L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Microsoft Word

2011-08-30T11:27:56Z

Adrià del Regne: Pàgina nova, en el contingut: «Microsoft Word és el nom en que se coneix el processador de texts comerciat per la companyia Microsoft. == '''Història''' == El microsoft Word va aparéixer...».

Microsoft Word és el nom en que se coneix el processador de texts comerciat per la companyia Microsoft.

== '''Història''' ==

El microsoft Word va aparéixer per primera vegada l'any 1983 en el nom de Multi-tool Word, desenrollat per Xenix systems. Versions posteriors inclouen el seu us per plataformes de MS-DOS(1983), Apple Macintosh(1984) i Microsoft Windows(1989). És un component del paquet Office i per això també se coneix en el nom de Microsoft Office Word.

== ''' Versions''' ==

''' Per MS-DOS'''

1983 — Word 1
1985 — Word 2
1986 — Word 3
1987 — Word 4
1989 — Word 5
1991 — Word 5.1
1991 — Word 5.5
1993 — Word 6.0

''' Per Macintosh'''

1985 — Word 1
1987 — Word 3
1989 — Word 4
1991 — Word 5
1993 — Word 6
1998 — Word 98
2000 — Word 2001
2001 — Word v.X
2004 — Word 2004
2008 — Word 2008
'''Per Microsoft Windows
'''
1989 — Word for Windows 1.0
1990 March — Word per Windows 1.1 i per Windows 3.0
1990 June — Word per Windows 1.1a i per Windows 3.1
1991 — Word per Windows 2.0
1993 — Word per Windows 6.0
1995 — Word per Windows 95 (versió 7.0)
1997 — Word 97 (versió 8.0)
1999 — Word 2000 (versió 9.0)
2001 — Word 2002 (versió 10)
2003 — Word 2003 (versió 11)
2007 — Word 2007 (versió 12)
2010 — Word 2010 (versió 14)

Microsoft PowerPoint

2011-08-30T11:19:07Z

Adrià del Regne: Pàgina nova, en el contingut: «Microsoft PowerPoint és un popular programa de presentacions desenrollat per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS. Àmpliament usat en diferents camps...».

Microsoft PowerPoint és un popular programa de presentacions desenrollat per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS. Àmpliament usat en diferents camps com en l'ensenyança, negocis, etc. Segons les sifres de Microsoft Corporation, prop de 30 millons de presentacions són realisades en PowerPoint cada dia. Forma part del paquet Microsoft Office.

És un programa dissenyat per a fer presentacions pràctiques en text esquematisat, fàcil d'entendre, animacions de text i imàgens, imàgens dissenyades o importades des d'imàgens de l'ordenador.

Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació.

Este tipo de presentacions sol ser molt cridaner i molt més pràctic que els de Microsoft Word.

De totes les funcions per a les quals és útil un sistema informàtic, són potser les relacionades en les imàgens les que criden més l'atenció: des dels senzills programes de dibuix que van aparéixer en les primeres targetes gràfiques, fins als moderns i sofisticats programes de disseny gràfic i CAD (Disseny Assistit per Ordenador), passant pels sistemes de tractament d'imàgens, tant estàtiques com en moviment.

Pero una part especial del tractament d'imàgens és esta formada pels programes de presentació, que barregen estes imàgens en text i sons per a l'exposició de dades en sales en un públic més o menys ampli.

PowerPoint, de la companyia Microsoft, és un dels programes de presentació més estesos en l'actualitat. Ve integrat en el paquet Microsoft Office com un membre més, que pot aprofitar els ventages que li oferixen els atres components de l'equip per a obtindre un resultat òptim.

En PowerPoint podem crear tot tipo de productes relacionats en les presentacions: Diapositives estàndart de 35mm, transparències, documents impresos per als assistents a la presentació, aixina com notes i esquemes per al presentador.

Alcampo

2011-07-26T12:13:41Z

Adrià del Regne: Pàgina nova, en el contingut: «Alcampo és la filial d'hipermercats a Espanya del Grup Auchan també present a través de la cadena de supermercats SABECO, la promotora immobiliària Immochan i...».

Alcampo és la filial d'hipermercats a Espanya del Grup Auchan també present a través de la cadena de supermercats SABECO, la promotora immobiliària Immochan i la financera Accordfin.

Esta cadena de distribució va iniciar la seua activitat a Espanya el 1981 en l'obertura d'un hipermercat a Utebo (Saragossa).

L'any 1996 Alcampo adquirix tots els hipermercats Jumbo del territori d'Espanya i Portugal.

En l'actualitat conta en 49 hipermercats i 26 gasolineres.

== Enllaços externs ==
[http://http://www.alcampo.es/Pàgina Oficial d'Alcampo en Espanya]
[http://http://www.clubrikrok.com/Pàgina Oficial De Rik Rok]

McDonald's

2011-07-26T12:05:16Z

Adrià del Regne: Pàgina nova, en el contingut: «McDonald's Corporation (NYSE: MCD) és una cadena de locals de venda de menjar ràpit. Els productes principals són les hamburgueses, sàndwichs, creilles fregid...».

McDonald's Corporation (NYSE: MCD) és una cadena de locals de venda de menjar ràpit. Els productes principals són les hamburgueses, sàndwichs, creilles fregides, begudes ensucrades, postres i, recentment, amanides i fruita. Alguns d'estos locals inclouen un àrea en jocs per als chiquets. Atenen aproximadament a 47 millons de clients al dia.

L'empresa la van iniciar el 1940 Dick i Mac McDonald, que en 1955 van obrir la primera franquícia, assumida pel Ray Kroc. Al llarc dels anys s'ha anat estenent fins a ser una de les cadenes de locals de venda d'entrepans en més presència al món, convertint-se en un símbol d'Estats Units, el fast food, el capitalisme i la globalisació.

Consum

2011-03-26T14:27:26Z

Adrià del Regne: /* Tipologies de consum */

El consum és el fet de consumir vens i servicis en l'objectiu de satisfer les necessitats o els desijos dels consumidors, o per ser utilisat en la producció per les empreses.

En termes purament econòmics s'entén per consum l'etapa final del procés econòmic, especialment del productiu, definida com el moment que un bè o servici produïx alguna utilitat al subjecte consumidor. En este sentit hi ha vens i servicis que directament es destruïxen en l'acte del consum, mentres que en uns atres el que succeïx és que el seu consum consistix en la seua transformació en atre tipo de vens o servicis diferents.

El consum, per tant, comprén les adquisicions de vens i servicis per part de qualsevol subjecte econòmic (tant el sector privat com les administracions públiques). Significa satisfer les necessitats presents o futures i se li considera l'últim procés econòmic. Constituïx una activitat de tipo circular mentres que l'home produïx per a poder consumir i el consum genera producció.

== Tipologies de consum ==

En funció de les necessitats del subjecte econòmic i de la freqüència en la despesa del bè o servici, es poden establir tres tipologies de consum:

Consum experimental: quan el consum del producte o servici es produïx per novetat, curiositat o pressió externa. Per eixemple, el fet de comprar, per a provar, una nova varietat de derivat lacti, un nou restaurant, etc.
Consum ocasional: quan el consum és intermitent, basat en la disponibilitat del bè o servici o en la satisfacció de necessitats no permanent. Per eixemple, l'assistència a una sessió de cine.
Consum habitual: quan el consum ja forma part de les activitats quotidianes del subjecte econòmic. Sorgix la preocupació per dispondre del producte per a assegurar el consum. És el cas dels producte bàsics d'alimentació i del vestit.
Consum crític: és el consum fet amb racionalitat, seria el contrari de consum impulsiu.

Consum

2011-03-26T14:26:28Z

Adrià del Regne: Pàgina nova, en el contingut: «El consum és el fet de consumir vens i servicis en l'objectiu de satisfer les necessitats o els desijos dels consumidors, o per ser utilisat en la producció per...».

El consum és el fet de consumir vens i servicis en l'objectiu de satisfer les necessitats o els desijos dels consumidors, o per ser utilisat en la producció per les empreses.

En termes purament econòmics s'entén per consum l'etapa final del procés econòmic, especialment del productiu, definida com el moment que un bè o servici produïx alguna utilitat al subjecte consumidor. En este sentit hi ha vens i servicis que directament es destruïxen en l'acte del consum, mentres que en uns atres el que succeïx és que el seu consum consistix en la seua transformació en atre tipo de vens o servicis diferents.

El consum, per tant, comprén les adquisicions de vens i servicis per part de qualsevol subjecte econòmic (tant el sector privat com les administracions públiques). Significa satisfer les necessitats presents o futures i se li considera l'últim procés econòmic. Constituïx una activitat de tipo circular mentres que l'home produïx per a poder consumir i el consum genera producció.

== Tipologies de consum ==

En funció de les necessitats del subjecte econòmic i de la freqüència en la despesa del bè o servici, es poden establir tres tipologies de consum:

Consum experimental: quan el consum del producte o servici es produïx per novetat, curiositat o pressió externa. Per eixemple, el fet de comprar, per a provar, una nova varietat de derivat lacti, un nou restaurant, etc.
Consum ocasional: quan el consum és intermitent, basat en la disponibilitat del bè o servici o en la satisfacció de necessitats no permanent. Per eixemple, l'assistència a una sessió de cine.
Consum habitual: quan el consum ja forma part de les activitats quotidianes del subjecte econòmic. Sorgix la preocupació per dispondre del producte per a assegurar el consum. És el cas dels producte bàsics d'alimentació i del vestit.
consum crític: és el consum fet amb racionalitat, seria el contrari de consum impulsiu.

Mercadona

2011-03-26T14:12:34Z

Adrià del Regne: Pàgina nova, en el contingut: «Mercadona és una companyia valenciana de distribució de que va nàixer el 1981 de la mà de Joan Roig, que en seguix assent el president eixecutiu. Integrada en...».

Mercadona és una companyia valenciana de distribució de que va nàixer el 1981 de la mà de Joan Roig, que en seguix assent el president eixecutiu. Integrada en el sector dels supermercats, posseïx un capital espanyol en la seua totalitat, tot i les ofertes de venda a corporacions estrangeres recentment rebujades per estes.

L'any 2005, els Supermercats Mercadona van arribar a una facturació de 10.338 millons d'euros, la qual cosa la convertí en la primera cadena espanyola de supermercats, arribant el decembre del 2008 als 1.200 supermercats i a les 62.000 persones treballant

Els supermercats Mercadona, en una sala de vendes d'uns 1.300m quadrats de mijana, responen a un model de comerç urbà de proximitat, del mateix estil que els seus competidors, pero durant anys han estat centrant la seua publicitat corporativa en que tracta molt bè als treballadors.
[[Image:200px-Mercadona.svg.jpg]]

== Enllaços externs ==
[[
https://www.mercadona.es/ns/index.php?nidioma=3]]

Pearl Harbor

2011-03-26T13:51:37Z

Adrià del Regne: Pàgina nova, en el contingut: «Pearl Harbor és un complex portuari i una base militar, ubicat a l'illa d'Oahu, que pertany a l'archipèlec de les Hawaii. Famós per haver estat objectiu d'un ...».

Pearl Harbor és un complex portuari i una base militar, ubicat a l'illa d'Oahu, que pertany a l'archipèlec de les Hawaii.

Famós per haver estat objectiu d'un atac preventiu per part de Chapó, davant del bloqueig econòmic que els estava eixercint Estats Units.

Este atac va provocar la participació activa dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Els estatunidencs, formalment neutrals, ya participaven a la guerra des del principi donant soport i suministrament a les nacions que s'enfrontaven a les potències de l'Eix.

[[Image:300px-PearlHarbor_Sm.jpg]]

Comenius

2011-01-28T12:50:52Z

Adrià del Regne: Pàgina nova, en el contingut: «El programa Comenius és un programa establit per la Unió Europea destinades a portar als estudiants i professors de diferents països europeus junts. El grup ob...».

El programa Comenius és un programa establit per la Unió Europea destinades a portar als estudiants i professors de diferents països europeus junts. El grup objectiu són els jóvens d'entre 14 a 19, així com els professors ad àmplia experiència en l'ensenyament de la seua assignatura. És el nom del pedagoc Comenius.

El finançament es dòna proyectes d'un any destinat a portar els estudiants europeus, en diferents països, junts i per ajudar els estudiants europeus tenen una millor comprensió del seu propi país, així com els atres països involucrats en el proyecte.

Els estudiants d'edats compreses entre 14 i 19 estan convidats a unir-se al proyecte. A Anglaterra, el proyecte és més fàcil d'adquirir per als formadors de sessions. Cada any, un nou proyecte comença, i cada any es produïxen dos reunions.

Eixemples

Alguns proyectes anteriors han inclòs la presa de jocs de taula sobre els diferents països diferents, o un diari en qué creuen les fronteres entre els països. Les escoles a Anglaterra que participen en el programa inclouen Pershore High School, a Worcestershire.

Atres proyectes de conectar a les escoles en diferents països europeus sobre el tema del medi ambient. Un eixemple és el proyecte: "Els adolescents a Europa: Diferents llocs, rostres comuns"] a les escoles de Portugal (Pinhão), Polònia (Lodz), Suècia (Sundsvall i Vadstena), Alemanya (Monique i Lorupe), Bulgària (Varna) i França va participar.

Procés de sol·licitut

Les sol·licituts de subvenció es sol tindre èxit. Vols,l'estància, despeses de manutenció, visites turístiques, i el transport pot ser pagat. Els països involucrats en el proyecte tots han de presentar una proposta de proyecte i tres d'estes propostes han de ser acceptades per tal d'obtindre finançament. Sense finançament, sorgixen moltes qüestions, sobretot perqué els professors i els estudiants han de pagar per tot el que per si mateixos, la qual cosa pot resultar en alguns països no poder assistir a les reunions.

Reunions

La primera reunió s'especifica per els coordinadors - dos o tres estudiants elegits de cada país - s'envien al país designat de la reunió - que la ubiquació varia cada any, i ocorre generalment a l'hivern i a l'otony de l'any. Esta reunió permet als estudiants confiança o experiència per reunir-se i discutir un pla per al proyecte junts. La idea d'esta reunió és per significar el començament d'un nou proyecte i permet als coordinadors per tornar després a casa i retroalimentació als atres estudiants sobre el proyecte i el poble.

La segona reunió està oberta a tantes persones com siga possible i és també coneguda com la reunió final. La reunió final - com la reunió dels coordinadors - varia la ubiquació de cada any i es produïx en la temporada de primavera - març o abril. Al final de les reunions dels estudiants són capaços de cooperar ad atres cultures a gran escala. Esta reunió en general implica els coordinadors discutir el que ya ha passat en termes del proyecte i la resta dels estudiants treballar junts per ajudar a que el proyecte complet.

Usuari discussió:Adrià del Regne

2011-01-27T17:43:33Z

Adrià del Regne:

Esperem que passes bons moments en Uiquipèdia en valencià. He borrat el teu artícul de bloc perque estaba duplicat ya que hi ha u en el nom de blog.

Un saludet
--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 08:04, 27 gin 2011 (PST)

Gràcies :) tot siga per promoure la nostra llengua com toca.

Universitat de Valéncia

2011-01-26T20:13:02Z

Adrià del Regne:

La Universitat de Valéncia va ser fundada l'any 1499 baix el nom d' Estudi General i és, a més de la universitat més antiga del Regne de Valéncia, una de les més importants i ad més llarga tradició a l'estat espanyol. S'organisa entorn a tres campus principals (situats a l'avinguda de Blasco Ibáñez, l'avinguda dels Tarongers, i a Burjassot-Paterna), a més de diverses extensions, delegacions i centres adscrits, com ara els d'Ontinyent i Gandia. La Universitat de Valéncia conta, a més, ad emplaçaments com l'edifici de la Nau, el Jardí Botànic, o el Palau de Cerveró on es donen cita, sovint, congressos, trobades i exposicions diverses.

En l'actualitat conta ad aproximadament 55.000 alumnes entre totes les seues titulacions, i és així la major universitat en número d'alumnes de les 7 que conformen el sistema universitari de la Comunitat Valenciana (contant també les 2 universitats privades de l'autonomia) i la setena a nivell nacional. Conta així mateix ad prop de 1.700 empleats d'Administració i Servicis i més de 3.500 docents i investigadors.

La Universitat de València se situa entre les quatre més destacades d'Espanya en el camp de la I+D+i, contant ad 18 Instituts Universitaris d'Investigació (3 d'ells centres mixts ad el Consell Superior d'Investigacions Científiques). És de destacar el Parc Científic de la Universitat de València, en el qual se situen grups d'investigació juntament ad el viver d'empreses de base tecnològica, i empreses spin-off de la pròpia universitat i atres externes.

Es reconeguda com una de les universitats espanyoles més davanteres en l`àmbit investigador.

El seu rector actual és Esteban Morcillo Sánchez.

Història de la Universitat de Valéncia

A pesar que ya des del segle XIII existia a València la possibilitat de cursar certs ensenyaments superiors, estos eren impartits per cases i entitats diferents. Per això, els Jurats de Valéncia van treballar per reunir totes els estudis dependents de la ciutat i de l'Església en un únic Estudi General, i fruit del seu treball van ser els estatuts publicats l'any 1412 i aprovats pel govern municipal i el bisbe Hug de Llupià. Inicialment l'Estudi General s'establí en uns locals vora l'església de Sant Llorenç, encara que la llibertat d'educació otorgada pels Furs de València va permetre que s'establiren escoles també en atres punts. Esta primera unificació dels estudis va durar poc, fins al 1416, encara que va servir de base per a la futura creació de la Universitat.

Anys després, la pròspera societat valenciana del segle XV, el Segle d'Or valencià, desijava que els estudis impartits al Cap i Casal del Regne conseguiren el ranc d'estudis universitaris, i el Consell municipal reprengué la tasca d'unificació dels estudis. Des del punt de vista llogístic, el Consell va acordar l'adquisició de cases i finques que serviren d'instal·lacions de l'Estudi General; fruit d'estes gestions va ser la compra a Isabel Saranyó, l'1 d'abril de 1493, d'una casa ad hortes i patis que viuria la seu de la Universitat: l'edifici del carrer de la Nau. Al hora, des del punt de vista administratiu, encarregà als Jurats de València que elaboraren uns segons estatuts que preveren la concessió de títuls acadèmics de nivell universitari: el 30 d'abril de 1499 va ser la data en que finalment es redactaren les noves Constitucions de l'Estudi General.

Ad l'aparell llogístic i administratiu ja preparat, només faltaven les llicències corresponents per a iniciar les activitats. Estes arribaren, primer, de la mà del papa Aleixandre VI, és a dir, del valencià Roderic de Borja, que ad la seua butla pontifícia del 23 d'abril de 1501 reconeixia la nova universitat i autorisava l'arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l'autoritat pontifícia; més tart, el rei de Valéncia i dels estats de la Corona d'Aragó, Ferran el Catòlic, va ratificar el caràcter universitari de la nova institució ad el seu privilegi real del 2 de febrer de 1502. Així, l'Estudi General es va inaugurar oficialment el 13 d'octubre de 1502 ad prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de Roma, Bolonya, Salamanca i Lleida.

Tramvia

2011-01-26T20:04:35Z

Adrià del Regne: Pàgina nova, en el contingut: «Els tramvies són trens llaugers de superfície i propulsió elèctrica que circulen per àrees urbanes, als propis carrers sense separació de la resta de la via...».

Els tramvies són trens llaugers de superfície i propulsió elèctrica que circulen per àrees urbanes, als propis carrers sense separació de la resta de la via o ad separacions de chicoteta alçada.

A alguns països d'Europa Central i gran part d'Europa de l'Est han estat i són un mijà de transport molt estés.

S'utilisaren durant una part del segle XX a diverses ciutats dels Països Catalans com Barcelona o València, pero foren abandonats durant un llarc període, i després tornaren a ser considerats i reintroduïts a algunes ciutats a finals del segle XX.
Taula de continguts

Infraestructura

A la majoria de casos, els tramvies utilisen un carril especial que permet pavimentar tots dos costats, per fer possible la circulació dels coches. Uns atres cops van per una via separada del trànsit automòvil. Poden utilisar el mateix carril que els ferrocarrils (ad menys ampliada i menys pes per metre llineal), ad travesses i balast. Les travesses poden ser de formigó, de fusta i fins i tot metàl·liqües.

L'energia elèctrica la prenen d'un fil conductor aéreu, mijançant un tròlei, que sovint és del model pantógraf, encara que n'existixen alguns que la prenen d'un tercer carril.
Combino Supra Budapest NF12B and UV trams in Budapest.

Aventages i inconvenients

El tramvia té com aventages: fa menys soroll, consumix menys energia per viager transportat que l'autobús, contamina menys (almenys al lloc per on circulen; la contaminació pot ser on es genera l'electricitat). Consumix menys energia elèctrica que el ferrocarril metropolità subterrànea (no necessita il·luminació als passadiços ni a les andanes). La seva infraestructura és molt més barata, cosa que fa que siga més econòmic que el metro. En contra té: la rigidesa dels recorreguts, no poden evitar cap obstàcul que hi haja a la via. Tenen menys capacitat i menys velocitat que el metro (igual com el metro té menys capacitat i velocitat que un tren de Rodalia.

Autobús

2011-01-26T19:57:52Z

Adrià del Regne:

L'autobús o és un llarc vehícul terrestre dissenyat per a portar numerosos passagers a més del conductor i de vegades del revisor o un cobrador de billets. La paraula és un versió noològica del llatí òmnibus, que significava "per a tot lo món".
Història

L'òmnibus, va ser el primer sistema de transport públic organisat, va aparéixer per primera vegada a Nantes, França, el 1826. Quan Stanislas Baudry, un oficial retirar de l'eixèrcit qui havia construït uns banys públics a la vora de la ciutat, en un curt recorregut en línia recta entre la ciutat i els banys. El servici començava a l'espai de Comerç, a fora de la botiga de barrets de M. Omnès, que mostrava el lema de Omnès Omnibus ("Omnès per a tots") en el ròtul del negoci.
Classes de servicis de autobusos

Els autobusos són una part intrínseca de la vida quotidiana, i juguen un paper fonamental en l'estructura social de molts països. Molts sistemes de transport públics urbans depenen del servici d'autobusos.

El servici d'autobusos pot desposar de varies amples classes. Els autobusos de trànsit locals oferixen un servici de trànsit públic dins d'una ciutat, normalment són viages de només uns quants quilómetros. Els interciutat, o interestat o els interprovincials proporcionen un trànsit de bus entre ciutats, àrees rurals. Estes llínees d'autobús tenen un trayecte normalment de decenes o centenars de quilómetro de distància. Generalment estos últims oferixen menys parades d'autobús que no les llínees d'autobusos locals. El servici d'autobusos interciutat s'ha convertit en una conexió de viage molt important a ciutats més chicotets o a pobles sense servicis de trens o aeroports.
Els Duck Tours, a la ciutat de Liverpool

Servici d'autobusos de llançadores proporcionen un servici de trànsit entre dos destinacions d'un caràcter més directe sense parades encara que hi poden haver, com pot ser de l'aeroport fins a la ciutat. El servici d'autobusos de llançadores són freqüentment utilisats per escoles, aeroports, àrees de compra, empreses.

El servici d'autobusos turístics són aquells autobusos els quals el seu recorregut es per tots els llocs notables o turístics de la ciutat o poble. En este tipo de servicis d'autobusos existix la figura d'un guia que simplement descriu els llocs el quals van veent des del mateix autobús. També hi han atres autobusos turístics que oferixen un servici el qual partixen de la base que els turístics pero van parar en cada punt específic d'interés, normalment són molt més llarcs de durada i recorregut. Hi han alguns servicis d'autobusos turístic que fins i tot són decorats com si fossen tramvies, normalment per atraure turistes. Un fenomen similar són els servicis d'autobusos nomenats Duck Tours (Visites Ànet), que consistix en utilisar els DUKW (pronunciat en anglés duck, ànet) que són vehículs amfibis convertits en autobusos vaixells o creuers per propòsits turístics. Actualment al Regne de Valéncia no és desposen d'este tipo de servici, sol en ciutats com Londres o Liverpool.

El servici d'autobusos escolar proporciona trànsit des de l'escola a casa o a la parada d'autobús escolar més acostada de l'estudiant, i viceversa. Algunes escoles privades utilisen autobusos escolars només per a viages de camp o eventració deportius.

Tipos d'autobusos

Existixen diferents tipos d'autobusos com per a chicotetes distàncies com per a llargues, autobusos diaris com autobusos especials ad fins específics.

* Autobús de viajants (nomenat també autobús de trànsit local o autobús de ciutat) normalment té dos eixos, dos portes (un al front, i una al mig). Este tipo d'autobús permet haver-hi una intensitat de trànsit interna eficaç. Els assents són són fixes i llimitats, deixant espai per als passagers de curta durada els quals es queden decampeu en l'espai d'espera que està a l'entrada de l'autobús. Este tipo d'autobús no té necessitat d'un compartiment d'equipage, molts tenen un disseny d'un terra baixa i ad una porta d'entrada i una d'eixida. de Els autobusos de dos pisos, els autobusos guiats, els autobusos articulats o els autobusos extra llarcs articulats s'utilisen normalment en rutes urbanes ad gran càrregues de passages.

Autobús escolar.

* L'autobús escolar són similars, encara que sovint tenen només una porta d'entrada i eixida, sense espai d'espera, que en lloc d'ella hi han més assents. També es caracterisen per ser autobusos d'un sol nivell, i ad dos ringleres de assents de dos per fila i ringlera.

* Autobusos elèctrics: desposen d'una rampa d'accessibilitat en l'entrada de l'autobús, d'esta manera una persona que va ad cadira de rodes puga tindre accés i puga embarca a l'autobús. Estos autobusos la rampa s'eleva automàticament i que permet que l'invàlit embarque sense problemes al conseguir que la plataforma tinga l'alçada de l'entrada de l'autobús.

*El troleibús i atres elèctrics són similars en aparenta i funcionen com autobusos per viajants, pero són alimentats per un motor elèctric en lloc d'un motor de combustió interna.

Autobús

2011-01-26T19:56:18Z

Adrià del Regne:

L'autobús o és un llarc vehícul terrestre dissenyat per a portar numerosos passagers a més del conductor i de vegades del revisor o un cobrador de billets. La paraula és un versió noològica del llatí òmnibus, que significava "per a tot lo món".
Història

L'òmnibus, va ser el primer sistema de transport públic organisat, va aparéixer per primera vegada a Nantes, França, el 1826. Quan Stanislas Baudry, un oficial retirar de l'eixèrcit qui havia construït uns banys públics a la vora de la ciutat, en un curt recorregut en línia recta entre la ciutat i els banys. El servici començava a l'espai de Comerç, a fora de la botiga de barrets de M. Omnès, que mostrava el lema de Omnès Omnibus ("Omnès per a tots") en el ròtul del negoci.
Classes de servicis de autobusos

Els autobusos són una part intrínseca de la vida quotidiana, i juguen un paper fonamental en l'estructura social de molts països. Molts sistemes de transport públics urbans depenen del servici d'autobusos.

El servici d'autobusos pot desposar de varies amples classes. Els autobusos de trànsit locals oferixen un servici de trànsit públic dins d'una ciutat, normalment són viages de només uns quants quilómetros. Els interciutat, o interestat o els interprovincials proporcionen un trànsit de bus entre ciutats, àrees rurals. Estes llínees d'autobús tenen un trayecte normalment de decenes o centenars de quilómetro de distància. Generalment estos últims oferixen menys parades d'autobús que no les llínees d'autobusos locals. El servici d'autobusos interciutat s'ha convertit en una conexió de viatge molt important a ciutats més chicotets o a pobles sense servicis de trens o aeroports.
Els Duck Tours, a la ciutat de Liverpool

Servici d'autobusos de llançadores proporcionen un servici de trànsit entre dos destinacions d'un caràcter més directe sense parades encara que hi poden haver, com pot ser de l'aeroport fins a la ciutat. El servici d'autobusos de llançadores són freqüentment utilisats per escoles, aeroports, àrees de compra, empreses.

El servici d'autobusos turístics són aquells autobusos els quals el seu recorregut es per tots els llocs notables o turístics de la ciutat o poble. En este tipo de servicis d'autobusos existix la figura d'un guia que simplement descriu els llocs el quals van veent des del mateix autobús. També hi han atres autobusos turístics que oferixen un servici el qual partixen de la base que els turístics pero van parar en cada punt específic d'interés, normalment són molt més llarcs de durada i recorregut. Hi han alguns servicis d'autobusos turístic que fins i tot són decorats com si fossen tramvies, normalment per atraure turistes. Un fenomen similar són els servicis d'autobusos nomenats Duck Tours (Visites Ànet), que consistix en utilisar els DUKW (pronunciat en anglés duck, ànet) que són vehículs amfibis convertits en autobusos vaixells o creuers per propòsits turístics. Actualment al Regne de Valéncia no és desposen d'este tipo de servici, sol en ciutats com Londres o Liverpool.

El servici d'autobusos escolar proporciona trànsit des de l'escola a casa o a la parada d'autobús escolar més acostada de l'estudiant, i viceversa. Algunes escoles privades utilisen autobusos escolars només per a viages de camp o eventració deportius.

Tipos d'autobusos

Existixen diferents tipos d'autobusos com per a chicotetes distàncies com per a llargues, autobusos diaris com autobusos especials ad fins específics.

* Autobús de viajants (nomenat també autobús de trànsit local o autobús de ciutat) normalment té dos eixos, dos portes (un al front, i una al mig). Este tipo d'autobús permet haver-hi una intensitat de trànsit interna eficaç. Els assents són són fixes i llimitats, deixant espai per als passagers de curta durada els quals es queden decampeu en l'espai d'espera que està a l'entrada de l'autobús. Este tipo d'autobús no té necessitat d'un compartiment d'equipage, molts tenen un disseny d'un terra baixa i ad una porta d'entrada i una d'eixida. de Els autobusos de dos pisos, els autobusos guiats, els autobusos articulats o els autobusos extra llarcs articulats s'utilisen normalment en rutes urbanes ad gran càrregues de passages.

Autobús escolar.

* L'autobús escolar són similars, encara que sovint tenen només una porta d'entrada i sortida, sense espai d'espera, que en lloc d'ella hi han més assents. També es caracterisen per ser autobusos d'un sol nivell, i ad dos ringleres de assents de dos per fila i ringlera.

* Autobusos elèctrics: desposen d'una rampa d'accessibilitat en l'entrada de l'autobús, d'esta manera una persona que va ad cadira de rodes puga tindre accés i puga embarca a l'autobús. Estos autobusos la rampa s'eleva automàticament i que permet que l'invàlit embarque sense problemes al conseguir que la plataforma tinga l'alçada de l'entrada de l'autobús.

*El troleibús i atres elèctrics són similars en aparenta i funcionen com autobusos per viajants, pero són alimentats per un motor elèctric en lloc d'un motor de combustió interna.

Autobús

2011-01-26T19:55:58Z

Adrià del Regne:

L'autobús o és un llarc vehícul terrestre dissenyat per a portar numerosos passagers a més del conductor i de vegades del revisor o un cobrador de billets. La paraula és un versió noològica del llatí òmnibus, que significava "per a tot lo món".
Història

L'òmnibus, va ser el primer sistema de transport públic organisat, va aparéixer per primera vegada a Nantes, França, el 1826. Quan Stanislas Baudry, un oficial retirar de l'eixèrcit qui havia construït uns banys públics a la vora de la ciutat, en un curt recorregut en línia recta entre la ciutat i els banys. El servici començava a l'espai de Comerç, a fora de la botiga de barrets de M. Omnès, que mostrava el lema de Omnès Omnibus ("Omnès per a tots") en el ròtul del negoci.
Classes de servicis de autobusos

Els autobusos són una part intrínseca de la vida quotidiana, i juguen un paper fonamental en l'estructura social de molts països. Molts sistemes de transport públics urbans depenen del servici d'autobusos.

El servici d'autobusos pot desposar de varies amples classes. Els autobusos de trànsit locals oferixen un servici de trànsit públic dins d'una ciutat, normalment són viages de només uns quants quilómetros. Els interciutat, o interestat o els interprovincials proporcionen un trànsit de bus entre ciutats, àrees rurals. Estes llínees d'autobús tenen un trayecte normalment de decenes o centenars de quilómetro de distància. Generalment estos últims oferixen menys parades d'autobús que no les llínees d'autobusos locals. El servici d'autobusos interciutat s'ha convertit en una conexió de viatge molt important a ciutats més chicotets o a pobles sense servicis de trens o aeroports.
Els Duck Tours, a la ciutat de Liverpool

Servici d'autobusos de llançadores proporcionen un servici de trànsit entre dos destinacions d'un caràcter més directe sense parades encara que hi poden haver, com pot ser de l'aeroport fins a la ciutat. El servici d'autobusos de llançadores són freqüentment utilisats per escoles, aeroports, àrees de compra, empreses.

El servici d'autobusos turístics són aquells autobusos els quals el seu recorregut es per tots els llocs notables o turístics de la ciutat o poble. En este tipo de servicis d'autobusos existix la figura d'un guia que simplement descriu els llocs el quals van veent des del mateix autobús. També hi han atres autobusos turístics que oferixen un servici el qual partixen de la base que els turístics pero van parar en cada punt específic d'interés, normalment són molt més llarcs de durada i recorregut. Hi han alguns servicis d'autobusos turístic que fins i tot són decorats com si fossen tramvies, normalment per atraure turistes. Un fenomen similar són els servicis d'autobusos nomenats Duck Tours (Visites Ànet), que consistix en utilisar els DUKW (pronunciat en anglés duck, ànet) que són vehículs amfibis convertits en autobusos vaixells o creuers per propòsits turístics. Actualment al Regne de Valéncia no és desposen d'este tipo de servici, sol en ciutats com Londres o Liverpool.

El servici d'autobusos escolar proporciona trànsit des de l'escola a casa o a la parada d'autobús escolar més acostada de l'estudiant, i viceversa. Algunes escoles privades utilisen autobusos escolars només per a viages de camp o eventració deportius.

Tipos d'autobusos

Existixen diferents tipos d'autobusos com per a chicotetes distàncies com per a llargues, autobusos diaris com autobusos especials ad fins específics.

* Autobús de viajants (nomenat també autobús de trànsit local o autobús de ciutat) normalment té dos eixos, dos portes (un al front, i una al mig). Este tipo d'autobús permet haver-hi una intensitat de trànsit interna eficaç. Els assents són són fixes i llimitats, deixant espai per als passagers de curta durada els quals es queden decampeu en l'espai d'espera que està a l'entrada de l'autobús. Este tipo d'autobús no té necessitat d'un compartiment d'equipage, molts tenen un disseny d'un terra baixa i ad una porta d'entrada i una d'eixida. de Els autobusos de dos pisos, els autobusos guiats, els autobusos articulats o els autobusos extra llarcs articulats s'utilisen normalment en rutes urbanes ad gran càrregues de passages.

Autobús escolar.

* L'autobús escolar són similars, encara que sovint tenen només una porta d'entrada i sortida, sense espai d'espera, que en lloc d'ella hi han més assents. També es caracterisen per ser autobusos d'un sol nivell, i ad dos ringleres de assents de dos per fila i ringlera.

* Autobusos elèctrics: desposen d'una rampa d'accessibilitat en l'entrada de l'autobús, d'esta manera una persona que va ad cadira de rodes puga tindre accés i puga embarca a l'autobús. Estos autobusos la rampa s'eleva automàticament i que permet que l'invàlit embarque sense problemes al conseguir que la plataforma tinga l'alçada de l'entrada de l'autobús.

*El troleibús i atres elèctrics són similars en aparenta i funcionen com autobusos per viajants, pero són alimentats per un motor elèctric en lloc d'un motor de combustió interna.

Autobús

2011-01-26T19:55:20Z

Adrià del Regne: Pàgina nova, en el contingut: «Autobús Dreceres ràpides: navegació, cerca Parisenc Òmnibus, a finals del segle XIX Parada d'autobús. L'autobús o és un llarc vehícul terrestre dissenya...».

Autobús
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Parisenc Òmnibus, a finals del segle XIX
Parada d'autobús.

L'autobús o és un llarc vehícul terrestre dissenyat per a portar numerosos passagers a més del conductor i de vegades del revisor o un cobrador de billets. La paraula és un versió noològica del llatí òmnibus, que significava "per a tot lo món".
[modifica] Història

L'òmnibus, va ser el primer sistema de transport públic organisat, va aparéixer per primera vegada a Nantes, França, el 1826. Quan Stanislas Baudry, un oficial retirar de l'eixèrcit qui havia construït uns banys públics a la vora de la ciutat, en un curt recorregut en línia recta entre la ciutat i els banys. El servici començava a l'espai de Comerç, a fora de la botiga de barrets de M. Omnès, que mostrava el lema de Omnès Omnibus ("Omnès per a tots") en el ròtul del negoci.
Classes de servicis de autobusos

Els autobusos són una part intrínseca de la vida quotidiana, i juguen un paper fonamental en l'estructura social de molts països. Molts sistemes de transport públics urbans depenen del servici d'autobusos.

El servici d'autobusos pot desposar de varies amples classes. Els autobusos de trànsit locals oferixen un servici de trànsit públic dins d'una ciutat, normalment són viages de només uns quants quilómetros. Els interciutat, o interestat o els interprovincials proporcionen un trànsit de bus entre ciutats, àrees rurals. Estes llínees d'autobús tenen un trayecte normalment de decenes o centenars de quilómetro de distància. Generalment estos últims oferixen menys parades d'autobús que no les llínees d'autobusos locals. El servici d'autobusos interciutat s'ha convertit en una conexió de viatge molt important a ciutats més chicotets o a pobles sense servicis de trens o aeroports.
Els Duck Tours, a la ciutat de Liverpool

Servici d'autobusos de llançadores proporcionen un servici de trànsit entre dos destinacions d'un caràcter més directe sense parades encara que hi poden haver, com pot ser de l'aeroport fins a la ciutat. El servici d'autobusos de llançadores són freqüentment utilisats per escoles, aeroports, àrees de compra, empreses.

El servici d'autobusos turístics són aquells autobusos els quals el seu recorregut es per tots els llocs notables o turístics de la ciutat o poble. En este tipo de servicis d'autobusos existix la figura d'un guia que simplement descriu els llocs el quals van veent des del mateix autobús. També hi han atres autobusos turístics que oferixen un servici el qual partixen de la base que els turístics pero van parar en cada punt específic d'interés, normalment són molt més llarcs de durada i recorregut. Hi han alguns servicis d'autobusos turístic que fins i tot són decorats com si fossen tramvies, normalment per atraure turistes. Un fenomen similar són els servicis d'autobusos nomenats Duck Tours (Visites Ànet), que consistix en utilisar els DUKW (pronunciat en anglés duck, ànet) que són vehículs amfibis convertits en autobusos vaixells o creuers per propòsits turístics. Actualment al Regne de Valéncia no és desposen d'este tipo de servici, sol en ciutats com Londres o Liverpool.

El servici d'autobusos escolar proporciona trànsit des de l'escola a casa o a la parada d'autobús escolar més acostada de l'estudiant, i viceversa. Algunes escoles privades utilisen autobusos escolars només per a viages de camp o eventració deportius.

Tipos d'autobusos

Existixen diferents tipos d'autobusos com per a chicotetes distàncies com per a llargues, autobusos diaris com autobusos especials ad fins específics.

* Autobús de viajants (nomenat també autobús de trànsit local o autobús de ciutat) normalment té dos eixos, dos portes (un al front, i una al mig). Este tipo d'autobús permet haver-hi una intensitat de trànsit interna eficaç. Els assents són són fixes i llimitats, deixant espai per als passagers de curta durada els quals es queden decampeu en l'espai d'espera que està a l'entrada de l'autobús. Este tipo d'autobús no té necessitat d'un compartiment d'equipage, molts tenen un disseny d'un terra baixa i ad una porta d'entrada i una d'eixida. de Els autobusos de dos pisos, els autobusos guiats, els autobusos articulats o els autobusos extra llarcs articulats s'utilisen normalment en rutes urbanes ad gran càrregues de passages.

Autobús escolar.

* L'autobús escolar són similars, encara que sovint tenen només una porta d'entrada i sortida, sense espai d'espera, que en lloc d'ella hi han més assents. També es caracterisen per ser autobusos d'un sol nivell, i ad dos ringleres de assents de dos per fila i ringlera.

* Autobusos elèctrics: desposen d'una rampa d'accessibilitat en l'entrada de l'autobús, d'esta manera una persona que va ad cadira de rodes puga tindre accés i puga embarca a l'autobús. Estos autobusos la rampa s'eleva automàticament i que permet que l'invàlit embarque sense problemes al conseguir que la plataforma tinga l'alçada de l'entrada de l'autobús.

*El troleibús i atres elèctrics són similars en aparenta i funcionen com autobusos per viajants, pero són alimentats per un motor elèctric en lloc d'un motor de combustió interna.

Correu

2011-01-26T19:36:09Z

Adrià del Regne: Pàgina nova, en el contingut: «El correu és un sistema que permet enviar documents, normalment dins d'un sobre, o paquets contenint atres materials, a destinacions d'arreu del món. Els servi...».

El correu és un sistema que permet enviar documents, normalment dins d'un sobre, o paquets contenint atres materials, a destinacions d'arreu del món.

Els servicis de correu poden ser privats o públics. Des del segle XIX, la majoria de governs han instituït sistemes de correus nacionals que funcionen com a monopolis. Normalment, cal pagar el servici de correu comprant i afixant un sagell en el sobre o paquet.

En alguns països, els servicis de correus donen atres servicis suplementaris, com ara contes corrents.

Per analogia, es diu correu electrònic al sistema que permet enviar mensages en format electrònic arreu del món, normalment a través d'Internet

Rets socials

2011-01-26T18:07:14Z

Adrià del Regne:

'''Una ret social és una estructura social creada per les relacions de tot tipos (d'amistat, de parentesc, d'interessos comuns, d'opinions compartides...) que es donen entre els membres d'una societat. Les rets socials són plataformes virtuals que oferixen la possibilitat de relacionar-se ad persones de qualsevol lloc del món.

Per eixemple, un individu es relaciona ad diferents grups: els amics, els familiars, els companys de la universitat i els del treball, i tots estos grups es relacionen ad l'individu;al mateix temps, cada component del grup també té els seus grups d'amistats propis, i així es va creant esta immensa ret de grups de persones relacionades entre si.

Esta estructura es representa mijançant una gràfica formada per uns nodes (les persones o grup de persones) i uns nexes d'unió, que simbolisen la relació entre els diferents individus. La gestiona un responsable de comunitat o community manager. Les rets fomenten el treball col·laboratiu i la participació entre persones, ya que facilita la relació entre estes i la comunicació.

Hi ha diversos tipos de rets socials: per lligar, per fer negocis, per posar-se en contacte ad antics companys d'estudis o compartir aficions, etc.Les més utilisades solen ser les més genèriques, com Facebook i Twitter, ya que no estan especialisades en un tema concret i els seus usuaris poden parlar dels temes que vullguen.A pesar d'això, Myspace també té molt èxit gràcies a la seua capacitat per compartir música. En l'actualitat s'està evaluant la seua idoneïtat atesa la seua qüestionable privació d'informació.

Alguns eixemples de rets socials són Facebook, Tuenti, Twitter, MySpace, Hi5, Xing, LinkedIn, Flickr, Tuenti, entre d'atres.

Tipos de rets socials

Es poden distinguir dos tipos de rets socials:

Analògiques o off-line, formades per grups de persones relacionades entre sí, i que es desenvolguen sense sistemes electrònics o informàtics conectats a la ret.
Digitals o on-line, originades als mijans informàtics i electrònics, que és on es desenvolguen.

Al hora, dins d'estos hi ha dos grups:

Horisontals, dirigides a tot tipo d'usuaris i sense una temàtica definida ni un objectiu concret. Les rets d'este tipos més conegudes són: Facebook, Orkut, Identi.ca i Twitter.
Verticals, que es basen en un tema i aspiren a reunir un gran número d'usuaris entorn este tema o objectiu concret. Dins d'este grup, poden ser de tipo professional (Viadeo, Xing, LinkedIn), d'oci (Wipley, Minube Dogster, Last.fm i Moterus) o mixtes.
'''

Rets socials

2011-01-26T17:53:45Z

Adrià del Regne:

Rets socials

2011-01-26T17:48:53Z

Adrià del Regne:

Una ret social és una estructura social creada per les relacions de tot tipos (d'amistat, de parentesc, d'interessos comuns, d'opinions compartides...) que es donen entre els membres d'una societat. Les rets socials són plataformes virtuals que oferixen la possibilitat de relacionar-se ad persones de qualsevol lloc del món.

Per eixemple, un individu es relaciona ad diferents grups: els amics, els familiars, els companys de la universitat i els del treball, i tots estos grups es relacionen ad l'individu;al mateix temps, cada component del grup també té els seus grups d'amistats propis, i així es va creant esta immensa ret de grups de persones relacionades entre si.

Esta estructura es representa mijançant una gràfica formada per uns nodes (les persones o grup de persones) i uns nexes d'unió, que simbolisen la relació entre els diferents individus. La gestiona un responsable de comunitat o community manager. Les rets fomenten el treball col·laboratiu i la participació entre persones, ya que facilita la relació entre estes i la comunicació.

Hi ha diversos tipos de rets socials: per lligar, per fer negocis, per posar-se en contacte ad antics companys d'estudis o compartir aficions, etc.Les més utilisades solen ser les més genèriques, com Facebook i Twitter, ya que no estan especialisades en un tema concret i els seus usuaris poden parlar dels temes que vullguen.A pesar d'això, Myspace també té molt èxit gràcies a la seua capacitat per compartir música. En l'actualitat s'està evaluant la seua idoneïtat atesa la seua qüestionable privació d'informació.

Alguns eixemples de rets socials són Facebook, Tuenti, Twitter, MySpace, Hi5, Xing, LinkedIn, Flickr, Tuenti, entre d'atres.
Tipos de rets socials

Es poden distinguir dos tipos de rets socials:

Analògiques o off-line, formades per grups de persones relacionades entre sí, i que es desenvolguen sense sistemes electrònics o informàtics conectats a la ret.
Digitals o on-line, originades als mijans informàtics i electrònics, que és on es desenvolguen.

Al hora, dins d'estos hi ha dos grups:

Horisontals, dirigides a tot tipo d'usuaris i sense una temàtica definida ni un objectiu concret. Les rets d'este tipos més conegudes són: Facebook, Orkut, Identi.ca i Twitter.
Verticals, que es basen en un tema i aspiren a reunir un gran número d'usuaris entorn este tema o objectiu concret. Dins d'este grup, poden ser de tipo professional (Viadeo, Xing, LinkedIn), d'oci (Wipley, Minube Dogster, Last.fm i Moterus) o mixtes.

'''Text en negreta''' Us massiu de les rets socials

Des de que Facebook va començar a operar a l'estat espanyol ha experimentat un gran creiximent a la ret on, en qüestió de mesos, pràcticament tot lo món de la "generació digital" s'ha fet un perfil al Facebook.Google Trends estima que Twitter té prop de 14 millons d'usuaris únics diaris en tot el planeta. Si creuem la sifra de tweets (mensages curts de Twitter) diaris ad usuaris al dia, de mijana cada usuari en proyecta 3,5.MySpace, el juliol del 2005, va ser adquirit per News Corporation; conta ad 300 empleats i 200.623.371 d'usuaris (sifra de setembre de 2007), i la seua velocitat de creiximent és d'uns 230.000 usuaris al dia.

Rets socials

2011-01-26T17:47:11Z

Adrià del Regne: Pàgina nova, en el contingut: «Una ret social és una estructura social creada per les relacions de tot tipos (d'amistat, de parentesc, d'interessos comuns, d'opinions compartides...) que es do...».

Una ret social és una estructura social creada per les relacions de tot tipos (d'amistat, de parentesc, d'interessos comuns, d'opinions compartides...) que es donen entre els membres d'una societat. Les rets socials són plataformes virtuals que oferixen la possibilitat de relacionar-se ad persones de qualsevol lloc del món.

Per eixemple, un individu es relaciona ad diferents grups: els amics, els familiars, els companys de la universitat i els del treball, i tots estos grups es relacionen ad l'individu;al mateix temps, cada component del grup també té els seus grups d'amistats propis, i així es va creant esta immensa ret de grups de persones relacionades entre si.

Esta estructura es representa mijançant una gràfica formada per uns nodes (les persones o grup de persones) i uns nexes d'unió, que simbolisen la relació entre els diferents individus. La gestiona un responsable de comunitat o community manager. Les rets fomenten el treball col·laboratiu i la participació entre persones, ya que facilita la relació entre estes i la comunicació.

Hi ha diversos tipos de rets socials: per lligar, per fer negocis, per posar-se en contacte ad antics companys d'estudis o compartir aficions, etc.Les més utilisades solen ser les més genèriques, com Facebook i Twitter, ya que no estan especialisades en un tema concret i els seus usuaris poden parlar dels temes que vullguen.A pesar d'això, Myspace també té molt èxit gràcies a la seua capacitat per compartir música. En l'actualitat s'està evaluant la seua idoneïtat atesa la seua qüestionable privació d'informació.

Alguns eixemples de rets socials són Facebook, Tuenti, Twitter, MySpace, Hi5, Xing, LinkedIn, Flickr, Tuenti, entre d'atres.
Tipos de rets socials

Es poden distinguir dos tipos de rets socials:

* Analògiques o off-line, formades per grups de persones relacionades entre sí, i que es desenvolguen sense sistemes electrònics o informàtics conectats a la ret.
* Digitals o on-line, originades als mijans informàtics i electrònics, que és on es desenvolguen.

Al hora, dins d'estos hi ha dos grups:

* Horisontals, dirigides a tot tipo d'usuaris i sense una temàtica definida ni un objectiu concret. Les rets d'este tipos més conegudes són: Facebook, Orkut, Identi.ca i Twitter.
* Verticals, que es basen en un tema i aspiren a reunir un gran número d'usuaris entorn este tema o objectiu concret. Dins d'este grup, poden ser de tipo professional (Viadeo, Xing, LinkedIn), d'oci (Wipley, Minube Dogster, Last.fm i Moterus) o mixtes.

''' Us massiu de les rets socials'''

Des de que Facebook va començar a operar a l'estat espanyol ha experimentat un gran creiximent a la ret on, en qüestió de mesos, pràcticament tot lo món de la "generació digital" s'ha fet un perfil al Facebook.Google Trends estima que Twitter té prop de 14 millons d'usuaris únics diaris en tot el planeta. Si creuem la sifra de tweets (mensages curts de Twitter) diaris ad usuaris al dia, de mijana cada usuari en proyecta 3,5.MySpace, el juliol del 2005, va ser adquirit per News Corporation; conta ad 300 empleats i 200.623.371 d'usuaris (sifra de setembre de 2007), i la seua velocitat de creiximent és d'uns 230.000 usuaris al dia.