L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Ximén Pérez de Arenós

2024-07-16T00:38:06Z

ARENOSO: /* Enllaços externs */

Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i despuix '''Ximén Pérez d'Arenós'''.([[Aragó]], ? - † [[Múrcia]], [[1266]]).

D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals varen pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos despuix d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre|Ebre]], es varen tornar cap al seu país.

Serví des de molt jove al rei El senyor [[Jaume I]] el Conquistador com figura principal de sa Casa Real. Acodí en la seua mesnada a la crida de Jaume I per a la conquista del [[Regne de Valéncia]]. En esta acció es distinguí com un dels seus adalits. Va permanéixer fidel al rei en les dures jornades de [[Burriana]], quan la majoria d'hòmens rics demanaven a Jaume que desistira de la conquista d'eixa població.

El seu fill Blasco es va casar en una filla d'[[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]], el penúltim rei de [[Valéncia]] i senyor dels territoris de l'interior de [[Valéncia]].

==Zeit Abu Zeit==

El [[30 de giner]] de [[1232]] es va firmar el segon tractat de vassallage i protecció de [[Zeit Abu Zeit]] en el rei [[Jaume I]], a on el rei moro va cedir tots els drets sobre Valéncia en estos acorts: [[Zeit Abu Zeit]] va passar de ser rei [[almohade]] de [[Valéncia]] a ser senyor feudal cristià, en eixèrcit propi i baix la protecció del senyor Jimeno Pérez de Arenós.

Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells [[Castalla]] i [[Onil]]. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any [[1244]]-[[1245]]. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es varen casar en membres de la família Arenós.

==Fets d'armes i possessions==

L'any [[1233]] quan el rei El senyor [[Jaume I]] va decidir conquistar lo [[Regne de Valéncia]], va fer una cridà general als Rics Hòmens, [[Mesnada|mesnaders]] i el restant de cavallers de la seua Corona per a que li ajudaren en tan gran empresa.

Encara que la majoria dels nobles varen faltar a la cridà Jimeno Pérez de Tarazona no va faltar i va acodir a servir al rei pel seu estat de mesnader.

===Burriana===
Acompanyà al rei en el principi de la conquista del [[Regne de Valéncia]]. Quan es va posar sege a la ciutat de [[Burriana]], els [[Rics Hòmens]] que coneixien la gran inexpugnabilitat d'esta ciutat, varen decidir parlar en el rei per a dir-li que desistira de la conquiste i s'alçara el sege.

El rei els va escoltar i es va disgustar molt per aquella actitut, cridà a Ximen i al seu germà [[Ferrando Pérez de Tarazona]], que era [[Justícia Major d'Aragó]], per la gran familiaritat que en ells tenia. El rei [[Jaume I]] els va comunicar el seu pensament, i els dos germans ho varen animar a que duguera a terme la conquista de Burriana mantenint el siti fins a rendir-la.

El rei va fer cas als germans Pérez de Tarazona i va mantindre el sege en la ciutat. Els atres Rics Hòmens i Cavallers de nou es varen oferir a servir el rei en totes les seues forces i llealtat, entre atres [[Guillén d'Entesa]], tio del rei, desijant manifestar la seua llealtat, va demanar llicència al rei per a acostar en les seues companyies les màquines de guerra al vall de la ciutat quedant-se dia i nit en el lloc.

Vençuts els moros en moltes trobades i escaramusses, la ciutat no va tardar en rendir-se. El siti va durar dos mesos, ademés de la ciutat de Burriana se li varen rendir atres castells i viles de la zona.

Trobant-se el rei en la vila de [[Montalbán]] i volent recompensar al senyor [[Balasc d'Alagó]], el seu [[Mayordomo major]], els grans servicis prestats, li va donar la ciutat de [[Morella]] per a mentres vixquera, pero en el pacte següent: que una torre del castell que es cridava “ZELOQUIA”, fora compartida en terceria en Jimeno Pérez de Tarazona, d'esta manera demostrava el rei el gran agraït que estava a este últim.

==Andilla==
En els anys previs a la Reconquista, [[Andilla]] era un dels territoris devall el govern d'[[Moro Zeit|Abu Zayd]]. El monarca aragonés va cedir la vila i el castell en [[1237]] a, Ximén Pérez d'Arenós.

Pocs anys despuix es va erigir en baronia, expulsant-se als moriscs que l'habitaven i repoblant-se en cristians despuix dels alçaments.

===Puig de Santa Maria i Valéncia===

Fins a l'any [[1237]] El senyor Jimeno Pérez de Tarazona estava en [[Aragó]], el rei ho havia nomenat el seu [[Reboster Major]], un càrrec de la màxima confiança.

L'any [[1238]] es trobava en el Castell del [[Puig de Santa Maria]]. En el més d'abril del mateix any va assentar el seu eixèrcit enfront de la [[ciutat de Valéncia]] sent un dels més esforçats cavallers, fins a la seua presa, que fon en vespres de [[Sant Miquel]] del mateix any.

===Xàtiva===
El recent baró d'Arenós va ajudar al senyor Jaume en la presa de [[Xàtiva]], l'any de [[1245]].

El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei [[Jaume I]], volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a [[Villena]] i per consegüent a [[Múrcia]] i [[Castella]] i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona a on havien moltes revoltes sarraïnes.

Per fortuna per a [[Zeit Abu Zeit]], va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i [[Onil]] i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de [[Cheste]] i [[Vilamarchant]].

===Sublevacions dels moros===
En [[1251]] El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va concedir la [[Carta de Pobla]] a [[Cortes d'Arenós]].

L'any [[1254]] va succeir una atra sublevació sarraïna capitanejada pel moro [[Alazdrach]] que en poc de temps es va apoderar dels castells de: [[Biar]], [[Gallinera]], [[Serra]] i [[Pego]].

[[Jaume I]] va respondre en l'orde d'expulsió i el mandat de ser abandonades les terres en el terminí d'un mes. El caudill moro, acompanyat d'uns xixanta mil moros sublevats varen proseguir la seua rebelió i varen conquistar una dotzena de castells més.

Reunits els moros en [[Montesa]], es varen donar conte que la seua força era molt desigual enfront de les hosts ordenades dels soldats del rei, manades pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, en conseqüència varen pregar a este que intercedira davant del rei a fi de renunciar a la guerra i obtindre el permís i la seguritat per a poder-se traslladar a [[Múrcia]] o a [[Granada]]. El rei [[Jaume I]] no va posar cap dificultat a concedir el perdó a aquella multitut, puix sabia que aquella gent ben dirigida i ordenada podrien posar en sério perill els estats de [[Valéncia]].

Esta multitut de moros va arribar a oferir al senyor Jimeno Pérez d'Arenós part de les seues facendes pera que els guiara a terres musulmanes. Els moros preferien tractar en Jimeno Pérez d'Arenós, per ser consogre de [[Zeit Abu Zeit]], puix en certa manera Jimeno Pérez d'Arenós estava més sensibilisat a favor de la causa mora.

Pérez d'Arenós els va guiar fins a [[Villena]]. El caudill moro, que no havia abandonat ni el seu territori ni la seua idea de sublevació i conquista, en els seus fidels seguidors, va presentar de nou batalla al rei [[Jaume I]] . Este va nomenar al senyor Pérez d'Arenós cap de l'eixèrcit, pero el d'Arenós va recomanar al seu rei que no participara en la batalla per l'alvançada edat del senyor [[Jaume I]] per lo perillós del terreny de batalla(escarpat i montanyós). No obstant es va desencadenar la batalla que va tindre lloc enfront del castell de [[Peñacadell]] (Alacant) on els moros es varen preparar per a la defensa d'este castell.

El senyor Jimeno va presentar batalla i des d'una encerrellada montanyosa varen lluitar i varen véncer donant mort al capità del caudill moro [[Aben Bazel]]. Tot l'eixèrcit moro fon liquidat.

Esta victòria fon molt poc ventajosa per al senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que va obligar al cabdell moro rebel [[Al-Azraq]] a refugiar-se en el rei El senyor [[Alfons X el Sabi]] que es va declarar el seu protector.

Esta fon l'antepenúltima gran batalla, en la que va participar abans de morir El senyor Jimeno Pérez d'Arenós.

===Última batalla===
El senyor Ximén (Jimeno) Pérez d'Arenós va morir entre el 18 d'abril i el 30 de juny de [[1266]], sofocant les violentes revoltes dels moros murcians i andalusos pel control de les fronteres en [[Múrcia]] com a conseqüència del soport militar que va prestar [[Jaume I]] en la petició de l'ajuda solicitada pel seu gendre i filla.

Els barons aragonesos no varen estar d'acort en este soport. Dos anys despuix va morir el seu consogre l'ex-rei almohade de [[Valéncia]] i [[Múrcia]] , [[Zeit Abu Zeit]], en el palau d'[[Argileta]], i l'any d'[[1276]] va morir el seu gran rei [[Jaume I]], rei d'[[Aragó]], [[Valéncia]] i [[Mallorca]], Comte de [[Barcelona]], Senyor de [[Montpellier]],...

==Repartiment==
Una vegada presa la [[ciutat de Valéncia]], el rei El senyor [[Jaume I]] va començar el repartiment de cases i terres de la Vega de [[Valéncia]] entre els cavallers. El rei va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a eixecutor d'aquell repartiment i va complir tan be la seua comesa que el rei li'l va agrair donant-li el castell i la vila d'[[Andilla]].

==Furs==
Desijant el rei posar en orde el nou [[Regne de Valéncia]], l'any [[1239]] va redactar els “[[Furs de Valéncia|FURS]]” o lleis de [[Valéncia]] i va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a conseller per a la redacció de les les dites lleis.

==Ric Home i Arenós==
L'any [[1241]] va voler el rei donar-li més prestigi al senyor Jimeno Pérez de Tarazona i ho va nomenar “Ric Home” que era la següent categoria despuix del rei i dels infants. En esta ocasió el rei li va otorgar la baronia d'Arenós i a partir de llavors El senyor Jimeno Pérez de Tarazona va canviar el llinage Tarazona per Arenós, ell i els seus descendents. En esta mateixa ocasió també li varen ser cedides les [[Alqueria|Alqueries]] de [[Massarrojos]] i [[Benifarache]].

==Almizra==
Va tornar el rei a [[Valéncia]] l'any [[1244]] a combatre els moros que s'havien revelat. En esta empresa fon acompanyat pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que també va intervindre en la reunió que va fer el rei El senyor [[Jaume I]] en el rei El senyor [[Alfons X de Castella]] denominat el Sabi que era el seu gendre, fill del rei El senyor [[Ferran El Sant]]. La reunió fon en [[Almizra]], a on es varen posar d'acort en el repartiment de fronteres i llimites.

==Albentosa==

La vila d'[[Albentosa]], era de l'Orde Del temple, i era molt apreciada pel senyor Jimeno d'Arenós, per estar prop de la baronia d'Arenós, en la ribera del [[Millars]].

El baró es va posar en contacte en Fra Bernardo de Cardona, ministre del Temple en [[Aragó]] i [[Catalunya]], proponent-li el tracte següent: a canvi de la Vila d'[[Albentosa]] li donaria les dos alqueries de [[Massarrojos]] i [[Benifaraig]]

Va acceptar el canvi el ministre de l'[[Orde del Temple]] en data del huit de maig de [[1251]], que es va fer en presència del rei i molts atres Senyors.

==Fundador de Castelló==

En [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al Lloctinent General en el [[Regne de Valéncia]], Ximén Pérez d'Arenós, que traslladara la població de [[Castelló]], que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés a on es trobava el [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell, als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa [[Castelló de la Plana]] que en principi es va nomenar [[Alqueria de Benàrabe]] o Benirabe.

Segons [[Martí de Viciana]], al fundar la població de [[Castelló]] en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval.

Al mateix temps el huit de setembre de [[1251]] [[Jaume I]] va concedir a Pérez d'Arenós, per ad ell i per als seus, tota la Jurisdicció de l'Alqueria de [[Chest]] que havia segut permutada per [[Castalla]] i la [[Torre d'Onil]] en [[Alacant]].

==Referències==
{{Reflist}}

==Enllaços externs==
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009062100_19_603729__Comunitat-Valenciana-refugio-Serra Azaña en terres de Ximen]
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=135 Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castelló]
*[http://www.iglesiavillar.com/downloads/hoja481.pdf Villar del Arzobispo]
*https://www.academia.edu/113557191/Latin_Diplomatario_de_la_Baron%C3%ADa_de_Aren%C3%B3s

[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Biografies]]

Ximén Pérez de Arenós

2024-07-16T00:37:27Z

ARENOSO: /* Enllaços externs */

Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i despuix '''Ximén Pérez d'Arenós'''.([[Aragó]], ? - † [[Múrcia]], [[1266]]).

D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals varen pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos despuix d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre|Ebre]], es varen tornar cap al seu país.

Serví des de molt jove al rei El senyor [[Jaume I]] el Conquistador com figura principal de sa Casa Real. Acodí en la seua mesnada a la crida de Jaume I per a la conquista del [[Regne de Valéncia]]. En esta acció es distinguí com un dels seus adalits. Va permanéixer fidel al rei en les dures jornades de [[Burriana]], quan la majoria d'hòmens rics demanaven a Jaume que desistira de la conquista d'eixa població.

El seu fill Blasco es va casar en una filla d'[[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]], el penúltim rei de [[Valéncia]] i senyor dels territoris de l'interior de [[Valéncia]].

==Zeit Abu Zeit==

El [[30 de giner]] de [[1232]] es va firmar el segon tractat de vassallage i protecció de [[Zeit Abu Zeit]] en el rei [[Jaume I]], a on el rei moro va cedir tots els drets sobre Valéncia en estos acorts: [[Zeit Abu Zeit]] va passar de ser rei [[almohade]] de [[Valéncia]] a ser senyor feudal cristià, en eixèrcit propi i baix la protecció del senyor Jimeno Pérez de Arenós.

Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells [[Castalla]] i [[Onil]]. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any [[1244]]-[[1245]]. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es varen casar en membres de la família Arenós.

==Fets d'armes i possessions==

L'any [[1233]] quan el rei El senyor [[Jaume I]] va decidir conquistar lo [[Regne de Valéncia]], va fer una cridà general als Rics Hòmens, [[Mesnada|mesnaders]] i el restant de cavallers de la seua Corona per a que li ajudaren en tan gran empresa.

Encara que la majoria dels nobles varen faltar a la cridà Jimeno Pérez de Tarazona no va faltar i va acodir a servir al rei pel seu estat de mesnader.

===Burriana===
Acompanyà al rei en el principi de la conquista del [[Regne de Valéncia]]. Quan es va posar sege a la ciutat de [[Burriana]], els [[Rics Hòmens]] que coneixien la gran inexpugnabilitat d'esta ciutat, varen decidir parlar en el rei per a dir-li que desistira de la conquiste i s'alçara el sege.

El rei els va escoltar i es va disgustar molt per aquella actitut, cridà a Ximen i al seu germà [[Ferrando Pérez de Tarazona]], que era [[Justícia Major d'Aragó]], per la gran familiaritat que en ells tenia. El rei [[Jaume I]] els va comunicar el seu pensament, i els dos germans ho varen animar a que duguera a terme la conquista de Burriana mantenint el siti fins a rendir-la.

El rei va fer cas als germans Pérez de Tarazona i va mantindre el sege en la ciutat. Els atres Rics Hòmens i Cavallers de nou es varen oferir a servir el rei en totes les seues forces i llealtat, entre atres [[Guillén d'Entesa]], tio del rei, desijant manifestar la seua llealtat, va demanar llicència al rei per a acostar en les seues companyies les màquines de guerra al vall de la ciutat quedant-se dia i nit en el lloc.

Vençuts els moros en moltes trobades i escaramusses, la ciutat no va tardar en rendir-se. El siti va durar dos mesos, ademés de la ciutat de Burriana se li varen rendir atres castells i viles de la zona.

Trobant-se el rei en la vila de [[Montalbán]] i volent recompensar al senyor [[Balasc d'Alagó]], el seu [[Mayordomo major]], els grans servicis prestats, li va donar la ciutat de [[Morella]] per a mentres vixquera, pero en el pacte següent: que una torre del castell que es cridava “ZELOQUIA”, fora compartida en terceria en Jimeno Pérez de Tarazona, d'esta manera demostrava el rei el gran agraït que estava a este últim.

==Andilla==
En els anys previs a la Reconquista, [[Andilla]] era un dels territoris devall el govern d'[[Moro Zeit|Abu Zayd]]. El monarca aragonés va cedir la vila i el castell en [[1237]] a, Ximén Pérez d'Arenós.

Pocs anys despuix es va erigir en baronia, expulsant-se als moriscs que l'habitaven i repoblant-se en cristians despuix dels alçaments.

===Puig de Santa Maria i Valéncia===

Fins a l'any [[1237]] El senyor Jimeno Pérez de Tarazona estava en [[Aragó]], el rei ho havia nomenat el seu [[Reboster Major]], un càrrec de la màxima confiança.

L'any [[1238]] es trobava en el Castell del [[Puig de Santa Maria]]. En el més d'abril del mateix any va assentar el seu eixèrcit enfront de la [[ciutat de Valéncia]] sent un dels més esforçats cavallers, fins a la seua presa, que fon en vespres de [[Sant Miquel]] del mateix any.

===Xàtiva===
El recent baró d'Arenós va ajudar al senyor Jaume en la presa de [[Xàtiva]], l'any de [[1245]].

El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei [[Jaume I]], volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a [[Villena]] i per consegüent a [[Múrcia]] i [[Castella]] i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona a on havien moltes revoltes sarraïnes.

Per fortuna per a [[Zeit Abu Zeit]], va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i [[Onil]] i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de [[Cheste]] i [[Vilamarchant]].

===Sublevacions dels moros===
En [[1251]] El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va concedir la [[Carta de Pobla]] a [[Cortes d'Arenós]].

L'any [[1254]] va succeir una atra sublevació sarraïna capitanejada pel moro [[Alazdrach]] que en poc de temps es va apoderar dels castells de: [[Biar]], [[Gallinera]], [[Serra]] i [[Pego]].

[[Jaume I]] va respondre en l'orde d'expulsió i el mandat de ser abandonades les terres en el terminí d'un mes. El caudill moro, acompanyat d'uns xixanta mil moros sublevats varen proseguir la seua rebelió i varen conquistar una dotzena de castells més.

Reunits els moros en [[Montesa]], es varen donar conte que la seua força era molt desigual enfront de les hosts ordenades dels soldats del rei, manades pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, en conseqüència varen pregar a este que intercedira davant del rei a fi de renunciar a la guerra i obtindre el permís i la seguritat per a poder-se traslladar a [[Múrcia]] o a [[Granada]]. El rei [[Jaume I]] no va posar cap dificultat a concedir el perdó a aquella multitut, puix sabia que aquella gent ben dirigida i ordenada podrien posar en sério perill els estats de [[Valéncia]].

Esta multitut de moros va arribar a oferir al senyor Jimeno Pérez d'Arenós part de les seues facendes pera que els guiara a terres musulmanes. Els moros preferien tractar en Jimeno Pérez d'Arenós, per ser consogre de [[Zeit Abu Zeit]], puix en certa manera Jimeno Pérez d'Arenós estava més sensibilisat a favor de la causa mora.

Pérez d'Arenós els va guiar fins a [[Villena]]. El caudill moro, que no havia abandonat ni el seu territori ni la seua idea de sublevació i conquista, en els seus fidels seguidors, va presentar de nou batalla al rei [[Jaume I]] . Este va nomenar al senyor Pérez d'Arenós cap de l'eixèrcit, pero el d'Arenós va recomanar al seu rei que no participara en la batalla per l'alvançada edat del senyor [[Jaume I]] per lo perillós del terreny de batalla(escarpat i montanyós). No obstant es va desencadenar la batalla que va tindre lloc enfront del castell de [[Peñacadell]] (Alacant) on els moros es varen preparar per a la defensa d'este castell.

El senyor Jimeno va presentar batalla i des d'una encerrellada montanyosa varen lluitar i varen véncer donant mort al capità del caudill moro [[Aben Bazel]]. Tot l'eixèrcit moro fon liquidat.

Esta victòria fon molt poc ventajosa per al senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que va obligar al cabdell moro rebel [[Al-Azraq]] a refugiar-se en el rei El senyor [[Alfons X el Sabi]] que es va declarar el seu protector.

Esta fon l'antepenúltima gran batalla, en la que va participar abans de morir El senyor Jimeno Pérez d'Arenós.

===Última batalla===
El senyor Ximén (Jimeno) Pérez d'Arenós va morir entre el 18 d'abril i el 30 de juny de [[1266]], sofocant les violentes revoltes dels moros murcians i andalusos pel control de les fronteres en [[Múrcia]] com a conseqüència del soport militar que va prestar [[Jaume I]] en la petició de l'ajuda solicitada pel seu gendre i filla.

Els barons aragonesos no varen estar d'acort en este soport. Dos anys despuix va morir el seu consogre l'ex-rei almohade de [[Valéncia]] i [[Múrcia]] , [[Zeit Abu Zeit]], en el palau d'[[Argileta]], i l'any d'[[1276]] va morir el seu gran rei [[Jaume I]], rei d'[[Aragó]], [[Valéncia]] i [[Mallorca]], Comte de [[Barcelona]], Senyor de [[Montpellier]],...

==Repartiment==
Una vegada presa la [[ciutat de Valéncia]], el rei El senyor [[Jaume I]] va començar el repartiment de cases i terres de la Vega de [[Valéncia]] entre els cavallers. El rei va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a eixecutor d'aquell repartiment i va complir tan be la seua comesa que el rei li'l va agrair donant-li el castell i la vila d'[[Andilla]].

==Furs==
Desijant el rei posar en orde el nou [[Regne de Valéncia]], l'any [[1239]] va redactar els “[[Furs de Valéncia|FURS]]” o lleis de [[Valéncia]] i va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a conseller per a la redacció de les les dites lleis.

==Ric Home i Arenós==
L'any [[1241]] va voler el rei donar-li més prestigi al senyor Jimeno Pérez de Tarazona i ho va nomenar “Ric Home” que era la següent categoria despuix del rei i dels infants. En esta ocasió el rei li va otorgar la baronia d'Arenós i a partir de llavors El senyor Jimeno Pérez de Tarazona va canviar el llinage Tarazona per Arenós, ell i els seus descendents. En esta mateixa ocasió també li varen ser cedides les [[Alqueria|Alqueries]] de [[Massarrojos]] i [[Benifarache]].

==Almizra==
Va tornar el rei a [[Valéncia]] l'any [[1244]] a combatre els moros que s'havien revelat. En esta empresa fon acompanyat pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que també va intervindre en la reunió que va fer el rei El senyor [[Jaume I]] en el rei El senyor [[Alfons X de Castella]] denominat el Sabi que era el seu gendre, fill del rei El senyor [[Ferran El Sant]]. La reunió fon en [[Almizra]], a on es varen posar d'acort en el repartiment de fronteres i llimites.

==Albentosa==

La vila d'[[Albentosa]], era de l'Orde Del temple, i era molt apreciada pel senyor Jimeno d'Arenós, per estar prop de la baronia d'Arenós, en la ribera del [[Millars]].

El baró es va posar en contacte en Fra Bernardo de Cardona, ministre del Temple en [[Aragó]] i [[Catalunya]], proponent-li el tracte següent: a canvi de la Vila d'[[Albentosa]] li donaria les dos alqueries de [[Massarrojos]] i [[Benifaraig]]

Va acceptar el canvi el ministre de l'[[Orde del Temple]] en data del huit de maig de [[1251]], que es va fer en presència del rei i molts atres Senyors.

==Fundador de Castelló==

En [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al Lloctinent General en el [[Regne de Valéncia]], Ximén Pérez d'Arenós, que traslladara la població de [[Castelló]], que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés a on es trobava el [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell, als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa [[Castelló de la Plana]] que en principi es va nomenar [[Alqueria de Benàrabe]] o Benirabe.

Segons [[Martí de Viciana]], al fundar la població de [[Castelló]] en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval.

Al mateix temps el huit de setembre de [[1251]] [[Jaume I]] va concedir a Pérez d'Arenós, per ad ell i per als seus, tota la Jurisdicció de l'Alqueria de [[Chest]] que havia segut permutada per [[Castalla]] i la [[Torre d'Onil]] en [[Alacant]].

==Referències==
{{Reflist}}

==Enllaços externs==
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009062100_19_603729__Comunitat-Valenciana-refugio-Serra Azaña en terres de Ximen]
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=135 Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castelló]
*[http://www.iglesiavillar.com/downloads/hoja481.pdf Villar del Arzobispo]
*[https://www.academia.edu/113557191/Latin_Diplomatario_de_la_Baron%C3%ADa_de_Aren%C3%B3s https://www.academia.edu/7365230/DOCUMENTOS_EN_LAT%C3%8DN_DE_LA_FAMILIA_AREN%C3%9]

[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Biografies]]

Zeit Abu Zeit

2015-03-29T04:04:17Z

ARENOSO: Arbre genealògic

[[Archiu:ARBOL aRENOS.jpg|thumbnail|Arbre genealògic d'Abu Zayd]]
'''Abu Sa’id ‘Abd Al-Rahman o Moro Zeit'''. Fon Governador almohade semi-independent de [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Xàtiva]] i [[Dénia]]. No volgué acatar a l’emperador de [[Múrcia]], que era rei de la taifa de [[Valéncia]]. Era conegut entre els cristians com el '''Moro Zeit'''.

Davant la derrota sarraïna d’[[Asp]] en [[1225]], rendí vassallage i es va fer tributari de [[Ferrando III de Castella]]. Este fet preocupà a [[Jaume I]] perque vulnerava els acorts existents entre els reis cristians sobre les zones de reconquista, i ell decidí a realisar una expedició sobre [[Peníscola]], que fracassà. Davant el perill d’un nou atac, '''Abu Sa’id''' es declarà tributari del Conquistador en [[1226]].

Dos anys després, Ibd Hud es sublevà contra els almohades i atacà entre atres, la taifa de [[Valéncia]], apoderant-se d'[[Oriola]], [[Dénia]], [[Bayren]], [[Xàtiva]] i [[Alzira]].

En [[Valéncia]], [[Abu-l-Dyumail Zaiyan]] s’apoderà del govern i '''Abu Sa’Id''' hagué de refugiar-se en [[Sogorp]].

Firmà en [[Jaume I]] un pacte en [[Calatayud]] en el que cedia una serie de territoris valencians a canvi d’una ajuda militar que el musulmà mai aplegà a rebre.

Perduda l’esperança de recuperar lo seu regne, que pronte passarà a mans de l'aragonés, '''Abu Sa’Id''' es convertí al cristianisme en el nom de Vicent i encara que conservà distints drets territorials fins al remat de la conquista de [[Valéncia]], els va cedir paulatinament a l'iglésia i al rei aragonés.

Casà a la seua filla Alda Ferrandis en [[Blasc Ximenis d'Arenós]].

==Enllaços Externs==
*[http://elcaballerodelalba.blogspot.com/2008/08/el-ltimo-almohade.html El último almohade]
*[http://russafi.blogspot.com/2009/12/abu-said-abd-al-rahman-moro-zeit.html Al-Russafi]
*https://www.academia.edu/7365230/DOCUMENTOS_EN_LAT%C3%8DN_DE_LA_FAMILIA_AREN%C3%93S
[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria: Valencians]]

Andilla

2014-11-26T01:14:53Z

ARENOSO: /* Administració */

{{Infobox pobles
|image_país = [[Image: Localisació_d'Andilla_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png‎|95px]]
|image_província = [[Image: Andilla-Mapa_de_los_Serranos.JPG‎|160px]]
|nom = Andilla
|image_escut = [[Image: Escudo_de_Andilla.JPG‎|90px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Els Serrans]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Llíria]]
|coor = 39°50′16″N 0°48′49″O
|superfície = 142,8 km²
|altitut = 895 msnm
|població = 325 hab.
|densitat = 2,28 hab./km²
|gentilici = Andillà/na
|llengua = [[Castellà]]
|còdic_postal = 46170
|festes = 24 d'agost
|alcalde = Celestino M. Perales Gálvez ([[PPCV]])
|uep = [http://www.andilla.es/ Web Oficial d'Andilla]
|notes =
}}

'''Andilla''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[Els Serrans]].

[[Image: P0114.JPG‎|thumb|<center>Foto d'Andilla des de l'ermita</center>|left|200px]]

== Geografia ==
[[Image: P0069.JPG‎|thumb|Vista d'Andilla en l'iglésia parroquial de l'Assunció|left|200px]]

Situat en les vertents meridionals de la serra del mateix nom, l'extrem noroest de la [[província de Valéncia]] consta històricament de tres aldees Osset, Artaj i La Pobleta i de numerosos núcleus disseminats de població com son la massa gran o devesa , també coneguda com ''pardanchinos'' , les casetes dels Sepes ,la casa de la Senyora o casa de la senyora de coleto, les cases del cerrito.

El terme està molt accidentat, en paisages molt abruptes i profunts barrancs. Les principals altures son: ''Veteta'' (1.434 [[metro|m]]), ''Resinero'' (1.482 m), ''Rumbo'' (1.146 m), ''Vihuela'' (1.273 m) i ''Miravaléncia'' (1.262 m). La rambla d'Andilla recull les aigües del terme duguen-les fins al riu [[Túria]]. El clima és fret, en nevades en hivern i temperatures agradables en estiu. Els vents predominants son els del nort i ponent en l'hivern, i el llevant en estiu.

La vila se troba en la vertent meridional d'un chicotet cerro.

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], agarrant la [[CV-35]] fins a enllaçar en la [[CV-349]], continuant per la [[CV-245]] i després per la [[CV-341]].

== Localitats llimítrofs ==
Andilla llimita en les següents localitats: [[Les Alcubles]], [[La Yesa]], [[Chelva]], [[Calles]], [[Figueroles]], [[El Vilar]] i [[Llíria]] totes de la [[província de Valéncia]], [[Sacanyet]] de la [[província de Castelló]], i [[Abejuela]] de la [[província de Terol]].

== Història ==
[[Image: P0120.JPG|thumb|Restos de la muralla migeval de la localitat d'Andilla|left|200px]]

En l'[[Edat Mija]] tingué castell i estagué amurallada; hui apenes queden restos del primitiu recint.

La zona fon molt castigada durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] de [[1936]] a [[1939]]. S'establí un front en el propenc vèrtiç de la Salada, i resultaren destruïts gran número d'edificis de la vila i del terme, següent esta una de les causes determinants del descens de població.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Celestino Mateo López
| Partit_1 = [[IA]]
| Alcalde_2 = José Mª Vicente Martínez
| Partit_2 = [[OIV]]
| Alcalde_3 = Ernesto Enguídanos Palomar
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Ernesto Enguídanos Palomar, <br />Daniel Domingo Muñoz i <br />Basilio Vicente Galvez.
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]], <br />[[AIA]], i <br />[[PPCV]].
| Alcalde_5 = Basilio Vicente Galvez
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = Daniel Domingo Muñoz
| Partit_6 = [[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_7 = Celestino M. Perales Gálvez
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Celestino M. Perales Gálvez
| Partit_8 = [[PPCV]]
}}
[[Archiu:ARBOL aRENOS.jpg|thumbnail|En blau els senyors d'Andilla]]

== Demografia ==
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]]
|-
| align=center| 174 || align=center| 192 || align=center| 253 || align=center| 292 || align=center| 311 || align=center| 460 || align=center| 395 || align=center| 384 || align=center| 348 || align=center| 335 || align=center| 325
|}

== Economia ==
Basada en l'agricultura. Predomina el secà, en el que se cullen principalment, [[oliva|olives]], [[raïm]], [[anou|anous]] i [[armeles]]. Els [[cereal]]s se cultiven en règim de [[guaret]]. També n'hi han varies mines de [[caolí]].

== Monuments ==
[[Image: P0093b.JPG‎|thumb|Retaule de l'iglésia parroquial de l'Assunció d'Andilla|200px]]

* '''[[Iglésia parroquial de l'Assunció]] '''. Data del [[segle XV]], construïda per iniciativa de [[Rodrigo de Rebolledo]], senyor d'Andilla que vivia en la cort napolitana d'[[Alfonso el Magnànim]], per lo que el temple té influencies italianes. En l'altar major n'hi han 8 quadros de [[Francisco Ribalta]], restos d'un gran retaule pintat en colaboració en [[Vicent Castelló]] en [[1622]];
* '''Ermita de Santa Inés'''.

== Festes locals ==
* '''[[Santa Inés]] ''' - Festivitat: [[21 de giner]];
* '''[[Bertomeu l'Apòstol|Sant Bertomeu]] ''' - Festivitat: [[24 d'agost]].

== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==
* [[Vicent Macip]], pintor quatrecentiste pare del també del pintor [[Joan de Joans]].

== Enllaços externs ==
* [http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
* [http://www.andilla.es Ajuntament d'Andilla]
* [http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.
[http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Andilla}}
{{Municipis de Els Serrans}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Ximén Pérez de Arenós

2014-11-26T01:05:49Z

ARENOSO:

Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i després '''Ximén Pérez d'Arenós'''.(Aragó ? - [[Múrcia]] [[1266]]).

D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals van pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos després d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre|Ebre]], es van tornar cap al seu país.

Va servir des de molt jove al rei El senyor [[Jaume I]] El Conquistador com figura principal de sa Casa Real.

El seu fill Blasco es va casar en una filla d'[[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]], el penúltim rei de [[Valéncia]] i senyor del territoris de l'interior de [[Valéncia]].
[[Archiu:ARBOL aRENOS.jpg|thumbnail|Arbre Arenós]]
==Zeit Abu Zeit==

El [[30 de giner]] de [[1232]] es va firmar el segon tractat de vassallage i protecció de [[Zeit Abu Zeit]] en el rei [[Jaume I]], a on el rei moro va cedir tots els drets sobre Valéncia en estos acorts: [[Zeit Abu Zeit]] va passar de ser rei [[almohade]] de [[Valéncia]] a ser senyor feudal cristià, en eixèrcit propi i baix la protecció del senyor Jimeno Pérez de Arenós.

Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells [[Castalla]] i [[Onil]]. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any [[1244]]-[[1245]]. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es van casar en membres de la família Arenós.

==Fets d'armes i possessions==

L'any [[1233]] quan el rei El senyor [[Jaume I]] va decidir conquistar lo [[Regne de Valéncia]], va fer una cridà general als Rics Hòmens, [[Mesnada|mesnaders]] i el restant de cavallers de la seua Corona per a que li ajudaren en tan gran empresa.

Encara que la majoria dels nobles van faltar a la cridà Jimeno Pérez de Tarazona no va faltar i va acodir a servir al rei pel seu estat de mesnader.

===Burriana===
Acompanyà al rei en el principi de la conquista del [[Regne de Valéncia]]. Quan es va posar sege a la ciutat de [[Burriana]], els [[Rics Hòmens]] que coneixien la gran inexpugnabilitat d'esta ciutat, van decidir parlar en el rei per a dir-li que desistira de la conquiste i s'alçara el sege.

El rei els va escoltar i es va disgustar molt per aquella actitut, cridà a Ximen i al seu germà [[Ferrando Pérez de Tarazona]], que era [[Justícia Major d'Aragó]], per la gran familiaritat que en ells tenia. El rei [[Jaume I]] els va comunicar el seu pensament, i els dos germans ho van animar a que duguera a terme la conquista de Burriana mantenint el siti fins a rendir-la.

El rei va fer cas als germans Pérez de Tarazona i va mantindre el sege en la ciutat. Els atres Rics Hòmens i Cavallers de nou es van oferir a servir el rei en totes les seues forces i llealtat, entre atres [[Guillén d'Entesa]], tio del rei, desijant manifestar la seua llealtat, va demanar llicència al rei per a acostar en les seues companyies les màquines de guerra al vall de la ciutat quedant-se dia i nit en el lloc.

Vençuts els moros en moltes trobades i escaramusses, la ciutat no va tardar en rendir-se. El siti va durar dos mesos, ademés de la ciutat de Burriana se li van rendir atres castells i viles de la zona.

Trobant-se el rei en la vila de [[Montalbán]] i volent recompensar al senyor [[Balasc d'Alagó]], el seu [[Mayordomo major]], els grans servicis prestats, li va donar la ciutat de [[Morella]] per a mentres vixquera, pero en el pacte següent: que una torre del castell que es cridava “ZELOQUIA”, fora compartida en terceria en Jimeno Pérez de Tarazona, d'esta manera demostrava el rei el gran agraït que estava a este últim.

==Andilla==
En els anys previs a la Reconquista, [[Andilla]] era un dels territoris davall el govern d'[[Moro Zeit|Abu Zayd]]. El monarca aragonés va cedir la vila i el castell en [[1237]] a, Ximén Pérez d'Arenós.

Pocs anys després es va erigir en baronia, expulsant-se als moriscs que l'habitaven i repoblant-se en cristians després dels alçaments.

===Puig de Santa Maria i Valéncia===

Fins a l'any [[1237]] El senyor Jimeno Pérez de Tarazona estava en [[Aragó]], el rei ho havia nomenat el seu [[Reboster Major]], un càrrec de la màxima confiança.

L'any [[1238]] es trobava en el Castell del [[Puig de Santa Maria]]. En el més d'abril del mateix any va assentar el seu eixèrcit enfront de la [[ciutat de Valéncia]] sent un dels més esforçats cavallers, fins a la seua presa, que fon en vespres de [[Sant Miquel]] del mateix any.

===Xàtiva===
El recent baró d'Arenós va ajudar al senyor Jaume en la presa de [[Xàtiva]], l'any de [[1245]].

El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei [[Jaume I]], volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a [[Villena]] i per consegüent a [[Múrcia]] i [[Castella]] i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona on havien moltes revoltes sarraïnes.

Per fortuna per a [[Zeit Abu Zeit]], va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i [[Onil]] i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de [[Cheste]] i [[Vilamarxant]].

===Sublevacions dels moros===
En [[1251]] El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va concedir la [[Carta de Pobla]] a [[Cortes d'Arenós]].

L'any [[1254]] va succeir una atra sublevació sarraïna capitanejada pel moro [[Alazdrach]] que en poc de temps es va apoderar dels castells de: [[Biar]], [[Gallinera]], [[Serra]] i [[Pego]].

[[Jaume I]] va respondre en l'orde d'expulsió i el mandat de ser abandonades les terres en el terminí d'un mes. El caudill moro, acompanyat d'uns xixanta mil moros sublevats van proseguir la seua rebelió i van conquistar una dotzena de castells més.

Reunits els moros en [[Montesa]], es van donar conte que la seua força era molt desigual enfront de les hosts ordenades dels soldats del rei, manades pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, en conseqüència van pregar a este que intercedira davant del rei a fi de renunciar a la guerra i obtindre el permís i la seguritat per a poder-se traslladar a [[Múrcia]] o a [[Granada]]. El rei [[Jaume I]] no va posar cap dificultat a concedir el perdó a aquella multitut, puix sabia que aquella gent ben dirigida i ordenada podrien posar en sério perill els estats de [[Valéncia]].

Esta multitut de moros va arribar a oferir al senyor Jimeno Pérez d'Arenós part de les seues facendes pera que els guiara a terres musulmanes. Els moros preferien tractar en Jimeno Pérez d'Arenós, per ser consogre de [[Zeit Abu Zeit]], puix en certa manera Jimeno Pérez d'Arenós estava més sensibilisat a favor de la causa mora.

Pérez d'Arenós els va guiar fins a [[Villena]]. El caudill moro, que no havia abandonat ni el seu territori ni la seua idea de sublevació i conquista, en els seus fidels seguidors, va presentar de nou batalla al rei [[Jaume I]] . Este va nomenar al senyor Pérez d'Arenós cap de l'eixèrcit, pero el d'Arenós va recomanar al seu rei que no participara en la batalla per l'alvançada edat del senyor [[Jaume I]] per lo perillós del terreny de batalla(escarpat i montanyós). No obstant es va desencadenar la batalla que va tindre lloc enfront del castell de [[Peñacadell]] (Alacant) on els moros es van preparar per a la defensa d'este castell.

El senyor Jimeno va presentar batalla i des d'una encerrellada montanyosa van lluitar i van véncer donant mort al capità del caudill moro [[Aben Bazel]]. Tot l'eixèrcit moro fon liquidat.

Esta victòria fon molt poc ventajosa per al senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que va obligar al cabdell moro rebel [[Al-Azraq]] a refugiar-se en el rei El senyor [[Alfons el Sabi]] que es va declarar el seu protector.

Esta fon l'antepenúltima gran batalla, en la que va participar abans de morir El senyor Jimeno Pérez d'Arenós.

===Última batalla===
El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va morir entre el 18 d'abril i el 30 de juny de [[1266]], sofocant les violentes revoltes dels moros murcians i andalusos pel control de les fronteres en [[Múrcia]] com a conseqüència del soport militar que va prestar [[Jaume I]] en la petició de l'ajuda solicitada pel seu gendre i filla.

Els barons aragonesos no van estar d'acort en este soport. Dos anys després va morir el seu consogre l'ex-rei almohade de [[Valéncia]] i [[Múrcia]] , [[Zeit Abu Zeit]], en el palau d'[[Argileta]], i l'any d'[[1276]] va morir el seu gran rei [[Jaume I]], rei d'[[Aragó]], [[Valéncia]] i [[Mallorca]], Comte de [[Barcelona]], Senyor de [[Montpellier]],...

==Repartiment==
Una vegada presa la [[ciutat de Valéncia]], el rei El senyor [[Jaume I]] va començar el repartiment de cases i terres de la Vega de [[Valéncia]] entre els cavallers. El rei va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a eixecutor d'aquell repartiment i va complir tan bé la seua comesa que el rei li'l va agrair donant-li el castell i la vila d'[[Andilla]].

==Furs==
Desijant el rei posar en orde el nou [[Regne de Valéncia]], l'any [[1239]] va redactar els “[[Furs de Valéncia|FURS]]” o lleis de [[Valéncia]] i va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a conseller per a la redacció de les les dites lleis.

==Ric Home i Arenós==
L'any [[1241]] va voler el rei donar-li més prestigi al senyor Jimeno Pérez de Tarazona i ho va nomenar “Ric Home” que era la següent categoria després del rei i dels infants. En esta ocasió el rei li va otorgar la baronia d'Arenós i a partir de llavors El senyor Jimeno Pérez de Tarazona va canviar el llinage Tarazona per Arenós, ell i els seus descendents. En esta mateixa ocasió també li van ser cedides les [[Alqueria|Alqueries]] de [[Masarrochos]] i [[Benifarache]].

==Almizra==
Va tornar el rei a [[Valéncia]] l'any [[1244]] a combatre els moros que s'havien revelat. En esta empresa fon acompanyat pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que també va intervindre en la reunió que va fer el rei El senyor [[Jaume I]] en el rei El senyor [[Alfons X de Castella]] denominat el Sabi que era el seu gendre, fill del rei El senyor [[Ferran El Sant]]. La reunió fon en [[Almizra]], on es van posar d'acort en el repartiment de fronteres i llimites.

==Albentosa==

La vila d'[[Albentosa]], era de l'Orde Del temple, i era molt apreciada pel senyor Jimeno d'Arenós, per estar prop de la baronia d'Arenós, en la ribera del [[Millars]].

El baró es va posar en contacte en Fra Bernardo de Cardona, ministre del Temple en [[Aragó]] i [[Catalunya]], proponent-li el tracte següent: a canvi de la Vila d'[[Albentosa]] li donaria les dos alqueries de [[Masarrochos]] i [[Benifarach]]

Va acceptar el canvi el ministre de l'[[Orde del Temple]] en data del huit de maig de [[1251]], que es va fer en presència del rei i molts atres Senyors.

==Fundador de Castelló==

En [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al Lloc tinent General en el [[Regne de Valéncia]], Jimeno Pérez d'Arenós, que traslladara la població de [[Castelló]], que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés on es trobava el Castell Vell, als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa [[Castelló de la Plana]] que en principi es va cridar [[Alqueria de Bernabé]].

Segons Martí de Viciana, al fundar la població de [[Castelló]] en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval.

Al mateix temps el huit de setembre de [[1251]] [[Jaume I]] va concedir a Jimeno Pérez de Arenós, per a ell i per als seus, tota la Jurisdicció de l'Alqueria de [[Chest]] que havia segut permutada per [[Castalla]] i la [[Torre d'Onil]] en [[Alacant]].
==Referencies==
{{Reflist}}

==Enllaços externs==
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009062100_19_603729__Comunitat-Valenciana-refugio-Serra Azaña en terres de Ximen]
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=135 Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castelló]
*[http://www.iglesiavillar.com/downloads/hoja481.pdf Villar del Arzobispo]]

[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Biografies]]

Ximén Pérez de Arenós

2014-11-26T01:02:06Z

ARENOSO:

Jimeno, Ximeno, Eximent o '''Ximén Pérez de Tarazona''' i després '''Ximén Pérez d'Arenós'''.(Aragó ? - [[Múrcia]] [[1266]]).

D'orige aragonés, els [[Tarazona]], apareixen a mig del [[sigle XII]] en [[Tolosa de Llenguadoc]] junt en atres llinages aragonesos, com els [[Jaca]] i els [[Tudela]] tots els quals van pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos després d'ajudar a la conquista del vall de l'[[Riu Ebre|Ebre]], es van tornar cap al seu país.

Va servir des de molt jove al rei El senyor [[Jaume I]] El Conquistador com figura principal de sa Casa Real.

El seu fill Blasco es va casar en una filla d'[[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]], el penúltim rei de [[Valéncia]] i senyor del territoris de l'interior de [[Valéncia]].<ref>[http://arenos.iespana.es/vicente.htm Arbre genealògic]</ref>

==Zeit Abu Zeit==

El [[30 de giner]] de [[1232]] es va firmar el segon tractat de vassallage i protecció de [[Zeit Abu Zeit]] en el rei [[Jaume I]], a on el rei moro va cedir tots els drets sobre Valéncia en estos acorts: [[Zeit Abu Zeit]] va passar de ser rei [[almohade]] de [[Valéncia]] a ser senyor feudal cristià, en eixèrcit propi i baix la protecció del senyor Jimeno Pérez de Arenós.

Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells [[Castalla]] i [[Onil]]. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any [[1244]]-[[1245]]. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es van casar en membres de la família Arenós.

==Fets d'armes i possessions==

L'any [[1233]] quan el rei El senyor [[Jaume I]] va decidir conquistar lo [[Regne de Valéncia]], va fer una cridà general als Rics Hòmens, [[Mesnada|mesnaders]] i el restant de cavallers de la seua Corona per a que li ajudaren en tan gran empresa.

Encara que la majoria dels nobles van faltar a la cridà Jimeno Pérez de Tarazona no va faltar i va acodir a servir al rei pel seu estat de mesnader.

===Burriana===
Acompanyà al rei en el principi de la conquista del [[Regne de Valéncia]]. Quan es va posar sege a la ciutat de [[Burriana]], els [[Rics Hòmens]] que coneixien la gran inexpugnabilitat d'esta ciutat, van decidir parlar en el rei per a dir-li que desistira de la conquiste i s'alçara el sege.

El rei els va escoltar i es va disgustar molt per aquella actitut, cridà a Ximen i al seu germà [[Ferrando Pérez de Tarazona]], que era [[Justícia Major d'Aragó]], per la gran familiaritat que en ells tenia. El rei [[Jaume I]] els va comunicar el seu pensament, i els dos germans ho van animar a que duguera a terme la conquista de Burriana mantenint el siti fins a rendir-la.

El rei va fer cas als germans Pérez de Tarazona i va mantindre el sege en la ciutat. Els atres Rics Hòmens i Cavallers de nou es van oferir a servir el rei en totes les seues forces i llealtat, entre atres [[Guillén d'Entesa]], tio del rei, desijant manifestar la seua llealtat, va demanar llicència al rei per a acostar en les seues companyies les màquines de guerra al vall de la ciutat quedant-se dia i nit en el lloc.

Vençuts els moros en moltes trobades i escaramusses, la ciutat no va tardar en rendir-se. El siti va durar dos mesos, ademés de la ciutat de Burriana se li van rendir atres castells i viles de la zona.

Trobant-se el rei en la vila de [[Montalbán]] i volent recompensar al senyor [[Balasc d'Alagó]], el seu [[Mayordomo major]], els grans servicis prestats, li va donar la ciutat de [[Morella]] per a mentres vixquera, pero en el pacte següent: que una torre del castell que es cridava “ZELOQUIA”, fora compartida en terceria en Jimeno Pérez de Tarazona, d'esta manera demostrava el rei el gran agraït que estava a este últim.

==Andilla==
En els anys previs a la Reconquista, [[Andilla]] era un dels territoris davall el govern d'[[Moro Zeit|Abu Zayd]]. El monarca aragonés va cedir la vila i el castell en [[1237]] a, Ximén Pérez d'Arenós.

Pocs anys després es va erigir en baronia, expulsant-se als moriscs que l'habitaven i repoblant-se en cristians després dels alçaments.

===Puig de Santa Maria i Valéncia===

Fins a l'any [[1237]] El senyor Jimeno Pérez de Tarazona estava en [[Aragó]], el rei ho havia nomenat el seu [[Reboster Major]], un càrrec de la màxima confiança.

L'any [[1238]] es trobava en el Castell del [[Puig de Santa Maria]]. En el més d'abril del mateix any va assentar el seu eixèrcit enfront de la [[ciutat de Valéncia]] sent un dels més esforçats cavallers, fins a la seua presa, que fon en vespres de [[Sant Miquel]] del mateix any.

===Xàtiva===
El recent baró d'Arenós va ajudar al senyor Jaume en la presa de [[Xàtiva]], l'any de [[1245]].

El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i [[Zeit Abu Zeit]] (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei [[Jaume I]], volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a [[Villena]] i per consegüent a [[Múrcia]] i [[Castella]] i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona on havien moltes revoltes sarraïnes.

Per fortuna per a [[Zeit Abu Zeit]], va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i [[Onil]] i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de [[Cheste]] i [[Vilamarxant]].

===Sublevacions dels moros===
En [[1251]] El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va concedir la [[Carta de Pobla]] a [[Cortes d'Arenós]].

L'any [[1254]] va succeir una atra sublevació sarraïna capitanejada pel moro [[Alazdrach]] que en poc de temps es va apoderar dels castells de: [[Biar]], [[Gallinera]], [[Serra]] i [[Pego]].

[[Jaume I]] va respondre en l'orde d'expulsió i el mandat de ser abandonades les terres en el terminí d'un mes. El caudill moro, acompanyat d'uns xixanta mil moros sublevats van proseguir la seua rebelió i van conquistar una dotzena de castells més.

Reunits els moros en [[Montesa]], es van donar conte que la seua força era molt desigual enfront de les hosts ordenades dels soldats del rei, manades pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, en conseqüència van pregar a este que intercedira davant del rei a fi de renunciar a la guerra i obtindre el permís i la seguritat per a poder-se traslladar a [[Múrcia]] o a [[Granada]]. El rei [[Jaume I]] no va posar cap dificultat a concedir el perdó a aquella multitut, puix sabia que aquella gent ben dirigida i ordenada podrien posar en sério perill els estats de [[Valéncia]].

Esta multitut de moros va arribar a oferir al senyor Jimeno Pérez d'Arenós part de les seues facendes pera que els guiara a terres musulmanes. Els moros preferien tractar en Jimeno Pérez d'Arenós, per ser consogre de [[Zeit Abu Zeit]], puix en certa manera Jimeno Pérez d'Arenós estava més sensibilisat a favor de la causa mora.

Pérez d'Arenós els va guiar fins a [[Villena]]. El caudill moro, que no havia abandonat ni el seu territori ni la seua idea de sublevació i conquista, en els seus fidels seguidors, va presentar de nou batalla al rei [[Jaume I]] . Este va nomenar al senyor Pérez d'Arenós cap de l'eixèrcit, pero el d'Arenós va recomanar al seu rei que no participara en la batalla per l'alvançada edat del senyor [[Jaume I]] per lo perillós del terreny de batalla(escarpat i montanyós). No obstant es va desencadenar la batalla que va tindre lloc enfront del castell de [[Peñacadell]] (Alacant) on els moros es van preparar per a la defensa d'este castell.

El senyor Jimeno va presentar batalla i des d'una encerrellada montanyosa van lluitar i van véncer donant mort al capità del caudill moro [[Aben Bazel]]. Tot l'eixèrcit moro fon liquidat.

Esta victòria fon molt poc ventajosa per al senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que va obligar al cabdell moro rebel [[Al-Azraq]] a refugiar-se en el rei El senyor [[Alfons el Sabi]] que es va declarar el seu protector.

Esta fon l'antepenúltima gran batalla, en la que va participar abans de morir El senyor Jimeno Pérez d'Arenós.

===Última batalla===
El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va morir entre el 18 d'abril i el 30 de juny de [[1266]], sofocant les violentes revoltes dels moros murcians i andalusos pel control de les fronteres en [[Múrcia]] com a conseqüència del soport militar que va prestar [[Jaume I]] en la petició de l'ajuda solicitada pel seu gendre i filla.

Els barons aragonesos no van estar d'acort en este soport. Dos anys després va morir el seu consogre l'ex-rei almohade de [[Valéncia]] i [[Múrcia]] , [[Zeit Abu Zeit]], en el palau d'[[Argileta]], i l'any d'[[1276]] va morir el seu gran rei [[Jaume I]], rei d'[[Aragó]], [[Valéncia]] i [[Mallorca]], Comte de [[Barcelona]], Senyor de [[Montpellier]],...

==Repartiment==
Una vegada presa la [[ciutat de Valéncia]], el rei El senyor [[Jaume I]] va començar el repartiment de cases i terres de la Vega de [[Valéncia]] entre els cavallers. El rei va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a eixecutor d'aquell repartiment i va complir tan bé la seua comesa que el rei li'l va agrair donant-li el castell i la vila d'[[Andilla]].

==Furs==
Desijant el rei posar en orde el nou [[Regne de Valéncia]], l'any [[1239]] va redactar els “[[Furs de Valéncia|FURS]]” o lleis de [[Valéncia]] i va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a conseller per a la redacció de les les dites lleis.

==Ric Home i Arenós==
L'any [[1241]] va voler el rei donar-li més prestigi al senyor Jimeno Pérez de Tarazona i ho va nomenar “Ric Home” que era la següent categoria després del rei i dels infants. En esta ocasió el rei li va otorgar la baronia d'Arenós i a partir de llavors El senyor Jimeno Pérez de Tarazona va canviar el llinage Tarazona per Arenós, ell i els seus descendents. En esta mateixa ocasió també li van ser cedides les [[Alqueria|Alqueries]] de [[Masarrochos]] i [[Benifarache]].

==Almizra==
Va tornar el rei a [[Valéncia]] l'any [[1244]] a combatre els moros que s'havien revelat. En esta empresa fon acompanyat pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que també va intervindre en la reunió que va fer el rei El senyor [[Jaume I]] en el rei El senyor [[Alfons X de Castella]] denominat el Sabi que era el seu gendre, fill del rei El senyor [[Ferran El Sant]]. La reunió fon en [[Almizra]], on es van posar d'acort en el repartiment de fronteres i llimites.

==Albentosa==

La vila d'[[Albentosa]], era de l'Orde Del temple, i era molt apreciada pel senyor Jimeno d'Arenós, per estar prop de la baronia d'Arenós, en la ribera del [[Millars]].

El baró es va posar en contacte en Fra Bernardo de Cardona, ministre del Temple en [[Aragó]] i [[Catalunya]], proponent-li el tracte següent: a canvi de la Vila d'[[Albentosa]] li donaria les dos alqueries de [[Masarrochos]] i [[Benifarach]]

Va acceptar el canvi el ministre de l'[[Orde del Temple]] en data del huit de maig de [[1251]], que es va fer en presència del rei i molts atres Senyors.

==Fundador de Castelló==

En [[1251]], estant el rei en [[Lleida]], va ordenar al Lloc tinent General en el [[Regne de Valéncia]], Jimeno Pérez d'Arenós, que traslladara la població de [[Castelló]], que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés on es trobava el Castell Vell, als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa [[Castelló de la Plana]] que en principi es va cridar [[Alqueria de Bernabé]].

Segons Martí de Viciana, al fundar la població de [[Castelló]] en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval.

Al mateix temps el huit de setembre de [[1251]] [[Jaume I]] va concedir a Jimeno Pérez de Arenós, per a ell i per als seus, tota la Jurisdicció de l'Alqueria de [[Chest]] que havia segut permutada per [[Castalla]] i la [[Torre d'Onil]] en [[Alacant]].
==Referencies==
{{Reflist}}

==Enllaços externs==
*[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009062100_19_603729__Comunitat-Valenciana-refugio-Serra Azaña en terres de Ximen]
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=135 Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castelló]
*[http://www.iglesiavillar.com/downloads/hoja481.pdf Villar del Arzobispo]]

[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Biografies]]