L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

País Lleonés

2013-06-23T10:30:13Z

77.226.93.235:

[[Image:Senyeralleo.png|thumb|right|200px|<center>Senyera del País Lleonés.</center>]]
[[Image:Paislleonesespanya.png|thumb|right|300px|<center>País Lleonés respecte a [[Espanya]].</center>]]
'''País Lleonés''' (''País Llïonés'' en [[lleonés]] i ''País Leonés'' en [[Idioma castellà|castellà]]) ' és un terme, essencialment geogràfic, que actualment utilisa el [[catalanisme]], que se li conferix a [[País Lleonés|Lleó]] per a denominar les províncies de [[Lleó (Província)|Lleó]], [[Samora]] i [[Salamanca]] actualment integrades en [[Castella la Vella]] formant la comunitat autònoma [[Espanya|espanyola]] de [[Castella i Lleó]]. Esta històrica regió, llevant [[Principat d'Astúries|Astúries]], està relacionada en l'antic [[Regne de Lleó]].

== Vore també ==
*[[Lleonesisme]]
*[[Castella i Lleó]]
*[[Província de Lleó]]
*[[Samora]]
*[[Salamanca]]

[[Categoria:Política d'Espanya]]
[[Categoria:Lleó]]

País Vasc

2013-06-23T10:27:07Z

77.226.93.235:

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom = País Vasc
|nom complet = Euskadi
|país = Espanya
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne = [[Eusko Abendaren Ereserkia]]
|bandera = senyera_pais_vasc.png
|escut = escut_pais_vasc.png
|idiomes_oficials = [[Idioma eusquera|Vasc]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|mapa = Localisacio d'Euskadi Espanya.png
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Vascongades en Espanya
|capital = [[Vitòria-Gasteiz|Vitòria]]
|coor =
|subdivisió = Províncies: [[Bizkaia]], [[Gipuzkoa]] i [[Araba]]
|dirigents_títuls = Lehendakari Vicelehendakari
|gentilici = Vasc/a, Euskaldun
|dirigents_nom = [[Patxi López]] ([[PP]]) Vacant
|superficie = 7.234
|superfície_lloc = 14
|superfície_post = (1,4%)
|superfície_terra =
|superfície_auya =
|còdic ISO = PV
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|camp1_nom = Estatut d'Autonomia
|camp1 = 22 de decembre de 1979
|camp2_nom = Llengua pròpia
|camp2 = [[Idioma eusquera|Eusquera]]
|camp3_nom =
|camp3 =
|població = 2.155.546
|població_lloc = 7
|població_any = 2008
|població_post =
|densitat = 216,28 hab/km
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = http://www.ejgv.euskadi.net/r53-2283/es/
}}

El '''País Vasc''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''País Vasco'' i en [[Idioma eusquera|eusquera]] ''Euskal Herria'' o ''Euskadi'') ' és un terme, essencialment geogràfic, que actualment utilisa el [[catalanisme]], que se li conferix a [[País Vasc|Euskadi]], una comunitat autònoma espanyola, situada en el extrem nororiental de la franja cantàbrica, llindant al nort en el mar Cantàbric i França, al sur en La Rioja i Castella i Lleó, al oest en Cantàbria i al est en Navarra. Ho integruen les províncies (denominades territoris històrics en el ordenament autonòmic) de [[Àlava]], [[Guipúzcoa]] i [[Vizcaya]] agrupant a 251 municipis: Àlava 51, Guipúscoa 88 i Vizcaya 112.

En el passat, les províncies que componen el actual País Vasc foren conegudes també com províncies vasques, províncies forals, províncies exentes (hasta [[1814]]), províncies vascongades, o simplement, Vascongades. En l'actualitat, la denominació Comunitat Autònoma Vasca (CAV) és utilisada en frecuència, especialment en la própia comunitat autònoma i Navarra, ya que les denominacions Euskadi i País Vasc també han segut usades històricament, des de la seua creació en la grafía de Euzkadi en el [[segle XIX]] la primera, i abans de [[1897]] la segona, per a nomenar un concepte diferent al de la comunitat autònoma, el de Vascònia o Euskal Herria.

També [[Navarra]] té dret a integrar-se en esta comunitat autònoma, en el supost cas de que trie la seua incorparació d'acort en lo dispost en la disposició transitòria quarta de la [[Constituació espanyola]], i reglament en el Amillorament del Fur, si be no ho ha eixercit mai dit dret. Les relacions entre abdós comunitats han segut de caràcter molt variat des de la Transició.

El País Vasc té una extensió total de 7.234 km², i una població actual de 2.155.546 habitants (INE 2008), en una densitat de població de 295,0 hab/km2. La seua capital és [[Ciutat de Victòria|Victòria]], a Àlava, a on se troba el Parlament i la seu del govern vasc, encara que la ciutat més gran és [[Bilbao]].
[[Image:Paisagepaisvasc.jpg|thumb|right|200px|<center>Paisage del País Vasc.</center>]]
== Història ==
=== Prehistòria ===
Hi ha constància de poblament en el [[Paleolític]] en varis llocs del actual País Vasc, com en [[Vizcaya]] en les coves de Bolinkoba (Abadiano), Arenaza (Galdames), Atxeta (Forua), Santimamiñe (Contézubi) i Lumentxa (Lequeitio).

La presència de varis castres en el País Vasc de [[Edat dels Metals|l'edat dels metals]], com els de Arrola, Malmasín o Bolumburu, fan pensar en una ocupació del territori per indoeuropeus. La arqueologia actual opina:
En lo cultural i en lo arquitectònic, la situació cultural és paralela a la coneguda en qualsevol de les regions geogràfiques perifèriques del País Vasc, en les mateixes diferències i peculiaritats internes que puguen trobar-se en elles.

=== Edat Antiga ===
En la distribució de tribus pre-romanes de Ptlomeo, [[Vizcaya]] estava ocupada per caristios i autrogones, [[Àlava]] per autrigons i berons, i [[Guipúzcoa]] per vàrduls i vascons. en les obres de Estrabón, Pomponio Mela i Plinio, els vàrduls eren la tribu que separava a vascons de càntabros. La filiació de vàrduls, carístios i autrigones és desconeguda. Els historiadors discutixen sobre el seu orige càntabro, vascó, indoeuropeu, celta o celtibèric sense que hagen probes concluyents en favor de cap d'estes hipòtesis.

==== Autrigones ====
Els autrigones, que en [[Vizcaya]] ocuparien les Encartacions, no foren mencionats per Estrabón. Atres historiadors romans com Pomponio Mela i Plínio els situaven en l'interior, en la zona nort de l'actual Burgos (Briviesca), Plínio el Vell voltant de l'any 77 citava "entre les deu ciutats de els autrigones Trício (Tritium Autrigonum) i virovesca (Briviesca) com capital dels autrigones".

Ptolomeo els situa llindant en càntabros al oest i tomorgos al sur, i en carístios i berones al est, i segón esta distribució, s'estendrien entre el riu Asón i el riu Nervión. La seua ciutat principal era Uirovesca (Briviesca), una de les ceques de les monedes del ginet ibèric. Atres ciutats importants foren Trício, en la Rioja, Deóbriga (Miranda de Ebre) i en la costa Flaviobriga (Castre Urdiales) (encara que Plínio li dona esta ciutat als vàrdulos) la última colònia fundada per els romans en [[Hispània]]. Atres assentaments foren Osma de Valdegovia, Poza de laSal i és possible que en la desembocadura del riu Nerua (Nervión) tingueren un port ya que se trobaben monedes romanes en labarra de Portugalete i en Bilbao. Floro i Orosio conten que eren frecuentment atacats per els càntabros, per lo que possiblement hagen colaborat en Augusto en les Guerres Càntabres i com premi varen obtindre el domini de nous territoris en la cornisa cantàbrica arribant quasi fins el riu Deva.

Se discutix si estaven emparentants a càntabros, celtíbers o vascons. Lo primer és dubtos ya que fon l'atac dels càntabros contra autrigones i turmódigos lo que inicià la guerra romano-càntabra. El fet de que algunes de les seues ciutats tinguen la terminació briga pareix indicar un orige cèltic.

==== Carístios ====
Ocupaven el restant de [[Vizcaya]], segons Ptlomeo. No son mencionats per Estrabón, ni per Pomponio Mela, pero si per Plínio, que les dia Carietes i les situa en l'interior, en la zona del sur del actual País Vasc.

Ptolomeo els situa entre el riu Deva, en la província de [[Guipúzcoa]] i lo que actualment és Bilbao, arribant pel sur fins el Ebre. El seu territori llimitava en els dels vàrduls i el dels autrigones. Les seues ciutats eren Tullica (pot ser Tuyo a la vora del Zadorra), Suessatio (que podria ser l'actual Zuazo) i Veleia (que podria ser l'actual Iruña-Veleia), les dos últimes se trobaven en la calçada romana de [[Burdeus]] a [[Astorga]].

També en este cas se discutix si estaven emparentats a càntabros, celtíbers o vascons.

==== Vàrdulos ====
Els vàrdulos son mencionats per Estrabón, que les dia Bardyétai i els situa en la costa, entre càntabros i vascons, per Pomponio Mela i Plinio que també els situa en la costa entre càntabros i vascons, dient Plínio que Portus ammanus (la romana Flaviobriga, l'actual Castro Urdiales, de a on li vindria el nom actual, derivat de Castrum Vardulies) era una de les seues ciutats, i per Ptolomeo que els situa en l'actual Guipúzcoa. Segons Ptolomeo, llindaven en carístios o càntabros al oest, vascons al est i berones al sur; en la costa aplegaven fins el promontori del Pirineu, a excepció de Oiasso (Irún) que era la eixida dels vascons al mar, mentres que en el interior les seues fronteres eren més confoses. Ptolomeo mos parla de varies ciutats que encara no s'han localisat: Menosa, en la costa; Gebala, Trutium Tubicorum, Thabuca, Alba i Tullonium, al interior.

Al igual que al cas dels carístios, la seua filiació també és discutida.

==== Berones ====
Els berones eren d'orige celta o celtíber i estaven assentats a partir del segle II a.C. en la zona de l'actual [[Rioja]]. Les cites clàssiques es referixen a la seua presència en el segle I a.C. ya com comunitat estable (Estrabón) i enferentats a Sertorio (Tito Livio) que els va véncer. Com grup pogueren estar desenrollant una cultura trashumant des de el segle IV a. C. fins la seua ubicació definitiva.

Els seus llímits geogràics d'expansió coincidixen en la serra de Cantàbria al nort (i major o menor penetració en eixa zona segons fonts), junt als vascons per el est prop de l'actual Calahorra, en el riu Tirón per l'oest i la serra de Demanda i demés de la zona, i per el sur en el nort de l'actual [[província de Sòria]].

Els principals assentaments foren Vareia (capital de fact situada en els voltants de [[Logronyo]]), Líbia (actual Herremèlluri o Leiva), Tritium (actual Trício) i Bilibium (posteriorment seria Bilibio) junt a les Conches de Haro a on se separaven les províncies de [[Burgos]]. [[Àlava]] i [[La Rioja]].

És possible que ciutats com Gracurris i Calagurris, després de ser vençudes per els romans, foren entregades als vascons per la seua colaboració, iq ue açò mateix se fera en el rest del seu territori.

==== Vascons ====
Els vascons ocupaven en l'actual País Vasc la part occidental de Guipúzcoa, sent Oiasso (Irún), una de les seues ciutats.

=== Edat Mija ===
Des de la caiguda del Imperi Romà fins les proximitats de l'any [[1000]], hi han moltes poques notícies històriques del País Vasc. Probablement va patir les devastacions dels hérulos, ya que el croniste Hidàcio, relata que 400 hérulos en set naus atacaren la costa càntabra i de Vardulia en l'any [[456]].

''Ad sedes propias redeuntes, Cantabriarum et Vardaliarum loca maritima crudelissime deproedatio sunt
Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74''

Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió francoaquitana a partir del [[segle VI]], lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuitat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de la Edat Mija:

''En definitiva, s'observa que entre la tardoantigúetat i el mon precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recesió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels aconteciments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[segle VI]], ha debut aectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.''

Ni les invasions de els visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Vizcaya ni a Guipúzcoa, encara que probablement les seues costes foren assolades per els vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les cercanies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

Després de la invasió musulmana, se creu que Vizcaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Asturies]], en alguns enfrentaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Asturies, escrita en el [[segle IX]], i referint-se al reinat d'Alfonso I, es a on se fa per primera volta referència a Àlava i Vizcaya: "Alava, Vizcaya, Alaon i Orduña sempre havien segut poseides per els seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.

=== Els Furs Medievals ===

==== Vizcaya ====
La [[Vizcaya]] medieval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies:

* La Vizcaya nuclear o terra plana, entés plana en el sentit de sense muralles, açò és, els camps i caserius en el núcleu de Vizcaya, en el fur vizcaí i infranzó, organisades en merindades i anteiglèsies i que celebrava les seues juntes en Guernica.

* Les Encartacions, en la seua pròpia jurisdicció (fur de les Encartacions) i govern i que celebraven les seues Juntes en Avellaneda.

* La Merintat de Ruango, en el fur de Durango, que celebrava juntes en la Campa Foral de Guerendiaga front a la ermita de Sant Salvador i Sant Clemente de Abadiano.

Al anar sent dotades les Villes i la Ciutat de cartes pobles i furs particulars durant els [[segles XII]] i [[segel XIII|XIII]], estes deixaven de dependre dels furs de Vizcaya, Encartacions o Durango, i passaven a celebrar les seues Juntes separadament. Les viles i l'any de concesió de furs eren: Valmaseda ([[1199]]), Bermeo ([[1236]]), Lanetosa ([[1287]]), Plència ([[1299]]), [[Bilbao]] ([[1301]]), Ochandiano ([[1304]]), Portugalete ([[1322]]), Lequeitio ([[1325]]), Ondàrroa ([[1327]]), Marquina ([[1255]]), [[Guernica]] ([[1366]]), Durango ([[1372]]) i Ermua ([[1372]]); la ciutat és Orduña ([[1228]]).

Les Viles i la Ciutat, les Encartacions i la merintat de Durango solament anaven a les Juntes Generals de Guernica enviant representants quan s'anaven a tractar temes comuns que els afectasen.

==== Àlava ====
* El senyoriu o Cofradia de Arriaga (aproximadament el 40% de la actual Àlava) se governava per juntes i normes pròpies i triava a son senyor, hasta 1332 en que tria integrar-se totalment a Castella i adoptar les seues leis.

* En el senyoriu de Ayala se aplicava el Fur de Ayala (1373). En 1487 els ayaleses triaren renunciar al seu fur i adoptar la llegislació castellana.

* En Llòdio era de aplicació el fur de Vizcaya.

* Els furs de les viles.

* Els quaderns de Ordenances de la Hermantat de Àlava a partir de [[1417]].

==== Guipúzcoa ====
* Des de la seua voluntària incorporació a la Corona de Castella el any [[1200]], acata la llegislació real de Castella.

* A partir de [[1463]], després de varis intents fallits, s'adopten els Quadenrs Ordenances de la Hermantat de Guipúzcoa.

=== Les guerres de Manderizos ===
La crisis baix-medieval afectà al País Vasc produint-se una disminució de la producció agrícola, fambrunes, etc... A esta crisis se sumà la epidèmia de la peste negra de 1348. Molts llauradors varen morir, i atres se refugiaren en les viles, lo qual afectà a les rentes dels senyors feudals.

Els intents de mantindre el seu prestigi i la busca d'ingressos portà als nobles a baralles de poder en les que se varen dividir en dos bandos. Els oñacinos i gamboínos. El nom ve dels llinages dominants en Guipúzcoa, que eren els senyors de la casa de Oñaz i de la de Gamboa. En Vizcaya els líders de cada bando eren els de Urquizu-Abendaño i els de Mújica-Butrón i en Àlava els de Ayala i els de Calleja. El fenomen no va ser exclusiu del País Vasc, ya que havia enfrentaments similars entre els nobles de Castella entre els Castros i els Laras i en Navarra entre els Beamonteses i Agramonteses.

Aixina escomençaren les guerres de banderizos que asolaren el País vasc des de la Baixa Edat Mija fins principis de l'Edat Moderna. Els llinages se adscrivien a u o atre bando en funció dels seus interessos, sent normal el canvi de bando. Els senyors no dubtaven en furtar en les viles considerades enemigues, en saquejar i extorsionar als seus llauradors ni en assaltar els convois dels mercaders de [[Burgos]] que es dirigien als ports per a exportar els seus gèneres.

Les Encantacions, en [[1394]], adopten el Fur de Avellaneda, per a barallar contra la conflictivitat social generada per la violència dels banderizos. Els llauradors de la Terra Lana i les Viles acodiren al rei Enrique III de Castella, Senyor de Vizcaya, para demanar-li autorisació per a formar una Hermantat per a protegir-se de les tropelies dels jaunchos. El rei, en [[1393]], comisiona al corregidor Gonzalo Moro, per a redactar unes noves Ordenances de Hermantat, lo que se fa en Junta General, pero estes ordenances no aplegaren a aplicar-se per la oposició d'alguns senyors del bando oñacino. La recentment formada Hermantat, al estar formada per gent corrent, no és de moment enemic per als senyors guerrers. Per per les mateixes raons se formaren les Hermantats de Àlava i Guipúzcoa.

Les guerres de banderizos acaben a finals del [[sigle XV]]. La posta de les Viles baix control administratiu de la Corona, la pujança de les Hermantats de les viles i el reconeiximent de la hidalguia universal a tots els vizcains i guipuzcoans foren elements importants en la pèrdua de poder dels senyors.

=== Edat Moderna ===
==== La armada de Vizcaya ====
Com conseqüència del Descobriment de [[Amèrica]], empijoraren les relacions entre [[Espanya]] i [[Portugal]]. El rei de Portugal considerava que, en virtut del Tratat de Alcaçovas, les terres recentment descobertes li pertanyien, i en la cort espanyola se tenia informes de que s'estava aprestant una armada en [[Lisboa]], per lo que els Reis Catòlics aplegaren a témer atacs portuguesos a la segona expedició de [[Coló]].

Per a remediar esta situació, els reis encarregaren des de Barcelona al doctor Andrés Villalón, regidor major i membre del Real Consell de les seues Alteces que organisa-se una armada oceànica. En permís real, Villaón, en [[juliol]] de [[1493]], encomendà en Bermeo esta faena al bilbaí Juan de Arbolancha. La armada fon coneguda com Armada de Vizcaya, per formar-se en Bermeo en naus i tripulacions vizcaínes (en el sentit ampli, açò si, vascongades). A finals de juny Iñigo de Artieta, nomenat pels reis Capità General d'esta armada, reunix les naus en Bermeo a finals de juliol, la armada ix de Bermeo cap a Cadis, a on arriben a primers d'[[agost]].

Esta armada estava formada per una carraca de 1000 tonells, manada per Iñigo de Artieta, 4 naos, de entre 405 i 100 tonells, manades per Martín Perez de Fagaza, Juan Pérez de Loyola, Antón Pérez de Layzola i Juan Martínez de Amezqueta, i una carabela per a faenes de enllaç i exploració manada per Sancho López de Ugarte. Portava quasi 900 hòmens. La carraca portava 300 hòmens, la majoria de Lequeitio, la nao de Martín Pérez de Fagaza, 200, la majoria de Bilbao, Baracaldo i atres llocs de Vizcaya, les de Juan i Antón Pérez de Layzola, 125 per nao. Quasi tots guipuzcoans, i la de Juan Martínez de Amezqueta 70. En la carabela anaven 30 hòmens. El cost de la armada foren 5.854.900 maravedís. Les tripulacions estaven formades aproximadament per un home de mar per cada dos hòmens de guerra.

=== Edat Contemporànea ===
Tras la Guerra de Sucesió Espanyola, tan soles [[Navarra]], [[Àlava]], [[Guipúzcoa]] i [[Vizcaya]] conservaren furs. Esta situació perdurà fins al [[sigle XIX]], quan sigueren susituits en les Províncies Vascongades per els Concerts econòmics per Antonio ánovas del Castillo després de la tercera derrota carlista. Durant el franquisme, Àlava i Navarra conservaren aprt dels seus antics furs, ya que sigueren derogats en les atres dos províncies per decret del [[23 de juny]] de [[1937]], al ser considerades «traidores» al no donar recolzament a la sublevació militar i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Vasc.ESte decret sigiué parcialment modificat el [[6 de juny]] de [[1968]], suprimint els pàrrafs ofensius per a Guipúzcoa i Vizcaya, pero conservant el rest dels artículs. Sigué finalment derogat per mig d'un decret promulgat el [[30 de octobre]] de [[1976]].

E l'actualitat, després de l'aprobació del Estatut d'Autonomia del País Vasc en [[1979]], Euskadi se va constituir com a comunitat autònoma, mantenint els seus drets forals els tres territoris històrics que la conformen.

== Denominació ==
Els térmens Euskadi i País Vasc (en la versió del Estatut d'autonomia en [[euskera]], Euskadi i Euskal Herria) son la denominació oficial de la Comunitat Autònoma del País Vasc.

== Transport ==
[[Image:Plaza de la Virgen Blanca, monumento a la Batalla de Vitoria.jpg|thumb|right|200px|[[Plaça de la Verge Blanca]], monument a la [[Batalla de Vitoria]].]]
Dins del sector del transport marítim destaca el Port de Bilbao, en 37,2 millons de tonelades en 2006, sent el Regne Unit, rest d'Espanya i China els principals llocs d'orige o destí, contribuix en 419 millons d'euros al PIB vasc i genera 9.500 posts de treball. Després està el Port de Pasages en Guipúzcoa.

Els aeroports vascs de Lujua (Bilbao), Foronda (Vitoria) i Fonterrabia (San Sebastià) es situen en un escàs radi de xixanta kilòmetros i desclaçaren en [[2006]] a 4,41 millons de viagers.

El transport ferroviari de la CAV està compost per varies operadores.

* [[Renfe]]
* [[Euskotren]]
* [[Metro Bilbao]]
* [[Euskotran]]
* [[FEVE]]

== Gastronomia ==
[[Image:vinspaisvasc.png|thumb|300px|<center>Vins en denominació d'orige d'Euskadi</center>]]
La gastronomia del País Vasc goja d'un gran prestigi tant a nivell nacional com internacional. A juí de la reconeguda editorial britànica William Reed que otorga el premi "San Pellegrino", en la seua clasificació del any [[2007]], dos dels 10 millors restaurants del món es troben en esta regió ("Mugaritz" i "Arzak") ademés del "Martín Berastegui", lo que la convertix en la regió més prestigiosa del món a nivell culinari.

== Sistema d'educació del País Vasc ==
*Vore: [[Euskera en el sistema educatiu]]

== Vore també ==
* [[Ikurriña]]
* [[Història dels vascs]]
* [[Euskera]]

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
[[Categoria:Euskadi]]

Guadassuar

2013-06-23T10:21:14Z

77.226.93.235:

'''Guadassuar''' és un [[municipi]] del [[Comunitat Valenciana|País Valencià]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]].

Llimita en [[Alzira]], [[L'Alcúdia]], [[Algemesí]], [[Alginet]], [[Benimodo]], [[Carlet]], [[Massalavés]] i [[Tous]].

== Geografia ==
Els 35,2 km 2 del terme de Guadassuar són regats per la [[Sequia Real del Xúquer]] i pel [[riu Magre]], afluent del [[Xúquer]] i estan poblats en vegetació típicament mediterrànea, [[carrasca]], [[alzina]], [[pi (arbre)|pi]], [[garriga]], [[romer|romaní]], [[margalló]], etc.

La superfície del terme és plana i s'eleva per la seua banda sur, destacant la montanya denominada La Garrofera. El terreny és de naturalea argilenca, format pels sediments que han deixat els aluvions dels rius Magre i Xúquer, especialment, del primer.

{{Municipis de La Ribera Alta}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Alacant

2013-06-23T10:19:50Z

77.226.93.235:

{{Artícul destacat}}

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-alicante2.PNG|120px]]
|image_província = [[Image:Localització d'Alacant respecte de la Comunitat.png|95px]]
|nom = Alacant (Alicante cooficialment en castellà)
|image_escut = [[Image:Escut_Alacant.svg|60px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província d'Alacant]]
|comarca = [[L'Alacantí]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Alacant]]
|coor = 38°20′43″N 0°28′59″O
|superfície = 201.27 km²
|altitut = 5 msnm
|població = 334418 hab. (INE 2010)
|densitat = 1602 hab./km²
|gentilici = Alacantí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46120
|festes = Del [[19 de juny|19]] al [[24 de juny]], [[Fogueres de Sant Joan]]
|alcalde = Sonia Castedo ([[PPCV]])
|uep = [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant]
|notes =
}}

'''Alacant''' és la segona ciutat més important del [[Comunitat Valenciana |País Valencià]] ([[Espanya]]), en una població de 334.418 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2010]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]]. Forma una [[conurbació]] de més de 452.462 habitants en las localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme|turística]] i de servicis.

== Territori ==
[[Image: Término municipal de Alicante (Nombres).PNG|thumb|right|300px|<center>Entitats de població del terme municipal d'Alacant.</center>]]
La ciutat es troba a vores del [[Mediterràneu]], en una planiça sortejada per una serie de tossals i elevacions. El mont [[Benacantil]], en 169 [[metro|m]] d'altura, sobre el que s'assenta el [[Castell de Santa Bàrbara]], domina la frontera urbana i constituïx l'image més característica de l'orbe. En esta trobem també el monte Tossal, on s'assenta el [[Castell de Sant Ferrando]], la Serra de Sant Julià o ''Serra Grossa'', les llomes del Garbinet i el ''Tossal de Manises''. Entre estes discorren barrancs i tàlvecs, alguns completament amagats pel creiximent urbà, com les rambles de Canicia, Bon Hivern o Sant Blas-Benalua; atres, de més envergadura, estan canalisades com la [[Rambla de las Ovelles]] o la del Juncaret. Al sur de la ciutat n'hi ha una zona pantanosa, la Salina d'Aigua Amarga.

En la llínea de costa cap senyalar les plages que són, de nort a sur, [[plaja de Sant Joan|Sant Joan]], [[Plaja de l'Almadrava (Alacant)|L'Almadrava]], [[L'Albufereta]], [[El Postiguet]], [[Plaja d'Aigua Amarga|Aigua Amarga]], [[Plaja de les Salines|Les Salines]], i les de l'[[Illa de Tabarca]]. Entre les plages de L'Albufereta i la de Sant Joan està el [[Cap de l'Horta]], en moltes cales: Calabarda, [[Cala Cantalars|Cantalars]], [[Cala dels Judeus|Els Judeus]], [[Cala de la Palmera|La Palmera]].

Hi ha un gran desnivell dins de la mateixa ciutat: mentres que l'Ajuntament està a 0 m i se pren com a referència per a medir l'altura de qualsevol punt d'[[Espanya]], n'hi han [[Llista de barris d'Alacant|barris]] al mateix nivell, com la plaja de Sant Joan, atres a més altura com el Pla del Bon Repòs i Sant Blai a 30 m, Els Àngels a 75 m, o Ciutat Jardí i Verge del Remei a més de 80 m.

El terme municipal abarca poc més de 200 km² i destaque com màxima elevació els 1.208 m del [[Cabeçó d'Or]]. També n'hi han monts de menor altura com les serres de les Àguiles, Alcoraya, Mediana, Fontcalent (426 m), Sanç i els Talls, que separen Alacant de les comarques del Vinalopó. Estes elevacions són formacions compostes per materials [[calcàreu|calcàreus]], [[marga]]s i [[arenisca]]s. Respecte a l'hidrografia cap senyalar les conques del riu [[Monegre]] o Sec i de la [[Rambla de les Ovelles]]. Destaca també l'[[Illa de Tabarca]], enfront del cap de [[Santa Pola]] i que forma part del municipi.

== Història ==
=== Orígens ===
[[Image: Skyline_de_Alicante.JPG|250px|thumb|<center>Vista del port i el [[Castell de Santa Bàrbera]].</center>]]
Els orígens d'Alacant se remonten provablement a poblats [[líbers]]. Existix l'evidencia arqueològica de factories comercials [[fenici]]es (el [[Palmerar d'Elig]], els Banys de la Reina en [[El Campello]]...) que presuponen l'existència d'una factoria similar en Alacant, en la que més tart, colons [[Grècia Antiga|grecs]] de [[Focea]], en [[Àsia Menor]], fundaren un assentament nomenat ''Akra Leuka'' (Pic Blanc) en el [[324 a.C]]. En el [[201 a.C]] els [[Antiga Roma|romans]] capturen la ciutat i la nomenen ''[[Lucentum]] ''. En realitat, a la citat li deyen 'Leucante'' o ''Leucant''; ''Lucentum'' és una llatinisme del nom original que només va existir en els mapes romans.

===Periodo islàmic===
Entre el [[718]] i el [[4 de decembre]] de [[1248]] la ciutat va pertànyer als àraps, que ya li deyen''Al-Laqant'', o ''Medina Laqant'', a Alacant. Durant este periodo, la ciutat va seguir els destins d'[[Al-Àndalus]] i després del desmembrament del [[Califat de Córdova]] pertanyia a les Taifes de [[Taifa de Dénia|Dénia]] i al [[Regne de Múrcia]].
[[Image: Barrio de Santa Cruz, Alicante.jpg|thumb|left|220px|Barri de ''Santa Cruz'' des dels costats del [[Castell de Santa Bàrbera]].]]

=== Conquista cristiana===
En virtut del [[tracta de Cazorla]] ([[Sòria]], [[1179]]) entre [[Alfons VII de Castella]] i [[Alfons II d'Aragó]], la frontera meridional d'Aragó se fixava en la llínea que unix [[Biar]], [[Castalla]], [[Xixona]] i [[Calp]]. Aixina, Alacant pertanyia a la zona d'expansió castellana. En l'any [[1243]], el governant de la Taifa de [[Múrcia]], [[Muhamas ben Hud]], firmà el [[Pacte d'Alcaraz]] en l'infant Alfons, que després se convertiria en el rei [[Alfons X el Sabi]], pel qual el regne musulmà de Múrcia se posava baix protecció castellana.

Encara que, en un principi s'escomençà a repoblar la ciutat, la carència de suficients pobladors cristians junt a raons econòmiques aconsellà la permanència de la població musulmana. Aixina i tot, el governador d'Alacant, [[Zayyan ben Mardanis]], no acceptà el pacte i fon obligat a partir en [[1247]], data en la que escomença la sobirania castellana d'Alacant. La conquista militar finalisà el [[4 de decembre]] de [[1248]] en les tropes del rei castellà, comandades per son fill, l'infant Alfons, futur [[Alfons X el Sabi]]<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.3.2. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>. Pel [[Tractat d'Almizra]] firmat en [[1244]] entre els reis de Castella i d'Aragó, en el que se fixaren els llímits de l'expansió dels seus respectius dominis en la llínea de [[Biar]] a [[La Vila]], Alacant permaneix baix sobirania castellana per un espai de 48 anys. El rei Alfons X el Sabi, una vegada presa la vila als andalusis, commemora la victòria denominant al [[castell]] àrap construït sobre el mont ''Banu-lQatil'' (Benacantil) "[[Castell de Santa Bàrbera]]", per coincidir esta festivitat en el dia del presament de la ciutat per la cristiandat.

===Corona de Castella===
[[Image: SantaBarbara2.jpg|thumb|left|220px|El Benacantil i el [[Castell de Santa Bàrbera]].]]
Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort del Sit]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer (Alacant)|Petrer]], [[Busot]], [[Aigües de Busot]], Campello, Muchamel, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Ademés, el rei castellà dispensà grans mides de favor al [[port d'Alacant]], considerat de gran valor estratègic.

Entre [[1264]] i [[1266]] Alacant estigué immers en una rebelió [[mudéixar]] que s'escampà per casi tot lo Regne de Múrcia; el rei castellà, empleat llavors en el sege de [[Niebla]], solicità ajuda al seu sogre [[Jaume I d'Aragó]] per a sofocar-la. Este intervingué ràpidament i va reduir totes les ciutats rebelades a l'acceptació de la sobirania castellana.

=== Corona d'Aragó ===
[[Image:Alicante.jpg|thumb|200px|Plaça Santíssima Faç, en el Núcleu Antic]]
A causa d'una crisis dinàstica per la successió de [[Sancho IV el Brau]], l'infant Ferrando de la Porca, un aspirant illegítim a la Corona de Castella, va demanar ajuda a [[Jaume II d'Aragó]] a canvi de donar-li, en cas de conseguir la Corona, el Regne de Múrcia, segons els acorts secrets de Calatayut ([[1289]]), Ariza ([[giner]] [[1296]]) i Sària ([[febrer]] 1296). Aprofitant la situació, [[Jaume II]] va procedir a la conquista del Regne de Múrcia.

Alacant va ser conquistada en [[abril]] de 1296, a pesar de la resistència de l'alcait del castell [[Nicolás Pérez]], acabant en la sobirania castellana. Aixina i tot, [[Jaume II d'Aragón|Jaume II]] va respectar els privilegis i institucions anteriors encara que adaptant-les a la nova situació política, particularment després de la incorporació d'Alacant, i el restant de comarques limítrofes al [[Regne de Valéncia]] per mig de la modificació d'allò que s'havia fixat en el Tractat d'Almizra ([[Sentència Arbitral de Torrelles]], [[1304]] i [[Tractat d'Elig]], [[1305]]).

La repoblació cristiana continuà, en una velocitat i número majors, per lo que la població originàriament castellana, quedà en minoria entre la població cristiana. No obstant, fins a la primera expulsió dels moriscs, la població d'orige àrap era majoritària en comparació en els cristians.

El creiximent de principis de [[sigle XIV]] es voria truncat a partir de [[1333]], quan ya la fam se deixà sentir en Alacant, primera senyal de la crisis que s'acostava: la[[ Guerra de l'Unió]] ([[1348]]), la [[Pesta Negra]] ([[1348]]) i la [[Guerra dels Dos Pedros]] ([[Pedro I de Castella]] i [[Pere IV d'Aragó]]) entre [[1356]] i [[1366]] que tingué en Alacant un dels seus principals escenaris. La vila estigué en mans castellanes i la població emigrà, muigué o va caure captiva. En conseqüència, la població se va vore reduïda a la mitat, igual que en atres ciutats del [[Regne de Valéncia]]. En la pau s'inicia la reconstrucció social i econòmica, encara que els mudéixars pràcticament anaren desapareixent i els [[judeu]]s foren una minoria. [[Pere IV el Cerimoniós]] dictà numeroses mesures per a reactivar l'economia i la pau social, encara que açò no evità l'atac contra els judeus de [[1391]] que acavà en la presència d'esta comunitat en la societat alacantina.

Durant el [[sigle XV]] Alacant continuà creixent i una pròspera agricultura orientada cap a l'exportació (vi, fruites seques, espart) impulsà un notable desenroll del port i una classe mija que controlava el govern municipal. L'únic conflicte bèlic va ser la guerra en Castella de [[1430]] que no va tindre excessives conseqüències. La població continuà en aument i este progrés va servir de justificació a [[Ferran el Catòlic]] per a otorgar-li el títul de ciutat en [[1490]].

=== Edat Moderna===
En [[1510]] Alacant era la quinta ciutat del [[Regne de Valéncia]].
Des de l'obtenció del títul de ciutat el desenroll institucional, econòmic i demogràfic d'Alacant va ser palpable. El port es convertí durant l'[[Edat Moderna]] en el més important del Regne de Valéncia i propicià l'assentament de colònies de comerciants estrangers que imprimiren un gran dinamisme al tràfic mercantil. La construcció de l'[[embassament de Tibi]] a finals del [[sigle XVI]] va permetre assegurar la producció de l'horta pròxima a la ciutat, el producte principal de la qual era el [[raïm]], i per consegüent el [[vi]], junt en la barrella, l'espart i les fruites seques. El port, ademés. se convertí en punt d'eixida dels productes de [[La Mancha]] i en un eficaç redistribuïdor d'alguns productes colonials i de saladures arribades del nort d'[[Europa]]. El desenroll econòmic permet a Alacant arrebatar a [[Oriola]], en [[1647]], la capital de la balia meridional valenciana i posteriorment, en [[1785]], la creació d'un [[Consulat del Mar]] independent del de Valéncia.

Alacant fon objectiu militar en pràcticament tots els conflictes bèlics. Fon casi destruïda en [[1692]] per l'esquadra francesa que dirigia l'almirant [[d'Estrées]] i durant la [[Guerra de Successió]] fon ocupada alternativament per austracistes i borbònics. La voladura parcial del [[Castillo de Santa Bàrbara]] per part del cavaller [[d'Asfelt]] determinà l'eixida dels aliats de la ciutat i el triumfo borbònic en esta part del Regne de Valéncia. La [[Guerra de l'Independència Espanyola|Guerra de l'Independència]] deixà també les seues seqüeles com a conseqüència de la crisis de subsistència i dels gasts militars, se construïren noves muralles i el [[Castell de Sant Ferran]], encara que les tropes franceses no arribaren a ocupar la ciutat.

=== Época Contemporànea ===
[[Image: Luceros3.jpg|thumb|right|200px|<center>Plaça dels ''Luceros''.</center>]]
El talant obert i lliberal dels alacantins se manifestà a lo llarc del [[sigle XIX]]. Mostres d'això són el goig popular per la [[Constitució Espanyola de 1812]] i la desaparició de l'[[Inquisició Espanyola|Inquisició]], les grans dificultats per a formar un batalló de voluntaris realistes en [[1824]] per a reprimir als lliberals, la rebelió de [[Pantaleó Boné]] en [[1844]], el soport a la [[Vicalvarada]] ([[1854]]) i al pronunciament de setembre de [[1868]] que donà pas al [[Sexeni Revolucionari]]. El primer club republicà s'obrí en Alacant al voltant de novembre de [[1868]], i esta tendència política triumfà en les eleccions municipals de [[1870]].

La província d'Alacant naixqué com a tal en les Corts lliberals de [[1822]], i corresponia en l'antiga balia meridional valenciana, si be fon ampliada en [[1833]] en part de la desapareguda província de [[Xàtiva]] i els municipis de [[Villena]] i [[Sax]]. En [[1847]] comença l'ampliació del port, i en [[1858]] finalisa la construcció del ferrocarril entre Alacant i [[Madrit]] en l'enllaç Alacant-[[Almansa]]. Entre [[1854]] i [[1878]] se derruiren les muralles de la ciutat.

=== Sigle XX ===
[[Image: Alicante_Spain_marina.jpg|thumb|left|200px|<center>Marina Deportiva d'Alacant</center>]]
Durant el periodo [[1920]]-[[1935]] l'economia alacantina se decantà per l'indústria mentres l'agricultura se sumia en una segona crisis. Alacant fon una de les ciutats on els republicans guanyaren les eleccions municipals de [[1931]] i durant tota la [[II República]] els partits d'esquerres mantingueren una majoria folgada, tant en la ciutat com en la província. El primer alcalde democràtic va ser Lorenzo Carbonell Santacruz, triat en la candidatura republicà-socialista, que en un 81% de vots realisà diversos proyectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. En [[1933]], en l'arribada del [[sufragi universal]], votaren per primera vegada les dones alacantines, guanyant el PSOE i en les eleccions generals del [[16 de febrer]] de [[1936]] triumfà el [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en un 80,72% de vots.

En l'inici de la [[Guerra Civil Espanyola]], el bando sublevat fracassà en un intent de posar sege a la ciutat des d'Oriola i atres poblacions de la [[Vega Baixa del Segura|Vega Baixa]]. Un atre succés important va ser lo fusilament del dirigent falangista [[José Antonio Primo de Rivera]], que es trobava pres en Alacant, el [[20 de novembre]] de [[1936]].

La ciutat va patir durant la guerra 71 bombardejos que causaren la mort a 481 persones i l'afonament de 705 edificis. L'atac que va causar més víctimes fon realisat per avions italians Saboya a les 11 hores del dumenge [[25 de maig]] de [[1938]] quan, darrere de soltar 90 bombes, varen morir 313 persones, en gran part dones i chiquets que se trobaven en el [[Mercat Central]]. Molts historiadors actuals sobre la Guerra Civil espanyola coincidixen a equiparar-ho en el [[Bombardeig de Guernica]].

A pesar dels bombardejos, la ciutat permaneixqué fidel a la [[Segona República Espanyola|República]] fins al final de la [[Guerra Civil|Guerra]] i per això va ser objecte de tècniques de debilitació sicològic com per eixemple el llançament de pa blanc embolicat en lemes feixistes en época de fam. Ya que Alacant fon l'última ciutat en caure en mans de les tropes [[franquisme|franquistes]], en el port se van viure escenes dramàtiques entre els que esperaven barcos per a partir a l'exili; hi havia orde de matar tota persona que es trobara en la zona intentant fugir, els barcos estrangers no acceptaven arreplegar a ningú a causa de l'amenaça existent sobre l'afonament de qualsevol barco que arreplegara exiliats, els únics barcos que van córrer el risc per salvar la població civil foren els [[Algèria|algerí]]. Centenars d'alacantins partiren cap a [[Orà (Algèria)|Orà]] creant una colònia estable i un agermanament entre les dos ciutats que encara hui persistix. En la vesprada del [[30 de març]] de [[1939]] entraven en la ciutat les unitats de la ''[[Divisió Littorio]] '', comandada pel general [[Gastone Gambara|Gambara]], en una ostentosa desfilada davant de l'Ajuntament i els principals carrers de la ciutat. La repressió conseqüent va ser gran al considerar-se la ciutat i la província com «roges». A l'acabar la Guerra, l'alcalde Luciáñez propon que la ciutat passara a cridar-se '''Alacant de José Antonio'''. A pesar d'aprovar-se mai va arribar a produir-se el canvi.
[[Image: Alicante(30-09-1997).JPG‎|thumb|right|200px|Carrer Arquitecte Morell d'Alacant durant les inundacions de [[1997]]]]
La [[1970s|década dels xixanta]] portà el desenroll econòmic i el creiximent demogràfic que continuà en les décades següents. L'economia evolucionà cap al sector servicis, especialment cap al [[turisme]], i es va produir el major desenroll urbanístic de la ciutat, en el naiximent de nous barris en les afores.

En l'arribada la democràcia el govern de la ciutat passaria a les mans del [[PSPV-PSOE]] des de [[1979]] fins a [[1995]], i des de llavors governa el [[PP]]. En la [[1980s|década dels huitanta]] se tractà de solucionar el caos urbanístic per mig de la creació de noves vies de comunicació (Gran Via, Via parc) i la dotació a la ciutat de centres de salut, coleges públics, instituts, centres socials i el restant de servicis municipals, en especial en alguns barris que naixqueren en l'etapa de desenroll.

Un problema a causa del [[clima mediterràneu]], pero també del [[canvi climàtic]] i de l'[[urbanisme]], són les [[inundació|inundacions]]. El [[19 d'octubre]] de [[1982]] caïen 220 [[milímetro|mm]] en la ciutat, un nou récort de pluja en menys de 24 h que causà numeroses pèrdues materials. La [[Rambla de les Ovelles]] arribaria a 400 [[metre cúbico|m³]]/s, el seu màxim històric, i sembraria el caos en el barri de Sant Gabriel, en dos morts, lo que motivà que darrere de la riuada fora canalisat el tram final de la rambla. El [[30 de setembre]] de [[1997]] se torna a batre el récort de pluja en 270 mm i la ciutat va patir les pijors inundacions de la seua història, en quatre morts i una altura de les aigües que en alguns barris, com plaja Sant Joan o Sant Agustí, varen superar el metro. Se decretà un dia de dol oficial en el que les autoritats se dedicaren a drenar les aigües que anegaven barris sancers. Les pèrdues econòmiques foren quantioses, sobretot en el centre de la ciutat i les plages. Aço motivà un gran pla de defensa anti-riuades, del que encara no s'ha comprovat la eficàcia.

=== Sigle XXI ===
En el nou sigle, Alacant ha conegut un creiximent demogràfic excepcional fruit de l'arribada d'[[immigració en Espanya|immigrants]]. Açò, unit que les generacions més numeroses són les que actualment estan buscant vivenda, ha causat un nou auge urbanístic que provoca una expansió urbana. Per a millorar les comunicacions s'està duent a terme la construcció del [[TRAM Metropolità d'Alacant]], una combinació de [[tramvia]] i [[metro llauger]] que serà subterràneu en alguns trams. Per una atra banda, en la zona sur de la ciutat està el proyecte de la [[Ciutat de la Llum]], uns estudis de cine que ya estan en funcionament.

== Política i govern ==
=== Ajuntament ===
[[Image: Alicante_Spain_townhall.jpg|thumb|right|250px|<center>Vista de l'Ajuntament.</center>]]
Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]) i IU ([[Esquerra Unida (Espanya)|Esquerra Unida]]). En l'actualitat, l'alcalde de la ciutat és [[Luis Díaz Alperi]], del PP, que ocupa el càrrec des de [[1995]]. Des de [[1979]] fins a eixe any, la ciutat estigué governada per alcaldes pertanyents al PSPV-PSOE (''vore [[anex:alcaldes d'Alacant|Alcaldes d'Alacant]] '' i ''[[Eleccions municipals d'Alacant]] '').

La corporació Municipal està formada per 29 [[regidor]]s, inclòs l'alcalde. En les eleccions municipals del [[27 de maig]] de [[2007]], el PP va obtindre 15 regidors en un 44,08% dels vots, mentres que el PSOE va conseguir 14 en un 41,17% dels vots. Atres agrupacions polítiques com la coalició formada per EU-EV-IR-AMEE, (Esquerra Unida-Els Verts, Esquerra Republicana i Acort Municipal d'esquerres i ecologista) en un 4,93%, VA (Veïns per Alacant) en un 3,22% o C-PC (Ciutadans-Partit de la Ciutadania) en un 1,42%, varen superar els 2.000 sufragis pero no conseguiren adhesió suficient per a accedir a la representació.

La Junta de Govern està composta per tretze membres, onze d'ells regidors, estructurant-se de la manera següent: Urbanisme; Festes, Turisme i plages; Cultura i Educació; Foment i Ocupació; Seguritat Ciutadana (excepte Policia Local), Tràfic i Transports, Estadística; Comerç, Consum i Mercats, Sanitat (excepte sanitat ambiental); Acció Social, Mig Ambient; Modernisació de les Estructures municipals; Deports; Joventut, Participació Ciutadana, Partides Rurals; Servicis i Manteniment; Recursos Humans i Plaça de Bous; i Facenda, Contractació i Patrimoni, Ocupació de via pública. L'ajuntament celebra plens ordinaris cada mes, encara que també solen celebrar-se plens extraordinaris per a debatre temes i problemes que afecten la ciutat.

=== Principals sèus administratives ===
En la [[Plaça de la Montanyeta]] se troben les principals seus administratives de l'Estat, en el que se poden trobar la subsèu provincial de la [[Delegat del Govern|Delegació del Govern]] espanyol en la [[Comunitat Valenciana]] (l'actual subdelegada provincial és Encarna Llinares en substitució de [[Etelvina Andreu]]) regidora del [[PSOE]], aixina com la sèu provincial de l'Agència Tributària, o la Subsecretaria provincial del Ministeri de Justícia.

En quant a sèus autonòmiques, destaca la Delegació provincial del ''Consell de la Generalitat'' (govern valencià) en la Torre Generalitat que està presidint la Rambla de Méndez Núñez, en el seu popular rellonge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. També se troben direccions territorials de totes les ''conselleries'', destacant per la singularitat dels edificis de la [[Casa de Bruges]] on se situen la Direcció Territorial de Presidència i la ''Conselleria'' de Benestar Social, el Teatre Arniches en la d'Infraestructures i Transports, o l'edifici de la ''Conselleria'' de Cultura, Educació i Deport que està en el carrer Carratalá, en el barri de [[Benalúa (Alacant)|Benalúa]] i contigua als jujats.

=== Alcaldes de la democràcia ===
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = [[José Luis Lassaletta Cano]]
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = [[Àngel Lluna González]]
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]]
| Alcalde_8 = [[Sònia Castedo]]
| Partit_8 = [[PPCV]]
}}

== Clima ==
[[Image: Clima_Alicante_(España).PNG‎|thumb|right|300px|<center>Climograma d'Alacant (Ciutat Jardí)</center>]]

Alacant conta en un [[clima mediterràneu]] àrit, en temperatures suaus durant l'any i pluges escasses, concentrades en els periodos equinoccials. Les temperatures oscilen entre els 16,8 i 6,2é de [[giner]] i els 30,6 i 20,4 d'[[agost]], sent la temperatura mija anual de 17,8é, contant-se com a excepcionals tant les gelades com les temperatures per damunt dels 40. L'oscilació tèrmica diària és molt chicoteta degut a l'influència marítima, encara que en episodis ocasionals de vent de ponent pot superar els 15. Respecta a l'oscilació anual, esta és també reduïda, aixina que els hiverns són suaus i els estius calorosos.

Les precipitacions són de 336 mm anuals sent [[setembre]] i [[octubre]] els mesos més plujosos degut a les pluges torrencials causades per la [[gota freda]], que poden conseguir més de 200 mm en 24 hores causant severes [[inundació|inundacions]]. Esta irregularitat és lo que explica que a l'any només hi haja 37 dies plujosos mentres que les hores de sol són 2.864.

Els récorts de temperatura màxima en Alacant són 41,4 el [[4 de juliol]] de [[1994]], 41,2 el [[12 de juliol]] de [[1961]] i 40,4 el [[18 d'agost]] de [[1949]]. Els de temperatura mínima són -4,6 el [[12 de febrer]] de [[1956]] i -2,6 el [[3 de giner]] de [[1971]] i el [[26 de decembre]] de [[1962]]. Els récorts de precipitació en 24 hores són els 270,2 mm del [[30 de setembre]] de [[1997]] i els 220,2 mm del [[19 d'octubre]] de [[1982]].

{| {{tablabonita}} align="center"
|+ <big>'''Observatori d'Alacant (Ciutat Jardí)</big>
|- style="background:#efefef;"
! 1971-2000 !! gin !! feb !! mar !! abr !! mai !! jun !! jul !! ago !! set !! oct !! nov !! dec !! ''TOTAL''
|-
| Temp. màxima (ºC)||16,8||17,8||19,2||20,9||23,6||27,2||30,1||30,6||28,4||24,4||20,4||17,6||''23,1''
|-
| Temp. mínima (ºC)||6,2||7,0|| 8,2||10,1||13,3||17,1||19,7||20,4||17,8||13,7||10,0||7,3||''12,6''
|-
| Precipitacions (mm) ||22||26||26||30||33||17||6||8||47||52||42||26||''336''
|}

== Població ==
[[Image: Demografía_Alicante_(España).PNG‎|thumb|left|200px|<center>Evolució demogràfica d'Alacant (1900-2006)</center>]]
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=35% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Nacionalitats estrangeres en més de 1.000 habitants<ref>'''''Font: [http://www.alicante.es/redir.php?apartado=estadistica&pagina=menu_estadistica.html Ajuntament d'Alacant]''''' Secció d'Estadística. La Població d'Alacant (01-01-2006).</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=3% |Posició
!width=89% |Nacionalitat
!width=8% |Població
|-
|1ª||align=left|{{COL}}||align=right|4.596
|-
|2ª||align=left|{{ECU}}||align=right|4.315
|-
|3ª||align=left|{{ARG}}||align=right|3.564
|-
|4ª||align=left|{{MAR}}||align=right|2.645
|-
|5ª||align=left|{{ALG}}||align=right|2.478
|-
|6ª||align=left|{{ITA}}||align=right|2.245
|-
|7ª||align=left|{{FRA}}||align=right|1.988
|-
|8ª||align=left|{{ROM}}||align=right|1.819
|-
|}
Segons el padróde [[2010]] la ciutat conta en 334.462 habitants, sent la 11a de [[Espanya]] i 2a de la [[Comunitat Valenciana]] en població. Segons les senyes de l'Ajuntament d'Alacant a 1 de giner de [[2010]] la població de la ciutat és de 334.462 habitants, dels quals viuen en el núcleu urbà 322.331 i 6.131 en les partides rurals, sent el [[Organisació politicoadministrativa d'Alacant|barri]] més populós el de [[Carolines Altes]], en 20.235 habitants.

En [[1900]] contava en 50.495 habitants que anaren aumentant llentament fins a [[1950]], en 101.791. A partir d'eixe moment el desenroll urbanístic va ser espectacular superant els 250.000 en [[1981]]. En la democràcia el creiximent va ser més llent arribant-se a 272.432 en [[1998]]. Des de llavors l'increment de l'immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, sent un 11,72% de la població d'atres nacionalitats, entre els que destaquen [[Colòmbia|colombians]], [[Equador|equatorians]] i [[Argentina|argentins]] (''vore taula'').

La conurbació que forma en els municipis llimítrofs ([[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[Campello]]) sobrepassa els 400.000 habitants (452.462 en 2010) i conta cada vegada en més servicis conjunts. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] conta en 760.431 i és l'octava d'Espanya.

[[Image:Alicante-barrios.png|thumb|400px|<center>Barris i zones d'Alacant</center>]]

{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5"
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1250]] || align="right"| 2.500
|-
| align="center"| [[1350]] || align="right"| 3.250
|-
| align="center"| [[1418]] || align="right"| 1.539
|-
| align="center"| [[1609]] || align="right"| 5.040
|-
| align="center"| [[1646]] || align="right"| 6.174
|-
| align="center"| [[1717]] || align="right"| 11.019
|-
| align="center"| [[1735]] || align="right"| 12.604
|-
| align="center"| [[1754]] || align="right"| 14.394
|-
| align="center"| [[1768]] || align="right"| 17.213
|-
| align="center"| [[1786]] || align="right"| 17.345
|-
|}
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1797]] || align="right"| 19.313
|-
| align="center"| [[1803]] || align="right"| 21.447
|-
| align="center"| [[1857]] || align="right"| 27.550
|-
| align="center"| [[1860]] || align="right"| 31.162
|-
| align="center"| [[1877]] || align="right"| 34.926
|-
| align="center"| [[1887]] || align="right"| 40.115
|-
| align="center"| [[1897]] || align="right"| 49.463
|-
| align="center"| [[1900]] || align="right"| 50.495
|-
| align="center"| [[1910]] || align="right"| 55.116
|-
| align="center"| [[1920]] || align="right"| 63.382
|-
|}
| valign="top" |
{|
! style="background:#efefef;" | any
! style="background:#efefef;" | població
|-
| align="center"| [[1930]] || align="right"| 71.271
|-
| align="center"| [[1940]] || align="right"| 89.198
|-
| align="center"| [[1950]] || align="right"| 101.791
|-
| align="center"| [[1960]] || align="right"| 121.832
|-
| align="center"| [[1970]] || align="right"| 181.550
|-
| align="center"| [[1981]] || align="right"| 245.963
|-
| align="center"| [[1991]] || align="right"| 265.473
|-
| align="center"| [[1996]] || align="right"| 274.577
|-
| align="center"| [[2001]] || align="right"| 288.481
|-
| align="center"| [[2006]] || align="right"| 322.431
|}
|}
 ''Fonts:'' Les senyes del periodo 1250-1609 són estimacions proporcionades per historiadors. La senya de 1646 és del ''Veïnat de l'archiu del [[Regne de Valéncia]] ''. Les senyes del periodo 1717-1803 són dels diversos censos elaborats pels governs d'[[Espanya]]. A partir de [[1857]] són senyes censals.

==Economia==
Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector servicis, que proporciona empleu al 84,2% de la població activa (senyes a març del 2005 [http://www.cajaespana.És/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/437B260CA90E12BCC1256DC100543B42/$File/03014.PDF?OpenElement]).
[[Image: Postiguet2.jpg|thumb|right|250px|El turisme ha desempenyat un paper important en el desenroll de la ciutat.]]
Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, només superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]].

El turisme, ya present a mijan [[sigle XIX]], pero principalment desenrollat des dels anys 50, és igualment una atra activitat important en la ciutat, recolzat per la benignitat del clima, les plages, el patrimoni històric ([[Castell de Santa Bàrbara]], Iglésia de Santa Maria, Co-Sèu de Sant Nicolau, Caixco antic, etc.) i la seua oferta d'oci.

Alacant és un centre d'activitats financeres, tenint la [[Caixa d'Aforros del Mediterràneu]] (la CAM) el seu domicili social en esta ciutat.

En Alacant són també importants les activitats administratives, afavorida per la seua posició de capital de la 4a província espanyola de major producció econòmica. Alacant és la sèu de la [[Oficina d'Harmonisació del Mercat Interior]] (OAMI), agència europea per al registre de les marques, dibuixos i models comunitaris.

L'[[Universitat d'Alacant]], situada entre els municipis d'Alacant i [[Sant Vicent del Raspeig]], conta en més de 30.000 alumnes i atrau a un número important d'estudiants estrangers.

L'indústria ocupa al 6,2% de la població activa del municipi. Destaquen les fàbriques d'alumini, de tabac ([[Altadis]]; l'antiga fàbrica de Tabaquera va ser durant diversos sigles de gran importància econòmica en la ciutat, arribant a tindre contractades a més de 4.000 empleats), de maquinària, de materials de construcció i de productes alimentaris. Dins de l'àrea metropolitana, les activitats fabrils tenen gran importància en el municipi de [[Sant Vicent del Raspeig]] (lloc que ha servit d'àrea d'expansió i descongestió fabril per a la capital), on se troba la major fàbrica de l'aglomeració d'Alacant, una fàbrica de producció de ciment de la multinacional Cemex. Els principals polígons industrials del municipi són el polígon de Les Talayes, el del Pla de la Vallonga, el d'Aigua Amarga i la zona industrial de la Florida.

== Patrimoni històric-artístic d'Alacant ==
[[Image: Mercado de Alicante.jpg|thumb|right|250px|<center>Mercat Central d'Abastos d'Alacant.</center>]]
* [[basílica de Santa Maria (Alacant)|Basílica de Santa Maria]] (s. [[sigle XIV|XIV]]-[[sigle XVI|XVI]]). Construïda en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], va ser alçada sobre una antiga mesquita i es tracta del temple més antic de la ciutat. Destaquen el seu altar major, d'estil [[rococó]], i la seua portada, d'estil [[barroc]], abdós del [[sigle XVIII]].
* [[Co-Sèu de Sant Nicolau de Bari]] (s. [[sigle XV|XV]]-[[sigle XVII|XVII]]). Edificada també sobre les restes d'una atra mesquita, és d'estil [[arquitectura del Renaiximent|renaixentista]] [[ferrerià]]. Sòbria en el seu aspecte exterior, la seua construcció se realisà entre [[1616]] i [[1662]], encara que el seu claustre, més antic, data del sigle XV. Va ser elevada com [[Co-Sèu]] en [[1959]], compartint la sèu catedralícia en la Santa Iglésia catedral del Salvador d'[[Oriola]].
* [[monasteri de la Santa Faç (Alacant)|Monasteri de la Santa Faç]] (s. XV). Situat 5 km al nort del núcleu urbà, és d'estil [[arquitectura barroca|barroc]]. Cada any, el segon dijous després de [[Semana Santa]] se produïx un multitudinari pelegrinage que part des de Sant Nicolau fins a este monasteri.
* '''Torres de Defensa de l'Horta d'Alacant''' (s. XV-XVII). Baluarts defensius alçats en l'Horta d'Alacant per a defendre's dels atacs dels pirates barbarescs. En l'actualitat se conserven poc més de 20 torres. Algunes d'elles són de gran bellea, com la de '''la Verònica''', la de '''Reixes''' o la de '''Bonança'''. Estan declarades '''Be d'Interés Cultural''' en la categoria de monument, lo que no ha impedit que algunes estiguen en ruïnes.
* '''[[Museus d'Alacant|Casa de L'Assegurada]] ''' (s. XVII). Construcció civil més antiga de la ciutat, fon edificada en [[1685]] en estil [[arquitectura barroca|barroc]]. Se troba en la mateixa plaça que la basílica de Santa Maria i actualment alberga al Museu d'Art Contemporàneu d'Alacant.
* '''[[Ajuntament d'Alacant]] ''' ([[segle XVIII]]). Punt de referència per a la medició de l'[[altitut]] sobre el nivell del mar de qualsevol punt d'[[Espanya]], se tracta d'una arquitectura civil [[arquitectura barroca|barroca]].
* '''convent Becades de Sant Agustí''' (s. XVIII). Començat en [[1732]], les seues obres s'allargaren fins a començaments del [[sigle XIX]].
* '''Palau Gravina''' (s. XVIII). Construït entre [[1748]] i [[1808]] com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga al [[Museu de Belles Arts Gravina]], dedicat a la pintura i a l'escultura regionals dels sigles XVI a principis del [[sigle XX]].
[[Image: palaciodiputacion.jpg|thumb|right|250px|<center>Palau de la Diputació d'Alacant.</center>]]
* '''Palau Maisonnave - Archiu Municipal''' (s. XVIII). Casa palatina situada en el caixco antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis tart-romana.
* '''Teatre Principal d'Alacant''' (s. XIX). Edifici d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà en [[1847]].
* '''Mercat Central d'Alacant''' (s. XX). D'estil [[regionalisme|regionalista]], construït en [[1911]] sobre la muralla del sigle XVIII que circumdava la ciutat.
* '''Diputació Provincial d'Alacant''' (s. XX). Palau de tall [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà inaugurat en [[1931]].
* '''Llonja de Peix''' (s. XX). De principis del sigle XX, és un edifici de caràcter industrial d'estil [[arquitectura historicista|historicista]], que integra detalls ornamentals neo-àraps. Servix des de [[1992]] com a sala d'exposicions.
* '''[[Castell de Santa Barbara]] ''' (s. XIV-XVIII). Situat en la part més alta de la muntanya [[Benacantil]], domina tota l'[[Horta d'Alacant]] i des d'ell se divisa l'[[illa de Tabarca]]. Antic castell àrap, fon reconstruït pels cristians i consta de tres recints dels sigles XIV, XVI i XVIII.
* '''[[Castell de Sant Ferran]] ''' (s. XIX). Construït en [[1813]] per a defendre la ciutat de l'invasió [[guerra de l'Independència espanyola|napoleònica]].

Ademés, en l'[[Albufereta]] se troben els restos arqueològics de la ciutat [[iber]]-[[imperi romà|romana]] de [[Lucentum]], que data dels sigles [[sigle IV adC|IV adC]] al [[sigle III|III dC]].

== Festes ==
=== Fogueres de Sant Joan ===
[[Image: Hoguera carolinas altas 2006 alicante.jpg|thumb|right|200px|Vista general d'una Foguera en Alacant.]]
Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps.

Com a tals, estes festes organisades en les peculiaritats actuals daten de [[1928]], sent el seu impulsor [[José María Py i Ramírez de Cartagena]]. En el pregó se donen per iniciats estos festejos, plantant-se les fogueres, monuments artístics policromats de cartó pedra i fusta de profunda càrrega satírica, en la nit del [[20 de juny]], cremant-se quatre dies després després de llançar-se des de l'alt de la muntanya Benacantil, on se troba el [[castell de Santa Bàrbara]], una monumental palmera de focs artificials que és visible des de gran part de la ciutat.

A lo llarc dels dies de festa hi ha una extensíssima programació d'actes com passacarres, cavalcades, ofrenes, corregudes de bous, actuacions musicals, campeonats deportius i un llarc etcétera, vivint-se la festa en el carrer on la gent pot menjar, sopar i ballar en les barraques y racons, degustant la típica coca de tonyina i les bacores ([[bacora]]es). La festa conta en la seua reina, la [[Bellea del Foc]] triada entre les que varen ser "bellea" de cada un dels districtes i és la representació viva de la festa. En els dies posteriors a la ''cremà'' de les fogueres té lloc un concurs de focs artificials i traques lluminoses que se disparen des de la [[plaja del Postiguet]].

=== Semana Santa ===
En la [[Semana Santa]] alacantina se realisen vinticinc processons en les que participen més de trenta confraries. La primera d'elles és la ''Processó de la Santa Cruz'', que comença en el [[Santa Cruz (Alacant|barri de Santa Creu]] (situat en les faldes de la [[muntanya Benacantil]])

La [[Semana Santa]] alacantina té més de 30 confraries que realisen les seues processons des del Dumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Dèu de les Angoixes (Mare de Deu de la Penya) de [[Salzillo]]. Les processons més conegudes són la del [[Dumenge de Rams]] (''La burreta'') en la que participen molts ciutadans i la de Santa Creu, en dimecres, en més de mil confrares i quatre passos, sent el més valiós el del Devallament.

=== Santa Faç ===
És una [[romeria]] de huit quilómetros, en cinc sigles d'antiguetat, que comença en la Co-Sèu de Sant Nicolau i acaba en lo monasteri de la Santa Faç, on es venera un reliquiari que conté un tros de tela en les marques de la faç de Crist. Esta relíquia va ser portada pel sacerdot de Sant Joan, Mossén Pere Mena en el [[segle XV]]. Se celebra el segon dijous després de [[Semana Santa]], i solen participar més de 300.000 persones.

=== Moros i Cristians ===
Les festes de [[Moros i Cristians]] de la ciutat d'Alacant, a diferència de les que se celebren en atres localitats de la província on se bolca tota la població, només se celebren en cinc barris: [[Villafranca]], del 12 al 19 de març; [[Sant Blai (Alacant)|Sant Blai]], del 9 al 12 de juny; [[Llista de barris d'Alacant|Rebollet]], del 29 de juny al 2 de juliol; [[Artell]], del 12 al 16 d'agost i [[Llista de barris d'Alacant|Barri José Antonio]], del 24 al 28 d'[[agost]].

Les festes solen començar en l'''Avís de festa'', una desfilada en trages de gala, que dona pas a la ''Nit de l'Olla'', en la que se realisa un pregó. Els actes (com les ''Dianes'' i les ''Despertaes'') i les desfilades (les ''Entrades'') conduïxen a l'''Embaixada'' i l'''Alardo'', representacions en les que el bando cristià "venç" simbòlicament al moro. El punt final ho posa la ''Retreta'', una desfilada en to humorístic.

Des de [[1993]] està la [http://www.morosycristianosdealicante.com/ ''Federació Alacantina de Moros i Cristians'']. El seu objectiu és conseguir metes conjuntes a partir dels esforços dels cinc barris que celebren les festes.

=== Atres festes===
Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris.

== Deports ==
A pesar de ser el [[futbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtingut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha sigut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]].

=== Olímpics alacantins ===
És potser [[José Antonio Chicoy]], que va disputar la final de 4x100 estils de [[Natació]] dels [[Jocs Olímpics de Mèxic 1968|Jocs de Mèxic]] en [[1968]] el que va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Pero no va ser fins als [[Jocs Olímpics de Moscou 1980|Jocs de Moscou]] en [[1980]] i [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984|Los Ángeles]] [[1984]] quan [[Domingo Ramón]] va conseguir una quart i una sexta posició respectivament en [[Atletisme]] ([[3000 metros obstàculs]]).

En els únics Jocs Olímpics disputats en Espanya fins a la data, [[Jocs Olímpics de Barcelona 1992|Barcelona]] [[1992]], tres foren els deportistes alacantins que varen participar i, ademés, obtingueren medalla per primera vegada: [[Míriam Blasco]], medalla d'or en [[Judo]] i primera medallista olímpica espanyola; [[Francisco Sánchez|Francisco "Kiko" Sánchez]], medalla d'or en [[Vela]], 470 masculí; i [[Carolina Pascual]], medalla de plata en [[Gimnàstica rítmica]]. En els [[Jocs Olímpics d'Atlanta 1996|Jocs d'Atlanta]] de [[1996]], [[Juan Escarré]] obtingué medalla de plata en [[Hockey sobre herba]]; [[Marta Baldó]], medalla d'or en Gimnàstica rítmica junt en el restant de l'equip espanyol, i [[Isabel Fernández (judoka)|Isabel Fernández]] obtingué medalla de bronze en Judo. En els següents Jocs Olímpics, [[Jocs Olímpics de Sydney 2000|Sydney]] [[2000]], Isabel tornà a obtindre una medalla, esta vegada d'or. Finalment, obtingué una quinta posició en els Jocs disputats en [[Jocs Olímpics d'Atenes 2004|Atenes]] en [[2004]], sent l'única deportista alacantina que ha conseguit dos medalles olímpiques fins a la data i quedant pendent la seua participació en els pròxims jocs olímpics de 2008.

=== Equips deportius alacantins ===
L'equip que més títuls ha conseguit en la ciutat fon el [[Club Handbol Calpisa]]. Entre 1975 i 1980 va obtindre quatre títuls de Lliga consecutius ([[1975]], [[1976]], [[1977]] i [[1978]]), quatre títuls de la Copa del Rei ([[1975]], [[1976]], [[1977]] i [[1980]]) i una Recopa d'Europa ([[1980]]). Posteriorment, el club canvià de patrocinador i de denominació en diverses ocasions, passant a cridar-se Tecnisa, Tecnisán (en la que obtingué una atra Copa del Rei en [[1986]]), Gelats Alacant i Club Handbol Alacant Costablanca.

Respecte al bàsquet, el [[Etosa Alacant]] (denominat oficialment Club Bàsquet Lucentum Alacant) ha segut l'equip deportiu de major èxit des de finals del [[sigle XX]]. L'Etosa s'ha situat en dos ocasions (temporades 2002-2003 i 2004-2005) entre els 8 millors equips de la lliga espanyola. Recentment, Alacant fon subsèu del ''Eurobasket 2007'' de [[Madrit]], rebent a les seleccions de França, Itàlia, Eslovènia i Polònia en la fase inicial del torneig.

En tot, el fútbol sempre ha segut el deport que ha alçat més passions en la ciutat, a pesar de no ser el deport que més èxits ha obtingut. Alacant conta en dos equips de fútbol: l'[[Hèrcules Club de Fútbol]], històricament el club més representatiu de la ciutat, ha participat 20 temporades en 1a divisió de la LFP (Lliga de Fútbol Professional Espanyola); i l'[[Alacant Club de Fútbol|Alacant C.F.]] que fon fundat en [[1918]] i porta el nom de la ciutat de [[Alacant]]. D'atra banda, Alacant va ser sèu del Campeonat Mundial de Fútbol de [[1982]], on varen tindre lloc els partits del Grup C ([[Argentina]], [[Bèlgica]], [[El Salvador]] i [[Hongria]]). També, en Alacant se disputà el partit per la tercera i quarta posició d'eixe campeonat.

==Ciutats agermanades==
{|
|- style="vertical-align: top;"
|
* [[Carloforte]]
* [[Herzliya]]
* [[León (Nicaragua)|León]]
* [[Matanzas (Cuba)|Matanzas]]
* [[Niça]]
* [[Orà (Algèria)|Orà]]
* [[Riga]]
* [[Toyooka]]
* [[Wenzhou]]
|}

== Vore també ==
* [[Escut d'Alacant]]
* [[Aeroport Internacional d'Alacant]]
* [[Àrea metropolitana d'Alacant-Elig]]
* [[Universitat d'Alacant]]
* [[TRAM Metropolità d'Alacant]]

== Referències ==
<references />
{{Traduït de|es|Alicante }}

== Enllaços externs ==
* [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant ]
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03014&Submit.x=30&Submit.y=10 Índex estadístic municipal d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
* [http://www.dip-alicante.es/documentacion Senyes i sifres dels municipis de la província d'Alacant] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant
*[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/cas/Fichas/03014.pdf Alacant en la web de l'Institut Valencià d'Estadística]
* [http://alicante.comunitatvalenciana.com/ Web de Turisme d'Alacant en la Comunitat Valenciana]
* [http://www.puertoalicante.com/ Autoritat portaria d'Alacant]
* [http://www.tramalicante.com/ Tramvia d'Alacant]
* [http://www.hogueras.org/ Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan]
* [http://torresdelahuerta.iespana.es/ Les Torres de Defensa de l'Horta d'Alacant]
* [http://www.20minutos.es/museo-virtual/lugares/alicante/0/ Fotos antigues d'Alacant]
* [http://www.alicantevivo.org/ Web sobre l'història, evolució, curiositats, i actualitat d'Alacant capital i província]

{{Capitals de província}}
{{Municipis de l'Alacantí}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
[[Categoria:Alacant]]
{{Capitals comarques}}

Castelló de la Plana

2013-06-23T10:17:42Z

77.226.93.235:

{{Artícul destacat}}

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Localisacio_de_Castello_de_la_Plana.png|95px]]
|image_província = [[Image:Bandera de Castelló de la Plana.png|120px]]
|nom = Castelló de la Plana
|image_escut = [[Image:Escut_de_Castello.png|90px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Castelló]]
|comarca = [[Plana Alta]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Castelló de la Plana]]
|coor = 39°58′59″N 0°01′59″O
|superfície = 107,5 km²
|altitut = 30 msnm
|població = 177.924 hab. (2008)
|densitat = 1.655,11 hab./km²
|gentilici = Castellonenc/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 12001 - 12006
|festes = -
|alcalde = Alberto Fabra Part ([[PPCV]])
|uep = [http://www.castello.es Web oficial de l'ajuntament de Castelló]
|notes =
}}

'''Castelló de la Plana''' és una [[ciutat]] del [[Comunitat Valenciana|País Valencià]], [[Espanya]], capital de la [[província de Castelló]]. Està situada en la costa mediterrànea.

Conta en 172.110 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). Ademés, és el núcleu principal d'un [[àrea metropolitana de Castelló|àrea metropolitana]] de 276.977 habitants.

== Geografia ==
Capital d'una de la províncies més montanyoses d'Espanya, banyada al seu torn pel mar al llarc de 113 [[km]] de costa, en ella, fruit d'un urbanisme caòtic i sense planificació, es combinen avingudes en carrers i places apartades que antany formaven la població, formant un entramat llaberíntic i irregular que convertix la circulació de vehículs en una tasca dificultosa i desaconsellable per a qui no conega be la ciutat.
Les seues plages ben cuidades abriguen al port que canalisa una part important de les exportacions.

=== Clima ===
[[Image:Clima Castelló (Espanya).PNG|thumb|290px|<center>Climograma de Castelló (Almassora)</center>]]
Castelló conta en un [[clima mediterràneu]] en el que les precipitacions màximes se concentren al principi de l'autumne, com a conseqüència de la [[gota freda]]. Els hiverns són suaus i els estius càlits, i durant tot l'any l'oscilació tèrmica diària és escassa.

=== Localitats llimítrofs ===
El seu terme municipal llimita en els de [[L'Alcora]], [[Almassora]], [[Benicàssim]], [[Borriol]], [[Onda]] i [[Vilafamés]].

== Economia ==
Castelló depén moltíssim de dos sectors:
La [[ceràmica]] i els seus voltants i la [[construcció]]. El [[Grau]] depén majoritàriament de la [[peixca]]. El sector servicis també està molt estés, i generalment, és el soport de les famílies castellonenques.

== Infraestructures ==
=== Carreteres ===
Els accessos i infraestructures de la capital de la Plana han evolucionat molt els últims anys, encara que alguns opinen que no prou per a una ciutat del seu grandea (se pot demostrar diàriament en les rondes de circumvalació i accessos pel nort, sur i oest, que queden totalment colapsades en hores punta).

Actualment, la ciutat de Castelló està immersa en un gran canvi en el que a infraestructures viàries se referix. Construcció o fiscalisació de les rondes de circumvalació, la construcció de noves vies de comunicació en els municipis de la contornada (carretera CV-149 a Benicàssim o el desdoblament de la CV-18 entre Castelló i Nules), o la remodelació d'algunes vies, per a poder soportar tot el tràfic (tant de vehículs com de viandants) que diàriament les utilisen, són algunes de les actuacions que l'Ajuntament de Castelló (en alguns casos junt en la Generalitat) ha pres en conte per a millorar el tràfic en la ciutat. Així, algunes vies com les rondes Millars i Magdalena, El carrer Colom, el passeig Morella, Casalduch o Arrufat Alonso han sigut, estan sent o seran remodelades en breu.

*Rondes de circumvalació:
*[[Ronda Sur de Castelló| ''' ronda Sur ''']]
*[[Ronda Est de Castelló| ''' ronda Est ''']]
*[[Ronda Nort de Castelló| ''' ronda Nort ''']]
Creuen un mig-anell que rodeja la capital, des de l'[[Antiga carretera Nacional (Castelló)|Avinguda Castell Vell]] (antiga N-340 nort) fins a l'[[avinguda del Mar (Castelló)|Avinguda del Mar]], el sur de Castelló i l'eixida 47 de l'[[AP-7]], l'Autopista del Mediterràneu.

Existix el proyecte de construcció d'una circumvalació que aniria per l'oest de Castelló, des de l'Antiga Nacional fins a la carretera de Borriol.

*[[CS-22| ''' CS-22 ''']][[Image:CS-22 començament.png|thumb|right|180px|Image del començament de l'autovia CS-22]]
Encara que se l'ha denominat ''Accés al [[Port de Castelló]] '', la CS-22 servix en hora punta com a alternativa d'entrada / eixida a Castelló per l'est.

*Accessos pel nort:
*[[Avinguda de Benicàssim (Castelló)| ''' avinguda Benicàssim ''']]
*[[Antiga carretera Nacional (Castelló)| ''' avinguda Castell Vell ''']]
*[[CV-149| ''' CV-149 ''']]
Comuniquen la [[N-340]] (tram ''bypass'' nort) o la zona nort de Castelló en el centre i els aparcaments públics de la zona nort.

*Accessos pel sur:
*[[Avinguda de Enrique Gimeno (Castelló)| ''' avinguda Enrique Gimeno ''']]
*[[CV-18| ''' CV-18 ''']]
*[[Avinguda de Valéncia (Castelló)| ''' avinguda Valéncia ''']]
*[[Avinguda de Casalduch (Castelló)| ''' avinguda Casalduch ''']] i [[avinguda d'Almassora (Castelló)| ''' avinguda Almassora ''']]
S'adinsen al centre pel sur, partint de la N-340 (tram ''bypass'' sur) i els municipis pròxims, com [[Vilareal]] i [[Almassora]].

*Accessos per l'est:
*[[Avinguda del Mar (Castelló)| ''' avinguda del Mar ''']]
*[[Avinguda dels Germans Bou (Castelló)| ''' avinguda Germans Bou ''']]
Són avingudes d'unió entre Castelló en el [[Grau de Castelló]]. En hora punta, per a eixir de la ciutat, ve millor agarrar una d'estes avingudes per a accedir a la CS-22 i aixina, eixir direcció N-340 i CV-10 per autovia.

*Accessos per l'oest:
*[[CV-151| ''' CV-151 ''']]
*[[Carretera de Borriol (Castelló)| ''' carretera de Borriol ''']]
*[[Passeig de Morella (Castelló)| ''' passeig Morella ''']]
*[[CV-16| ''' CV-16 ''']]
*[[Avinguda de L'Alcora (Castelló)| ''' avinguda Alcora ''']]
*[[CV-17| ''' CV-17 ''']]
Comuniquen la [[CV-10]] i la [[N-340]] en l'oest de la ciutat i la rondes de circumvalació.

*Rondes urbanes i atres vies importants:
*[[Ronda Millars (Castelló)| ''' ronda Millars ''']]
*[[Ronda Magdalena (Castelló)| ''' ronda Magdalena ''']]
*[[Carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Governador ''']]
*[[Carrer governador Bermúdez de Castro (Castelló)| ''' carrer Guitarrista Tàrrega ''']]
*[[Carrer Colom (Castelló)| ''' carrer Colon ''']]

=== Transport urbà ===
==== Autobús ====
La capital de la Plana posseïx 12 llínees, més 2 bises, més una llínea especial d'autobús urbà (empresa Autotransports Colectius Castellonencs ELS SEUS o ACCSA):
*Línia 1: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 2: Polideportiu Ciutat de Castelló - Hospital General
*Línia 3: Gpos. S. Agustí i S. Marcs - Auditori i Palau de Congressos
*Línia 4: Grup S. Lorenzo - Grup Grapa (per Creu Roja)
*Línia 4bis: Ciutat del Transport - Grup Grapa (per Mestre Ripollés)
*Línia 5: passeig Ribalta - Basílica Mare de Deu de Lledó
*Línia 6: passeig Ribalta - Benadresa
*Línia 7: estació FFCC - Universitat
*Línia 8: Hospital General - Circumvalació
*Línia 9: estació FFCC - Centre Ciutat
*Línia 10: Grup S. Llorenç - Universitat - Estació FFCC - Hospital General
*Línia 11: Polígon Rafalafena - FFCC - Universitat
*Línia 12: Plaça Fer. Catòlic - FFCC - Universitat
*Línia 12bis: Polideportiu Ciutat de Castelló - FFCC - Universitat
*Línia Nou Cementeri: Plaça de l'Independència - Cementeri Sant Josep - Nou Cementeri
La freqüència de pas de les llínees oscila entre 10 i 30 minuts.

==== TVRCas ====
En [[2008]] serà inaugurat el primer tram de l'esbossa 1 del [[TVRCas]], o Transport en Via Reservada, que en un futur, recorrerà la ciutat de Castelló i la seua àrea metropolitana ([[Vilareal]], [[Almassora]], [[Borriana]], [[Benicàssim]] o El Grau).

====Bicicas====
El '''Bicicas''', és un nou servici de lloguer de bicicletes, que ha posat a disposició l'Ajuntament de Castelló, per a desplaçar-se per la ciutat i evitar aixina, les congestions de tràfic que es produïxen diàriament.
Hi ha quatre punts d'arreplega:
*L'''Àgora de l'[[Universitat Jaume I de Castelló|UJI]].
*L'[[estació ferroviària|Estació]] de [[RENFE]].
*La Plaça de la Peixcateria (davant de l'[[Casa consistorial de Castelló de la Plana|Ajuntament]]).
*La Plaça de la Llibertat ([[avinguda de Valéncia (Castelló)|Avinguda Valéncia]]).
*L'[[avinguda de Benicàssim (Castelló)|Avinguda de Benicàssim]] (front l'Hospital General).
*El passeig de Bonavista (davant de la Tinença d'Alcaldia) del [[Grau de Castelló]].
Junt en açò, [http://www.castello.es/noticias.php?cod=1708 l'Ajuntament de Castelló generarà una via de viandants i ciclista junt en el TVRCas.]

=== Ferrocarril ===
Castelló es troba comunicada, en [[Madrit]] i [[Barcelona]] per mig de les llínees de llarga distància (Arc, Talgo i Euromed).
Castelló, també és l'inici d'una de les llínees de [[Rodalies Valéncia]], que a més de conectar en la Capital del Túria, el mateix tren permet comunicar per mig de parades en els pobles de l'oest de la província.
Fent transbordo en [[Valéncia]], pots seguir per les esbosses de Rodalia fins a [[Gandia]], [[Moixent]] i [[Utiel]] en la [[província de Valéncia]] i per mig de trens de llarga distància en [[Andalusia]]. Des de [[Sagunt]], es pot arribar a [[Caudiel]] en la [[província de Castelló]] i a [[Aragó]].

=== Transport aéreu ===
Actualment, s'està construint l'Aeroport de Castelló - Costa Tarongina, que dotarà a la [[província de Castelló]] d'un aeroport i aixina donar el gran bot a les grans comunicacions.
La ciutat també conta en un aeròdrom situat en el Grau de Castelló.

=== Transport marítim ===
En el Grau de Castelló està situat el Port, un important punt d'entrada i eixida mercantil (sobretot ceràmica) cap a atres zones.

== Història ==
El [[castell de Fadrell|Castell àrap del Fadrell]], alçat sobre una lloma en els contraforts de la serra del Desert, va ser -junt en les alqueries de la Plana- el primer lloc per a resar dels que serien els fundadors de la ciutat.
Conquistats estos llocs als musulmans per [[Jaume I d'Aragó]] en [[1233]], van ser donats a Ximén Pérez d'Arenós. Davall el seu mandat, els poblatans varen passar a ocupar el núcleu de l'alqueria de Benirabe, assentament definitiu de la ciutat. La partida de naiximent de Castelló està datada el [[8 de decembre]] de [[1251]] en [[Lleida]], des d'on [[Jaume I]] va concedir el seu real permís per al trasllat de la muntanya al pla. En este trasllat que la tradició situa en el tercer dumenge de Quaresma de [[1252]], naixia Castelló de la Plana. La primera denominació va ser la de Castelló de Borriana, perqué esta era la localitat costera més pròxima en eixe moment.

En l'[[Edat Mija]], la ciutat va ser protegida en trapes, muralles i torres, construint-se l'iglésia, que passaria a ser [[co-catedral]] a mitat del [[segle XV]]. Va ser en [[1366]] quan l'image de la [[Mare de Deu de Lledó]], posteriorment patrona de la vila, va ser trobada pel llaurador Perot de Granyena.

En els segles [[segle XVII|XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], la ciutat va prendre part en la revolta de [[Germanies]] i va recolzar a l'[[Archiduc Carles]] d'Àustria en la [[guerra de Successió espanyola|guerra de Successió]], sent somesa com el restant del [[Regne de Valéncia]] per les tropes de [[Felip V d'Espanya|Felip V]].

En el segle següent, es van derrocar les muralles i la ciutat va començar una lenta expansió frenada per les guerres de l'[[Guerra de la Independència espanyola|Independència]] i [[guerres carlistes|carlistes]]. En [[1833]], establits els definitius [[províncies d'Espanya|llímits provincials]], Castelló de la Plana va passar a ser capital de la seua actual demarcació, incloent durant uns anys a algunes poblacions llimítrofes terolanes.

En la segona mitat del [[sigle XIX]], la ciutat va començar el seu desplegament aperturiste. Van aparéixer els primers edificis [[modernisme|modernistes]]: l'Hospital Provincial, el Cassino, el Teatre Principal, el parc Ribalta... Es va ampliar el port i es van obrir les avingudes que comuniquen en el mar. L'enllaç ferroviari Castelló-[[Valéncia]] i el de via estreta entre poblacions pròximes, nomenat [[La Panderola]], són les noves comunicacions impulsores de la puixant indústria ceràmica i l'expansió del taulellet.

Durant tota la segona mitat del [[sigle XX]], Castelló va presentar un fort creiximent demogràfic, accelerat a principis del [[segle XXI]], per l'arribada massiva d'immigrants, especialment romanescs, atrets pel gran aument de l'oferta d'ocupació ocorregut en esta ciutat a principis de segle, patrocinat per la prosperitat de l'indústria ceràmica i l'auge del negoci de la construcció.

== Demografia ==
[[Image:Demografia Castello.png|thumb|right|Evolucio demografica de Castelló de la Plana.]]
Castelló de la Plana conta en 180.110 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]); es tracta de la quarta ciutat més poblada de la [[Comunitat Valenciana]] i de la més poblada de la [[província de Castelló]]. La ciutat concentra, de fet, al 30,75% de la població provincial.

A més, l'[[àrea metropolitana de Castelló]], que inclou també als municipis de [[Vilareal]], [[Borriana]], [[Almassora]] i [[Les Alqueries]], conta en 276.977 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]).

Castelló de la Plana ha registrat un notable creiximent demogràfic en l'última década, degut fonamentalment a l'immigració estrangera. El 17,08% de la població de la ciutat és de [[immigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), sent el colectiu foràneu predominant el [[Romania|rumà]], en 18.097 censats (61,56% del total d'estrangers).
{|
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolució demogràfica de Castelló de la Plana'''Font''': [[Població de fet]] segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] Les dades de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Creiximent de la població valenciana. Anàlisis i prevenció dels censos demogràfics (1609-1857)''. Edicions "Alfons el Magnànim". Valéncia, 1994.
|-
! !![[1787]] !! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]]
|-
| Població|| align=center| 12.003|| align=center| 19.945|| align=center| 25.193||align=center| 29.904 || align=center| 32.309 || align=center| 34.457 || align=center| 36.781 || align=center| 46.876
|-
! !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]]
|-
| Población||align=center| 53.331||align=center| 62.493 || align=center| 93.968 || align=center| 126.464 || align=center| 138.489 || align=center| 142.285 || align=center| 147.667|| align=center| 172.110
|}

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
==== '''Iglésia [[Cocatedral de Santa Maria (Castelló)|Cocatedral de Santa Maria]] la Major''' ====
[[Image:Fachada Concatedral.jpg|thumb|right|Frontera principal de la Concatedral.]]
De l'antiga església gòtica del [[segle XIV]], destruïda en [[1936]], tan sols subsistixen les seues tres portades d'accés i alguns elements constructius i ornamentals. Era obra, majoritàriament, del mestre d'obres Miguel García. La portada més antiga és la que dòna al Carrer Archipreste Balaguer, que apareix documentada en [[1382]] com a obra de Guillem Coll. La porta del nort, o de la Plaça de l'Herba, de [[1420]], presenta decoració vegetal en els capitells. La gran portada de la frontera principal és d'un gòtic més avançat que les anteriors, conservant de l'antiga tan sols els capitells esculturats.

==== '''[[Palau Episcopal de Castelló|Palau Episcopal]] ''' ====.

==== '''[[Basílica de la Mare de Deu del Lledó]] ''' ====
La tradició local remonta l'orige de la devoció i cult per la patrona de la Ciutat de Castelló fins a [[1366]]. El santuari, ara en dignitat de Basílica Menor, va ser construït entre [[1724]] i [[1766]] sobre atres dos més antics d'orige medieval.

=== Civils ===
==== '''[[Ajuntament de Castelló de la Plana|Ajuntament]] ''' ====
Substituïx el vell ''Palau de la Vila'', construït en lloc pròxim en época medieval per a albergar les primitives institucions municipals. L'actual edifici, en estil toscà, es va erigir entre [[1689]] i [[1716]], baix la direcció de Melcior Serrano. Entre els elements arquitectònics d'interés destaca el porche en cinc arcs en la planta baixa i el primer cos, accentuat per l'us de pilastres corínties i balcons en amplis vans coronats per frontispicis circulars i triangulars.
[[Image:El fadri.jpg|thumb|right|<center>Torre campanar'''El Fadri'''.</center>]]

==== '''''[[El Fadrí]] ''''' ====.
De propietat municipal i separat de la veïna concatedral, és un edifici exent, de planta octogonal, cinc cossos, ocultant l'últim la sala de les campanes i terraça arrematada per un templet. Seguint les traces del portugués Damián Mendes, va ser construït entre 1591 i 1604 per Francisco Gallana de la Llanxa i Guillem del Rei, encara que la seua elegant portada d'accés pareix obra del francés Johan Fraix. Sobre la llinda de la porta, una làpida en caràcters llatins, informa de la construcció i de la seua propietat. En la part alta es disponen huit campanes i tres més per a senyalar les hores en la terraça. El campanar és, actualment, el símbol de la Ciutat. Actualment l'edifici es troba prou deteriorat a nivell estructural, obligant a intervindre diverses vegades sobre ell per a evitar el seu colapse. El fet s'evidencia en un cert àngul d'inclinació que li ha favorit el malnom de ''la torre de Pisa de Castelló''.

==== '''Edifici de [[Societat Estatal Correus i Telégrafs (Espanya)|Correus]] ''' ====
Proyectat per [[Demetrio Ribes]] en 1917 va ser conclòs en [[1932]], havent segut catalogat com un dels millors eixemplars d'edificis castellonencs del [[segle XX]]. Va utilisar en la seua construcció com a novetat pedra, ferro, rajola a cara vista, vidre i ceràmica.
===='''[[Museus de Castelló|Museu de Belles Arts]] ''' ====
===='''[[Llonja del Cànem]] ''' ====
===='''[[parc Ribalta (Castelló)|'''parc Ribalta]] ''' ====
====[[Plaça de l'Independència (Castelló)|'''Plaça de l'Independència]] ''':''la [[Fanal]] '' ====

===Atres===
====Religiosos====
*'''Iglésia de la Puríssima Sanc'''.
*'''[[Iglésia]] de la [[Santíssima Trinitat]] '''.
*'''Iglésia de [[Sant Agustí]] '''.
*'''Iglésia de la [[Sagrada Família]] '''.
*'''[[Ermita|Ermites]] del [[Camí Caminàs|Caminàs]] '''.
====Civils====
*[[Plaça Major (Castelló)|'''Plaça major]] '''.
*'''Mercat central'''.
*'''[[Teatre]] Principal'''.
*'''[[Casino]] Antic'''.
*'''[[Auditori]] i [[Palau de Congressos]] '''.
*'''[[Porta]] del [[Sol]] '''.
*'''[[Plaça la Paz (Castelló)|Quiosc de la Plaça de la Paz]] '''.
*'''[[Casa]] dels [[Caragol|Caragoles]] '''.
*'''[[Ficus]] milenari''': en la [[Plaça María Agustina (Castelló)|Plaça María Agustina]].
*'''[[Olivo|Olivera]] centenària''', al final de l'[[avinguda del Rei (Castelló)|Avinguda del Rei]].

===Museus===
*'''[[Museus de Castelló|Centre d'Art Contemporàneu]] '''.
*'''[[Museus de Castelló|Museu Etnològic Municipal]] ''':en la [[ermita]] de ''Sant Jaume de Fadrell'' ([[Sant Jaume]]).

==Parcs, jardins i plages==
En el centre de la ciutat es troba el (pràcticament únic) [[parc Ribalta (Castelló)|parc de la ciutat, el Ribalta]], creat, sobre la qual es suponia ser la casa natal de [[Francesc Ribalta]]. Originàriament, estava compost pel parc de l'Obelisc i el Jardí de Ribalta.

Els atres dos grans i importants parcs de la ciutat són:
*'''Parc Geòlec Ramos'''.
*'''Parc de Rafalafena i Jardí de l'Auditori'''.
En el Grau es troben els parcs de:
*'''Tripulants de la Paca'''.
*'''La Pineda'''.En un camp de golf privat.
*I els '''Jardins del Port'''.

A mitat camí del Grau, en plena Marjaleria, es troba el '''Parc del [[Meridià]] ''', emplaçat en el lloc a on se troba l'encreuament del [[Meridià de Greenwich]] i el [[Paralel 40é]].

Les [[plages]] de Castelló, es troben en el [[Grau de Castelló|Grao]] (a uns 4 o 5 [[km]] depenent de la [[carretera]]). Són tres plages d'arena fina, dos en bandera blava, i en tots els servicis:
*La Plaja de la Pineda, que esta pegada al [[Port de Castelló]], que conta en un parc, en un passeig i dunes artificials.
*La Plaja del Gurugú, la següent a la de la Pineda, que alberga en el seu llarc passeig Marítim bars de festa nocturna estival.
*I la Plaja del Serreual, separada de la del Gurugú per la [[desembocadura]] del [[riu]] Sec, que no conta en bandera blava, pero si en un llarc passeig Marítim (un poc més estret que el ,del Gurugú, a causa de les dunes naturals que es troben en la [[plaja]].
La següent plaja, també crida del Serreual, pertany al [[Terme Municipal]] de [[Benicàssim]].

== Cultura i deports ==
Si bè Castelló conta en deportistes ilustres entre els seus veïns ([[Sergio García]], jugador de golf o [[Pablo Herrera]], medalliste olímpic de Volley plaja), la ciutat es mou entorn de la passió del fútbol en les seues dos caents més populars: El [[Club Deportiu Castelló]] pel que fa a fútbol (actualment en 2a divisió de la lliga espanyola), el [[plages de Castelló Fútbol Sala|Plages de Castelló]] pel que fa a fútbol sala (actualment en divisió d'honor)i el [[Club Amics del Bàsquet]] [http://www.amicscastello.Com]referint-nos al bàsquet, actualment en la lliga EBA.

En quant a cultura podem destacar algunes personalitats importants com, per eixemple, el pintor i escultor [[Joan García Ripollés]]. En un àmbit més alternatiu i [[underground]] trobem la prolífica publicació mensual [[Kastelló]].

Com a resenya en quant a la relació en les ciències de la ciutat, es pot citar que la cultura matemàtica de Castelló està lligada a l'organisació de les Olimpiades Matemàtiques a nivell d'ESO i de bachillerat, sent aixina que en setembre del 2004 va ser seu de la IX Olimpiada Iberoamericana.

L'[[Universitat Jaume I]] de Castelló (UJI), creada l'any 1991, conta en 13.000 alumnes. Instalada en un únic campus, actualment impartix 30 titulacions.

==Política==
En les [[eleccions municipals espanyoles de 2007|eleccions municipals de 2007]], va guanyar el [[Partit Popular]] obtenint 14 regidors, el [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] va conseguir 12 i el [[Bloc Nacionalista Valencià]] conseguí 1 regidor.

== Festes ==
[[Image:Verge del Lledo.jpg|thumb|left|[[Verge del Lledo]] durant les seues festes.]]
[[Image:Gaiata.jpg|thumb|right|<center>[[Gaiata]].</center>]]
Les festes més importants són les festes fundacionals: les [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Festes de la Magdalena]].

Se celebren el tercer dissapte de quaresma i duren nou dies. L'acte més important és la '''Romeria dels canyes''', on es recorda el trasllat des del tauró de la Magdalena al pla. En est acte, els habitants es reunixen pel matí i acudixen a l'Ermita de la Magdalena, celebrant el dia en el turó fins a aproximadament mija vesprada, hora en que la gent torna a caminar diversos [[km]] fins a la ciutat.

En el districte del Grau les festes més importants són les de Sant Pere, el seu patró: [[Festes del Grau de Castelló]].
També en el Grau, se celebren els Carnestoltes.
Pero, Castelló, no són només estes festes, contínuament, alguns carrers, barris o els nomenats "Grups" celebren les seues festes patronals.
A més, durant tot l'[[any]], se celebren acontenyiments (generalment culturals...) com:
En [[setembre]]: "La tornà a la ciutat" que celebra la volta a la normalitat de la ciutat, en animació en el carrer i el Festival Internacional de Porritos.

== Gastronomia ==
* Arrossos i Peixos
* [[Fideuà]]
* Caldereta de [[llamàntol]]
*[[Coca de Castelló]]

==Personages ilustres==
*[[Bernat Artola Tomás]], Poeta.
*[[Enric Soler i Godes]], Escritor i pedagoc.
*[[Gaietà Huguet i Segarra|Gaietà Huguet]], Polític.
*[[Isabel Ferrer]], Mestra.
*[[Joan García Ripollés]], Pintor.
*[[Josep Climent i Avinent|Josep Climent]], Bisbe.
*[[Juan Adsuara]], Escultor.
*[[Juan Costa Climent]], Polític.
*[[Manuel Badenes]], Futbolista.
*[[Matilde Salvador i Segarra]], Compositora.
*[[Vicent Sos Baynat]], Geòlec.

==Vore també ==
*[[Grau de Castelló]]
*[[Illes Columbretes]]
*[[Real Club Nàutic de Castelló]]
*[[Castell del Fadrell]]
*[[Ermita de la Magdalena]]
*[[Museus de Castelló]]
*[[Bandera de Castelló de la Plana]]
*[[Escut de Castelló]]
*[[La Panderola]]
*[[Tombatossals]]
*[[Arbres Centenaris en Espanya]]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Castellón_de_la_Plana}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.castello.es L'Ajuntament de Castelló]
*[http://www.uji.es Universitat Jaume I de Castelló]
*[http://castellon-de-la-plana.comunitatvalenciana.com Web de Turisme de Castelló realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
*[http://www.juntafestes.Com Pàgina de la Junta de Festes de Castelló]
*[http://www.castellon-costaazahar.Com Web oficial del Patronat Provincial de Turisme de Castelló]
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] d'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
*[http://www.laplanaaldia.com laPlanaAlDia.com] - Notícies de Castelló

{{Capitals de província}}
{{Municipis de La Plana Alta}}
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]

Usuari:Llunablava

2013-06-23T10:10:12Z

77.226.93.235:

<div style="float:right;width:242px;border:#99B3FF solid 2px">
{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}
{{Usuari:Userbox/corrector}}
{{·Usuaris per idioma (va)}}
{{·Usuaris per idioma (es)}}
{{·Usuaris per idioma (en-2)}}
</div>
Sóc Llunablava, col.labore traduïnt i fent articless per a la Uiquipèdia. Per a qualsevol cosa escriviu-me en la meua pàgina de [[Usuari Discussió:Llunablava|Discussió]].
[[Categoria:Uiquipèdia:Uiquipedistes]]
[[Categoria:Uiquipèdia]]

Efecte hivernàcul

2013-06-23T10:03:52Z

77.226.93.235:

Es denomina '''efecte hivernacle''' al fenomen pel qual determinats [[gas]]os, que són components de l'[[atmòsfera]] planetaria, retenen part de l'energia que la [[Superfície terrestre|superfície planetaria]] emet per haver segut calfada per la [[radiació solar|radiació estelar]]. Afecta a tots els [[Planeta terrestre|cossos planetaris rocosos]] dotats d'atmòsfera. Este fenomen evita que l'energia rebuda constantment torne immediatament a l'espai, produint a escala planetaria un efecte similar a l'observat en un [[hivernacle]].
En el [[sistema solar]], els planetes que presenten efecte hivernàcul són [[Venus (planeta)|Venus]], la [[Terra]] i [[Mart (planeta)|Mart]]

D'acort en la majoria de la comunitat científica, l'efecte hivernàcul s'està veent accentuat en la [[Terra]] per l'emissió de certs gasos, com el [[diòxit de carbono]] i el [[metà]], [[antropogènic|degut a l'activitat humana]].

== Balanç energètic de la Terra ==
{{AP|Equilibri tèrmic de la Terra}}
[[Image:Sun_climate_system_alternative_(ValencianLanguage)_2008.svg.png|thumb|380px| Balanç anual d'energia de la Terra desenrollat per Trenberth, Fasullo i Kiehl de la NCAR en 2008. Està basat en senyes d'entre març del 2000 a maig del 2004 i és una actualisació del seu treball publicat en 1997. La superfície de la Terra rep del Sol 161 w/m2 i de l'Efecte Hivernacle de l'Atmòsfera 333w/m², en total 494 w/m2,com la superfície de la Terra emet un total de 493 w/m2 (17+80+396), supon una absorció neta de calor de 0,9 w/m2, que actualment està provocant el calfament de la Terra.]]

En l'atmòsfera, el manteniment de l'equilibri entre la recepció de la radiació solar i l'emissió de radiació infrarroja torna a l'espai la mateixa energia que rep del Sol. Esta acció d'equilibri es diu balanç energètic de la Terra i permet mantindre la temperatura en un estret marge que possibilita la vida (<REF>Erickson, Jon (1992). ''L'Efecte Hivernacle. El desastre de demà, hui'', P.43-44. Madrit: McGrag-Hill/Interamericana de España S.A. ISBN 84-7615-789-4.</REF>)

En un periodo suficientment llarc el sistema climàtic deu estar en equilibri, la radiació solar entrant en l'atmòsfera està compensada per la radiació ixent. Perque si la radiació entrant fora major que la radiació ixent es produiria un calfament i lo contrari produiria un refredament.<ref name=Tren1>Trenberth, Fasullo y Kiehl, op. cit., p.4</ref> Per tant, en equilibri, la quantitat de radiació solar entrant en l'atmòsfera deu ser igual a la radiació solar reflectida ixent més la radiació infrarroja tèrmica ixent. Tota alteració d'este balanç de radiació, ya siga per causes naturals o originat per l'home (antropògen), és un [[forçant radiatiu|forçament radiatiu]] i supon un canvi de clima i del temps associat.<ref name=o7cc1>Cambio climático 2007. Informe de síntesis. Glosario, op. cit., p.77</ref>

Els decorriments d'energia entrant i ixent interaccionen en el sistema climàtic ocasionant molts fenomens tant en l'atmòsfera, com en l'oceà o la terra. Així la radiació entrant solar es pot escampar en l'atmòsfera o ser reflectida pels nuvols. La superfície terrestre pot reflectir o absorbir l'energia solar que li aplega. L'[[energia solar]] d'ona curta es transforma en la Terra en calor. Eixa energia no s'esbargix, es troba com a [[calor sensible]] o [[calor latent]], es pot almagasenar durant algun temps, transportar-se en varies formes, donant lloc a una gran varietat d'orages i a fenòmens turbulents en l'atmòsfera o en l'oceà. Finalment torna a ser emés a l'atmòsfera com a [[energia radiant]] d'ona llarga.<ref name=Tren1 /> Un procés important del balanç de calor és l'efecte [[albedo]], pel que alguns objectes reflectixen més energia solar que atres. Els objectes de colors clars, com els nuvols o les superfícies nevades, reflectixen més energia, mentres que els objectes foscs absorbixen més energia solar que la que reflectixen. Atre eixemple d'estos processos es l'energia solar que actua en els oceans, la major part es consumix en l'evaporació de l'aigua de mar, després esta energia és lliberada en l'atmòsfera quan el vapor d'aigua es condensa en pluja.<ref name=autogenerated3>Erickson, op. cit., p.48-49</ref>

La Terra, com tot cos calent o superior al [[zero absolut]] que és lo mateix, emet radiació tèrmica, pero al ser la seua temperatura molt menor que la solar, emet [[radiació infrarroja]] per ser un [[cos negre]]. La radiació emesa depén de la temperatura del cos. En l'estudi del [[Centre Nacional d'Investigació Atmosfèrica|NCAR]] han conclós una oscilació anual mija entre 15,9°C en juliol i 12,2°C en giner compensant els dos hemisferis, que es troben en estacions distintes i la part terrestre on és de dia en la que és de nit. Esta oscilació de temperatura supon una radiació mija anual emesa per la Terra de 396 W/m2.<ref name=Tren3>Trenberth, Fasullo y Kiehl, op. cit., p.13-14</ref>

L'energia infrarroja emesa per la Terra és atrapada majoritariament en l'atmòsfera i reenviada de nou a la Terra. Este fenomen es diu Efecte Hivernacle i garantisa les temperatures templades del planeta.<ref name=Rivero1>Rivero, op. cit., p.35</ref> Segons l'estudi anterior de la NCAR, l'Efecte Hivernacle de l'atmòsfera fa retornar novament a la Terra 333 W/m2.<ref name=Tren4>Trenberth, Fasullo y Kiehl, op. cit., p.37</ref>

Globalment la superfície de la Terra absorbix energia solar per valor de 161 W/m2 i de l'Efecte Hivernacle de l'Atmòsfera rep 333 W/m2, lo que suma 494 W/m2, com la superficie de la Terra emet (o dit d'atra manera, pert) un total de 493 W/m2 (que es desglossen en 17 W/m2 de calor sensible, 80 W/m2 de calor latent de l'evaporació de l'aigua i 396 W/m2 d'energia infrarroja), supon una absorció neta de calor de 0,9 W/m2, que actualment està provocant el calfament de la Terra.<ref name=autogenerated1>Trenberth, Fasullo y Kiehl, op. cit., p.38</ref>

== Efecte Hivernacle de varis gasos de l'atmòsfera ==
És el procés pel qual, certs gasos de l'atmòsfera retenen gran part de la radiació infrarroja emesa per la Terra i la reemeten de nou a la superfície terrestre calfant la mateixa. Estos gasos han estat presents en l'atmòsfera en quantitats molt reduïdes durant la major part de l'història de la Terra.<ref name=Legoett1>Legoett, op. cit., p.19</ref>

Encara que l'[[atmòsfera]] seca està composta pràcticament per [[nitrogen]] (78,1%), [[oxigen]] (20,9%) i [[argó]] (0,93%), són gasos molt minoritaris en la seua composició com el [[diòxit de carbono]] (0,035%: 350 ppm), l'[[ozon]] i atres els que desenrollen esta activitat radiativa. Damunt, l'atmòsfera conté vapor d'aigua (1%: 10.000 ppm) que també és un gas radiativament actiu, sent en diferència el gas natural Hivernacle més important. El diòxit de carbono ocupa el segon lloc en importància.

[[Image:Mauna Loa Carbon Dioxide-es.svg.png|thumb|La denominada ''corba Keeling'' mostra el continu creiximent de CO2 en l'atmòsfera des de 1958. Arreplega les medicions de [[Charles David Keeling|Keeling]] en l'observatori del [[volcà]] [[Mauna Loa]]. Estes medicions foren la primera evidència significativa del ràpit aument de CO2 en l'atmòsfera i va atraure l'atenció mundial sobre l'impacte de les emissions dels gasos d'Efecte Hivernacle.<ref name="bbc">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/7120770.stm|editorial=BBC News|fechaacceso=12/9/2009 |título=50 years on: The Keeling Curve legacy}}</ref>]]

L'efectehHivernacle és essencial per a la vida del planeta: sense CO2 ni vapor d'aigua (sense l'efecte hivernacle) la temperatura mija de la Terra seria uns 33°C menys, de l'orde de 18°C baix zero, lo que faria inviable la vida.<ref name=Rivero2>Rivero, op. cit., p.34</ref>

Actualment el CO2 present en l'atmòsfera està creixent de manera no natural per les activitats humanes, principalment per la combustió de carbó, petròleu i gas natural que està lliberant el carbono almagasenat en estos combustibles fòssils i la deforestació de la selva pluvial que llibera el carbono almagasenat en els arbres. Per tant és precís diferenciar entre l'efecte hivernacle natural i l'originat per les activitats dels hòmens (o antropogènic).<ref name=Legoett1 />

La població s'ha multiplicat i la tecnologia ha alcançat una enorme i sofisticada producció, d'esta forma s'està pressionant moltes parts del mig ambient sent l'Atmòsfera la zona més vulnerable de totes per la seua primea. Donat el reduït gruix atmosfèric, l'alteració d'alguns components moleculars bàsics que també es troben en chicoteta proporció supon un canvi significatiu. En concret, la variació de la concentració de CO2, el més important dels gasos hivernacle de l'atmòsfera. Ya s'ha explicat el paper bàsic que estos gasos tenen com a reguladors de la temperatura del Planeta.<ref name=AlGore1>Al Gore, op. cit., p.22-25</ref>

Els gasos hivernacle romanen actius en l'atmòsfera molt de temps, per això se'ls denomina de llarga permanència. Això significa que els gasos que s'emeten hui romandran durant moltes generacions produint l'efecte hivernacle. Aixina del CO2 emés a l'atmòsfera: sobre el 50% tardarà 30 anys en desapareixer, un 30% continuarà varis segles i el 20% restant durarà varis millers d'anys.<ref name=Solomon1>Solomon y otros, op. cit., p.25</ref>

La concentració de CO2 atmosfèric s'ha incrementat des de l'época preindustrial (any 1.750) des d'un valor de 280 ppm a 379 ppm en 2005. S'estima que 2/3 de les emissions procedien de la cremada de combustibles fòssils (petròleu, gas i carbó) mentres que 1/3 procedix del canvi en l'utilisació del terra (Inclosa la deforestació). Del total emés només el 45% continua en l'atmòsfera, sobre el 30% és absorbit pels oceans i el restant 25% passa a la [[biosfera]] terrestre. Per tant no només l'atmòsfera està aumentant la seua concentració de CO2, també està ocorrent en els oceans i en la biosfera.<ref name=Solomon1 />

== Gasos d'efecte hivernacle ==
{{AP|Gas d'efecte hivernacle}}
[[Image:Gases de efecto invernadero.es.png|250px|thumb|Increments en l'atmòsfera dels cinc gasos responsables del 97% de l'efecte hivernacle antropogènic entre 1976-2003.]]
[[Image:Radiative-forcings.es.svg.png|thumb|250px|Forçament radiatiu entre 1750 i 2005 segons estimacions de l'IPCC.]]

Els denominats gasos d'efecte hivernacle o gasos d'efecte hivernacle, responsables de l'efecte descrit, són:

* [[Vapor d'aigua]] (H2O)
* [[Diòxit de carbono]] (CO2)
* [[Metà]] (CH4)
* [[Òxits de nitrogen]] (N2O)
* [[Ozon]] (O3)
* [[Clorofluorocarbons]] (CFC)

A pesar de que tots ells (excepte els CFC) són naturals, en quant a que ya existien en l'atmòsfera abans de l'aparició de l'home, des de la [[Revolució industrial]] i degut principalment a l'us intensiu dels [[combustible fòssil|combustibles fòssils]] en les activitats [[industria]]ls i el [[transport]], s'han produït sensibles increments en les quantitats d'[[òxit de nitrogen]] i [[diòxit de carbono]] emeses a l'atmòsfera, en l'agravant de que atres activitats humanes, com la deforestació, han llimitat la capacitat regenerativa de l'atmòsfera per a eliminar el diòxit de carbono, principal responsable de l'efecte hivernacle.

{| class="wikitable"
! colspan="7" style="background-color: #e0e0e0; text-align:center;" |Gasos d'Efecte Hivernacle afectats per activitats humanes
|-
! Descripció!! [[CO2|CO2]]!! [[CH4|CH4]] !! [[N2O|N2O]] !! [[CFC|CFC-11]] !! [[HFC-23]] !! [[CF4]]
|-
|style=" text-align:left;" |Concentració pre industrial ||280 ppm ||700 ppb ||270 ppb ||0 ||0 || 40 ppt
|-
|style=" text-align:left;" |Concentració en 1998 ||365 ppm ||1.745 ppb ||314 ppb ||268 ppt ||14 ppt || 80 ppt
|-
|style=" text-align:left;" |Permanència en l'atmòsfera||de 5 a 200 anys ||12 anys||114 anys ||45 anys ||260 anys || <50.000 anys
|-
|colspan=7 style="background-color: #e0e0e0; text-align:left;" | Font: ICCP, Clima 2001, La base científica, Resumen técnico del Informe del Grupo de Trabajo I, p. 38<ref name=carpinf1>{{Cita web|url=
http://unfccc.int/resource/docs/publications/infokit_2004_sp.pdf|editorial=Secretaría de la Convención sobre el Cambio Climático|fechaacceso=8/12/2009 |título=Cambio climático. Carpeta de información}}</ref>
|}

== Emissions antropogèniques de Gasos d'Efecte Hivernacle (GEH) de llarga permanència ==
Les activitats humanes generen emissions de quatre GEH de llarga permanència: CO2, metà (CH4), òxit nitrós (N2O) i halocarbonos (gasos que contenen flúor, clor o brom).

Cada GEH té una influència tèrmica (forçament radiatiu) distinta sobre el sistema climàtic mundial per les seues diferents propietats radiatives i temps de permanència en l'atmòsfera. Dites influències s'homogeneisen en una mètrica comú prenent com a base el forçament radiatiu per CO2 (emissions de CO2-equivalent). Homogeneisats tots els valors, el CO2 és en molta diferència el gas hivernacle antropògen de llarga permanència més important, representant en 2004 el 77% de les emissions totals de GEH antropògens. Pero el problema no és només la magnitut sino també les taxes de creiximent. Entre 1970 i 2004, les emissions anuals de CO2 aumentaren un 80%. Ademés en els últims anys l'increment anual s'ha disparat: recentment, entre 1995-2004, la taxa de creiximent de les emissions de CO2-eq fon de (0,92 GtCO2-eq anuals), més del doble que en el lapsus de temps anterior: 1970-1994 (0,43 GtCO2-eq anuals).<ref name=o7cc2>Cambio climático 2007. Informe de síntesis, op. cit., p.36</ref>

Ya s'ha senyalat que la concentració de CO2 en l'atmòsfera ha passat d'un valor de 280 [[Parts per milló|ppm]] en l'época preindustrial a 379 ppm en 2005. El CH4 en l'atmòsfera ha canviat dels 715 ppmm en 1750 (época preindustrial) fins 1732 ppmm en 1990, alcançant en 2005 les 1774 ppmm. La concentració mundial de N2O en l'atmòsfera passà de 270 ppmm en 1750 a 319 ppmm en 2005. Els halocarbonos pràcticament no existien en l'época preindustrial i les concentracions actuals se deuen a l'activitat humana.<ref name=o7cc3>Cambio climático 2007. Informe de síntesis, op. cit., p.37</ref>

Segons l'[[Informe Stern]] que estudià l'impacte del [[canvi climàtic]] i el [[calfament global]] en l'economia mundial, encarregat pel govern britànic i publicat en [[2006]], la distribució total mundial de les emissions de GEH per sectors és: un 24% degut a la generació d'electricitat, un 14% a l'industria, un 14% al transport, un 8% als edificis i un 5% més a activitats relacionades en l'energia. Tot això supon unes 2/3 parts del total i correspon a les emissions motivades per l'us de l'energia. Aproximadament el 1/3 restant es distribuix de la següent forma: un 18% per l'us del terra (inclou la deforestació), un 14% per l'agricultura i un 3% pels residus.<ref name=Terceiro1>Terceiro, op. cit., p.18</ref>

Entre 1970 i 2004, les millores tecnològiques han frenat les emissions de CO2 per unitat d'energia subministrada. No obstant, el creiximent mundial dels ingressos (77%) i el creiximent mundial de la població (69%), han originat noves formes de consum i un increment de consumidors d'energia. Esta és la causa de l'aument de les emissions de CO2 en el sector de l'energia.<ref name=o7cc2 />

També l'Informe Stern senyala que des de l'any 1.850, els Estats Units i Europa han generat el 70% de les emissions totals de CO2.<ref name=Terceiro1 />

{| align=center class="wikitable" border="1" text-align=left
! colspan="7" style="background-color: #e0e0e0; text-align:center" |Emissions de CO2 en el món procedents de combustibles fòssils (1990-2007)
|-
! Descripció!!1990!! 1995!! 2000!! 2005!! 2007!! % Canvi 90-07
|-
| CO2 en millons de tonellades||20.980||21.810||23.497 ||27.147 ||28.962 || 38,0%
|-
| Població mundial en millons||5.259||5.675||6.072||6.382 ||6.535 ||25,7%
|-
| CO2 per càpita en tonellades||3,99||3,84||3,87||4,20 ||4,38 ||9,8%
|-
|colspan=7 style="background-color: #e0e0e0; text-align:left;" | Font: [[Agència Internacional de l'Energia]]<ref name=EIA1>{{Cita web|url=http://www.iea.org/co2highlights/co2highlights.pdf/|editorial=International Energy Agency|fechaacceso=10/10/2009 |título=CO2 Emissions from Fuel Combustion 2009 - Highlights }}</ref>
|}

== Història del coneiximent científic de l'Efecte Hivernacle ==
[[Image:John Tyndall (ca. 1885).jpg|250px|thumb| [[John Tyndall]] va descobrir que el CO2, el metà i el vapor d'aigua bloquegen la radiació infrarroja(1859).]]
[[Image:Arrhenius2.jpg|250px|thumb| [[Svante August Arrhenius|Arrhenius]] va calcular que duplicar el CO2 de l'atmòsfera faria pujar la temperatura 5-6 °C (1896).]]
Fon al voltant de 1975-1980 quan els científics escomençaren a tindre prou evidències de l'efecte que els GEH estaven provocant en el clima. Disponien de ferramentes, coneiximents i tècniques suficients per a iniciar l'estudi en fondaria del complex sistema climàtic: satèlits per a observar la Terra, xarcies mundials de presa de temperatures, vents, precipitacions i corrents, aixina com ordenadors de gran potència per a desenrollar models climàtics. Llavors, els científics entreveren un possible canvi climàtic de dramàtiques conseqüències. L'opinió pública començà a coneixer el problema alertada pels grups ecologistes, els governs es plantejaren el problema i iniciaren acorts internacionals espentats pels resultats cada volta més inquetants que els científics anaven desenrollant.<ref name=Rivero3>Rivero, op. cit., p.46-52</ref>

En 1824 [[Jean-Baptiste Joseph Fourier|Joseph Fourier]] va considerar que la Terra es mantenia templada perque l'atmòsfera reté la calor com si estiguera baix un cristal. Ell fon el primer en utilisar l'analogia de l'hivernacle. En 1859 [[John Tyndall]] va descobrir que el CO2, el metà i el vapor d'aigua bloquegen la radiació infrarroja.

Per la seua part, [[Svante August Arrhenius]], va publicar en 1903 ''Lehrbuch der Kosmischen Physik'' ''(Tratat de física del cosmos)'',<ref>Svante Arrhenius (1903): ''Lehrbuch der Kosmischen Physik'' (vols. I y II, 1026 páginas). Leipzig: S. Hirschel Publishing House. también [http://www.globalwarmingart.com/images/1/18/Arrhenius.pdf On the Influence of Carbonic Acid in the Air upon the Temperature of the Ground] (1896) (en inglés)</ref> el qual tractava per primera volta de la possibilitat de que la cremada de combustibles fòssils incrementara la temperatura mija de la Terra. Entre atres coses calculava que es necessitarien 3000 anys de combustió de combustibles per a que s'alterara el clima del planeta, tot baix la suposició de que els oceans captarien tot el CO2 (actualment se sap que els oceans han absorbit un 48% del CO2 antropogènic des de 1800).<ref>{{cita publicación
|autor = Christopher L. Sabine, Richard A. Feely, Nicolas Gruber, Robert M. Key, Kitack Lee, John L. Bullister, Rik Wanninkhof, C. S. Wong, Douglas W. R. Wallace, Bronte Tilbrook, Frank J. Millero, Tsung-Hung Peng, Alexander Kozyr, Tsueno Ono, and Aida F. Rios |título = The Oceanic Sink for Anthropogenic CO2 |año = 2004 |publicación = science |volumen = 5682 |número = 1097403 |id = p. 367 - 371 |url = http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/sci;305/5682/367?maxtoshow=&HITS=10&hits=10&RESULTFORMAT=&fulltext=1800+co2+45%25&searchid=1&FIRSTINDEX=0&resourcetype=HWCIT}}</ref> Arrhenius va estimar l'increment de la temperatura del planeta quan la concentració de diòxit de carbono de l'atmòsfera és el doble, eventualment calculant este valor en 1,6 [[grau Celsius|Centígrats]] sense vapor d'aigua en l'atmòsfera i 2,1°C en vapor present. Estos resultats estan dins dels paràmetros generalment acceptats en l'actualitat.<ref>Per eixemple: [[Julián Adem]] i René Garduño. (1998): [http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/568/56837201.pdf Feedback effects on the atmosphere CO2-induced warning]</ref> Arrhenius otorgava una valoració positiva ad est increment de temperatura perque imaginava que aumentaria la [[superfície cultivable]] i que els països més septentrionals serien més productius.
En les décades següents, les teories d'Arrhenius foren poc valorades puix es pensava que el CO2 no influia en la temperatura del planeta i l'efecte hivernacle s'atribuia exclusivament al vapor d'aigua. No obstant, i 35 anys després de que ARRHENIUS publicara la seua teoria, [[Guy Stewart Callendar|Guy S. Callendar]], ingenier britànic especialiste en vapor, va publicar començant en 1938, varis ensajos en els que corregia algunes estimacions realisades per Arrhenius, <ref>The Artificial Production of Carbon Dioxide and Its Influence on Temperature, Quarterly J. Royal Meteorological Society 64: 223-40. Enllaç a revisió crítica, comentaris i artícul mateix (tot en anglés) [http://wiki.nsdl.org/index.php/PALE:ClassicArticles/GlobalWarming/Article6 aquí]. - "On the Amount of Carbon Dioxide in the Atmosphere," Tellus, vol. 10, no. 2 (1958), pp. 243-248.- "Temperature fluctuations and trends over the Earth," Quarterly Journal of the Royal Meteorological Society, vol. 87, no. 371 (January 1961), pp. 1-12.</ref> com la capacitat dels oceans per a absorbir CO2. A partir d'un increment observable d'aproximadament mig [[Grau Fahrenheit]] (uns 0,275°C) entre 1880 i 1934, Callendar va estimar que l'increment [[Mija aritmètica|promig]] en la temperatura era 0,005°C per any en eixa época (actualment s'estima que en la segona mitat del segle XX s'ha produït un increment de 0,013°C a l'any {{Cita Harvard|IPCC|2007|p=30}}). Callendar argumentava també que l'activitat humana havia incrementat el [[diòxit de carbono]] en l'atmòsfera aproximadament un 10% des de l'inici del segle. Açò va reviure la sugerència d'Arrhenius i és conegut com a “Efecte Callendar”.<ref> por ejemplo: [http://elcomercio.pe/impresa/notas/dos-siglos-cambio-climatico/20091222/384542 Dos segles de canvi climàtic]</ref>

Entre atres, Roger Revelle -director del Scripps Institution of Oceanography, en California- pensava que la sugerència de Callendar era implausible: qualsevol "excés" de CO2 atmosfèric seria -en la seua opinió- absorbit per processos naturals. Açò donà orige al començament d'un debat científic. Eventualment, [[Charles D. Keeling]], treballant baix la direcció de Revelle i en el marc de l'[[Any Geofísic Internacional]], va realisar una serie de mesures -entre 1957 i 1959- en llocs remots i vent amunt de llocs poblats (Keeling usava senyes d'una estació en [[Mauna Loa]] i atra en l'[[Antàrtida]]) durant els dihuit mesos de l'any geofísic.

Els resultats foren clars i negatius per a la posició de Revelle, mostrant sense dubtes que no sols havia hagut un increment del diòxit de carbono atmosfèric en relació al segle XIX, sino que ademés fins i tot havia hagut un increment durant el temps de les medicions mateixes.<ref>C.D. Keeling, [http://scrippsco2.ucsd.edu/publications/keeling_proceeding_1957.pdf Variations in concentración and isotopic abundances of atmospheric carbon dioxide] Proceedings of the conference on recent research in climatology, edited by H. Craig, Committee on Research in Water Resources and University of California, Scripps Institution of Oceanography, La Jolla, California, 43-49, 1957. (text complet en anglés) - C. D. Keeling, The Concentration and Isotopic Abundances of Atmospheric Carbon Dioxide in Rural Areas, Geochimica et Cosmochimica Acta, 13, 322-334, 1958.</ref>

Un poc abans, l'[[Organisació Meteorològica Mundial]] ya havia iniciat diversos plans de seguiment, els quals tenien com a objectiu entre atrescoses, el de calcular els nivells de CO2 en la troposfera. Eixes observacions foren facilitades pel desenroll -en els anys quaranta- de l'[[espectrofotometria]] d'[[infrarrojos]], la qual ha permés coneixer que el CO2 absorbix la llum de manera distinta al vapor d'aigua, incrementant notablement l'efecte hivernacle. Tot açò fon resumit per [[Gilbert Plass]] en l'any 1955.

Keeling va continuar per atres quaranta anys le seues observacions; que demostraren continua i repetidament la correcció de la seua observació inicial. Keeling va establir que, sense importar on es pregueren les mesures -ya siga ciutats o camps, valls o monts- la mesura promig del CO2 atmosfèric és la mateixa, en lleus variacions de temporada (el promig és més alt en l'hivern de l'hemisferi nort) i que l'increment promig és 1,5 parts per milló per any. Estos resultats permaneixen sense questionar per la comunitat científica fins al present.<ref>Jeffrey Masters: [http://www.wunderground.com/blog/JeffMasters/comment.html?entrynum=19&tstamp=200506 The Keeling Curve]</ref>

El primer model estadístic d'evolució del clima fon desenrollat en 1972 per [[Klauss Hasselmannn]] de l'[[Institut Max Planck]].

== Calfament global i canvi climàtic produït pels GEH (Gasos d'Efecte hivernacle) ==
{{AP|Calfament global}}
El canvi climàtic està canviant el planeta i els humans contribuïm diariament a incrementar-ho. En els 100 anys últims la temperatura mija global del planeta ha aumentat 0,7°C, sent des de 1975 l'increment de temperatura per decada d'uns 0,15°C. En lo que resta de segle, segons l'IPCC, la temperatura mija mundial aumentarà en 2-3°C . Est aument de temperatura supondrà per al planeta el major canvi climàtic en els últims 10.000 anys i serà difícil per a les persones i els ecosistemes adaptar-se a este canvi brusc.<ref name="met1">{{Cita web|url=http://www.metoffice.gov.uk/climatechange/guide/keyfacts/|editorial=UK’s National Weather Service: Met Office|fechaacceso=13/9/2009 |título=Key climate change facts}}</ref>

En els 400.000 anys anteriors, segons coneixem pels registres de gel, els canvis de temperatura es produïren principalment per canvis de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol. En el temps actual, els canvis de temperatura són deguts als canvis en la concentració de diòxit de carbono de l'atmòsfera. En els últims 100 anys, les seues concentracions atmosfèriques han aumentat en un 30% degut a la combustió antropogènica dels combustibles fòssils. L'aument constant del CO2 atmosfèric ha segut responsable de la major part del calfament. Este calfament no pot ser explicat per causes naturals: les medicions dels satèlits no mostren variacions d'entitat en l'energia procedent del Sol en els últims 30 anys; les tres grans erupcions volcàniques produïdes en 1963, 1982 i 1991 han generat aerosols que reflectien l'energia solar, fet que va produir curtes époques de refredament.<ref name="met1" />

[[Image:Global Carbon Emission by Type es.png|thumb|270px|En la Terra a partir de l'any 1950 es dispararen les emissions degudes a la combustió de combustibles fòssils, tant les de petròleu com les de carbó i gas natural.]]
El calfament atmosfèric actual és inevitable, sent produït per les emissions de gasos d'efecte hivernacle pasades i actuals. 150 anys d'industrialisació i d'emissions han modificat el clima i continuarà repercutint en el mateix encara durant varis centenars d'anys, inclús en l'hipòtesis de que es reduïren les emissions de gasos d'efecte hivernacle i s'estabilisara la seua concentració en l'atmòsfera.<ref name=ccc10>{{Cita web|url=http://unfccc.int/portal_espanol/essential_background/feeling_the_heat/items/3372.php|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=26/9/2009 |título=L'efecte hivernacle i el cicle del carbono}}</ref> L'IPCC en el seu informe de 2007 manifesta:{{Cita|«''Hi ha un elevat nivell de coincidència i abundant evidència respecte a que en les polítiques actuals de mitigació dels efectes del canvi climàtic i en les pràctiques de desenroll sostenible que estes comporten, les emissions mundials de GEH continuaran aumentant en els pròxims decenis''»}}.<ref name=o7cc4>Canvi climàtic 2007. Informe de síntesis, op. cit., p.7</ref> Una de les estimacions de futur de l'[[Agència Internacional de l'Energia]] en un informe de 2.009 passa de 4 t d'emisió de CO2 per persona en 1990, a 4,5 t en 2.020 i a 4,9 t en 2.030. Açò significaria que el CO2 emés i acumulat des de 1890, passaria de 778 Gt en 1990, a 1.608 Gt en 2.020 i a 1.984 Gt en 2.030.<ref name=EIA2>{{Cita web|url=http://www.iea.org/weo/docs/weo2009/climate_change_excerpt.pdf/|editorial=International Energy Agency|fechaacceso=12/10/2009 |título=Special early excerpt of the World Energy Outlook 2009 for the Bangkok UNFCCC meeting }}</ref>

Les conseqüències del canvi climàtic provocat per les emissions de GEH s'estudien en models de proyeccions realisats per varis instituts meteorològics. Algunes de les conseqüències recopilades per l'IPCC són les següents:<ref name=o7cc5>Canvi climàtic 2007. Informe de síntesis, op. cit., p.8-14</ref>

* En els pròxims vint anys les proyeccions senyalen un calfament de 0,2°C per deceni.
* Les proyeccions mostren la contracció de la superfície de gels i de neu. En algunes proyeccions els gels de la regió àrtica pràcticament desapareixeran a finals de segle. Esta contracció del gel produirà un aument del nivell de la mar de fins a 4–6 m.
* Haurà impactes en els ecosistemes de tundra, boscs boreals i regions montanyoses per la seua sensibilitat a l'increment de temperatura; en els ecosistemes de tipo Mediterràneu per la disminució de pluges; en els boscs pluvials tropicals on es reduïxca la precipitació; en els ecosistemes costers com manglars i marenys per diversos factors.
* Disminuiran els recursos hídrics de regions seques de latituts miges i en els tròpics secs degut a les menors precipitacions de pluja i la disminució de l'evapotranspiració, i també en àrees eixides per la neu i el desgel.
* Es vorà afectada l'agricultura en latituts miges, degut a la disminució d'aigua.
* L'emissió de carbono antropògen des de 1750 està acidificant l'oceà i el seu pH ha minvat 0,1. Les proyeccions estimen una reducció del pH de l'oceà d'entre 0,14 i 0,35 en este segle. Esta acidificació progressiva dels oceans tindrà efectes negatius sobre els organismes marins que produïxen closca.

L'[[IPCC]], entitat fundada per a evaluar els riscs dels canvis climàtics induïts pels sers humans, atribuix la major part del calfament recent a les activitats humanes. L'[[Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units|NAC]] (National Academy of Sciences: Acadèmia Nacional de Ciències) d'Estats Units també va recolzar eixa teoria. El físic atmosfèric [[Richard Lindzen]] i atres escèptics s'oponen a aspectes parcials de la teoria.

Per a John Theodore Houghton, fundador del Centre Hadley i copresident del grup d'evaluació científica de l'IPCC en els seus primers tres informes, està admés que es produirà un dany generalisat per l'aument del nivell de la mar i ones de calor, per inundacions i sequies més freqüents i intenses. El canvi climàtic antropogènic afectarà sériament a les pròximes generacions i als ecosistemes mundials. La seua incidència podria llimitar-se significativament si es mamprenguera una acció conjunta mundial de reducció d'emissions . Seria aconsellable mantindre l'increment de la temperatura global només en 2°C per damunt de la temperatura de l'época preindustrial, per ad això la concentració de CO2 no deuria superar les 450 ppm (hui sobre 390 ppm). Açò implica que en 2050 les emissions mundials de CO2 deuen reduir-se al 50% del nivell de 1990 (actualment estan 15% per damunt d'eixe nivell). En les dos pròximes décades també deuria interrompre's la deforestació tropical, responsable del 20% de les emissions de gasos de tipo hivernacle.<ref name=cop15a>{{Cita web|url=http://es.cop15.dk/news/view+news?newsid=1203|editorial=COP15 Copenhagen, Nacions Unides, Conferència sobre Canvi climàtic, del 7 al 18 de decembre de 2009|fechaacceso=8/12/2009 |título=La veritat sobre el canvi climàtic}}</ref>

Per a [[Nicholas Stern]], excap del Servici Econòmic del Govern del Regne Unit i execonomiste cap del [[Banc Mundial]], per a no superar 450 ppm de concentració atmosfèrica de CO2, es requerirà una reducció de les emissions mundials anuals d'unes 50 gigatonellades de CO2 equivalent en l'actualitat a 35 gigatonellades en 2030 i a 20 gigatonellades en 2050. Per a comprendre el nivell de l'esforç que es requerix, en l'actualitat, les emissions anuals per habitant són: 12 tonellades en l'Unió Europea, 23 tonellades en els Estats Units, 6 tonellades en China i 1,7 tonellades en l'India. En el 2050 la població mundial s'estima que serà de 9.000 millons, i les emissions anuals per habitant es deurien reduir a dos tonellades de CO2 equivalent de mija, per a que el total anual mundial siga de 20 gigatonellades. Encara que l'industrialisació dels països desenrollats des del segle XIX és la causant dels nivells actuals de GEH, són els països en desenroll els més vulnerables a les conseqüències del canvi climàtic. Els països rics deuen recolzar financerament als països en desenroll per a que eixecuten plans de creiximent econòmic en poc carbono i frenar la deforestació en el seus països. Segons els últims cálculs, el món en desenroll, per a ajustar-se al canvi climàtic necessita dels països rics anualment 100.000 millons de dólars per a l'adaptació i atres 100.000 millons per a la mitigació d'ací al 2020.<ref name=cop15b>{{Cita web|url=http://es.cop15.dk/news/view+news?newsid=2381|editorial=COP15 Copenhagen, Nacions Unides, Conferència sobre Canvi climàtic, del 7 al 18 de decembre de 2009|fechaacceso=8/12/2009 |título=Nostre futur en poc carbono}}</ref>

Fatih Birol, economiste cap de l'Agència Internacional d'Energia, senyala l'importància dels països emergents, puix en les polítiques actuals, les estimacions de l'Agència Internacional d'Energia proyecten un creiximent anual de la demanda d'energia primaria global de l'1,6% mundial fins a 2030, de 11.730 millons de tonellades equivalents de petròleu (Mtep) a 17.010 Mtep (un increment del 45% en tan sols 20 anys). China i Índia requeriran la mitat d'este increment, i els països no membres de l'OCDE en conjunt supondran el 87% de l'increment del CO2, passant la seua demanda total d'energia mundial del 51% en l'actualitat a supondre el 62% del total en 2030. També per ad ell, és imprescindible una important transformació del sector energètic. Fins ara la llarga vida útil de gran part de les seues infraestructures causa una lenta sustitució dels seus equips, fet que motiva que l'us de tecnologies eficients es demore. Els sectors públic i privat deuen acceptar la necessitat d'inversions adicionals i el retir temprà d'instalacions inadequades, per a accelerar el procés i reduir les emissions, especialment en centrals d'energia i en equips. Els governs deuen dirigir esta transformació i orientar el consum per mig de mesures clares de tarificació, inclosa la tarificació per emissions de carbono. L'energia renovable desempenyarà un paper important. Es calcula que la generació global d'electricitat basada en energies renovables es duplicarà entre 2006 i 2030.<ref name=cop15c>{{Cita web|url=http://es.cop15.dk/news/view+news?newsid=1796|editorial=COP15 Copenhagen, Nacions Unides, Conferència sobre Canvi climàtic, del 7 al 18 de dicembre de 2009|fechaacceso=8/12/2009 |título=L'inminent revolució energètica global}}</ref>

Es deu tindre en conte que existix una quantitat important de [[vapor d'aigua]] (humitat i núvols) en l'[[atmòsfera terrestre]], i que el vapor d'aigua és un gas d'efecte hivernacle. Si l'adició de CO2 a l'atmòsfera aumenta lleument la temperatura, s'espera que més vapor d'aigua s'evapore des de la superfície dels oceans. El vapor d'aigua aixina lliberat a l'atmòsfera aumenta a la vegada l'efecte hivernacle (el vapor d'aigua és un gas d'hivernacle més eficient que el CO2).{{cita requerida}} Ad este procés se li coneix com a la [[retroalimentació del vapor d'aigua]] (''water vapor feedback'' en anglés). És esta retroalimentació la causant de la major part del calfament que els models de l'atmòsfera prediuen que ocorrerà durant les pròximes décades. La quantitat de vapor d'aigua, aixina com la seua distribució vertical, són claus en el càlcul d'esta retroalimentació.

[[Image:Mauna Loa Carbon Dioxide-es.svg.png|thumb|Concentració del CO2 atmosfèric medit en l'observatori de [[Mauna Loa]]: [[Corba de Keeling]].]]

El paper dels [[núvol]]s és també crític. Els núvols tenen efectes contradictoris en el clima; qualsevol persona coneix que la temperatura cau quan passa un núvol en un dia solejat d'estiu, que d'atra manera seria més calorós. És a dir: els núvols refreden la superfície reflectint la llum del Sol de nou a l'espai. Pero també se sap que les nits clares d'hivern tendixen a ser més fredes que les nits en el cel cobert. Açò es deu a que els núvols també tornen un poc de calor a la superfície de la Terra. Si el CO2 canvia la quantitat i distribució dels núvols podria tindre efectes complexos i variats en el clima, ya que una major evaporació dels oceans contribuiria també a la formació d'una major quantitat de núvols.

Els increments de CO2 mesurats des de 1958 en [[Mauna Loa]] mostren una concentració que s'incrementa a una taxa propenca de 1,5 ppm per any. De fet, resulta evident que l'increment és més ràpit de lo que seria un increment llineal. El 21 de març del 2004 s'informà de que la concentració va alcançar 376 ppm (parts per milló). Els registres del Pol Sur mostren un creiximent similar al ser el CO2 un gas que es barreja de manera homogénea en l'atmòsfera.

== Cooperació internacional sobre les emissions de GEH antropogèniques ==
=== Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic ===
{{AP|Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic}}
El ''Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic'', conegut també per ''Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic'' o més resumidament per les sigles ''IPCC'' (''Intergovernamental Panel on Climate Change''), fon establit en l'any 1988 per l'[[Organisació Meteorològica Mundial]] ([[WMO]], ''World Metereological Organization'') i el [[Programa de les Nacions Unides per al Mig Ambient|Programa Ambiental de les Nacions Unides]] (UNEP, ''United Nations Environment Programme''). L'objectiu és assessorar als governs sobre els problemes climàtics i recopilar les investigacions científiques conegudes en uns informes periòdics d'evaluació.<ref name=ccc1>{{Cita web|url= http://unfccc.int/portal_espanol/essential_background/items/3336.php|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=13/9/2009 |título=Informació bàsica}}</ref> Estos informes d'evaluació consten de prou volums, i proporcionen tot tipo d'informació científica, tècnica i socio-econòmica sobre el canvi climàtic, les seues causes, els seus possibles efectes, i les mides de resposta corresponents.

El ''Primer informe d'evaluació'' de l'IPCC es va publicar en 1990, i va confirmar els elements científics que indicaven preocupació pel canvi climàtic. A partir d'allò, l'Assamblea General de les Nacions Unides va decidir preparar la ''Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic''. Posteriorment l'IPCC ha produït atres tres informes d'evaluació en 1.995, 2.001 i 2.007.

El Tercer informe d'evaluació de 2001 expressava una major comprensió de les causes i conseqüències del calfament mundial. Presentava per a finals del segle XXI un calfament mundial d'entre 1,4 i 5,8°C que influiria en les pautes meteorològiques, els recursos hídrics, el cicle de les estacions, els ecosistemes, aixina com episodis climàtics extrems.<ref name=carpinf1>{{Cita web|url=
http://unfccc.int/resource/docs/publications/infokit_2004_sp.pdf|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=8/12/2009 |título=Canvi climàtic. Carpeta d'informació}}</ref>

El quart, en el nom de ''Canvi climàtic 2.007'', arreplega els últims coneiximents d'una ampla comunitat científica sent realisat per més de 500 autors principals´, 2.000 revisors experts i examinat per delegats de més de 100 països. S'inclouen algunes de les principals conclusions d'est informe:

:{{cita|1.-El calfament del sistema climàtic és inequívoc, com evidencien els auments observats del promig mundial de la temperatura de l'aire i de l'oceà, el desgel generalisat de neus i gels, i l'aument del promig mundial del nivell de la mar. 2.-Observacions efectuades en tots els continents i en la majoria dels oceans evidencien que numerosos sistemes naturals estan sent afectats per canvis del clima regional, particularment per un aument de la temperatura. 3.-Les emissions mundials de GEH per efecte d'activitats humanes han aumentat, des de l'era preindustrial, en un 70% entre 1970 i 2004. 4.-Les concentracions atmosfèriques mundials de CO2, metà (CH4) i òxit nitrós (N2O) han aumentat notablement per efecte de les activitats humanes des de 1750, i són actualment molt superiors als valors preindustrials, determinats a partir de núcleus de gel que comprenen molts milenaris. 5.-Hi ha un alt nivell de coincidència i abundant evidència respecte a que en les polítiques actuals de mitigació dels efectes del canvi climàtic i en les pràctiques de desenroll sostenible que estes comporten, les emissions mundiales de GEH seguiran aumentant en els pròxims decenis.|IPCC: Canvi climàtic 2007 - Informe de síntesis}}

=== Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic ===
{{AP|Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic}}

El tractat internacional ''Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic'' es va firmar en 1992 i els països firmants devien començar a considerar cóm reduir les emissions de GEH i el calfament atmosfèric.<ref name=ccc1 /> Els països firmants acordaren el següent objectiu:

:{{cita|L'objectiu últim de la present Convenció [...] és lograr [...] l'estabilisació de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle en l'atmòsfera a un nivell que impedixca interferències antropògenes perilloses en el sistema climàtic. Eixe nivell deuria conseguir-se en un plaç suficient per a permetre que els ecosistemes s'adapten naturalment al canvio climàtic, assegurar que la producció d'aliments no es veja amenaçada i permetre que el desenroll econòmic continue de manera sostenible.|Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic: Artícul 2<ref name=ccc2>{{Cita web|url= http://unfccc.int/resource/docs/convkp/convsp.pdf|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=13/9/2009 |título=CONVENCIÓ MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC}}</ref>}}

En la Convenció es va solicitar als països l'establiment d'inventaris precisos i periòdicament actualisats de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. La Convenció reconeixia que lo elaborat sols era un ''document marc'', és a dir, un text que devia perfeccionar-se i desenrollar-se en el futur orientant eficaçment els esforços front al calfament atmosfèric. En este sentit la primera adició al tractat fon el Protocol de Kyoto que es va aprovar en 1997.<ref name=ccc1 />

=== Protocol de Kioto ===
{{AP|Protocol de Kioto sobre el canvi climàtic}}

{| align=right class="wikitable" border="1" text-align=left
! colspan="7" style="background-color: #e0e0e0; text-align:center;" | '''Majors emissors de CO2 procedent de combustibles fòssils '''
|-
|-bgcolor=#e0e0e0
!rowspan=2 width="50 px"; text-align:center;" |País!!colspan=2 width="100 px"|CO2 en millons de tonellades!!rowspan=2 width="50 px"|% de canvi 90-07!!rowspan=2 width="50 px"|CO2 per càpita en 2007
|-bgcolor=#e0e0e0
! width="50 px"|1990!!width="50 px"|2007
|-
!colspan=5 style="text-align:left;"|''Països compromesos en Kioto (AnexoI)''
|-
|Federació de Rússia||2.180||1.587 || -27,2||11,2
|-
|Japó||1.065 || 1.236 ||+16,1||9,7
|-
|Alemanya||950 ||798 ||-16,0 ||9,7
|-
|Canadà||432||573||+32,5||17,4
|-
|Regne Unit||553 ||523 ||-5,4||8,6
|-
|França||352 ||369 ||+4,9||5,8
|-
|Itàlia||398 ||438 ||+10,0 ||7,4
|-
|Austràlia||260||396 ||+52,5||18,8
|-
|Ucrània||688 ||314 ||-54,5||6,8
|-
|Espanya||206 ||345||+67,5 ||7,7
|-
|Polònia||344 ||305 ||-11,4||8,0
|-
!colspan=5 style="text-align:left;"|''Països sense compromís en Kioto''
|-
|China||2.244||6.071||+170,6||4,6
|-
|Estats Units ||4.863||5.769 ||+18,6 ||19,1
|-
|Índia||589||1.324||+124,7||1,2
|-
|Corea del Sur||229||489||+113,1||10,1
|-
|Iran||175||466||+165,8||6,6
|-
|Mèxic||293||438||+49,5||4,1
|-
|Indonèsia||140||377||169,0||1,7
|-
|Arabia Saudita||161||358||+121,7||14,8
|-
|Brasil||193||347||+79,8||1,8
|-
|Suràfrica||255||346||+35,8||7,3
|-
|colspan=5 style="background-color: #e0e0e0; text-align:left;" | Font: [[Agència Internacional de l'Energia]]<ref name=EIA1 />
|}
El Protocol de Kyoto de 1997 fon una extensió de la Convenció. Els països industrialisats es comprometeren a reduir les seues emissions de gasos d'efecte hivernacle. L'objectiu és un retall conjunt de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de per lo menys el 5% respecte als nivells de 1990 en el moment del compromís de 2008-2012. Les negociacions foren ardues i en 1997 es va terminar un procés que s'havia iniciat dos anys i mig abans. El compromís de reducció d'emissions l'adoptaren sols els països inclosos en l'anex I del protocol, tinguent aixina mateix, cada país que ratificar-lo per a que el compromís fora vinculant.<ref name=autogenerated2>{{Cita web|url= http://unfccc.int/portal_espanol/essential_background/kyoto_protocol/items/3329.php|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=13/9/2009 |título=Protocol de Kyoto}}</ref>

Les emissions s'acordaren llimitar en els següents Gasos d'efecte hivernacle: Diòxit de carbono (CO2), Metà (CH4), Òxit nitrós (N2O), Hexafluorur de sofre (SF6), aixina com en dos grups de gasos; Hidrofluorocarbonos (HFC) i Perfluorocarbonos (PFC). Estos gasos deuen llimitar-se en els següents sectors: energia; processos industrials, disolvents i atres productes; agricultura, canvi d'us de la terra i silvicultura; i desfets.<ref name=ccc6>{{Cita web|url=http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=20/9/2009 |título=PROTOCOL DE KYOTO }}</ref>

Per a que el Protocol entrara en vigor devia ser ratificat per països inclosos en l'anex I que representaren per lo menys el 55% del total de emissions de 1990 incloses en el mencionat anex. En la ratificació de Russia en 2004 es va arribar al 55% i el Protocol de Kyoto va entrar en vigor.<ref name=ccc6 />

Actualment ho han firmat 184 parts, 183 països i l'Unió Europea, i tots ho han ratificat excepte dos: Estats Units i Kazakhstan.<ref name=ccc4>{{Cita web|url=http://unfccc.int/files/kyoto_protocol/status_of_ratification/application/pdf/kp_ratification.pdf|editorial=Secretaria de la Convenció sobre el Canvi Climàtic|fechaacceso=13/9/2009 |título=KYOTO PROTOCOL STATUS OF RATIFICATION}}</ref>

{| align=center class="wikitable" border="1" text-align=left
! colspan="7" style="background-color: #e0e0e0; text-align:center;" |'''Emissions de CO2 en el món procedents de combustibles fòssils (en millons tonellades) '''
|-
|-bgcolor=#e0e0e0
!!width="50 px"|Descripció!!width="50 px"|1990!!width="50 px"| 2007!!width="50 px"| % Canvi 90-07
|-
|style=" text-align:left;" |Total Països compromesos en Kioto (AnexoI)||8.792||8.162||-7,2%
|-
|style=" text-align:left;" |Total Països sense compromís en Kioto||11.578||17.778||70,8%
|-
|style=" text-align:left;" |Marina||357||610||71,1%
|-
|style=" text-align:left;" |Aviació||254||412||62,3%
|-
|style=" text-align:left;" |Total mundial||20.980||28.962||38,0%
|-
|colspan=7 style="background-color: #e0e0e0; text-align:left;" | Font: [[Agència Internacional de l'Energia]]<ref name=EIA1 />
|}

==== Països industrialisats: acort de llimitació d'emissiones GEH ====
Els països que engloben l'anex I són els països industrialisats que pertanyen a l'Organisació de Cooperació i Desenroll Econòmics (OCDE) més alguns països en economias en transició, com la Federació de Rússia, països Bàltics i un grapat de països d'Europa central i oriental.

Cada país va adquirir un compromís individual de reducció d'emissiones (-x%) o es va possar un llímit superior (+x%) respecte a les emissions que tenia en 1990. Els compromisos adquirits són els següents: Estats Units (-7%), Federació de Rússia (0%), Japó (-6%), Canadà (-6%), Austràlia (+8%), Ucrània (0%), Polònia (-6%), Bulgària (-8%), Croàcia (-5%), Eslovàquia (-8%), Eslovènia (-8%), Estònia (-8%), Hungria (-6%), Islàndia (+10%), Letònia (-8%), Liechtenstein (-8%), Lituània (-8%), Mónaco (-8%), Noruega (+1%), Nova Zelanda (0%), República Checa (-8%), Rumania (-8%) i Suïssa ( -8%).<ref name=cne1>{{Cita web|url=http://www.cne.es/cne/doc/interes/ratificacion_kyoto.pdf|editorial=Comissió Nacional d'Energia|fechaacceso=20/9/2009 |título=Diari Oficial de les Comunitats Europees. DECISIÓ DEL CONSELL.(2002/358/CE)}}</ref>

L'[[Unió Europea]] va firmar un compromís conjunt i únic en nom de tots els seus països de reduir les seues emissions totals entre 2008-2012 en un 8% respecte de les de 1990. No obstant, l'Unió Europea, internament, ha realisat un repartiment a cada país otorgant un llímite distint en funció de diverses variables econòmiques i mig ambientals segons el principi de «repartiment de la càrrega». Es va acordar de la següent manera: Alemanya (-21%), Àustria (-13%), Bèlgica (-7,5%), Dinamarca (-21%), Itàlia (-6,5%), Luxemburg (-28%), Països Baixos (-6%), Regne Unit (-12,5%), Finlàndia (0,0%), França (0,0%), Espanya (+15%), Grècia (+25%), Irlanda (+13%), Portugal (+27%) i Suècia (+4%).<ref name=cne1 />

Solament estos països estan obligats a adoptar polítiques que llimiten les seues emissions de gasos d'efecte hivernacle a lo acordat respecte dels nivells de 1990. Cada país comunica periòdicament els seus inventaris nacionals d'emissions de GEH que són supervisats i examinats en l'objectiu de complir els nivells fixats. En els quadros adjunts en l'apartat de dalt es presenta l'evolució dels inventaris nacionals d'emissions de GEH dels principals països emissors de l'Anex I entre 1990 i 2006.

==== Estats Units: sense ratificar el Protocol ====
Estats Units no ha ratificat el Protocol.<ref name=ccc4 /> Les emissions de CO2 d'Estats Units en 2005 representaren el 25% de les emissions totals en el món.<ref name=eia1>{{Cita web|url= http://www.eia.doe.gov/oiaf/1605/ggrpt/|editorial=Energy Information Admistration. Official Energy Statistics from de US Government|fechaacceso=13/9/2009 |título=Emissions of Greenhouse Gases Report}}</ref>

==== Països en vies de desenroll: sense restriccions d'emissions GEH ====
Els països en vies de desenroll (els que no estan inclosos en l'anex I del Protocol), entre els que es troben China i l'India, no estan subjectes a restriccions d'emissions de GEH. Els motius són dos:

* Per un costat les emissions històriques que estan provocant el calfament actual les originaren en el passat els països desenrollats.
* Per atre costat si es llimitaren les emissions dels països en vies de desenroll no es permetria la seua progressió.
Aixina se senyalava i reconeixia en l'inici del Tractat de la Convenció:''Prenent nota de que, tant històricament com en l'actualitat, la major part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle del món han tingut el seu orige en els països desenrollats, que les emissions per càpita en els països en desenroll són encara relativament reduïdes i que la proporció del total d'emissions originada en eixos països aumentarà per a permetre'ls satisfer les seues necessitats socials i de desenroll''.<ref name=ccc2 /> En virtut d'aixo China i l'India que han ratificat el Protocol de Kyoto no s'inclouen en l'anex I i no estan obligades a reduir les seues emissions.<ref name=ccc4 /> Les emissions de CO2 de China i l'India en 2005 suponien el 19% i el 4,1% de les emissions totals en el món.<ref name=eia1 />

Els països no inclosos en l'anex I no deuen presentar un inventari anual d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i tampoc se'ls somet a examen. En giner de 2007 eren 132 els països que havien presentat el seu inventari nacional inicial corresponent a l'any 1994.

=== La Conferència del Canvi Climàtic de Copenhague en decembre de 2009 ===
{{AP|Conferència sobre el Canvi Climàtic de l'ONU 2009}}
Per a la Reunió sobre el clima de Copenhague en decembre de 2009, l'ONU va convocar a 192 països per a acordar un llímit a les emissions de gasos d'efecte hivernacle entre 2012 i 2020. Este devia succeir al acordat per a 2008-2012, en el protocol de Kyoto.<ref name=pais1>{{Cita web|url= http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Copenhague/huele/humo/elpepisoc/20090920elpepisoc_2/Tes|editorial= Periódico El País: 20/09/2009|fechaacceso=26/9/2009 |título=Copenhague huele a humo, La ONU alerta de que la parálisis amenaza la cumbre para alcanzar un Kioto II}}</ref>

Anteriorment en setembre de 2009, quasi un centenar de caps d'Estat i de Govern participaren en la 64a Assamblea General de les Nacions Unides dedicada al canvi climàtic que va servir de preparació de la conferència Copenhague.<ref name=hoy1>{{Cita web|url=http://www.hoy.com.ec/noticias-ecuador/la-onu-debate-sobre-el-cambio-climatico-369149.html|editorial= Diario Hoy. Ecuador: 22/09/2009|fechaacceso=26/9/2009 |título= La ONU debate sobre el cambio climático}}</ref><ref name=pais1 /> Esta 64a Assamblea General de les Nacions Unides va servir per a conéixer la posició en la negociació de Copenhague dels països que són grans emissors de GEH i que encara no estan compromesos en un programa de llimitació d'emissions. Estos països representen més del 50% de les emissions totals:

* El president d'EEUU, Barack Obama, en el seu parlament del 22 de setembre de 2009 en la Reunió sobre Canvi Climàtic en l'ONU, va senyalar que ''l'amenaça del canvi climàtic és séria, és urgent i està aumentant...tots els pobles –nostra prosperitat, nostra salut, nostra seguritat– estan en perill. I s'està acabant el temps per a revertir esta tendència...durant massa anys, l'humanitat s'ha demorat per a respondre o fins i tot reconéixer la magnitut de l'amenaça del clima...els països desenrollats que han causat tant de dany en el nostre clima durant l'últim segle tenen la responsabilitat de ser líders...Pero eixos països en desenroll i de ràpit creiximent que produiran quasi tot l'aument en les emissions mundials de carbono en les pròximes decades també deuen posar de la seua part... serà necessari que es comprometen a mides internes enèrgiques i a complir en dits compromisos, d'igual manera que els països desenrollats deuen complir.''<ref name=america1>{{Cita web|url=http://www.america.gov/st/energy-spanish/2009/September/20090922174141eaifas0.2803003.html|editorial= Departamento de Estado de EEUU: America.gov|fechaacceso=26/9/2009 |título= Discurso del presidente Obama en la Cumbre sobre Cambio Climático en la ONU}}</ref>

* El president de China, Hu Jintao, va anunciar en la Reunió de l'ONU sobre el canvi climàtic, que el seu país intentarà la reducció d'emissions de CO2 ''per unitat de [[Producte interior brut|PIB]] '' per a 2020 respecte del nivell de 2005 i el desenroll d'energia renovable i nuclear alcançant un 15% d'energia basada en combustibles no fòssils.<ref name=spa1>{{Cita web|url=http://spanish.news.cn/mundo/2009-09/23/c_1351894.htm|editorial= Spanish.news.com: 23/09/2009|fechaacceso=26/9/2009 |título=China integrará más acciones contra cambio climático en desarrollo económico, dice Presidente}}</ref>

La conferència es va desenrollar en decembre de 2009. Un primer borrador de l'acort que es va donar a conéixer i que no es va aprovar posteriorment, plantejava que les emissions de CO2 en l'any 2050 deuen reduir-se en tot el món a la mitat dels nivells existents en 1990 i pretenia que es fixara un valor intermig a complir en 2020.<ref name=cop15d>{{Cita web|url=http://en.cop15.dk/news/view+news?newsid=2938|editorial=COP15 Copenhagen, Naciones Unidas, Conferencia sobre Cambio climático, del 7 al 18 e diciembre de 2009|fechaacceso=12/12/2009 |título=First official draft on climate deal}}</ref>

Els països del [[G8]] acordaren entre ells en juliol del 2009 llimitar l'aument de la temperatura a 2°C respecte dels nivells preindustrials. No obstant a inicitiava dels chicotets països insulars, que perillarien si es produïra un aument generalisat del nivell del mar per un desgel massiu dels pols, un centenar de nacions en desenroll solicitaren que el llímit s'establira en 1,5ºC.<ref name=elmundo1>>{{Cita web|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/11/ciencia/1260526451.html|editorial=ELMUNDO.ES|fechaacceso=12/12/2009 |título=El borrador de Copenhague aspira a reducir la temperatura entre 1,5º y 2°C}}</ref>
En la primera semana de la Reunió es produïren dures manifestacions creuades entre els dos principals emissors mundials de CO2, China i EE.UU. El segon dia, China digué que els retalls d'emissions per al 2020 oferits per EEUU, l'UE i Japó eren insuficients i que era fonamental tant l'objectiu d'EEUU sobre reducció d'emissions com el recolzament financer d'EEUU a les nacions en desenroll.<ref name=cop15e>{{Cita web|url=http://en.cop15.dk/news/view+news?newsid=2894|editorial=COP15 Copenhagen, Naciones Unidas, Conferencia sobre Cambio climático, del 7 al 18 e diciembre de 2009|fechaacceso=12/12/2009 |título=China: the US and EU must present deeper cuts}}</ref> Todd Stern, el principal negociador estadounidenc, va senyalar en el tercer dia que China estava aumentant les seues emissions de forma espectacular, que China no podia quedar-se al marge de l'acort i que l'objectiu d'EEUU era una reducció del 17% en 2020 respecte al nivell de 2005 (segons denunciaren els chinencs equival a una reducció d'un 1% sobre el nivell de 1990). Stern va fer una crida a l'ONU per a recaptar 10 billons de dólars per a finançar entre 2010-2012 l'adaptació a curt terme en els països vulnerables.<ref name=cop15f>{{Cita web|url=http://en.cop15.dk/news/view+news?newsid=2907|editorial=COP15 Copenhagen, Naciones Unidas, Conferencia sobre Cambio climático, del 7 al 18 e diciembre de 2009|fechaacceso=12/12/2009 |título=US fires back at China}}</ref>

L'acort final es va gestar entre quatre grans països emergents i EE.UU en una reunió convocada pel primer ministre chinenc Wen Jiabao en la que participaren els presidents d'Índia, Brasil i Suràfrica, incorporant-se després el president d'EEUU. La delegació índia va fer la proposta d'un tractat no vinculant que seguira el model de l'Organisació Mundial del Comerç a on cada país declararà les seues emissions. Després d'aplegar a l'acort a porta tancada, Barack Obama ho va comunicar a l'UE, que ho va acceptar. El text tenia només tres folis i incloïa de forma orientativa la reducció d'emissions que cada país havia presentat a la Reunió. Les reduccions definitives devien presentar-se l'1 de febrer de 2010. El pacte no incloïa la verificació d'emissions que rebujava China. La verificació es llimitava a un sistema "internacional d'anàlisis i consultes" per definir.
Obama va dir que el sistema de consultes per definir "dirà molt de lo que fa falta saber" i que "actualment podem saber molt de lo que ocorre en un país en imagens de satèlit".<ref name=pais2>{{Cita web|url=http://www.elpais.com/articulo/portada/potencias/resuelven/Cumbre/Clima/pacto/insuficiente/elpepipor/20091219elpepisoc_3/Tes/|editorial= Periódico El País: 19/12/2009|fechaacceso=19/12/2009 |título=La Cumbre de Copenhague, Un pacto bajo mínimos}}</ref>

L'acort manté l'objectiu de que la temperatura global no puge més de dos graus centigrats. Sobre quàn les emissions deuran alcançar el seu màxim només es diu que "lo abans possible" i no establixen objectius per a 2050.<ref name=pais2 />

Este acort no fon acceptat per unanimitat en la Convenció i ho rebujaren alguns països com Cuba, Bolívia i Nicaragua. Per això els delegats del ple de la Conferència de l'ONU sobre el Canvi Climàtic renunciaren a votar-ho i acordaren una fórmula de "prendre coneiximent" del document.<ref name=elmundo3>>{{Cita web|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/19/ciencia/1261218268.html|editorial=ELMUNDO.ES|fechaacceso=19/12/2009 |título=Copenhague cierra con un acuerdo de mínimos y el rechazo de varios países}}</ref>

=== La Conferència del Canvi Climàtic de Cancun en decembre de 2010 ===
{{AP|XVI Conferència sobre Canvi Climàtic}}
Es va conseguir un acort que inclou a 193 països entre ells Japó , EE UU i China que inicialment tenien criteris molt diferents. Solament un país, Bolívia, s'ha oposat ad este acort.<ref name=paisc1>{{Cita web|url=http://www.elpais.com/articulo/internacional/Cumbre/Clima/pasa/encima/Bolivia/sellar/acuerdo/elpepuint/20101211elpepuint_1/Tes|editorial= Periódico El País: 11/12/2010|fechaacceso=11/12/2010 |título=La Cumbre del Clima pasa por encima de Bolivia para sellar un acuerdo}}</ref>

El pacte alcançat pospon per a 2011 la decisió fonamental de si un nou acort substituirà al Protocol de Kioto, la vigència del qual termina en 2012, reconeix els compromisos voluntaris de reducció d'emissions de GEH que els països enviaren a l'ONU després de la Reunió de Copenhague, ademés s'ha aplegat a un acort per a reduir la deforestació.<ref name=paisc1 />

La prolongació dels acorts de llimitació d'emissions de GEH després de 2012, quan termina la vigència del Protocol de Kioto, va quedar condicionada com va demanar Japó, a l'avanç de la negociació en EE UU i China que actualment no estan subjectes a llimitacions d'emissions. EE UU ha acceptat la forma de controlar la reducció d'emissions a China: es realisaran consultes internacionals pero no seran intrusives i respectaran la sobirania nacional.<ref name=paisc1 />

L'acort reconeix la gravetat del calfament global i demana llimitar el calfament a dos graus centigrats mencionant que una futura negociació podria llimitar-ho a 1,5 graus segons solicitaven els chicotets estats illencs del Pacífic.<ref name=paisc1 />

En el Plenari de la Conferència, [[Maldives]], u dels chicotets estats illa, afirmava que el text aprovat era molt equilibrat i inclou tot allò que demanaven d'una forma o d'atra. Igualment [[Leshoto]], representant al grup dels països menys desenrollats, entenia que s'havia fet un bon treball en equilibrar el document i creïa que era una bona base per a seguir treballant. [[Yemen]], en nom del G-77, va elogiar el treball molt destacat de la presidència de la conferència, [[Mèxic]], per la seua llabor de pont entre països rics i pobres i pel seu esforç de transparència.<ref name=paisc2>{{Cita web|url=http://eskup.elpais.com/rafaelmendez#2|editorial= Periódico El País: 12/12/2010|fechaacceso=12/12/2010 |título=Rafael Méndez: Comentarios periodísticos sobre el Plenario de la Cumbre de Cancun}}</ref>

== Vore també ==
* [[Calfament global]]
* [[Canvi climàtic]]
* [[Dinàmica de l'atmósfera]]
* [[Energía renovable]]
* [[Història de la Terra]]
* [[Vehícul elèctric]]
* [[Zona d'habitabilitat]]

== Referències ==
{{listaref|2}}

== Bibliografia ==
* {{cita libro | apellidos = Pachauri, R.K. y Reisinger, A. (Equipo de redacción principal) | nombre = | título = IPCC, 2007: [http://www.ipcc.ch/pdf/assessment-report/ar4/syr/ar4_syr_sp.pdf Cambio climático 2007: Informe de síntesis.] Contribución de los Grupos de trabajo I, II y III al Cuarto Informe de evaluación del [[Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático]] | año = 2008 | editorial = Ginebra : Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic | id = ISBN 92-9169-322-7 }}
* {{cita libro | apellidos = Solomon, S., D. Qin, M. Manning, R.B. Alley, T. Berntsen, N.L. Bindoff, Z. Chen, A. Chidthaisong, J.M. Gregory, G.C. Hegerl, M. Heimann, B. Hewitson, B.J. Hoskins, F. Joos, J. Jouzel, V. Kattsov, U. Lohmann, T. Matsuno, M. Molina, N. Nicholls, J. Overpeck, G. Raga, V. Ramaswamy, J. Ren, M. Rusticucci, R. Somerville, T.F. Stocker, P. Whetton, R.A. Wood y D. Wratt | nombre = | título = 2007: [http://www.ipcc.ch/pdf/assessment-report/ar4/wg1/ar4-wg1-ts.pdf Technical Summary. In: Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change.] Contribució del Grup de treball I al Quart Informe d'evaluació del [[Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic]] | año = | editorial = Cambridge i New York: Solomon, S., D. Qin, M. Manning, Z. Chen, M. Marquis, K.B. Averyt, M. Tignor y H.L. Miller editors | id = }}
* {{cita libro | apellidos = Gore | nombre = Al | título = Una verdad incómoda. La crisis planetaria del calentamiento global y cómo afrontarla | año = 2007 | editorial = Barcelona : Editorial Gedisa S.A. | id = ISBN 978-84-9784-203-7 }}
* {{cita libro | apellidos = Erickson | nombre = Jon | título = El Efecto Invernadero. El desastre de mañana, hoy | año = 1992 | editorial = Madrit : Mcgraw-Hill/Interamericana de España S.A. | id = ISBN 84-7615-789-4 }}
* {{cita libro | apellidos = Legoett | nombre = Jeremy | título = El calentamiento del Planeta. Informe de Greenpeace | año = 1996 | editorial = Mèxic D.F. : Fondo de Cultura Económica | id = ISBN 0-19-286119-0 }}
* {{cita libro | apellidos = Rivero | nombre = Alicia | título = El cambio climático: el calentamiento de la Tierra | año = 2000 | editorial = Barcelona: Editorial Debate S.A. | id = ISBN 84-8306-272-0 }}
* {{cita libro | apellidos = Terceiro Lomba | nombre = Jaime | título = Economía del cambio climático | año = 2009 | editorial = Madrit : Taurus Santillana | id = ISBN 978-84-306-0756-3 }}
* {{Cita web | url = http://www.cgd.ucar.edu/cas/Trenberth/trenberth.papers/10.1175_2008BAMS2634.1.pdf | editorial = Climate & Global Dynamics | fechaacceso = 5 de septiembre de 2009 | título = Trenberth, Fasullo i Kiehl (2008).''Earth’s global energy budget'' }}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Greenhouse effect}}
* [http://unfccc.int/portal_espanol/essential_background/feeling_the_heat/items/3372.php L'efecte hivernacle i el cicle del carbono (Web de la Convenció Marc sobre el canvi Climàtic)]
* [http://unfccc.int/portal_espanol/essential_background/feeling_the_heat/items/3374.php Efectes futurs de les emissions GEH (Web de la Convenció Marc sobre el canvi Climàtic)]
* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/convsp.pdf CONVENCIÓ MARC DE LES NACIONS UNIDES SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]
* [http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf PROTOCOL DE KYOTO SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC]
* [http://pnd.calderon.presidencia.gob.mx/sustentabilidad-ambiental/cambio-climatico.html Emissions GEH de Mèxic]
* [http://www.mma.es/secciones/calidad_contaminacion/pdf/Sumario_Inventario_de_Emisiones_GEI-_serie1990-2007.pdf Emissions GEH d'Espanya (1990-2007)]
* [http://www.mma.es/portal/secciones/cambio_climatico/documentacion_cc/divulgacion/pdf/stern_conclusiones_esp.pdf Resum de l'Informe Stern: anàlisis econòmic sobre el canvi climàtic]

[[Categoria:Ecologia]]
[[Categoria:Mig ambient]]