https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=AlmoGAVer 2026-04-24T06:29:29Z Contribucions de l'usuari MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Comunitat_Valenciana&diff=30662 2009-12-17T21:10:23Z

<p>AlmoGAVer: </p> <hr /> <div>{{Ficha d'entitat subnacional<br /> |nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia<br /> |nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia<br /> |país = Espanya<br /> |unitat = [[Comunitat autònoma]]<br /> |himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]<br /> |bandera = Senyera valenciana.png<br /> |escut = escutregnevalencia.png<br /> |mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png<br /> |tamany_mapa = 200px<br /> |peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]<br /> |capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]<br /> |idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]<br /> |coor = <br /> |subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]<br /> |dirigents_títuls = President<br /> |gentilici = Valencià/na<br /> |dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])<br /> |superficie = 23.255 km²<br /> |superfície_lloc = 8<br /> |superfície_post = (4,6%)<br /> |superfície_terra = <br /> |superfície_auya = <br /> |còdic ISO = VC <br /> |entitat = [[Comunitat Autònoma]]<br /> |camp1_nom = Consideració<br /> |camp1 = [[Nacionalitat]]<br /> |camp2_nom = Llengua pròpia<br /> |camp2 = Català<br /> |camp3_nom = Fundació<br /> |camp3 = [[Taifa de Valéncia]]<br /> |camp4_nom = Festa oficial<br /> |camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])<br /> |població = 5.029.601<br /> |població_lloc = 4<br /> |població_any = 2008<br /> |població_post = 10% aprox<br /> |densitat = 216,28 hab/km<br /> |densitat_post = <br /> |tipo_superior_X = <br /> |superior_X = <br /> |pàgina web = http://www.gva.es <br /> }}<br /> {{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}<br /> <br /> La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d' Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].<br /> <br /> El territori, que coincidix en major part en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions al llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''Valéncia'', encara que este últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la província de Valéncia.<br /> <br /> == Història ==<br /> {{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}<br /> === Época antiga ===<br /> [[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]<br /> [[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]<br /> El poble autòcton preromà de la Comunitat Valenciana van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartagineses]].<br /> <br /> Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202&amp;nbsp;a.&amp;nbsp;C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'Espanya.<br /> <br /> === Época migeval ===<br /> <br /> El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al sigle XI fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar Valéncia com a gran ciutat.<br /> <br /> Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i Dénia, estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'Alacant, que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del Regne de Valéncia en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de Valéncia i la ''Ultra Saxonam'' (&quot;després de Xixona&quot;, en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per Castella en 1304. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà Xúquer'' (&quot;després del Xúquer&quot;, en [[Xàtiva]]).<br /> <br /> En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde Aragó principalment, Navarra, Castella i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.<br /> <br /> L'expansió mediterrànea de la Corona d'Aragó en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].<br /> <br /> === Época moderna ===<br /> L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.<br /> <br /> Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.<br /> <br /> === Época contemporànea ===<br /> <br /> Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'Espanya, incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]<br /> <br /> Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] (1873-1874), principalment el d'Alcoy, a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] (1931-1939), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del 2006, ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].<br /> <br /> Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.<br /> <br /> En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la Comunitat Valenciana es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] (1982-1995) i tres per part del [[PPCV]] (1995-actualitat). En 2006 es va aprovar la Llei Orgànica 1/2006, que reforma l'Estatut d'Autonomia de 1982.<br /> <br /> == Govern i administració autonòmics ==<br /> <br /> La Comunitat Valenciana està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,&lt;ref name=&quot;Nacionalidad&quot;&gt;[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&amp;L=0&amp;user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&amp;user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.&lt;/ref&gt; A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:<br /> {{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}<br /> <br /> El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o &quot;Corts&quot;, el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o &quot;Consell&quot;.<br /> <br /> El president de la Generalitat és al seu torn el president del Govern valencià.<br /> <br /> La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.<br /> <br /> == Divisió administrativa ==<br /> <br /> La Comunitat Valenciana està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.<br /> <br /> Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.<br /> <br /> Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la Comunitat Valenciana, les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la Generalitat Valenciana. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.<br /> Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.<br /> <br /> :''Veja artículs principals:''<br /> * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]<br /> * [[Història de les comarques valencianes]]<br /> * [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].<br /> <br /> == Geografia ==<br /> {{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}<br /> === Cartografia ===<br /> <br /> === Relleu ===<br /> <br /> Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m). <br /> <br /> El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de Valéncia o les de [[Guardamar]].<br /> <br /> === Clima ===<br /> La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:<br /> <br /> * '''[[Clima mediterràneu típic]]''': s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són Castelló, Gandia, Torrent, Sagunt i Valéncia.<br /> <br /> * '''[[Clima mediterràneu continentalisalisat]]''': és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són Requena i Villena, i en menor grau Alcoy, Elda i Xàtiva.<br /> <br /> * '''[[Clima mediterràneu sec]]''': es donen des del nort de la província d'Alacant fins a l'extrem sur llimitant en la regió de Múrcia, les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escasíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són Alacant, Benidorm, Elig, Oriola i Torrevella.<br /> <br /> * '''[[Clima de montanya]]''': es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és Morella.<br /> <br /> === Hidrografia ===<br /> {| class=&quot;toc&quot; cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style=&quot;float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;&quot;<br /> !bgcolor=black colspan=8 style=&quot;color:White;&quot;|Principales rius valencians<br /> <br /> |-bgcolor=#efefef<br /> !width=50% |Riu<br /> !width=10% |Llongitut (km)<br /> !width=10% |Conca (icm)<br /> !width=15% |Cabal mig (m³/s)&lt;ref&gt;''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés&lt;/ref&gt;<br /> !width=15% |Caudal màxim (m³/s)&lt;ref&gt;''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha&lt;/ref&gt;<br /> <br /> |-<br /> |[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||<br /> |-<br /> |[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||<br /> |-<br /> |[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||<br /> |-<br /> |[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||<br /> |-<br /> |[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||<br /> |-<br /> |[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||<br /> |-<br /> |[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||<br /> |-<br /> |}<br /> <br /> Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a Valéncia. Excepte el Segura, que naix en les [[Serress Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].<br /> <br /> Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temides les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.<br /> <br /> Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.<br /> <br /> Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el Sistema Ibèric i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.<br /> <br /> En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'Alcoy, i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o Xaló. Tots estos rius, junt en el Túria i al Xúquer, conformen la major plana aluvial del territori valencià. El Xúquer servix de divisòria entre els sistemes <br /> Ibèric i Bètic i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del Millars, i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.<br /> <br /> Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a Alacant i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].<br /> <br /> Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el Guadalupe, que és un afluent del [[Ebre]].<br /> <br /> == Demografia ==<br /> {{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}<br /> {| class=&quot;toc&quot; cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style=&quot;float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;&quot;<br /> !bgcolor=black colspan=8 style=&quot;color:White;&quot;|Municipios en més de 50.000 habitants (2008)&lt;ref&gt;''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. (01-01-2008). Real Decret 1683/2007, de 14 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&amp;path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&amp;file=pcaxis&amp;N=&amp;L=0]&lt;/ref&gt;<br /> |-bgcolor=#efefef<br /> !width=5% |Posición<br /> !width=85% |Municipio<br /> !width=10% |Población<br /> |-<br /> |1ª||align=left|'''[[Valéncia]]||align=right|807.200<br /> |-<br /> |2ª||align=left|'''[[Alacant]]||align=right|331.750<br /> |-<br /> |3ª||align=left|'''[[Elig]]||align=right|228.348<br /> |-<br /> |4ª||align=left|'''[[Castelló de la Plana|Castelló]]||align=right|177.924<br /> |-<br /> |5ª||align=left|'''[[Torrevella]]||align=right|101.381<br /> |-<br /> |6ª||align=left|'''[[Orihuela]]||align=right|84.626<br /> |-<br /> |7ª||align=left|'''[[Gandia]]||align=right|79.958<br /> |-<br /> |8ª||align=left|'''[[Torrent (Valéncia)|Torrent]]||align=right|76.927<br /> |-<br /> |9ª||align=left|'''[[Benidorm]]||align=right|70.280<br /> |-<br /> |10ª||align=left|'''[[Sagunt]]||align=right|65.821<br /> |-<br /> |11ª||align=left|'''[[Paterna]]||align=right|61.941 <br /> |-<br /> |12ª||align=left|'''[[Alcoy]]||align=right|61.698 <br /> |-<br /> |13ª||align=left|'''[[Elda]]||align=right|55.174<br /> |-<br /> |14ª||align=left|'''[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|51.507<br /> |-<br /> |15ª||align=left|'''[[Vila-real]]||align=right|50.626<br /> |}<br /> La Comunitat Valenciana és, en 5.029.601 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2008]]),&lt;ref&gt;[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].&lt;/ref&gt; la quarta comunitat autònoma d'Espanya per població, i representa el 10,90% de la població nacional.<br /> <br /> Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real (Castelló)|Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].<br /> <br /> D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].<br /> <br /> En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].<br /> <br /> Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.<br /> <br /> {| {{tablabonita}}<br /> !bgcolor=black colspan=20 style=&quot;color:White;&quot;|Evolución demogràfica de la Comunitat Valenciana i &lt;br /&gt;percentage respecte al total nacional&lt;ref&gt;Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&amp;divi=DPOH&amp;his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&amp;divi=DPOP&amp;his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]&lt;/ref&gt; <br /> |-<br /> ! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]<br /> |-<br /> | Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068<br /> |-<br /> | Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%<br /> |-<br /> ! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]<br /> |-<br /> | Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601<br /> <br /> |-<br /> | Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%<br /> |}<br /> <br /> == Economia ==<br /> <br /> {{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}<br /> <br /> La Comunitat Valenciana conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.<br /> <br /> L'any [[2002]] la Comunitat Valenciana va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any 2002 el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.<br /> <br /> == Llengua ==<br /> {{AP|Idioma valencià}} <br /> {{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}<br /> [[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]<br /> En la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''valencià''' i el '''castellà''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El valencià està considerat com [[llengua pròpia]], si be el castellà és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]]. <br /> <br /> El predomini '''castellà''' es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclave]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El valencià té en esta zona un grau de coneiximent llimitat. <br /> <br /> {| class=&quot;toc&quot; cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style=&quot;float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;&quot;<br /> !bgcolor=black colspan=8 style=&quot;color:White;&quot;|&quot;Quina llengua utilisa en casa?&quot;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià&lt;/small&gt;&lt;ref name = &quot;sies&quot;&gt;''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones &quot;Quina llengua és la que utilisa en casa?&quot;.&lt;/ref&gt;<br /> |-bgcolor=#efefef<br /> !width=10% |Us<br /> !width=10% |Castellà<br /> !width=10% |Valencià<br /> |-<br /> | Sempre<br /> | 48,1%<br /> | 32,6%<br /> |-<br /> | Generalment<br /> | 4,4%<br /> | 2,5%<br /> |-<br /> | Més que l'atra llengua<br /> | 2,0%<br /> | 1,3%<br /> |-<br /> | Indistintament<br /> | colspan=2 | 6,2%<br /> |-<br /> | atres idiomes<br /> | colspan=2 | 2,9%<br /> |}<br /> <br /> El predomini '''valencià''' es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el castellà.&lt;ref name = &quot;sies&quot;/&gt; Per zones, l'us del valencià en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià. <br /> <br /> Quant al coneiximent del valencià, i per al conjunt de la Comunitat Valenciana, el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig. <br /> <br /> D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.<br /> <br /> Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'anglés, que té un us important en la costa de la província d'Alacant (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el rumà, molt utilisat en la província de Castelló.<br /> <br /> == Símbols ==<br /> {{VT|Simbologia de la Comunitat Valenciana}}<br /> [[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]<br /> La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern&lt;ref&gt;[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].&lt;/ref&gt; segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer Estatut d'Autonomia.<br /> <br /> La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional de la ciutat de Valéncia des de l'edat mijana i de la que es conserva un eixemplar en el [[Museu Històric Municipal de Valéncia|Museu de l'Ajuntament]], està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la corona d'Aragó, a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.<br /> <br /> L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'Exposició Regional de 1909, en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]]. <br /> <br /> L'emblema de la Generalitat Valenciana es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric Regne de Valéncia, l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].<br /> <br /> L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or. <br /> <br /> Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de lo [[rat penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].<br /> <br /> El crit d'Amunt Valéncia! Fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any 1957.<br /> <br /> == Deports ==<br /> <br /> El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.<br /> <br /> Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.<br /> <br /> Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.<br /> <br /> Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vila-real CF]], [[llevant UD]] (club degà de la Comunitat Valenciana, fundat en 1909), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], [[Hèrcules CF]] i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títols, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians.<br /> <br /> == Festes ==<br /> <br /> *Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].<br /> *Al març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (sobretot en les ciutats de [[Valéncia]] i [[Alzira]] i les seues comarques).<br /> *A l'abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.<br /> *A l'abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.<br /> *A l'abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].<br /> *Al juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.<br /> *A l'agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].<br /> *A l'agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.<br /> *A l'agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.<br /> *Al setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.<br /> *La ''Festa de la Verema'' de Requena i Utiel a finals d'agost o principis de setembre.<br /> * També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].<br /> *A l'octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça &quot;del mosset&quot;, actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.<br /> *A l'octubre: La ''[[mocadorada]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la Comunitat Valenciana.<br /> *Al novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la comunitat valenciana l'orige del qual es remonta a l'any 1346<br /> <br /> Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les Falles o Moros i Cristians, en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.<br /> <br /> Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels moros i cristians, cordà i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.<br /> <br /> Les festes de moltes localitats de la Comunitat Valenciana se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el bou embolat, que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.<br /> <br /> == Gastronomia ==<br /> ''&lt;small&gt;Veja's també:&lt;/small&gt; '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''<br /> [[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]<br /> <br /> La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'arròs a banda, el ''arròs a la pedrera'', [[arròs negre]], [[arròs en costra]], arròs caldós, arròs a la caçola, entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.<br /> <br /> El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la taronja, una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.<br /> <br /> ==== Begudes ====<br /> L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].<br /> <br /> ==== Dolços ====<br /> <br /> La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.<br /> <br /> [[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a Espanya i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.<br /> <br /> En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.<br /> <br /> == Parcs naturals ==<br /> {{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}<br /> En la Comunitat Valenciana hi ha declarats els següents parcs naturals:<br /> <br /> {| class=&quot;toc&quot; cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style=&quot;float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;&quot;<br /> !bgcolor=black colspan=8 style=&quot;color:White;&quot;|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana<br /> <br /> |-bgcolor=#efefef<br /> !width=15% |Província<br /> !width=85% |Parcs<br /> |-<br /> | '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]<br /> |-<br /> | '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]<br /> |-<br /> | '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]<br /> |}<br /> <br /> == Transports ==<br /> === carreteres ===<br /> La principal carretera de la Comunitat Valenciana és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen Valéncia en Madrit, Alacant en Madrit, Valéncia en Albacete, i Alacant en Valéncia per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per Alcoy i Xàtiva.<br /> <br /> {| class=&quot;toc&quot; cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style=&quot;float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;&quot;<br /> !bgcolor=black colspan=8 style=&quot;color:White;&quot;|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana<br /> <br /> |-bgcolor=#efefef<br /> !width=40% |Carretera<br /> !width=20% |Desde - Fins a<br /> !width=40% |Poblaciones per on passa<br /> |-<br /> |[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella<br /> |-<br /> |[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia<br /> |-<br /> | [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant<br /> |-<br /> | [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver<br /> |}<br /> &lt;br clear=all&gt;<br /> <br /> === Aeroports ===<br /> {{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}<br /> La Comunitat Valenciana conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] (Alacant) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] (Valéncia), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, el [[Aeroport de Castelló]], en la província de Castelló.<br /> <br /> {| class=&quot;toc&quot; cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style=&quot;float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;&quot;<br /> !bgcolor=black colspan=8 style=&quot;color:White;&quot;|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana<br /> <br /> |-bgcolor=#efefef<br /> !width=15% |Aeroport<br /> !width=75% |Ubicació<br /> !width=10% |Passagers (2006)<br /> |-<br /> | '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'Alacant, en el terme municipal d'Elig, en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720<br /> |-<br /> | '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de Valéncia, en els termes municipals de Manises i Quart de Poblet, en l'Autovia || align=left|4.969.113<br /> |-<br /> | '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -<br /> |}<br /> &lt;br clear=&quot;all&quot;/&gt;<br /> <br /> == Veja's també ==<br /> <br /> *{{Portal|Comunitat Valenciana}}<br /> *[[Denominacions de la Comunitat Valenciana]]<br /> *[[Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]]<br /> *[[plages de la Comunitat Valenciana]]<br /> *[[Ports de la Comunitat Valenciana]]<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> <br /> *[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]<br /> *[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]<br /> *[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]<br /> *[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]<br /> *[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]<br /> *[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Reflist}}<br /> {{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}<br /> <br /> {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}<br /> <br /> <br /> [[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]<br /> [[Categoria:Comunitat Valenciana]]<br /> {{Regne de Valéncia}}</div>

AlmoGAVer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Perpiny%C3%A0&diff=30661 2009-12-17T20:53:37Z

<p>AlmoGAVer: </p> <hr /> <div>{{Infobox_pobles<br /> |image_país = <br /> |image_província = <br /> |nom = Perpinyà&lt;br /&gt;<br /> ''Perpinyà''&lt;br /&gt;<br /> ''Perpignan''&lt;br /&gt;<br /> |image_escut = [[Image:Escut_perpinya.png]]<br /> |país = Catalunya<br /> |comunitat = Rosselló<br /> |província = Perpinyà<br /> |comarca = Vallespir, Conflent, Rosselló<br /> |partit_judicial = <br /> |coor = 42°41′55″N 2°53′44″E<br /> |superfície = 68,07 km²<br /> |altitut = 15 msnm<br /> |població =117.500 hab.<br /> |densitat = 1.726,16 hab./km²<br /> |gentilici = Perpinyanenc/a.<br /> |llengua = [[Idioma francés|Francés]] i [[Idioma català|Català]]<br /> |còdic_postal = <br /> |festes = <br /> |alcalde = Jean-Paul Alduy<br /> |uep = <br /> |notes = <br /> }}<br /> <br /> <br /> '''Perpinyà''' (oficialment, en [[Idioma francés|francés]] ''Perpignan'') ciutat del surest de França, capital del departament dels Pirineus Orientals, en la regió de Languedoc-Rosselló e històrica capital del comtat del Rosselló.<br /> <br /> == Geografia ==<br /> Es troba situada a vores del curs inferior del riu Têt.<br /> <br /> Fites de la ciutat son la catedral gòtica de San Juan Bautista, escomençada en 1324 sobre l'emplaçament d'una església anterior del sigle XI i finalisada en 1508, el castell dels reis de Mallorca (sigle XIII) o la Llonja, que seguixen els models de les de Palma o Valéncia.<br /> <br /> == Economia ==<br /> És un important mercat agrícola (fruites, verdures, oli d'oliva, vi i cereals). Fàbriques textils, de material ferroviari i de fulla. Nuc ferroviari i de carreteres. En 2012, Perpinyà es conectarà en la resta de França i a Espanya per mig de la llínea d'alta velocitat Madrit - Barcelona - París.<br /> <br /> == Història ==<br /> Capital del comtat del Rosselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la Corona d'Aragó fins 1172, quan en el testament del compte d'Ampúries, Gerart II de Rosselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del regne de Mallorca, fruit del testament de Jaume I el Conquistador, en 1276, es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la Corona d'Aragó (1344), baix el regnat de Pere el Ceremoniós. En 1349 este rei establix l'Estudi General de Perpinyà, refrendat com a universitat pel papa Clement VII en 1379.<br /> <br /> A la mort de Ferran el Catòlic, el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i Castella. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frància. En 1542, Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineus en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carles I i Felip II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella.<br /> <br /> Durant la rebelió de Catalunya de 1640 fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de 1642. Després de la rendició de Barcelona davant del rei Felip IV en 1654, la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus (1659) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en la resta dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En 1660 la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.<br /> <br /> En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el segle XIX. En 1794, per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del segle XIV. Les muralles son demolides a principis del segle XX, lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.<br /> <br /> Després de la Guerra Civil, Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans.<br /> <br /> En la actualitat, Perpinyà i la seua àrea metropolitana (més de 300.000 habitants) concentra la majoria dels habitants del departament (poblacaió: 435.000). Alguns secotrs la consideren la capital de Catalunya Nort (la proposta imperialiste dels Països Catalans).<br /> <br /> == Llengua ==<br /> Se parla principalment el [[Llengua Francesa|Francés]], després en menor mida també l'[[Llengua occitana|occità]] i el [[Llengua catalana|català]].<br /> <br /> [[Categoria: Municipis de França]]</div>

AlmoGAVer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estrelada_valenciana&diff=30660 2009-12-17T20:51:35Z

<p>AlmoGAVer: </p> <hr /> <div>L'Estrelada és la bandera que representa el [[nacionalisme valencià]]. Es diu '''estrelada''' a la [[Senyera valenciana]] en una estrela, ya que ve del valencià &quot;estrela&quot;. En contraposició, la bandera [[pancatalanisme|pancatalanista]] que es diu [[estelada catalanista|estelada]], paraula que prové del [[català]] ''estel''.<br /> <br /> ==Connotacions llingüístiques==<br /> Per regla general, els que gasten les banderes estrelades sempre han defés l'independència de la [[llengua valenciana]] respecte al català ( que pesats). Per contra, els que creuen en l'unitat llingüística, s'han caracterisat per l'utilisació de banderes quatribarrades, estelades pancatalanistes, o invencions com quatribarrades en l'escut autonòmic en mig o en una &quot;R&quot; de república. Aixina i tot, n'hi ha que advertir que des de fa uns anys el pancatalanisme està adoptant l'us tant de l'Estrelada com la Real Senyera per a intentar fer-se passar socialment per valencianistes, com a part de lo que se coneix com [[Tàctica del camaleó]] del pancatalanisme.<br /> <br /> ==Estrelada blanca==<br /> [[Image:Senyera_del_nacionalisme_valencia.svg|thumb|right|Estrelada blanca]]<br /> <br /> És l'Estrelada original, ademés de la més aceptada pels nacionalistes valencians. És una bandera simbòlica, reivindicativa, i representativa del nacionalisme valencià. <br /> <br /> L'estrela representa al territori i poble valencià. Si el blau no porta una corona, no és perque siga una bandera republicana (l'Estrelada ha representat tant a monàrquics com a republicans) sino perque no quedaría estetic ficar una corona i una estrela superpostes. En [[vexilología]] les estreles representen territoris o estats (federats o sobirans). Uns eixemples molt familiars són la bandera de la Unió Europea, o la dels Estats Units. També existixen estreles en les banderes de Cuba, Puerto Rico, Chile, Filipinas, Togo, Turquia, etc, i també les usen els sobiranistes gallecs, andalusos, aragonesos i catalans. <br /> <br /> ==Origens i connotacions==<br /> La Real Senyera és la bandera nacional dels valencians, pero qualsevol pot fer us d'esta bandera siga o no nacionaliste. L'Estrelada blanca no és una bandera nacional, sino una bandera nacionalista o reivindicativa, símbol dels valencianistes sobiranistes. No representa res més, ni té cap vocació de convertir-se en la bandera del territori valencià; puix tots els nacionalistes valencians, sense excepcions, -si no, no serien nacionalistes ni valencianistes- reconeixen que la Real Senyera és la única bandera oficial, territorial i representativa de la Nació Valenciana. <br /> <br /> L'orige de l'Estrelada data de principis del s.XX (sobre 1918). Diferents partits nacionalistes de l'época republicana com [[Estat Valencià]] o [[Acció Nacionalista Valenciana]] de [[Miquel Adlert]] són alguns dels que la usaren i popularisaren.<br /> <br /> Durant el franquisme fon vedada junt a la Real Senyera, puix la dictadura les considerava banderes potencialment &quot;perilloses&quot; per ses connotacions valencianistes (és dir, potencialment anti-centralistes). A partir de la transició democràtica, tornà a ser usada, especialment durant la nomenada &quot;[[Batalla de Valéncia]]&quot;, convivint en total normalitat junt a la Real Senyera en associacions claus com el [[GAV]]. <br /> <br /> Representa el nacionalisme valencià, pero no a la nació. Com a bandera nacionalista valenciana que és, és una bandera absolutament contraria a l'ideologia [[pancatalanisme|pancatalanista]] dels [[Països Catalans]], puix estos no contemplen a cap atra nació que no siga la catalana.<br /> <br /> L'Estrelada blanca no és una bandera politisada (no és ni de dretes ni d’esquerres). Només és una bandera sobiranista. Un sobiraniste és aquell que reivindica majors cotes d’autogovern respecte a l’Estat central (Espanya en el cas valencià).Tant un foraliste, com un autonomiste, com un federaliste com un independentiste, són sobiranistes i/o nacionalistes en diferents graus. L'Estrelada nomes simbolisa que qui la porta reivindica més sobirania que la que té. Hui és amplament usada per associacions valencianistes com la [[PJV]] o [[Enkara]].<br /> <br /> Per lo tant, no simbolisa necessàriament el independentisme, depén de qui la porte. El [[Nacionalismes de la Comunitat Valenciana|nacionalisme valencià]] no és una ideologia homogénea. Simbolisa l'unió del poble valencià i totes les seues reivindicacions.<br /> <br /> <br /> ==Versions de l'Estrelada ==<br /> <br /> [[Image:Senyera_d%27Esquerra_Valenciana_%281931%29.svg|thumb|right|Estrelada valenciana en una estrela de color roig]]<br /> <br /> Esta versió derivada de la Estrelada original sorgí a partir de la [[Segona República]], de mà del partit [[Esquerra Valenciana]]; pero mai ha aplegat a quallar del tot i és molt poc usada.<br /> <br /> L'estrela roja representa el marxisme per lo que (al contrari que l'Estrelada blanca, políticament neutra) l'Estrelada roja és una bandera politisada. Es pot vore clarament en el cartell d'[[Esquerra Valenciana]] del [[pintor Dubon]] durant la guerra civil, com a una alegoria del republicanisme valencià. Hui en dia la tornen a gastar corporativament alguns partits polítics com [[Esquerra Nacionalista Valenciana]].<br /> <br /> ==Cites històriques==<br /> *[[Nicolau Primitiu]] en la revista &quot;El Camí&quot; en 1933: <br /> <br /> ''&quot;Baste-nos, puix, per a no confondre-nos en la de Catalunya (tal volta ells ens ho agrairan) i descomptant aquells que bojament pensen en posar-li floquets, posar les quatre barres roges sobre fons d'or tallades per una franja ben gran i ben blava i, al bell mig, una clara estrela solitaria com signes inconfundibles del nostre esperit lliure i de la nostra valencianitat&quot;''<br /> <br /> (Del llibre &quot;Nicolau Primitiu i Valéncia&quot; DDAA, ed l'Oronella, concretament d' [[Antoni Atienza]], &quot;El valencianisme de Nicolau Primitiu&quot; pag 76.) <br /> <br /> *[[Rafel Trullenque]], &quot;El nacionalisme valencià&quot; 1915: <br /> <br /> ''&quot;Mes despres yo vegera que el partit republicà de Valencia desplegava la senyera nacionalista, yo conisderaria finà ma missio i tornaria a mes llars.&quot;''<br /> <br /> (El Nacionalisme Valencià, discurs de 1915, Ed. Gom Llibres.)<br /> <br /> [[Categoria:Nacionalisme Valencià]]<br /> [[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]<br /> [[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]</div>

AlmoGAVer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Uni%C3%B3_d%27es_Pobble_Bal%C3%A9%C3%A0&diff=30659 2009-12-17T20:46:56Z

<p>AlmoGAVer: </p> <hr /> <div>'''Unió d'es Pobble Baléà''' (UPB) és un partit polític [[mallorquinisme|mallorquiniste]] que fon creat el 1998 per Miquel Martorell Riera i Vicent Garau (típics noms balears-fenici-arab sense res a veure amb el català), candidat al [[Senat d'Espanya]] a les [[eleccions generals espanyoles de 2000]]. El partit defén l'independència normativa de la [[llengua balear]] i promou l'ortografia proposta per s'[[Acadèmi de sa Llengo Baléà]]&lt;ref&gt;[http://llibertad.blogspot.com/2007/06/uni-des-regionalisme-bal.html]&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Reflist}}<br /> <br /> [[Categoria:Partits polítics de les Illes Balears]]</div>

AlmoGAVer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valenci%C3%A0&diff=30658 2009-12-17T20:43:52Z

<p>AlmoGAVer: /* Orige de la Llengua Valenciana */</p> <hr /> <div>{{destacat}}<br /> {{llengua|<br /> |nom= Valencià (català)<br /> |nomnatiu=<br /> |pronunciació=<br /> |atresdenominacions=<br /> |estats=[[Espanya]]<br /> |regió=[[Comunitat Valenciana]] i [[El Carche]]<br /> |parlants= 2 millons<br /> |parlantsnatius= 1,3 millons<br /> |parlantsnonatius= 0,7 millons<br /> |rank= 178º<br /> |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Mossàrap-Pirinenc]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;'''Valencià'''&lt;br /&gt;<br /> |nació=[[Comunitat Valenciana]]<br /> |fontcolor=<br /> |regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> |iso1=<br /> |iso2=<br /> |iso3=<br /> |sil=<br /> |mapa=[[Image:Extension_del_valenciano.png|220px|center]]<br /> }}<br /> El '''Valencià''' (anomenat català a Catalunya i Andorra)és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. La gent que la defensa com a llengua totalment independent del catalàa, sense res a vore amb la reconquesta i introduida pels romans, s'esforça en escriure amb faltes d'ortografia. Misteriosament aquesta llengua enten de fronteres de comunitats autonomes i s'atura a Vinaros, sense arribar a Alcanar. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]&lt;ref&gt;http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La gran majoria dels valencians (el 64.40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis del [[CIS]], l'últim de l'any 2004.&lt;ref&gt;[http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/Es2560_mapa.htm CIS. Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III).]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.recercat.net/bitstream/2072/4262/1/ICPS258.pdf Estudi &quot;La polemica identidad de los valencianos&quot; de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> <br /> == Orige de la Llengua Valenciana ==<br /> {{AP|Orige del valencià}}<br /> [[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta l'encontre d'un text en valencià en el segle XII, un segle abans de la conquista del Regne de Valéncia]]<br /> Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià (la que té més proves, fonts i la més coherent), este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (iberorromans) ans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències tant de la llengua aragonesa dels pobladors aragonesos, com de la que parlava el reduït percentage de pobladors catalans que minoritàriament poblaren el Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista. Us ho heu cregut? jajajajajajajajajaja i el que es parla a andalusia va ser importat per uns vikings (mai castellà)que van passar un dia per allà per menjar pernil i veure vi. Mostra d'això és que Jaume I en reconquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs: &quot;Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los&quot;, i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.<br /> <br /> Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla només de població &quot;mossàrap&quot; - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els &quot;muladís&quot; - i que junt als iberorromans valencians cristians (&quot;mossàraps&quot;) constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la llengua valenciana a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment hasda l'actualitat.<br /> <br /> La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el Regne de Valéncia fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà Jaume I, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que es una llengua &quot;vulgar&quot; o &quot;mal parlada&quot; i que parlar català es lo &quot;correcte&quot; - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que es una llengua incorrecta.<br /> <br /> Conforme a la '''teoria occitanista''', el valencià, supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que quatre poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta &quot;immersió llingüística occitana&quot; que proclamen els occitanistes. &lt;ref&gt;[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano-com]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> == Extensió del Valencià ==<br /> [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]<br /> <br /> La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].<br /> <br /> La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.<br /> <br /> == Història del Valencià ==<br /> <br /> === Denominació ===<br /> La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu: <br /> <br /> {{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}<br /> <br /> Que vol dir en valencià:<br /> <br /> “Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat”.<br /> <br /> Es tracta d’una obra anonima, eixida de la produccio de la primera escola luliana, que esclatà en Valencia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..<br /> <br /> La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava &quot;valencianesch&quot; al ser de [[Orihuela]].&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Vaig fugir]], paràgraf 7]&lt;/ref&gt; La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant així en el &quot;honor&quot; de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del &quot;[[Valerio Máximo]]&quot; realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu: <br /> <br /> {{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]&lt;/ref&gt;''.}}<br /> <br /> Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila de [[Ona]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra Bonifaci Ferrer del s. XIV escrita en llengua valenciana.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]&lt;/ref&gt; Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del papa valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En el [[segle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez &quot;Kempis&quot; 1492]&lt;/ref&gt; [[Joanot Martorell]], autor de la novela &quot;[[Tirant lo Blanch]]&quot; ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:<br /> <br /> {{cita|''me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar e molt ajudar [...]''.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]&lt;/ref&gt;}} <br /> <br /> En la segona mitat del sigle XV, en 1472, tenim el primer diccionari, el &quot;Líber Elegantiarum&quot; de Joan Esteve que va ser publicat a Venècia en Llengua Valenciana.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> === Lliteratura ===<br /> <br /> La Llengua valenciana va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la península ibèrica europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.<br /> Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com: <br /> <br /> * [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478)<br /> * [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]]<br /> * [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)<br /> * [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482)<br /> <br /> Ademés de grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota europa i per grans escritors com en Miguel de Cervantes. Una de les obres, probàblement la millor mai escrita en valencià clàssic, es [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].<br /> <br /> === Política ===<br /> {{AP|Conflicte llingüístic valencià}}<br /> Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del valencià com a llengua romanica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del català (Estudis del CIS).<br /> <br /> A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].<br /> <br /> == Us del valencià ==<br /> [[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|250px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]<br /> {| class=&quot;toc&quot; cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style=&quot;float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;&quot;<br /> !bgcolor=black colspan=8 style=&quot;color:White;&quot;|&quot;¿Quina llengua utilisa?&quot;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Sondeig del CIS&lt;/small&gt;&lt;ref&gt;'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]&quot;.&lt;/ref&gt;<br /> |-bgcolor=#efefef<br /> !width=10% |Us<br /> !width=10% |Valencià<br /> |-<br /> | Sempre<br /> | 24.1%<br /> |-<br /> | No conec el valencià<br /> | 19.2%<br /> |-<br /> | El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.<br /> | 5.9%<br /> |-<br /> | Indistintament<br /> | 50.8%<br /> |-<br /> | No contesta<br /> | 0.1%<br /> |-<br /> |}<br /> Segons un sondeig de la Generalitat Valenciana realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat &quot;sempre&quot; com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar endós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del 2006.<br /> <br /> Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en la resta del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la província de Valéncia i en la mitat nort de la d'Alacant, i el 46,2% de la zona en la província de Castelló.<br /> <br /> Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.<br /> <br /> == Dialectes del Valencià ==<br /> [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]<br /> [[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del Valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”&quot; (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN: 84-89069-21-2.]]<br /> <br /> === Valencià de Transició ===<br /> El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].<br /> <br /> * Se elidix la -r final: cantar &gt; cantà, fer &gt; fe.<br /> * La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense &gt; yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat &gt; bato, senc &gt; sento, córrec &gt; corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació &quot;Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians&quot; (Lo Rat Penat 1996), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.<br /> * Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet &gt; lo chiquet, els pares &gt; los pares.<br /> * Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.<br /> <br /> === Valencià Septentrional ===<br /> El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:<br /> <br /> * -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya només es dona a la mitat nort de la província de Castelló i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.<br /> * Neutralisació de la b/v.<br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).<br /> * No pronunciació de la -r final.<br /> * Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').<br /> <br /> === Valencià Apichat ===<br /> L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].<br /> <br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]<br /> * L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.<br /> * Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].<br /> * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.<br /> <br /> === Valencià Meridional ===<br /> El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' &gt; ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].<br /> * El artícul plural, tant masculí com femení devé en &quot;es&quot; davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.<br /> <br /> === Valencià Alacantí ===<br /> L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').<br /> * Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').<br /> * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.<br /> * El artícul plural, tant masculí com femení devé en &quot;es&quot; davant de tota paraula, escomence ésta per vocal o per consonant: ''es bou'' i ''es vaques'', ''es alacantins'' i ''es alacantines''.<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{reflist|2}}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> *[[Normes del Puig]]<br /> *[[Segle d'Or Valencià]]<br /> *[[El Carche]]<br /> <br /> == Diccionaris i correctors en valencià ==<br /> *http://www.softwarevalencia.com<br /> *[http://www.racv.es RACV]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com Secció llengua RACV]<br /> *http://www.llenguavalencianasi.com<br /> *http://www.vaavant.org<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]<br /> <br /> == Enllaços Externs ==<br /> *[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]<br /> *[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]<br /> *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]<br /> *[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la Llengua Valenciana]<br /> *[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]<br /> *[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 &quot;Tirant lo Blanch&quot;, transcrit]<br /> *[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]<br /> {{Regne de Valéncia}}<br /> {{Llengües romàniques}}<br /> {{Llengües d'Espanya}}<br /> <br /> [[Categoria:Valencià]]<br /> [[Categoria:Llengües]]<br /> [[Categoria:Llengües romàniques]]<br /> [[Categoria:Llingüística]]</div>

AlmoGAVer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_valenci%C3%A0&diff=30657 2009-12-17T19:52:25Z

<p>AlmoGAVer: </p> <hr /> <div>{{destacat}}<br /> {{llengua|<br /> |nom= Valencià (català)<br /> |nomnatiu=<br /> |pronunciació=<br /> |atresdenominacions=<br /> |estats=[[Espanya]]<br /> |regió=[[Comunitat Valenciana]] i [[El Carche]]<br /> |parlants= 2 millons<br /> |parlantsnatius= 1,3 millons<br /> |parlantsnonatius= 0,7 millons<br /> |rank= 178º<br /> |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües itàliques|Itàlica]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües romances|Romanç]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;[[Mossàrap-Pirinenc]]&lt;br /&gt;<br /> &amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;'''Valencià'''&lt;br /&gt;<br /> |nació=[[Comunitat Valenciana]]<br /> |fontcolor=<br /> |regulat= [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> |iso1=<br /> |iso2=<br /> |iso3=<br /> |sil=<br /> |mapa=[[Image:Extension_del_valenciano.png|220px|center]]<br /> }}<br /> El '''Valencià''' (anomenat català a Catalunya i Andorra)és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. La gent que la defensa com a llengua totalment independent del catalàa, sense res a vore amb la reconquesta i introduida pels romans, s'esforça en escriure amb faltes d'ortografia. Misteriosament aquesta llengua enten de fronteres de comunitats autonomes i s'atura a Vinaros, sense arribar a Alcanar. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]&lt;ref&gt;http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> La gran majoria dels valencians (el 64.40%) considera al valencià una llengua diferent i diferenciada del [[català]] segons diversos estudis del [[CIS]], l'últim de l'any 2004.&lt;ref&gt;[http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/Es2560_mapa.htm CIS. Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana (III).]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.recercat.net/bitstream/2072/4262/1/ICPS258.pdf Estudi &quot;La polemica identidad de los valencianos&quot; de Joaquin Martin Cubas, Universitat de Valéncia, 2007].&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://noguer.bloc.cat/post/2161/223359 Estudi Sociològic de la Comunitat Valenciana.]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> <br /> == Orige de la Llengua Valenciana ==<br /> {{AP|Orige del valencià}}<br /> [[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta l'encontre d'un text en valencià en el segle XII, un segle abans de la conquista del Regne de Valéncia]]<br /> Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià (la que té més proves, fonts i la més coherent), este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (iberorromans) ans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències tant de la llengua aragonesa dels pobladors aragonesos, com de la que parlava el reduït percentage de pobladors catalans que minoritàriament poblaren el Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que Jaume I en reconquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs: &quot;Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los&quot;, i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.<br /> <br /> Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla només de població &quot;mossàrap&quot; - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els &quot;muladís&quot; - i que junt als iberorromans valencians cristians (&quot;mossàraps&quot;) constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la llengua valenciana a lo llarc de la dominació musulmana en el Regne de Valéncia, i posteriorment hasda l'actualitat.<br /> <br /> La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el Regne de Valéncia fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà Jaume I, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que es una llengua &quot;vulgar&quot; o &quot;mal parlada&quot; i que parlar català es lo &quot;correcte&quot; - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que es una llengua incorrecta.<br /> <br /> Conforme a la '''teoria occitanista''', el valencià, supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la llengua valenciana ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que quatre poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta &quot;immersió llingüística occitana&quot; que proclamen els occitanistes. &lt;ref&gt;[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano-com]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> == Extensió del Valencià ==<br /> [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]<br /> <br /> La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche]].<br /> <br /> La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià. Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.<br /> <br /> == Història del Valencià ==<br /> <br /> === Denominació ===<br /> La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu: <br /> <br /> {{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}<br /> <br /> Que vol dir en valencià:<br /> <br /> “Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el mes de decembre i acabat el mes de març de 1335. Deu siga lloat”.<br /> <br /> Es tracta d’una obra anonima, eixida de la produccio de la primera escola luliana, que esclatà en Valencia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..<br /> <br /> La primera referència documental que es té de l'utilisació del terme «valencià» per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians es troba en la documentació referent a un procés judicial que va tindre lloc en [[Menorca]] entre els anys [[1343]] i [[1346]], on es fa constar que la mare de l'acusat, nomenada Sibila, parlava &quot;valencianesch&quot; al ser de [[Orihuela]].&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Vaig fugir]], paràgraf 7]&lt;/ref&gt; La dita denominació, de la que es tenia constància en l'ambient filològic balear des de l'any [[1984]] quan va ser publicat per [[Gabriel Llompart]] un estudi en una revista científica mallorquina sobre temes històrics, sobre eixe procés judicial i atres temes menorquins, estranyament no ha segut fins a l'any [[2005]] quan ha segut difòs eixa troballa en la [[Comunitat Valenciana]], desplaçant així en el &quot;honor&quot; de ser considerada com la primera referència a la que tradicionalment s'havia cregut com a tal, com és la traducció del &quot;[[Valerio Máximo]]&quot; realisada per [[Antoni Canals]] en [[1395]], en la que diu: <br /> <br /> {{cita|''perque yo, a manament de vostra senyoria, el l'he tret del lati '''en nostra vulgada llengua materna valenciana''' aixi com he pogut, jatssessia que '''altres l'hagen tret en llengua cathalana'''&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/120.jpg Image del Valerio Màxim de A. Canals]&lt;/ref&gt;''.}}<br /> <br /> Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila de [[Ona]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]&lt;/ref&gt;&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra Bonifaci Ferrer del s. XIV escrita en llengua valenciana.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]&lt;/ref&gt; Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del papa valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.&lt;ref&gt;[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En el [[segle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez &quot;Kempis&quot; 1492]&lt;/ref&gt; [[Joanot Martorell]], autor de la novela &quot;[[Tirant lo Blanch]]&quot; ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:<br /> <br /> {{cita|''me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar e molt ajudar [...]''.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/132.jpg Image de 'Tirant El Blanch' de Martorell.]&lt;/ref&gt;}} <br /> <br /> En la segona mitat del sigle XV, en 1472, tenim el primer diccionari, el &quot;Líber Elegantiarum&quot; de Joan Esteve que va ser publicat a Venècia en Llengua Valenciana.&lt;ref&gt;[http://www.teresafreedom.Com/images/articles/conferència2/130.jpg Image del 'Líber' de Joan Esteve.]&lt;/ref&gt;<br /> <br /> === Lliteratura ===<br /> <br /> La Llengua valenciana va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la península ibèrica europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.<br /> Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com: <br /> <br /> * [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478)<br /> * [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]]<br /> * [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)<br /> * [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482)<br /> <br /> Ademés de grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota europa i per grans escritors com en Miguel de Cervantes. Una de les obres, probàblement la millor mai escrita en valencià clàssic, es [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].<br /> <br /> === Política ===<br /> {{AP|Conflicte llingüístic valencià}}<br /> Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del valencià com a llengua romanica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del català (Estudis del CIS).<br /> <br /> A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].<br /> <br /> == Us del valencià ==<br /> [[Image:parlarvalencia.png|thumb|right|250px|Percentage de Gent que parla valencià per comarques.]]<br /> {| class=&quot;toc&quot; cellpadding=0 cellspacing=2 width=30% style=&quot;float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;&quot;<br /> !bgcolor=black colspan=8 style=&quot;color:White;&quot;|&quot;¿Quina llengua utilisa?&quot;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;Sondeig del CIS&lt;/small&gt;&lt;ref&gt;'''''Font:''''' [http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2560_2579/2560/e256000.html]&quot;.&lt;/ref&gt;<br /> |-bgcolor=#efefef<br /> !width=10% |Us<br /> !width=10% |Valencià<br /> |-<br /> | Sempre<br /> | 24.1%<br /> |-<br /> | No conec el valencià<br /> | 19.2%<br /> |-<br /> | El valencià en casa, el castellà en el carrer i treball.<br /> | 5.9%<br /> |-<br /> | Indistintament<br /> | 50.8%<br /> |-<br /> | No contesta<br /> | 0.1%<br /> |-<br /> |}<br /> Segons un sondeig de la Generalitat Valenciana realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat &quot;sempre&quot; com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar endós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del 2006.<br /> <br /> Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en la resta del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la província de Valéncia i en la mitat nort de la d'Alacant, i el 46,2% de la zona en la província de Castelló.<br /> <br /> Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.<br /> <br /> == Dialectes del Valencià ==<br /> [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]<br /> [[Image:Mapa_Gimeno.jpg|right|thumb|Dialectes del Valencià segons el filolec valencià '''Manuel Gimeno''' en el llibre “Introduccio a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians”&quot; (1996) Ed. Lo Rat Penat. ISBN: 84-89069-21-2.]]<br /> <br /> === Valencià de Transició ===<br /> El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].<br /> <br /> * Se elidix la -r final: cantar &gt; cantà, fer &gt; fe.<br /> * La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense &gt; yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat &gt; bato, senc &gt; sento, córrec &gt; corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació &quot;Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians&quot; (Lo Rat Penat 1996), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.<br /> * Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet &gt; lo chiquet, els pares &gt; los pares.<br /> * Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.<br /> <br /> === Valencià Septentrional ===<br /> El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[L'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:<br /> <br /> * -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu. Esta senya només es dona a la mitat nort de la província de Castelló i com s'ha comentat adés sense que siga de forma general i contínua.<br /> * Neutralisació de la b/v.<br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ador (desaparegut en -ada, -ades).<br /> * No pronunciació de la -r final.<br /> * Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').<br /> <br /> === Valencià Apichat ===<br /> L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta de Valéncia]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].<br /> <br /> * Manteniment dels artículs lo/los.<br /> * El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]<br /> * L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.<br /> * Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].<br /> * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.<br /> <br /> === Valencià Meridional ===<br /> El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en les que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''yo aní'' &gt; ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].<br /> * El artícul plural, tant masculí com femení devé en &quot;es&quot; davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.<br /> <br /> === Valencià Alacantí ===<br /> L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques:<br /> <br /> * Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').<br /> * Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').<br /> * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.<br /> * El artícul plural, tant masculí com femení devé en &quot;es&quot; davant de tota paraula, escomence ésta per vocal o per consonant: ''es bou'' i ''es vaques'', ''es alacantins'' i ''es alacantines''.<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{reflist|2}}<br /> <br /> == Vore també ==<br /> *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> *[[Normes del Puig]]<br /> *[[Segle d'Or Valencià]]<br /> *[[El Carche]]<br /> <br /> == Diccionaris i correctors en valencià ==<br /> *http://www.softwarevalencia.com<br /> *[http://www.racv.es RACV]<br /> *[http://www.llenguavalenciana.com Secció llengua RACV]<br /> *http://www.llenguavalencianasi.com<br /> *http://www.vaavant.org<br /> *[http://www.softwarevalencia.com/dhivam.php Identificació de veus genuïnes valencianes que l'AVLL pretén suprimir en molts cassos.]<br /> <br /> == Enllaços Externs ==<br /> *[http://www.racv.es Real Acadèmia de Cultura Valenciana]<br /> *[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]<br /> *[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]<br /> *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]<br /> *[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exhaustiu sobre la Llengua Valenciana]<br /> *[http://www.garciamoya.cjb.net Artículs de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]<br /> *[http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 &quot;Tirant lo Blanch&quot;, transcrit]<br /> *[http://www.filosofia.org/hem/dep/boe/19790823.htm Real decreto de 1979 sobre la llengua valenciana]<br /> *[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090715/opinion/lengua-iberica-lengua-valenciana-20090715.html Lengua ibérica Lengua valenciana de 2.500 años de antigüedad]<br /> *[http://www.valencian.org/valencia/carche.htm El Carche: La llengua valenciana en Murcia]<br /> {{Regne de Valéncia}}<br /> {{Llengües romàniques}}<br /> {{Llengües d'Espanya}}<br /> <br /> [[Categoria:Valencià]]<br /> [[Categoria:Llengües]]<br /> [[Categoria:Llengües romàniques]]<br /> [[Categoria:Llingüística]]</div>

AlmoGAVer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Terra_Lliure&diff=30656 2009-12-17T19:46:26Z

<p>AlmoGAVer: </p> <hr /> <div>'''Terra Lliure''' és el nom d'una organisació terrorista, independentista catalana d'extrema esquerra fundada en 1978. Ha comés més de 200 atentats, en els que assessinaren a una persona, varies decenes de ferits i la mort de quatre membres de l'organització. Durant la seva existència, les Forces de Seguretat de l'Estat arribaren a detindre a 300 persones vinculades a la banda terrorista. http://www.elpais.com/articulo/espana/COLOM/_ANGEL/ESPANA/CATALUNA/CATALUNA/TERRA_LLIURE/ESQUERRA_REPUBLICANA_DE_CATALUNYA_/ERC/Terra/Lliure/anuncia/autodisolucion/formaliza/ingreso/Esquerra/elpepiesp/19910716elpepinac_6/Tes Terra Lliure anuncia su autodisolución y formaliza su ingreso en Esquerra], ''El País'', 16 de julio de 1991&lt;/ref&gt;. Els empresonats de l'organisació anaren eixint de la presó després de ser indultats. <br /> <br /> == Objectius ==<br /> * L'autodeterminació dels nomenats [[Països catalans]].<br /> * L'expansió del [[Idioma català|català]].<br /> * La fi del capitalisme.<br /> <br /> ==Història==<br /> === Orige i Primers atentats ===<br /> <br /> Fundada en 1978.<br /> <br /> ===Suposta dissolució===<br /> <br /> <br /> === Últimes evidencies d'activitat ===<br /> <br /> En decembre de 2005 dos jóvens foren detinguts per fer pintades en el text ''Terra Lliure tornarà'' en la frontera<br /> de l'emissora de ràdio de la [[Cope]] en [[Barcelona]]. &lt;ref&gt;http://www.elmundo.es/elmundo/2005/12/02/espana/1133519502.html&lt;/ref&gt;<br /> <br /> ref&gt;http://www.elpais.com/articulo/espana/Esquerra/expulsara/militantes/detenidos/amenazar/lider/Ciutadans/elpepuesp/20071003elpepinac_8/Tes&lt;/ref&gt; que pintaren en el portal de sa casa, en Barcelona, l'amenaça: &quot;Albert muérete. Fuera Ciudadanos&quot;, y firmaron como Terra Lliure.&lt;ref&gt;http://www.libertaddigital.com/noticias/noticia_1276306263.html&lt;/ref&gt;<br /> <br /> En giner de 2009 en un comunicat anònim difòs per Internet, membres de lo que fon Terra Lliure se querellaren per un vídeo publicat per una revista d'humor sobre l'atentat a [[Federico Jiménez Losantos]].&lt;ref&gt;http://www.eljueves.es/2009/01/15/terra_lliure_querella_contra_el_jueves_por_hacer_burla_sus_atentados.html&lt;/ref&gt;<br /> <br /> <br /> <br /> ==Veja's també==<br /> *[[Pancatalanisme]]<br /> *[[Maulets]]<br /> *[[Moviment de Defensa de la Terra]]<br /> *[[Endavant]]<br /> *[[Candidatures d'Unitat Popular]] ([[CUP]])<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> Reportage sobre Terra Lliure: [http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Sections&amp;op=viewarticle&amp;artid=42] [http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Sections&amp;op=viewarticle&amp;artid=43] [http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Sections&amp;op=viewarticle&amp;artid=49] [http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Sections&amp;op=viewarticle&amp;artid=52]<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Reflist|2}}<br /> <br /> [[Categoria:Terra Lliure]]<br /> [[Categoria:Terrorisme]]</div>

AlmoGAVer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catalunya&diff=30655 2009-12-17T19:42:39Z

<p>AlmoGAVer: </p> <hr /> <div>{{Ficha d'entitat subnacional<br /> |nom = Catalunya<br /> Catalonha<br /> |nom complet = Catalunya<br /> Catalonha<br /> |país = Estat espnyol<br /> |unitat = Nació<br /> |himne = [[Els Segadors]]<br /> |bandera = quatribarrada.png<br /> |escut = escutcatalunya.png<br /> |mapa = Localització de la Catalunya en l'Estat espanyol.png<br /> |tamany_mapa = 200px<br /> |peu_mapa = Catalunya en Espanya<br /> |capital = [[Barcelona]]<br /> |idiomes_oficials = [[Idioma català|Català]], [[Idioma aranés|Aranés]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]<br /> |coor = <br /> |subdivisió = Províncies<br /> |dirigents_títuls = President<br /> |gentilici = Català/na<br /> |dirigents_nom = [[José Montilla]] ([[PSC]])<br /> |superficie = 32.114 km²<br /> |superfície_lloc = 6<br /> |superfície_post = (6,3%)<br /> |superfície_terra = <br /> |superfície_auya = <br /> |còdic ISO = CT <br /> |entitat = [[Comunitat Autònoma]]<br /> |camp1_nom = Consideració<br /> |camp1 = [[Nacionalitat]]<br /> |camp2_nom = Llengua pròpia<br /> |camp2 = [[Idioma català|Català]] i [[Idioma aranés|Aranés]]<br /> |camp3_nom = <br /> |camp3 = <br /> |camp4_nom = Festa oficial<br /> |camp4 = [[11 de setembre]] ([[Diada de Catalunya]])<br /> |població = 7.467.423 hab<br /> |població_lloc = 2<br /> |població_any = 2008<br /> |població_post = <br /> |densitat = 223,9 hab/km²<br /> |densitat_post = <br /> |tipo_superior_X = <br /> |superior_X = <br /> |pàgina web = http://www.gencat.cat <br /> }}<br /> '''Catalunya''' és una Nació situada al nordest de la [[Península Ibèrica]]. Ocupa un territori d'uns 32.000 km² que limita al Nord amb [[França]] i [[Andorra]], A l'Est amb el [[Mediterrani|Mar Mediterrani]] al llarg d'una franja marítima d'uns 580 quilómetres, al Sud amb el País Valencià ([[província de Castelló|Castelló]]), i a l'Oest amb [[Aragó]] ([[província de Saragossa|Saragossa]], [[província de Terol|Terol]] i [[província de Huesca|Huesca]]). Esta situació estratègica ha afavorit una relació molt intensa en els territoris de la conca mediterrànea i en l'Europa continental. La capital de Catalunya és la ciutat de [[Barcelona]].<br /> <br /> En el territori català habiten actualment 7.364.078 persones&lt;ref&gt;[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de gener de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]]&lt;/ref&gt; en un total de 946 municipis de qué 63 superen els 20.000 habitants (en els que viu el 70 per cent de la població catalana). Dos terços de la població viu en la [[regió metropolitana de Barcelona|Regió Metropolitana de Barcelona]]. Constitueix un territori molt dens i altament industrialitzat, liderant el sector a Espanya des del [[sigle XIX]] i la seva economia és la més important d'entre les comunitats autònomes, al generar el 18,7% del [[PIB]] espanyol,&lt;ref&gt;[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&amp;path=%2Ft35%2Fp010&amp;file=inebase&amp;L=0 Institut Nacional d'Estadística, contabilitat Regional d'Espanya] (principals resultats) Estructura percentual del PIB a preus de mercat, segons senya en data 2007&lt;/ref&gt; sent la quarta en PIB per càpita, després de País Vasc, Navarra i Comunitat de Madrit.<br /> <br /> Catalunya va ser durant l'Edat Mitjana un dels territoris principals de la [[Corona d'Aragó]]. En el decliu de la Corona va decaure Catalunya, que no va tornar a destacar fins a l'industrialització (a diferència de València que no va destacar mai). [[Història de Catalunya|Sa història]] i [[Idioma català|sa llengua]] són molt valorades pels seus habitants i per a molts són la base de la seua identitat colectiva.<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Listaref}}<br /> {{Traduït de|es|Catalunya}}<br /> <br /> == Veja's també ==<br /> * [[Cine català]]<br /> * [[Estatut d'Autonomia de Catalunya|Estatut d'Autonomia]]<br /> * [[Generalitat de Catalunya]]<br /> * [[Himne de Catalunya]]<br /> * [[Geografia de Catalunya]]<br /> * [[Economia de Catalunya]]<br /> * [[Art de Catalunya]]<br /> * [[Llista de Corts Generals Catalanes]]<br /> <br /> {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}<br /> == Enllaços externs ==<br /> * [http://www.gencat.cat Web de la Generalitat de Catalunya] (En català)<br /> * [http://www.gencat.net/generalitat/cas/estatut/index.Htm Estatut d'autonomia] (En català)<br /> * [http://www10.gencat.net/ptop/binaris/carreteres300_tcm32-23833.Pdf Xàrxia bàsica de carreteres de Catalunya] (En català)<br /> {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}<br /> [[Categoria:Catalunya]]</div>

AlmoGAVer https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Catalunya&diff=30654 2009-12-17T19:39:28Z

<p>AlmoGAVer: </p> <hr /> <div>{{Ficha d'entitat subnacional<br /> |nom = Catalunya<br /> Catalonha<br /> |nom complet = Catalunya<br /> Catalonha<br /> |país = Estat espnyol<br /> |unitat = Nació<br /> |himne = [[Els Segadors]]<br /> |bandera = quatribarrada.png<br /> |escut = escutcatalunya.png<br /> |mapa = Localització de la Catalunya en l'Estat espanyol.png<br /> |tamany_mapa = 200px<br /> |peu_mapa = Catalunya en Espanya<br /> |capital = [[Barcelona]]<br /> |idiomes_oficials = [[Idioma català|Català]], [[Idioma aranés|Aranés]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]<br /> |coor = <br /> |subdivisió = Províncies<br /> |dirigents_títuls = President<br /> |gentilici = Català/na<br /> |dirigents_nom = [[José Montilla]] ([[PSC]])<br /> |superficie = 32.114 km²<br /> |superfície_lloc = 6<br /> |superfície_post = (6,3%)<br /> |superfície_terra = <br /> |superfície_auya = <br /> |còdic ISO = CT <br /> |entitat = [[Comunitat Autònoma]]<br /> |camp1_nom = Consideració<br /> |camp1 = [[Nacionalitat]]<br /> |camp2_nom = Llengua pròpia<br /> |camp2 = [[Idioma català|Català]] i [[Idioma aranés|Aranés]]<br /> |camp3_nom = <br /> |camp3 = <br /> |camp4_nom = Festa oficial<br /> |camp4 = [[11 de setembre]] ([[Diada de Catalunya]])<br /> |població = 7.467.423 hab<br /> |població_lloc = 2<br /> |població_any = 2008<br /> |població_post = <br /> |densitat = 223,9 hab/km²<br /> |densitat_post = <br /> |tipo_superior_X = <br /> |superior_X = <br /> |pàgina web = http://www.gencat.cat <br /> }}<br /> '''Catalunya''' és una Nació situada al nordest de la [[Península Ibèrica]]. Ocupa un territori d'uns 32.000 km² que limita al Nord amb [[França]] i [[Andorra]], A l'Est amb el [[Mediterrani|Mar Mediterràneu]] al llarc d'una franja marítima d'uns 580 quilómetres, al Sud amb el País Valencià ([[província de Castelló|Castelló]]), i a l'Oest en [[Aragó]] ([[província de Saragossa|Saragossa]], [[província de Terol|Terol]] i [[província de Huesca|Huesca]]). Esta situació estratègica ha afavorit una relació molt intensa en els territoris de la conca mediterrànea i en l'Europa continental. La capital de Catalunya és la ciutat de [[Barcelona]].<br /> <br /> En el territori català habiten actualment 7.364.078 persones&lt;ref&gt;[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]]&lt;/ref&gt; en un total de 946 municipis de qué 63 superen els 20.000 habitants (en els que viu el 70 per cent de la població catalana). Dos terços de la població viu en la [[regió metropolitana de Barcelona|Regió Metropolitana de Barcelona]]. Constituïx un territori molt dens i altament industrialisat, liderant el sector a Espanya des del [[sigle XIX]] i la seua economia és la més important d'entre les comunitats autònomes, al generar el 18,7% del [[PIB]] espanyol,&lt;ref&gt;[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&amp;path=%2Ft35%2Fp010&amp;file=inebase&amp;L=0 Institut Nacional d'Estadística, contabilitat Regional d'Espanya] (principals resultats) Estructura percentual del PIB a preus de mercat, segons senya en data 2007&lt;/ref&gt; sent la quarta en PIB per càpita, després de País Vasc, Navarra i Comunitat de Madrit.<br /> <br /> Catalunya va ser durant l'Edat Mitjana un dels territoris principals de la [[Corona d'Aragó]]. En el decliu de la Corona va decaure Catalunya, que no va tornar a destacar fins a l'industrialització (a diferència de València que no va destacar mai). [[Història de Catalunya|Sa història]] i [[Idioma català|sa llengua]] són molt valorades pels seus habitants i per a molts són la base de la seua identitat colectiva.<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Listaref}}<br /> {{Traduït de|es|Catalunya}}<br /> <br /> == Veja's també ==<br /> * [[Cine català]]<br /> * [[Estatut d'Autonomia de Catalunya|Estatut d'Autonomia]]<br /> * [[Generalitat de Catalunya]]<br /> * [[Himne de Catalunya]]<br /> * [[Geografia de Catalunya]]<br /> * [[Economia de Catalunya]]<br /> * [[Art de Catalunya]]<br /> * [[Llista de Corts Generals Catalanes]]<br /> <br /> {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}<br /> == Enllaços externs ==<br /> * [http://www.gencat.cat Web de la Generalitat de Catalunya] (En català)<br /> * [http://www.gencat.net/generalitat/cas/estatut/index.Htm Estatut d'autonomia] (En català)<br /> * [http://www10.gencat.net/ptop/binaris/carreteres300_tcm32-23833.Pdf Xàrxia bàsica de carreteres de Catalunya] (En català)<br /> {{Comunitats Autònomes d'Espanya}}<br /> [[Categoria:Catalunya]]</div>

AlmoGAVer