L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Discussió:Moixaranga

2011-11-28T13:30:46Z

Bufalagamba:

N'hi han dos apartats per a parlar dels castellers catalans, es parla mes d'estos que de la muixeranga, creeu un apartat per a parlar de castellers i que este s'utilise només per parlar de la muixeranga.[[Usuari:Bufalagamba|BufaLaGamba]]

¿És moixaranga o muixeranga? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:33, 8 nov 2009 (UTC)

Les dos son correctes. [[Usuari:Bufalagamba|BufaLaGamba]] ([[Usuari Discussió:Bufalagamba|discussió]]) 04:37, 24 jul 2010 (PDT)

Joan Segura de Lago

2010-08-10T10:28:08Z

Bufalagamba:

Joan Segura de Lago, [http://www.uiquipedia.org/Algemes%C3%AD Algemesí] 1911 - [http://http://www.uiquipedia.org/Val%C3%A9ncia Valéncia] 1972

[[Image:J.segura.jpg|thumb|235px|right|Joan Segura de Lago]]

Joan Segura de Lago va nàixer a Algemesí, l’any 1911. Va decidir estudiar arquitectura i es trasllada a Madrit on va obtindre el títul l’any 1940. Després, va deixar la seua imprenta en moltes obres d’Algemesi, així com també en la Catedral de Valéncia en l’any 1967, el Monasteri de Santa Maria del Puig l’any 1943 i l’Escola del Patriarca en 1968, entre atres.

Les obres publiques mes destacades de Joan Segura, varen ser l’Archiu General del Regne de Valéncia i l’Archiu d’Administració General de l’Estat Espanyol.

Sobre l’Archiu General del Regne de Valéncia, podem trobar. ''“Dos edificis, un d’ells, enorme, d’arrere, en infinitat de chicotetes finestres allargades: trescents cinquanta quadricules blanques, de onze plantes en ixes finestres, de fet celosia, en persianes de ciment per a protegir els escrits de l’acció del Sol. Alberga mes de vint quilómetros d’estanteries, ficher en mig milló de fiches i cantitats de cents de mils de pergamins i documents.

Davant, un atre edifici, menys sustancialment archival, com per a fer-se accecible, prou mes menut. La proporcio arquitectonica d’abdos edificis es plenament expresiva, al fondo la inmensa masa de material d’estudi, davant el puesto de gobern i servicis tecnics del centre i de recepcio de l’investigador.”''

[[Image:Valenciaarchivodelreino01.jpg|thumb|120px|right|Archiu General del Regne de Valéncia]]

== Lo Rat Penat ==

També accedí a Lo Rat Penat i va ser president entre els anys 1961 i 1972 ya que va faltar el mateix any, fent-se càrrec de la presidència, després de la seua mort, Emili Beüt, antic soci i colaborador de l’entitat. Durant el seu llarc mandat en Lo Rat Penat, Joan conegué l’extraordinària eclosió dels sentiments valencianistes que germinaren en la practica totalitat de les iniciatives i actuacions de caràcter patriòtic i pre-autonòmic que movilisaren a la societat valenciana en temps posteriors.

== Atres treballs ==

Va ser durant els anys 1949 i 1955 cronista oficial i va publicar diversos estudis de caràcter històric sobre Algemesí.

== Enllaços externs ==

[http://rvalgemesi.wordpress.com/2010/08/09/grans-personages-dalgemesi-i/ Valencianistes per Algemesí; Joan Segura de Lago]

Joan Segura de Lago

2010-08-10T10:23:56Z

Bufalagamba:

Joan Segura de Lago, [http://www.uiquipedia.org/Algemes%C3%AD Algemesí] 1911 - [http://http://www.uiquipedia.org/Val%C3%A9ncia Valéncia] 1972

[[Image:J.segura.jpg|thumb|235px|right|Joan Segura de Lago]]

Joan Segura de Lago va nàixer a Algemesí, l’any 1911. Va decidir estudiar arquitectura i es trasllada a Madrit on va obtindre el títul l’any 1940. Després, va deixar la seua imprenta en moltes obres d’Algemesi, així com també en la Catedral de Valéncia en l’any 1967, el Monasteri de Santa Maria del Puig l’any 1943 i l’Escola del Patriarca en 1968, entre atres.

Les obres publiques mes destacades de Joan Segura, varen ser l’Archiu General del Regne de Valéncia i l’Archiu d’Administració General de l’Estat Espanyol.

Sobre l’Archiu General del Regne de Valéncia, podem trobar. ''“Dos edificis, un d’ells, enorme, d’arrere, en infinitat de chicotetes finestres allargades: trescents cinquanta quadricules blanques, de onze plantes en ixes finestres, de fet celosia, en persianes de ciment per a protegir els escrits de l’acció del Sol. Alberga mes de vint quilómetros d’estanteries, ficher en mig milló de fiches i cantitats de cents de mils de pergamins i documents.

[[Image:Valenciaarchivodelreino01.jpg|thumb|120px|right|Archiu General del Regne de Valéncia]]

Davant, un atre edifici, menys sustancialment archival, com per a fer-se accecible, prou mes menut. La proporcio arquitectonica d’abdos edificis es plenament expresiva, al fondo la inmensa masa de material d’estudi, davant el puesto de gobern i servicis tecnics del centre i de recepcio de l’investigador.”''

'''Lo Rat Penat.'''
----

També accedí a Lo Rat Penat i va ser president entre els anys 1961 i 1972 ya que va faltar el mateix any, fent-se càrrec de la presidència, després de la seua mort, Emili Beüt, antic soci i colaborador de l’entitat. Durant el seu llarc mandat en Lo Rat Penat, Joan conegué l’extraordinària eclosió dels sentiments valencianistes que germinaren en la practica totalitat de les iniciatives i actuacions de caràcter patriòtic i pre-autonòmic que movilisaren a la societat valenciana en temps posteriors.

'''Atres treballs.'''
----
Va ser durant els anys 1949 i 1955 cronista oficial i va publicar diversos estudis de caràcter històric sobre Algemesí.

Enllaços externs
----
[http://rvalgemesi.wordpress.com/2010/08/09/grans-personages-dalgemesi-i/ Valencianistes per Algemesí; Joan Segura de Lago]

Joan Segura de Lago

2010-08-10T10:22:19Z

Bufalagamba:

Joan Segura de Lago, [http://www.uiquipedia.org/Algemes%C3%AD Algemesí] 1911 - [http://http://www.uiquipedia.org/Val%C3%A9ncia Valéncia] 1972

[[Image:J.segura.jpg|thumb|235px|right|Joan Segura de Lago]]

Joan Segura de Lago va nàixer a Algemesí, l’any 1911. Va decidir estudiar arquitectura i es trasllada a Madrit on va obtindre el títul l’any 1940. Després, va deixar la seua imprenta en moltes obres d’Algemesi, així com també en la Catedral de Valéncia en l’any 1967, el Monasteri de Santa Maria del Puig l’any 1943 i l’Escola del Patriarca en 1968, entre atres.

Les obres publiques mes destacades de Joan Segura, varen ser l’Archiu General del Regne de Valéncia i l’Archiu d’Administració General de l’Estat Espanyol.

Sobre l’Archiu General del Regne de Valéncia, podem trobar. ''“Dos edificis, un d’ells, enorme, d’arrere, en infinitat de chicotetes finestres allargades: trescents cinquanta quadricules blanques, de onze plantes en ixes finestres, de fet celosia, en persianes de ciment per a protegir els escrits de l’acció del Sol. Alberga mes de vint quilómetros d’estanteries, ficher en mig milló de fiches i cantitats de cents de mils de pergamins i documents.

[[Image:Valenciaarchivodelreino01.jpg|thumb|120px|right|Archiu General del Regne de Valéncia]]

Davant, un atre edifici, menys sustancialment archival, com per a fer-se accecible, prou mes menut. La proporcio arquitectonica d’abdos edificis es plenament expresiva, al fondo la inmensa masa de material d’estudi, davant el puesto de gobern i servicis tecnics del centre i de recepcio de l’investigador.”''

Lo Rat Penat.
----

També accedí a Lo Rat Penat i va ser president entre els anys 1961 i 1972 ya que va faltar el mateix any, fent-se càrrec de la presidència, després de la seua mort, Emili Beüt, antic soci i colaborador de l’entitat. Durant el seu llarc mandat en Lo Rat Penat, Joan conegué l’extraordinària eclosió dels sentiments valencianistes que germinaren en la practica totalitat de les iniciatives i actuacions de caràcter patriòtic i pre-autonòmic que movilisaren a la societat valenciana en temps posteriors.

Atres treballs.
----
Va ser durant els anys 1949 i 1955 cronista oficial i va publicar diversos estudis de caràcter històric sobre Algemesí.

Enllaços externs
----
[http://rvalgemesi.wordpress.com/2010/08/09/grans-personages-dalgemesi-i/ Valencianistes per Algemesí; Joan Segura de Lago]

Joan Segura de Lago

2010-08-10T10:14:57Z

Bufalagamba: Pàgina nova, en el contingut: «Joan Segura de Lago, [http://www.uiquipedia.org/Algemes%C3%AD Algemesí] 1911 - [http://http://www.uiquipedia.org/Val%C3%A9ncia Valéncia] 1972 [[Image:J.segur...».

Joan Segura de Lago, [http://www.uiquipedia.org/Algemes%C3%AD Algemesí] 1911 - [http://http://www.uiquipedia.org/Val%C3%A9ncia Valéncia] 1972

[[Image:J.segura.jpg|thumb|235px|right|Joan Segura de Lago]]

Joan Segura de Lago va nàixer a Algemesí, l’any 1911. Va decidir estudiar arquitectura i es trasllada a Madrit on va obtindre el títul l’any 1940. Després, va deixar la seua imprenta en moltes obres d’Algemesi, així com també en la Catedral de Valéncia en l’any 1967, el Monasteri de Santa Maria del Puig l’any 1943 i l’Escola del Patriarca en 1968, entre atres.

Les obres publiques mes destacades de Joan Segura, varen ser l’Archiu General del Regne de Valéncia i l’Archiu d’Administració General de l’Estat Espanyol.

Sobre l’Archiu General del Regne de Valéncia, podem trobar. ''“Dos edificis, un d’ells, enorme, d’arrere, en infinitat de chicotetes finestres allargades: trescents cinquanta quadricules blanques, de onze plantes en ixes finestres, de fet celosia, en persianes de ciment per a protegir els escrits de l’acció del Sol. Alberga mes de vint quilómetros d’estanteries, ficher en mig milló de fiches i cantitats de cents de mils de pergamins i documents.

[[Image:Valenciaarchivodelreino01.jpg|thumb|120px|right|Archiu General del Regne de Valéncia]]

Davant, un atre edifici, menys sustancialment archival, com per a fer-se accecible, prou mes menut. La proporcio arquitectonica d’abdos edificis es plenament expresiva, al fondo la inmensa masa de material d’estudi, davant el puesto de gobern i servicis tecnics del centre i de recepcio de l’investigador.”''

Va ser durant els anys 1949 i 1955 cronista oficial i va publicar diversos estudis de caràcter històric sobre Algemesí.

També accedí a Lo Rat Penat i va ser president entre els anys 1961 i 1972 ya que va faltar el mateix any, fent-se càrrec de la presidència, després de la seua mort, Emili Beüt, antic soci i colaborador de l’entitat. Durant el seu llarc mandat en Lo Rat Penat, Joan conegué l’extraordinària eclosió dels sentiments valencianistes que germinaren en la practica totalitat de les iniciatives i actuacions de caràcter patriòtic i pre-autonòmic que movilisaren a la societat valenciana en temps posteriors.

Enllaços externs
----
[http://rvalgemesi.wordpress.com/2010/08/09/grans-personages-dalgemesi-i/ Valencianistes per Algemesí; Joan Segura de Lago]

Discussió:Moixaranga

2010-07-24T11:37:18Z

Bufalagamba:

¿És moixaranga o muixeranga? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 12:33, 8 nov 2009 (UTC)

Les dos son correctes. [[Usuari:Bufalagamba|BufaLaGamba]] ([[Usuari Discussió:Bufalagamba|discussió]]) 04:37, 24 jul 2010 (PDT)

Discussió:Nacionalitat històrica

2010-04-12T22:07:32Z

Bufalagamba:

No entenc per que Arago es menys nacionalitat historica que Catalunya segons el dibuix(coloret), l'articul tindria que estar mes centrat en "nacionalitat historica" es a dir, aquells teritoris que en l'antiguitat han segut regnes o han tingut autogobern. Com a punt i part podria afegir-se que tenim autonomies que ''"diuen ser"'' nacionalitats historiques.

¿Navarra no esta reconeguda? Puix ha segut regne i a tingut autogobern, crec que deuria estar inclosa diga lo que diga el seu estatut.[[Usuari:Bufalagamba|BufaLaGamba]] 20:59, 9 abr 2010 (UTC)
:Té manco color per un atre assunt, el seu nomenament com a nacionalitat històrica, crec que era que les que estan en vert fosc han obtingut la seua nacionalitat històrica ans de l'estatut, i les que ho tenen més claret, ho han obtingut després d'este. El mapa no presenta les nacionalitats històriques, sino les nacionalitats històriques reconegudes, hauria d'afegir-ho, sent la confusió. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 14:33, 10 abr 2010 (UTC)

Moltes gracies, tampoc volia editar res directament sense consultar ;) [[Usuari:Bufalagamba|BufaLaGamba]] 22:07, 12 abr 2010 (UTC)

Discussió:Nacionalitat històrica

2010-04-09T20:59:21Z

Bufalagamba:

Discussió:Nacionalitat històrica

2010-04-09T20:58:44Z

Bufalagamba: Pàgina nova, en el contingut: «No entenc per que Arago es menys nacionalitat historica que Catalunya segons el dibuix(coloret), l'articul tindria que estar mes centrat en "nacionalitat historic...».

Gastronomia valenciana

2010-04-08T23:32:19Z

Bufalagamba: He afegit un plat tipic /suc d'anguiles o espardenyot./

[[Image:paellavalenciana.jpg|300px|thumb|right|<center>Paella [[Comunitat Valenciana|Valenciana]].</center>]]
La '''Cuina Valenciana''' és la que se prepara tradicionalment en el [[Regne de Valéncia]]. Ingredients habituals son l'[[arròs]], verdura, peixcat, especialment les anguiles de l'[[Albufera]] (all i pebre), i marisc. El plat més conegut es la [[Paella]], exportada des de molt de temps arrere a tota [[Espanya]] i [[Iberoamèrica]]. No és solament una cuina mediterrànea al us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arraigada. La majoria dels menjars no son en absolut llaugers, al contari poden resultar pesades per a quins no estiguen acostumats i mengen més de lo degut. Perols i bollits com plats únics són molt importants en l'alimentació. Allò és majoritàriament campesina. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excesivament coneguda i no en massa restaurants de la [[Comunitat Valenciana]] se li presta l'atenció deguda als plats autòctons originals.

== Plats típics ==
De tots els plats que la componen el més conegut internacionalment és la [[paella]], un guis d'arròs sec, cuinat en una paella sense mànec, metàlica tradicional d'a on vé la seua denomianció, sobre un foc de llenya (preferiblement de taronger) preparat al efecte. La seua popularitat és tal que moltes segones residències valencianes conten en una paella, un espai obert o tancat a on se cuina la pella de llenya.

Existixen múltples recetes, pero la fonamental en la regió se compon d'[[arròs]], [[pollastre]] i [[conill]], [[bajoqueta]] i [[garrofó]]. En alguns llocs inclouen també [[caragols]] o albòndigues. El color groc del tradicional arròs de l'Albufera s'aconseguix en [[safrà]]. Se diu que la paella de marisc procedix de la costa de les terres del [[Ebre]] en les zones del [[Maestrat]], no de l'Horta, mentres que en les comarques del sur predominen els arrosos manco secs, melosos o caldosos. Sobre la internacionalisació de la paella Manuel Vázquez Montalbán ironisava: "La paella internacionalisada és un guis d'arròs en el que se barreja la carn i el peixcat i qualsevol vegetal, en l'excepció del [[plàtano]]".

L'arròs juga un paper tan important en esta cuina nacional que en molts llibres de cuina d'Espanya apreixen més de 100 formes distintes de preparar-ho que tenen el seu orige en el [[Regne de Valéncia]].

Un atre plat cuinat de forma molt semblant a la paella de marisc és la [[fideuà]], en la que se sustituix l'arròs per fideus normalment grosos. Atres ingredients típics són el peixcat, [[calamar]], [[clòchines]] i marisc.

També és típic l'arròs a banda, l'arròs negre, en fesols i naps, etcétera.

En hivern solen preparar-se olles o bollits, dels quals els seus ingredients principals son ossos, arròs, carn de bacó, botifarra i llegums. En la costa els plats de peixcat i marisc són naturalment més habituals que en l'interior.

Com a postre prima la fruta del lloc: [[taronja]] i [[mandarina]]. També és típicament nadalenc el torró, fabricat sobretot en [[Xixona]]([[L'Alacantí]]) a basse d'[[armela]] i sucre. Com a begudes típiques de la terra se produix l'[[orchata]] de chufa, princpalment en [[Alboraya]]. que sol beure's granisat o líquit (sempre molt freda) i sucant en ella [[fartons]].

Més recent és la receta de l'[[aigua de Valéncia]], còctel preparat en una basse de begudes alcohòliques (normalment [[vodka]] i [[ginebra]]), [[sucre]], [[suc]] de [[taronja]] i [[cava]].

== Plats ==
Alguns dels plats nacionals són:
* [[Paella]]
* [[Fideuà]]
* [[Suc d'anguiles o Espardenyot]]
* [[Arròs a banda]]
* [[Aròs al forn]]
* [[Arròs en costra]]
* [[Arròs en fesols i naps]]
* [[Arròs en espardenyes]]
* [[All i Pebre]]
* [[Bollit]]
* [[Olla churra]]
* [[Olleta]]
* [[Minchos]]
* [[Suquet de peix]]
* [[All i oli]]

== Postres ==
* [[Casca]]
* [[Torró|Torrons]]
* [[Orchata]]
* [[Rossegons]]
* [[Arnadí]]
* [[Mona de Pasqua]]
* [[Bunyols]]
* [[Flaons]]
* [[Orelletes]]
* [[Llet merengada]]
* [[Plat de Glòria|Plats de Glòria]]
* [[Codonyat]]
* [[Panou]]
* [[Arrop i talladetes]]
* [[Fartons]]
* [[Mostachons]]
* [[Pilotes de frare]]
* [[Almoixavenes]]
* [[Coca salada]]

{{Regne de Valéncia}}
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Valencià]]

Usuari:Bufalagamba

2010-04-08T23:24:47Z

Bufalagamba: Pàgina nova, en el contingut: «{{·Usuaris per idioma (va)}} {{Contra PPCC}} {{Pompeu}}».

Vicent Doménech

2010-04-07T15:31:32Z

Bufalagamba: Chicotet erro "El 25 de maig de 1808 es crec" per "El 25 de maig de 1808 es va crear"

[[Image:Palleter.jpg‎|thumb|right|250px|'''Vicent Doménech''' en els jardins de [[Guillem de Castro]] al costat de les [[Torres de Quart]]]]
[[Image:Memoria del Palleter.JPG|250px|right|thumb|<center>[[Plaça de les Panses]]</center>]]
'''Vicent Doménech''', conegut pel sobrenom de '''''"El Palleter"''''' fon un personage popular i destacat en la [[Guerra de la Independència Espanyola]] i que, segons la tradició, seria el primer a alçar el seu crit de revolta contra els [[França|francesos]] en [[Valéncia]].

Doménech, fon un llaurador naixcut en [[Paiporta]] en [[1783]], que als huit anys es va traslladar al barri de [[Patraix]] en uns familiars.

La seua indumentària consistia en un trage de llaurador, un saragüells, en una faixa roja en la cintura.

El seu treball consistia a vendre palletes inflamables (ofici que donaria nom al seu malnom).

== Els precedents ==

[[Espanya]] invadida per [[Napoleó]] En [[1807]], [[Napoleó]] i [[Manuel Godoy]], ministre del rei [[Carles IV d'Espanya]], firmen el [[Tractat de Fontainebleau]], a través del qual es permetia que les tropes franceses passaren per [[Espanya]] per a invadir [[Portugal]]. Una vegada instalat l'eixèrcit francés en terres peninsulars, Godoy va ser conscient que es tractava d'una invasió. El [[2 de maig de 1808]] es produïx una sublevació popular en [[Madrit]] i més tart en unes atres zones. En [[Valéncia]] seria el dia 23.

== Valéncia i la guerra en els francesos ==
La invasió napoleònica va produir una guerra en sol valencià, en totes les conseqüències demogràfiques i econòmiques dels conflictes d'estos tipos: matances, fams, epidèmies, destruccions, requises de collites i imposts dels eixèrcits combatents exigits als pobles.

== La Junta Suprema de Govern ==
El [[25 de maig]] de [[1808]] es va crear la Junta Suprema de Govern, Organisme creat per tot el [[Regne de Valéncia]] , en atribucions omnímodes i independents de tota atra autoritat. Al cap es trobava el [[Comte de la Conquesta]], estava integrada per militars, i alguns notables de [[Valéncia]].

Darrere de distints acontenyiments, el mateix 25 de maig, es trau la [[Real Senyera]] segons el costum, a la comitiva es van afegint banderes fetes a propòsit i es recorre tota la ciutat. En els dies següents s'establixen relacions diplomàtiques en representants anglesos i organisa l'eixercite.

== El 23 de maig de 1808 ==

En la [[placeta dels Panses]], junt a l'iglésia de la [[Companyia]], diverses vegades a la semana arribava el correu i la prensa des de [[Madrit]], allí es reunia la gent pera llegir en comú la gasseta. L'ambient ya estava tens, arribant dies abans alguns rectors a invitar és els seus sermons al poble a defendre la seua terra enfront del francés, com fon el cas del [[pare Rico]] en la pedania de [[Beniferri]].

Dies abans es podien llegir pasquins per tota la ciutat en el text següent:

{{cita|La valenciana arrogància 
Sempre ha tingut per punt 
No oblidar-se de Sagunt 
I recordar-se de Numancia. 
Francesos aneu a França, 
deixeunos en la nostra llei, 
Que en tocant Dèu i al Rei, 
A les nostres cases i llars, 
Tots som militars, 
I formem una grey.}}

El dia 23, la multitut se congregava en la nomenada plaça, en arribar la prensa se va començar a llegir en veu alta i darrere de saber-se que el rei havia abdicat en favor del francés, tots els presents van callar, durant uns minuts ningú Deya una paraula, al poc, algú va cridar "VIXCA [[FERRAN VII]]", al moment, va estendre un gran bardoll i la multitut va començar a recórrer els carrers cridant el nom de [[Ferran VII]].

Pels carrers una enorme multitut proclamava, '''"Vixca Ferran VII muiga Napoleó"'''. La situació va portar al capità General a cridar a la casa de l'Audiència (hui Palau de la Generalitat) a alguns notables de la ciutat i allí convocar Acort.

La gentada s'acumulava en la porta i, en vore que les autoritats no pareixien dispostes a declarar la guerra, la multitut va enviar un representant. L'elegit va ser el franciscà pare Rico, a l'Acort se li va exigir que reclutara a files als hòmens de 16 a 40 anys, traure la [[Real Senyera]] (declaració de guerra), cremar el paper sagellat per Murat i firmar en nom del llegitime rei, [[Ferran VII]].

Mentres dins es mostraven indecisos, '''El Palleter''', fora entre la multitut, es desenrolla la faixa encarnà que portava cenyida, la trosseja i repartixc entre els seus companyons, i guardant el tros més gran pera si mateix lo posa en la punta d'una canya; a abdós costats posa una estampa, per un la "[[Mare de Dèu dels Desamparats]]" (La [[Mare de Dèu dels Desamparats]]) que ell mateix tenia i per l'atra, de [[Ferran VII]] que havia agafat en el comerç d'un cert Beneyto.

Arbora '''Vicent Doménech''' la seua "bandera" entre aclamacions de qualsevol tipo que no cessaven al seu voltant, es dirigixc Vicent cap a la [[Plaça del Mercat]]. Arriben a la casa on es ven paper sagellat i Vicent, demana que se l'entreguen tot, i prenent un plec, puja sobre una cadira, ho trenca davant d'una multitut i diu a crits

{{cita|'''" UN POBRE PALLETER LI DECLARA LA GUERRA A NAPOLEÓ: VIXCA [[FERRAN VII]], I MUIGUEN ELS TRAIDORS!!”'''}}

Els seus companyons fan miquetes tot el paper sagellat ho tiren al sol i ho chafen en menyspreu, borrant d'esta manera la nota manada posar pel Consell de Castella, que Deya:” Valga per al govern del lloctinent General del Reyno”

Darrere de l'alçament del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]], simbolisat en El Palleter, contra l'orde donada pel govern de [[Madrit]] de reconéixer per rei d'[[Espanya]] a [[José Bonaparte]], i forçat per la iniciativa popular, darrere de diversos intents d'emetre un comunicat que no molestara als francesos, l'Acort va declarar de facto la guerra a [[Napoleó]] el mateix 23 de maig del [[1808]] i, va proclamar en bando, [[rei d'Espanya]] i [[Índies]] a [[Ferran VII]], aixina com l'allistament.

La ciutat de [[Valéncia]] va ser de les últimes a caure en mans franceses, en el tercer siti, resistint fins quasi el final de la guerra i rebujant a l'eixercite francés en les dos prèvies.

{{cita| Tot lo resumix un soldat francés, '''Pierre Doubon''', en carta a un germà: «'''Hem atacat [[Valéncia]] i quan mosatros esperàvem “mollese” mos hem trobat una resistència sense igual. No hi ha en lo món vila forta, castell sense fortalea que hi haja defensa més activa ni més “opiniatre” (obstinada). Els [[valencians]] s'han defés en honor i s'han batut en una heroïcitat sense igual. Un estable és mon “tombeau”...»}}

'''Vicent Doménech''' segons algunes fonts, va ser ajusticiat abans d'acabar la guerra.

== '''La guerrilla contra el francés''' ==

En [[Valéncia]], com en la resta del territori peninsular, es va establir una forma eficaç de lluitar contra l'eixercit francés. Consistia en ràpits atacs per sorpresa de partides formades per gents del poble sense formació militar. Van actuar en contundència i van representar una perpètua preocupació per als francesos, constantment assaltats en les seues retaguàrdia i en els seus combois d'aprovisionament. La complexa orografia de l'interior de les [[Comunitat valenciana|províncies valencianes]], va servir de soport pera les seues accions. Els principals i més actius enclavaments dels guerrillers valencians es trobaven en [[Xàbia]], [[Vall d'Albaida]], [[Bocairent]] i [[Cofrents]].

== Enllaços externs ==
*[http://www.valenciahui.com/opinion/vicentesimo.php/2008/05/02/mayo_de_1808_idos_siglos artícul de [[Vicent Lluís Simó Santonja]] en [[Valéncia Hui]]]
*[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/p250/00364918779958517427857/index.htm Els successos de Valéncia]

[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Biografies]]

Partit

2009-12-31T23:37:29Z

Bufalagamba: Chicotet erro "boqueta nit <poqueta nit"

'''Partit''', '''Bordell''' o '''casa pública''', era el lloc dins de la ciutat a on en autorisació i vigilància del govern s' eixercia la prostitució. En els [[furs]] de Valéncia es coneixia com [[Rei Arlol]] i en este lloc residien totes les prostitutes, sense permetre'ls fer-ho en cap atre lloc

Este barri o districte, que també era conegut com '''Pobla Vella''' o '''Comú''', es trobava en la part de l'actual [[barri del Carme (Valéncia)|Barri del Carme]] que hui es troba entre els carrers Corona, En Cendra i el que es coneixia com a Hort del Partit, cap al [[Portal Nou]] . En el seu orige estava fora de la ciutat, pero després de l'ampliació de la muralla hi va quedar integrat, si be separat per alts murs. El barri es tancava a poqueta nit i no es permetia pernoctar a cap home.

==Organisació==
*Les dones que es dedicaven a esta activitat havien de residir en el barri.
*Per al seu govern, la ciutat havia organisat una policia civil moral i sanitària.
*No s'admetia a dones que no hagueren complit els 20 anys i necessitaven l'autorisació del [[Justícia criminal]], que la donava en autorisació dels pares o tutors.
*No podien eixir per la ciutat en mant, ni trages en randes o pells i havien de portar un distintiu que consistia en una espècie de tovalla cenyida al cos.
*En [[Quaresma]] havien d'eixir en processó al sermó.
*Des de 1385 es va dispondre que de dilluns a [[Dissabte Sant]] havien d'estar en la casa de les arrepenedides.
*Durant les principals festivitats se'ls obligava a arreplegar-se i se les portava a la [[Casa-confraria dels tallants]],en el cantó dels carrers Pellicers-Hospital,o en la [[ermita de Santa Lluïa]] costejant la ciutat els gasts.

==Resenyes==
En ocasió de la visita del senyor de Mountigny en [[1501]] acompanynant a [[Felip el Bell]], es descriu el barri i les seues habitants com un lloc de gran lux i comoditat, en habitacions repletes de tapissos en molts cassos, segons relata la Gasseta de Madrit <ref>Gasseta de Madrit. 23 d'abril de 1847</ref>, cada una de les seues habitants tenia prop de si una bella llampara per a que els visitants pogueren vore-la millor.

Segons les referències, tot o part se va suprimir en [[1677]].

==Bibliografia==

* Lamarca, Luis. Valéncia Antiga. Valéncia. 1848. Impremta José Ferer d'Orga Orga.

[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]][[Categoria:Institucions i drets forals]]]