L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Paco Cabanes i Pastor

2012-06-21T10:35:25Z

Arturo: El Premi Príncep d'Astúries no el concedix l'Estat Espanyol

[[Image:Genoves1.jpg|thumb|175px|'''Paco Cabanes, "El Genoves"''']]
[[Image:Genoves2.jpg|thumb|250px|"El Genoves" en una partida]]

'''Paco Cabanes i Pastor''', mes conegut com '''"El Genovés"''', es un pilotari [[valencià]], naixcut en [[Genovés]], [[La Costera]] ([[Valéncia|Comunitat Valenciana]]) el [[20 de decembre]] de [[1954]]. Estigué en actiu des de l'any [[1971]] fins al [[1995]].

== Senyes biogràfiques ==
Parlar de [[Pilota Valenciana]] és parlar de '''Paco Cabanes''' ''El Genovés'', considerat el millor [[pilotari]] de l’historia. ''El Genovés'' va nàixer en el mateix poble que li dona nom, i ya de ben menut jugava pel carrer a raspall, analisant el domini del joc dels hòmens majors, dels qui deprenia. Mes tart, abandonà la modalitat del raspall i es centrà en l'Escala i Corda, a on acumularia un palmares ben replet d'èxits.

''El Genovés'' treballava d’obrer en [[Benissa]] quan en 17 anys decidix provar fortuna en el joc professional. La seua proyecció es fulgurant, meteòrica; en tan sols un any passa de ser un novat a ser tota una figura, a tractar de tu a tu a grans estreles del moment com el mític [[Antoni Reig Rovellet]]. La seua pegada és tan devastadora, la seua calitat resulta tan insultant, que en poc de temps el boca a boca escampa la seua fama per tot arreu del territori valencià.

La [[Federació Espanyola de Pilota]] tan sols arreplegà les modalitats vasques del joc i rebujà les valencianes (a pesar de ser molt més antigues), per lo que es creà la [[Federació de Pilota Valenciana]]. Foren temps difícils puix l’ auto-odi i els complexos dels valencians ningunejaren este deport, que era considerat de tòfols, pero el carisma de ''Paco'', juntament en l’arribada de la [[televisió valenciana|RTVV]] ajudà a popularisar-lo i fer-lo renàixer de nou.

''El Genovés'' colpejava en la dreta i l'esquerra, n'acceptava partides desiguals per a donar espectàcul (com per eixemple jugar tan sols en una ma o en inferioritat numèrica (dos contra tres)), fon una força devastadora de la naturalea capaç d'enviar la pilota al palc amprant-se a mig gas, un deportiste incansable que no donava una sola bola per perduda i que passava com una aplanadora per damunt dels seus rivals en el trinquet. Aixina era ell.

''Paco'' tingué la mala sort de que el Campeonat Especial d’ Escala i Corda es creara als últims anys de la seua carrera per lo que només pogué conquistar sis. I ho feu front al seu gran rival, [[Enric Sarasol I]], en lo que foren èpics duells de titans. Guanyà també a fins pilotaris com [[Alfret Hernando "Fredi"]], i es retirà just al proclamar-se campeó en 1995 al chafar a un fabulós [[Alvaro Navarro]] de 20 anys, al que ''Paco'' doblava en edat.

Hui es recorda a ''Paco'' no sols com un mit vivent de la [[Pilota Valenciana]], sino com l'artífex de la resurrecció d'este deport, que si pot mirar en optimisme al futur és gràcies a l’ ombra colossal de '''El Genovés'''. En la seua casta i el seu dispar assessí ha conseguit que lo poble valencià recupere l’ amor propi i torne a apreciar lo seu. Ara li toca al seu fill, [[Josep Cabanes Genovés II]] continuar ofrenant noves glories a la [[Pilota Valenciana]] i a la seua terra.

Està considerat el millor jugador de [[Pilota Valenciana]] de tots els temps, el millor deportiste valencià del [[segle XX]]. El [[trinquet|Trinquet]] de l’ [[Universitat Politècnica de Valéncia]] du el seu nom.

== Palmares ==
[[Image:Genoves.jpg|thumb|250px|Paco Cabanes, "El Genoves", guanyador de la final individual del '''Trofeu Bancaixa''' en 1995.]]
===Títuls individuals===

*8 Campeonats Especials ([[1975]], [[1976]], [[1978]], [[1979]], [[1981]], [[1983]], [[1984]] i [[1989]]).
*6 Campeonats Individuals d’ Escala i Corda ([[1986]], [[1988]], [[1989]], [[1990]], [[1991]] i [[1995]]).

===Selecció Valenciana===

*Campeó del I Torneig Cinc Nacions a Llargues ([[1993]]).
*Campeó del I Campeonat Mundial a Llargues ([[1996]]).
*Millor jugador del I Campeonat Mundial a Llargues ([[1996]]).

===Atres èxits===

*3 Sub-campeonats del Campeonat Especial d’ Escala i Corda ([[1992]], [[1993]] i [[1994]]).
*Sub-campeó del II Torneig Cinc Nacions ([[1994]]).

== L'Anècdota: ==
El Premi Príncep d’ Astúries dels Deports mai va ser concedit a '''El Genovés''', a pesar de que els seus mèrits deportius superen en molt als de la gran majoria de guardonats.

== Enllaços externs ==
*[http://valencianots.blogspot.com/2006/02/2-paco-cabanes-el-genoves-el-millor.html Artícul sobre El Genoves]

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Pilotaris]]

Comunitat Valenciana

2012-06-21T10:25:38Z

Arturo:

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
|nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
|país = Espanya
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
|bandera = Senyera valenciana.png
|escut = escutregnevalencia.png
|mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
|capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
|idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|coor =
|subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
|dirigents_títuls = President
|gentilici = Valencià/na
|dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
|superficie = 23.255 km²
|superfície_lloc = 8
|superfície_post = (4,6%)
|superfície_terra =
|superfície_auya =
|còdic ISO = VC
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|camp1_nom = Consideració
|camp1 = [[Nacionalitat]]
|camp2_nom = Llengua pròpia
|camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
|camp3_nom = Fundació
|camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
|població = 5.029.601
|població_lloc = 4
|població_any = 2008
|població_post = 10% aprox
|densitat = 216,28 hab/km
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = http://www.gva.es
}}
{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
{{destacat}}
La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].

El territori, que coincidix en major part en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions al llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que este últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].

== Història ==
{{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
=== Época antiga ===
[[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
[[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà|contestans]], en el centre els [[edetà|edetans]], i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].

Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].

=== Época migeval ===

El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.

Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).

En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.

L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].

=== Época moderna ===
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.

Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.

=== Época contemporànea ===

Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]

Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].

Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.

En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].

== Govern i administració autonòmics ==

La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
{{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}

El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".

El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].

La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.

== Divisió administrativa ==

La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.

Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.

Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.

:''Veja artículs principals:''
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].

== Geografia ==
{{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
=== Cartografia ===

=== Relleu ===

Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).

El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].

=== Clima ===
La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:

* '''[[Clima mediterràneu típic]]''': s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].

* '''[[Clima mediterràneu continentalisalisat]]''': és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].

* '''[[Clima mediterràneu sec]]''': es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escasíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacan]]t, [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].

* '''[[Clima de montanya]]''': es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].

=== Hidrografia ===
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principales rius valencians

|-bgcolor=#efefef
!width=50% |Riu
!width=10% |Llongitut (km)
!width=10% |Conca (icm)
!width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
!width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>

|-
|[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
|-
|[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
|-
|[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
|-
|[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
|-
|[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
|-
|[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
|-
|[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
|-
|}

Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serress Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].

Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temides les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.

Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.

Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.

En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
[[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.

Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].

Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].

== Demografia ==
{{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Municipios en més de 50.000 habitants (2008)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. (01-01-2008). Real Decret 1683/2007 begin_of_the_skype_highlighting 1683/2007 end_of_the_skype_highlighting, de 14 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0]</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=5% |Posición
!width=85% |Municipio
!width=10% |Población
|-
|1ª||align=left|'''[[Valéncia]]||align=right|807.200
|-
|2ª||align=left|'''[[Alacant]]||align=right|331.750
|-
|3ª||align=left|'''[[Elig]]||align=right|228.348
|-
|4ª||align=left|'''[[Castelló de la Plana|Castelló]]||align=right|177.924
|-
|5ª||align=left|'''[[Torrevella]]||align=right|101.381
|-
|6ª||align=left|'''[[Orihuela]]||align=right|84.626
|-
|7ª||align=left|'''[[Gandia]]||align=right|79.958
|-
|8ª||align=left|'''[[Torrent (Valéncia)|Torrent]]||align=right|76.927
|-
|9ª||align=left|'''[[Benidorm]]||align=right|70.280
|-
|10ª||align=left|'''[[Sagunt]]||align=right|65.821
|-
|11ª||align=left|'''[[Paterna]]||align=right|61.941
|-
|12ª||align=left|'''[[Alcoy]]||align=right|61.698
|-
|13ª||align=left|'''[[Elda]]||align=right|55.174
|-
|14ª||align=left|'''[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|51.507
|-
|15ª||align=left|'''[[Vila-real]]||align=right|50.626
|}
La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.029.601 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2008]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.

Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real (Castelló)|Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].

D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].

En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].

Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolución demogràfica de la Comunitat Valenciana i percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
|-
! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
|-
| Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
|-
| Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
|-
! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
|-
| Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601

|-
| Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
|}

== Economia ==

{{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}

La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.

L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.

== Llengua ==
{{AP|Idioma valencià}}
{{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]]''' i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].

El predomini '''[[castellà]]''' es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?" Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià<ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Castellà
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 48,1%
| 32,6%
|-
| Generalment
| 4,4%
| 2,5%
|-
| Més que l'atra llengua
| 2,0%
| 1,3%
|-
| Indistintament
| colspan=2 | 6,2%
|-
| atres idiomes
| colspan=2 | 2,9%
|}

El predomini '''[[valencià]]''' es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.

Quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.

D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.

Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].

== Símbols ==
{{VT|Simbologia de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].

La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional de la ciutat de [[Valéncia]] des de l'edat mijana i de la que es conserva un eixemplar en el [[Museu Històric Municipal de Valéncia|Museu de l'Ajuntament]], està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.

L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].

L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].

L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.

Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].

El crit d'[[Amunt Valéncia]]! Fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].

== Deports ==

El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.

Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.

Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.

Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Hèrcules CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip de la '''Comunitat Valenciana''' en quant a història i títuls.

== Festes ==

*Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
*Al març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (sobretot en les ciutats de [[Valéncia]] i [[Alzira]] i les seues comarques).
*A l'abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
*A l'abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
*A l'abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
*Al juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
*A l'agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
*A l'agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
*A l'agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
*Al setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
*La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre.
* També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
*A l'octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
*A l'octubre: La ''[[mocadorada]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
*Al novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]

Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.

Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.

Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.

== Gastronomia ==
''Veja's també: '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
[[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]

La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.

El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.

==== Begudes ====
L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].

==== Dolços ====

La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.

[[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.

En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.

== Parcs naturals ==
{{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=15% |Província
!width=85% |Parcs
|-
| '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
|-
| '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
|-
| '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
|}

== Transports ==
=== carreteres ===
La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=40% |Carretera
!width=20% |Desde - Fins a
!width=40% |Poblaciones per on passa
|-
|[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
|-
|[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
|-
| [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
|-
| [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
|}
 

=== Aeroports ===
{{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, el [[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=15% |Aeroport
!width=75% |Ubicació
!width=10% |Passagers ([[2006]])
|-
| '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
|-
| '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
|-
| '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
|}
 

== Veja's també ==

*{{Portal|Comunitat Valenciana}}
*[[Denominacions de la Comunitat Valenciana]]
*[[Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]]
*[[plages de la Comunitat Valenciana]]
*[[Ports de la Comunitat Valenciana]]

== Enllaços externs ==

*[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
*[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
*[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
*[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
*[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]

== Referències ==
{{Reflist}}
{{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
{{Regne de Valéncia}}

Comunitat Valenciana

2012-06-21T10:23:07Z

Arturo:

{{Ficha d'entitat subnacional
|nom = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
|nom complet = Comunitat Valenciana o Regne de Valéncia
|país = Espanya
|unitat = [[Comunitat autònoma]]
|himne = [[Himne de la Comunitat Valenciana]]
|bandera = Senyera valenciana.png
|escut = escutregnevalencia.png
|mapa = Localisacio de la Comunitat Valenciana respecte Europa.png
|tamany_mapa = 200px
|peu_mapa = Valéncia en [[Europa]]
|capital = [[Ciutat de Valéncia|Valéncia]]
|idiomes_oficials = [[Idioma valencià|Valencià]] i [[Idioma espanyol|Espanyol]]
|coor =
|subdivisió = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Comarques de la Comunitat Valenciana|Comarques]]
|dirigents_títuls = President
|gentilici = Valencià/na
|dirigents_nom = [[Francisco Camps]] ([[PPCV]])
|superficie = 23.255 km²
|superfície_lloc = 8
|superfície_post = (4,6%)
|superfície_terra =
|superfície_auya =
|còdic ISO = VC
|entitat = [[Comunitat Autònoma]]
|camp1_nom = Consideració
|camp1 = [[Nacionalitat]]
|camp2_nom = Llengua pròpia
|camp2 = [[Idioma valencià|Valencià]]
|camp3_nom = Fundació
|camp3 = [[Taifa de Valéncia]]
|camp4_nom = Festa oficial
|camp4 = [[9 d'octubre]] ([[Dia del Regne de Valéncia]])
|població = 5.029.601
|població_lloc = 4
|població_any = 2008
|població_post = 10% aprox
|densitat = 216,28 hab/km
|densitat_post =
|tipo_superior_X =
|superior_X =
|pàgina web = http://www.gva.es
}}
{{atresusos|Valéncia (desambiguació)}}
{{destacat}}
La '''Comunitat Valenciana''' o '''Regne de Valéncia''' és una [[nacionalitat històrica]] que se conforma com a [[comunitat autònoma]] [[Espanya|espanyola]] situada a l'est de la [[Península Ibèrica]] i banyada pel [[mar Mediterràneu]]. Està dividida administrativament en les províncies d'[[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Llimita al nort en [[Catalunya]] i [[Aragó]], a l'oest en [[Castella-La Mancha]] i [[Aragó]], i al sur en la [[Regió de Múrcia]].

El territori, que coincidix en major part en l'històric ''[[Regne de Valéncia]]'', ha rebut diverses denominacions al llarc del temps: a finals del [[sigle XIX]] se coneixia com: ''Regió Valenciana''. També s'utilisen els térmens ''antic Regne de Valéncia'' i, per abreviar, ''[[Valéncia]]'', encara que este últim pot portar a confusió en la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] o en la [[província de Valéncia]].

== Història ==
{{AP|Història de la Comunitat Valenciana}}
=== Época antiga ===
[[Image:Mapa de les etnies espanyoles.png|thumb|right|200px|Els íbers en color vert.]]
[[Image:Dama d'Elig.jpg|thumb|right|200px|La [[Dama d'Elig]], la considerà millor escultura de l'art ibèric.]]
El poble autòcton preromà de la '''Comunitat Valenciana''' van ser els [[ibers]], que es dividien al seu torn en diversos grups: en la zona sur els [[contestà]]s, en el centre els [[edetan]]s, i en el nort els [[ilercavons]]. Els ibers van mantindre relacions comercials marítimes en [[Fenícia|fenicis]], [[Antiga Grècia|grecs]], i [[Cartaginés|cartaginesos]].

Després de la victòria romana en la [[Segona Guerra Púnica]] ([[202 a. C.|202 a. C.]]), tot el litoral valencià va acabar somés a l'autoritat de [[imperi Romà|Roma]]. Durant els set sigles de domini romà, els ibers se van anar integrant gradualment en la nova organisació política, econòmica i social i adquirint el llatí com a llengua; no hi ha constància de revoltes indígenes com les que va haver-hi en atres zones iberes d'[[Espanya]].

=== Época migeval ===

El [[al-andalus|domini musulmà]] de la Comunitat Valenciana es va estendre entre els [[sigle VIII|sigles VIII]] i [[sigle XIII|XIII]]; fins al [[sigle XI]] fon una zona rural, sense centres urbans importants, encara que a partir de llavors es van estendre els sistemes de regadiu i va començar a destacar [[Valéncia]] com a gran ciutat.

Entre [[1232]] i [[1245]] el rei de [[corona d'Aragó|Aragó]] [[Jaume I el Conquistador]] va conquistar els [[taifa|regnes taifa]] de ''Balansiya'' i [[Dénia]], estructurant el nou territori com un regne autònom dins de la [[Corona d'Aragó]] (el [[regne de Valéncia]]). Les parts central i sur de la província d'[[Alacant]], que van ser conquistades per la [[Corona de Castella]] en [[1244]]-[[1248]], van passar definitivament a formar part del [[Regne de Valéncia]] en [[1304]] per la [[sentència arbitral de Torrellas]]. Aixina, el regne de Valéncia, en época foral, ho conformaven dos governacions: la de [[Valéncia]] i la ''Ultra Saxonam'' ("després de Xixona", en estatus foral diferenciat, capital en [[Oriola]] i, més avant, [[Alacant]]), esta última formada pels territoris cedits per [[Castella]] en [[1304]]. Al seu torn, la governació de Valéncia es dividia administrativament en tres lloctinències: de [[Valéncia]], ''dellà Uixò'' (en capital en [[Castelló de la Plana|Castelló]]) i ''dellà [[Xúquer]]'' ("després del [[Xúquer]]", en [[Xàtiva]]).

En els [[furs de Valéncia]], l'acabat de fundar regne va tindre una série d'institucions polítiques pròpies, si be baix domini real de la [[Corona d'Aragó]]. Quant a la població, encara que va romandre la població [[mudéixar]], inicialment majoritària, es van fer repoblacions cristianes desde [[Aragó]] principalment, [[Navarra]], [[Castella]] i en la [[Governació d'Oriola]] en especial per catalans.

L'expansió mediterrànea de la [[Corona d'Aragó]] en el [[sigle XV]] va originar un periodo de prestigi econòmic, social, i cultural denominat [[Sigle d'or valencià]], que va culminar en [[1479]] en la unió en [[corona de Castella|Castella]] davall el regnat dels [[Reis Catòlics]].

=== Época moderna ===
L'arribada al poder de [[Carles I d'Espanya]] en [[1518]] va donar lloc a importants conflictes socials com les [[Germanies|revoltes de les Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Per la seua banda, el [[descobriment d'Amèrica]] va originar un desplaçament del comerç mundial cap a l'Atlàntic, provocant una disminució del pes relatiu del regne, mentres que els atacs dels [[pirata]]s [[barbaresc]]s amenaçaven contínuament la costa. La [[expulsió dels moriscs]] ([[1609]]) va afectar especialment el regne, que va vore perdre a la tercera part de la seua població.

Després dels [[decrets de Nova Planta]] en [[1707]], es van derogar els furs i les institucions del regne, creant-se una nova organisació administrativa, basada en la que existia en la [[Corona de Castella]]. Posteriorment, durant el [[sigle XVIII]] la Comunitat va viure un creiximent econòmic i demogràfic notable.

=== Época contemporànea ===

Durant el [[sigle XIX]] el territori valencià va ampliar les superfícies agrícoles, en principi relacionades en el cultiu de la vinya, l'arròs, les taronges, i l'armeler. La [[industrialisació]] fon, com en la major part de la resta d'[[Espanya]], incompleta i retardada, en excepcions com els núcleus industrials de [[Alcoy]] i [[Sagunt]]

Després de l'efímer precedent de [[cantonalisme]] valencià durant la [[Primera República Espanyola|Primera República]] ([[1873]]-[[1874]]), principalment el d'[[Alcoy]], a principis del [[sigle XX]] alguns sectors socials van començar a solicitar una certa autonomia política per a la [[Denominacions de la Comunitat Valenciana#Otras denominacions empleades|regió valenciana]]. Així mateix, durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] ([[1931]]-[[1939]]), es van redactar diverses propostes per a un [[Estatut d'Autonomia]] propi, pero cap va arribar a aprovar-se per mig de votació. No obstant, el proyecte d'estatut d'[[Esquerra Valenciana]] si que fon aplicat per [[decret]] en el [[Guerra civil Espanyola|context revolucionari]] del [[1937]], per la qual cosa no es va considerar com refrendat de cara a l'accés a l'autonomia i la [[Comunitat Valenciana]] no es va reconéixer com [[nacionalitat històrica]]; una de les reivindicacions històriques del [[nacionalisme valencià]] ha segut este reconeiximent que, després de la reforma del [[2006]], ya queda arreplegat en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|estatut d'autonomia]].

Durant el [[franquisme|tardofranquisme]] va sorgir un nou sector econòmic que va superar al sector agrícola quant a nivell d'ingressos, el [[turisme]], mentres que la [[indústria]] es desenrollava de forma considerable, principalment a través de chicotetes i mijanes empreses.

En [[1977]], durant la [[Transició Espanyola]], la '''Comunitat Valenciana''' es va constituir en una de les dèsset [[comunitats autònomes]] d'Espanya, a partir de la unió de les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló. En l'aprovació del seu [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] en [[1982]] es va adoptar un govern regional, la [[Generalitat Valenciana]]. Des de llavors han segut triats quatre [[president de la Generalitat Valenciana|presidentes de la Generalitat]], u per part del [[PSPV-PSOE]] ([[1982]]-[[1995]]) i tres per part del [[PPCV]] ([[1995]]-actualitat). En [[2006]] es va aprovar la Llei Orgànica 1/[[2006]], que reforma l'[[Estatut d'Autonomia de 1982]].

== Govern i administració autonòmics ==

La '''Comunitat Valenciana''' està definida com [[nacionalitat històrica]] en el seu Estatut d'Autonomia,<ref name="Nacionalidad">[http://www.rlgv.gva.es/almacenes/resultados/index.htm?no_cache=1&L=0&user_rlgv_pi_search_page%5BlstUIDs%5D=25&user_rlgv_pi_search_page%5BuidDisp%5D=25 Artícul 1] de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana.</ref> A l'ampar de lo que dispon l'artícul segon de la Constitució Espanyola:
{{cita|1. El pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en Comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la Nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución Española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunitat Valenciana.}}

El conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat constituïx la [[Generalitat Valenciana]]. Formen part de la Generalitat: les [[Corts Valencianes]] o "Corts", el [[president de la Generalitat Valenciana|President]] i el [[Govern Valencià]] o "Consell".

El president de la [[Generalitat Valenciana]] és al seu torn el president del [[Govern valencià]].

La potestat llegislativa dins de la Comunitat, en matèries de la seua competència, correspon a les [[Corts Valencianes]], que representen al poble valencià a través dels seus 99 parlamentaris.

== Divisió administrativa ==

La '''Comunitat Valenciana''' està formada per les províncies de [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]] i [[província de Valéncia|Valéncia]]. Cada una d'elles és una entitat en personalitat jurídica pròpia i conta en autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i administració autònoma de cada una de les tres províncies està encomanat a la seua diputació provincial, que té caràcter representatiu.

Cada província està formada per municipis, que són entitats en personalitat jurídica plena. Fruïxen també d'autonomia en la gestió dels seus interessos, el seu govern i administració correspon als ajuntaments. Els ajuntaments poden crear [[mancomunitat]]s per a la prestació o gestió més eficient de servicis propis municipals.

Encara que el comarcalisme ha segut una forma d'estructura tradicional de la '''Comunitat Valenciana''', les comarques actuals són modernes, fruit d'un intens i també conflictiu debat que va començar en els [[anys 1960]]. L'estructura actual fon aprovada pel decret del [[6 de juny]] de [[1989]] del govern de la [[Generalitat Valenciana]]. En esta norma s'establien tres categories de Demarcacions territorials homologades.
Aixina, la primera categoria de DTH seria el municipi; la segona, la comarca; i la tercera, la província. Cal dir que este decret no aporta la definició de comarca, ni tampoc otorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, deixant estos aspectes a la llibertat de decisió dels municipis que vullguen crear [[mancomunitat]]s, podent superar la denominacions comarcals, encara que no les provincials.

:''Veja artículs principals:''
* [[Comarques de la Comunitat Valenciana]]
* [[Història de les comarques valencianes]]
* [[:Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana|Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]].

== Geografia ==
{{AP|Geografia de la Comunitat Valenciana}}
=== Cartografia ===

=== Relleu ===

Ve configurat per les montanyes del nort, que pertanyen al [[Sistema Ibèric]], les serres meridionals del [[Sistema Bètic]] i les serres, altiplans i planes centrals. En el [[Maestrat]] es troba la montanya més emblemàtica de la comunitat, el [[Penyagolosa]], de 1.813 metros d'altura, considerada popularment com la més elevada, pero este honor en realitat li correspon al [[Cerro Calderon]], en el [[Racó d'Ademús]], que ascendix fins als 1.839 metros; també en este enclave valencià trobem el [[Esparver]] (1.747 m), [[La Creu dels Tres Regnes]] (1.555 m) i la [[Tortajada]] (1.541 m). Un atre pic de més de 1.500 metros ho trobem en terres de [[la Marina]] (nort d'Alacant): el [[Aitana]] (1.558 m).

El litoral alterna penya-segats com la [[Serra d'Irta]] o els de la [[La Vila Joyosa]] en aiguamolls i marenys, com per eixemple la [[Ribera de Cabanes]], [[l'Albufereta d'Oropesa]], les Albuferes de [[parc Natural de l'Albufera|Valéncia]] i [[Albufera d'Elig|Elig]], les llacunes de [[Torrevella]] i [[Mata]], transformades en [[salines]], o la [[marjal de Pego]]; grans cordons de plages d'arena, des de [[Benicàssim]] fins a [[Almenara (Castelló)|Almenara]], des de [[Puçol]] fins a la Marina i importants formacions de dunes com [[El Saler]] de [[Valéncia]] o les de [[Guardamar]].

=== Clima ===
La Comunitat Valenciana esta banyada en tota la seua costa pel [[Mar Mediterràneu]] del que rep el nom el seu clima, que a la Comunitat Valenciana sol ser suau, sobretot en la costa. No obstant, no en tot el territori es dóna el mateix tipos de [[clima mediterràneu]], de manera que trobem:

* '''[[Clima mediterràneu típic]]''': s'estén per tot el litoral nort i centre de la Comunitat, té hiverns no molt frets a causa de la característica suavisadora de temperatura que fa el mar, els estius són llargs prou secs i calorosos, en màximes entorn dels 30ºC; respecte a precipitacions es concentren a la primavera i autumne, en riscs de gota freda en esta última estació. Les ciutats representatives d'este clima són [[Castelló]], [[Gandia]], [[Torrent]], [[Sagunt]] i [[Valéncia]].

* '''[[Clima mediterràneu continentalisalisat]]''': és un clima de transició entre el [[clima continental|continental]] i el mediterràneu típic, propi de l'interior de la [[Península Ibèrica]]. Els hiverns són frets, els estius són més càlits que en el clima mediterràneu típic en temperatures màximes que en algunes zones conseguixen els 35ºC, i les precipitacions també escasses pero millor distribuïdes al llarc de l'any, a l'hivern poden ser en forma de neu. Les ciutats representatives d'este clima són [[Requena]] i [[Villena]], i en menor grau [[Alcoy]], [[Elda]] i [[Xàtiva]].

* '''[[Clima mediterràneu sec]]''': es donen des del nort de la província d'[[Alacant]] fins a l'extrem sur llimitant en la regió de [[Múrcia]], les temperatures són molt càlides a l'estiu i a l'hivern són molt suaus 10 a 13 ºC. Les precipitacions són molt escasses: conforme nos dirigim cap al sur de la província d'Alacant apareix un clima més aïna àrit en hiverns molt suaus entorn dels 12ºC, en estius molt llarcs, molt secs i molt calorosos en temperatures màximes de més de 30ºC, les escasíssimes precipitacions que cauen solen donar-se en les estacions de transició (autumne i primavera). Les ciutats més representatives d'este clima són [[Alacan]]t, [[Benidorm]], [[Elig]], [[Oriola]] i [[Torrevella]].

* '''[[Clima de montanya]]''': es dòna en les zones més altes de la Comunitat, junt en el mediterràneu continentalisat. El clima de montanya es rig per l'altitut, factor que influïx en la temperatura i les precipitacions. Estes solen ser més abundants i en forma de neu durant l'hivern. Una ciutat representativa d'este clima és [[Morella]].

=== Hidrografia ===
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=35% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principales rius valencians

|-bgcolor=#efefef
!width=50% |Riu
!width=10% |Llongitut (km)
!width=10% |Conca (icm)
!width=15% |Cabal mig (m³/s)<ref>''Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Masia de Mompó; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Presa de Vilamarchant; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Vinalopó'', Santa Eulàlia; ''Palancia'', Presa de Basal; ''Serpis'', Beniarrés</ref>
!width=15% |Caudal màxim (m³/s)<ref>''Cabal estimat en la màxima creixcuda històrica. Punt d'aforament'': ''Xúquer'', Alzira; ''Segura'', Oriola; ''Túria'', Valéncia; ''Millars'', Presa de Vilarreal; ''Palància'', Sagunt; ''Serpis'', Lorcha</ref>

|-
|[[Xúquer]]||align=right|498||align=right|21.578||align=right|49,22||align=right|16.000||
|-
|[[riu Segura|Segura]]||align=right|325||align=right|19.525||align=right|21,59||align=right|2.000||
|-
|[[Túria]]||align=right|280||align=right|6.394||align=right|14,75||align=right|3.700||
|-
|[[Millars]]||align=right|156||align=right|4.028||align=right|9,06||align=right|3.000||
|-
|[[Vinalopó]]||align=right|81||align=right|1.692||align=right|0,85||align=right| - ||
|-
|[[Palància]]||align=right|85||align=right|911||align=right|0,20||align=right|900||
|-
|[[Serpis]]||align=right|75||align=right|753||align=right|2,59||align=right|770||
|-
|}

Entre els rius [[alòcton]]s, naixcuts fora del territori valencià, cabria destacar a dos com els més importants, el [[riu Segura|Segura]], de 325 km, que naix en [[Font Segura]] ([[província de Jaén (Espanya)|Jaén]]) i el [[Xúquer]], de 498 km, que naix en ''[[Ojuelos de Valdeminguete]]'', ([[província de Conca|Conca]]). També destaquen, encara que en una conca més reduïda, el [[Millars]], de 156 km, que naix en la [[Serra de Gúdar]] ([[província de Terol|Terol]]) i el [[Túria]], de 280 km, que naix en la ''[[Muela de San Juan]]'', en les [[Serra d'Albarrasí|serres d'Albarrasí]] ([[província de Terol|Terol]]) i que desemboca a [[Valéncia]]. Excepte el [[Segura]], que naix en les [[Serress Bètiques]], els atres rius ho fan en el [[Sistema Ibèric]].

Estos rius tenen un cabal permanent, si be són acusats els estages i molt temides les seues creixcudes de l'autumne que causen [[inundacions]] en les seues planes aluvials (de nort a sur: la ''Plana'', la ''Horta'', la ''Ribera'' i la ''Vega''). Patixen un intensíssim aprofitament hídric per mig de preses que deriven les seues aigües per al consum humà, industrial, turístic i sobretot agrícola, sent la base dels pròspers regadius valencians.

Els rius autòctons es caracterisen per ser rius curts, de llit irregular i escàs, conques chicotetes i gran desnivell en el seu recorregut, al nàixer en les serres pròximes a la costa. Solen presentar grans [[estiage]]s, quedant el llit completament sec, i forts creixcudes.

Al nort estan els rius [[Sénia]], limítrof en [[Catalunya]], el [[Cérvol]] i el [[Cervera]]. Naixen en el [[Sistema Ibèric]] i el seu cabal és escàs i aprofitat per al regadiu.

En la plana litoral del [[golf de Valéncia]] aboquen les seues aigües el [[Palància]], el [[Serpis]], este últim denominat també riu d'[[Alcoy]], i els chicotets rius [[riu Girona|Girona]] i [[Gorgos]] o [[Xaló]]. Tots estos rius, junt en el [[Túria]] i al [[Xúquer]], conformen la major plana aluvial del territori valencià. El [[Xúquer]] servix de divisòria entre els sistemes
[[Ibèric]] i [[Bètic]] i cal destacar alguns dels seus afluents com a rius autòctons: el [[riu Magre]] i el [[riu Albaida]] en el [[Canyoles]] i el [[Clariano]]. També són d'importància la [[Rambla de la Viuda]], afluent del [[Millars]], i la [[Rambla Castellarda]], afluent del Túria.

Al sur del masís [[Serra Penibètica|penibètic]] els rius són de cabal molt escàs, llit habitualment sec i presenten llits amplis i pedregosos. Destaquen el [[Riu Algal|Algar]], el [[Amadorio]], el [[Monnegre]], la [[Rambla de las Ovejas]], que desemboca a [[Alacant]] i el [[Vinalopó]], en el seu afluent el [[Tarafa]].

Un cas especial de riu autòcton és el [[Bergantes]], que naix prop de la ciutat de [[Morella]] en la zona nort-oest de la [[província de Castelló]] i desemboca en el [[Guadalupe]], que és un afluent del [[Ebre]].

== Demografia ==
{{AP|Demografia de la Comunitat Valenciana}}
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=1 width=25% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Municipios en més de 50.000 habitants (2008)<ref>''Font:'' INE [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. (01-01-2008). Real Decret 1683/2007 begin_of_the_skype_highlighting 1683/2007 end_of_the_skype_highlighting, de 14 de decembre [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0]</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=5% |Posición
!width=85% |Municipio
!width=10% |Población
|-
|1ª||align=left|'''[[Valéncia]]||align=right|807.200
|-
|2ª||align=left|'''[[Alacant]]||align=right|331.750
|-
|3ª||align=left|'''[[Elig]]||align=right|228.348
|-
|4ª||align=left|'''[[Castelló de la Plana|Castelló]]||align=right|177.924
|-
|5ª||align=left|'''[[Torrevella]]||align=right|101.381
|-
|6ª||align=left|'''[[Orihuela]]||align=right|84.626
|-
|7ª||align=left|'''[[Gandia]]||align=right|79.958
|-
|8ª||align=left|'''[[Torrent (Valéncia)|Torrent]]||align=right|76.927
|-
|9ª||align=left|'''[[Benidorm]]||align=right|70.280
|-
|10ª||align=left|'''[[Sagunt]]||align=right|65.821
|-
|11ª||align=left|'''[[Paterna]]||align=right|61.941
|-
|12ª||align=left|'''[[Alcoy]]||align=right|61.698
|-
|13ª||align=left|'''[[Elda]]||align=right|55.174
|-
|14ª||align=left|'''[[Sant Vicent del Raspeig]]||align=right|51.507
|-
|15ª||align=left|'''[[Vila-real]]||align=right|50.626
|}
La '''Comunitat Valenciana''' és, en 5.029.601 habitants ([[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]] [[2008]]),<ref>[http://www.ine.es/prensa/np503.Pdf Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|Institut Nacional d'Estadística]].</ref> la quarta comunitat autònoma d'[[Espanya]] per població, i representa el 10,90% de la població nacional.

Tradicionalment, La població valenciana es concentrava en localitats i zones de cultiu a la ribera dels rius més importants ([[Xúquer]], [[Túria]], [[Segura]], [[Vinalopó]]), aixina com en poblacions costaneres importants en ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, [[Sagunt]] o [[Dénia]], durant gran part de la seua història, [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Xàtiva]], [[Oriola]], [[Elig]], [[Gandia]], o [[Vila-real (Castelló)|Vilarreal]] i, més recentment, [[Alzira]] i [[Castelló de la Plana]].

D'esta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de [[regadiu]], es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sur, i menor en les comarques del nort i de l'interior. També va afectar la demografia (i és potser l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el [[sigle XX]] en ciutats no costaneres com [[Alcoy]], [[Ontinyent]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Villena]], i [[el Vall d'Uxó]].

En els últims anys, s'ha accentuat la concentració de les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-se [[Torrent]], [[Mislata]], [[Paterna]], [[Burjassot]], [[Sant Vicent del Raspeig]], etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Aixina, poblacions tradicionalment chicotetes (com per eixemple [[Benidorm]] o [[Torrevella]]) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions estacionals generades pel [[turisme]].

Podríem dir, per tant, que la demografia valenciana és hui en dia clarament i majoritàriament urbana, en gran influència de migracions a causa del turisme i migracions estacionals de segona residència, i en una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.

{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:White;"|Evolución demogràfica de la Comunitat Valenciana i percentage respecte al total nacional<ref>Font: [[Població de fet]] segons el [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. Senyes disponibles en [http://www.ine.es/revistas/cifraine/cifine3.Pdf INE. Cens de 1857,] [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Evoluci%C3%B3n_Poblaci%C3%B3n_Provincias_Espa%C3%B1a_1787_-_1900.Pdf Població d'Espanya per províncies des de 1787 a 1900,] [http://www.Ine.es/inebase2/llegir.jsp?L=0&divi=DPOH&his=0 Series de població de fet a Espanya des de 1900 a 1991,] i [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població d'Espanya des de 1996.]</ref>
|-
! !! [[1857]] !! [[1887]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]]
|-
| Població ||align=center| 1.246.485 ||align=center| 1.459.465 ||align=center| 1.587.533|| align=center|1.704.127|| align=center| 1.745.514|| align=center|1.896.738|| align=center| 2.176.670||align=center|2.307.068
|-
| Percentage ||align=center|8,06% ||align=center|8,31%||align=center|8,53%|| align=center|8,52% || align=center|8,16%|| align=center|8,01%|| align=center| 8,37%|| align=center| 8,20%
|-
! !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2008]]
|-
| Població || align=center| 2.480.879|| align=center| 3.073.255|| align=center| 3.646.765|| align=center|3.923.841|| align=center|4.009.329|| align=center| 4.202.608|| align=center| 4.806.908||align=center| 5.029.601

|-
| Percentage || align=center| 8,11%||align=center|9,05% || align=center| 9,66%|| align=center|9,95%|| align=center|10,11% || align=center|10,22%|| align=center|10,75% ||align=center|10,90%
|}

== Economia ==

{{AP|Economia de la Comunitat Valenciana}}

La '''Comunitat Valenciana''' conforma un territori allargat, en una orografia abrupta i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la conexió en Europa, be per via marítima a través del [[Mediterràneu]], o be per via terrestre a través de [[Catalunya]]. En un clima mediterràneu i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del territori valencià són escassos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i este desequilibri és especialment greu en les comarques valencianes del sur, que es resol de moment en restriccions i en l'explotació d'aqüífers subterràneus.

L'any [[2002]] la '''Comunitat Valenciana''' va generar el 10'5% del [[PIB]] estatal i el 12% dels seus [[exportació|exportacions]]. En recursos humans, la taxa de [[desocupació]] se situava en el 10'5%, sent major en les dones, i la [[taxa d'activitat]] va conseguir l'any [[2002]] el 56'8%. El model [[empresa]]rial valencià característic són les [[PIME]]s, principalment de tipo familar, encara que hi ha algunes [[multinacional]]s. A pesar de la crisis econòmica patida entre [[1973]] i [[1985]], actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, en un 12%.

== Llengua ==
{{AP|Idioma valencià}}
{{AP|Castellà de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Extensió del valencià.png|200px|thumb|right|[[predomini llingüístic|Predominis llingüístics]], valencià (vert), i castellà (groc).]]
En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha dos llengües d'ampli us i coneiximent entre la població autòctona: el '''[[valencià]]''' i el '''[[castellà]]''', declarades com a idiomes oficials segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]]. El [[valencià]] està considerat com [[llengua pròpia]], si be el [[castellà]] és la llengua utilisada per la major part de la població. Les dos en important presència en els mijos de comunicació i en una àmplia tradició lliterària i cultural. En la Comunitat Valenciana hi ha dos [[predomini llingüístic|predominis llingüístics]] oficials territorialment per al castellà i el valencià, definides per la [[Llei d'us i ensenyança del valencià]], basant-se en la distribució llingüística del [[sigle XIX]].

El predomini '''[[castellà]]''' es concentra bàsicament en una franja interior central i occidental, i un [[enclavament]] en l'extrem sur, comprenent en ella el 25% del territori i en la que residixen el 13% de la població. En el dit territori s'utilisen unes variants dialectals que són la [[Dialecte churro|churra]] i la [[Dialecte murcià|murciana]], si be esta última no està consensuada per tots els llingüistes degut a les diferències dialectals de la [[Vega Baixa del Segura]] i [[Villena]] en la zona oriental de [[regió de Múrcia|Múrcia]]. El [[valencià]] té en esta zona un grau de coneiximent llimitat.

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=40% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:10px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|"Quina llengua utilisa en casa?" Sondeig de la Generalitat en la zona de predomini llingüístic oficial valencià<ref name = "sies">''Font:'' [http://www.Cult.Gva.es/sies Servici d'Investigació i Estudis Sociolingüístics], [http://www.cult.gva.es/sies/desplegable/desp_interactiu/llibre.html], de la Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana. Enquesta de [[juny]] del [[2005]] on es pregunta a 6.666 persones "Quina llengua és la que utilisa en casa?".</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=10% |Us
!width=10% |Castellà
!width=10% |Valencià
|-
| Sempre
| 48,1%
| 32,6%
|-
| Generalment
| 4,4%
| 2,5%
|-
| Més que l'atra llengua
| 2,0%
| 1,3%
|-
| Indistintament
| colspan=2 | 6,2%
|-
| atres idiomes
| colspan=2 | 2,9%
|}

El predomini '''[[valencià]]''' es concentra en la costa i comarques contigües, comprén un 75% del territori i en ella residix el 87% de la població. En esta àrea, el 36,4% de la població afirma utilisar-ho preferentment en la llar, segons un sondeig del [[2005]], enfront d'un 54,5% que usa preferentment el [[castellà]].<ref name = "sies"/> Per zones, l'us del [[valencià]] en la llar és predominant en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, mentres que el castellà ho és en les grans concentracions urbanes. El castellà que es parla en esta àrea és en poques paraules un estàndart en alguns trets fonètics i lèxics propis o influenciats pel valencià.

Quant al coneiximent del [[valencià]], i per al conjunt de la '''Comunitat Valenciana''', el 76% de la població afirma entendre-ho, el 53% ser capaç de parlar-ho, i el 25% saber escriure-ho, segons el mateix sondeig.

D'atra banda, sobre atres llengües existents, està la [[llengua de signes valenciana]], utilisada per i per a les [[sordera|persones sordes]], que també rep especial tracte i protecció per part de l'Administració Pública.

Finalment, a causa de la recent [[immigració en Espanya|immigració]] hi ha també parlants minoritaris d'idiomes com [[idioma anglés|anglés]], [[idioma rumà|rumà]], [[idioma àrap|àrap]], [[idioma francés|francés]], [[idioma alemà|alemà]] i el [[Idioma chinenc|chinenc]] en la seua varietat [[idioma wu|wu]]. D'entre estos, destaquen l'[[anglés]], que té un us important en la costa de la [[província d'Alacant]] (on hi ha una gran concentració de residents britànics), i el [[rumà]], molt utilisat en la [[província de Castelló]].

== Símbols ==
{{VT|Simbologia de la Comunitat Valenciana}}
[[Image:Escut_de_la_Comunitat_Valenciana.png|150px|right|thumb|Labra heràldica de les armes tradicionals de la corona d'Aragó timbrades en l'emblema de Pere el Cerimoniós en el pòrtic de les [[Torres de Serrans]]. Este conjunt fon adoptat com a emblema oficial de la Comunitat Valenciana des del seu primer Estatut d'autonomia en 1982.]]
La [[Bandera de la Comunitat Valenciana|bandera]], l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|himne]], l'escut d'armes o emblema i l'estandart són els símbols oficials de la Comunitat Valenciana i del seu Govern<ref>[http://www.cepc.es/include_mav/getfile.asp?IdFileImage=567 Els símbols de les comunitats autònomes. Dossier del Consell d'Estudis Polítics i Constitucionals].</ref> segons va establir la Llei 5/1982, d'1 de juliol, del seu primer [[Estatut d'Autonomia]].

La bandera valenciana, també coneguda com la ''[[senyera coronada valenciana|Real Senyera o Senyera Coronada]]'', tradicional de la ciutat de [[Valéncia]] des de l'edat mijana i de la que es conserva un eixemplar en el [[Museu Històric Municipal de Valéncia|Museu de l'Ajuntament]], està composta per les quatre barres roges sobre fons groc de la [[corona d'Aragó]], a la que se superpon una franja blava junt en l'asta, decorada en una representació parcial d'una corona real oberta, en diadema, florons i pedres precioses.

L' [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana|Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] és l'Himne de l'[[Exposició Regional de 1909]], en la composició del qual s'inclou l'antic [[himne de la Ciutat de Valéncia]] del [[sigle XVI]].

L'emblema de la [[Generalitat Valenciana]] es constituïx en l'heràldica del Rei [[Pere el Cerimoniós]], representativa de l'històric [[Regne de Valéncia]], l'escut del qual és inclinat cap a la dreta, d'or, en quatre pals de [[gules]].

L'estandart, també representatiu de la ''Generalitat'', inclou l'emblema sobre un fondo de color carmesí, ribetejat d'or.

Entre atres símbols no oficials utilisats en diferents nivells de la societat valenciana, es troben les representacions de les figures animals heràldiques de [[Lo Rat Penat]] i del drac-alat, junt en els símbols tradicionals de la [[Corona d'Aragó]], o la música de la [[moixaranga]].

El crit d'[[Amunt Valéncia]]! Fon promogut durant els últim anys de la década dels anys cinquanta, després de les tràgiques inundacions que va patir part de la regió l'any [[1957]].

== Deports ==

El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la [[pilota valenciana]], i hi ha una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport es practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un ''[[trinquet]]''. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint l'àrea de joc, i un o dos ''marchadors'' arrepleguen les apostes que fan per l'equip de ''blaus'' (blaus) o pel de ''rojos'', els únics colors utilisats en la indumentària dels ''pilotaris''. La importància que se li dòna a este deport és tal que des de fa diversos en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.

Un atre dels deports més característics és la [[colombicultura]], o coloms deportius, que es va començar a practicar especialment a partir dels [[Década de 1920|anys 20]] del [[sigle XX]], estenent-se per tot el país, del que s'entrena una raça pròpia de colom, el [[paput valencià]]. El [[motociclisme]] és una atra de les pràctiques tradicionals considerades com deportives, del que es dispon del [[Circuit de Chest]] on es disputa el ''Gran Premi de la Comunitat Valenciana''. També és tradicional el joc de la [[petanca]], sobretot en les zones rurals.

Ademés del [[Circuit de Chest]] posseïx el [[Circuit urbà de Valéncia|Circuit Urbà de Valéncia]], en el que es disputa el Gran Premi d'Europa Telefònica de [[Fòrmula 1]] i carreres de [[GP2]], entre atres, des de l'any [[2008]]. Este circuit és semipermanent, utilisa els carrers al voltant de la zona del port, també inclou alguns carrers dissenyats exclusivament per al mateix.

Pel que fa als deports de masses, hi ha equips importants de fútbol, principalment el [[Valéncia CF]], [[Vilarreal CF]], [[Hèrcules CF]], [[Llevant UD]] (club decà de la''' Comunitat Valenciana''', fundat en [[1909]]), Burjassot CF , [[Elig CF]], [[CD Castelló]], [[Alacant CF]], i [[CD Alcoyà]]. Atres dels deports olímpics en qué es destaca és en el [[basquetbol]], en els equips [[Valencia Basket Club]] i [[Club Basquetbol Lucentum Alacant|Lucentum Alacant]]. El deport olímpic més important dels equips femenins és el [[handbol]], del que es van collir importants i numerosos títuls, en equips com [[BM Altea]] o el desaparegut [[Calpisa Alacant]], i en la divisió d'honor estatal del qual, actualment més de la mitat dels clubs femenins són valencians. De tots estos equips, el [[Valéncia CF]] és l'equip més conegut de la Comunitat Valenciana, ya que ha segut el que més títuls ha guanyat i és considerat per tots com el primer equip de la '''Comunitat Valenciana''' en quant a història i títuls.

== Festes ==

*Febrer: A finals de febrer o principi de març (sobre el tercer Domingo de Pasqua), se celebren les [[Festes de la Magdalena]], en [[Castelló de la Plana]].
*Al març: Les [[Falles]] en honor a [[Sant Josep]] el [[19 de març]] (sobretot en les ciutats de [[Valéncia]] i [[Alzira]] i les seues comarques).
*A l'abril: En tots els municipis valencians: festes de [[Semana Santa]] i el dilluns de [[Pasqua]], moment en qué és tradicional per a alçar al vol una cometa (''envolar l'estel''), i menjar-se la ''Mona de Pasqua''.
*A l'abril: A finals de mes se celebren les festes de [[Moros i Cristians]]: de [[Alcoy]], en el [[Vall d'Albaida]], en [[La Vila Joyosa]] (''el desembarc''), en el [[comtat]], en les comarques del [[Vinalopó]] i de la [[Horta Sur]], etc.
*A l'abril: Festes i representacions, en diversos pobles i ciutats, de [[Sant Vicent Ferrer]], patró valencià, així com escenificacions del [[Tractat de Torrella]].
*Al juny: [[Fogueres de Sant Joan]], en [[Alacant]] del 20 al 24 de juny.
*A l'agost: [[Misteri d'Elig]], durant el dia de l'Assunció de la Mare de Deu, el [[14 d'agost]].
*A l'agost: La ''Tomatina'' de [[Bunyol]] l'últim dimecres d'agost.
*A l'agost: [[La Cordà|La Cordà de Paterna]] a finals d'agost.
*Al setembre: Les [[Festes de la Mare de Deu de la Salut d'Algemesí]], a principis de setembre, i [[Semana Taurina d'Algemesí|la Semana Taurina]] a finals del mateix mes.
*La ''Festa de la Verema'' de [[Requena]] i [[Utiel]] a finals d'agost o principis de setembre.
* També són populars les festes en qué el bou és el protagoniste (''bous al carrer'', ''bou embolat'', etc.), sobretot en les comarques de l'interior, sent les més conegudes els ''bous a la mar'' en [[Dénia]], el ''torico de la corda'' en [[Chiva]], o les festes de [[Sogorp]].
*A l'octubre: La Fira i Festes de ''[[Gandia]]'' (3 d'octubre), tradicionalment anuncia el seu escomençament el tio de la porra. Es pot fruir allí d'un mercat renaixentiste, representacions de la família Borja, fruir de la gastronomia en la plaça "del mosset", actuacions artístiques a peu de carrer en tot el centre històric i de les atraccions en el recint firal.
*A l'octubre: La ''[[mocadorada]]'', en la Ciutat de [[Valéncia]] i contornada, que té lloc cada [[9 d'octubre]], dia de [[Sant Donís]], i dia de la '''Comunitat Valenciana'''.
*Al novembre: La Fira de Tots Sants, en [[Cocentaina]] i que té lloc cada any entorn de l'1 de novembre. Es tracta d'una de les fires més importants de la '''comunitat valenciana''' l'orige del qual es remonta a l'any [[1346]]

Les bandes de música són una gran tradició valenciana, ya que en quasi tots els seus pobles i ciutats existix almenys una d'estes agrupacions musicals, arribant alguns a tindre fins a tres. Moltes d'estes bandes tenen un prestigi i qualitat musical reconeguts a nivell internacional, arribant a contar moltes d'elles en més de 125 músics d'alt nivell. La seua participació en les festes de les diferents localitats, com en les [[Falles]] o [[Moros i Cristians]], en els seus típiques marches mores, donen el toc musical característic de les festes valencianes.

Una característica, present en la pràctica majoria de les celebracions en tots els racons de la comunitat és l'us extensiu de la pólvora, utilisada tant en les festes oficials ([[mascletà]], trabucs dels [[moros i cristians]], [[cordà]] i [[traca|traques]].) com en els acontenyiments de qualsevol tipos: batejos, bodes, comunions, carreres motociclistes, etc.

Les festes de moltes localitats de la '''Comunitat Valenciana''' se centren en la solta de bous i vaquetes per un recint tancat en barreres, que comprén els carrers més cèntrics del poble o ciutat. Les caps són torejades pels mossos, que efectuen retalls, esquivaments, etc.. És també característic el [[bou embolat]], que consistix a colocar unes boles d'estopa encesa per mig de l'ocupació d'uns ferros cridats aparells, que es coloquen en les astes de l'animal. Estes festes taurines atrauen gran quantitat de gent de les poblacions pròximes i el seu ambient és de gran sarau.

== Gastronomia ==
''Veja's també: '''[[:Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana|Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]''' ''
[[Image:Vins en denominacio dorige valencians.png|thumb|right|200px|Vins en denominació d'Orige valencians]]

La [[gastronomia]] valenciana és de gran varietat, encara que els seus plats més internacionals són d'arrosos, el més conegut dels quals és la [[paella]]. L'arròs és ingredient bàsic de molts dels seus plats típics, com l'[[arròs a banda]], el [[arròs a la pedrera]], [[arròs negre]], [[arròs en costra]], [[arròs caldós]], [[arròs al forn]], [[arròs a la caçola]], entre atres. També la [[fideuada]] (''fideuà''), el ''olla'' i la ''coca de pimentó i tomaca'' solen estar present en la seua gastronomia.

El clima mediterràneu valencià favorix el cultiu de cítrics i hortalices, sent molt important el cultiu de la [[taronja]], una de les fruites típiques de l'agricultura valenciana.

==== Begudes ====
L'[[orchata de chufa]], el núcleu tradicional d'elaboració de la qual és [[Alboraya]], és una beguda típica, acompanyada en ''fartons''. També és tradicional la producció de [[café licor]] (típic de [[Alcoy]]), i la [[mistela]] (en la [[Marina Baixa]] i la [[Foya de Bunyol]]).L' ''esòfac'', licor a base d'herbes de la [[Serra de Mariola]].

==== Dolços ====

La gran majoria de dolços té el seu orige en l'época àrap, alguns són famosos internacionalment hui en dia, atres són elements importants de celebracions festives locals. ''Pasticets'' d'armela o de moniato p.ex.

[[Xixona]] és el lloc de fabricació tradicional del [[torró]], aliment molt consumit en Nadal a [[Espanya]] i en la resta del món hispà. Actualment també es fabriquen atres dolços nadalencs, com a mantecades o massapans.

En [[Xàtiva]], s'elabora el famós ''Arnadí'', postres elaborades en carabassa. En El [[Vall d'Albaida]] són típiques les ''fogases'' i ''mones'', sent les més conegudes les d'[[Alberic]]. En [[Oriola]] i la seua comarca estan les ''almojàbenes'', i en [[Alcoy]] les ''confits''. [[La Vila Joyosa]] té una important tradició de ''chocolates''.

== Parcs naturals ==
{{AP|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana}}
En la '''Comunitat Valenciana''' hi ha declarats els següents parcs naturals:

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=15% |Província
!width=85% |Parcs
|-
| '''[[província d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|[[Carrascar de la Font Roja]] · [[El Fondo]] · [[Llacunes de la Mata i Torrevella]] · [[masís de Montgó]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Penyal d'Ifach]] · [[Salines de Santa Pola]] · [[parc natural de la Serra Gelada|Serra Gelada]] · [[Serra de Mariola]]
|-
| '''[[província de Castelló|Castelló]]''' || align=left|[[Desert de les Palmes]] · [[Prat de Cabanes-Torreblanca]] · [[Serra Calderona]] · [[Serra d'Espadà]] · [[Serra d'Irta]] · [[parc natural de les Illes Columbretes|Illes Columbretes]] · [[Tinença de Benifasar]] · [[parc Natural del Penyagolosa]]
|-
| '''[[província de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|[[L'Albufera]] · [[Marjal de Pego-Oliva]] · [[Sierra Calderona]] · [[Serra de Mariola]] · [[parc natural de les Falçs del riu Cabriel|Falçs del Cabriel]] · [[parc Natural de Chera-Sot de Chera]] · [[parc natural del Túria]] · [[parc Natural de la la Pobla de Sant Miquel]]
|}

== Transports ==
=== carreteres ===
La principal carretera de la '''Comunitat Valenciana''' és la [[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterrànea]] (AP-7/) que unix les tres capitals provincials i atres poblacions d'importància. Atres vies d'importància són les que comuniquen [[Valéncia]] en [[Madrit]], [[Alacant]] en [[Madrit]], [[Valéncia]] en [[Albacete]], i [[Alacant]] en [[Valéncia]] per l'interior, la crida ''[[Autovia Central]]'', que passa per [[Alcoy]] i [[Xàtiva]].

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Principals carreteres de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=40% |Carretera
!width=20% |Desde - Fins a
!width=40% |Poblaciones per on passa
|-
|[[Autovia del Mediterràneu|Autovia]]-[[Autopista del Mediterràneu]] || El Jonc - Màlaga || align=left|Pobla Tornesa, Castelló, Sagunt, Valéncia, Alzira, Gandia, Benidorm, Alacant, Elig, Oriola i Torrevella
|-
|[[Autovia De l'Est]] || Madrit - Valéncia || align=left|Utiel, Requena, Bunyol, Chiva, Chest i Valéncia
|-
| [[Autovia d'Alacant]] || Honrubia - Alacant || align=left|Villena, Sax, Elda-Petrer, Novelda, Alacant
|-
| [[Autovia Mudéixar]] || França - Sagunt || align=left|Sagunt, Sogorp i Viver
|}
 

=== Aeroports ===
{{AP|Aeroports de la Comunitat Valenciana}}
La '''Comunitat Valenciana''' conta en dos aeroports, el [[aeroport d'Alacant|de l'Altet]] ([[Alacant]]) i [[Aeroport de Valéncia|el de Manises]] ([[Valéncia]]), que van sumar 13.862.833 passagers en [[2006]]. Hi ha un tercer, el [[Aeroport de Castelló]], en la [[província de Castelló]].

{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=90% style="float:left; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:White;"|Aeropuertos de la Comunitat Valenciana

|-bgcolor=#efefef
!width=15% |Aeroport
!width=75% |Ubicació
!width=10% |Passagers ([[2006]])
|-
| '''[[Aeroport d'Alacant|Alacant]]''' || align=left|9 km d'[[Alacant]], en el terme municipal d'[[Elig]], en la N-332 entre Alacant i Santa Pola || align=left|8.893.720
|-
| '''[[Aeroport de Valéncia|Valéncia]]''' || align=left|8 km de [[Valéncia]], en els termes municipals de [[Manises]] i [[Quart de Poblet]], en l'Autovia || align=left|4.969.113
|-
| '''[[Aeroport de Castelló|Castelló]]''' || align=left|En fase de construcció en les voltants de Vilanova d'Alcolea|| -
|}
 

== Veja's també ==

*{{Portal|Comunitat Valenciana}}
*[[Denominacions de la Comunitat Valenciana]]
*[[Llista de municipis de la Comunitat Valenciana]]
*[[plages de la Comunitat Valenciana]]
*[[Ports de la Comunitat Valenciana]]

== Enllaços externs ==

*[http://www.gva.es Web oficial de la Generalitat Valenciana]
*[http://www.comunitatvalenciana.com Web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana]
*[http://www.ladipu.com Diputació d'Alacant]
*[http://www.dipcas.es Diputació de Castelló]
*[http://www.dva.gva.es Diputació de Valéncia]
*[http://ive.infocentre.gva.es Institut Valencià d'Estadística]

== Referències ==
{{Reflist}}
{{traduït de|es|Comunidad_Valenciana}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
{{Regne de Valéncia}}

Discussió:Cultura valenciana

2012-06-21T10:08:01Z

Arturo: Pàgina nova, en el contingut: «La frase "...un o dos marchadors arrepleguen les apostes que fan pel equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilisats en la indumentària dels pilotaris...».

La frase
"...un o dos marchadors arrepleguen les apostes que fan pel equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilisats en la indumentària dels pilotaris"
deuria dir:
"...pel equip dels blaus o pel dels rojos, segons els colors de la faixa dels pilotaris, que tradicionalment van vestits de blanc (la expressió "vestir-se de blanc" o "jugar de blanc" s'utilisava per a indicar el pas d'aficionat a professional). Des de fa uns anys, el color roig o blau s'exten a la camisseta, que inclou també publicitat dels patrocinadors (el pantaló, en canvi, és sempre blanc)".

Pilota valenciana

2012-06-21T09:54:29Z

Arturo:

{{Artícul destacat}}
[[Image:Joc de pilota, de Josep Bru i Albinyana.jpg|350px|right|thumb|<center>"Joc de pilota", del pintor [[Josep Bru i Albinyana]]]]</center>

La '''Pilota Valenciana''' és un [[deport]] en diverses modalitats en el qual s'enfronten un o més contrincants formant dos equips que competixen llançant una pilota, colpejant-la en la mà nua, o en llaugeres proteccions.

El nom de ''pilota valenciana'' s'utilisa per a distinguir-lo d'atres [[joc de pilota|jocs de pilota]], com la [[pilota vasca|vasca]], que es juga normalment contra un mur ([[frontó (deport)|frontó]]).

== Historia ==
[[Image:Pilota-XIX.jpg|350px|right|thumb|Uns jugadors desconeguts mostren les pilotes de vaqueta en la '''Vall de Tavernes'''. Finals del '''segle XIX'''.]]
[[Image:Pilota_Alcoy.jpg|350px|right|thumb|Jugadors de pilota valenciana en el '''Trinquet de la Cova Santa d'Alcoy'''. D'esquerra a dreta: Tonet, Chulla, el Carboneret, Borrelló i el Negret, abans d'escomençar la '''Final de Festes de Sant Jordi de 1926'''.]]

El deport de la pilota fon àmpliament practicat en la [[Grècia Antiga|Antiga Grècia]] i fon introduït en la [[Península Ibèrica]] pel [[Imperi Romà]] que ho van expandir a atres regions de l'imperi com les actuals [[França]], [[Bèlgica]], [[Països Baixos]] o [[Itàlia]] on encara perduren diferents varietats. En aquella época es jugava a pilota en unes normes paregudes a l'actual joc valencià de [[llargues]].

En la [[Corona d'Aragó]] fon un deport molt popular practicat per membres de la noblea i inclús reis (l'humanista [[Arnau de Vilanova]] va recomanar la seua pràctica a [[Jaume II]] en [[1305]]) si be este èxit fon part de la seua posterior pèrdua de popularitat ya que per a evitar problemes es va prohibir la seua pràctica en els carrers quedant confinada a recints tancats que només podien mantindre les classes adinerades. Ademés el fet que només en el [[Regne de Valéncia]] existira tradició de joc en [[trinquet (Valéncia)|trinquet]] va propiciar la seua desaparició en la resta de territoris de la Corona d'Aragó. Famós per la seua transcendència és el bando del 14 de juny de [[1391]] que va promulgar el [[Consell General de la Ciutat de Valéncia]] en el que prohibia la seua pràctica dins de les muralles de la ciutat. Esta prohibició no va afectar el joc de pilota en el [[Regne de Valéncia]] estant censats a mijans del [[segle XVI]] fins a tretze trinquets en la capital repetint-se de manera periòdica diversos bandos prohibint el seu joc en el carrer. No obstant això a mitat del [[segle XIX]] els vascs deixen de jugar cara a cara per a escomençar a jugar a rebot en un [[frontó]] el que junt en la invenció del [[tenis]], deport semblant pero de menys durea física del que només es va rebre com a influència el sistema de puntuació, van llimitar la difusió de la pilota a mà pràcticament en Valéncia i en regions concretes de [[Bèlgica]], [[Holanda]], el nort d'[[Itàlia]] i el nort de [[França]].

Des d'este moment i fins a mitat del [[segle XX]] és el que es coneix com a edat d'or de la '''pilota valenciana''' pel fet que es disputaven numeroses partides en que s'apostaven ingents sumes de diners i que els jugadors eren autèntics héroes populars destacant pilotaris com Roquet de Penàguila, Bandera, Meler, Bota, el Chiquet, el Paler o el Piloter.

Posteriorment la popularisació dels deports de masses, especialment el [[fútbol]], l'expansió urbanística que va provocar el derrocament de numerosos trinquets, l'aument de la circulació automovilística que va dificultar el joc en el carrer i la progressiva castellanisació de la societat degut a l'immigració de gran quantitat de persones que no veren a la pilota com un deport propi va provocar que la seua situació en la década dels 60 del [[segle XX]] fora quasi crítica.

[[Image:Genoves.jpg|thumb|250px|[[Paco Cabanes]], "El Genoves", guanyador de la final individual del '''Trofeu Bancaixa''' en 1995.]]
Pero en eixe moment la pilota va tornar a resorgir i es pot dir que fon gràcies a un home, [[Francesc Cabanes]] el ''Genovés''. La figura d'este mític pilotari va atraure a numerosos aficionats de volta al trinquet.

A este fenomen s'uní el procés autonòmic. Esta descentralisació va provocar que la ''[[Federació de Pilota Valenciana]]'' es deslligara de l'espanyola, que arreplega només les modalitats vasques, la qual cosa va permetre organisar numerosos tornejos oficials que van incrementar l'interés de les partides i una major professionalisació del deport. Ademés les noves institucions públiques han apostat decididament per ell, retransmetent numeroses partides, contant en un programa semanal en la [[RTVV|televisió pública valenciana]], incloent notícies en els informatius, oferint recursos didàctics per a la seua introducció en l'assignatura d'educació física i promulgant una normativa per la qual qualsevol colege o institut [[valencià]] de nova construcció haja d'incloure una instalació per a la pràctica de la pilota.

Per això, es pot dir que actualment la pilota viu un periodo de recuperació com mai abans s'havia conegut i sens dubte el futur adquirix bones expectatives.

== Instalacions ==
La pilota valenciana pot disputar-se en diferents llocs.
[[Image:trinquete.png|235px|right|thumb|<center>'''Trinquet''' de pilota valenciana.</center>]]
*'''[[Trinquet (Valéncia)|Trinquet]]''': Sense cap dubte és la pista més característica d'este deport. És un recint tancat de forma rectangular d'entre quaranta i xixanta metros de llarc i entre nou i onze d'ample. Les dos parets més llargues, denominades muralles, tenen una altura semblant a l'ample del recint. Una de les dos muralles conta en un element singular, la ''escala''. Esta escala consta de quatre escalons dels quals el primer és més alt que la resta, contant en una altura d'un metro aproximadament i un ample d'entre dos metros i mig i tres. Estos escalons són aprofitats pel públic per a assentar-se i presenciar la partida.

*'''[[carrer de la pilota|Carrer]]''': Tradicionalment s'han disputat partides en el carrer, contant cada poble en un carrer especialment adequat per a això. Este carrer devia ser plà i contava en unes dimensions un poc menors que les d'un trinquet. En l'augment de la circulació es va dificultar esta pràctica pel que s'han construït diversos carrers artificials denominats ''carrer de la pilota'' en els que s'imiten fins en els més chicotets detalls els carrers urbans incloent per tant finestres, balcons o portes. Hi ha carrers artificials entre atres en les localitats de [[Monserrat (Valéncia)|Monserrat]], [[Torrent]], [[Beniparrell]], l'[[Eliana]], [[Meliana]], [[Foyos]], [[Albuixech]], [[Chirivella]], [[Calp]] o [[Benidorm]].

*'''[[Frontó]]''': de característiques semblants al frontó [[pilota vasca|vasc]] o al de [[frontenis]] pero en una llongitut menor (reglamentàriament entre 20 i 30 [[metro|m]] de llarc) està guanyant popularitat en els últims temps degut a la dificultat de disputar partides en el carrer o en els trinquets.

*'''[[Galocheta]]''': Este recint de vint metros de llarc per tres i mig d'ample s'utilisa per a jugar la modalitat de "Galochetes" en la localitat de [[Monòver]]. Conta en una corda central destensada i quatre caixons en els cantons del recint.

== Modalitats ==

Hi ha diverses modalitats de pilota valenciana encara que es poden dividir en dos grans blocs, estil directe i estil indirecte:

=== Estil directe ===
[[Image:Genoves2.jpg|thumb|250px|[[Paco Cabanes]], '''"El Genoves"''' en una partida d'Escala i corda.]]
Els equips estan enfrontats, enviant la pilota a l'extrem contrari del camp de joc.

Modalitats d'estil directe:
*'''[[Escala i corda]]''': Sens dubte la modalitat reina pel que conta en el número més gran de jugadors professionals. Es disputa en trinquet a qué s'afig una corda en el mig de la pista a una altura aproximada de dos metros. S'enfronten dos equips de u, dos o tres jugadors. És un joc a l'aire, permetent-se només un bot de la pilota abans de tornar-la al camp rival encara que els bots en les escales no són contats. El joc consistix a tornar la pilota al rival per damunt de la corda, cometent-se falta quan la pilota no arriba a l'atre camp, ho fa per davall o impacta en una part del cos diferent de la mà. Per a conseguir un joc se seguix una notació semblant a la del tenis, 15, 30, ''val'' i ''joc''

*'''[[Galocha]]''': És un joc paregut al de ''escala i corda'' diferenciant-se que es disputa en un carrer natural, o un carrer artificial, adaptant-se les regles a la pista, pero mantenint el mateix esperit.

*'''[[Llargues]]''': En esta modalitat a l'aire jugada en el carrer es permet només un bot. Es disputa entre equips de tres, quatre o cinc pilotaris. Per a conseguir un tant cal conseguir que la pilota bot més allà d'una llínia coneguda com de la falta (situada entorn de trenta o quaranta metros de la del servici) o que supere una llínia posterior coneguda com del 'quinze' (quinze) situada a una distància aproximada de 70 m.

*'''[[Raspall]]''': És l'atra modalitat que conta en jugadors professionals. Es juga en trinquet o en el carrer i deu el seu nom al fet que el pilotari pot raspar el sol en la mà per a tornar la pilota, ya que inclou dos colps específics: "raspar" (colpejar la pilota a rant de terra de manera que esta Rode) i "enganchar" (colpejar la pilota a rant de terra de manera que esta s'eleve). En esta modalitat la pilota va sovint rodant pel sol. Per a conseguir un punt s'ha de conseguir que la pilota supere la llínia de tant que té el rival darrere d'ell o tocar el fons del trinquet. És la modalitat més dura físicament.

*'''[[Galochetes]]''': Esta modalitat es juga en la ''galocheta'' una diminuta pista entre un o dos jugadors per equip. Es disputa a l'aire, conseguint-se un tant cada vegada que s'introduïx la pilota en un dels caixons (forats) del rival, o quan la pilota del rival no conseguix passar la corda.

*'''[[Joc internacional]]''': Es denomina aixína a la modalitat que es juga en mundials i europeus, sent semblant a ''llargues'' pero en diverses variants -ja que en cada país es juga de forma distinta- a fi de jugar a una modalitat comuna.

=== Estil indirecte===

Els dos equips s'enfronten llançant la pilota contra un element (mur), cridat [[frontó]]. Després que la pilota rebota li toca jugar a l'equip contrari.

Modalitats d'estil indirecte:
*'''[[Frontó valencià|Frontó]]''': Esta modalitat es diferencia del [[pilota vasca|frontó vasc]] en les dimensions de la pista i les característiques de la pilota. Cada jugador colpeja la pilota de manera alterna havent d'impactar esta en el frontis per damunt d'una ralla situada a una altura de mig metro i botant dins dels llímits establits en la pista.

*'''[[Frare]]''': Esta modalitat conta en unes regles paregudes a les del frontó diferenciant-se que es disputa en una pista llaugerament diferent: en dimensions un poc menors i en dos bisells, coneguts com ''frares'' en els cantons del frontis que permeten que la pilota faça efectes estranys quan impacte en ells.

De totes estes modalitats la més estesa és la de ''[[escala i corda]]'' que junt en la de ''[[raspall]]'' és l'única que conta en jugadors professionals. Populars també són la ''[[galocha]]'' en les províncies de Castelló i València; i en tota la [[província d'Alacant]] la modalitat a ''[[llargues]]''. El joc en frontó està guanyant adeptes a causa de la gran quantitat d'instalacions disponibles i als diversos desafiaments que han enfrontat en els últims anys a pilotaris valencians i vascs. Finalment les ''[[galochetes]]'' i el ''[[frare]]'' es troben cada una d'elles restringides pràcticament a una població.

== Material ==

=== Pilotes ===
[[Image:Pilotes.jpg|thumb|350px|<center>'''Pilotes i guant'''.</center>]]
Hi ha diversos tipo de pilota segons la modalitat:
*'''[[Pilota de badana]]''': Esta pilota té una coberta de pell de vedella i està farcida de [[borra]]. S'usa pel seu escàs preu en partides d'aficionats i en partides en el carrer i per la seua llaugerea per a l'entrenament de jóvens. Té un pes màxim de 39 [[gramo|g]] i un diàmetro màxim de 38 [[milímetro|mm]].

*'''[[Pilota de drap]]''': Esta pilota té un centre de borra i esta recoberta per tires de drap. És utilisada en la modalitat de ''galochetes'' i conta en un pes d'entre 50 i 96 g i un diàmetro de 6 o 7 [[centímetro|cm]].

*'''[[Pilota de vaqueta]]''': està formada per huit triànguls de pell de bascoll de vaca cosits entre si i farcida de borra per a conseguir el pes oficial que té la modalitat d'adults és d'entre 40 i 42 g i un diàmetro de 42 mm. Són fabricades de manera artesanal i per tant són molt apreciades tenint un preu molt elevat de com a mínim 30 euros. S'utilisa en la modalitat de ''escala i corda'', ''raspall'' i ''galocha''.

*'''[[Pilota de tec]]''': Està composta d'un núcleu de fusta recobert de borra i forrada en pell de cabra. S'utilisa per al ''frontó valencià'' i té un pes d'entre 36 i 50 g i unes dimensions d'entre 40 i 50 mm de diàmetro.

===Guants===
S'utilisen per a protegir les mans a l'hora de colpejar la pilota. Són de pell de [[corder]] i no cobrixen els dits. Estan formats per un triàngul de pell destinat a cobrir la palma de la mà contant en una subjecció a l'altura dels nucs. Per a subjectar-los se'ls lliguen a la mà en un parell de vetes enllaçades. A causa de la seua llaugerea no oferixen suficient protecció pel que normalment s'afigen [[naïp]]s retallats, planches d'acer, plaques de plàstic o esponges davall d'ells cobrint-los posteriorment en esparadrap. Generalment esta protecció s'utilisa també en els dits.

===Didals===

Els didals, s'utilisen per a jugar a ''[[raspall]]''. Estan fabricats en pell o intestí de porc. Per a colocar-los s'afig un poc de cotó per a ajustar la forma del didal a la del dit.

== Apostes ==

Els espectadors del joc poden apostar a qualsevol dels dos equips, i el trinquet i el ''[[marchador]]'' s'embojaquen abdós una comissió de les apostes.

== Component social ==

Les partides de pilota, els trinquets i tot lo relacionat en la pilota sempre han utilisat el [[Llengua valenciana|valencià]] com a llengua predominant, inclús en els anys de la dictadura de [[Franco]], per lo que ha segut un refugi per a la llengua pròpia que ha servit per a mantindre el seu us. Per això, alguns valencians ho consideren el seu deport nacional.

== Competicions ==

*[[Trofeu Individual Bancaixa]]
*[[Circuit Bancaixa]]
*[[Trofeu El Corte Inglés]]
*[[Trofeu Autonòmic de Raspall Fundació Ruralcaixa]]
*[[Trofeu EDICOM Interpobles de Galocha]]

== Referències ==

{{Traduït de|es|Pelota_valenciana}}

== Enllaços externs ==

* [http://www.escoladepilota.com/ Escola de Pilota]
* [http://www.fedpival.es/ Federació de Pilota Valenciana]
* [http://www.pilotavalenciana.com/ El Portal de la Pilota Valenciana]

[[Categoria: Deports]]
[[Categoria:Pilota valenciana]]
[[Categoria:Deport Valencià]]
[[Categoria: Deports de pilota]]