costa Rica]]
* [[.Ni]], per a servicis de [[Nicaragua]]
* [[.ru]], per a servicis de [[Rússia]]
* [[.fr]], per a servicis de [[França]]
* [[.Do]], per a servicis de [[República Dominicana]]
* [[.Gt]], per a servicis de [[Guatemala]]
* [[.mx]], per a servicis de [[Mèxic]]
* [[.Cl]], per a servicis de [[Chile]]
* [[.Co]], per a servicis de [[Colòmbia]]
* [[.Cn]], per a servicis de [[China]]
* [[.Ara]], per a servicis de [[Argentina]]
* [[.Bo]], per a servicis de [[Bolívia]]
* [[.ec]], per a servicis de [[Equador]]
* [[.py]], per a servicis de [[Paraguai]]
* [[.Veu]], per a servicis de [[Veneçuela]]
* [[.edu]], per a servicis de [[Educació]]
* [[.Gov]] i .Gov, per a [[Govern]] i entitats Públiques
* [[.info]], per a [[Informació]]
* [[.int]], per a entitats [[Internacional]]s, [[organisació|organisacions]] com l'[[Organisació de les Nacions Unidas|ONU]]
* [[.jobs]], per a Departaments d'ocupació i recursos humans en empreses
* [[.Mil]], per al [[Departament de Defensa dels Estats Units]] (''Únic país en domini de primer nivell per a l'eixèrcit'')
* [[.mobi]], per a empreses de [[telefonia mòvil]] o servicis per a mòvil.
* [[.museum]], per als [[Museus]]
* [[.name]], per a Noms de persones
* [[.Net]], per a Infraestructura de xàrcia
* [[.Org]], per a [[Organisació|organisacions]]
* [[.Pe]], per a pàgines de [[Perú]]
* [[.Pro]], per a professionals en una titulació universitària.
* [[.Tel]], per a servicis de comunicació per internet
* [[.travel]], per a [[Pàgina web|pàgines]] de l'indústria de viages i turisme.
* [[.Fm]], per a pàgines del país [[Estats Federats de Micronèsia]], pero usat també per a estacions de ràdio de [[freqüència modulada]].
* [[.Tv]], per a pàgines del país [[Tuvalu]], pero usat també per a estacions de televisió.
* [[.tk]], per a pàgines del país [[Tokelau]]; no obstant s'usen també com a domini i servidor propi ("autònomes"). Actualment poden obtindre's de forma gratuïta.

== Organisacions relacionades en els dominis d'Internet ==
=== IANA ===
[[IANA]] és l'Autoritat per a l'Assignació de Números d'Internet (de l'[[Anglés]]: Internet Assigned Numbers Authority), responsable de la coordinació global dels [[protocols]] d'Arrel [[DNS]], [[Direcció IP]] i atres recursos del [[Protocol d'Internet]] [http://beta.iana.Org/]

=== [[ICANN]] i l'assignació oficial ===
La corporació d'Internet per a l'Assignació de noms i números de Dominis (de l'[[Anglés]]: Internet Corporation for Assigned Names and Numbers) és una organisació sense fins de lucre que opera a nivell d'assignar espai de direccions numèriques de protocol d'Internet (IP), identificadors de protocol i de les administració del sistema de servidors arrel. Encara que en un principi estos servicis els eixercia Internet Assigned Numbers Authority (IANA) i atres entitats baix contracte en el govern d'[[EE.UU.]], actualment són responsabilitat d'ICANN. [http://www.icann.Org/tr/spanish.Html]

=== LATINOAMERICANN ===
LatinoamerICANN és una organisació per a la difusió d'informació i diàlec en temes de Noms de Domini, Números IP i Govern o Governació d'Internet en [[Amèrica Llatina]] i el [[Caribe]]. La seua missió és la de colocar informació en [[espanyol]], [[portugués]] i [[francés]] d'accés per a tots, considerant que l'informació en els idiomes de la regió resulta sent un element per a poder comprendre els fenòmens propis de l'internet, des d'una perspectiva regional en el context global[http://www.latinoamericann.Org/modules.php?op=modload&name=Sections&file=index&req=viewarticle&artid=4&page=1]

=== LACLTD ===
[http://www.lactld.Org LACTLD] és una organisació sense fins de lucre que busca agrupar els administradors dels ccTLDs d'[[Amèrica Llatina]] i el [[Caribe]], en l'objecte de Coordinar polítiques en conjunt, aixina com estratègies de desenroll dels noms de domini a nivell regional; representar els interessos conjunts dels seus membres davant d'organismes pertinents; promoure el desenroll dels ccTLDs de la regió; fomentar la cooperació i l'intercanvi d'experiència entre els seus membres, en tots els aspectes necessaris per a l'adequat funcionament dels ccTLDs i establir llaços de colaboració en les organisacions anàlogues d'atres regions del món.

=== INTERNIC ===
InterNIC és un servici i marca registrada del Ministeri de Comerç dels [[Estats Units d'Amèrica]] i llicenciat a IANA per a la gestió de disputes públiques relacionades en el registre de noms de dominis.

=== LACNIC ===
[[LACNIC]] és l'organisació per al Registre de Direccions d'Internet per a [[Amèrica Llatina]] i el [[Antilles|Caribe]]. El seu objectiu és la construcció i articulació d'esforços colaboratius per al desenroll i estabilitat d'Internet en [[Amèrica Llatina]] i el [[Caribe]]. [http://www.lacnic.org/sp/sobre-lacnic/index.html]. Si be no té relació directa en els dominis, sí que és l'organisació regional a càrrec dels recursos d'Internet com [[Direccions IP]] i ASNs.

== Sufixos .Com i .Co ==
[[Archiu:Countries that use .Co.png|thumb|right|Roig: Països que usen '''.co'''Blau: Països que usen '''.com''' i '''.co'''|600px]]
Països que usen '''.co''':
* [[Àustria]]
* [[Botsuana]]
* [[Chile]]
* [[Corea del Sur]]
* [[Costa Rica]]
* [[Estoniana]]
* [[Guernsey]]
* [[Hongria]]
* [[Índia]]
* [[Indonèsia]]
* [[Iran]]
* [[Illes Cook]]
* [[Israel]]
* [[Japó]]
* [[Kenya]]
* [[Montenegro]]
* [[Moçenic]]
* [[Nauru]]
* [[Nova Zelanda]]
* [[Països Baixos]]
* [[Regne Unit]]
* [[Sèrvia]]
* [[Surafrica]]
* [[Surinam]]
* [[Tailàndia]]
* [[Tanzània]]
* [[Zàmbia]]
* [[Zimbabue]]

Països que usen '''.com''' i '''.co''':
* [[Bòsnia i Hercegovina]]
* [[Cuba]]
* [[Trinitat i Tobago]]
* [[Veneçuela]]
* [[Mèxic]]

== Dominis ccTLD assignats ==

=== A ===
* [[.Af]], per a servicis d'Afganistan
* [[.Ax]], per a servicis d'Åland
* [[.Al]], per a servicis d'Albània
* [[.De]], per a servicis d'Alemanya
* [[.Ad]], per a servicis d'Andorra
* [[.Ao]], per a servicis d'Angola
* [[.Ai]], per a servicis d'Anguila
* [[.aq]], per a servicis d'Antàrtida
* [[.Ag]], per a servicis d'Antigua i Barbuda
* [[.An]], per a servicis d'Antilles Neerlandeses
* [[.Sa]], per a servicis d'Aràbia Saudita
* [[.dz]], per a servicis d'Algèria
* [[.Ara]], per a servicis d'Argentina
* [[.Am]], per a servicis d'Armènia
* [[.aw]], per a servicis d'Aruba
* [[.ac]], per a servicis d'Illa Ascensió
* [[.Au]], per a servicis d'Austràlia
* [[.Drec]], per a servicis d'Àustria
* [[.az]], per a servicis d'Azerbaiyan
* [[.As]], per a servicis de Samoa Americana (també usat a Astúries).

=== B ===
* [[.bs]], per a servicis de Bahames
* [[.bh]], per a servicis de Bahrain
* [[.bd]], per a servicis de Bangla Desh
* [[.bb]], per a servicis de Barbados
* [[.Be]], per a servicis de Bèlgica
* [[.bz]], per a servicis de Belize
* [[.bj]], per a servicis de Benín
* [[.bm]], per a servicis de Bermudes
* [[.by]], per a servicis de Bielorrússia
* [[.Bo]], per a servicis de Bolívia
* [[.Ba]], per a servicis de Bòsnia i Herzegovina
* [[.bw]], per a servicis de Botsuana
* [[.br]], per a servicis de Brasil
* [[.bn]], per a servicis de Brunei
* [[.bg]], per a servicis de Bulgària
* [[.bf]], per a servicis de Burkina
* [[.Bi]], per a servicis de Burundi
* [[.bt]], per a servicis de Bhutan

=== C ===
* [[.Ch]], per a servicis de Suïssa
* [[.Cv]], per a servicis de Cap Vert
* [[.ky]], per a servicis d'Illes Caiman
* [[.kh]], per a servicis de Cenoja
* [[.Cm]], per a servicis de Camerun
* [[.Ca]], per a servicis de Canadà
* [[.cr]], per a servicis de Costa Rica
* [[.td]], per a servicis de Tad
* [[.Cl]], per a servicis de Chile
* [[.Cn]], per a servicis de República Popular China
* [[.tw]], per a servicis de República de China
* [[.cy]], per a servicis de Chipre
* [[.nc]] i *[[.Tr]], per a servicis de la República Turca del Nort de Chipre
* [[.Cc]], per a servicis d'Illes Cocos
* [[.Co]], per a servicis de Colòmbia
* [[.Km]], per a servicis de Comores
* [[.cg]], per a servicis de República del Congo
* [[.Cd]], per a servicis de República Democràtica del Congo
* [[.ck]], per a servicis d'Illes Cook
* [[.kp]], per a servicis de Corea del Nort
* [[.kr]], per a servicis de Corea del Sur
* [[.ci]], per a servicis de Costa de Marfil
* [[.cr]], per a servicis de Costa Rica
* [[.hr]], per a servicis de Croàcia
* [[.Cu]], per a servicis de Cuba

=== D ===
* [[.De]], per a servicis d'Alemanya
* [[.dk]], per a servicis de Dinamarca
* [[.Dm]], per a servicis de Dominica
* [[.Do]], per a servicis de la República Dominicana

=== E ===
* [[.ec]], per a servicis d'Equador
* [[.eg]], per a servicis d'Egipte
* [[.sv]], per a servicis d'El Salvador
* [[.Ae]], per a servicis d'Unió dels Emirats Àraps
* [[.er]], per a servicis d'Eritrea
* [[.sk]], per a servicis d'Eslovàquia
* [[.Si]], per a servicis d'Eslovènia
* [[.Es]], per a servicis d'Espanya
* [[.Us]], per a servicis dels Estats Units
* [[.Ee]], per a servicis d'Estònia
* [[.Et]], per a servicis d'Etiopia
* [[.Eu]], per a servicis de l'Unió Europea

=== F ===
* [[.Fo]], per a servicis de les Illes Fèroe
* [[.Ph]], per a servicis de Filipines
* [[.Fi]], per a servicis de Finlàndia
* [[.fj]], per a servicis de Fiji
* [[.fr]], per a servicis de França

=== G ===
* [[.Ga]], per a servicis de Gabon
* [[.gm]], per a servicis de Gàmbia
* [[.Ge]], per a servicis de Geòrgia
* [[.gs]], per a servicis d'Illes Geòrgies del Sur i Sandwich del Sur
* [[.gh]], per a servicis de Ghana
* [[.gi]], per a servicis de Gibraltar
* [[.gd]], per a servicis de Granada
* [[.Gr]], per a servicis de Grècia
* [[.gl]], per a servicis de Groenlàndia
* [[.gu]], per a servicis de Guam
* [[.Gt]], per a servicis de Guatemala
* [[.gg]], per a servicis de Guernsey
* [[.gn]], per a servicis de Guinea
* [[.gq]], per a servicis de Guinea Equatorial
* [[.gw]], per a servicis de Guinea-Bisau
* [[.gy]], per a servicis de Guyana

=== H ===
* [[.ht]], per a servicis d'Haití
* [[.hn]], per a servicis d'Hondures
* [[.hk]], per a servicis d'Hong Kong
* [[.Hu]], per a servicis d'Hongria

=== I ===
* [[.In]], per a servicis d'Índia
* [[.Aneu]], per a servicis d'Indonèsia
* [[.Anar]], per a servicis d'Iran
* [[.iq]], per a servicis d'Iraq
* [[.ie]], per a servicis d'Irlanda
* [[.Is]], per a servicis d'Islàndia
* [[.Iltre]], per a servicis d'Israel
* [[.it]], per a servicis d'Itàlia

=== J ===
* [[.jm]], per a servicis de Jamaica
* [[.jp]], per a servicis de Japó
* [[.je]], per a servicis de Jersey
* [[.Collins]], per a servicis de Jordània

=== K ===
* [[.kz]], per a servicis de Kazajistán
* [[.ke]], per a servicis de Kenya
* [[.Kg]], per a servicis de Kirguizistan
* [[.Ki]], per a servicis de Kiribati
* [[.Kw]], per a servicis de Kuvait

=== L ===
* [[.La]], per a servicis de Laos (en alguns cassos també és utilisat per a "Amèrica Llatina")
* [[.ls]], per a servicis de Lesoto
* [[.lv]], per a servicis de Letònia
* [[.lb]], per a servicis de Líban
* [[.Lr]], per a servicis de Libèria
* [[.ly]], per a servicis de Líbia
* [[.Li]], per a servicis de Liechtenstein
* [[.lt]], per a servicis de Lituània
* [[.lu]], per a servicis de Luxemburc

=== M ===
* [[.mo]], per a servicis de Macau
* [[.mk]], per a servicis de República de Macedònia
* [[.Mg]], per a servicis de Madagascar
* [[.Mi]], per a servicis de Malàsia
* [[.mw]], per a servicis de Malawi
* [[.mv]], per a servicis de Maldives
* [[.Ml]], per a servicis de Mali
* [[.mt]], per a servicis de Malta
* [[.fk]], per a servicis d'Illes Malvines
* [[.im]], per a servicis d'Illa de Man
* [[.mp]], per a servicis d'Illes Marianes del Nort
* [[.Ma]], per a servicis del Marroc
* [[.mh]], per a servicis de les Illes Marshall
* [[.Mu]], per a servicis de Maurici
* [[.mr]], per a servicis de Mauritània
* [[.mx]], per a servicis de Mèxic
* [[.Fm]], per a servicis dels Estats Federats de Micronèsia
* [[.md]], per a servicis de Moldàvia
* [[.mc]], per a servicis de Mónaco
* [[.mn]], per a servicis de Mongòlia
* [[.Me]] i [[.Yu]], per a servicis de Montnegre
* [[.ms]], per a servicis de Montserrat
* [[.mz]], per a servicis de Moçenic
* [[.Mm]] i [[.Butoni]] per a servicis de Birmània

=== N ===
* [[.Na]], per a servicis de Namíbia
* [[.cx]], per a servicis d'Illa de Nadal
* [[.nr]], per a servicis de Nauru
* [[.np]], per a servicis de Nepal
* [[.Ni]], per a servicis de Nicaragua
* [[.Ne]], per a servicis de Níger
* [[.ng]], per a servicis de Nigèria
* [[.Nu]], per a servicis de Niue
* [[.nf]], per a servicis d'Illa Norfolk
* [[.No]], per a servicis de Noruega
* [[.nc]], per a servicis de Nova Caledònia
* [[.nz]], per a servicis de Nova Zelanda

=== O ===
* [[.Om]], per a servicis d'Oman

=== P ===
* [[.nl]], per a servicis de Països Baixos
* [[.pk]], per a servicis de Pakisten
* [[.pw]], per a servicis de Palaos
* [[.Ps]], per a servicis d'Autoritat Nacional Palestina
* [[.Pa]], per a servicis de Panamà
* [[.pg]], per a servicis de Papua Nova Guinea
* [[.py]], per a servicis de Paraguai
* [[.Pe]], per a servicis de Perú
* [[.Pn]], per a servicis d'Illes Pitcairn
* [[.pf]], per a servicis de Polinèsia Francesa
* [[Domini de nivell superior geográfico|.Pl]], per a servicis de Polònia
* [[.pt]], per a servicis de Portugal
* [[.pr]], per a servicis de Puerto Rico
* [[.Sota]], per a servicis de Puntlandia

=== Q ===
* [[.qa]], per a servicis de Qatar

=== R ===
* [[.uk]], [[.gb]] o [[.Eu]] per a servicis de Regne Unit
* [[.cf]], per a servicis de República Centreafricana
* [[.cz]], per a servicis de República Teca
* [[.Do]], per a servicis de República Dominicana
* [[.rw]], per a servicis de Rwanda
* [[.ro]], per a servicis de Romania
* [[.ru]],[[.рф]] (en [[alfabet cirílic]]) per a servicis de Rúsia
* [[.su]] per al domini corresponent a l'antiga Unió Soviètica ( encara en us) també reservat per la Federació Rusa.

=== S ===
* [[.Eh]], per a servicis de República Àrap Saharauí Democràtica
* [[.Pm]], per a servicis de Sant Pere i Miguelón
* [[.sb]], per a servicis d'Illes Salomó
* [[.ws]], per a servicis de Samoa
* [[.As]], per a servicis de Samoa Americana
* [[.kn]], per a servicis de Sant Cristòfol i Nieves
* [[.sm]], per a servicis de San Marí
* [[.Vc]], per a servicis de Sant Vicent i les Granadines
* [[.Sh]], per a servicis de Santa Helena
* [[.lc]], per a servicis de Santa Lluïa
* [[.St]], per a servicis de Sant Tomé i Príncip
* [[.Sn]], per a servicis de Senegal
* [[.rs]] o [[.Yu]] per a servicis de Sèrvia
* [[.Sc]], per a servicis de Seychelles
* [[.Sl]], per a servicis de Serra Lleona
* [[.sg]], per a servicis de Singapur
* [[.Sy]], per a servicis de Síria
* [[.Sota]], per a servicis de Somàlia
* [[.lk]], per a servicis de Sri Lanka
* [[.sz]], per a servicis de Suazilandia
* [[.Fuig]], per a servicis de Surafrica
* [[.sd]], per a servicis de Sudan
* [[.Se]], per a servicis de Suècia
* [[.Ch]], per a servicis de Suïssa
* [[.Sr]], per a servicis de Surinam
* [[.No]] i [[.sj]] per a servicis de Svalbard
* [[.sv]], per a servicis d'El Salvador

=== T ===
* [[.th]], per a servicis de Tailàndia
* [[.Z]], per a servicis de Tanzània
* [[.tj]], per a servicis de Tadjikisten
* [[.tf]], per a servicis dels Territoris Australs Francesos
* [[.io]], per a servicis del Territori Britànic en l'oceà Índic
* [[.tl]], per a servicis de Timor Oriental
* [[.tg]], per a servicis de Togo
* [[.tk]], per a servicis de Tokelau
* [[.To]], per a servicis de Tonga
* [[.Tt]], per a servicis de Trinitat i Tobago
* [[.Sh]], per a servicis de Tristeny dóna Cunha
* [[.tn]], per a servicis de Tunis
* [[.tc]], per a servicis d'Illes Turques i Caicos
* [[.tm]], per a servicis de Turkmenisten
* [[.Tr]], per a servicis de Turquia
* [[.Tv]], per a servicis de Tuvalu

=== U ===
* [[.Ua]], per a servicis d'Ucrània
* [[.ug]], per a servicis d'Uganda
* [[.Um]], per a servicis d'Illes Ultramarines dels Estats Units
* [[.Ui]], per a servicis d'Uruguai
* [[.uz]], per a servicis d'Uzbekistan

=== V ===
* [[.vu]], per a servicis de Vanuatu
* [[.Va]], per a servicis de Ciutat del Vaticà
* [[.Veu]], per a servicis de Veneçuela
* [[.vn]], per a servicis de Vietnam
* [[.vg]], per a servicis d'Illes Vèrgens Britàniques
* [[.Vi]], per a servicis d'Illes Vèrgens dels Estats Units

=== W ===
* [[.wf]], per a servicis de Wallis i Futuna

=== I ===
* [[.i grega]], per a servicis de Yemen
* [[.dj]], per a servicis de Djibouti

=== Z ===
* [[.zm]], per a servicis de Zàmbia
* [[.zw]], per a servicis de Zimbaue

=== atres ===
* [[.aq]], per a servicis d'Antàrtida
* [[.bv]], per a servicis d'Illa Bouvet
* [[.cs]], per a servicis de Checoslovàquia
* [[.dd]], per a servicis de República Democràtica Alemanya (mai va arribar a usar-se)
* [[.gf]], per a servicis de Guayana Francesa
* [[.Gr]], per a servicis de Montanya Athos
* [[.mq]], per a servicis de Martinica
* [[.sj]], per a servicis de Svalbard i Jan Mayen
* [[.zr]], per a servicis de Zaire

==== Llocs sense domini d'internet propi ====
* [[.Ge]], per a servicis d'Abjasia
* [[.Sota]], per a servicis de Galmudug, Maakhir, Puntland i Somalilandia

== Vore també ==
* [[Nom de domini internacionalisat]]
* [[Anex:Dominis d'Internet|Llista de dominis d'Internet]]
* [[Registre de dominis]]
* [[Domainer]]
* [[Domain hack]]
* [[ICANN]]
* [[Uniform Resource Locator]]
* [[World Wide Web]]
* [[Pàgina web]]
* [[Lloc web]]

[[Categoria:Dominis d'Internet]]

Sant Vicent Ferrer

2010-02-23T14:59:21Z

217.130.246.186:

[[Image:Sant_vicent_ferrer.jpg‎|right|thumb|'''Sant Vicent Ferrer''', patro del [[Regne de Valencia]]]]
'''Sant Vicent Ferrer''', flare dominic, patro del [[Regne de Valencia]], naixque en [[Valencia]] el 23 de Giner de [[1350]] i muigue en [[Vannes]] ([[França]]), el 5 d'abril de [[1419]]. Reb el seu nou per naixer el dia de la festivitat d'altre sant valencia: Sant [[Vicent Martir]] el 23 de Giner. Fill del Notari Guillem Ferrer, i Constancia Miguel, que tingueren tres filles i tres fills ([[Bonifaci Ferrer]]) i Vicent Ferrer. este ultim va naixer a acabar de patir la ciutat la pesta negra. Pertenyien a una familia acomodada del cap i casal. Estaben ben relacionats enn les classes altes, i alllo li va permetre un bauteig ab ilustres padrins i el "benefici de Santa Anna" en la Parroquia de Sant Tomás.

==Biografia==
Els seus primers estudis foren en [[Valéncia]], aon s'inicia en "estudis de latinitat".

En febrer de [[1367]] pren l'habit tras ingresar al convent dels Domenec (ordre de predicadors OP).

De [[1368]] a [[1375]] els seus superiros lenvien a ampliar estudis en [[Lerida]], [[Barcelona]] i [[Toulouse]]. En [[Lerida]] dona classes com professor de Lógica, ja que en aquella epoca s'encontraba en esta ciutat l'Estudi General de la [[Corona d'Aragó]]. '''Sant Vicent Ferrer''' fon qui fundà l’[[Universitat de Valencia]]. I ho feu en l’any [[1411]] i fa ara vora sis segles. Curiosament, este fet tant important, la creacio de l’Estudi General, la seua fundacio per '''Sant Vicent Ferrer''', ha segut ocultat i silenciat per l’[[Universitat de Valencia]], que fa poc celebrà el V centenari de la mateixa. De sobte fan desapareixer 90 any de sa vida academica, de sa historia. Aixina s’escriu, s’interpreta i se manipula moltes voltes l’historia, inclus per part d’aquells que es creuen en possessio de la veritat cientifica i el dogma.

Decidi en son eloquencia i dots de persuacio la resolucio del Compromis de Casp, per la que es determinà la succesio a la [[Corona d’Arago]], qüestio dinastica i politica molt greu en aquell moment, i ajudà a resoldre el Cisma d’Occident, que fon el gran escandal de l’Esglesia Catolica migeval.

No conegam be els valencians la vida i obra, l’importancia historica, de Sant Vicent dins de la societat civil, de la societat politica i de la societat religiosa valenciana de son temps. No conegam tampoc la gran llavor d’evangelisacio que va fer recorrent a peu no sols [[Espanya]], tambe bona part d’[[Europa]], faena a la que se dedicà en exclusivitat, molt tart, quan ya havia complit 50 anys, que en aquell temps era mes de la mijana de vida de la gent. Lo que desgraciadament sabem de '''Sant Vicent Ferrer''' es una gran mentira: que quan se n’anà de [[Valencia]] s’espolsa les espardenyes. Cap historiador, cap biograf del sant, conta en ninguna part i moment que aixo passara. Nomes u, l’historiador Diago diu que ell una volta va sentir que díen, que corria un remor, de que Sant Vicent un dia es cabrejà de la manera de ser dels [[valencians]], i al eixir de [[Valencia]] se llevà les espardenyes i se les espolsà, en senyal de que no volia tornar a saber res mai mes d’aci. I este simple remor es lo unic que ha quedat gravat a foc en la ment dels [[valencians]]. Apart de que cap historiador ho documenta, cal apuntar aci que aixo de les espardenyes es una llegenda que se diu i s’ha escrit de casi tots el sants d’Italia. En cadascu dels seus pobles se conta lo mateix, pero canviant-li el nom al sant.

==Vida==
Vicent Ferrer era una persona molt especial, no li agradava gens estar dins del Convent, sempre estava amunt i avall, ficant-se o ficant-lo la gent en mil lios. Tenia una gran fortalea fisica, era [[vegetarià]], mai menjà carn, no va patir cap malaltia, a sols de vell va patir de varius, i anava a peu a tots els llocs. Sos sermons, carregats de ciencia biblica, arribaren a durar fins a set i huit hores sense parar de parlar i sense microfon. De nit se gitava sempre damunt d’algo dur i per coixi se ficava la [[Biblia]] i una pedra. S’alçava molt mati tots els dies. Quan anava als pobles, dia Misa i estava en deu tot el mati, sense parar de parlar. Al migdia, per a menjar, prenia encisam i fruites. El seu prestigi d’home de [[ciencia]] i pau feu que ya molt jove el buscaren per a arreglar problemes i confictes. Fea d’home bo en molts dels conflictes que existien en son temps. Quan predicava pels pobles, sempre, despres de dinar, en privat se dedicava a vore a aquelles persones o families que estaven enfrontades o tenien pendents pleits de qualsevol tipo. El Consell de la Ciutat de [[Valéncia]], preocupat pel fenomen de la prostitucio, important ya en aquell [[segle XV]] i no tobant manera de solventar-lo, acordà – i aixina consta en el Llibre de Consells i Deliveracions – donar-li poders i diners a Sant Vicent per a resoldre el problema. Per ad elles feu un barri apartat – prop de la Porta Nova, tot ell rodejat d’un mur – i unes normes – per eixemple, durant la [[Semana Santa]] tenien que estar tancades totes en casa sense treballar- ab la prohibicio expresa de que no anaren rodant pels carrers ni entrant en les cases. Lo que tingueren que fer, ho feren sempre dins d’aquell barri, que hui es precisament el que conegam per barri Chino o barri del Pilar, ya que com descriuen distints historiadors, el solar escollit per a fer aquell barri era un camp de moreres que estava junt a la muralla de la ciutat. Al mateix temps, en diners del Consell de la Ciutat, anava fent-los la dot a aquelles dones de la vida i casant-les en chics fadrins, conseguint que algunes abandonaren la prostitucio. Igualment pacificà les cruels guerres i banderies que n’hi havien en [[Valéncia]], entre els Centelles i els Vilaragut, per lo que el territori estava alçat i vivint una permanent guerra civil.

==Creacio d' Espanya==
Gracies a '''Sant Vicent Ferrer''' existix hui [[Espanya]], es fundà [[Espanya]]. Més, en este punt, hem de subrallar un fet que sempre fa pensar. [[Arago]], [[Catalunya]] i [[Valencia]] tenien que enviar els seus compromisaris a debatre i votar quin dels candidats tenia el millor dret per a heretar la [[Corona d’Arago]]. '''Sant Vicent Ferrer''' anà per el cupo que corresponia a [[Valencia]], pero, desgraciadament no escollit pels valencians. El Parlament [[valencià]] estava dividit en dos – es una connotacio historica dels valencians estar sempre dividits i enfrontats – i no se ficaven d’acort en nomenar la terna que tenia que anar a Casp. El Parlament de dins tenia els seus candidats i el Parlament de fora, que es reunia en [[Paterna]], tenia una atra terna. Com no se ficaven d’acort, el Parlament de [[Catalunya]] propongue, i el d’[[Arago]] acceptà, que en nom de [[Valencia]] acudiren a Casp: '''Sant Vicent Ferrer''', [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Protestà el Parlament de [[Valencia]] per lo que entenia una intromissio i el Parlament de dins propongue a [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i [[Arnaldo Conques]]. Aragonesos i catalans no acceptaren esta proposta, per ser la de la mitat del Parlament de [[Valéncia]], i al final decidiren conjuntament que fora el Governador i el Justicia d’Arago els qui nomenara la terna que deuria acodir a Casp: [[Bonifaci Ferrer]], [[Giner Rabasa]] i '''Sant Vicent Ferrer'''.<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20090420/opinion/vicente-ferrer-compromiso-caspe-20090420.html Artícul de l'academic de la RACV Gómez Bayarri]</ref>

==Cisma d'Occident==
I fon la decisiva intervencio de''' Sant Vicent Ferrer''' la que va resoldre tambe el Cisma d’Occident en l’Iglesia, on hi havia tres Papes, produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d’una obediencia o atra. Cadascu seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d’[[Arago]], com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d’obediencia al Papa [[Benedicte XIII]], el seu amic, l’aragones [[Papa Luna]]. Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpignan]], que va ser el final del [[Papa Luna]], qui va tindre’s que retirar a [[Penyiscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[Paris]], a '''Sant Vicent Ferrer''' quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unio i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara mes, quatre voltes benaventurat..."

==Testament==
Desconegut tambe per els valencians son testament espiritual als valencians. Ya en el llit de la mort, en [[Vannes]], [[França]], en el delirium mortis, s'alçà del llit i s'en volgue anar a [[Valencia]] a morir, volia morir en la terra on va naixer, pero no pogue. Dies abans, conscient encara, va fer dos testaments, un general, per a tots els qui l'acompanyaven i un atre per a [[Valencia]] i els [[valencians]]. Demanà als [[valencians]] que anaven en companyia d'ell en l'Escola de Penitents que entraren en son quarto i els va dirigir unes paraules, que segons el pare canonge i historiador [[Josep Sanchis Sivera]], foren estes: "Sempre ha ocupat ma patria lloc preferent en mon cor; per ad ella han segut sempre mos afans, continuament els he socorregut, i moltes de mes oracions han anat sempre encamidades a son major be i felicitat. No tan facilment s'oblida el lloc on es veu la llum primera, on es reben les caricies de la mare; mon major pesar es el morir llunt del lloc d'on vaig naixer i deprengui el cami de les virtuts, que he caminat tota ma vida. Si alla formi mon cor, tambe fortifiqui m'anima per a mamprendre l'apostolat que [[Deu]] m'encomanà. ¡ Pobre patria meua !, no puc tindre el plaer de que mos ossos descansen en sa falda; pero digau ad aquells ciutadans que muic dedicant-los mos recorts, prometent-los una constant assistencia, i que mos continues oracions allà en el cel seran per ad ells, als que mai oblidare. En totes ses desgracies, en tots sos pesars, yo els conhortare, yo intercedire per Valencia. Que vixquen tranquils, que ma proteccio no els faltarà mai mes. Digau a mos benvolguts germans que miuc beneint-los i dedicant-los mon ultim sospir." D'esta manera digue adeu Sant Vicent als valencians, prometent-los assistencia eterna en el cel, davant de Deu, per a cada u d'ells, de tots els temps.
==Profecia==
Sant Vicent fon un sant, ademes, de molt milacrer. Tenia poder taumaturgic. Sos predicars solia acompanyar-los de milacres. Milacres per a que la gent creguera. Eren signes extraordinaris que mantenien la fe de la gent tan depauperada i desnutrida pels conflictes interns i escandalosos de l'Iglesia, com el Cisma d'Occicent. En sos proces de canonisacio foren testimoniats, per testics directes dels milacres, mes de 800 milacres, quan nomes ha requerit l'Iglesia dos milacre per al proces. I fon atre [[valencià]], el Papa [[Calixt III]], complint-se atra profecia de Sant Vicent, qui el canonisà.

==Notes==
{{listaref}}
== Enllaços externs ==
*[http://www.centenardelaploma-manises.com/biografies.htm Diari de Valencia i de El pare Sant Vicent Ferrer de Baltasar Bueno i Tarrega].

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria: Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Sants d'Espanya]]
[[Categoria:Sants de Valéncia]]
[[Categoria:Sants valencians]]

1783

2010-02-23T14:55:13Z

217.130.246.186: /* Naiximents */

{{any}}

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*[[Vicent Doménech]] (El Palleter)

== Decesos ==
*

[[Categoria:Segle XVIII]]

Vicent Doménech

2010-02-23T14:54:02Z

217.130.246.186:

[[Image:Palleter.jpg‎|thumb|right|250px|'''Vicent Doménech''' en els jardins de [[Guillem de Castro]] al costat de les [[Torres de Quart]]]]
[[Image:Memoria del Palleter.JPG|250px|right|thumb|<center>[[Plaça de les Panses]]</center>]]
'''Vicent Doménech''', conegut pel sobrenom de '''''"El Palleter"''''' fon un personage popular i destacat en la [[Guerra de la Independència Espanyola]] i que, segons la tradició, seria el primer a alçar el seu crit de revolta contra els [[França|francesos]] en [[Valéncia]].

Doménech, fon un llaurador naixcut en [[Paiporta]] en [[1783]], que als huit anys es va traslladar al barri de [[Patraix]] en uns familiars.

La seua indumentària consistia en un trage de llaurador, un saragüells, en una faixa roja en la cintura.

El seu treball consistia a vendre palletes inflamables (ofici que donaria nom al seu malnom).

== Els precedents ==

[[Espanya]] invadida per [[Napoleó]] En [[1807]], [[Napoleó]] i [[Manuel Godoy]], ministre del rei [[Carles IV d'Espanya]], firmen el [[Tractat de Fontainebleau]], a través del qual es permetia que les tropes franceses passaren per [[Espanya]] per a invadir [[Portugal]]. Una vegada instalat l'eixèrcit francés en terres peninsulars, Godoy va ser conscient que es tractava d'una invasió. El [[2 de maig de 1808]] es produïx una sublevació popular en [[Madrit]] i més tart en unes atres zones. En [[Valéncia]] seria el dia 23.

== Valéncia i la guerra en els francesos ==
La invasió napoleònica va produir una guerra en sol valencià, en totes les conseqüències demogràfiques i econòmiques dels conflictes d'estos tipos: matances, fams, epidèmies, destruccions, requises de collites i imposts dels eixèrcits combatents exigits als pobles.

== La Junta Suprema de Govern ==
El [[25 de maig]] de [[1808]] es crec la Junta Suprema de Govern, Organisme creat per tot el [[Regne de Valéncia]] , en atribucions omnímodes i independents de tota atra autoritat. Al cap es trobava el [[Comte de la Conquesta]], estava integrada per militars, i alguns notables de [[Valéncia]].

Darrere de distints acontenyiments, el mateix 25 de maig, es trau la [[Real Senyera]] segons el costum, a la comitiva es van afegint banderes fetes a propòsit i es recorre tota la ciutat. En els dies següents s'establixen relacions diplomàtiques en representants anglesos i organisa l'eixercite.

== El 23 de maig de 1808 ==

En la [[placeta dels Panses]], junt a l'iglésia de la [[Companyia]], diverses vegades a la semana arribava el correu i la prensa des de [[Madrit]], allí es reunia la gent pera llegir en comú la gasseta. L'ambient ya estava tens, arribant dies abans alguns rectors a invitar és els seus sermons al poble a defendre la seua terra enfront del francés, com fon el cas del [[pare Rico]] en la pedania de [[Beniferri]].

Dies abans es podien llegir pasquins per tota la ciutat en el text següent:

{{cita|La valenciana arrogància 
Sempre ha tingut per punt 
No oblidar-se de Sagunt 
I recordar-se de Numancia. 
Francesos aneu a França, 
deixeunos en la nostra llei, 
Que en tocant Dèu i al Rei, 
A les nostres cases i llars, 
Tots som militars, 
I formem una grey.}}

El dia 23, la multitut se congregava en la nomenada plaça, en arribar la prensa se va començar a llegir en veu alta i darrere de saber-se que el rei havia abdicat en favor del francés, tots els presents van callar, durant uns minuts ningú Deya una paraula, al poc, algú va cridar "VIXCA [[FERRAN VII]]", al moment, va estendre un gran bardoll i la multitut va començar a recórrer els carrers cridant el nom de [[Ferran VII]].

Pels carrers una enorme multitut proclamava, '''"Vixca Ferran VII muiga Napoleó"'''. La situació va portar al capità General a cridar a la casa de l'Audiència (hui Palau de la Generalitat) a alguns notables de la ciutat i allí convocar Acort.

La gentada s'acumulava en la porta i, en vore que les autoritats no pareixien dispostes a declarar la guerra, la multitut va enviar un representant. L'elegit va ser el franciscà pare Rico, a l'Acort se li va exigir que reclutara a files als hòmens de 16 a 40 anys, traure la [[Real Senyera]] (declaració de guerra), cremar el paper sagellat per Murat i firmar en nom del llegitime rei, [[Ferran VII]].

Mentres dins es mostraven indecisos, '''El Palleter''', fora entre la multitut, es desenrolla la faixa encarnà que portava cenyida, la trosseja i repartixc entre els seus companyons, i guardant el tros més gran pera si mateix lo posa en la punta d'una canya; a abdós costats posa una estampa, per un la "[[Mare de Dèu dels Desamparats]]" (La [[Mare de Dèu dels Desamparats]]) que ell mateix tenia i per l'atra, de [[Ferran VII]] que havia agafat en el comerç d'un cert Beneyto.

Arbora '''Vicent Doménech''' la seua "bandera" entre aclamacions de qualsevol tipo que no cessaven al seu voltant, es dirigixc Vicent cap a la [[Plaça del Mercat]]. Arriben a la casa on es ven paper sagellat i Vicent, demana que se l'entreguen tot, i prenent un plec, puja sobre una cadira, ho trenca davant d'una multitut i diu a crits

{{cita|'''" UN POBRE PALLETER LI DECLARA LA GUERRA A NAPOLEÓ: VIXCA [[FERRAN VII]], I MUIGUEN ELS TRAIDORS!!”'''}}

Els seus companyons fan miquetes tot el paper sagellat ho tiren al sol i ho chafen en menyspreu, borrant d'esta manera la nota manada posar pel Consell de Castella, que Deya:” Valga per al govern del lloctinent General del Reyno”

Darrere de l'alçament del [[Comunitat valecniana|poble valencià]], simbolisat en El Palleter, contra l'orde donada pel govern de [[Madrit]] de reconéixer per rei d'[[Espanya]] a [[José Bonaparte]], i forçat per la iniciativa popular, darrere de diversos intents d'emetre un comunicat que no molestara als francesos, l'Acort va declarar de facto la guerra a [[Napoleó]] el mateix 23 de maig del [[1808]] i, va proclamar en bando, [[rei d'Espanya]] i [[Índies]] a [[Ferran VII]], aixina com l'allistament.

La ciutat de [[Valéncia]] va ser de les últimes a caure en mans franceses, en el tercer siti, resistint fins quasi el final de la guerra i rebujant a l'eixercite francés en les dos prèvies.

{{cita| Tot lo resumix un soldat francés, '''Pierre Doubon''', en carta a un germà: «'''Hem atacat [[Valéncia]] i quan mosatros esperàvem “mollese” mos hem trobat una resistència sense igual. No hi ha en lo món vila forta, castell sense fortalea que hi haja defensa més activa ni més “opiniatre” (obstinada). Els [[valencians]] s'han defés en honor i s'han batut en una heroïcitat sense igual. Un estable és mon “tombeau”...»}}

'''Vicent Doménech''' segons algunes fonts, va ser ajusticiat abans d'acabar la guerra.

== '''La guerrilla contra el francés''' ==

En [[Valéncia]], com en la resta del territori peninsular, es va establir una forma eficaç de lluitar contra l'eixercit francés. Consistia en ràpits atacs per sorpresa de partides formades per gents del poble sense formació militar. Van actuar en contundència i van representar una perpètua preocupació per als francesos, constantment assaltats en les seues retaguàrdia i en els seus combois d'aprovisionament. La complexa orografia de l'interior de les [[Comunitat valenciana|províncies valencianes]], va servir de soport pera les seues accions. Els principals i més actius enclavaments dels guerrillers valencians es trobaven en [[Xàbia]], [[Vall d'Albaida]], [[Bocairent]] i [[Cofrents]].

== Enllaços externs ==

*[http://www.valenciahui.com/opinion/vicentesimo.php/2008/05/02/mayo_de_1808_idos_siglos artícul de [[Vicente Lluis Simó Santonja]] en [[Valéncia Hui]]]
*[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p250/00364918779958517427857/index.Htm Els successos de Valéncia]

[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Biografies]]

Vicent Doménech

2010-02-23T14:53:22Z

217.130.246.186:

[[Image:Palleter.jpg‎|thumb|right|250px|'''Vicent Doménech''' en els jardins de [[Guillem de Castro]] al costat de les [[Torres de Quart]]]]
[[Image:Memoria del Palleter.JPG|250px|right|thumb|<center>Plaça de les Panses>/center>]]
'''Vicent Doménech''', conegut pel sobrenom de '''''"El Palleter"''''' fon un personage popular i destacat en la [[Guerra de la Independència Espanyola]] i que, segons la tradició, seria el primer a alçar el seu crit de revolta contra els [[França|francesos]] en [[Valéncia]].

Doménech, fon un llaurador naixcut en [[Paiporta]] en [[1783]], que als huit anys es va traslladar al barri de [[Patraix]] en uns familiars.

La seua indumentària consistia en un trage de llaurador, un saragüells, en una faixa roja en la cintura.

El seu treball consistia a vendre palletes inflamables (ofici que donaria nom al seu malnom).

== Els precedents ==

[[Espanya]] invadida per [[Napoleó]] En [[1807]], [[Napoleó]] i [[Manuel Godoy]], ministre del rei [[Carles IV d'Espanya]], firmen el [[Tractat de Fontainebleau]], a través del qual es permetia que les tropes franceses passaren per [[Espanya]] per a invadir [[Portugal]]. Una vegada instalat l'eixèrcit francés en terres peninsulars, Godoy va ser conscient que es tractava d'una invasió. El [[2 de maig de 1808]] es produïx una sublevació popular en [[Madrit]] i més tart en unes atres zones. En [[Valéncia]] seria el dia 23.

== Valéncia i la guerra en els francesos ==
La invasió napoleònica va produir una guerra en sol valencià, en totes les conseqüències demogràfiques i econòmiques dels conflictes d'estos tipos: matances, fams, epidèmies, destruccions, requises de collites i imposts dels eixèrcits combatents exigits als pobles.

== La Junta Suprema de Govern ==
El [[25 de maig]] de [[1808]] es crec la Junta Suprema de Govern, Organisme creat per tot el [[Regne de Valéncia]] , en atribucions omnímodes i independents de tota atra autoritat. Al cap es trobava el [[Comte de la Conquesta]], estava integrada per militars, i alguns notables de [[Valéncia]].

Darrere de distints acontenyiments, el mateix 25 de maig, es trau la [[Real Senyera]] segons el costum, a la comitiva es van afegint banderes fetes a propòsit i es recorre tota la ciutat. En els dies següents s'establixen relacions diplomàtiques en representants anglesos i organisa l'eixercite.

== El 23 de maig de 1808 ==

En la [[placeta dels Panses]], junt a l'iglésia de la [[Companyia]], diverses vegades a la semana arribava el correu i la prensa des de [[Madrit]], allí es reunia la gent pera llegir en comú la gasseta. L'ambient ya estava tens, arribant dies abans alguns rectors a invitar és els seus sermons al poble a defendre la seua terra enfront del francés, com fon el cas del [[pare Rico]] en la pedania de [[Beniferri]].

Dies abans es podien llegir pasquins per tota la ciutat en el text següent:

{{cita|La valenciana arrogància 
Sempre ha tingut per punt 
No oblidar-se de Sagunt 
I recordar-se de Numancia. 
Francesos aneu a França, 
deixeunos en la nostra llei, 
Que en tocant Dèu i al Rei, 
A les nostres cases i llars, 
Tots som militars, 
I formem una grey.}}

El dia 23, la multitut se congregava en la nomenada plaça, en arribar la prensa se va començar a llegir en veu alta i darrere de saber-se que el rei havia abdicat en favor del francés, tots els presents van callar, durant uns minuts ningú Deya una paraula, al poc, algú va cridar "VIXCA [[FERRAN VII]]", al moment, va estendre un gran bardoll i la multitut va començar a recórrer els carrers cridant el nom de [[Ferran VII]].

Pels carrers una enorme multitut proclamava, '''"Vixca Ferran VII muiga Napoleó"'''. La situació va portar al capità General a cridar a la casa de l'Audiència (hui Palau de la Generalitat) a alguns notables de la ciutat i allí convocar Acort.

La gentada s'acumulava en la porta i, en vore que les autoritats no pareixien dispostes a declarar la guerra, la multitut va enviar un representant. L'elegit va ser el franciscà pare Rico, a l'Acort se li va exigir que reclutara a files als hòmens de 16 a 40 anys, traure la [[Real Senyera]] (declaració de guerra), cremar el paper sagellat per Murat i firmar en nom del llegitime rei, [[Ferran VII]].

Mentres dins es mostraven indecisos, '''El Palleter''', fora entre la multitut, es desenrolla la faixa encarnà que portava cenyida, la trosseja i repartixc entre els seus companyons, i guardant el tros més gran pera si mateix lo posa en la punta d'una canya; a abdós costats posa una estampa, per un la "[[Mare de Dèu dels Desamparats]]" (La [[Mare de Dèu dels Desamparats]]) que ell mateix tenia i per l'atra, de [[Ferran VII]] que havia agafat en el comerç d'un cert Beneyto.

Arbora '''Vicent Doménech''' la seua "bandera" entre aclamacions de qualsevol tipo que no cessaven al seu voltant, es dirigixc Vicent cap a la [[Plaça del Mercat]]. Arriben a la casa on es ven paper sagellat i Vicent, demana que se l'entreguen tot, i prenent un plec, puja sobre una cadira, ho trenca davant d'una multitut i diu a crits

{{cita|'''" UN POBRE PALLETER LI DECLARA LA GUERRA A NAPOLEÓ: VIXCA [[FERRAN VII]], I MUIGUEN ELS TRAIDORS!!”'''}}

Els seus companyons fan miquetes tot el paper sagellat ho tiren al sol i ho chafen en menyspreu, borrant d'esta manera la nota manada posar pel Consell de Castella, que Deya:” Valga per al govern del lloctinent General del Reyno”

Darrere de l'alçament del [[Comunitat valecniana|poble valencià]], simbolisat en El Palleter, contra l'orde donada pel govern de [[Madrit]] de reconéixer per rei d'[[Espanya]] a [[José Bonaparte]], i forçat per la iniciativa popular, darrere de diversos intents d'emetre un comunicat que no molestara als francesos, l'Acort va declarar de facto la guerra a [[Napoleó]] el mateix 23 de maig del [[1808]] i, va proclamar en bando, [[rei d'Espanya]] i [[Índies]] a [[Ferran VII]], aixina com l'allistament.

La ciutat de [[Valéncia]] va ser de les últimes a caure en mans franceses, en el tercer siti, resistint fins quasi el final de la guerra i rebujant a l'eixercite francés en les dos prèvies.

{{cita| Tot lo resumix un soldat francés, '''Pierre Doubon''', en carta a un germà: «'''Hem atacat [[Valéncia]] i quan mosatros esperàvem “mollese” mos hem trobat una resistència sense igual. No hi ha en lo món vila forta, castell sense fortalea que hi haja defensa més activa ni més “opiniatre” (obstinada). Els [[valencians]] s'han defés en honor i s'han batut en una heroïcitat sense igual. Un estable és mon “tombeau”...»}}

'''Vicent Doménech''' segons algunes fonts, va ser ajusticiat abans d'acabar la guerra.

== '''La guerrilla contra el francés''' ==

En [[Valéncia]], com en la resta del territori peninsular, es va establir una forma eficaç de lluitar contra l'eixercit francés. Consistia en ràpits atacs per sorpresa de partides formades per gents del poble sense formació militar. Van actuar en contundència i van representar una perpètua preocupació per als francesos, constantment assaltats en les seues retaguàrdia i en els seus combois d'aprovisionament. La complexa orografia de l'interior de les [[Comunitat valenciana|províncies valencianes]], va servir de soport pera les seues accions. Els principals i més actius enclavaments dels guerrillers valencians es trobaven en [[Xàbia]], [[Vall d'Albaida]], [[Bocairent]] i [[Cofrents]].

== Enllaços externs ==

*[http://www.valenciahui.com/opinion/vicentesimo.php/2008/05/02/mayo_de_1808_idos_siglos artícul de [[Vicente Lluis Simó Santonja]] en [[Valéncia Hui]]]
*[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p250/00364918779958517427857/index.Htm Els successos de Valéncia]

[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Biografies]]

1968

2010-02-23T14:46:03Z

217.130.246.186: /* Naiximents */

{{any}}

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*[[Tony Hawk]]

== Decesos ==
*

[[Categoria:Segle XX]]

Tony Hawk

2010-02-23T14:45:44Z

217.130.246.186:

[[Image: Tony_Hawk_and_Lhotse_Merriam_by_David_Shankbone.jpg‎|thumb|right|180px|'''Tony Hawk''' junt a la seua dona, Lhotse Merriam]]
'''Anthony Frank "Tony" Hawk''' (naixcut el [[12 de maig]] de [[1968]] en [[San Diego]], [[Califòrnia]]) és un [[skateboarding|patinador]] estatunidenc. Es considerat el millor Skater del mon en rampa (half pipe) ademés d'un dels més versàtils i habilidosos, també es considerat un dels millors en el vertical skateboarding, degut a la seua gran habilitat.

== Biografia ==
Hawk entrà al mon del [[skate]] gràcies al seu germà (Dani Hawks Brou) i al seu amic (Kim Oky). El propi Hawk se descriu en la seua biografia com ''un malensomi''. Era hiperactiu i molt exigent en ell mateix. Als sis naixcut per al [[béisbol]]. Els seus pares, preocupats, demanaren l'ajuda d'un sicòlec escolar, que els digué que el seu fill tenia la ment d'un adult atrapada en un cos d'un chiquet de huit anys. Als 9 anys, el seu germà li regalà un monopatí que li canviaria la vida.

Tony anava a practicar tots els dies en son pare als skate parks propencs. Més tart, abdós fundaren la ''California Amateur League'' i la ''National Skateboard Association''. Les qualitats de Tony en el monopatí eren innates i als 12 anys ya tenia promotors que finançaven la seua carrera. En 14 era professional i als 16 anys Tony Hawk era el millor skateboarder del mon estant en l'equip de Bones Brigade.

En abril de [[1990]] se casa ab Cindy Dunbar, la seua primera esposa i, dos anys més tart, naix el seu primer fill, Riley, quant contava en 24 anys. En eixe mateix any, Tony funda la companyia [[Birdhouse Skateboards|Birdhouse]] junt a un ex-membre de l'equip [[Powell Peralta]], Per Welinder. Dos anys més tart se divorcia de Cindy y Birdhouse no dona senyals d'haver conseguit una bona arrancada en el mercat. La família Hawk se muda a [[Phoenix]] en [[1996]] on se casa en Erin Lee. Allí, Birdhouse començaria a obrir-se camí en el mon de les companyies de skate gràcies, en part, a acorts en empreses del sector com [[Adio]].

En [[1998]], funda Hawk Clothing, pero en [[2001]], esta companyia de roba i calçat skate seria venguda a [[Quiksilver]], multinacional [[francesa]] en la que Hawk és el líder indiscutible junt al rei del [[surf]], el també estatunidenc [[Kelly Slater]]. També fon un dels primers patinadors en tindre el seu propi model de sabates professional, produïts per Airwalk (el primer fon Natas Kaupas en [[Etnies]], el segon [[Steve Caballero]] en [[Vans|Vans 1]]). [[1999]] seria un bon any per a Tony Hawk. Naix el seu segon fill, Spencer, i firma un acort en [[Activision]] per a la creació d'un [[videojoc]], [[Tony Hawk's Pro Skater]] per a [[Nintendo 64]], primera part de les exitoses series de videojocs inspirades a partir d'un somi que tingué Tony on podia realisar salts enormes i probes irreals. Tony Hawk Keegan, el seu tercer fill naix el [[18 de juliol]] de [[2001]]. Se divorcià de la seua segon esposa, Erin, en [[2004]] i en giner de [[2006]] se casa en Lhotse Merriam en l'illa de [[Tavarua]] .

=== Competicions ===
Per a l'any [[2004]], Tony Hawk ya ha guanyat una competició i inventat numeroses piruetes històriques. En [[1985]], aterrisà el primer ''720'' (720 graus, o 2 voltes completes), i en [[1999]], se convertí en el primer patinador en conseguir completar un ''900º'' (900 graus, 2.5 voltes), on se li considerà com un immortal en el mon del skate. Açò ocorregué en la competència de Millor Truc en els [[X Games]] d'eixe any. També ha inventat gran varietat de trucs com el Madonna, Benihana, variacions de Airwalk, Stalefish, entre atres.
Ha viajat al Sol (astre), tot gràcies al seu manager, Arnau fillat que el feu aplegar a lo més alt.

== Videojoc ==
'''Tony Hawk''', junt a [[Activision]] i Neversoft, crearen un videojoc de skate, i este fon considerat un dels millors jocs de deport per a consoles. La primera entrega és ''[[Tony Hawk's Pro Skater]]'' on no només Tony participaria sino atres grans skaters com [[Kareem Campbell]], [[Jamie Thomas]], [[Chad Muska]], [[Elissa Steamer]], [[Bucky Lasek]], [[Bob Burnquist]], [[Andrew Reynolds]], [[Geoff Rowley]] o [[Rune Glifberg]], entre atres. Gràcies l'èxit del videojoc, decidixen traure la segona part ''[[Tony Hawk's Pro Skater 2]]'' on alguns dels personages participarien i alguns nous com: [[Steve Caballero]], [[Eric Koston]] o [[Rodney Mullen]].

''[[Tony Hawk's Pro Skater 3]]'' per a [[PlayStation]], [[PlayStation 2]], [[Xbox]] i [[Gamecube]], és la tercera part de la saga del joc on nous skaters apareixen com [[Bam Margera]]. Després li seguix ''[[Tony Hawk's Pro Skater 4]]'' quarta part en un skater més Mike Vallely. Més tart, ix al mercat ''[[Tony Hawk's Underground]]'' un joc completament diferent als anteriors, en llibertat de moviments com baixar-se del monopatí, conduir coches i atres vehículs. Ademés, desapareix la saga Pro Skater per a donar pas a l'Underground. La seua segona part és ''[[Tony Hawk's Underground 2]]'' que incloïa el ''World Destruction Tour'' en nous skaters com Wee-Man. En 2005 apareix ''[[Tony Hawk's American Wasteland]]'' i, a l'any següent, ''[[Tony Hawk's Downhill Jam]]'' (per a [[PSP]] , [[PlayStation 2]], [[PlayStation 3]], [[XBOX]], [[XBOX 360]] i [[Wii]]),després apareix ''[[Tony Hawk's Project 8]]'' per a les mateixes consoles pero també per a la wii. L'última entrega és ''[[Tony Hawk's Proving Ground]]'' (Xbox 360, PlayStation 3, PlayStation 2, Wii i [[Nintendo DS]]), llançada en octubre de [[2007]].

== Aparicions en cine i televisió ==
*En la película 'Al filo del abismo'([[1989]]) és el jove skater Buddy.
*Aparegué en les películes Jackass: The Movie i Jackass 2.
*En la película [[El chico nuevo]].
*En el vídeo clip ''I´m just a kid de simple plan''.
*En un episodi de la serie [[CSI: Crime Scene Investigation]].
*En el capítul 300 de '''[[Los Simpson]]''': L'emancipació.
*En la película 'Thrashin' és un dels patinadors que apareixen en la seqüencia de la piscina.
*En la película de Drake i Josh drake i josh van a hollywood.
*En el primer episodi de Lo que me gusta de ti (What i like about you).
*En el episodi vint de [[Scarred]].
*En alguns episodis de [[Jackass]].
*En alguns episodis de [[Viva la Bam]].
*En un episodi de [[Todo eso y más]].
*En un episodi de Complete Savages.
*En un episodi de Rocket Power, serie de dibuixos animats de [[Nickelodeon]], apareix Tony Hawk com un dels personages junt a Otto Rocket.
*Tony Hawk també apareix en un episodi de American Dragon, una coneguda serie de [[Disney]].
*En [[Lords of Dogtown]], és l'astronauta.
*En la película Triple XXX.
*Apareix en un episodi de ''[[Scarred]]'' de [[MTV]].
*Apareix en una película de Police Academy 4 (Loca acadèmia de Policies)
*També apareix en un episodi de Zack i Cody, gemelos en acción.
*Apareix també en un capítul de "The Naked Brothers Band", serie de Nickelodeon
*En [[drake & josh]] de [[Nickelodeon]], apareix en una escena on drake i josh roben el seu coche i després en atra escena ix reclamant-lo.

== Enllaços externs ==
*[http://www.tonyhawk.com/ Web oficial]
*[http://www.birdhouseskateboards.com Web oficial de Birdhouse Skateboards]
*[http://xstars-infox.piczo.com/?g=39000116&cr=7 Fan site]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Tony_Hawk}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Deportistes]]

Sant Vicent Màrtir

2010-02-23T14:42:45Z

217.130.246.186:

[[Image:Sanvtemartir.jpg|right]]
''Vicent, el Victoriós'', fon u del tres grans diaques que van donar la seua vida per Crist. En Llorenç i Esteve—Corona, Llorer y Victòria—forma el mes insigne triumvirat. Cobert en la dalmàtica sagrada, ostenta entre les seues mans la palma immarcesible dels màrtirs invictes.

Este màrtir celebèrrim en tota la Cristiandat, va trobar el seu panegirista en [[Sant Agustí]], [[Sant Lleó Magne]] i [[Sant Ambrós]]. I va tindre el seu cantor en el seu compatriota Prudenci, que va dedicar l'himne V del seu Peristephanon al "levita de la tribu sagrada, insigne columna del temple místic".

Vicent descendia d'una família consular d'[[Osca]], i sa mare, segons alguns, era germana del màrtir [[Sant Llorenç]]. Va estudiar la carrera eclesiàstica a [[Saragossa]], al costat del bisbe Valero. "El nostre Vicente", cantarà Prudenci, vindicant esta glòria per a [[Saragossa]], la ciutat d'[[Espanya]] que va tindre més màrtirs. [[Sant Valero]], que tenia poca facilitat d'expressió, li va nomenar Ardiaciano o primer Diaca, pera suplir-li en la sagrada càtedra.

Estem a principis del [[segle IV]], en la decena i més cruel persecució contra L'Iglésia, decretada per Diocleci i aplicada a [[Espanya]] per Dacià. Les presons, que estaven reservades abans per als delinqüents comuns, pronte es van omplir de bisbes, preveres i diaques, escriu Eusebi de Cesàrea. Era la tàctica seguida fidelment per Dacià.

En passar Dacià per [[Barcelona]], sacrifica a Sant Cugat i a la chiqueta [[Santa Eulàlia]]. Quan arriba a Saragossa, mana detindre el bisbe i al seu diaca, Valero i Vicente, i traslladar-los a [[Valéncia]]. Allí es va celebrar el primer interrogatori. Vicent respon pels dos, intrèpit i en paraula ardent. Dacià s'irrita, mana al desterro a Valeri, i Vicent és somés a la tortura del potro. El seu cos és esgarrat en ungles metàliques.

Mentres el torturaven, el juge intimava al màrtir a l'abjuració. Vicent rebujava indignat tals oferiments. El poeta de "Les Corones" posa en boca del màrtir paraules de sublim estoïcisme cristià: "T'enganyes, home cruel, si creus afligir-me en destrossar el meu cos. Hi ha algú dins de mi que ningú pot violar: un ser lliure, seré. Tu intentes destruir un got d'argila, destinat a trencar-se, pero en va t'esforçaràs per tocar el que està dins, que només està subjecte a Deu".

Dacià, desconcertat i humiliat davant d'aquella actitut, li oferix el perdó si li entrega els llibres sagrats. Pero la valentia del màrtir és inexpugnable. Exasperat de nou el Prefecte, va manar aplicar-li el suprem torment, colocar-lo sobre un llit de ferro incandescent. Res pot trencar la fortalea del màrtir que, recordant el seu paisà [[Sant Llorenç]], patix el torment sense queixar-se i bromejant entre les flames.

Ho tiren llavors a un calabós sinistre, fosc i fètit "un lloc més negre que les mateixes tenebres", diu Prudenci. Després presenta el poeta un cor d'àngels que venen a consolar el màrtir. Allumenen el cau horrible, cobrixen el sol de flors, i alegren les tenebres en les seues harmonies. Fins al carceler, commogut, es convertix i confessa Crist.

Dacià mana curar el màrtir per a sometre-lo de nou als torments. Els cristians se donen pressa en curar-lo. Pero a penes colocat en tou llit, com ell havia vaticinat, queda defraudat el tirà perque l'esperit vencedor de Vicent vola al paraís. Era el mes de giner del [[304]]. Ordena Dacià mutilar el cos i tirar-lo al mar. Pero més piadoses les onades, lo tornen a terra per a proclamar davant del món el triumf de ''Vicent l'Invicte''. El seu cult es va estendre molt per tota la cristiandat.

'''Sant Vicent''' és patró de [[Portugal]], de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i de la ciutat de [[Vicenza]] ([[Itàlia]]).

== Enllaços externs ==
[http://webcatolicodejavier.org/SanVicenteMartir.html Web d'En Javier]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria: Cultura Valenciana]]
[[Categoria: Sants d'Espanya]]
[[Categoria: Sants valencians]]

Sant Joan de la Creu

2010-02-23T14:38:41Z

217.130.246.186:

'''Juan de la Cruz, Sant''', ''Doctor de l'Iglésia'.

'''Juan de Yepes Álvarez''' ([[Fontiveros]], [[Ávila]], [[Espanya]], 24 de juny de [[1542]] – [[Úbeda]], 14 de decembre de [[1591]]).
[[Image:San Juan.jpg|thumb|rigth| '''Juan de la Cruz, Sant''']]

==Primers anys==
[[Àvila]] i concretament [[Fontiveros]] va ser la seua pàtria chicoteta. Després lo serà [[Castella]] i [[Andalusia]] la terra dels seus amors.

Es va nomenar Juan Yepes. Va nàixer en [[1542]] del matrimoni que formaven Gonzalo i Catalina; eren drapers i vivien pobres. Son pare mor pronte i la viuda es veu obligada a grans esforços pera tirar avant els seus tres fills: Francisco, Luis i Juan. Va ser inevitable l'èxodo quan es va vore que no arribava l'esperada ajuda dels parents toledans; Catalina i els seus tres fills van anar primer a [[Arévalo]] i després a [[Medina del Camp]] que és el centre comercial de [[Castella]]. Allí malviuen en molts problemes econòmics, acostant tots el muscle; pero a Juan no li van les manualitats i mostra afició a l'estudi.

==Estudis==
Entra en el [[Colege de la Doctrina]], sent acòlit de les [[Agustines de la Magdalena]], on li va conéixer el senyor [[Alonso Álvarez de Toledo]] qui ho va colocar en l'[[hospital de la Concepció]] i li costeja els estudis pera sacerdot. Els [[jesuïtes]] funden en [[1551]] el seu colege i allí va estudiar Humanitats. Es va distinguir com un discípul agut.

Juan va triar l'[[Orde del Carme]]; va prendre el seu hàbit en [[1563]] i des de llavors es va nomenar Juan de Sant Matía; estudia [[Arts]] i [[Teologia]] en la [[universitat de Salamanca]] com un alumne del colege que la seua Orde té en la ciutat. L'esplendor del claustre és notori: [[Mancio, Guevara]], [[Gall]], [[Luis de Lleó]] ensenyen en eixe moment.

==Carmelita Descalç==
En [[1567]] lo van ordenar sacerdot. Llavors té lloc la trobada fortuïta en la [[mare Teresa]] en les cases de Blas Medina. Ella ha vingut a fundar el seu segon "palomarcico", com li agradava de nomenar als seus [[convents]] carmelites reformats; porta també en ella facultats del [[General]] pera fundar dos monasteris de frares reformats i va arribar a convéncer a Juan per a unir-lo a la reforma que intentava salvar l'[[espirit del Carmelo]] amenaçat pels hòmens i pels temps. Va arribar a exclamar en goig Teresa davant de les seues monges que per a començar la reforma dels frares ya contava en "frare i mig" fent en gràcia referència a la curta estatura de Juan; l'atre frare, o frare sancer, era el prior dels carmelites de Medina, [[fra Antonio d'Heredia]].

Inicia la seua vida de carmelita descalç en [[Duruelo]] i ara canvia de nom, adoptant el de Juan de la Cruz. Passa any i mig d'austeritat, alegria, oració i silenci en casa pobre entre les [[carrasques]]. Després, l'expansió és inevitable; reclamen la seua presència en [[Esteva]], [[Pastrana]] i el colege d'estudis d'[[Alcalá]]; ha començat la sembra de l'espirit carmelità.

La monja Teresa vol i busca confessors doctes pera les seues monges; ara dispon de confessors descalços que entenen -perque lo viuen- el mateix esperit. Per cinc anys és Juan el confessor del [[convent de l'Encarnació d'Àvila]]. La confiança que la reformadora té en el reformador -encara que possiblement no va arribar a conéixer tota la fondària de la seua ànima- es vorà de manifest en les expressions que utilisa pera referir-se a ell; li nomena "senequeta" pera referir-se a la seua ciència, "santico de fra Juan" en parlar de la seua santetat, preveent que "els seus -huesecicos- faran milacres".

No podia faltar la creu; va arribar del costat que menys cabia esperar-la. Van ser els germans calçats els que lo van prendre pres, lo porten pres a [[Toledo]] on va viure nou mesos de duríssima presó. És l'hora de [[Getsemaní]], la nit de l'ànima, un periodo de madurea espiritual de l'home de Deu expressat en els seus poemes. Conseguix escapar en [[1578]] del tancament de forma dramàtica, posant audàcia i guanyant confiança en Deu, en una cordeta feta en trossos del seu hàbit i eixint per la claraboya.

En els oficis de direcció sempre apareix '''Juan de la Cruz''' com un segoner; seran els pares Gracián i Dòria els que s'encarreguen de l'organisació, Juan portarà la doctrina i cuidarà de l'espirit.

Se li veu present en la montanya de [[Jaén]], confessor de les monges en [[Beas de Segura]], a on es troba la religiosa [[Ana de Jesús]]. Després en [[Baeza]]; funda el colege pera la formació intelectual dels seus frares junt en la principal universitat andalusa. I en [[Granada]], en el convent dels Màrtirs, continuarà el seu treball d'escritor. En [[1586]] funda els descalços de [[Córdoba]], com els de [[Mancha Real]].

Consiliari del pare Dòria, en [[Segòvia]], per tres anys. Com no recordar el seu desig-exponent d'amor rendit- davant de la contemplació d'un [[Crist]] malalt!

{{cita|'''"Patir, Senyor, i ser menyspreat per Vós".'''}}

En [[1591]] la presència de fra Juan de la Cruz comença a ser non grata davant del pare Dòria. La realitat és que està quedant arraconat i fins arriba a tramar-se la seua expulsió del Carmelo.

Marcha a la montanya de [[Jaén]], en la [[Peñuela]], per a no destorbar i se planteja la possibilitat d'anar a les Índies; allí estarà més llunt. És un atre temps d'oració solitària i saborosa. La reforma carmelitana viu agitada pel modo de procedir de Dòria; a Juan li toca orar, patir i callar. Potser tindrà Deu atres plans sobre ell i està preparant-lo per a una etapa millor.

Aquella inapetència tan gran provocada per les febres persistents va provocar un mim de Deu fent que aparegueren espàrrecs quan no era el seu temps per a calmar el caprichós desig d'aquell frare que anava de camí, sense forces i mig mort de cansament, buscant un mege.

Va passar dos mesos a [[Úbeda]]. No va encertar el mege. Es va presentar l'[[erisipela]] en una cama; després va vindre la [[septicèmia]]. I al mig caminaven els frares en fredor i era notòria la falta de consideració per part del superior de la casa. Fins que va arribar el 13 de decembre, quan era de nit, que va anar al cel des del '''"femer del menyspreu"'''. Plovia.

Al final d'este resum-recort d'un frare místic que va saber i va voler aprofitar el mal per a traure be, el menyspreu dels hòmens pera fer-se més apreciat de Deu, i el mateix llenguage pera expressar l'inefable de la misteriosa intimitat en Deu en lírica paraula estremida, pense que serà bon moment per a fer menció d'algunes de les obres que li han fet figura de la cultura hispana del [[segle XVI]]. Pujada a la Mont Carmelo i Nit fosca de l'ànima que be poden considerar-se tant una obra com dos; el Càntic espiritual, Flama d'amor viva i alguns poemes i avisos.

El van canonisar en [[1726]]. [[Pius XI]] ho va fer doctor de l'Iglésia en [[1926]]. El seu gran coneixedor i admirador [[Joan Pau II]], ho va nomenar patró dels poetes

Un frare de cos sancer.

==Llibres==
*Noche oscura
*Cántico espiritual
*Llama de amor viva
*Subida al monte Carmelo
*Noche oscura del alma
*Llama de amor viva

==Vore també==
*[http://es.catholic.net/escritoresactuales/664/1956/articulo.php?id=21203 Sant Joan de la Creu de Jesús Martí Ballester]
*[http://www.misionmultimedia.com/catholic_nuevo/productos.phtml Multimedia]
* [http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/sjuandelacruz/ Portal de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes consagrat a San Juan de la Cruz]
* [http://www.divvol.org/santoral/index.php?s=1214&m=DICIEMBRE&l=A Biografía de San Juan de la Cruz en Santoral Católic de www.divinavoluntad.net]
* [http://www.enciclopediacatolica.com/j/juandelcruz.htm ''L' Enciclopedia Católica'': San Juan de la Cruz]
* [http://www.vivir-poesia.com/2003/04/san-juan-de-la-cruz/ Gran part de l' Obra Poética de San Juan de la Cruz]
* [http://cvc.cervantes.es/obref/sanjuan/default.htm ''Poesíes, San Juan de la Cruz'' en el Centre Virtual Cervantes]
* [http://www.poemasde.net/poemas-de-san-juan-de-la-cruz/ Colección de Poemes Representatius de este Reconegut Poeta Espanyol]
* [http://video.google.es/videoplay?docid=1286383962743771277&hl=es/ Cortometrage que mostra la vida del gran poeta místic Juan de la Cruz(en castellà)]

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Sants d'Espanya]]
[[Categoria: Sants andalusos]]

1591

2010-02-23T14:33:53Z

217.130.246.186: /* Decesos */

{{any}}

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*[[San Juan de la Cruz]]

[[Categoria:Segle XVI]]

1542

2010-02-23T14:33:31Z

217.130.246.186: /* Naiximents */

{{any}}

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*[[San Juan de la Cruz]]

== Decesos ==
*

[[Categoria:Segle XVI]]

Sant Joan de la Creu

2010-02-23T14:32:49Z

217.130.246.186:

2008

2010-02-23T14:28:08Z

217.130.246.186: /* Decesos */

{{any}}

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*[[Rafael Azcona]]
*[[Ramón Arnau García]]

[[Categoria:Segle XXI]]

1925

2010-02-23T14:27:42Z

217.130.246.186: /* Naiximents */

{{any}}

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*[[Vicente López Rosat]]
*[[Emili Miedes]]
*[[Ramón Arnau García]]

== Decesos ==
*

[[Categoria:Segle XX]]

Ramón Arnau García

2010-02-23T14:26:36Z

217.130.246.186:

[[Image:Arnau.jpg|right|thumb|<center>Msr. Ramón Arnau</center>]]
'''Ramón Arnau García''' ([[1925]]-[[2008]]) naixqué en la localitat valenciana d'[[Alberic]] el 20 de decembre de [[1925]].

== Biografia ==

Ordenat preveu el 2 de Giner de [[1949]] en la capella del [[Palau Arquebisbal]] de [[Valéncia]]. Doctorat en Sagrada Teologia per l'Universitat de [[Múnich]] en [[1955]]. Fon professor de Teologia Dogmàtica en la facultat de Teologia de [[Valéncia]] des de [[1958]] fins sa jubilació, aixina com catedratic de la Mateixa i Degá en [[1974]].

A l'[[Arquebisbat de Valéncia]], monsenyor Arnau formà part des de [[1984]] del Consell Presbiteral del Colegi de Consultors, aixina com de la comissió diocesana de Missions des de [[1997]].
Deán de [[Catedral de Valéncia]] des de [[1991]] fins [[2003]], temps en el que es va dur a terme la restauració de la Seu per acollir en [[1999]] la exposició [[La llum de les Imàgens]].
La Conferencia Episcopal Espanyola el nomena en [[1981]] assessor de la comissió episcopal de Ensenyança i Catequesis. en [[1983]], membre de la comissió teològica d'assessorament de la Comissió Episcopal para la Doctrina de la Fe.

Les restes mortals de Msr. Ramón Arnau reberen sepultura el 29 de Novembre de [[2008]], al cementeri de la seua localitat natal [[Alberic]], després de la missa exequial que se celebra a las 16 hores, en la [[Catedral de Valéncia]].

Ramon Arnau fon membre de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i en posterioritat de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]].
Autor de molts llibres de teologia, religió i lliteratura, Ramón Arnau també es reconegut com articuliste i conferenciant.

== Distincions ==

Estava en possessió de la Gran Creu de primera classe de San Raimundo de Penyafort i [[Joan Pau II]] el nomena el 28 de març de [[1999]] Protonotari Apostólio, màxima distinció honorífica que el Papa concedix als capellans. El mateix Pontífex l'havia designat en [[1984]] consultor del Secretariat per als No-creents durant un quinqueni.

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Religiosos valencians]]

Ramón Arnau García

2010-02-23T14:26:06Z

217.130.246.186:

[[Image:Arnau.jpg|right|thumb|<center>Msr. Ramón Arnau</center>]]
'''Ramón Arnau García''' (1925-2008) naixqué en la localitat valenciana d'[[Alberic]] el 20 de decembre de [[1925]].

== Biografia ==

Ordenat preveu el 2 de Giner de [[1949]] en la capella del [[Palau Arquebisbal]] de [[Valéncia]]. Doctorat en Sagrada Teologia per l'Universitat de [[Múnich]] en [[1955]]. Fon professor de Teologia Dogmàtica en la facultat de Teologia de [[Valéncia]] des de [[1958]] fins sa jubilació, aixina com catedratic de la Mateixa i Degá en [[1974]].

A l'[[Arquebisbat de Valéncia]], monsenyor Arnau formà part des de [[1984]] del Consell Presbiteral del Colegi de Consultors, aixina com de la comissió diocesana de Missions des de [[1997]].
Deán de [[Catedral de Valéncia]] des de [[1991]] fins [[2003]], temps en el que es va dur a terme la restauració de la Seu per acollir en [[1999]] la exposició [[La llum de les Imàgens]].
La Conferencia Episcopal Espanyola el nomena en [[1981]] assessor de la comissió episcopal de Ensenyança i Catequesis. en [[1983]], membre de la comissió teològica d'assessorament de la Comissió Episcopal para la Doctrina de la Fe.

Les restes mortals de Msr. Ramón Arnau reberen sepultura el 29 de Novembre de [[2008]], al cementeri de la seua localitat natal [[Alberic]], després de la missa exequial que se celebra a las 16 hores, en la [[Catedral de Valéncia]].

Ramon Arnau fon membre de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i en posterioritat de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]].
Autor de molts llibres de teologia, religió i lliteratura, Ramón Arnau també es reconegut com articuliste i conferenciant.

== Distincions ==

Estava en possessió de la Gran Creu de primera classe de San Raimundo de Penyafort i [[Joan Pau II]] el nomena el 28 de març de [[1999]] Protonotari Apostólio, màxima distinció honorífica que el Papa concedix als capellans. El mateix Pontífex l'havia designat en [[1984]] consultor del Secretariat per als No-creents durant un quinqueni.

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Religiosos valencians]]

Ramon Llull

2010-02-23T14:22:52Z

217.130.246.186:

'''Ramon Llull''' ([[Palma de Mallorca]] - [[1235]] - [[Túnis]] - [[1315]]) fon un filòsof i escritor mallorquí en [[llengua balear]]. Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill.

== Biografia ==
===1235 - 1257===

La seua infància transcorregué durant la reconquista de l'illa de [[Mallorca]] pel rei [[Jaume I]] d'Aragó. En eixos moments, [[Mallorca]] és àmbit de les tres cultures: llatina, musulmana i bizantina. '''Ramon Llull''' fon page de [[Jaume I]] el Conquistador quan tenia catorze anys. També fon Majordom Real del fill de [[Jaume I]], l'infant En Jaume més tart, [[Jaume II]] de [[Mallorca]]. Vixqué en la cort i dugué una vida alegre i un poc afollada, fins a complir els trenta, en eixa época '''Ramon Llull''' es dedicà a escriure poesia de tall trobadoresc.

===1257 - 1265===
En [[1257]] es casà en Blanca de Picany i tingué dos fills, Doménec i Magdalena. Fins als trenta i dos anys tingué quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'ací la seua vida canvià radicalment. Se sentí cridat per Deu, deixà la bona vida, a la seua dòna, als seus fills i se'n anà a pelegrinar per Terra Santa, a la seua volta a [[Mallorca]] i estant esta encara habitada per molts musulmans, decidí dedicar-se a la conversió dels mateixos per mig de la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monasteris.

===1265 - 1287===
Entre [[1265]] i [[1274]] es dedica a estudiar l'aràbic en [[Mallorca]], utilisant com mestre ad un esclau moro aràbic. Estudia també llatí, gramàtica, filosofia musulmana i filosofia i teologia cristiana antiga, encara que no se sap be si fon en el convent cistercenc de La Real o tal volta en els franciscans i els dominics de [[Mallorca]].

En [[1274]] rep una allumenació que després plasma en el seu Ars Magna continuada en el Ars Demostrativa. Simultàneament funda en [[Mallorca]] un monasteri per a dotze franciscans que deurien deprendre aràbic per a després anar a evangelisar l'islam. Esta idea de monasteris dedicats a la preparació de personal missioner en l'estudi de les llengües, rep l'aprovació papal de [[Joan XXI]] en [[1276]].

En [[1276]] gràcies ad una subvenció de l'infant Jaume, funda el monasteri de Miramar en l'illa de [[Mallorca]] a on s'ensenyava l'aràbic als missioners, aixina com la manera de convertir als musulmans.

Mamprengué un viage a [[París]] per a expondre les seues idees en [[La Sorbona]] i obtingué el magisteri en arts. Aixina mateix, expongué abans el Papa [[Nicolau IV]] un proyecte per ad una nova Creuada en terres paganes, pero al no contar en el favor del pontífex partí en solitari cap a [[Chipre]], [[Armènia]], [[Àsia]] menor, [[Tunez]], [[Egipte]], [[Ceuta]], [[Argèlia]] i [[Jerusalem]], diversos països d'[[Europa]], [[Alemanya]], [[França]], [[Itàlia]], etc., també volgué arribar fins al Gran Khan i els Tàrtars.

Després, i en l'intenció de proseguir allà el seu acostament a Deu, '''Ramon Llull''' es retirà al mont, a on, segons relata en Vida Coetànea, Deu lo allumenà i l'inspirà l'escritura d'un llibre que servia per a convertir al cristianisme als pagans, obra que cap identificar en Art Abreviat de trobar veritat.

===1287 - 1315===
En [[1287]] viaja a [[Roma]], va i torna diverses vegades. Volia conseguir recolzament per a la seua idea missionera, la reforma de l'iglésia i l'organisació d'una creuada a Terra Santa. Lo Rei aragonés Jaume II en [[1299]] li concedix l'aprovació per a predicar en sinagogues i mesquites del seu Regne.

Raimundo Lulio fon sempre llaic; en [[1295]] es feu terciari franciscà.

En [[1307]] caigué presoner en Bugia, en el nort d'[[Àfrica]], i a punt estigué de sofrir un linchament públic. D'ahí es traslladà a [[Pisa]], a la que arribà miraculosament, darrere d'un naufragi, i després, de nou a [[París]]. En [[1311]] assistí al concili de [[Viena]], convocat pel Papa [[Clement V]], davant el que expongué un pla per a evangelisar Terra Santa que tampoc seria, encara que si s'aprovà a proposta seua la creació de diverses coleges de llengües hebreu, aràbic, caldea, greca i orientals, i en [[1311]] tornà a [[Mallorca]].

En l'últim viage a [[Tunez]], escrigué la seua darrera obra de la que es té referència, el Liber de Maiore fine et intellectus amoris et honoris, datada en [[1315]]. Morí en el 25 de març de [[1315]] tornant d'eixe viage a [[Tunez]]. El seu cos fon enterrat en l'iglésia de Sant Francesc en [[Mallorca]].

Raimundo Lulio o '''Ramon Lull''' és nomenat el «Arabicus christianus» o també el «Doctor inspiratus».

Les Seues primeres obres conegudes estan escrites en aràbic: una Llògica, el Llibre de la contemplació, i el Diàlec del gentil en els tres sabis; posteriorment traduïx estes obres al mallorquí. Escrigué més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència, d'educació, de mística, de gramàtica, noveles, en llatí i en [[mallorquí]], la seua llengua natal.

A sovint realisà traduccions directes al mallorquí de les seues obres, pero no ha sobrevixcut cap. Per lo que es referix a la seua llengua materna, el mallorquí, '''Ramon Llull''' fon el primer en utilisar-la per a fins filosòfics, lo qual contribuí a dotar-ho d'una prosa culta i especialisada.

== Obres (Selecció) ==

*Llibre del gentil i dels tres sabis ([[1272]])
*Llibre de contemplació de Deu ([[1272]])
*Llibre de l'orde de Cavalleria ([[1275]]) (Doctrinal)
*Art abreviat de trobar veritat ([[1274]])
*Llibre d'amic i amant ([[1282]]-[[1287]]) (Poesia)
*Blanquerna ([[1283]]-[[1285]]) (Novela cavalleresca de contingut místic)
*Llibre de maravelles ([[1286]]) (Novela cavalleresca de contingut místic)
*Arbre de ciència ([[1295]])
*El desconsol ([[1295]])
*Llibre dels animals
*Arbre de filosofia d'amor ([[1298]]) (Poesia)
*Cant de Ramon ([[1299]])
*Plantó de la Verge ([[1300]])
*Ars Magna ([[1306]]) (Filosofia)
*Vida Coetànea ([[1311]])

== Enllaços ==

*[http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-v-01/ramon_llull-v.htm Artícul original en la pàgina de Joan Benet, "Ma Vida"]

[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Biografies]]

2008

2010-02-23T14:19:47Z

217.130.246.186: /* Decesos */

{{any}}

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*[[Rafael Azcona]]

[[Categoria:Segle XXI]]

1926

2010-02-23T14:19:21Z

217.130.246.186: /* Naiximents */

{{any}}

== Acontenyiments ==
*

== Naiximents ==
* [[Luis Sánchez Polack]] (Tip), 22 de juliol en [[Valéncia]].
*[[Concepción Alós Domingo]]
*[[Antonio Vilaplana Molina]]
*[[Rafael Azcona]]

== Decesos ==
*

[[Categoria:Segle XX]]

Rafael Azcona

2010-02-23T14:18:55Z

217.130.246.186:

[[Image:Azcona.jpg|thumb|250px|'''Rafael Azcona''', el guioniste mes important del cine espanyol]]
'''Rafael Azcona Fernández''' ([[Logronyo]], 24 d'Octubre de [[1926]] – [[Madrit]], 24 de març de [[2008]]<ref name="necrològica">[http://www.elmundo.es/elmundo/2008/03/25/cultura/1206459141.html Faltà el guioniste Rafael Azcona]</ref>). [[Guioniste]] [[espanyol]].

Es u dels majors guionistes del cine espanyol. Escomençà com a noveliste i colaborà en els seus primers temps en revistes humorístiques de l'época com ''[[La codorniz]]''. En la colaboració en el [[director de cine|director]] [[italià]] [[Marco Ferreri]] en [[1959]] per a adaptar la seua [[novela]] ''El pisito'' entrà provisionalment en el mon del cine, que ya no abandonaria mai.

Segons les seues paraules: <cite> Escric guions perque me resulta mes fàcil que escriure noveles</cite>.<ref>[http://www.blr.larioja.org/frazcona.html Riojans ilustres - Rafael Azcona].</ref>

Els seus primers guions, com ''El pisito'', ''El cochecito'', ''El verdugo'', etc., tracten del retrat de la seua época i denuncia la misèria moral i econòmica que llavors imperava. Sempre colaborà en directors que compartiren el seu interés per reflexar la realitat espanyola en el cine.

Va morir el 24 de març de [[2008]] als 81 anys d'edat, després de patir des de feya algun temps un [[càncer de pulmó]].<ref name="fallecimiento" />

== Enllaços externs ==
*[http://www.elmundo.es/especiales/2008/03/cultura/azcona/index.html Especial sobre Rafael Azcona] en elmundo.es.
*[http://www.cedecom.es/cedecom-ext/noticia.asp?id=156 Reportage entrevista a Rafael Azcona] del programa Tesis.

[[Categoria:Guionistes]]
[[Categoria:Biografies]]

==Referències==
{{traduït de|es|Rafael_Azcona}}

9 d'Octubre

2010-02-18T16:49:36Z

217.130.246.186:

[[Image:Dia del regne de valencia baixada de senyera.jpg|thumb|right|200px|Baixada de la Senyera des de l'Ajuntament de Valéncia el 9 d'Octubre.]]
[[Image:Senyera-Ajuntament.jpg|thumb|300px|'''Copia de l'original Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valencia]]]]

El '''9 d'octubre''' o día de '''[[Sant Donís]]''' és el '''Dia nacional de la [[Comunitat Valenciana]]''' i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de [[Valéncia]] del rei [[Jaume I]] en [[1238]].

Evidentment, la conquista i formació del [[Regne de Valéncia]] no es va culminar fins a [[1304]]-[[1305]] en la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] i el [[Tractat d'Elig]], i el territori actual no es va unificar fins a [[1851]] en l'incorporació de [[Requena]] i [[Utiel]], pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser [[Valéncia]] la capital del [[Regne de Valéncia]].

La ciutat de [[Valéncia]] començà a celebrar l'entrada de [[Jaume I]] en el any [[1338]], any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el [[segle XV]], la festa va adquirir un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piluletes i trons.

Els parlamentaris valencians van plasmar l'acort per a celebrar esta festa en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]].

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del [[Govern Valencià]], del president de la [[Generalitat Valenciana]] i de entitats valencianistes com [[Lo Rat Penat]], en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la [[Real Senyera]] en la que hui en dia a les dotcze del matí del '''9 d'Octubre''', la [[Senyera]] baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'[[Ajuntament de Valéncia]], mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des de açí es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gracies i d'ahi al [[Parterre]] fins que torna al [[Ajuntament de Valéncia]].

Previ a la Processó Cívica, [[Lo Rat Penat]],realisa una ofrena floral a l'estatua de [[Francesc de Vinatea]], en la plaça de l'[[Ajuntament de Valéncia]].

També es celebra la tradicional [[mocadorà]], que resulta ser un equivalent [[valencià]] del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per [[Sant Donís]], (Bisbe de [[París]]) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La [[Mocadorà]] consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

Com a acte festiu, des de l'any [[2003]], se celebra, per la vesprada, l'[[Entrada de Moros i Cristians Ciutat de Valéncia]], en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

== Enllaços externs ==
*[http://www.valencianisme.eu/9doctubre/ Sobre el 9 d'Octubre]

==Referencies==
{{Traduït de|es|Día_de_la_Comunidad_Valenciana}}

[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]

Jocs Florals

2010-02-18T16:36:34Z

217.130.246.186:

[[Image:Jocs_Florals_2009.jpg|thumb|250px|Cartell dels '''Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia''' 2009 de [[Lo Rat Penat]], els premis lliteraris mes importants en [[llengua valenciana]] des de [[1879]].]]

Els '''Jocs Florals''' o '''Floralia''' ([[llatí]]: ''Ludi Florensei'') van ser instaurats en l'antiga [[Roma]], celebrant-se del 28 d'abril al [[3 de maig]]. Estan dedicats a la deesa [[Flora (mitologia)|Flora]]. La seua celebració és anual des de 173 a. C. .Estos jocs, com atres jocs romans, tenien un orige religiós.

En l'actualitat els '''Jocs Florals''' se celebren en molts llocs, són certàmens lliteraris promotors i difusors d'una llengua, en els que es premien obres lliteràries en prosa i en vers.

== Orígens ==
L'orige dels '''Jocs Florals''' en [[Valéncia]] es troba en els que celebrava l'[[Académie dónes Jeux floraux]] en [[Toulouse]] ([[França]]), instaurats en any [[1323]] per la ''Sobregaia Companhia dels Set Trobadors'' i es van celebrar fins a l'any [[1484]]. També es denominaven ''Jocs de la [[Gaia Ciència]]'' ('Alegre' Ciència era el nom Donat a la poesia). A estes festes també concorrien trobadors i poetes de la [[Corona d'Aragó]].

== Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia ==
Els '''Jocs Florals''' es van instaurar en [[Valéncia]] en el [[1879]], organisats tradionalment per [[Lo Rat Penat]], que encara, hui en dia, és l'institució que els organisa tots els anys, en [[valencià]], en molt major esplendor que a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], per la numerosa participació de poetes en la justa lliterària i la quantia dels seus premis, que són 17 en total.

Els '''Jocs Florals''' de [[Lo Rat Penat]] son els premis lliteraris en [[llengua valenciana]] mes prestigiosos i antics i des de la seua institució en [[1879]] s'han celebrat anualment i nomes en causes excepcionals es suspengueren, com suceí en el anys [[1884]] i [[1890]] a conseqüència de l'epidèmia del colera en estos dos anys i durant el trieni [[1936]]-[[1939]], anys de la [[guerra civil espanyola]].

A part dels Ordinaris que inclouen la Flor Natural, la ''Viola d'Or'', la ''Englantina d'Or'', poesia festiva, teatre i narrativa, estan els Extraordinaris patrocinats per institucions i empreses de tota la geografia valenciana, com l'[[Ajuntament de Valéncia]], la [[Diputació de Valéncia]], la [[Diputació de Castelló]], la [[Diputació d'Alacant]], la [[Generalitat de Valéncia]], l'[[Arquebisbat de Valéncia]], etc.

"''Els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València''" conten en 35 "''Mestres en Gai Saber''", i dos dones que han guanyat la Flor Natural. També conta en prou "''Honorables Escritors''" que han obtingut un mínim de 3 premis ordinaris. Entre els Mantenedors ha tingut llorejats com [[Blasco Ibáñez]] o [[Niceto Alcalá-Zamora]] i en [[1914]] i [[1999]] les mantenedores van ser senyores. La Regina ocupa la ''Cadira d'Or'' i és triada alternant les tres províncies valencianes i per comarques. L'acte solemne es realisa en el [[Teatre Principal de Valéncia]] en l'assistència de les màximes autoritats de la [[Comunitat Valenciana]], havent-se celebrat en [[2008]] la CXXV edició, sent Mª Luz Lladró Sala la Regina i actuant com a mantenedor [[Antonio Gala]].

== Jocs Florals internacionals ==
Els '''Jocs Florals''' van inspirar la celebració, a partir de [[1909]], dels Jocs Florals Internacionals, el concurs lliterari en [[esperanto]] de més prestigi abans de la [[segona guerra mundial]].

== Vore també ==
*[[Lo Rat Penat]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=13&Itemid=156 Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, de Lo Rat Penat.]

[[Categoria:Lliteratura Valenciana]]
[[Categoria:Premis lliteraris en llengua valenciana]]
[[Categoria:Valencianisme]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Jocs Florals

2010-02-18T16:34:53Z

217.130.246.186:

[[Image:Jocs_Florals_2009.jpg|thumb|250px|Cartell dels '''Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia''' 2009 de [[Lo Rat Penat]], els premis lliteraris mes importants en [[llengua valenciana]] des de [[1879]].]]

Els '''Jocs Florals''' o '''Floralia''' ([[llatí]]: ''Ludi Florensei'') van ser instaurats en l'antiga [[Roma]], celebrant-se del 28 d'abril al [[3 de maig]]. Estan dedicats a la deesa [[Flora (mitologia)|Flora]]. La seua celebració és anual des de 173 a. C. .Estos jocs, com atres jocs romans, tenien un orige religiós.

En l'actualitat els '''Jocs Florals''' se celebren en molts llocs, són certàmens lliteraris promotors i difusors d'una llengua, en els que es premien obres lliteràries en prosa i en vers.

== Orígens ==
L'orige dels '''Jocs Florals''' en [[Valéncia]] es troba en els que celebrava l'[[Académie dónes Jeux floraux]] en [[Toulouse]] ([[França]]), instaurats en any [[1323]] per la ''Sobregaia Companhia dels Set Trobadors'' i es van celebrar fins a l'any [[1484]]. També es denominaven ''Jocs de la [[Gaia Ciència]]'' ('Alegre' Ciència era el nom Donat a la poesia). A estes festes també concorrien trobadors i poetes de la [[Corona d'Aragó]].

== Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia ==
Els '''Jocs Florals''' es van instaurar en [[Valéncia]] en el [[1879]], organisats tradionalment per [[Lo Rat Penat]], que encara, hui en dia, és l'institució que els organisa tots els anys, en [[valencià]], en molt major esplendor que a finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], per la numerosa participació de poetes en la justa lliterària i la quantia dels seus premis, que són 17 en total.

Els '''Jocs Florals''' de [[Lo Rat Penat]] son els premis lliteraris en [[llengua valenciana]] mes prestigiosos i antics i des de la seua institució en [[1879]] s'han celebrat anualment i nomes en causes excepcionals es suspengueren, com suceí en el anys [[1884]] i [[1890]] a conseqüència de l'epidèmia del colera en estos dos anys i durant el trieni [[1936]]-[[1939]], anys de la [[guerra civil]] espanyola.

A part dels Ordinaris que inclouen la Flor Natural, la ''Viola d'Or'', la ''Englantina d'Or'', poesia festiva, teatre i narrativa, estan els Extraordinaris patrocinats per institucions i empreses de tota la geografia valenciana, com l'[[Ajuntament de Valéncia]], la [[Diputació de Valéncia]], la [[Diputació de Castelló]], la [[Diputació d'Alacant]], la [[Generalitat de Valéncia]], l'[[Arquebisbat de Valéncia]], etc.

"''Els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de València''" conten en 35 "''Mestres en Gai Saber''", i dos dones que han guanyat la Flor Natural. També conta en prou "''Honorables Escritors''" que han obtingut un mínim de 3 premis ordinaris. Entre els Mantenedors ha tingut llorejats com [[Blasco Ibáñez]] o [[Niceto Alcalá-Zamora]] i en [[1914]] i [[1999]] les mantenedores van ser senyores. La Regina ocupa la ''Cadira d'Or'' i és triada alternant les tres províncies valencianes i per comarques. L'acte solemne es realisa en el [[Teatre Principal de Valéncia]] en l'assistència de les màximes autoritats de la [[Comunitat Valenciana]], havent-se celebrat en [[2008]] la CXXV edició, sent Mª Luz Lladró Sala la Regina i actuant com a mantenedor [[Antonio Gala]].

== Jocs Florals internacionals ==
Els '''Jocs Florals''' van inspirar la celebració, a partir de [[1909]], dels Jocs Florals Internacionals, el concurs lliterari en [[esperanto]] de més prestigi abans de la [[segona guerra mundial]].

== Vore també ==
*[[Lo Rat Penat]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.loratpenat.org/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=13&Itemid=156 Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, de Lo Rat Penat.]

[[Categoria:Lliteratura Valenciana]]
[[Categoria:Premis lliteraris en llengua valenciana]]
[[Categoria:Valencianisme]]
[[Categoria:Història Valenciana]]