L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Interlingua

2026-03-30T09:18:31Z

Caro de Segeda:

{{llengua|
|nom=Interlingua
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=Interlingua de IALA
|estats=
|regió=
|parlants=
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=No està entre els 100 primers
|família=[[Llengües artificials]]
|nació=
|fontcolor=lawngreen
|regulat=[[Union Mundial pro Interlingua]]
|iso1=ia
|iso2=ina
|iso3=ina
|sil=
|mapa=
}}
L''''interlingua''' és una [[llengua auxiliar internacional]] basada en paraules comuns a la majoria dels idiomes d'Europa occidental i en una gramàtica anglo-romànica simplificada. L'interlingua d'IALA ―sigles en [[anglés]] de l'Associació de la Llengua Auxiliar Internacional― fon desenrollada per llingüistes professionals en l'objectiu de ser utilisat com a idioma auxiliar en les comunicacions internacionals. Fon creada en l'any [[1951]].

Existixen dos idiomes auxiliars en el nom d'interlingua. Un és l'interlingua de Peano (creador de l'idea), més conegut com a Latino sine Flexione (‘llatí sense declinació’), que hui en dia possiblement no té parlants; i l'atre l'interlingua d'IALA, que és el tema d'este artícul.

== Història ==
{{AP|Historia de l'interlingua}}
Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] hi havia un creixent interés en l'idea d'una llengua auxiliar internacional. Molts llingüistes, intérprets i científics es varen interessar en el desenroll d'un llengua auxiliar òptima. En el seu respal la International Auxiliary Language Association (IALA) fon formada en l'any [[1924]] en el finançament d'Alice Vanderbilt Morris per a estudiar esta qüestió. Finalment, despuix de no poder obtindre compromisos entre les llengües auxiliars existents, IALA va decidir crear la seua pròpia llengua auxiliar usant principis científics. L'idea no era inventar una llengua auxiliar sino extraure el seu vocabulari de la paraules internacionals comunes entre les principals llengües europees i estandardisar-ho. Com es dia "No és necessari inventar una llengua auxiliar. Lo que és necessari és solament extraure-la".

L'investigació de desenroll va començar en [[1936]] en [[Liverpool]], [[Anglaterra]], pero en l'amenaça de la guerra, IALA va moure la seua operació d'investigació a [[Nova York]] en l'any [[1939]] baix la direcció de Ezra Clark Stillman.

En aquell any va reunir un equip de llingüistes per a realisar la tasca. En l'any [[1934]] Ezra Clark Stillman i el seu assistent Dr. Alexander Gode varen acabar el manual Interlinguistic standardization que descrivia el seu concepte de la forma d'extraure les paraules de les llengües que ells creïen que contenien la major concentració de paraules: anglés, [[francés]], [[italià]] i [[espanyol]]/[[portugués]] (estos dos últims agrupats en una sola llengua).

El treball va continuar durant la [[Segona Guerra Mundial]] pero Stillman va deixar la IALA en l'any [[1943]] per a servir al govern dels [[Estats Units]]. Gode es va convertir en el director de l'investigació. En [[1945]] un Informe General de la IALA informava que l'equip havia produït un vocabulari de més de 20.000 paraules internacionals.

En l'investigació es varen estudiar diverses variants de la llengua auxiliar internacional usant el vocabulari internacional. Estes variants eren:
* Variant naturalista, totalment prototípica.
* Variant en un mínim de regularisació i esquematisació.
* Variant en regularisació intermija.

En l'any [[1946]], un conegut llingüiste francés, André Martinet fon amprat com a Director d'Investigació per a produir un diccionari i una forma final per a la llengua auxiliar. Martinet va dirigir un sondeig d'opinió sobre la forma de la llengua auxiliar, i els resultats varen indicar que una llengua entre la variant totalment naturalista i la variant mínimament regularisada seria beneficiosa per al major número de persones. A finals de [[1948]] Alexander Gode va assumir la responsabilitat final de produir un diccionari de la llengua auxiliar quan Martinet va tornar a l'Universitat de Columbia. Alice V. Morris, la principal financera d'IALA, va morir en [[agost]] de [[1950]] quan la forma final del diccionari estava preparant-se per a imprimir.

La gramàtica i el vocabulari de l'idioma interlingua varen ser publicats en l'any [[1951]].

Gode va publicar el producte final (finançant-ho ell mateixa), el Diccionari interlingua-anglés, en 1951, en 27.000 paraules, la forma de les quals és intermija entre les formes de la variant purament prototípica i la variant en la regularisació mínima.

Alexander Gode fon un dels principals promotors d'este esforç. Va publicar un resum de la gramàtica, un diccionari unidirecccional (interlingua a anglés), i un llibre introductori en el títul d'Interlingua a prime vista. Gode, junt en Hugh Blair, assistent personal d'Alice Morris en la seua pròpia investigació sobre les llengües auxiliars, varen publicar al mateix temps la Gramàtica de l'interlingua, que donava una forma concreta a este idioma internacional.

== Gramàtica ==
{{AP|Gramàtica de l'interlingua}}
L'idioma ha segut desenrollat per a ometre qualsevol traça gramatical que estiga absent en un idioma de control. Aixina, l'interlingua no posseïx la concordança substantiu-adjectiu (per eixemple, en espanyol i en portugués gates negres o en italià gatte nere), com succeïx en anglés (el qual també carix d'eixa concordança), i tampoc té temps verbals progressius ya que no existixen en francés. Pel contrari, sí que es distinguix entre el singular i el plural perque en totes les llengües de control es fa.

L'artícul definit li és invariable, com en anglés. Els sustantius no tenen número gramatical. El plural es forma afegint -s, o -es despuix d'una consonant final. Els pronoms personals tenen una forma per al subjecte i una atra per a l'objecte directe i el reflexiu. En la tercera persona, el reflexiu és sempre es. La majoria dels adverbis es deriven regularment dels adjectius afegint -mente o -amente despuix d'una -c. Un adverbi pot formar-se a partir de qualsevol adjectiu d'esta manera.

Els verps prenen la mateixa forma en totes les persones (io, tu, illa vive, 'Yo viu', 'tu vius', 'ella viu'). L'indicatiu (pare, 'apareix', 'apareixem') és igual que l'imperatiu (pare! '¡apareix!'), i no existix el subjuntiu. Tres verps molt comuns solen prendre formes curtes en el present: és per al present del verp ser; ha per al present del verp haver i va per al present del verp anar. També existixen algunes formes irregulars de certs verps pero rarament s'utilisen.

Hi ha quatre temps simples (present, passat, futur i condicional), tres temps composts (passat, futur i condicional) i la veu passiva. Les estructures compostes ampren un auxiliar més l'infinitiu o el participi (eixemple: Ille ha arrivate, 'Ell ha aplegat'). Els temps simples i composts poden combinar-se de vàries formes per a expressar temps més complexos (per eixemple, Nos haberea morite, "Hauríem mort").

L'orde en l'oració és SVO (Subjecte-verp-objecte), llevat quan el pronom de l'objecte directe o reflexiu precedix al verp (Io les vide, 'Yo ho vaig vore'). L'adjectiu poden precedir o seguir al sustantiu que modifica, pero normalment li seguix. La posició de l'adverbi és flexible, encara que restringit al sentit comú.

La seua gramàtica ha segut descrita com a similar a la de les llengües romançades, pero molt simplificada, principalment baixe l'influència de l'anglés.

== Lliteratura ==
{{AP|Lliteratura en interlingua}}
Alexander Gode tenia una concepció extremadament llimitada sobre els camps d'us possibles o desijables per a l'interlingua. El seu llegat consistix principalment en varis centenars de resums en interlingua d'artículs científics de les décades de 1950 i 1960, i dos chicotetes coleccions de relats... sense molt valor lliterari. Les primeres obres escrites en interlingua varen ser llibres per a deprendre l'idioma, com l'''Interlingua-English Dictionary'' i ''A Brief Grammar of Interlingua for Readers'', abdós publicats en 1954. Estos varen ser acompanyats en 1954 per ''Interlingua a Prime Vista'' i, un any despuix, per ''Interlingua: A Grammar of the International Language'', esta volta escrit per Gode i Blair.

Ya en 1960, Eric Ahlström va començar a traduir i editar fullets de lliteratura fictícia en la seua série ''Scriptores scandinave in INTERLINGUA: Episodio con perspectiva'' (Harald Herdal, 1960); ''Un desertor'' (Bo Bergman, 1961); i ''Le nove vestimentos del imperator'' (H.C. Andersen, 1961).

Un dels autors més prolífics en interlingua fon el suec Sven Collberg (1919–2003). La seua primera publicació Alicubi-Alterubi, fon un fullet de 18 poemes originals. Eixe mateix any, va publicar ''Cunate tu es mi mar'', un llibre de 100 poemes traduïts de llengües de tot lo món i de poesia que va des del passat fins a la seua pròpia época. Unes atres de les seues obres inclouen ''Inter le stellas'' (1975), ''Le prince e altere sonetos'' (1977), ''Lilios, Robores'' (1979), ''Prosa'' (1980) i ''Versos grec'' (1987).

En la década de 1970, Carolo Salicto va publicar ''Volo asymptotic'' (1970), una colecció de poemes originals i dos traduccions. ''Celestina le gallina del vicina'' i ''Hannibalo le gallo del vicino'' varen ser publicats en 1971. Sèt relats també d'H.C. Andersen varen ser traduïts en 1975. També en eixa década, Alexander Gode va publicar ''Un dozena de breve contos'' (1975), i Sven Collberg va publicar la traducció de l'obra prèviament mencionada ''Inter le stellas'', una obra de Casemir Wishlace.

Alexander Gode va publicar ''Dece Contos'' en 1983.

En els anys 1990, es varen realisar moltes traduccions, com ''Le familia del antiquario'' de Carlo Goldoni, traduït en 1993, i ''Le Albergatrice'', del mateix autor, traduït dos anys despuix. Atres obres traduïdes en esta década inclouen ''Contos e historias'' d'H.C. Andersen (traduït en 1995) i ''Le pelegrinage de Christiano'' de John Bunyan (1994).

Vicente Costalago va publicar la novela original ''Juliade'' en 2022, seguida de ''Poemas'', també publicada en el mateix any. ''Kilglan'', del mateix autor, fon publicada en 2023.

En el número 46 de Posta Mundi, de març de 2025, Eduardo Ortega, conegut també com ''Le Canario Interlinguista'', va publicar ''Sonetto del depression'' ("Sonet de la depressió"), a on també va aparéixer ''Ad su prude dama'' ("A la seua dama esquiva") d'Andrew Marvell, traduït per Martin Lavallée, qui també va traduir ''Le Albatros'' ("L'Albatros") de Charles Baudelaire.

== Enllaços externs ==
* [https://www.interlingua.com/e-libros/concisedescriptiondellinguavalencian/ Descripció de la llengua valenciana en interlingua]
* [https://www.interlingua.com/ Pàgina web oficial de l'Union Mundial pro Interlingua]

{{Interlingua}}

[[Categoria:Interlingua]]

Interlingua

2026-03-30T09:17:53Z

Caro de Segeda:

{{llengua|
|nom=Interlingua
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=Interlingua de IALA
|estats=
|regió=
|parlants=
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=No està entre els 100 primers
|família=[[Llengües artificials]]
|nació=
|fontcolor=lawngreen
|regulat=[[Union Mundial pro Interlingua]]
|iso1=ia
|iso2=ina
|iso3=ina
|sil=
|mapa=
}}
L''''interlingua''' és una [[llengua auxiliar internacional]] basada en paraules comuns a la majoria dels idiomes d'Europa occidental i en una gramàtica anglo-romànica simplificada. L'interlingua d'IALA ―sigles en [[anglés]] de l'Associació de la Llengua Auxiliar Internacional― fon desenrollada per llingüistes professionals en l'objectiu de ser utilisat com a idioma auxiliar en les comunicacions internacionals. Fon creada en l'any [[1951]].

Existixen dos idiomes auxiliars en el nom d'interlingua. Un és l'interlingua de Peano (creador de l'idea), més conegut com a Latino sine Flexione (‘llatí sense declinació’), que hui en dia possiblement no té parlants; i l'atre l'interlingua d'IALA, que és el tema d'este artícul.

== Història ==
Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] hi havia un creixent interés en l'idea d'una llengua auxiliar internacional. Molts llingüistes, intérprets i científics es varen interessar en el desenroll d'un llengua auxiliar òptima. En el seu respal la International Auxiliary Language Association (IALA) fon formada en l'any [[1924]] en el finançament d'Alice Vanderbilt Morris per a estudiar esta qüestió. Finalment, despuix de no poder obtindre compromisos entre les llengües auxiliars existents, IALA va decidir crear la seua pròpia llengua auxiliar usant principis científics. L'idea no era inventar una llengua auxiliar sino extraure el seu vocabulari de la paraules internacionals comunes entre les principals llengües europees i estandardisar-ho. Com es dia "No és necessari inventar una llengua auxiliar. Lo que és necessari és solament extraure-la".

L'investigació de desenroll va començar en [[1936]] en [[Liverpool]], [[Anglaterra]], pero en l'amenaça de la guerra, IALA va moure la seua operació d'investigació a [[Nova York]] en l'any [[1939]] baix la direcció de Ezra Clark Stillman.

En aquell any va reunir un equip de llingüistes per a realisar la tasca. En l'any [[1934]] Ezra Clark Stillman i el seu assistent Dr. Alexander Gode varen acabar el manual Interlinguistic standardization que descrivia el seu concepte de la forma d'extraure les paraules de les llengües que ells creïen que contenien la major concentració de paraules: anglés, [[francés]], [[italià]] i [[espanyol]]/[[portugués]] (estos dos últims agrupats en una sola llengua).

El treball va continuar durant la [[Segona Guerra Mundial]] pero Stillman va deixar la IALA en l'any [[1943]] per a servir al govern dels [[Estats Units]]. Gode es va convertir en el director de l'investigació. En [[1945]] un Informe General de la IALA informava que l'equip havia produït un vocabulari de més de 20.000 paraules internacionals.

En l'investigació es varen estudiar diverses variants de la llengua auxiliar internacional usant el vocabulari internacional. Estes variants eren:
* Variant naturalista, totalment prototípica.
* Variant en un mínim de regularisació i esquematisació.
* Variant en regularisació intermija.

En l'any [[1946]], un conegut llingüiste francés, André Martinet fon amprat com a Director d'Investigació per a produir un diccionari i una forma final per a la llengua auxiliar. Martinet va dirigir un sondeig d'opinió sobre la forma de la llengua auxiliar, i els resultats varen indicar que una llengua entre la variant totalment naturalista i la variant mínimament regularisada seria beneficiosa per al major número de persones. A finals de [[1948]] Alexander Gode va assumir la responsabilitat final de produir un diccionari de la llengua auxiliar quan Martinet va tornar a l'Universitat de Columbia. Alice V. Morris, la principal financera d'IALA, va morir en [[agost]] de [[1950]] quan la forma final del diccionari estava preparant-se per a imprimir.

La gramàtica i el vocabulari de l'idioma interlingua varen ser publicats en l'any [[1951]].

Gode va publicar el producte final (finançant-ho ell mateixa), el Diccionari interlingua-anglés, en 1951, en 27.000 paraules, la forma de les quals és intermija entre les formes de la variant purament prototípica i la variant en la regularisació mínima.

Alexander Gode fon un dels principals promotors d'este esforç. Va publicar un resum de la gramàtica, un diccionari unidirecccional (interlingua a anglés), i un llibre introductori en el títul d'Interlingua a prime vista. Gode, junt en Hugh Blair, assistent personal d'Alice Morris en la seua pròpia investigació sobre les llengües auxiliars, varen publicar al mateix temps la Gramàtica de l'interlingua, que donava una forma concreta a este idioma internacional.

== Gramàtica ==
{{AP|Gramàtica de l'interlingua}}
L'idioma ha segut desenrollat per a ometre qualsevol traça gramatical que estiga absent en un idioma de control. Aixina, l'interlingua no posseïx la concordança substantiu-adjectiu (per eixemple, en espanyol i en portugués gates negres o en italià gatte nere), com succeïx en anglés (el qual també carix d'eixa concordança), i tampoc té temps verbals progressius ya que no existixen en francés. Pel contrari, sí que es distinguix entre el singular i el plural perque en totes les llengües de control es fa.

L'artícul definit li és invariable, com en anglés. Els sustantius no tenen número gramatical. El plural es forma afegint -s, o -es despuix d'una consonant final. Els pronoms personals tenen una forma per al subjecte i una atra per a l'objecte directe i el reflexiu. En la tercera persona, el reflexiu és sempre es. La majoria dels adverbis es deriven regularment dels adjectius afegint -mente o -amente despuix d'una -c. Un adverbi pot formar-se a partir de qualsevol adjectiu d'esta manera.

Els verps prenen la mateixa forma en totes les persones (io, tu, illa vive, 'Yo viu', 'tu vius', 'ella viu'). L'indicatiu (pare, 'apareix', 'apareixem') és igual que l'imperatiu (pare! '¡apareix!'), i no existix el subjuntiu. Tres verps molt comuns solen prendre formes curtes en el present: és per al present del verp ser; ha per al present del verp haver i va per al present del verp anar. També existixen algunes formes irregulars de certs verps pero rarament s'utilisen.

Hi ha quatre temps simples (present, passat, futur i condicional), tres temps composts (passat, futur i condicional) i la veu passiva. Les estructures compostes ampren un auxiliar més l'infinitiu o el participi (eixemple: Ille ha arrivate, 'Ell ha aplegat'). Els temps simples i composts poden combinar-se de vàries formes per a expressar temps més complexos (per eixemple, Nos haberea morite, "Hauríem mort").

L'orde en l'oració és SVO (Subjecte-verp-objecte), llevat quan el pronom de l'objecte directe o reflexiu precedix al verp (Io les vide, 'Yo ho vaig vore'). L'adjectiu poden precedir o seguir al sustantiu que modifica, pero normalment li seguix. La posició de l'adverbi és flexible, encara que restringit al sentit comú.

La seua gramàtica ha segut descrita com a similar a la de les llengües romançades, pero molt simplificada, principalment baixe l'influència de l'anglés.

== Lliteratura ==
{{AP|Lliteratura en interlingua}}
Alexander Gode tenia una concepció extremadament llimitada sobre els camps d'us possibles o desijables per a l'interlingua. El seu llegat consistix principalment en varis centenars de resums en interlingua d'artículs científics de les décades de 1950 i 1960, i dos chicotetes coleccions de relats... sense molt valor lliterari. Les primeres obres escrites en interlingua varen ser llibres per a deprendre l'idioma, com l'''Interlingua-English Dictionary'' i ''A Brief Grammar of Interlingua for Readers'', abdós publicats en 1954. Estos varen ser acompanyats en 1954 per ''Interlingua a Prime Vista'' i, un any despuix, per ''Interlingua: A Grammar of the International Language'', esta volta escrit per Gode i Blair.

Ya en 1960, Eric Ahlström va començar a traduir i editar fullets de lliteratura fictícia en la seua série ''Scriptores scandinave in INTERLINGUA: Episodio con perspectiva'' (Harald Herdal, 1960); ''Un desertor'' (Bo Bergman, 1961); i ''Le nove vestimentos del imperator'' (H.C. Andersen, 1961).

Un dels autors més prolífics en interlingua fon el suec Sven Collberg (1919–2003). La seua primera publicació Alicubi-Alterubi, fon un fullet de 18 poemes originals. Eixe mateix any, va publicar ''Cunate tu es mi mar'', un llibre de 100 poemes traduïts de llengües de tot lo món i de poesia que va des del passat fins a la seua pròpia época. Unes atres de les seues obres inclouen ''Inter le stellas'' (1975), ''Le prince e altere sonetos'' (1977), ''Lilios, Robores'' (1979), ''Prosa'' (1980) i ''Versos grec'' (1987).

En la década de 1970, Carolo Salicto va publicar ''Volo asymptotic'' (1970), una colecció de poemes originals i dos traduccions. ''Celestina le gallina del vicina'' i ''Hannibalo le gallo del vicino'' varen ser publicats en 1971. Sèt relats també d'H.C. Andersen varen ser traduïts en 1975. També en eixa década, Alexander Gode va publicar ''Un dozena de breve contos'' (1975), i Sven Collberg va publicar la traducció de l'obra prèviament mencionada ''Inter le stellas'', una obra de Casemir Wishlace.

Alexander Gode va publicar ''Dece Contos'' en 1983.

En els anys 1990, es varen realisar moltes traduccions, com ''Le familia del antiquario'' de Carlo Goldoni, traduït en 1993, i ''Le Albergatrice'', del mateix autor, traduït dos anys despuix. Atres obres traduïdes en esta década inclouen ''Contos e historias'' d'H.C. Andersen (traduït en 1995) i ''Le pelegrinage de Christiano'' de John Bunyan (1994).

Vicente Costalago va publicar la novela original ''Juliade'' en 2022, seguida de ''Poemas'', també publicada en el mateix any. ''Kilglan'', del mateix autor, fon publicada en 2023.

En el número 46 de Posta Mundi, de març de 2025, Eduardo Ortega, conegut també com ''Le Canario Interlinguista'', va publicar ''Sonetto del depression'' ("Sonet de la depressió"), a on també va aparéixer ''Ad su prude dama'' ("A la seua dama esquiva") d'Andrew Marvell, traduït per Martin Lavallée, qui també va traduir ''Le Albatros'' ("L'Albatros") de Charles Baudelaire.

== Enllaços externs ==
* [https://www.interlingua.com/e-libros/concisedescriptiondellinguavalencian/ Descripció de la llengua valenciana en interlingua]
* [https://www.interlingua.com/ Pàgina web oficial de l'Union Mundial pro Interlingua]

{{Interlingua}}

[[Categoria:Interlingua]]

Antiga Roma

2026-03-30T09:15:28Z

Caro de Segeda: S'eliminà la redirecció cap a Imperi romà

L''''Antiga Roma''' (en llatí: ''Rōma''), o '''civilisació romana''', designa totes les característiques diferents d'una organisació assimilable a un Estat, sorgida de l'expansió de la ciutat de [[Roma]], que en la seua época d'apogeu, va aplegar a estendre's des de [[Gran Bretanya]] fins al desert del [[Sàhara]] i des de la [[Península Ibèrica]] fins al riu Éufrates.

En un principi, despuix de la seua fundació (753 a. C.), Roma fon una monarquia etrusca. Més vesprada (509 a. C.) fon una república llatina i en el 27 a. C. es va convertir en imperi.

El periodo de major esplendor és conegut com ''pax romana'' (pau romana) pel relatiu estat d'harmonia que prevalia en les regions que estaven baix el domini romà; un periodo d'orde i prosperitat que va conéixer l'Imperi baix la dinastia dels Antonins (96-192) i també baixe els Severs (193-235). Aquella civilisació és un element decisiu del desenroll d'Occident i, més vesprada, també d'Orient.

[[Categoria:Antiga Roma]]

Interlingua

2026-03-30T09:11:08Z

Caro de Segeda:

{{llengua|
|nom=Interlingua
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=Interlingua de IALA
|estats=
|regió=
|parlants=
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=No està entre els 100 primers
|família=[[Llengües artificials]]
|nació=
|fontcolor=lawngreen
|regulat=[[Union Mundial pro Interlingua]]
|iso1=ia
|iso2=ina
|iso3=ina
|sil=
|mapa=
}}
L''''interlingua''' és una [[llengua auxiliar internacional]] basada en paraules comuns a la majoria dels idiomes d'Europa occidental i en una gramàtica anglo-romànica simplificada. L'interlingua d'IALA ―sigles en [[anglés]] de l'Associació de la Llengua Auxiliar Internacional― fon desenrollada per llingüistes professionals en l'objectiu de ser utilisat com a idioma auxiliar en les comunicacions internacionals. Fon creada en l'any [[1951]].

Existixen dos idiomes auxiliars en el nom d'interlingua. Un és l'interlingua de Peano (creador de l'idea), més conegut com a Latino sine Flexione (‘llatí sense declinació’), que hui en dia possiblement no té parlants; i l'atre l'interlingua d'IALA, que és el tema d'este artícul.

== Història ==
Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]] hi havia un creixent interés en l'idea d'una llengua auxiliar internacional. Molts llingüistes, intérprets i científics es varen interessar en el desenroll d'un llengua auxiliar òptima. En el seu respal la International Auxiliary Language Association (IALA) fon formada en l'any [[1924]] en el finançament d'Alice Vanderbilt Morris per a estudiar esta qüestió. Finalment, despuix de no poder obtindre compromisos entre les llengües auxiliars existents, IALA va decidir crear la seua pròpia llengua auxiliar usant principis científics. L'idea no era inventar una llengua auxiliar sino extraure el seu vocabulari de la paraules internacionals comunes entre les principals llengües europees i estandardisar-ho. Com es dia "No és necessari inventar una llengua auxiliar. Lo que és necessari és solament extraure-la".

L'investigació de desenroll va començar en [[1936]] en [[Liverpool]], [[Anglaterra]], pero en l'amenaça de la guerra, IALA va moure la seua operació d'investigació a [[Nova York]] en l'any [[1939]] baix la direcció de Ezra Clark Stillman.

En aquell any va reunir un equip de llingüistes per a realisar la tasca. En l'any [[1934]] Ezra Clark Stillman i el seu assistent Dr. Alexander Gode varen acabar el manual Interlinguistic standardization que descrivia el seu concepte de la forma d'extraure les paraules de les llengües que ells creïen que contenien la major concentració de paraules: anglés, [[francés]], [[italià]] i [[espanyol]]/[[portugués]] (estos dos últims agrupats en una sola llengua).

El treball va continuar durant la [[Segona Guerra Mundial]] pero Stillman va deixar la IALA en l'any [[1943]] per a servir al govern dels [[Estats Units]]. Gode es va convertir en el director de l'investigació. En [[1945]] un Informe General de la IALA informava que l'equip havia produït un vocabulari de més de 20.000 paraules internacionals.

En l'investigació es varen estudiar diverses variants de la llengua auxiliar internacional usant el vocabulari internacional. Estes variants eren:
* Variant naturalista, totalment prototípica.
* Variant en un mínim de regularisació i esquematisació.
* Variant en regularisació intermija.

En l'any [[1946]], un conegut llingüiste francés, André Martinet fon amprat com a Director d'Investigació per a produir un diccionari i una forma final per a la llengua auxiliar. Martinet va dirigir un sondeig d'opinió sobre la forma de la llengua auxiliar, i els resultats varen indicar que una llengua entre la variant totalment naturalista i la variant mínimament regularisada seria beneficiosa per al major número de persones. A finals de [[1948]] Alexander Gode va assumir la responsabilitat final de produir un diccionari de la llengua auxiliar quan Martinet va tornar a l'Universitat de Columbia. Alice V. Morris, la principal financera d'IALA, va morir en [[agost]] de [[1950]] quan la forma final del diccionari estava preparant-se per a imprimir.

La gramàtica i el vocabulari de l'idioma interlingua varen ser publicats en l'any [[1951]].

Gode va publicar el producte final (finançant-ho ell mateixa), el Diccionari interlingua-anglés, en 1951, en 27.000 paraules, la forma de les quals és intermija entre les formes de la variant purament prototípica i la variant en la regularisació mínima.

Alexander Gode fon un dels principals promotors d'este esforç. Va publicar un resum de la gramàtica, un diccionari unidirecccional (interlingua a anglés), i un llibre introductori en el títul d'Interlingua a prime vista. Gode, junt en Hugh Blair, assistent personal d'Alice Morris en la seua pròpia investigació sobre les llengües auxiliars, varen publicar al mateix temps la Gramàtica de l'interlingua, que donava una forma concreta a este idioma internacional.

== Gramàtica ==
{{AP|Gramàtica de l'interlingua}}
L'idioma ha segut desenrollat per a ometre qualsevol traça gramatical que estiga absent en un idioma de control. Aixina, l'interlingua no posseïx la concordança substantiu-adjectiu (per eixemple, en espanyol i en portugués gates negres o en italià gatte nere), com succeïx en anglés (el qual també carix d'eixa concordança), i tampoc té temps verbals progressius ya que no existixen en francés. Pel contrari, sí que es distinguix entre el singular i el plural perque en totes les llengües de control es fa.

L'artícul definit li és invariable, com en anglés. Els sustantius no tenen número gramatical. El plural es forma afegint -s, o -es despuix d'una consonant final. Els pronoms personals tenen una forma per al subjecte i una atra per a l'objecte directe i el reflexiu. En la tercera persona, el reflexiu és sempre es. La majoria dels adverbis es deriven regularment dels adjectius afegint -mente o -amente despuix d'una -c. Un adverbi pot formar-se a partir de qualsevol adjectiu d'esta manera.

Els verps prenen la mateixa forma en totes les persones (io, tu, illa vive, 'Yo viu', 'tu vius', 'ella viu'). L'indicatiu (pare, 'apareix', 'apareixem') és igual que l'imperatiu (pare! '¡apareix!'), i no existix el subjuntiu. Tres verps molt comuns solen prendre formes curtes en el present: és per al present del verp ser; ha per al present del verp haver i va per al present del verp anar. També existixen algunes formes irregulars de certs verps pero rarament s'utilisen.

Hi ha quatre temps simples (present, passat, futur i condicional), tres temps composts (passat, futur i condicional) i la veu passiva. Les estructures compostes ampren un auxiliar més l'infinitiu o el participi (eixemple: Ille ha arrivate, 'Ell ha aplegat'). Els temps simples i composts poden combinar-se de vàries formes per a expressar temps més complexos (per eixemple, Nos haberea morite, "Hauríem mort").

L'orde en l'oració és SVO (Subjecte-verp-objecte), llevat quan el pronom de l'objecte directe o reflexiu precedix al verp (Io les vide, 'Yo ho vaig vore'). L'adjectiu poden precedir o seguir al sustantiu que modifica, pero normalment li seguix. La posició de l'adverbi és flexible, encara que restringit al sentit comú.

La seua gramàtica ha segut descrita com a similar a la de les llengües romançades, pero molt simplificada, principalment baixe l'influència de l'anglés.

== Lliteratura ==
Alexander Gode tenia una concepció extremadament llimitada sobre els camps d'us possibles o desijables per a l'interlingua. El seu llegat consistix principalment en varis centenars de resums en interlingua d'artículs científics de les décades de 1950 i 1960, i dos chicotetes coleccions de relats... sense molt valor lliterari. Les primeres obres escrites en interlingua varen ser llibres per a deprendre l'idioma, com l'''Interlingua-English Dictionary'' i ''A Brief Grammar of Interlingua for Readers'', abdós publicats en 1954. Estos varen ser acompanyats en 1954 per ''Interlingua a Prime Vista'' i, un any despuix, per ''Interlingua: A Grammar of the International Language'', esta volta escrit per Gode i Blair.

Ya en 1960, Eric Ahlström va començar a traduir i editar fullets de lliteratura fictícia en la seua série ''Scriptores scandinave in INTERLINGUA: Episodio con perspectiva'' (Harald Herdal, 1960); ''Un desertor'' (Bo Bergman, 1961); i ''Le nove vestimentos del imperator'' (H.C. Andersen, 1961).

Un dels autors més prolífics en interlingua fon el suec Sven Collberg (1919–2003). La seua primera publicació Alicubi-Alterubi, fon un fullet de 18 poemes originals. Eixe mateix any, va publicar ''Cunate tu es mi mar'', un llibre de 100 poemes traduïts de llengües de tot lo món i de poesia que va des del passat fins a la seua pròpia época. Unes atres de les seues obres inclouen ''Inter le stellas'' (1975), ''Le prince e altere sonetos'' (1977), ''Lilios, Robores'' (1979), ''Prosa'' (1980) i ''Versos grec'' (1987).

En la década de 1970, Carolo Salicto va publicar ''Volo asymptotic'' (1970), una colecció de poemes originals i dos traduccions. ''Celestina le gallina del vicina'' i ''Hannibalo le gallo del vicino'' varen ser publicats en 1971. Sèt relats també d'H.C. Andersen varen ser traduïts en 1975. També en eixa década, Alexander Gode va publicar ''Un dozena de breve contos'' (1975), i Sven Collberg va publicar la traducció de l'obra prèviament mencionada ''Inter le stellas'', una obra de Casemir Wishlace.

Alexander Gode va publicar ''Dece Contos'' en 1983.

En els anys 1990, es varen realisar moltes traduccions, com ''Le familia del antiquario'' de Carlo Goldoni, traduït en 1993, i ''Le Albergatrice'', del mateix autor, traduït dos anys despuix. Atres obres traduïdes en esta década inclouen ''Contos e historias'' d'H.C. Andersen (traduït en 1995) i ''Le pelegrinage de Christiano'' de John Bunyan (1994).

Vicente Costalago va publicar la novela original ''Juliade'' en 2022, seguida de ''Poemas'', també publicada en el mateix any. ''Kilglan'', del mateix autor, fon publicada en 2023.

En el número 46 de Posta Mundi, de març de 2025, Eduardo Ortega, conegut també com ''Le Canario Interlinguista'', va publicar ''Sonetto del depression'' ("Sonet de la depressió"), a on també va aparéixer ''Ad su prude dama'' ("A la seua dama esquiva") d'Andrew Marvell, traduït per Martin Lavallée, qui també va traduir ''Le Albatros'' ("L'Albatros") de Charles Baudelaire.

== Enllaços externs ==
* [https://www.interlingua.com/e-libros/concisedescriptiondellinguavalencian/ Descripció de la llengua valenciana en interlingua]
* [https://www.interlingua.com/ Pàgina web oficial de l'Union Mundial pro Interlingua]

{{Interlingua}}

[[Categoria:Interlingua]]

Història de la medicina

2026-03-30T09:09:50Z

Caro de Segeda:

[[Archiu :Caduceus yellow.png|thumb|El [[caduceu]], símbol de la medicina i d'Hermes.]]
L''''història de la medicina''' és la branca de l'[[història]] dedicada a l'estudi dels coneiximents i pràctiques [[medicina|mèdiques]] a lo llarc del temps. Des dels seus orígens, els [[humans]] han intentat explicar la realitat i els acontenyiments transcendentals que es produïxen, com la [[vida]], la [[mort]] o la [[malaltia]].

Les primeres civilisacions i cultures humanes basaren la seua pràctica mèdica en dos pilars aparentment oposts: un [[empirisme]] primitiu i de caràcter pragmàtic (aplicat fonamentalment a l'us d'herbes o remeis obtenguts de la [[naturalea]]) i una medicina màgica-religiosa, que recorria als [[deu]]s per a intentar comprendre lo inexplicable.

En [[Alcmeó de Crotona]], en l'any [[500 a. C.]], començà una nova etapa basada en la ''techné'' ("tècnica"), definida per la convicció que la malaltia es produïa per una série de fenòmens naturals susceptibles de ser modificats o revertits. Esta fon la llavor de la medicina moderna, encara que a lo llarc dels dos milenis següents sorgiren moltes atres corrents ([[mecanicisme]], [[vitalisme]], etc.) i s'incorporaren models mèdics procedents d'atres cultures en una llarga tradició mèdica, com ara la [[medicina tradicional chinenca|chinenca]]. A finals del [[sigle XIX]], els meges francesos Bérard i Gubler resumiren el paper de la medicina fins ad aquell moment: "Curar poques vegades, aliviar a sovint, consolar sempre."

La medicina del [[sigle XX]], impulsada pel desenroll científic i tècnic, s'anà consolidant com una disciplina més resolutiva, pero sense deixar de ser el fruit sinèrgic de les pràctiques mèdiques experimentades fins llavors. La medicina científica, la [[medicina basada en proves|basada en proves]], se basa en un paradigma fonamentalment biologiciste, pero admet i propon un model de salut-malaltia determinat per factors [[biològic]]s, [[sicològic]]s i [[sociologia|socioculturals]].<ref>L'Organisació Mundial de la Salut definí el 1948 la salut com "un estat complex de benestar físic, mental i social, i no únicament l'absència de malaltia".</ref>

== Referències ==
<references/>

== Bibliografia ==
* Dominique Lecourt (dir.), ''Dictionnaire de la pensée médicale'' (2004), réed. PUF/Quadrige, Paris, 2004.
* Alessandra Parodi, ''Storie della medicina'', Edizioni di Comunità 2006
* Roger Dachez, ''Histoire de la médecine de l'Antiquité au s. XX'', Tallandier, 2004
* Jean-Charles Sournia, ''Histoire de la médecine'', La Decouverte, reed. 2004

== Enllaços externs ==
* [http://www.indiana.edu/~ancmed/egypt.HTM ''Medicine in Ancient Egypt'']
* [http://www.newadvent.org/cathen/10122a.htm ''History of Medicine'']; [http://www.newadvent.org/cathen/01457e.htm ''Anatomy''] @ [http://www.newadvent.org/cathen/ 1917 ''Catholic Encyclopedia'']
* [http://www.jewishencyclopedia.com/view.jsp?artid=325&letter=M&search=medicine ''Medicine @ JewishEncyclopedia.com'']
* [http://www.loc.gov/exhibits/vatican/medicine.html ''Exhibition of the Vatican Library's Medical Holdings @ The Library of Congress'']
* [http://gallica.bnf.fr/ ''Gallica (BNF'')]
* [http://www.bium.univ-paris5.fr/histmed/medica.htm BIUM]

{{Història de la ciència}}

[[Categoria:Medicina]]
[[Categoria:Història de la medicina| ]]

Història

2026-03-30T09:09:32Z

Caro de Segeda:

{{Història}}

L''''història''' és el camp de coneiximent que narra el passat de les societats humanes d'acort en els testimonis materials. És contraposta a la [[prehistòria]], que és la disciplina que estudia el passat humà previ a l'aparició de l'[[escritura]].

En un sentit més general, el terme Història també es pot utilisar per designar l'informació sobre el passat (per eixemple, [[Història Natural]], o Història Geològica de la Terra). L'història, com a disciplina intelectual, no forma part de les ciències exactes sino de les ciències socials i humanes aixina com de les ciències lliteràries. L'història es diferencia de l'[[arqueologia]] per la seua referència essencial a l'escritura.

{{Història de la ciència}}

[[Categoria:Història]]

Història de la ciència

2026-03-30T09:09:09Z

Caro de Segeda:

L''''història de la ciència''' és el conjunt d'avanços, invents i paradigmes teòrics que han tengut lloc en l'història del [[coneiximent]]. És una disciplina d'estudi que juntament en la [[filosofia de la ciència]] i la sociologia intenten explicar l'alvanç i el canvi científic lligant-los al context social a on es produïxen. Com a tal, naix en el [[sigle XX]], si be sempre hi ha hagut referències al passat per explicar el present de la ciència. Destaca el nom de [[George Sarton]] <ref> Sarton, George. ''Introduction to the History of Science'', Carnegie institution of Washington Publication nº 376. Baltimore, 1927-1948.</ref> com un dels seus fundadors.

== Història de la ciència en les primeres cultures ==
L'història de la ciència en les primeres cultures estudia la [[protociència]] en la [[història antiga]], prèvia al desenroll de la ciència en l'[[Edat mija]]. En els temps [[prehistòria|prehistòrics]], el consell i el coneiximent es passava de generació en generació a través de la [[tradició oral]]. El desenroll de l'[[escritura]] va permetre que el coneiximent es poguerà almagasenar i comunicar a través de generacions en molta més fidelitat. Combinat en el [[orígens de l'agricultura|desenroll de]] l'[[agricultura]], que va permetre dispondre d'un excedent de menjar, va possibilitar que les primeres [[civilisació|civilisacions]] es desenrollen i tinguen més temps per a dedicar-se a d'atres tasques ademés de sobreviure, com l'investigació de coneiximent per pròpia curiositat.

=== Ciència en Mesopotàmia ===
El desenroll de l'[[escritura]] és condició indispensable per a la ciència avançada, que requerix càlculs matemàtics complexos. Per això les primeres manifestacions científiques es desenrollen al voltant de Súmer. S'han trobat en Babilònia restes de tauletes en les quatre operacions bàsiques i problemes que inclouen equacions.<ref> Duncan J. Melville (2003). Third Millennium Chronology, Third Millennium Mathematics. St. Lawrence University.</ref> El sistema numèric és de base sexagesimal.

Consideraven que el perímetro d'una [[circumferència]] era tres vegades el seu diàmetro i tenien fòrmules per calcular les àrees dels principals cossos en geometria. Varen traçar les primeres cartes de constelacions, fet que implicava mesures angulars.<ref> Maor, Eli (1998), Trigonometric Delights, Princeton University Press, p. 20, ISBN 0691095418</ref> En estes senyes varen crear el model de tots els [[calendari]]s posteriors. Els sacerdots eren instruïts en astrologia i astronomia i varen influir en tota la ciència helenística relacionada en l'univers (és la tradició coneguda com a caldea). Destaca el nom de [[Seleucus]], qui va propondre un model heliocèntric que no va ser acceptat pels seus contemporàneus.

Els babilonis també varen desenrollar una contabilitat avançada. Com que gran part dels intercanvis es fea en els recursos naturals (minerals, plantes i animals o productes derivats), va sorgir l'interés per classificar-los. Varen crear el concepte de [[regne (biologia)|regne]] en biologia, dividint les espècies més propenques en tipos que encara es conserven en la cultura popular. En este coneiximent de l'entorn, varen crear els primers remeis i consells agrícoles, que es transmetien per escrit.

En el camp de la geografia, han perdurat mapes mesopotàmics que inclouen distàncies aproximades, descripcions d'endrets i traçats del relleu, sens dubte per orientar les caravanes i expedicions comercials.

=== Ciència en Egipte ===
Els egipcis varen sobreeixir en la [[geometria]], forçats per la necessitat de mesurar unes terres canviants a causa de les creixcudes del [[riu Nil]]. Els primers teoremes relacionats en els [[triàngul]]s són de les primeres dinasties egípcies, aixina com el concepte del [[número pi]]. Es conserva un important document, el [[papir Rhind]], a on es detallen els métodos de resolució dels problemes matemàtics més comuns. Estos coneiximents els varen aplicar als àmbits de l'ingenieria i la construcció de les piràmides. Varen crear també un sistema de numeració de base 10, si be encara no era posicional

Varen alvançar en l'experimentació mèdica i si be la majoria de remeis farmacològics han provat ser inefectius o inclús perjudicials,<ref> Snoerk, Frank The Mind Matters - Snoek 14 (3): 116 - Diabetes Spectrum </ref> varen desenrollar el concepte de dosis i les primeres descripcions del [[cervell]]. En la [[momificació]] va desenrollar-se l'anatomia interna. El primer document mèdic extens és el [[Papir Edwin Smith]].

Varen calcular en precisió les efemèrides dels astres i el seu model del [[zodíac]] és la base de l'actual <ref> Christiane Desroches Noblecourt, Le fabuleux héritage de l'Égypte, éditions Pocket, 2006, (ISBN 2266154273), pp.322-328.</ref> Es considera que l'[[alquímia]] va nàixer en Egipte (pel deu Thoth). Varen crear el [[vidre]], el [[morter]] i el [[guix]].<ref> Velasco Montes, José Ignacio: Magia, alquimia y medicina en el Antiguo Egipto, Instituto de estudios del antiguo Egipto.</ref>

La [[biblioteca d'Aleixandria]] reunia gran part del saber de l'época antiga fins que va desaparéixer cremada. Diverses cases del coneiximent en les principals ciutats són una prova de l'interés egipci per la ciència.

=== Ciència chinenca ===
Els chinencs varen compendiar el seu saber matemàtic en el document nomenat ''[[yijing]]'', que inclou fòrmules geomètriques i les primeres descripcions de l'[[àlgebra]].

En China es varen dur a terme les primeres observacions d'eclipses, meteors i supernoves, entre atres descobriments de l'astronomia.<ref> http://filer.case.edu/~sjr16/advanced/pre20th_ancients_others.html</ref> Varen idear un [[zodíac]] propi, opost a l'occidental, basat en els animals tradicionals i en la successió dels anys. Entre els seus invents destacats estan l'[[àbac]], que va facilitar enormement el [[càlcul]], i la [[brúixola]], que va ajudar als viagers a orientar-se.

En medicina varen basar-se en els [[fitoteràpia|remeis vegetals]] i l'[[acupuntura]], aixina com en l'equilibri dels humors interiors. Es creu que varen predir la circulació de la [[sanc]] (dins el model del [[Yin i Yang]]). Varen inventar el [[paper]] i una [[imprenta]] primitiva, que va servir per accelerar la difusió de les idees científiques i que no serien introduïts en [[Europa]] fins sigles despuix.

=== Ciència de l'Índia ===
Els indis varen desenrollar les sifres que s'usen hui dia majoritàriament (traslladades pels [[àraps]] a Europa), aixina com el [[zero]] i el sistema de numeració posicional. Una escola jaïnista va crear el concepte de números binaris, usats en la informàtica moderna.

De la mateixa manera que els chinencs, creuen que la major part de les malalties es devien a desequilibris. Per això l'[[ayurveda]] o medicina tradicional es basava en recuperar esta harmonia. Varen destacar les seues observacions sobre el mig ambient com a font de salut o alteracions corporals.

Varen ser els primers em desenrollar les ciències humanes, com la [[llingüística]]. Varen alvançar també en el coneiximent de les propietats del [[ferro]], fet que els va permetre fondre metals i crear objectes d'artesania i armes.

=== Ciència del món clàssic ===
La ciència grega està fortament lligada a la [[filosofia]], que comença a preguntar-se per l'orige racional del món exterior, abandonant en part les explicacions religioses imperants. Creien que l'univers era un cosmos ordenat i per tant que era possible conéixer-lo i explicar-lo,<ref> [[F. M. Cornford]], ''Principium Sapientiae: The Origins of Greek Philosophical Thought'', (Gloucester, Mass., Peter Smith, 1971), p. 159.</ref> fet que va impulsar l'ensenyança i el conreu de la ciència. En estes círculs educatius va sorgir el raonament deductiu, base del [[método científic]]. Hi destaca la figura de [[Pitàgores]], que inclús considerava que l'orige de tot (''arkhé'') era el número, aixina com els noms d'[[Euclides]] o [[Tales de Milet|Tales]].

Varen postular que la Terra era redona per primera vegada ([[Eratòstenes]]). També varen establir la primera classificació completa dels vegetals i minerals, introduint el concepte de taxonomia ([[Plini el Vell]]). Els [[elements clàssics]], que serien l'essència de tot l'existent, naixen en Grècia.

En el camp de la medicina, varen aportar complets tractats d'anatomia i tècniques de cirugia. Demòcrit va afirmar que tota la matèria, inclosa la viva, estava formada per [[àtoms]]. Els meges grecs practicaven la dissecció de cadàvers i varen descobrir l'existència del sistema nerviós.

[[Antiga Roma|Roma]] heretà la ciència grega i va desenrollar les seues aplicacions pràctiques, especialment en l'ingenieria. El tractat de Tolomeu sobre astronomia, per eixemple, és un compendi del coneiximent clàssic sobre l'univers. [[Galè]], per la seua banda, va continuar les investigacions mèdiques gregues i va afirmar per primer colp que les artèries transportaven la sanc.

== Ciència migeval ==
=== Ciència europea ===
El desenroll de la ciència europea durant l'[[Edat Mija]] es va lligar als centres de cultura, dominats per religiosos cristians: els monasteris i les primeres universitats a partir del [[sigle XII]]. Europa no va ser, pero, líder en investigació durant este periodo, sino que varen dominar les adaptacions foranes i les controvèrsies entre fe i raó, és dir, sobre l'estatut de la ciència i la seua relació en el ser humà. Les principals contribucions varen donar-se en el camp de la cinemàtica i la modernisacions agrícola.

=== Ciència islàmica ===
Els àraps varen actuar de pont entre Orient i Occident a través de les seues traduccions de documents antics i els seus experiments, atés que el territori de domini islàmic abastava una part d'Àsia (incloent-hi l'[[imperi Bizantí]]), [[Magrib]] i part d'Europa, especialment la zona d'[[Al-Àndalus]]. Es creu que [[Ibn al-Hàytham]], en els seus tractats sobre òptica, va ser el primer ''científic'' segons la concepció moderna del terme.<ref> Rosanna Gorini (2003). "Al-Haytham the Man of Experience. First Steps in the Science of Vision", International Society for the History of Islamic Medicine. Institute of Neurosciences, Laboratory of Psychobiology and Psychopharmacology, Rome, Italy.</ref> En el món islàmic varen sorgir conceptes com la revisió per pars i l'adopció sistemàtica del sistema decimal, base indispensable pel càlcul complex. El concepte d'[[algorisme]] es deu també als musulmans, aixinA com l'auge de l'alquímia i la trigonometria.

Un dels invents més destacats va ser l'[[astrolabi]], que va ajudar al desenroll de l'astronomia i la navegació. Això va impulsar la cartografia i el contacte en atres pobles, nodrint-se de les aportacions de diferents cultures. En el camp de la medicina, vaREn perfeccionar els instruments quirúrgics i les descripcions del cos humà.

=== Ciència chinenca ===
Els chinencs vaREn inventar la [[pólvora]] i a partir d'ella coets i armes que posteriorment passarien a Occident. També varen inventar el [[rellonge]] mecànic i la càmara fosca (clau per a la fotografia). Varen ser els primers en explicar de manera convincent fenòmens com l'[[Arc de Sant Martí]] o que la [[lluna]] era un cos esfèric.<ref> Joseph Needham, Science and Civilization in China: Volume 3, Mathematics and the Sciences of the Heavens and the Earth (Taipei: Caves Books, Ltd., 1986) pp. 415–416.</ref> Un dels noms més destacats és el de [[Shen Kuo]], qui va aventurar hipòtesis com la del canvi climàtic.

== Ciència moderna ==
En el Renaiximent es viu una verdadera [[revolució científica]]. Es qüestionen alguns dels dogmes religiosos i se somet l'estudi de l'entorn a la raó. Les noves idees es difonen més ràpidament gràcies a l'aument dels intercanvis comercials, l'auge de les ciutats i l'invenció de la [[imprenta]] en Europa, qui agafa el liderage en investigació.

La [[Terra]] ya no es considera el centre de l'univers, sino el [[sol]] ([[heliocentrisme]]) i ademés canvia la percepció del [[planeta]], que s'eixampla gràcies a les noves descobertes, com l'arribada de [[Cristòfol Colon]] a [[Amèrica]] o les rutes africanes. Les lleis de [[Isaac Newton|Newton]] expliquen com funcionen les forces que rigen la Terra i el cosmos, que es pot observar millor en el nou [[telescopi]].

Estos canvis varen preparar el camp per a l'adveniment de la ciència moderna. Alguns estudiosos, com [[Pierre Duhem]], qüestionen que hi hagué una ruptura radical en el passat per a esta época.<ref> Duhem, Pierre, Les origines de la statique, Harvard University Press 1905.</ref> Ademés, durant el [[sigle XVI]] es va viure un auge de la [[màgia]], embolcada de doctrines neoplatòniques.

== Historiadors de la ciència destacats ==
* [[Isaac Asimov]]
* [[José Babini]]
* [[Mario Bunge]]
* [[Georges Canguilhem]]
* [[Bernard Cohen]]
* [[Alistair Cameron Crombie]]
* [[Pierre Duhem]]
* [[Paul Karl Feyerabend]]
* [[Stanley L. Jaki]]
* [[Alexandre Koyré]]
* [[Thomas Kuhn]]
* [[Imre Lakatos]]
* [[Karl Popper]]
* [[Julio Rey Pastor]]
* [[George Sarton]]
* [[Michel Serres]]
* [[René Taton]]

== Vore també ==
* [[Ciència migeval]]
* [[Canvi conceptual]]

== Referències ==
<references />

{{Història de la ciència}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història de la ciència| ]]

Història de la física

2026-03-30T09:08:51Z

Caro de Segeda:

L''''història de la física''' intenta explicar la naturalea i els fenòmens que, des de la més remota [[antiguetat]], les tracten de comprendre: el pas de les estacions, el moviment dels cossos i dels astres, els fenòmens climàtics, les propietats dels materials, etc. Les primeres explicacions varen aparéixer en l'antiguetat i es basaven en consideracions purament filosòfiques, sense verificar experimentalment. Algunes interpretacions falses, com la feta per [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]] en el seu famós ''[[Almagest]]'' ("La [[Terra]] està al centre del [[Univers]] i al voltant d'ella giren els astres") varen perdurar durant sigles.

== Diferències de la física elemental ==
En el [[sigle XVI]] [[Galileo Galilei|Galileu]] va ser pioner en l'us d'experiències per a validar les teories de la física. Es va interessar en el moviment dels [[astre]]s i dels [[cos|cossos]]. Utilisant instruments com el [[pla inclinat]], va descobrir la [[llei de la inèrcia]] de la [[dinàmica]], i en l'us d'un dels primers [[telescopi]] es va observar que [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] tenia [[satèlit natural |satèlits]] girant al seu voltant i les [[taques solars]] de [[Sol]]. Estes observacions demostraven el model heliocèntric de [[Nicolau Copèrnic]] i el fet que els cossos celests no són perfectes i immutables. En la mateixa época, les observacions de [[Tycho Brahe]] i els càlculs de [[Johannes Kepler]] varen permetre establir les lleis que governen el moviment dels [[planeta|planetes]] al [[Sistema Solar]].

En l'any [[1687]] [[Isaac Newton|Newton]] va publicar els Principis Matemàtics de la Natura ([[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]]), una obra en la qual es descriuen les lleis clàssiques de la dinàmica conegudes com: [[Lleis de Newton]], i la [[gravetat|llei de la gravitació universal de Newton]]. El primer grup de lleis permetia explicar la dinàmica dels cossos i fer prediccions del moviment i equilibri de cossos, la segona llei permetia demostrar les [[lleis de Kepler]] del moviment dels planetes i explicar la [[Gravetat|gravetat terrestre]] (d'açí el nom de '' gravetat universal ''). En esta época es va posar de manifest un dels principis bàsics de la física, les lleis de la física són les mateixes en qualsevol punt del [[Univers]]. El desenroll per Newton i [[Leibniz]] del [[càlcul matemàtic]] proporcionar les ferramentes matemàtiques per al desenroll de la física com a ciència capaç de fer prediccions. En esta época varen desenrollar els seus treballs físics com [[Robert Hooke]] i [[Christian Huygens]] estudiant les propietats bàsiques de la [[matèria]] i de la [[llum]].

A finals del [[sigle XVII]] la física comença a influir en el desenroll tecnològic permetent al seu torn un avanç més ràpit de la pròpia física.

El desenroll instrumental ([[telescopi]]s, [[microscopi]] es i atres instruments) i el desenroll de proves cada vegada més sofisticats varen permetre obtindre grans èxits com la mesura de la [[massa]] de la [[Terra]] a l'[[experiment de la balança de torsió]].

També apareixen les primeres societats científiques com la [[Royal Society]] a [[Londres]] en l'any [[1660]] i la [[Académie des sciences]] en [[París]] en l'any [[1666]] com a instruments de comunicació i intercanvi científic, tenint en els primers temps de les dos societats un paper preeminent les ciències físiques.

<center> <gallery caption="Portades de dos obres cabdals de la [[Revolució científica]]">
Archiu: Sidereus Nuncius 1610.Galileo.jpg|<center> '' [[Sidereus Nuncius]] '', [[Galileo Galilei|Galilei]], 1610. </Center>
Archiu: Newton-Principia-Mathematica 1-500x700.jpg|<center> '' [[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]] '', [[Newton]], 1610. </Center>
</gallery> </center>

== El sigle XVIII: Termodinàmica i òptica ==

A partir del [[sigle XVIII]] [[Robert Boyle|Boyle]], [[Thomas Young|Young]] i atres varen desenrollar la [[termodinàmica]]. En l'any [[1733]] [[Daniel Bernoulli|Bernoulli]] va usar arguments estadístics, juntament en la [[mecànica]] clàssica, per extraure resultats de la [[termodinàmica]], iniciant la [[mecànica estadística]]. En l'any [[1798]] [[Benjamin Thompson|Thompson]] va demostrar la conversió del treball mecànic en [[calor]] i en [[1847]] [[James Prescott Joule|Joule]] va formular la llei de conservació de l'[[energia]].

En el camp de l'[[òptica]] el sigle va començar en la teoria corpuscular de la llum de [[Isaac Newton|Newton]] exposta en la seua famosa obra '' [[Opticks]] ''. Encara que les lleis bàsiques de l'òptica geomètrica havien estat descobertes algunes décades abans el sigle XVIII va ser ric en avanços tècnics en este camp produint les primeres lents acromàtiques, mesurant-se per primera vegada la [[velocitat de la llum]] i descobrint la naturalea espectral de la llum. El sigle va concloure en el célebre [[experiment de Young]] de [[1801]] en el qual es posava de manifest la [[Interferència òptica|interferència]] de la llum demostrant la naturalea ondulatòria d'esta.

== El sigle XIX: Electromagnetisme i l'estructura atòmica ==
La investigació física de la primera mitat del [[sigle XIX]] va estar dominada per l'estudi dels fenòmens de l'[[electricitat]] i el [[magnetisme]]. [[Coulomb]], [[Luigi Galvani]], [[Michael Faraday|Faraday]], [[Georg Simon Ohm|Ohm]] i molts atres físics famosos estudiar els fenòmens dispars i contraintuitivos que s'associen a este camp. En l'any [[1855]] [[James Clerk Maxwell|Maxwell]] va unificar les lleis conegudes sobre el comportament de l'electricitat i el magnetisme en una sola teoria en un marc matemàtic comú mostrant la natura unida del [[electromagnetisme]]. Els treballs de Maxwell en l'electromagnetisme es consideren a sovint equiparables als descobriments de Newton sobre la gravitació universal i es resumixen en les conegudes, [[equacions de Maxwell]], un conjunt de quatre equacions capaç de predir i explicar tots els fenòmens electromagnètics clàssics. Una de les prediccions d'esta teoria era que la [[llum]] és una [[radiació electromagnètica|ona electromagnètica]]. Este descobriment de Maxwell proporcionaria la possibilitat del desenroll de la [[ràdio (comunicacions)]] unes décades més tart per [[Heinrich Rudolf Hertz|Heinrich Hertz]] en l'any [[1888]].

En l'any [[1895]] [[Wilhelm Röntgen|Roentgen]] va descobrir els [[rajos X]], ones electromagnètiques de [[freqüència|freqüències]] molt altes. Quasi simultàneament, [[Henri Becquerel]] descobria la [[radioactivitat]] l'any [[1896]]. Este camp es va desenrollar ràpidament en els treballs posteriors de [[Pierre Curie]], [[Marie Curie]] i molts atres, donant inici a la [[física nuclear]] i al començament de l'estructura microscòpica de la matèria.

En l'any [[1897]] [[Joseph John Thomson|Thomson]] va descobrir el [[electró]], la partícula elemental que transporta la corrent en els circuits elèctrics proponent en l'any [[1904]] un primer model simplificat de l'[[àtom]].

== El sigle XX: La segona revolució de la física ==
El [[sigle XX]] va estar marcat pel desenroll de la física com ciència capaç de promoure el desenroll tecnològic. A principis d'este sigle els físics consideraven tindre una visió quasi completa de la naturalea. No obstant això pronte es varen produir dos revolucions conceptuals de gran calat: El desenroll de la [[teoria de la relativitat]] i el començament de la [[mecànica quàntica]].

En l'any [[1905]] [[Albert Einstein]], va formular la teoria de la [[relativitat especial]], en la qual l'[[espai]] i el [[temps]] s'unifiquen en una sola entitat, l'[[espai-temps]]. La relativitat fòrmula equacions diferents per a la transformació de moviments quan s'observen des de diferents sistemes de referència inercials a aquelles donades per la mecànica clàssica. Les dos teories coincidixen a velocitats chicotetes en relació a la velocitat de la llum. En l'any [[1915]] es va estendre la teoria especial de la relativitat per a explicar la gravetat, formulant la [[relativitat general|teoria general de la relativitat]], la qual substituïx la llei de la gravitació de Newton.

En l'any [[1911]] [[Ernest Rutherford|Rutherford]] va deduir l'existència d'un núcleu atòmic carregat positivament a partir d'experiències de dispersió de partícules. Als components de càrrega positiva d'este núcleu se'ls va nomenar [[protó|protons]]. Els [[neutró|neutrons]], que també formen part del núcleu pero no tenen càrrega elèctrica, els va descobrir [[James Chadwick|Chadwick]] en l'any [[1932]].

En els primers anys del [[sigle XX]] [[Max Planck|Planck]], [[Albert Einstein|Einstein]], [[Niels Bohr|Bohr]] i atres varen desenrollar la teoria [[quàntica]] per tal de explicar resultats experimentals anòmals sobre la radiació dels cossos. En esta teoria, els nivells possibles d'energia passen a ser discrets. En [[1925]] [[Werner Heisenberg|Heisenberg]] i en [[1926]] [[Erwin Schrödinger|Schrödinger]] i [[Paul Dirac|Dirac]] formularen la [[mecànica quàntica]], en la qual expliquen les teories quàntiques precedents. En la mecànica quàntica, els resultats de les mesures físiques són [[provabilitat|provabilístics]], la teoria quàntica descriu el càlcul d'estes provabilitats.

La mecànica quàntica va suministrar les ferramentes teòriques per a la [[física de la matèria condensada]], la qual estudia el comportament dels [[sòlit]]s i els [[líquit]]s, incloent fenòmens com ara [[estructura cristalina]] , [[semiconductor|semiconductivitat]] i [[superconductor|superconductivitat]]. Entre els pioners de la física de la matèria condensada s'inclou [[Felix Bloch|Bloch]], que va desenrollar una descripció mecano-quàntica del comportament dels electrons en les estructures cristal ([[1928]]).

La [[teoria quàntica de camps]] es va formular per estendre la mecànica quàntica de manera consistent en la teoria especial de la relativitat. Va arribar la seua forma moderna a finals de [[1940]] gràcies al treball de [[Richard Feynman|Feynman]], [[Julian Schwinger|Schwinger]], [[Tomonaga]] i [[Freeman Dyson|Dyson]]. Ells varen formular la teoria de l'[[electrodinàmica quàntica]], en la qual es descriu la interacció electromagnètica.

La teoria quàntica de camps suministrar les bases per al desenroll de la [[física de partícules]], la qual estudia les forces fonamentals i les partícules elementals. En [[1954]] [[Yang Chen Ning|Yang]] i [[Robert Mills|Mills]] varen desenrollar les bases del [[model estàndart de física de partícules]]. Este model es va completar en els [[anys 1970]] i en ell es descriuen quasi totes les partícules elementals observades.

== La física del sigle XXI ==
La física seguix enfrontant-se a grans reptes, tant de caràcter pràctic com teòric, al començament del [[sigle XXI]]. L'estudi dels [[sistema complex|sistemes complexos]] dominats per sistemes d'equacions no llineals, tal com la [[meteorologia]] o les propietats quàntiques dels materials que han possibilitat el desenroll de nous materials en propietats sorprenents. A nivell teòric l'[[astrofísica]] oferix una visió del món en numeroses preguntes obertes en tots els seus fronts, des de la [[cosmologia]] fins a la [[formació planetaria]]. La física teòrica contínua els seus intents de trobar una teoria física capaç d'unificar totes les forces en un únic formulisme en el que seria una [[teoria del tot]]. Entre les teories candidates hem de citar la [[teoria de supercordes]].

== Vore també ==
* [[Història de la ciència]]
* [[Ciència migeval]]

{{Història de la ciència}}

[[Categoria:Física| ]]
[[Categoria:Història de la física| ]]

Revolució científica

2026-03-30T09:08:40Z

Caro de Segeda:

La '''revolució científica''' en l'[[història de la ciència]], va ser el periodo en el qual les noves idees en [[física]], [[astronomia]], [[biologia]], [[anatomia humana]], [[química]], i atres [[ciència|ciències]] varen portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'[[antiga Grècia]] i que varen continuar durant l'[[Edat mija]], i conduïren a la formació de la [[ciència moderna]].<ref>"Scientific Revolution" in ''[[Encarta]]''. 2007. [http://encarta.msn.com/encyclopedia_701509067/Scientific_Revolution.html.]</ref> D'acort en la majoria dels estudiosos, la revolució científica va escomençar en la publicació de dos obres que varen canviar el curs de la ciència en l'any [[1543]] i va continuar durant el [[sigle XVII]]: L'obra de [[Copèrnic]] ''[[De revolutionibus orbium coelestium]]'' i la d'[[Andreas Vesalius]] ''[[De humani corporis fabrica]]''.

L'historiador i filòsof [[Alexandre Koyré]] va propondre el terme ''revolució científica'' l'any [[1939]] per a descriure esta época.<ref>Shapin, Steven (1996). ''The Scientific Revolution''.</ref>
També es considera que la revolució científica és el periodo que s'inicia quan [[Galileo Galilei|Galileu]] i [[Kepler]] entre atres pensadors del [[sigle XVII]], inicien els seus descobriments. A partir de llavors la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneiximent més estructurat i pràctic.

== Significat de la revolució ==
La ciència de l'ultima part del [[Renaiximent]] establí la base de la ciència moderna. El científic [[J. D. Bernal]] establí que "el renaiximent va permetre la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món en una llum diferent. La religió, la superstició i la por varen ser reemplaçades per la raó i el coneiximent".

Encara aixina el sociòlec i historiador de la ciència [[Steven Shapin]] sosté en el seu llibre, ''The Scientific Revolution,'' que: "No n'hi hagué una revolució científica i este és un llibre sobre això."<ref>Steven Shapin, ''The Scientific Revolution'', (Chicago: Univ. of Chicago Pr., 1996), p. 1.</ref> A pesar de tot el concepte de revolució científica contínua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.

== Noms importants ==
* [[Nicolau Copèrnic]]: Sostingué que el Sol estava en el centre del sistema, encara que s'equivocà defenent una òrbita circular.
* [[Galileu Galilei]]: Va dir que “La tradició i l'autoritat dels antics sabis no són fonts del coneiximent científic” i que l'única manera de comprendre la naturalea és experimentant.
* [[Francis Bacon]]: Mostrà l'importància del método d'experimentació, va defendre un método intuïtiu en la ciència
* [[René Descartes]]: Inventà la geometria analítica i demostrà com la matemàtica pot ser utilisada per a descriure les formes i les mides dels cossos. Escrigué “El discurs del método” (1636)
* [[Francesco Redi]]: (1626-1698) demostrà que no existia la “generació espontànea”
* [[Isaac Newton]]: Els seus descobriments en física guiaren als estudis sobre esta matèria en els 200 anys següents. En [[1687]] publica el seu famós ''Principia'' (Principis matemàtics de filosofia natural) a on descriu la llei de la gravetat.

== Referències ==
<references/>

{{Història de la ciència}}

[[Categoria:Història de la ciència]]

Plantilla:Història de la ciència

2026-03-30T09:08:13Z

Caro de Segeda:

{{Navbox
| name = Història de la ciència
| state = {{{state|}}}
| image = [[Archiu:Johannes-kepler-tabulae-rudolphinae-google-arts-culture.jpg|80px]]
| bodyclass = hlist
| title = [[Història de la ciència]]

| group1 = Trasfondo
| list1 =
* [[Sociologia de l'història de la ciència|Teories i sociologia]]
* [[Historiografia de la ciència|Historiografia]]
* [[Història de la pseudociencia|Pseudociencia]]
* [[Història i filosofia de la ciència]]

| group2 = Per era
| list2 =
* [[Ciència en el món antic|Món antic]]
* [[Ciència en l'Antiguetat clàssica|Antiguetat clàssica]]
* [[Ciència europea en l'Edat Mija|Europea medieval]]
* [[Història de la ciència en la Renaixença|Renaixença]]
* [[Revolució científica]]
* [[Ciència en l'Ilustració|Sigle de les Llums]]
* [[Romanticisme en la ciència|Romanticisme]]

| group3 = Per cultura
| list3 =
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Àfrica|Africana]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Argentina|Argentina]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Brasil|Brasilera]]
* [[Ciència bizantina|Bizantí]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Coreja|Coreana]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en China|China]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Espanya|Espanyola]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en França|Francesa]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en el subcontinent indi|Índia]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Japó|Japonesa]]
* [[Ciència en el món islàmic medieval|Islàmica medieval]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Mèxic|Mexicana]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Rússia|Russa]]

| group4 = [[Història de la ciència natural|Ciència natural]]
| list4 =
* [[Història de l'astronomia|Astronomia]]
* [[Història de la biologia|Biologia]]
* [[Història de la química|Química]]
* [[Història de la física|Física]]

| group5 = [[Història de les matemàtiques|Matemàtiques]]
| list5 =
* [[Història de l'àlgebra|Àlgebra]]
* [[Història del càlcul|Càlcul]]
* [[Història de la @combinatoria|Combinatòria]]
* [[Història de la geometria|Geometria]]
* [[Història de la llògica|Llògica]]
* [[Història de la provabilitat|Provabilitat]]
* [[Història de l'estadística|Estadística]]
* [[Història de la trigonometria|Trigonometria]]

| group6 = [[Història de les ciències socials|Ciències socials]]
| list6 =
* [[Història de l'antropologia|Antropologia]]
* [[Història de l'arqueologia|Arqueologia]]
* [[Història del pensament econòmic|Economia]]
* [[Història]]
* [[Història de la ciència política|Ciència política]]
* [[Història de la psicologia|Psicologia]]
* [[Història de la sociologia|Sociologia]]

| group7 = [[Història de la tecnologia|Tecnologia]]
| list7 =
* [[Història de la ciència agrícola|Ciència agrícola]]
* [[Història de la computació|Ciència computacional]]
* [[Història de la ciència de materials|Ciència de materials]]
* [[Història de l'ingenieria|Ingenieria]]

| group8 = [[Història de la medicina|Medicina]]
| list8 =
* [[Història de la medicina|Medicina humana]]
* [[Història de la medicina veterinària|Medicina veterinària]]
* [[Història de l'anatomia|Anatomia]]
* [[Història de la neurociencia|Neurociencia]]
* [[Història de la neurologia i la neurocirugía|Neurologia i neurocirugía]]
* [[Història de la nutrició|Nutrició]]
* [[Història de la patologia|Patologia]]
* [[Història de la farmàcia|Farmàcia]]

| belowclass = hlist
| belowstyle = margin-right:0.5em; padding:0.1em 0 0.4em;line-height:1.7em;
| below =

}}<noinclude>
{{documentació|contingut=
{{opció colapsable}}

[[Categoria:Plantilles]]
}}
</noinclude>

Plantilla:Història de la ciència

2026-03-30T09:07:34Z

Caro de Segeda:

{{Navbox
| name = Història de la ciència
| state = {{{state|}}}
| image = [[Archiu:Johannes-kepler-tabulae-rudolphinae-google-arts-culture.jpg|80px]]
| bodyclass = hlist
| title = [[Història de la ciència]]

| group1 = Trasfondo
| list1 =
* [[Sociologia de l'història de la ciència|Teories i sociologia]]
* [[Historiografia de la ciència|Historiografia]]
* [[Història de la pseudociencia|Pseudociencia]]
* [[Història i filosofia de la ciència]]

| group2 = Per era
| list2 =
* [[Ciència en el món antic|Món antic]]
* [[Ciència en l'Antiguetat clàssica|Antiguetat clàssica]]
* [[Ciència europea en l'Edat Mija|Europea medieval]]
* [[Història de la ciència en la Renaixença|Renaixença]]
* [[Revolució científica]]
* [[Ciència en l'Ilustració|Sigle de les Llums]]
* [[Romanticisme en la ciència|Romanticisme]]

| group3 = Per cultura
| list3 =
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Àfrica|Africana]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Argentina|Argentina]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Brasil|Brasilera]]
* [[Ciència bizantina|@Bizantino]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Coreja|Coreana]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en China|China]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Espanya|Espanyola]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en França|Francesa]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en el subcontinent indi|Índia]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Japó|Japonesa]]
* [[Ciència en el món islàmic medieval|Islàmica medieval]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Mèxic|Mexicana]]
* [[Història de la ciència i la tecnologia en Rússia|Russa]]

| group4 = [[Història de la ciència natural|Ciència natural]]
| list4 =
* [[Història de l'astronomia|Astronomia]]
* [[Història de la biologia|Biologia]]
* [[Història de la química|Química]]
* [[Història de la física|Física]]

| group5 = [[Història de les matemàtiques|Matemàtiques]]
| list5 =
* [[Història de l'àlgebra|Àlgebra]]
* [[Història del càlcul|Càlcul]]
* [[Història de la @combinatoria|Combinatòria]]
* [[Història de la geometria|Geometria]]
* [[Història de la llògica|Llògica]]
* [[Història de la provabilitat|Provabilitat]]
* [[Història de l'estadística|Estadística]]
* [[Història de la trigonometria|Trigonometria]]

| group6 = [[Història de les ciències socials|Ciències socials]]
| list6 =
* [[Història de l'antropologia|Antropologia]]
* [[Història de l'arqueologia|Arqueologia]]
* [[Història del pensament econòmic|Economia]]
* [[Història]]
* [[Història de la ciència política|Ciència política]]
* [[Història de la psicologia|Psicologia]]
* [[Història de la sociologia|Sociologia]]

| group7 = [[Història de la tecnologia|Tecnologia]]
| list7 =
* [[Història de la ciència agrícola|Ciència agrícola]]
* [[Història de la computació|Ciència computacional]]
* [[Història de la ciència de materials|Ciència de materials]]
* [[Història de l'ingenieria|Ingenieria]]

| group8 = [[Història de la medicina|Medicina]]
| list8 =
* [[Història de la medicina|Medicina humana]]
* [[Història de la medicina veterinària|Medicina veterinària]]
* [[Història de l'anatomia|Anatomia]]
* [[Història de la neurociencia|Neurociencia]]
* [[Història de la neurologia i la neurocirugía|Neurologia i neurocirugía]]
* [[Història de la nutrició|Nutrició]]
* [[Història de la patologia|Patologia]]
* [[Història de la farmàcia|Farmàcia]]

| belowclass = hlist
| belowstyle = margin-right:0.5em; padding:0.1em 0 0.4em;line-height:1.7em;
| below =

}}<noinclude>
{{documentació|contingut=
{{opció colapsable}}

[[Categoria:Plantilles]]
}}
</noinclude>

Plantilla:Història de la ciència

2026-03-30T09:06:55Z

Caro de Segeda:

{{Navbox generic
| name = Història de la ciència
| state = {{{state|}}}
| image = [[Archiu:Johannes-kepler-tabulae-rudolphinae-google-arts-culture.jpg|80px]]
| bodyclass = hlist
| title = [[Història de la ciència]]

| group1 = Trasfondo
| list1 =
[[Sociologia de l'història de la ciència|Teories i sociologia]]
[[Historiografia de la ciència|Historiografia]]
[[Història de la pseudociencia|Pseudociencia]]
[[Història i filosofia de la ciència]]

| group2 = Per era
| list2 =
[[Ciència en el món antic|Món antic]]
[[Ciència en l'Antiguetat clàssica|Antiguetat clàssica]]
[[Ciència europea en l'Edat Mija|Europea medieval]]
[[Història de la ciència en la Renaixença|Renaixença]]
[[Revolució científica]]
[[Ciència en l'Ilustració|Sigle de les Llums]]
[[Romanticisme en la ciència|Romanticisme]]

| group3 = Per cultura
| list3 =
[[Història de la ciència i la tecnologia en Àfrica|Africana]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Argentina|Argentina]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Brasil|Brasilera]]
[[Ciència bizantina|@Bizantino]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Coreja|Coreana]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en China|China]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Espanya|Espanyola]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en França|Francesa]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en el subcontinent indi|Índia]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Japó|Japonesa]]
[[Ciència en el món islàmic medieval|Islàmica medieval]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Mèxic|Mexicana]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Rússia|Russa]]

| group4 = [[Història de la ciència natural|Ciència natural]]
| list4 =
[[Història de l'astronomia|Astronomia]]
[[Història de la biologia|Biologia]]
[[Història de la química|Química]]
[[Història de la física|Física]]

| group5 = [[Història de les matemàtiques|Matemàtiques]]
| list5 =
[[Història de l'àlgebra|Àlgebra]]
[[Història del càlcul|Càlcul]]
[[Història de la @combinatoria|Combinatòria]]
[[Història de la geometria|Geometria]]
[[Història de la llògica|Llògica]]
[[Història de la provabilitat|Provabilitat]]
[[Història de l'estadística|Estadística]]
[[Història de la trigonometria|Trigonometria]]

| group6 = [[Història de les ciències socials|Ciències socials]]
| list6 =
[[Història de l'antropologia|Antropologia]]
[[Història de l'arqueologia|Arqueologia]]
[[Història del pensament econòmic|Economia]]
[[Història]]
[[Història de la ciència política|Ciència política]]
[[Història de la psicologia|Psicologia]]
[[Història de la sociologia|Sociologia]]

| group7 = [[Història de la tecnologia|Tecnologia]]
| list7 =
[[Història de la ciència agrícola|Ciència agrícola]]
[[Història de la computació|Ciència computacional]]
[[Història de la ciència de materials|Ciència de materials]]
[[Història de l'ingenieria|Ingenieria]]

| group8 = [[Història de la medicina|Medicina]]
| list8 =
[[Història de la medicina|Medicina humana]]
[[Història de la medicina veterinària|Medicina veterinària]]
[[Història de l'anatomia|Anatomia]]
[[Història de la neurociencia|Neurociencia]]
[[Història de la neurologia i la neurocirugía|Neurologia i neurocirugía]]
[[Història de la nutrició|Nutrició]]
[[Història de la patologia|Patologia]]
[[Història de la farmàcia|Farmàcia]]

| belowclass = hlist
| belowstyle = margin-right:0.5em; padding:0.1em 0 0.4em;line-height:1.7em;
| below =

}}<noinclude>
{{documentació|contingut=
{{opció colapsable}}

[[Categoria:Plantilles]]
}}
</noinclude>

Plantilla:Història de la ciència

2026-03-30T09:06:46Z

Caro de Segeda:

{{Navbox
| name = Història de la ciència
| state = {{{state|}}}
| image = [[Archiu:Johannes-kepler-tabulae-rudolphinae-google-arts-culture.jpg|80px]]
| bodyclass = hlist
| title = [[Història de la ciència]]

| group1 = Trasfondo
| list1 =
[[Sociologia de l'història de la ciència|Teories i sociologia]]
[[Historiografia de la ciència|Historiografia]]
[[Història de la pseudociencia|Pseudociencia]]
[[Història i filosofia de la ciència]]

| group2 = Per era
| list2 =
[[Ciència en el món antic|Món antic]]
[[Ciència en l'Antiguetat clàssica|Antiguetat clàssica]]
[[Ciència europea en l'Edat Mija|Europea medieval]]
[[Història de la ciència en la Renaixença|Renaixença]]
[[Revolució científica]]
[[Ciència en l'Ilustració|Sigle de les Llums]]
[[Romanticisme en la ciència|Romanticisme]]

| group3 = Per cultura
| list3 =
[[Història de la ciència i la tecnologia en Àfrica|Africana]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Argentina|Argentina]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Brasil|Brasilera]]
[[Ciència bizantina|@Bizantino]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Coreja|Coreana]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en China|China]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Espanya|Espanyola]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en França|Francesa]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en el subcontinent indi|Índia]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Japó|Japonesa]]
[[Ciència en el món islàmic medieval|Islàmica medieval]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Mèxic|Mexicana]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Rússia|Russa]]

| group4 = [[Història de la ciència natural|Ciència natural]]
| list4 =
[[Història de l'astronomia|Astronomia]]
[[Història de la biologia|Biologia]]
[[Història de la química|Química]]
[[Història de la física|Física]]

| group5 = [[Història de les matemàtiques|Matemàtiques]]
| list5 =
[[Història de l'àlgebra|Àlgebra]]
[[Història del càlcul|Càlcul]]
[[Història de la @combinatoria|Combinatòria]]
[[Història de la geometria|Geometria]]
[[Història de la llògica|Llògica]]
[[Història de la provabilitat|Provabilitat]]
[[Història de l'estadística|Estadística]]
[[Història de la trigonometria|Trigonometria]]

| group6 = [[Història de les ciències socials|Ciències socials]]
| list6 =
[[Història de l'antropologia|Antropologia]]
[[Història de l'arqueologia|Arqueologia]]
[[Història del pensament econòmic|Economia]]
[[Història]]
[[Història de la ciència política|Ciència política]]
[[Història de la psicologia|Psicologia]]
[[Història de la sociologia|Sociologia]]

| group7 = [[Història de la tecnologia|Tecnologia]]
| list7 =
[[Història de la ciència agrícola|Ciència agrícola]]
[[Història de la computació|Ciència computacional]]
[[Història de la ciència de materials|Ciència de materials]]
[[Història de l'ingenieria|Ingenieria]]

| group8 = [[Història de la medicina|Medicina]]
| list8 =
[[Història de la medicina|Medicina humana]]
[[Història de la medicina veterinària|Medicina veterinària]]
[[Història de l'anatomia|Anatomia]]
[[Història de la neurociencia|Neurociencia]]
[[Història de la neurologia i la neurocirugía|Neurologia i neurocirugía]]
[[Història de la nutrició|Nutrició]]
[[Història de la patologia|Patologia]]
[[Història de la farmàcia|Farmàcia]]

| belowclass = hlist
| belowstyle = margin-right:0.5em; padding:0.1em 0 0.4em;line-height:1.7em;
| below =

}}<noinclude>
{{documentació|contingut=
{{opció colapsable}}

[[Categoria:Plantilles]]
}}
</noinclude>

Plantilla:Història de la ciència

2026-03-30T09:06:23Z

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «{{Navbox | name = Història de la ciència | state = {{{state|}}} | image = 80px | bodyclass = hlist | title = Història de la ciència | group1 = Trasfondo | list1 = Teories i sociologia Historiografia Pseudociencia Història i filosofia de la ciència | group2…»

{{Navbox
| name = Història de la ciència
| state = {{{state|}}}
| image = [[Archiu:Johannes-kepler-tabulae-rudolphinae-google-arts-culture.jpg|80px]]
| bodyclass = hlist
| title = [[Història de la ciència]]

| group1 = Trasfondo
| list1 =
[[Sociologia de l'història de la ciència|Teories i sociologia]]
[[Historiografia de la ciència|Historiografia]]
[[Història de la pseudociencia|Pseudociencia]]
[[Història i filosofia de la ciència]]

| group2 = Per era
| list2 =
[[Ciència en el món antic|Món antic]]
[[Ciència en l'Antiguetat clàssica|Antiguetat clàssica]]
[[Ciència europea en l'Edat Mija|Europea medieval]]
[[Història de la ciència en la Renaixença|Renaixença]]
[[Revolució científica]]
[[Ciència en l'Ilustració|Sigle de les Llums]]
[[Romanticisme en la ciència|Romanticisme]]

| group3 = Per cultura
| list3 =
[[Història de la ciència i la tecnologia en Àfrica|Africana]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Argentina|Argentina]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Brasil|Brasilera]]
[[Ciència bizantina|@Bizantino]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Coreja|Coreana]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en China|China]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Espanya|Espanyola]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en França|Francesa]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en el subcontinent indi|Índia]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Japó|Japonesa]]
[[Ciència en el món islàmic medieval|Islàmica medieval]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Mèxic|Mexicana]]
[[Història de la ciència i la tecnologia en Rússia|Russa]]

| group4 = [[Història de la ciència natural|Ciència natural]]
| list4 =
[[Història de l'astronomia|Astronomia]]
[[Història de la biologia|Biologia]]
[[Història de la química|Química]]
[[Història de la física|Física]]

| group5 = [[Història de les matemàtiques|Matemàtiques]]
| list5 =
[[Història de l'àlgebra|Àlgebra]]
[[Història del càlcul|Càlcul]]
[[Història de la @combinatoria|Combinatòria]]
[[Història de la geometria|Geometria]]
[[Història de la llògica|Llògica]]
[[Història de la provabilitat|Provabilitat]]
[[Història de l'estadística|Estadística]]
[[Història de la trigonometria|Trigonometria]]

| group6 = [[Història de les ciències socials|Ciències socials]]
| list6 =
[[Història de l'antropologia|Antropologia]]
[[Història de l'arqueologia|Arqueologia]]
[[Història del pensament econòmic|Economia]]
[[Història]]
[[Història de la ciència política|Ciència política]]
[[Història de la psicologia|Psicologia]]
[[Història de la sociologia|Sociologia]]

| group7 = [[Història de la tecnologia|Tecnologia]]
| list7 =
[[Història de la ciència agrícola|Ciència agrícola]]
[[Història de la computació|Ciència computacional]]
[[Història de la ciència de materials|Ciència de materials]]
[[Història de l'ingenieria|Ingenieria]]

| group8 = [[Història de la medicina|Medicina]]
| list8 =
[[Història de la medicina|Medicina humana]]
[[Història de la medicina veterinària|Medicina veterinària]]
[[Història de l'anatomia|Anatomia]]
[[Història de la neurociencia|Neurociencia]]
[[Història de la neurologia i la neurocirugía|Neurologia i neurocirugía]]
[[Història de la nutrició|Nutrició]]
[[Història de la patologia|Patologia]]
[[Història de la farmàcia|Farmàcia]]

| belowclass = hlist
| belowstyle = margin-right:0.5em; padding:0.1em 0 0.4em;line-height:1.7em;
| below =

}<noinclude>
{{documentació|contingut=
{{opció colapsable}}

[[Categoria:Plantilles]]
}}
</noinclude>

Unió Mundial per a la Interlingua

2026-03-30T08:53:56Z

Caro de Segeda: Pàgina redirigida a Union Mundial pro Interlingua

#REDIRECCIÓ [[Union Mundial pro Interlingua]]

Manifest d'Interlingua

2026-03-30T08:53:12Z

Caro de Segeda: Pàgina redirigida a Manifesto de Interlingua

#REDIRECCIÓ [[Manifesto de Interlingua]]

Lliteratura en interlingua

2026-03-30T08:52:55Z

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «La '''lliteratura en interlingua''' és la colecció d'obres escrites en interlingua. Durant l'història de la llengua, la cantitat de publicacions lliteràries en interlingua ha creixcut en el temps. == Història == L'''Interlingua-English-Dictionary'' va ser una de les primeres obres no lliteràries publicades en interlingua. === Orígens === La interlingua va ser vista…»

La '''lliteratura en interlingua''' és la colecció d'obres escrites en [[interlingua]]. Durant l'història de la llengua, la cantitat de publicacions lliteràries en interlingua ha creixcut en el temps.

== Història ==
[[Archiu:Interlingua-English-Dictionary secunde edition.jpg|197px|thumb|dreta|L'''Interlingua-English-Dictionary'' va ser una de les primeres obres no lliteràries publicades en interlingua.]]

=== Orígens ===
La interlingua va ser vista des de la seua creació més com una llengua científica que com una llengua lliterària, encara que Alexander Gode, una de les forces principals darrere de la creació de la interlingua, qui té com llegat varis centenars de resums en interlingua d'artículs científics de les décades de 1950 i 1960, va escriure també dos menudes coleccions de contes breus. Les primeres obres escrites en interlingua no són lliteràries, sino llibres per a deprendre la llengua com ''[[Interlingua-English Dictionary]]'' i ''A Brief Grammar of Interlingua for Readers'', abdós publicats en 1954. Estos serien acompanyats en 1954 per ''Interlingua a Prime Vista'' i, un any més vesprada, per ''[[Interlingua: A Grammar of the International Language]]'', esta volta escrit per Gode i Blair.

Un text fonamental és el ''[[Manifest d'Interlingua]]'', d'Alexander Gode, presentat en [[1959]] en el Tercer Congrés de la [[Unió Mundial per a la Interlingua]].

{{Interlingua}}

[[Categoria:Interlingua]]

Alexander Gode

2026-03-30T08:48:18Z

Caro de Segeda:

{{Biografia|
| nom = Alexander Gode
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Alemània|Germà]]-[[Estats Units d'Amèrica|nortamericà]]
| ocupació = [[Llingüística]] i [[traducció]]
| data_naix = 30 d'octubre de 1906
| lloc_naix = [[Bremen]]
| data_mort = 10 d'agost de 1970
| lloc_mort = Mount Kisco, Nova York
}}
'''Alexander Gottfried Friedrich Gode-von-Aesch''', conegut simplement com '''Alexander Gode''' ([[Bremen]], 30 d'octubre de 1906 - [[Mount Kisco]], [[Estat de Nova York|Nova York]]; 10 d'agost de 1970) va ser un [[llingüiste]] [[Alemània|germà]]-[[Estats Units d'Amèrica|nortamericà]], [[traductor]] i la força conductora despuix de la creació de la [[llengua auxiliar]] [[interlingua]].

== Biografia ==
Fill d'un pare alemà i una mare suïssa, Gode va estudiar en la [[Universitat de Viena]] i la [[Universitat de París]] abans de partir als Estats Units i tornar-se ciutadà en 1927. Va ser un instructor en la [[Universitat de Chicago]] i la [[Universitat de Columbia]], a on va rebre el seu títul de doctorat en Estudis en [[Llengua germànica|Llengües Germàniques]] en 1939.

Entre 1960 i 1963 va presidir la [[American Translators Association]].

== Interlingua ==
Gode va estar involucrat en la [[International Auxiliary Language Association]] (Associació de la Llengua Auxiliar Internacional) (IALA) des de 1933, al principi esporàdicament. En 1936 la IALA va començar el desenroll d'una nova [[llengua internacional auxiliar]] i en 1939 Gode va ser contractat per a assistir en esta llabor.

Despuix que [[André Martinet]] va ser posat per a liderar l'investigació en 1946, les visions d'abdós varen entrar en conflicte puix Gode pensava que Martinet estava tractant de esquematisar massa la nova llengua, mesclant-la en [[Idioma occidental|Occidental]]. Gode no va vore la necessitat d'inventar una llengua, com a producte d'un disseny ''a priori''. En canvi, ell i el director d'investigació anterior [[Ezra Clark Stillman]] volien registrar el ''vocabulari internacional'' que, des de la seua perspectiva, encara existia. Açò va ser realisat – abans de Martinet – extraent i modificant sistemàticament paraules de les llengües de control existents de forma tal de ser vistes com a dialectes d'una llengua comuna, en les seues pròpies peculiaritats. Quan Martinet va renunciar en 1948 per una disputa de salari, Gode va prendre el liderage i va conseguir implementar la seua visió. El resultat va ser [[interlingua]], el [[Interlingua-English Dictionary|diccionari]] i la [[Interlingua: A Grammar of the International Language|gramàtica]] publicats en 1951.<ref>[http://starter5.aitcom.net/interlinguaus/pakupaku/uploads//GodeManifestodeInterlingua.pdf Manifesto de interlingua de Gode] {{Wayback|url=http://starter5.aitcom.net/interlinguaus/pakupaku/uploads//GodeManifestodeInterlingua.pdf |date=20090326175115 }} publicado en 1959</ref>

En 1953, el rol de la IALA va ser pres per la Divisió d'Interlingua del [[Science Service]], i Gode es va convertir en el director de la divisió. Va continuar el seu compromís en interlingua fins a la seua mort traduint texts científics i meges a interlingua. Va guanyar premis per això de la [[American Medical Writers Association]] (Associació Americana d'Escritors Mèdics) i la [[International Federation of Translators]] (Federació Internacional de Traductors).<ref>[http://www.interlingua.com/historia/biographias/gode.htm A history of Interlingua in Interlingua] Union Mundial pro Interlingua</ref>

== Referències ==
<references/>

{{Interlingua}}

[[Categoria:Interlingua]]

Alexander Gode

2026-03-30T08:48:00Z

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «{{Biografia| | nom = Alexander Gode | image = | peu = | nacionalitat = Germà-nortamericà | ocupació = Llingüística i traducció | data_naix = 30 d'octubre de 1906 | lloc_naix = Bremen | data_mort = 10 d'agost de 1970 | lloc_mort = Mount Kisco, Nova York }} '''Alexander Gottfried Friedrich Gode-von-Aesch''', conegut simplement com '''Alexander Gode''' (Bremen, 30 d'octubre de 1906 - Mount K…»

Manifesto de Interlingua

2026-03-30T08:42:28Z

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «El '''Manifesto de Interlingua''' és un manifest creat per Alexander Gode, i presentat en 1959 en el Tercer Congrés de l'Union Mundial pro Interlingua. De l'1 al 6 d'agost de 1959, l'Union Mundial pro Interlingua va celebrar el seu Tercer Congrés Internacional en Tours, França. Per a aquella ocasió, el President de l'Unió, Alexander Gode, havia redactat este discurs. == Enllaços externs == * [http://wikisource.org/wiki/Manifesto_de_Int…»

El '''Manifesto de Interlingua''' és un manifest creat per [[Alexander Gode]], i presentat en 1959 en el Tercer Congrés de l'[[Union Mundial pro Interlingua]].

De l'1 al 6 d'agost de 1959, l'Union Mundial pro Interlingua va celebrar el seu Tercer Congrés Internacional en Tours, [[França]]. Per a aquella ocasió, el President de l'Unió, Alexander Gode, havia redactat este discurs.

== Enllaços externs ==
* [http://wikisource.org/wiki/Manifesto_de_Interlingua Manifesto de Interlingua], text complet en Wikisource.
* [http://www.rhinospike.com/audio_requests/McDutchie/15916/#recordings Manifesto de Interlingua], audio.

{{Interlingua}}

[[Categoria:Interlingua]]

Història de l'interlingua

2026-03-30T08:36:32Z

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «Retrate d'Alice Vanderbilt *Morris als seus 13 anys, per [[John Singer Sargent, en 1888]] La '''Història de l'interlingua''' comprén la formació de l'idioma i l'història de la comunitat de parlants. El crèdit final ha d'anar a l'hereua nortamericana Alice Vanderbilt Morris (1874–1950) qui es va interessar en la llingüística i en el moviment per l'idioma auxiliar…»

[[Archiu:John Singer Sargent Alice Vanderbilt Shepard Amon Carter Museum.jpg|thumb|Retrate d'Alice Vanderbilt *Morris als seus 13 anys, per [[John Singer Sargent]], en 1888]]
La '''Història de l'interlingua''' comprén la formació de l'idioma i l'història de la comunitat de parlants.

El crèdit final ha d'anar a l'hereua nortamericana Alice Vanderbilt Morris (1874–1950) qui es va interessar en la llingüística i en el moviment per l'idioma auxiliar internacional a principis dels anys vint. En 1924, Morris i el seu marit [[Dave Hennen Morris]], varen establir la IALA ([[International Auxiliary Language Association]]) en [[Nova York]]. El seu objectiu era l'estudi de les llengües auxiliars internacionals des d'una base científica.<ref name="Falk, Julia S 1995">Julia S. Falk: «Words without grammar: linguists and the international language movement in the United States», artículo en ''Language and Communication'', 15 (3): págs. 241-259. Pergamon, 1995.</ref>

Les investigacions sobre el problema de la llengua auxiliar varen progressar en vàries institucions:
l'''International Research Council'',
l'''American Council on Education'',
l'''American Council of Learned Societies'',
les vàries associacions per a l'alvanç de la ciència (en Estats Units, França, Itàlia i Regne Unit) i atres grups d'especialistes. Morris va crear la IALA com una continuació del seu treball.<ref name="iala1971_foreword">Mary-Connell Bray: «Foreword» [1951], en ''Interlingua-english: a dictionary of the international language'', Nueva York: Frederick Ungar Publishing Company, segunda edición, 1971. ISBN 0-8044-0188-8. OCLC 162319. Consultado el 5 de marzo de 2007.</ref>
Va desenrollar el programa d'investigació de l'IALA consultant a [[Edward Sapir]], [[William Edward Collinson]] i [[Otto Jespersen]].<ref name="Falk, Julia S 1995"/>

== International Language Association ==
La IALA es va convertir en el respal principal de la corrent principal de la llingüística nortamericana, fundant, per eixemple, els estudis semàntics de totalitat entre llengües (1930) i el fenomen de classificació (1944). La pròpia Morris va editar els estudis de llingüística comparativa sobre el fenomen de '''ending-point''' de Sapir i [[Morris Swadesh]] en 1932 i l'estudi de l'indicació de Collinson en 1937. Encara que els Morris i la seua família varen aportar la major part del finançament de la IALA, també va rebre respal de grups tan prestigiosos com [[Carnegie Corporation]], la [[Ford Foundation]] i la [[Rockefeller Foundation]].<ref name="gopsill1990">{{Cita libro|apellido=Gopsill|nombre=F. P.|título=International languages: a matter for interlingua|año=1990|editorial=British Interlingua Society|ubicación=[[Sheffield]], [[Inglaterra|England]]|isbn=0-9511695-6-4|oclc=27813762}}</ref>

En els seus primers anys, la IALA es va ocupar de tres tasques:
* trobar atres organisacions en el món en objectius similars,
* crear una llibreria de llibres sobre llengües i interllingüística,
* comparar les llengües auxiliars internacionals existents, incloent el [[esperanto]], [[esperanto II]], [[ido]], [[latino sine flexione]], [[novial]] i [[idioma occidental|occidental]].

Perseguint l'objectiu final, va portar a terme estudis paralels d'estes llengües en estudis comparatius de llengües nacionals, baixe la direcció d'investigadors d'universitats europees i nortamericanes.<ref name="iala1971_foreword"/>
També va preparar conferències en els defensors d'eixes llengües, debatent característiques i objectius de les seues llengües representades. En una "regla de concessió" que requeria als participants fer un cert número de concessions, els primers debats en la IALA varen passar de caldeats a explosius.<ref name="gopsill1990"/>

En el Segon Congrés Internacional d'Interlingua, portat a terme en Ginebra en 1931, la IALA va escomençar a obrir nous camins. A la seua conferència varen assistir reputats llingüistes, 27 dels quals varen firmar una carta de respal al programa d'investigació de la IALA. Atres huit varen afegir la seua firma en el tercer congrés, portat a terme en Roma en 1933.<ref name="gopsill1990"/>

També en 1933, el professor Herbert N. Shenton de la Syracuse University, va organisar un estudi intensiu dels problemes trobats en les llengües artificials quan s'usaven en congressos internacionals. Eixe mateix any, el doctor Edward L. Thorndike va publicar un text sobre les velocitats relatives d'aprenentage de les llengües construïdes "naturals" i "modular". Tant Shenton com Thorndike varen tindre una gran influència en el treball de la IALA des d'eixe moment.<ref name="iala1971_foreword"/>

En 1937, els primers passos cap a la finalisació de l'idiominterlingua varen ser portats a terme quan un comité de 24 eminents llingüistes de 19 universitats varen publicar ''Some criteria for an international language and commentary''. No obstant, l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]] en 1939 va impedir les preteses trobades bianuals del comité.<ref name="gopsill1990"/>

== Referències ==
<references />

{{Interlingua}}

[[Categoria:Interlingua]]

Vicente Costalago

2026-03-30T08:23:45Z

Caro de Segeda: /* Bibliografia */

{{Biografia|
| nom = Vicente Costalago
| image =
| peu =
| nacionalitat = Espanyola
| ocupació = Autor, traductor
| data_naix = [[8 de novembre]] de [[1991]]
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Vicente Costalago''' ([[Madrit]], [[8 de novembre]] de [[1991]]) és un filòlec, escritor i traductor en diferents llengües artificials.

== Trayectòria ==
Va estudiar Llengües Modernes i Traducció i Interpretació en l'Universitat Autònoma de Madrit.<ref name="IdRef"> [https://www.idref.fr/25918960X Bibliographie IdRef]</ref> Va publicar varis texts en internet en diferents llengües construïdes, com [[lingua franca nova]], [[interlingua]]<ref>{{cite web |url=https://www.interlingua.com/novas/2020-08-02-tres-nove-libros-gratuite/ |title=Tres nove libros gratuite in le Bibliotheca electronic in interlingua |author= |date= 2 August 2020 |website= interlingua.org |publisher= |access-date=21 January 2022 |quote= Vicente Costalago de Espania es le autor productive del tres obras: "Litteratura romanic e interlingua", "Historia de Europa" e "Concise description del lingua valencian".}}</ref>, [[glosa]] i [[interlingue]].

El seu primer treball va ser ''La xerca per Pahoa'', en lingua franca nova.<ref name="IdRef"/> Esta chicoteta història conta el viage realisat per Joan per a trobar l'espasa nomenada Pahoa, que solament el llegítim rei de Lincuo pot usar. Va ser la primera història original publicada en eixe idioma.

Despuix va començar a publicar en interlingue. El seu primer llibre va ser l'original ''Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas'',<ref>[https://bib.rero.ch/global/documents/2089464 RERO.ch]</ref> que conté tres històries, en certa influència del cor delator d'Edgar Allan Poe en la segona, titulada Li Confession ('La Confessió'). La seua següent obra, ''Antologie hispan'',<ref>[https://bib.rero.ch/global/documents/2089465 RERO.ch]</ref><ref name ="Cosmoglotta 329/> és una recopilació de fragments traduïts dels texts més importants de la lliteratura espanyola. Li va seguir ''Fabules, racontas i mites'',<ref name ="Cosmoglotta 329/> una colecció de faules, contes tradicionals i mits clàssics traduïts al interlingue.

Més tart va publicar ''Pensa'', el primer llibre publicat en la llengua construïda minimalista mini, que només té 1000 paraules.<ref>{{cita web |url=https://minilanguage.com/ |títul=Mini: The Minimal Language |fechaacceso=7 de julio de 2022 |apellido= |nombre= |fecha= |sitioweb= |idioma= inglés |cita= }}</ref> Li va seguir ''Li tresor de Fluvglant'', una novela original en interlingue<ref name ="Cosmoglotta 329>{{cita libro |apellidos= |nombre= |enlaceautor= |año= |título=Litteratura in Occidental |publicación= Cosmoglotta |volumen= |número= 329 |páginas=16 |ubicación= |editorial= |issn=0010-9533 |url= |fechaacceso=7 de julio de 2022}}</ref> i ''La marcia nonconoseda'', la segona novela original publicada en lingua franca nova.<ref>{{cita web |url=https://elefen.org/vici/leteratur/la_marcia_nonconoseda/xef |títul= |fechaacceso=7 de julio de 2022 |apellido=Costalago |nombre=Vicente |fecha= |sitioweb=Vici de Elefen |idioma= lingua franca nova |cita= }}</ref> Més tart va publicar ''Juliade'' en interlingua i ''Antolojia espaniol'' en lingua franca nova. A estos li varen seguir ''Antologie de poesie europan''<ref name ="Cosmoglotta 329/> en interlingue i ''Mikri Antologie'', el seu primer llibre publicat en ''novial'' i un dels pocs publicats en eixe idioma.

En [[agost]] de l'any [[2022]], va publicar ''Subuqti'', un relat original en interlingue i, en octubre d'eixe mateix any, el poemari ''Verses escapat de mi mente'', en poemes originals en occidental. També va publicar eixe més ''Denova en la marcia'', en lingua franca nova. En [[decembre]] de 2022 va publicar ''Anidros'' en interlingue, ''Poemas'', en interlingua i el tercer llibre de la série "La Club de la Marcia", titulat ''La Club de la Marcia en peril''. Eixe mateix més va eixir el seu primer llibre en esperanto ''La trezoro de Erokeriherria''. En l'any 2023 va publicar el poemari en occidental ''Yo have ancor alquó a dir''.

== Bibliografia ==
* 2021 : ''La xerca per Pahoa'', {{ISBN|978-1716332364}}
* 2021 : ''Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas'', {{ISBN|978-1794704954}}
* 2021 : ''Antologie hispan'', {{ISBN|978-1326125110}}
* 2021 : ''Fabules, racontas e mites'', {{ISBN|9781716145063}}
* 2022 : ''La marcia nonconoseda'', {{ISBN|978-1471753084}}
* 2022 : ''Pensa'' {{ISBN|978-1678116446}}
* 2022 : ''Li tresor de Fluvglant'', {{ISBN|978-1458394262}}
* 2022 : ''Juliade'', {{ISBN|978-1471738241}}
* 2022 : ''Antolojia espaniol'', {{ISBN|978-1471720956}}
* 2022 : ''Antologie de poesie europan'', {{ISBN|978-1678184711}}
* 2022 : ''Mikri Antologie'', {{ISBN|978-1471657962}}
* 2022 : ''Subuqti'', {{ISBN|9781471087509}}
* 2022 : ''Verses escapat de mi mente'', {{ISBN|9781471039454}}
* 2022 : ''Denova en la marcia'', {{ISBN|9781471006777}}
* 2022 : ''Anidros'', {{ISBN|9781470967079}}
* 2022 : ''Poemas'', {{ISBN|9781470963330}}
* 2022 : ''Li crímines de Cnocorran''<ref>[https://occidental-lang.com/resources/Li_crimines_de_Cnocorran.pdf Li crímines de Cnocorran]</ref>
* 2022 : ''La trezoro de Erokeriherria'', {{ISBN|9781470936525}}
* 2023 : ''Yo have ancor alquó a dir'', {{ISBN|9781447806622}}
* 2023 : ''Exea!''<ref>[https://payhip.com/b/IUw5s Exea!]</ref>
* 2023 : ''Pensas rimada''<ref>[https://payhip.com/b/VEGum Pensas rimada]</ref>
* 2023 : ''Kilglan''
* 2023 : ''Nov Vive''
* 2023 : ''Un contia de libria''
* 2023 : ''Rancur''
* 2024 : ''Senas''
* 2024 : ''Heroicitás''
* 2024 : ''Poesies de amore e desamore''
* 2024 : ''Reminiscenties''
* 2024 : ''Poemeti''<ref>[https://archive.org/details/Poemeti Poemeti]</ref>
* 2024 : ''La predicajo di Hakum''<ref>[https://archive.org/details/la-predicajo-di-hakum-final-2 La predicajo di Hakum]</ref>
* 2024 : ''El Viriatu''<ref>[https://archive.org/details/el-viriatu/page/n5/mode/2up El Viriatu]</ref>
* 2025 : ''Euris estremeñus i sotras poemas''
* 2025 : ''Subuqti'' (Interlingua)
* 2026 : ''La Asosia de Galduherri''
* 2026 : ''Vérsus sóltus''

== Referències ==
<references/>

{{Interlingue}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Glosa]]
[[Categoria:Escritors en interlingue]]
[[Categoria:Escritors en interlingua]]

Lliteratura en interlingue

2026-03-27T11:51:25Z

Caro de Segeda:

[[Archiu:Cosmoglotta 326.jpg|197px|right|thumb|Una gran part de la lliteratura en occidental s'ha publicat en la seua revista oficial ''[[Cosmoglotta]]''.]]
Una gran part de la '''lliteratura en occidental''' s'ha publicat en la seua revista oficial Cosmoglotta. L'occidental és un idioma artificial creat per [[Edgar de Wahl]] en l'any [[1922]]. Es caracterisa per ser un idioma naturaliste i regular, una via mija entre la artificiositat de l'[[esperanto]] i de l'[[ido]], i la naturalitat total de l'[[interlingua]] (que inclou moltes irregularitats).<ref name="Cosmoglotta 329">Costalago, Vicente ''Litteratura in Occidental'', in Cosmoglotta 329 (Januar-junio 2022), pag. 2-15</ref>

Els periodos en els que es dividix la lliteratura en interlingue són:
* Primer periodo ([[1921]]-[[1927]]): Des de la creació de l'idioma fins al canvi de sèu a [[Viena]].
* Periodo de Viena (1927-[[1949]]): Des del canvi de sèu a Viena fins al canvi de nom a interlingue.
* Periodo de paralisació ([[1950]]-[[1999]]): Des del canvi de nom de l'idioma fins a de el creació del primer Yahoo! Group.
* Reavivament en [[internet]] (1999 fins a l'actualitat): Des de la creació del primer Yahoo! Group fins a l'actualitat.

== Primer periodo (1921-1927) ==
La primera publicació coneguda en occidental és el llibre ''Transcendent algebra, ideografie matematical, experiment de un lingue filosofic'', de Jacob Linzbach, publicat en l'any 1921. No obstant, no es pot considerar este llibre com una "obra lliterària".<ref name="Cosmoglotta 329"/>

El primer text lliterari que es pot trobar en Cosmoglotta és ''Hymne'', de Kaarlo Hammar, traduït del finlandés per K.J. Saarinen en Kosmoglott 1925.<ref name="Cosmoglotta 329"/>

La següent obra lliterària va aparéixer en el ''Supplement de Kosmoglott 1'' (any 1926). Esta revista tenia com a objectiu el publicar traduccions de texts científics i lliteraris. En el primer número es poden trobar traduccions de dos poemes de Goethe fets per a. Prenen: el vers 48 (encara que apareguera com el 54 en Cosmoglotta) del text ''Vier Jahreszeiten'' i també una part del poema ''Wandrers Nachtlied''.<ref name="Cosmoglotta 329"/>

A. Prenen va traduir també poesies de Jaroslav Vrchlický<ref name="Cosmoglotta 329"/>. En l'any 1926 es va publicar ''Nationalism in Occident'', que era la traducció a partir de l'anglés feta per A. Toman del primer capítul de Nationalism, publicat en 1918 per Rabindranath Tagore.

== Periodo de Viena (1927-1949) ==
El segon periodo de l'història lliterària de l'occidental és el periodo de Viena, que va escomençar en 1927 i es va estendre fins a 1949, quan es va canviar el nom de l'idioma a interlingue.

En Supplement al Cosmoglotta 7 (1927), es troba la traducció de la "Sentències perses" de Saadi, i en Supplement al Cosmoglotta 8 (Mart 1927), es troba "Li Francia depos li guerre", de Hermann Keyserling, i un fragment de Suïcide, de T. G. Masaryk<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1930, Ric Berger va publicar ''Historiettes in Occidental'', una compilació d'historietes originalment publicada en la revista Helvetia<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

També 1930 es va publicar ''Ú és mi hem?'', de Konstanti Balmont, traduït per a. Prenen en colaboració en M. Guilbert, A. Deminger i E. de Wahl<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1931 es va publicar l'obra ''Manuel Menendez'', una obra d'Edmondo de Amicis traduïda per A. Toman en l'ajuda d'Edgar de Wahl. També en eixe any es va publicar Un descende in li Maelstrom, una obra d'[[Edgar Allan Poe]], igualment traduïda per A. Toman en l'ajuda d'Edgar de Wahl<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

Jaroslav Podobský va publicar ''Li Astres del Verne'', una colecció de poesia original en Occidental<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1938, Jan Amos Kajš va publicar ''Krasina, raconta del subterrania del Moravian carst''<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

Entre les obres originals, destaquen les de A.I. Cortines, com Li vive pende a un fil, Li mendico, Li incercerat princessa i Pro amore al musica; i el conte Cacuma, de P. Dimitriev, publicat en Cosmoglotta A 143 (giner 1949)<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

== Periodo d'estancament (1950-1999) ==
El periodo d'estancament va escomençar en 1950, quan l'Occidental-Union va votar oficialment el canvi de nom de l'idioma a interlingue. Este canvi es va acceptar en un respal del 91%. Este periodo va acabar en la creació del primer Yahoo! Group en occidental en 1999<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

Interlingua va aparéixer en 1951 i molts occidentalistes, incloent Ric Berger, un dels seus principals defensors, varen escomençar a recolzar esta nova llengua d'IALA, que va significar un carpiment del moviment. Cosmoglotta va seguir apareixent, pero en menys periodicitat fins al punt de deixar d'aparéixer en 1985. Segons Don Harlow, un autor esperantista, Adrian Pilgrim, editor de Cosmoglotta en aquella época, va dir que l'occidental podia descriure's com una "llengua morta"<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

''Li matre parla'', una traducció de Josef Křesina a partir de l'original chec de Jiří Marek, es va publicar en 1954<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

''Li alocution al chefes de Lebak'', de Multatuli, va ser traduït per Piet Cleij i publicat en 1955. És un fragment de l'obra "Max Havelaa", que "va ser una severa acusació contra el sistema colonial holandés d'aquella época"<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1957, l'Interlingue Institute Nederland va publicar Camises Nuptial, de Karel Jaromír Erben, traduït per Josef Křesina. En 1958, Eric Ahlström va publicar "Un adío", una traducció lliure d'Arvid Brenner. Del mateix traductor és el llibre "Un desertor", escrit originalment per Bo Bergman i publicat (la traducció) en 1958, any de publicació d'''Episode con perspectives'', de Harald Herdal<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1964 Francis R. Pope va publicar el llibre ''Poemas'', una colecció de poemes traduïts de l'alemà, del francés i de l'anglés<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

== Renaixença en internet (1999 fins a l'actualitat) ==
La renaixença de l'occidental va escomençar en 1999, quan es va crear el primer Yahoo! Group en occidental. Abans d'açò, l'idioma havia sofrit una etapa de decadència en els huitanta i els noranta. En esta época cal destacar la creació de Wikipedia, que va alcançar els 5000 artículs en 2020<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

El primer text publicat en esta época és ''Li Cartusie de Parma'', de Stendhal, publicat en internet per Robert Winter en 2011.

En l'any 2012, Thomas Schmidt va publicar ''Li Munde de Sandra'' en la revista per internet Posta Mundi, que s'especialisa en publicacions lliteràries en llengües artificials. Este autor també va traduir ''Li litt prince'' en 2014<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 2019, Dave MacLeod va publicar ''Li Romance de Photogen e Nycteris''<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

Entre els anys 2021 i 2023, Vicente Costalago ha publicat texts originals com ''Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas'', ''Li tresor de Fluvglant'', ''Subuqti'' i ''Verses escapat de mi mente''; i traduccions com ''Antologie hispan'', ''Fabules, racontas e mites'' i ''Antologie de poesie europan''<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

== Referències ==
{{reflist}}

{{Interlingue}}

[[Categoria:Interlingue]]

Lliteratura en interlingue

2026-03-27T11:48:05Z

Caro de Segeda:

[[Archiu:Cosmoglotta 326.jpg|197px|right|thumb|Una gran part de la lliteratura en occidental s'ha publicat en la seua revista oficial ''[[Cosmoglotta]]''.]]
Una gran part de la '''lliteratura en occidental''' s'ha publicat en la seua revista oficial Cosmoglotta. L'occidental és un idioma artificial creat per [[Edgar de Wahl]] en l'any [[1922]]. Es caracterisa per ser un idioma naturaliste i regular, una via mija entre la artificiositat de l'[[esperanto]] i de l'[[ido]], i la naturalitat total de l'[[interlingua]] (que inclou moltes irregularitats).<ref name="Cosmoglotta 329">Costalago, Vicente ''Litteratura in Occidental'', in Cosmoglotta 329 (Januar-junio 2022), pag. 2-15</ref>

Els periodos en els que es dividix la lliteratura en interlingue són:
* Primer periodo ([[1921]]-[[1927]]): Des de la creació de l'idioma fins al canvi de sèu a [[Viena]].
* Periodo de Viena (1927-[[1949]]): Des del canvi de sèu a Viena fins al canvi de nom a interlingue.
* Periodo de paralisació ([[1950]]-[[1999]]): Des del canvi de nom de l'idioma fins a de el creació del primer Yahoo! Group.
* Reavivament en [[internet]] (1999 fins a l'actualitat): Des de la creació del primer Yahoo! Group fins a l'actualitat.

== Primer periodo (1921-1927) ==
La primera publicació coneguda en occidental és el llibre ''Transcendent algebra, ideografie matematical, experiment de un lingue filosofic'', de Jacob Linzbach, publicat en l'any 1921. No obstant, no es pot considerar este llibre com una "obra lliterària".<ref name="Cosmoglotta 329"/>

El primer text lliterari que es pot trobar en Cosmoglotta és ''Hymne'', de Kaarlo Hammar, traduït del finlandés per K.J. Saarinen en Kosmoglott 1925.<ref name="Cosmoglotta 329"/>

La següent obra lliterària va aparéixer en el ''Supplement de Kosmoglott 1'' (any 1926). Esta revista tenia com a objectiu el publicar traduccions de texts científics i lliteraris. En el primer número es poden trobar traduccions de dos poemes de Goethe fets per a. Prenen: el vers 48 (encara que apareguera com el 54 en Cosmoglotta) del text ''Vier Jahreszeiten'' i també una part del poema ''Wandrers Nachtlied''.<ref name="Cosmoglotta 329"/>

A. Prenen va traduir també poesies de Jaroslav Vrchlický<ref name="Cosmoglotta 329"/>. En l'any 1926 es va publicar ''Nationalism in Occident'', que era la traducció a partir de l'anglés feta per A. Toman del primer capítul de Nationalism, publicat en 1918 per Rabindranath Tagore.

== Periodo de Viena (1927-1949) ==
El segon periodo de l'història lliterària de l'occidental és el periodo de Viena, que va escomençar en 1927 i es va estendre fins a 1949, quan es va canviar el nom de l'idioma a interlingue.

En Supplement al Cosmoglotta 7 (1927), es troba la traducció de la "Sentències perses" de Saadi, i en *Supplement al *Cosmoglotta 8 (Mart 1927), es troba "Li Francia depos li guerre", de Hermann Keyserling, i un fragment de Suïcide, de T. G. Masaryk<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1930, Ric Berger va publicar ''Historiettes in Occidental'', una compilació d'historietes originalment publicada en la revista Helvetia<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

També 1930 es va publicar ''Ú és mi hem?'', de Konstanti Balmont, traduït per a. Prenen en colaboració en M. Guilbert, A. Deminger i E. de Wahl<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1931 es va publicar l'obra ''Manuel Menendez'', una obra d'Edmondo de Amicis traduïda per A. Toman en l'ajuda d'Edgar de Wahl. També en eixe any es va publicar Un descende in li Maelstrom, una obra d'[[Edgar Allan Poe]], igualment traduïda per A. Toman en l'ajuda d'Edgar de Wahl<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

Jaroslav Podobský va publicar ''Li Astres del Verne'', una colecció de poesia original en Occidental<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1938, Jan Amos Kajš va publicar ''Krasina, raconta del subterrania del Moravian carst''<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

Entre les obres originals, destaquen les de A.I. Cortines, com Li vive pende a un fil, Li mendico, Li incercerat princessa i Pro amore al musica; i el conte Cacuma, de P. Dimitriev, publicat en Cosmoglotta A 143 (giner 1949)<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

== Periodo d'estancament (1950-1999) ==
El periodo d'estancament va escomençar en 1950, quan l'Occidental-Union va votar oficialment el canvi de nom de l'idioma a interlingue. Este canvi es va acceptar en un respal del 91%. Este periodo va acabar en la creació del primer Yahoo! Group en occidental en 1999<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

Interlingua va aparéixer en 1951 i molts occidentalistes, incloent Ric Berger, un dels seus principals defensors, varen escomençar a recolzar esta nova llengua d'IALA, que va significar un carpiment del moviment. Cosmoglotta va seguir apareixent, pero en menys periodicitat fins al punt de deixar d'aparéixer en 1985. Segons Don Harlow, un autor esperantista, Adrian Pilgrim, editor de Cosmoglotta en aquella época, va dir que l'occidental podia descriure's com una "llengua morta"<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

''Li matre parla'', una traducció de Josef Křesina a partir de l'original chec de Jiří Marek, es va publicar en 1954<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

''Li alocution al chefes de Lebak'', de Multatuli, va ser traduït per Piet Cleij i publicat en 1955. És un fragment de l'obra "Max Havelaa", que "va ser una severa acusació contra el sistema colonial holandés d'aquella época"<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1957, l'Interlingue Institute Nederland va publicar Camises Nuptial, de Karel Jaromír Erben, traduït per Josef Křesina. En 1958, Eric Ahlström va publicar "Un adío", una traducció lliure d'Arvid Brenner. Del mateix traductor és el llibre "Un desertor", escrit originalment per Bo Bergman i publicat (la traducció) en 1958, any de publicació d'''Episode con perspectives'', de Harald Herdal<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1964 Francis R. Pope va publicar el llibre ''Poemas'', una colecció de poemes traduïts de l'alemà, del francés i de l'anglés<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

== Renaixença en internet (1999 fins a l'actualitat) ==
La renaixença de l'occidental va escomençar en 1999, quan es va crear el primer Yahoo! Group en occidental. Abans d'açò, l'idioma havia sofrit una etapa de decadència en els huitanta i els noranta. En esta época cal destacar la creació de Wikipedia, que va alcançar els 5000 artículs en 2020<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

El primer text publicat en esta época és ''Li Cartusie de Parma'', de Stendhal, publicat en internet per Robert Winter en 2011.

En l'any 2012, Thomas Schmidt va publicar ''Li Munde de Sandra'' en la revista per internet Posta Mundi, que s'especialisa en publicacions lliteràries en llengües artificials. Este autor també va traduir ''Li litt prince'' en 2014<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 2019, Dave MacLeod va publicar ''Li Romance de Photogen e Nycteris''<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

Entre els anys 2021 i 2023, Vicente Costalago ha publicat texts originals com ''Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas'', ''Li tresor de Fluvglant'', ''Subuqti'' i ''Verses escapat de mi mente''; i traduccions com ''Antologie hispan'', ''Fabules, racontas e mites'' i ''Antologie de poesie europan''<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

== Referències ==
{{reflist}}

{{Interlingue}}

[[Categoria:Interlingue]]

Espanya en l'any 2026

2026-02-06T13:37:17Z

Caro de Segeda:

En este artícul s'enumeren els acontenyiments més importants ocorreguts en '''Espanya en l'any 2026'''.

== Inundacions ==
* 3 de febrer: Inundacions en Grazalema ([[província de Cadis]]).

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Espanya en el 2026]]

Espanya en l'any 2026

2026-02-06T13:36:14Z

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «En este artícul s'enumeren els acontenyiments més importants ocorreguts en '''Espanya en l'any 2026'''. == Inundacions == * 3 de febrer: Inundacions en Graza…»

En este artícul s'enumeren els acontenyiments més importants ocorreguts en '''Espanya en l'any 2026'''.

== Inundacions ==
* 3 de febrer: Inundacions en Grazalema ([[província de Cadis]].

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Espanya en el 2026]]

Racialisme en Catalunya

2026-01-31T19:04:46Z

Caro de Segeda:

{{Pancatalanisme2}}
Per '''racialisme en Catalunya''' s'entén la seudociència i corrent d'opinió per part d'alguns intelectuals catalans dels [[sigle XIX|sigles XIX]], [[Sigle XX|XX]] i [[Sigle XXI|XXI]] basada en el racisme científic, que afirma la diferència o superioritat racial dels catalans front als castellans.

== Antecedents i context ==
El plantejament de races inferiors i superiors, identificades en nacions emergents i decadents, està en l'ambient intelectual de l'época en Espanya, ple d'alusions a la virilitat i el valor que acompanya al passat i desijat gran Imperi. La commemoració del quarto centenari del [[descobriment d'Amèrica]] ([[1892]]), havia inaugurat certa recuperació de l'"orgull espanyol" i del seu paper en el món, que culmina en la proclamació del [[12 d'octubre]] (data del desembarc de [[Cristofol Colón|Colón]] en Sant Salvador-Guanahaní) com a Dia de la Raça, pero la pèrdua dels últims vestigis de l'Imperi colonial espanyol en [[1898]] va qüestionar dita recuperació.

La pèrdua d'estos últims territoris d'ultramar (Cuba, Guam, Filipines i Puerto Rico) a mans de l'eixèrcit nortamericà, el cridat desastre del 98, va tindre diverses conseqüències en el paisage polític i cultural espanyol, aparte de l'evident pèrdua de les colónies. Varen aparéixer diverses receptes per a la solució de la decadència espanyola i el ser d'Espanya, entre elles el regeneracionisme, pero també els nacionalismes català i vasc. Els nacionalistes catalans se sentien atrapats en una Espanya dèbil, atrassada i decadent, que no era capaç de progressar, llastre del que es tindrien que lliurar per a convertir-se en una societat moderna.

D'acort en Joan-Lluis Marfany, «el racisme els impregnava a tots [els protagonistes de la Renaixença], com impregnava a tota la cultura de l'época».

== Sigle XXI ==
=== Declaracions públiques i discursos polítics ===
* 2001: Heribert Barrera (exlíder d'ERC): En el seu llibre "Què pensa Heribert Barrera?", es recopilen numeroses declaracions que evidencien un discurs xenòfop i raciste cap als andalusos, calificant-los de "incults" i "subdesenrollats".<ref>[https://www.elconfidencial.com/cultura/2020-09-24/heribert-barrera-racismo-supremacismo-cataluna_2760572/ Barrera, el racista al que defiende Torra: contra andaluces, negros y débiles mentales]</ref>
* 2017: Quim Torra (expresident de la Generalitat): Va afirmar que "la configuració racial catalana és més purament blanca que l'espanyola", sugerint una superioritat racial del català sobre el restant dels espanyols.<ref>[https://www.eldebate.com/historia/20250309/racismo-nacionalismo-catalan-no-nada-nuevo-aqui-algunos-ejemplos_276749.html El racismo del nacionalismo catalán no es nada nuevo, aquí algunos ejemplos]</ref>
* 2025 Jordi Turull (Junts per Catalunya): El secretari general de Junts va criticar que Andalusia oferixca deduccions fiscals finançades "en els diners dels catalans", lo que va generar una forta resposta del president andalús, Juanma Moreno, i de líders del PSOE i PP, els qui varen exigir respecte i varen negar que Andalusia vixca de subsidis catalans.<ref>[https://elpais.com/espana/catalunya/2025-09-26/junts-tensa-el-debate-territorial-a-traves-de-la-financiacion-con-el-dinero-de-los-catalanes-los-andaluces-te-subvencionan-el-gimnasio.html Junts tensa el debate de la financiación: “Con el dinero de los catalanes, los andaluces te subvencionan el gimnasio”]</ref>

== Referències ==
{{reflist}}

== Enllaços externs ==
* [https://www.elmundo.es/cataluna/2025/09/26/68d6c906e4d4d878488b45ab.html Del andaluz "poco hecho" al que "se gasta el dinero del PER en un bar": historia de un desprecio continuado a Andalucía por parte del nacionalismo catalán]
* [https://www.rtve.es/noticias/20080730/concejal-catalan-pide-disculpas-por-su-campana-para-apadrinar-ninos-extremenos/125010.shtml El concejal catalán pide disculpas por su campaña para 'apadriñar' niños extremeños]
* [https://www.eldiario.es/extremadura/sociedad/concejal-tarragona-apadrinar-extremenos-absuelto_1_4352715.html El concejal de Tarragona que propuso apadrinar niños extremeños, absuelto]
* [https://www.hoy.es/extremadura/tres-decadas-encontronazos-20190108002823-ntvo.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.hoy.es%2Fextremadura%2Ftres-decadas-encontronazos-20190108002823-ntvo.html Tres décadas de encontronazos entre políticos catalanes y extremeños]
* [https://www.lavanguardia.com/vida/20150204/54426861317/juzgan-a-un-concejal-de-torredembarra-que-pidio-apadrinar-a-un-extremeno.html Juzgan a un concejal de Torredembarra que pidió apadrinar a un extremeño]
* [https://www.elmundo.es/elmundo/2008/07/30/barcelona/1217428847.html Un concejal catalán insta a apadrinar niños extremeños y mostrar la solidaridad catalana]

[[Categoria:Racisme en Catalunya]]

Escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025

2026-01-31T19:03:54Z

Caro de Segeda:

{{Espanya en el 2025}}
L''''escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025''' es referix a conductes i acossament sexual per part de membres del [[PSOE]].<ref>{{cite web|date=12 December 2025|title=Spain's Socialists face backlash over handling of sexual harassment claims|url=https://www.reuters.com/world/spains-socialists-face-backlash-over-handling-sexual-harassment-claims-2025-12-12/|author-last=|author-first=|access-date=15 December 2025|work=Reuters}}</ref>

== Events ==
A mitan de 2025, durant un escàndal de corrupció, varen sorgir gravacions de l'exministre de Transports del PSOE [[José Luis Ábalos]] i el seu assistent organisant reunions en treballadores sexuals. Despuix de l'aparició de les gravacions, el PSOE va anunciar que prohibiria als seus membres solicitar relacions sexuals.<ref name="France24 Face Fallout">{{cite web|date=12 December 2025|title=Spain's ruling Socialists face sex scandal fallout among women voters|url=https://www.france24.com/en/live-news/20251212-spain-s-ruling-socialists-face-sex-scandal-fallout-among-women-voters|author-last=|author-first=|access-date=15 December 2025|work=France24}}</ref>

En juliol de 2025, Francisco Salazar, un dels assessors del president del Govern [[Pedro Sánchez]], va dimitir despuix d'acusacions d'acossament sexual.<ref>{{cite web|date=5 July 2025|title=Fresh blow for Spain's scandal-plagued Sánchez|url=https://www.politico.eu/article/sanchez-ally-resigns-in-latest-blow-amid-corruption-scandals/|author-last=Carlson|author-first=Kathryn|access-date=15 December 2025|work=Politico}}</ref> No obstant, posteriorment es va saber que les acusacions s'havien presentat mesos abans de l'acomiadament de Salazar i que el partit havia gestionat mal la seua investigació al respecte.<ref name="France24 Face Fallout"/>

Per a decembre de 2025, segons Aitor Hernández-Morales de Politico, la frustració pels acontenyiments "ha donat lloc a una versió del moviment #MeToo dins de les files socialistes", incloent l'aparició de nous casos de presunta conducta sexual inapropiada, inclús contra el líder del partit en Torremolinos, l'alcalde de Belalcázar i el vicesecretari del partit en la província de Valéncia]], i el president de la [[Província de Lugo]].<ref>{{cite web|date=14 December 2025|title=Spanish Socialists' #MeToo movement puts Sánchez government in check|url=https://www.politico.eu/article/spain-socialists-metoo-movement-sumar-party-government-elections/|author-last=Hernández-Morales|author-first=Aitor|access-date=15 December 2025|work=Politico}}</ref>

Segons Inés Fernández-Pontes, d'Euractiv, l'escàndal "ha desnugat una tormenta política que ha calat fondo en el círcul íntim del president del Govern, Pedro Sánchez", senyalant que podria afectar al respal del PSOE entre les dònes, una de les seues principals bases de respal entre la població espanyola.<ref>{{cite web|date=10 December 2025|title=Spanish socialists under fire as sexual misconduct allegations shake the party|url=https://www.euractiv.com/news/spanish-socialists-under-fire-as-sexual-misconduct-allegations-shake-the-party/|author-last=Fernández-Pontes|author-first=Inés|access-date=15 December 2025|work=Euractiv}}</ref>

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Escàndals polítics en Espanya]]
[[Categoria:Partido Socialista Obrero Español]]
[[Categoria:Pedro Sánchez]]
[[Categoria:Espanya en el 2025]]
[[Categoria:Acusacions de conducta sexual inapropiada]]

Escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025

2026-01-31T19:03:18Z

Caro de Segeda:

Escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025

2026-01-31T19:03:11Z

Caro de Segeda:

{{Espanya en el 2025|open=Escándals}}
L''''escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025''' es referix a conductes i acossament sexual per part de membres del [[PSOE]].<ref>{{cite web|date=12 December 2025|title=Spain's Socialists face backlash over handling of sexual harassment claims|url=https://www.reuters.com/world/spains-socialists-face-backlash-over-handling-sexual-harassment-claims-2025-12-12/|author-last=|author-first=|access-date=15 December 2025|work=Reuters}}</ref>

== Events ==
A mitan de 2025, durant un escàndal de corrupció, varen sorgir gravacions de l'exministre de Transports del PSOE [[José Luis Ábalos]] i el seu assistent organisant reunions en treballadores sexuals. Despuix de l'aparició de les gravacions, el PSOE va anunciar que prohibiria als seus membres solicitar relacions sexuals.<ref name="France24 Face Fallout">{{cite web|date=12 December 2025|title=Spain's ruling Socialists face sex scandal fallout among women voters|url=https://www.france24.com/en/live-news/20251212-spain-s-ruling-socialists-face-sex-scandal-fallout-among-women-voters|author-last=|author-first=|access-date=15 December 2025|work=France24}}</ref>

En juliol de 2025, Francisco Salazar, un dels assessors del president del Govern [[Pedro Sánchez]], va dimitir despuix d'acusacions d'acossament sexual.<ref>{{cite web|date=5 July 2025|title=Fresh blow for Spain's scandal-plagued Sánchez|url=https://www.politico.eu/article/sanchez-ally-resigns-in-latest-blow-amid-corruption-scandals/|author-last=Carlson|author-first=Kathryn|access-date=15 December 2025|work=Politico}}</ref> No obstant, posteriorment es va saber que les acusacions s'havien presentat mesos abans de l'acomiadament de Salazar i que el partit havia gestionat mal la seua investigació al respecte.<ref name="France24 Face Fallout"/>

Per a decembre de 2025, segons Aitor Hernández-Morales de Politico, la frustració pels acontenyiments "ha donat lloc a una versió del moviment #MeToo dins de les files socialistes", incloent l'aparició de nous casos de presunta conducta sexual inapropiada, inclús contra el líder del partit en Torremolinos, l'alcalde de Belalcázar i el vicesecretari del partit en la província de Valéncia]], i el president de la [[Província de Lugo]].<ref>{{cite web|date=14 December 2025|title=Spanish Socialists' #MeToo movement puts Sánchez government in check|url=https://www.politico.eu/article/spain-socialists-metoo-movement-sumar-party-government-elections/|author-last=Hernández-Morales|author-first=Aitor|access-date=15 December 2025|work=Politico}}</ref>

Segons Inés Fernández-Pontes, d'Euractiv, l'escàndal "ha desnugat una tormenta política que ha calat fondo en el círcul íntim del president del Govern, Pedro Sánchez", senyalant que podria afectar al respal del PSOE entre les dònes, una de les seues principals bases de respal entre la població espanyola.<ref>{{cite web|date=10 December 2025|title=Spanish socialists under fire as sexual misconduct allegations shake the party|url=https://www.euractiv.com/news/spanish-socialists-under-fire-as-sexual-misconduct-allegations-shake-the-party/|author-last=Fernández-Pontes|author-first=Inés|access-date=15 December 2025|work=Euractiv}}</ref>

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Escàndals polítics en Espanya]]
[[Categoria:Partido Socialista Obrero Español]]
[[Categoria:Pedro Sánchez]]
[[Categoria:Espanya en el 2025]]
[[Categoria:Acusacions de conducta sexual inapropiada]]
[[Categoria:2025 en Espanya]]

Escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025

2026-01-31T19:03:02Z

Caro de Segeda:

{{Espanya en el 2025|Escándals}}
L''''escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025''' es referix a conductes i acossament sexual per part de membres del [[PSOE]].<ref>{{cite web|date=12 December 2025|title=Spain's Socialists face backlash over handling of sexual harassment claims|url=https://www.reuters.com/world/spains-socialists-face-backlash-over-handling-sexual-harassment-claims-2025-12-12/|author-last=|author-first=|access-date=15 December 2025|work=Reuters}}</ref>

== Events ==
A mitan de 2025, durant un escàndal de corrupció, varen sorgir gravacions de l'exministre de Transports del PSOE [[José Luis Ábalos]] i el seu assistent organisant reunions en treballadores sexuals. Despuix de l'aparició de les gravacions, el PSOE va anunciar que prohibiria als seus membres solicitar relacions sexuals.<ref name="France24 Face Fallout">{{cite web|date=12 December 2025|title=Spain's ruling Socialists face sex scandal fallout among women voters|url=https://www.france24.com/en/live-news/20251212-spain-s-ruling-socialists-face-sex-scandal-fallout-among-women-voters|author-last=|author-first=|access-date=15 December 2025|work=France24}}</ref>

En juliol de 2025, Francisco Salazar, un dels assessors del president del Govern [[Pedro Sánchez]], va dimitir despuix d'acusacions d'acossament sexual.<ref>{{cite web|date=5 July 2025|title=Fresh blow for Spain's scandal-plagued Sánchez|url=https://www.politico.eu/article/sanchez-ally-resigns-in-latest-blow-amid-corruption-scandals/|author-last=Carlson|author-first=Kathryn|access-date=15 December 2025|work=Politico}}</ref> No obstant, posteriorment es va saber que les acusacions s'havien presentat mesos abans de l'acomiadament de Salazar i que el partit havia gestionat mal la seua investigació al respecte.<ref name="France24 Face Fallout"/>

Per a decembre de 2025, segons Aitor Hernández-Morales de Politico, la frustració pels acontenyiments "ha donat lloc a una versió del moviment #MeToo dins de les files socialistes", incloent l'aparició de nous casos de presunta conducta sexual inapropiada, inclús contra el líder del partit en Torremolinos, l'alcalde de Belalcázar i el vicesecretari del partit en la província de Valéncia]], i el president de la [[Província de Lugo]].<ref>{{cite web|date=14 December 2025|title=Spanish Socialists' #MeToo movement puts Sánchez government in check|url=https://www.politico.eu/article/spain-socialists-metoo-movement-sumar-party-government-elections/|author-last=Hernández-Morales|author-first=Aitor|access-date=15 December 2025|work=Politico}}</ref>

Segons Inés Fernández-Pontes, d'Euractiv, l'escàndal "ha desnugat una tormenta política que ha calat fondo en el círcul íntim del president del Govern, Pedro Sánchez", senyalant que podria afectar al respal del PSOE entre les dònes, una de les seues principals bases de respal entre la població espanyola.<ref>{{cite web|date=10 December 2025|title=Spanish socialists under fire as sexual misconduct allegations shake the party|url=https://www.euractiv.com/news/spanish-socialists-under-fire-as-sexual-misconduct-allegations-shake-the-party/|author-last=Fernández-Pontes|author-first=Inés|access-date=15 December 2025|work=Euractiv}}</ref>

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Escàndals polítics en Espanya]]
[[Categoria:Partido Socialista Obrero Español]]
[[Categoria:Pedro Sánchez]]
[[Categoria:Espanya en el 2025]]
[[Categoria:Acusacions de conducta sexual inapropiada]]
[[Categoria:2025 en Espanya]]

Discussió:Escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025

2026-01-31T19:02:32Z

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «{{Traduït de|en|2025 Spanish Socialist Workers' Party sexual misconduct scandal|oldid=1328654719}}»

{{Traduït de|en|2025 Spanish Socialist Workers' Party sexual misconduct scandal|oldid=1328654719}}

Escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025

2026-01-31T19:01:33Z

Caro de Segeda:

L''''escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025''' es referix a conductes i acossament sexual per part de membres del [[PSOE]].<ref>{{cite web|date=12 December 2025|title=Spain's Socialists face backlash over handling of sexual harassment claims|url=https://www.reuters.com/world/spains-socialists-face-backlash-over-handling-sexual-harassment-claims-2025-12-12/|author-last=|author-first=|access-date=15 December 2025|work=Reuters}}</ref>

== Events ==
A mitan de 2025, durant un escàndal de corrupció, varen sorgir gravacions de l'exministre de Transports del PSOE [[José Luis Ábalos]] i el seu assistent organisant reunions en treballadores sexuals. Despuix de l'aparició de les gravacions, el PSOE va anunciar que prohibiria als seus membres solicitar relacions sexuals.<ref name="France24 Face Fallout">{{cite web|date=12 December 2025|title=Spain's ruling Socialists face sex scandal fallout among women voters|url=https://www.france24.com/en/live-news/20251212-spain-s-ruling-socialists-face-sex-scandal-fallout-among-women-voters|author-last=|author-first=|access-date=15 December 2025|work=France24}}</ref>

En juliol de 2025, Francisco Salazar, un dels assessors del president del Govern [[Pedro Sánchez]], va dimitir despuix d'acusacions d'acossament sexual.<ref>{{cite web|date=5 July 2025|title=Fresh blow for Spain's scandal-plagued Sánchez|url=https://www.politico.eu/article/sanchez-ally-resigns-in-latest-blow-amid-corruption-scandals/|author-last=Carlson|author-first=Kathryn|access-date=15 December 2025|work=Politico}}</ref> No obstant, posteriorment es va saber que les acusacions s'havien presentat mesos abans de l'acomiadament de Salazar i que el partit havia gestionat mal la seua investigació al respecte.<ref name="France24 Face Fallout"/>

Per a decembre de 2025, segons Aitor Hernández-Morales de Politico, la frustració pels acontenyiments "ha donat lloc a una versió del moviment #MeToo dins de les files socialistes", incloent l'aparició de nous casos de presunta conducta sexual inapropiada, inclús contra el líder del partit en Torremolinos, l'alcalde de Belalcázar i el vicesecretari del partit en la província de Valéncia]], i el president de la [[Província de Lugo]].<ref>{{cite web|date=14 December 2025|title=Spanish Socialists' #MeToo movement puts Sánchez government in check|url=https://www.politico.eu/article/spain-socialists-metoo-movement-sumar-party-government-elections/|author-last=Hernández-Morales|author-first=Aitor|access-date=15 December 2025|work=Politico}}</ref>

Segons Inés Fernández-Pontes, d'Euractiv, l'escàndal "ha desnugat una tormenta política que ha calat fondo en el círcul íntim del president del Govern, Pedro Sánchez", senyalant que podria afectar al respal del PSOE entre les dònes, una de les seues principals bases de respal entre la població espanyola.<ref>{{cite web|date=10 December 2025|title=Spanish socialists under fire as sexual misconduct allegations shake the party|url=https://www.euractiv.com/news/spanish-socialists-under-fire-as-sexual-misconduct-allegations-shake-the-party/|author-last=Fernández-Pontes|author-first=Inés|access-date=15 December 2025|work=Euractiv}}</ref>

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Escàndals polítics en Espanya]]
[[Categoria:Partido Socialista Obrero Español]]
[[Categoria:Pedro Sánchez]]
[[Categoria:Espanya en el 2025]]
[[Categoria:Acusacions de conducta sexual inapropiada]]
[[Categoria:2025 en Espanya]]

Plantilla:Espanya en el 2025

2026-01-31T19:01:18Z

Caro de Segeda:

{| class="infobox" cellpadding="1" align="right" style="width:130px;border:1px solid #8888aa;background:#f7f8ff;padding:5px;font-size:80%;margin:5px 1px 5px 5px;"
| style="background: LightSalmon; border:1px solid #8888aa; text-align: center; padding: 0 2px;" | <big><big>'''[[Espanya en el 2025|<span style="color: white; text-decoration: #00B0C7;">Espanya en el 2025</span>]]</big></big>
|-
|align="center"|[[Archiu:Espanya en el 2025.png|210px]]
<div class="NavFrame">
<div class="NavHead" style="front-size: 110%; background: LightSalmon;">
<span style="color: white; text-decoration: #00B0C7;">Disturbis i manifestacións</span></div>
<div class="NavContent" style="text-align:left;display:none;">
{|width=100% style="text-align:center;"
|-
; 9-18 de juliol: [[Disturbis en Torre-Pacheco de 2025]]
|-
|}
</div>
</div>
<div class="NavFrame">
<div class="NavHead" style="front-size: 110%; background: LightSalmon;">
<span style="color: white;">Catàstrofes naturals</span></div>
<div class="NavContent" style="text-align:left;display:none;">
{|width=100% style="text-align:center;"
|-
; 1 de juliol de 2025 - actualitat: Incendis forestals d'Espanya de 2025
|-
|}
</div>
</div>
<div class="NavFrame">
<div class="NavHead" style="front-size: 110%; background: LightSalmon;">
<span style="color: white;">Escàndals</span></div>
<div class="NavContent" style="text-align:left;display:none;">
{|width=100% style="text-align:center;"
|-
; 2025: [[Escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025|Acossamente sexual PSOE]]
|-
|}
</div>
</div>

|-
| style="padding:0 5px;" align="center"|
{{Navbar|Espanya en el 2025|mini=1|nodiv=1}}
|-
|}

Escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025

2026-01-31T19:00:12Z

Caro de Segeda:

Escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025

2026-01-31T18:59:24Z

Caro de Segeda:

L''''escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025''' es referix a conductes i acossament sexual per part de membres del [[PSOE]].<ref>{{cite web|date=12 December 2025|title=Spain's Socialists face backlash over handling of sexual harassment claims|url=https://www.reuters.com/world/spains-socialists-face-backlash-over-handling-sexual-harassment-claims-2025-12-12/|author-last=|author-first=|access-date=15 December 2025|work=Reuters}}</ref>

== Events ==
A mitan de 2025, durant un escàndal de corrupció, varen sorgir gravacions de l'exministre de Transports del PSOE [[José Luis Ábalos]] i el seu assistent organisant reunions en treballadores sexuals. Despuix de l'aparició de les gravacions, el PSOE va anunciar que prohibiria als seus membres solicitar relacions sexuals.<ref name="France24 Face Fallout">{{cite web|date=12 December 2025|title=Spain's ruling Socialists face sex scandal fallout among women voters|url=https://www.france24.com/en/live-news/20251212-spain-s-ruling-socialists-face-sex-scandal-fallout-among-women-voters|author-last=|author-first=|access-date=15 December 2025|work=France24}}</ref>

En juliol de 2025, Francisco Salazar, un dels assessors del president del Govern [[Pedro Sánchez]], va dimitir despuix d'acusacions d'acossament sexual.<ref>{{cite web|date=5 July 2025|title=Fresh blow for Spain's scandal-plagued Sánchez|url=https://www.politico.eu/article/sanchez-ally-resigns-in-latest-blow-amid-corruption-scandals/|author-last=Carlson|author-first=Kathryn|access-date=15 December 2025|work=Politico}}</ref> No obstant, posteriorment es va saber que les acusacions s'havien presentat mesos abans de l'acomiadament de Salazar i que el partit havia gestionat mal la seua investigació al respecte.<ref name="France24 Face Fallout"/>

Per a decembre de 2025, segons Aitor Hernández-Morales de Politico, la frustració pels acontenyiments "ha donat lloc a una versió del moviment #MeToo dins de les files socialistes", incloent l'aparició de nous casos de presunta conducta sexual inapropiada, inclús contra el líder del partit en Torremolinos, l'alcalde de Belalcázar i el vicesecretari del partit en la província de Valéncia]], i el president de la [[Província de Lugo]].<ref>{{cite web|date=14 December 2025|title=Spanish Socialists' #MeToo movement puts Sánchez government in check|url=https://www.politico.eu/article/spain-socialists-metoo-movement-sumar-party-government-elections/|author-last=Hernández-Morales|author-first=Aitor|access-date=15 December 2025|work=Politico}}</ref>

Segons Inés Fernández-Pontes, d'Euractiv, l'escàndal "ha desnugat una tormenta política que ha calat fondo en el círcul íntim del president del Govern, Pedro Sánchez", senyalant que podria afectar al respal del PSOE entre les dònes, una de les seues principals bases de respal entre la població espanyola.<ref>{{cite web|date=10 December 2025|title=Spanish socialists under fire as sexual misconduct allegations shake the party|url=https://www.euractiv.com/news/spanish-socialists-under-fire-as-sexual-misconduct-allegations-shake-the-party/|author-last=Fernández-Pontes|author-first=Inés|access-date=15 December 2025|work=Euractiv}}</ref>

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Escàndals polítics en Espanya]]
[[Categoria:Partido Socialista Obrero Español]]
[[Categoria:Pedro Sánchez]]
[[Categoria:Escàndals de 2025]]
[[Categoria:Acusacions de conducta sexual inapropiada]]
[[Categoria:2025 en Espanya]]

Escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025

2026-01-31T18:59:00Z

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «L''''escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025''' es referix a conductes i acossament sexual per part de membres del P…»

L''''escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025''' es referix a conductes i acossament sexual per part de membres del [[PSOE]].<ref>{{cite web|date=12 December 2025|title=Spain's Socialists face backlash over handling of sexual harassment claims|url=https://www.reuters.com/world/spains-socialists-face-backlash-over-handling-sexual-harassment-claims-2025-12-12/|author-last=|author-first=|access-date=15 December 2025|work=Reuters}}</ref>

== Events ==
A mitan de 2025, durant un escàndal de corrupció, varen sorgir gravacions de l'exministre de Transports del PSOE [[José Luis Ábalos]] i el seu assistent organisant reunions en treballadores sexuals. Despuix de l'aparició de les gravacions, el PSOE va anunciar que prohibiria als seus membres solicitar relacions sexuals.<ref name="France24 Face Fallout">{{cite web|date=12 December 2025|title=Spain's ruling Socialists face sex scandal fallout among women voters|url=https://www.france24.com/en/live-news/20251212-spain-s-ruling-socialists-face-sex-scandal-fallout-among-women-voters|author-last=|author-first=|access-date=15 December 2025|work=France24}}</ref>

En juliol de 2025, Francisco Salazar, un dels assessors del president del Govern [[Pedro Sánchez]], va dimitir despuix d'acusacions d'acossament sexual.<ref>{{cite web|date=5 July 2025|title=Fresh blow for Spain's scandal-plagued Sánchez|url=https://www.politico.eu/article/sanchez-ally-resigns-in-latest-blow-amid-corruption-scandals/|author-last=Carlson|author-first=Kathryn|access-date=15 December 2025|work=Politico}}</ref> No obstant, posteriorment es va saber que les acusacions s'havien presentat mesos abans de l'acomiadament de Salazar i que el partit havia gestionat mal la seua investigació al respecte.<ref name="France24 Face Fallout"/>

Per a decembre de 2025, segons Aitor Hernández-Morales de Politico, la frustració pels acontenyiments "ha donat lloc a una versió del moviment #MeToo dins de les files socialistes", incloent l'aparició de nous casos de presunta conducta sexual inapropiada, inclús contra el líder del partit en Torremolinos, l'alcalde de Belalcázar i el vicesecretari del partit en la província de Valéncia]], i el president de la [[Província de Lugo]].<ref>{{cite web|date=14 December 2025|title=Spanish Socialists' #MeToo movement puts Sánchez government in check|url=https://www.politico.eu/article/spain-socialists-metoo-movement-sumar-party-government-elections/|author-last=Hernández-Morales|author-first=Aitor|access-date=15 December 2025|work=Politico}}</ref>

Segons Inés Fernández-Pontes, d'Euractiv, l'escàndal "ha desnugat una tormenta política que ha calat fondo en el círcul íntim del president del Govern, Pedro Sánchez", senyalant que podria afectar al respal del PSOE entre les dònes, una de les seues principals bases de respal entre la població espanyola.<ref>{{cite web|date=10 December 2025|title=Spanish socialists under fire as sexual misconduct allegations shake the party|url=https://www.euractiv.com/news/spanish-socialists-under-fire-as-sexual-misconduct-allegations-shake-the-party/|author-last=Fernández-Pontes|author-first=Inés|access-date=15 December 2025|work=Euractiv}}</ref>

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Escàndals polítics en Espanya]]
[[Categoria:Partit Socialiste Obrer Espanyol]]
[[Categoria:Pedro Sánchez]]
[[Categoria:Escàndals de 2025]]
[[Categoria:Acusacions de conducta sexual inapropiada]]
[[Categoria:2025 en Espanya]]

Pedro Sánchez

2026-01-31T18:56:01Z

Caro de Segeda: /* Tercer Govern (des de 2023) */

{{Biografia|
|nom = Pedro Sánchez Pérez-Castejón
|image = [[File:Pedro Sánchez 2020 (portrait).jpg|200px]]
|peu = Foto oficial del Consell de Ministres de [[giner]] de l'any [[2020]]
|data_naix = {{Data naiximent|1972|2|29}}
|lloc_naix = [[Madrit]] ([[Espanya]])
|data_mort =
|lloc_mort =
|nacionalitat = Espanyol
|títul = [[President del Govern d'Espanya]]
|mandat = [[02 de juny]] de [[2018]]-actualitat
|partit = [[PSOE]]
|ocupació = Polític, Professor de l'Universitat i economista
|firma =
}}
'''Pedro Sánchez Pérez-Castejón''' ([[Madrit]], [[29 de febrer]] de [[1972]]) és un polític espanyol, president del Govern d'[[Espanya]], des de [[juny]] de l'any [[2018]]. També és secretari general del Partit Socialiste Obrer Espanyol ([[PSOE]]) des de l'any [[2017]], tornant a un càrrec que ya havia eixercitat anteriorment entre els anys [[2014]] i [[2016]].

== President del Govern (des de 2018) ==
=== Primer Govern (2018-2020) ===
* Memòria històrica
* Immigració
* Salari mínim
* Vivenda
* Energia
* Maniobres conjuntes en el USS Abraham Lincoln
* Bestreta d'eleccions
* Investidura fallanca i repetició d'eleccions
* Sospites de plagi de la seua tesis doctoral

=== Segon Govern (2020-2023) ===

* Pla de Recuperació, Transformació i resiliència
* Energia
* Reforma laboral
* Imposts
* Autopistes
* Cultura
* Vivenda
* Política penal i seguritat ciutadana > Llei de 'Sol sí és sí'
* Consum i mig ambient
* Eutanàsia
* Pensions
* Crisis en Marroc i Argèlia
* Llei para per a l'igualtat de tracte i la no discriminació
* Treball
* Salari mínim
* Llei de Benestar Animal
* Llei de Memòria Democràtica
* Cas Mediador, més conegut en la prensa com [[Cas Tito Berni]].
* Rescat d'Air Europa
* Eleccions anticipades de 2023

=== Tercer Govern (des de 2023) ===
* Crisis diplomàtica en Israel
* Salari mínim
* Deute públic
* Investigació judicial a la seua dòna
* Investigació judicial al seu germà
* Subsidi per desocupació
* Despachament
* Vivenda
* Llei d'Amnistia
* Missa en la Catedral de Valéncia per les víctimes de la [[gota freda]].
* Apagó elèctric en la Península Ibèrica de 2025, 28 d'abril. En una duració de casi 23 hores.
* Trens parats el 4 de maig 2025
* Apagó en La Palma<ref>[https://www.abc.es/espana/canarias/apagon-deja-suministro-electrico-varios-municipios-palma-20250508124215-nt.html Un apagón deja sin suministro eléctrico a 19.000 personas en ocho municipios de La Palma]</ref>
* Indigents dormint en l'aeroport de Barajas<ref>[https://www.preferente.com/noticias-de-transportes/noticias-de-aerolineas/la-imagen-de-la-decadencia-la-t4-de-barajas-repleta-de-indigentes-343254.html La imagen de la decadencia: la T4 de Barajas, repleta de indigentes]</ref> i plaga de chinches.<ref>[https://madridinforma.eldiario.es/cuidado-si-vas-al-aeropuerto-de-madrid-barajas-hay-una-plaga-de-chinches-que-puede-fastidiarte-las-vacaciones/ Cuidado si vas al aeropuerto de Madrid-Barajas: hay una plaga de chinches que puede fastidiarte las vacaciones]</ref>
* Cessió al PNV del pagament de les prestacions per desocupació a 44.700 vascs.<ref>[https://www.elmundo.es/pais-vasco/2025/07/15/68754b1021efa0e8198b45a3.html Pedro Sánchez desgaja la Seguridad Social al ceder al PNV el pago de las prestaciones por desempleo a 44.700 vascos]</ref>
* Finançació privilegiada a Catalunya, que garantisa recursos estatals per a competències pròpies de la comunitat autònoma.<ref>[https://www.elmundo.es/cataluna/2025/07/14/68754b61e4d4d82c648b45c6.html Pedro Sánchez pacta que toda España pague la soberanía de Cataluña]</ref>
* Hisenda catalana pròpia<ref>[https://www.elmundo.es/cataluna/2025/07/14/6874d1b0e4d4d88d028b45a0.html El Gobierno entrega a los independentistas una Hacienda catalana para que la Generalitat recaude todos los impuestos y rompe la caja común]</ref>
* 9 de juliol de 2025: Agressió a un home de 68 anys en Torre Pacheco (Múrcia), per part de tres jóvens magrebins.<ref>[https://www.antena3.com/noticias/sociedad/ultima-hora-disturbios-torre-pacheco-directo-enfrentamientos-guardia-civil-grupo-encapuchados_202507156875fb18525aa26f9a4d074d.html Última hora de los disturbios en Torre Pacheco en directo: Ingreso en prisión provisional y sin fianza para el joven detenido en Rentería, Guipúzcoa]</ref>
* 11 de juliol de 2025: Escomencen els disturbis en Torre Pacheco (Múrcia) en reacció a l'agressió a un home de 68 per part de tres jóvens magrebins.<ref>[https://www.larazon.es/murcia/detenido-varios-heridos-otra-noche-disturbios-altercados-torrepacheco-b50m_20250713687345243c6d9a1f9476be05.html Un detenido y varios heridos en otra noche de disturbios y altercados en Torre-Pacheco]</ref>
* Boicot a La Vuelta España<ref>[https://www.infobae.com/espana/2025/09/15/los-21-dias-que-transformaron-la-vuelta-en-un-conflicto-internacional-las-protestas-que-tensaron-la-relacion-con-israel-y-obligaron-a-todos-los-partidos-a-posicionarse/ Los 21 días que transformaron la Vuelta en un conflicto internacional: las protestas que tensaron la relación con Israel y obligaron a todos los partidos a posicionarse]</ref>
* Incendis forestals en Espanya en 2025
* [[Escàndal d'acossament sexual del Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSOE) de 2025]]
* Accident ferroviari d'Adamuz
* Regularisació extraordinària d'estrangers en 2026<ref>[https://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/resumenes/paginas/2026/270126-rueda-de-prensa-ministros.aspx El Gobierno inicia un proceso de regularización extraordinaria de extranjeros que ya viven en España]</ref>

== Un govern massificat ==
=== Assessors ===
Des de [[1990]] fins a l'any [[2023]], el número de personal de confiança en els ministeris aumentà un 187% passant dels 302 assessors que hi havia durant el Govern de [[Felipe González]] als 869 en 2023 del govern de Pedro Sánchez.

=== Ministeris i ministres ===
El tercer govern de Pedro Sánchez contà en 22 ministeris, el major número de ministeris fins ad eixe moment. Pedro Sánchez és el president del Govern que més ministeris ha creat en les últimes quatre llegislatures. La diferència en [[Mariano Rajoy]] i [[José María Aznar]] és especialment cridanera: Sánchez va passar dels 24 ministres totals que va tindre Rajoy a 42, lo que supon un aument d'un 75%, segons senyes de l'informe ‘Comparativa de la preparació professional dels ministres del PP i el PSOE en els quatre últims governs’ de la Fundación Civismo.

== Controvèrsies ==

* Pactes per a poder governar en els partits independentistes catalans i vascs i els filoterroristes de Bildu.
* Llei del "Sólo si es si".
* Llei d'Amnistia
* Apagó elèctric general en Espanya, excepte les Illes Canàries, Illes Balears i Ceuta i Melilla. L'apagó tingué una duració de casi 23 hores.

=== Primer Govern (2018-2020) ===
=== Segon Govern (2020-2023) ===
=== Tercer Govern (des de 2023) ===
{{VT|Concessions del Govern de Pedro Sánchez al nacionalisme català}}
==== Aprovació de la llei d'amnistia d'Espanya de 2024 ====
La '''Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, d'amnistia per a la normalisació institucional, política i social en Catalunya''', és una llei orgànica d'Espanya que fon aprovada el 30 de maig de 2024 i va entrar en vigor l'11 de juny, el mateix dia de la seua publicació en el BOE. La llei pretén cancelar tots els procediments judicials i les condenes relacionades en els events sorgits durant el "procés" català. Açò inclou la consulta realisada el 9 de novembre de 2014, el referèndum illegal de l'1 d'octubre de 2017 i la conseqüent declaració unilateral d'independència de Catalunya.

==== Crítiques a l'independència judicial ====
En setembre de 2025, Pedro Sánchez va acusar a alguns juges de "fer política" en relació en les investigacions que afecten a la seua esposa, Begoña Gómez, i al seu germà, David Sánchez. Estes declaracions varen provocar una forta reacció de les principals associacions judicials, com l'Associació Professional de la Magistratura (APM), que varen considerar les seues paraules com un atac a l'independència judicial i a l'Estat de Dret. Ademés, líders de l'oposició, com Alberto Núñez Feijóo, varen criticar al president per socavar la confiança en el sistema judicial.<ref>[https://www.thetimes.com/world/europe/article/pedro-sanchez-sleaze-wife-corruption-bgxpnwdb9 Pedro Sánchez says judges are ‘playing politics’ in wife sleaze case]</ref><ref>[https://www.huffingtonpost.es/politica/los-jueces-rechazan-criticas-sanchez-jueces-hacen-politica.html Los jueces rechazan las críticas de Sánchez relativas a que algunos de ellos "hacen política"]</ref><ref>[https://www.rtve.es/noticias/20250901/sanchez-hay-jueces-haciendo-politica-politicos-hacer-justicia/16713825.shtml Sánchez, sobre las investigaciones a su mujer y su hermano: "Hay jueces haciendo política"]</ref><ref>[https://elpais.com/espana/2025-09-02/la-mayoria-de-las-asociaciones-judiciales-pide-a-sanchez-respeto-tras-decir-que-hay-jueces-haciendo-politica.html La mayoría de las asociaciones judiciales pide a Sánchez respeto tras decir que “hay jueces haciendo política]</ref>

==== RTVE ====
Pedro Sánchez ha implementat a partir del 2024 una série de mides que han incrementat l'influència del Govern en RTVE, lo que ha generat controvèrsia política i acusacions de control partidiste sobre la radiotelevisió pública espanyola.<ref name="thetimes">[https://www.thetimes.com/world/europe/article/spanish-pm-takes-control-of-state-run-broadcaster-6t6vvfmvr Spanish PM takes control of state-run broadcaster]</ref><ref name="melillahoy">[https://melillahoy.es/sanchez-se-garantiza-el-control-de-rtve-si-consigue-el-apoyo-de-los-nacionalistas/ Sánchez se garantiza el control de RTVE (si consigue el apoyo de los nacionalistas)]</ref><ref>[https://www.eldiario.es/politica/congreso-aprueba-decreto-rtve-renovara-consejo-mayor-presencia-gobierno-socios_1_11776834.html El Congreso aprueba el decreto sobre RTVE que renovará su Consejo con mayor presencia del Gobierno y sus socios]</ref><ref name="telemadrid">[https://www.telemadrid.es/programas/telenoticias-1/Polemico-nombramiento-en-RTVE-Sanchez-situa-al-frente-de-la-television-publica-a-una-militante-socialista-2-2655654414--20240328024403.html Polémico nombramiento en RTVE: Sánchez sitúa al frente de la televisión pública a una militante socialista]</ref>
# Modificació del sistema d'elecció de consellers: En octubre de 2024, el Govern va aprovar un real decret que va modificar la Llei 17/2006, aumentant de 10 a 15 el número de membres del Consell d'Administració de RTVE. Ademés, es va establir que els nomenaments pogueren aprovar-se per majoria absoluta en el Congrés en segona votació, facilitant aixina l'elecció sense necessitat de consens en l'oposició.<ref>[https://www.huffingtonpost.es/politica/el-consejo-rtve-debera-renovado-23-noviembre.html El Consejo de RTVE deberá ser renovado antes del 23 de noviembre]</ref><ref>[https://www.rtve.es/noticias/20241022/gobierno-decreto-renovacion-rtve/16298005.shtml El Gobierno aprueba un decreto que cambia las mayorías parlamentarias para elegir a los consejeros de RTVE]</ref>
# Nomenament de Concepció Cascajosa com a presidenta interina: En març de 2024, Concepció Cascajosa fon designada presidenta interina de RTVE, a pesar de que la seua posició en el procés de selecció havia segut baixa. Este nomenament fon percebut com una decisió política del Govern, ya que Cascajosa és militant del PSOE i havia segut proposta per este partit.<ref name="telemadrid"/><ref>[https://www.esdiario.com/chismografo/medios/240327/133550/dedazo-sanchez-nueva-presidenta-rtve.html Bochornoso dedazo de Pedro Sánchez: la nueva presidenta "soy socialista" de RTVE]</ref><ref>[https://www.democrata.es/demodata/recorrido-rtve/ RTVE como objeto de deseo: así se ha modificado la designación del Consejo de Administración desde 1980]</ref>
# Elecció de José Pablo López com a president definitiu: En novembre de 2024, José Pablo López fon elegit president de RTVE pel Congrés, en el respal del PSOE i els seus socis parlamentaris. La seua elecció va consolidar el control del Govern sobre la corporació, ya que López havia segut nomenat conseller en segon regrés, i la seua candidatura fon respalada per una majoria absoluta en el Congrés.<ref name="melillahoy"/>

Reaccions i crítiques: L'oposició, especialment el Partit Popular, ha criticat estes accions, acusant al Govern d'utilisar RTVE com un instrument partidiste i de socavar la seua independència. Per un atre costat, el Govern defén que estes mides són necessàries per a garantisar l'estabilitat i el pluralisme de la corporació, superant bloquejos institucionals previs.<ref name="thetimes"/>

==== Boicot a ''La Vuelta a España'' ====
* Respal i llegitimació de les protestes: Membres del Govern, inclosa la ministra portaveu, han destacat la llegitimitat del dret de manifestació pacífica. Pilar Alegria va dir que el deport no està al marge del sofriment humanitari. El president Pedro Sánchez ha expressat admiració cap a els qui protesten.<ref>[https://www.eldebate.com/deportes/20250914/miembros-gobierno-celebran-boicot-vuelta-aseguran-habla-bien-pueblo-madrid_334409.html Miembros del Gobierno celebran el boicot a La Vuelta y aseguran que «habla muy bien del pueblo de Madrid»]</ref>

==== Assessors ====
El número d'assessors del govern de Pedro Sánchez és de 948, dividits d'esta forma:<ref>[https://www.larazon.es/espana/sanchez-bate-propio-record-948-asesores-gobierno-mayoria-desconocidos-gasto-75-millones_202508116898d00a51d2460c80765508.html Sánchez bate su propio récord: 948 asesores en el Gobierno, la mayoría desconocidos, y un gasto de 75 millones]</ref><ref>[https://www.periodistadigital.com/economia/20250811/manirroto-sanchez-rompe-techos-948-asesores-gasto-anual-75-millones-noticia-689405121604/ El manirroto Sánchez rompe techos con 948 asesores y un gasto anual de 75 millones]</ref>
* Ministeri de Política Territorial: 153 assessors
* Assunts Exteriors: 22 assessors
* Transició Ecològica: 22 assessors
* Drets Socials: 17 assessors
* Joventut: 15 assessors
* Interior: 13 assessors
* Defensa: 10 assessors

== Obra ==

* ''La nueva diplomacia económica española'' (Delta, 2013).
* ''Manual de resistencia'' (2019), memòries.
* ''Tierra firme'' (2023)

=== Notes ===

Aparegueren en prensa notícies sobre el seu llibre titulat ''Manual de resistencia'' a on comenten que fon escrit per atra persona ([[Irene Lozano]]), lo que se coneix com un ''negre'' o ''negra'':

{{Cita|''El libro de Pedro Sánchez: otra obra de una "negra" con cargo público remunerado. A punto de publicarse su 'Manual de resistencia', El Mundo desvela cómo se lo escribió Irene Lozano, fichada con sueldo de Secretaria de Estado, cuyo nombre no aparece como coautora.''|(''El Mundo'', 11.2.2019)}}

== Casos de corrupció ==

Hi han diferents casos de corrupció política els quals impliquen a Pedro Sánchez i que estan investigant-se per la justícia:

* [[Cas Delcy]]
* [[Cas Hidrocarburs]]
* [[Cas Mediador]], més conegut pel Cas Tito Berni.
* [[Cas Koldo]] o Cas Àbalos.
* [[Cas Azagra]] o Cas Diputació de Badajoz, David Sánchez, germà del president, Pedro Sánchez.
* [[Cas Begoña]] o Cas Begoña Gómez, dòna del president, Pedro Sánchez.
* [[Cas Álvaro García Ortiz]], Fiscal General de l'Estat.
* [[Cas Leire Díez]]
* [[Cas Santos Cerdán]]

== Vore també ==

* [[Informe de la UCO sobre Santos Cerdán]]

== Referències ==
<references/>

=== Fonts ===
* [https://www.europapress.es/nacional/noticia-menos-507-condenados-delitos-sexuales-beneficiado-ya-penas-ley-solo-si-si-20230209164002.html «Al menos 507 condenados por delitos sexuales se han beneficiado ya en sus penas por la ley del 'solo sí es sí'». ''Europa Press'']
* [https://www.eldiario.es/politica/caja-madrid-bonifico-pedro-sanchez_1_4582783.html Casto, Irene; Vélez, Antonio M. (13 de octubre de 2014). «Caja Madrid bonificó la hipoteca de Pedro Sánchez». ''El Diario de Prensa Digital'']
* [https://www.lavanguardia.com/politica/20180617/45195249515/valle-de-los-caidos-pedro-sanchez-psoe-ley-memoria-historica.html «El Gobierno de Pedro Sánchez prepara el traslado de los restos de Franco del Valle de los Caídos». ''La Vanguardia'']
* [https://www.abc.es/espana/abci-espana-puerta-principal-inmigracion-llega-mar-201807172037_noticia.html «España ya es la puerta principal de la inmigración que llega a la UE por mar». ''ABC'']
* [https://www.esdiario.com/chismografo/medios/190211/34049/el-libro-de-pedro-sanchez-otra-obra-de-una-negra-con-cargo-publico-remunerado.html El libro de Pedro Sánchez: otra obra de una "negra" con cargo público remunerado. ''El Mundo'']
* [https://www.elindependiente.com/economia/2025/04/10/rescate-air-europa/ Así fue el rescate 'troceado' de Air Europa para salvar a la compañía de la pandemia. ''El Independiente'']
* [https://www.ondacero.es/noticias/espana/mentiras-gobierno-viaje-delcy-espana-uco-desmonta-version-psoe-sanchez_202410116708a9d5afcb530001e4c95e.html Las mentiras del Gobierno en el viaje de Delcy a España: la UCO desmonta la versión del PSOE y Sánchez. ''Onda Cero'']
* [https://elpais.com/espana/2024-12-11/la-jueza-rechaza-el-recurso-de-la-fiscalia-contra-la-citacion-del-hermano-de-pedro-sanchez-como-imputado.html «La jueza rechaza el recurso de la Fiscalía contra la citación del hermano de Pedro Sánchez como imputado». ''El País'']
* [https://www.abc.es/espana/abci-sanchez-plagio-libro-161-lineas-1651-palabras-seis-textos-ajenos-y-sin-ningun-tipo-cita-201809232157_noticia.html «Sánchez plagió en su libro 161 líneas con 1.651 palabras de seis textos ajenos y sin ningún tipo de cita». ''ABC'']
* [https://www.20minutos.es/noticia/5533748/0/derechos-testigos-que-puede-hacer-pedro-sanchez-que-no/ «Qué derechos tiene y a qué está obligado Pedro Sánchez como testigo en el caso de Begoña Gómez». ''20 Minutos'']
* [https://www.elindependiente.com/politica/2018/10/09/sanchez-no-comparecera-senado-tesis-doctoral/ Torres, Carmen (9 de octubre de 2018). «Sánchez planta al Senado para no responder por las sospechas de plagio en su tesis». ''El independiente'']
* [https://www.elmundo.es/espana/2025/01/09/6780112ee4d4d8af688b459b.html Corrupción desde el escaño del PSOE en el Congreso: "Tito Berni se valió de su posición para acceder a futuras víctimas" - ''El Mundo'']
* [https://www.antena3.com/noticias/espana/ultima-hora-crisis-psoe-directo-santos-cerdan-entregara-acta-dia-que-psoe-reune-primera-vez-ejecutiva-dimision_20250616684fa85e4d20a30b71fbba03.html Última hora crisis del PSOE, en directo: Pedro Sánchez nombra una secretaría de Organización interina y Santos Cerdán entrega hoy su acta - Antena 3]
* [https://www.newtral.es/asesores-gobierno-numero/20240602/ El número de asesores del Gobierno ha aumentado - Newtral]
* [https://civismo.org/politica/sanchez-es-el-presidente-del-gobierno-con-mas-ministerios-de-las-ultimas-cuatro-legislaturas/ Sánchez es el presidente del Gobierno con más ministerios de las últimas cuatro legislaturas - Fundación Civismo]
* [https://okdiario.com/espana/sanchez-riega-400-000-tres-entidades-catalanistas-implantadas-valencia-mientras-asfixia-mazon-15177808 Sánchez riega con 400.000 € a tres entidades catalanistas implantadas en Valencia mientras asfixia a Mazón - ''Ok Diario'']
* [https://www.larazon.es/espana/sanchez-bate-propio-record-948-asesores-gobierno-mayoria-desconocidos-gasto-75-millones_202508116898d00a51d2460c80765508.html Sánchez bate su propio récord: 948 asesores en el Gobierno, la mayoría desconocidos, y un gasto de 75 millones - ''La Razón'']

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Pedro Sánchez}}

=== Vídeos ===
* [https://www.youtube.com/watch?v=2aY0QKtvDoY&t=108s Documental ''El autócrata. Un retrato político de Pedro Sánchez''. Director: Carlos Hernando - YouTube]
* [https://www.youtube.com/watch?v=PgdiFrSlmcI Los audios de la corrupción del PSOE: Koldo, Ábalos y Santos Cerdán - ''El Mundo'' - YouTube]

{{Successió
|títul=[[Image:Escudo de España (mazonado).svg|40px]]<br>President del Govern d'Espanya
|predecessor=[[Mariano Rajoy Brey]]
|successor=en el càrrec
|periodo= [[2018]]-actualitat
}}
{{Plantilla:President Govern Espanya}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Presidents del Govern d'Espanya]]
[[Categoria:Partido Socialista Obrero Español]]

Pedro Sánchez

2026-01-31T18:51:47Z

Caro de Segeda: /* Tercer Govern (des de 2023) */

{{Biografia|
|nom = Pedro Sánchez Pérez-Castejón
|image = [[File:Pedro Sánchez 2020 (portrait).jpg|200px]]
|peu = Foto oficial del Consell de Ministres de [[giner]] de l'any [[2020]]
|data_naix = {{Data naiximent|1972|2|29}}
|lloc_naix = [[Madrit]] ([[Espanya]])
|data_mort =
|lloc_mort =
|nacionalitat = Espanyol
|títul = [[President del Govern d'Espanya]]
|mandat = [[02 de juny]] de [[2018]]-actualitat
|partit = [[PSOE]]
|ocupació = Polític, Professor de l'Universitat i economista
|firma =
}}
'''Pedro Sánchez Pérez-Castejón''' ([[Madrit]], [[29 de febrer]] de [[1972]]) és un polític espanyol, president del Govern d'[[Espanya]], des de [[juny]] de l'any [[2018]]. També és secretari general del Partit Socialiste Obrer Espanyol ([[PSOE]]) des de l'any [[2017]], tornant a un càrrec que ya havia eixercitat anteriorment entre els anys [[2014]] i [[2016]].

== President del Govern (des de 2018) ==
=== Primer Govern (2018-2020) ===
* Memòria històrica
* Immigració
* Salari mínim
* Vivenda
* Energia
* Maniobres conjuntes en el USS Abraham Lincoln
* Bestreta d'eleccions
* Investidura fallanca i repetició d'eleccions
* Sospites de plagi de la seua tesis doctoral

=== Segon Govern (2020-2023) ===

* Pla de Recuperació, Transformació i resiliència
* Energia
* Reforma laboral
* Imposts
* Autopistes
* Cultura
* Vivenda
* Política penal i seguritat ciutadana > Llei de 'Sol sí és sí'
* Consum i mig ambient
* Eutanàsia
* Pensions
* Crisis en Marroc i Argèlia
* Llei para per a l'igualtat de tracte i la no discriminació
* Treball
* Salari mínim
* Llei de Benestar Animal
* Llei de Memòria Democràtica
* Cas Mediador, més conegut en la prensa com [[Cas Tito Berni]].
* Rescat d'Air Europa
* Eleccions anticipades de 2023

=== Tercer Govern (des de 2023) ===
* Crisis diplomàtica en Israel
* Salari mínim
* Deute públic
* Investigació judicial a la seua dòna
* Investigació judicial al seu germà
* Subsidi per desocupació
* Despachament
* Vivenda
* Llei d'Amnistia
* Missa en la Catedral de Valéncia per les víctimes de la [[gota freda]].
* Apagó elèctric en la Península Ibèrica de 2025, 28 d'abril. En una duració de casi 23 hores.
* Trens parats el 4 de maig 2025
* Apagó en La Palma<ref>[https://www.abc.es/espana/canarias/apagon-deja-suministro-electrico-varios-municipios-palma-20250508124215-nt.html Un apagón deja sin suministro eléctrico a 19.000 personas en ocho municipios de La Palma]</ref>
* Indigents dormint en l'aeroport de Barajas<ref>[https://www.preferente.com/noticias-de-transportes/noticias-de-aerolineas/la-imagen-de-la-decadencia-la-t4-de-barajas-repleta-de-indigentes-343254.html La imagen de la decadencia: la T4 de Barajas, repleta de indigentes]</ref> i plaga de chinches.<ref>[https://madridinforma.eldiario.es/cuidado-si-vas-al-aeropuerto-de-madrid-barajas-hay-una-plaga-de-chinches-que-puede-fastidiarte-las-vacaciones/ Cuidado si vas al aeropuerto de Madrid-Barajas: hay una plaga de chinches que puede fastidiarte las vacaciones]</ref>
* Cessió al PNV del pagament de les prestacions per desocupació a 44.700 vascs.<ref>[https://www.elmundo.es/pais-vasco/2025/07/15/68754b1021efa0e8198b45a3.html Pedro Sánchez desgaja la Seguridad Social al ceder al PNV el pago de las prestaciones por desempleo a 44.700 vascos]</ref>
* Finançació privilegiada a Catalunya, que garantisa recursos estatals per a competències pròpies de la comunitat autònoma.<ref>[https://www.elmundo.es/cataluna/2025/07/14/68754b61e4d4d82c648b45c6.html Pedro Sánchez pacta que toda España pague la soberanía de Cataluña]</ref>
* Hisenda catalana pròpia<ref>[https://www.elmundo.es/cataluna/2025/07/14/6874d1b0e4d4d88d028b45a0.html El Gobierno entrega a los independentistas una Hacienda catalana para que la Generalitat recaude todos los impuestos y rompe la caja común]</ref>
* 9 de juliol de 2025: Agressió a un home de 68 anys en Torre Pacheco (Múrcia), per part de tres jóvens magrebins.<ref>[https://www.antena3.com/noticias/sociedad/ultima-hora-disturbios-torre-pacheco-directo-enfrentamientos-guardia-civil-grupo-encapuchados_202507156875fb18525aa26f9a4d074d.html Última hora de los disturbios en Torre Pacheco en directo: Ingreso en prisión provisional y sin fianza para el joven detenido en Rentería, Guipúzcoa]</ref>
* 11 de juliol de 2025: Escomencen els disturbis en Torre Pacheco (Múrcia) en reacció a l'agressió a un home de 68 per part de tres jóvens magrebins.<ref>[https://www.larazon.es/murcia/detenido-varios-heridos-otra-noche-disturbios-altercados-torrepacheco-b50m_20250713687345243c6d9a1f9476be05.html Un detenido y varios heridos en otra noche de disturbios y altercados en Torre-Pacheco]</ref>
* Boicot a La Vuelta España<ref>[https://www.infobae.com/espana/2025/09/15/los-21-dias-que-transformaron-la-vuelta-en-un-conflicto-internacional-las-protestas-que-tensaron-la-relacion-con-israel-y-obligaron-a-todos-los-partidos-a-posicionarse/ Los 21 días que transformaron la Vuelta en un conflicto internacional: las protestas que tensaron la relación con Israel y obligaron a todos los partidos a posicionarse]</ref>
* Incendis forestals en Espanya en 2025
* Accident ferroviari d'Adamuz
* Regularisació extraordinària d'estrangers en 2026<ref>[https://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/resumenes/paginas/2026/270126-rueda-de-prensa-ministros.aspx El Gobierno inicia un proceso de regularización extraordinaria de extranjeros que ya viven en España]</ref>

== Un govern massificat ==
=== Assessors ===
Des de [[1990]] fins a l'any [[2023]], el número de personal de confiança en els ministeris aumentà un 187% passant dels 302 assessors que hi havia durant el Govern de [[Felipe González]] als 869 en 2023 del govern de Pedro Sánchez.

=== Ministeris i ministres ===
El tercer govern de Pedro Sánchez contà en 22 ministeris, el major número de ministeris fins ad eixe moment. Pedro Sánchez és el president del Govern que més ministeris ha creat en les últimes quatre llegislatures. La diferència en [[Mariano Rajoy]] i [[José María Aznar]] és especialment cridanera: Sánchez va passar dels 24 ministres totals que va tindre Rajoy a 42, lo que supon un aument d'un 75%, segons senyes de l'informe ‘Comparativa de la preparació professional dels ministres del PP i el PSOE en els quatre últims governs’ de la Fundación Civismo.

== Controvèrsies ==

* Pactes per a poder governar en els partits independentistes catalans i vascs i els filoterroristes de Bildu.
* Llei del "Sólo si es si".
* Llei d'Amnistia
* Apagó elèctric general en Espanya, excepte les Illes Canàries, Illes Balears i Ceuta i Melilla. L'apagó tingué una duració de casi 23 hores.

=== Primer Govern (2018-2020) ===
=== Segon Govern (2020-2023) ===
=== Tercer Govern (des de 2023) ===
{{VT|Concessions del Govern de Pedro Sánchez al nacionalisme català}}
==== Aprovació de la llei d'amnistia d'Espanya de 2024 ====
La '''Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, d'amnistia per a la normalisació institucional, política i social en Catalunya''', és una llei orgànica d'Espanya que fon aprovada el 30 de maig de 2024 i va entrar en vigor l'11 de juny, el mateix dia de la seua publicació en el BOE. La llei pretén cancelar tots els procediments judicials i les condenes relacionades en els events sorgits durant el "procés" català. Açò inclou la consulta realisada el 9 de novembre de 2014, el referèndum illegal de l'1 d'octubre de 2017 i la conseqüent declaració unilateral d'independència de Catalunya.

==== Crítiques a l'independència judicial ====
En setembre de 2025, Pedro Sánchez va acusar a alguns juges de "fer política" en relació en les investigacions que afecten a la seua esposa, Begoña Gómez, i al seu germà, David Sánchez. Estes declaracions varen provocar una forta reacció de les principals associacions judicials, com l'Associació Professional de la Magistratura (APM), que varen considerar les seues paraules com un atac a l'independència judicial i a l'Estat de Dret. Ademés, líders de l'oposició, com Alberto Núñez Feijóo, varen criticar al president per socavar la confiança en el sistema judicial.<ref>[https://www.thetimes.com/world/europe/article/pedro-sanchez-sleaze-wife-corruption-bgxpnwdb9 Pedro Sánchez says judges are ‘playing politics’ in wife sleaze case]</ref><ref>[https://www.huffingtonpost.es/politica/los-jueces-rechazan-criticas-sanchez-jueces-hacen-politica.html Los jueces rechazan las críticas de Sánchez relativas a que algunos de ellos "hacen política"]</ref><ref>[https://www.rtve.es/noticias/20250901/sanchez-hay-jueces-haciendo-politica-politicos-hacer-justicia/16713825.shtml Sánchez, sobre las investigaciones a su mujer y su hermano: "Hay jueces haciendo política"]</ref><ref>[https://elpais.com/espana/2025-09-02/la-mayoria-de-las-asociaciones-judiciales-pide-a-sanchez-respeto-tras-decir-que-hay-jueces-haciendo-politica.html La mayoría de las asociaciones judiciales pide a Sánchez respeto tras decir que “hay jueces haciendo política]</ref>

==== RTVE ====
Pedro Sánchez ha implementat a partir del 2024 una série de mides que han incrementat l'influència del Govern en RTVE, lo que ha generat controvèrsia política i acusacions de control partidiste sobre la radiotelevisió pública espanyola.<ref name="thetimes">[https://www.thetimes.com/world/europe/article/spanish-pm-takes-control-of-state-run-broadcaster-6t6vvfmvr Spanish PM takes control of state-run broadcaster]</ref><ref name="melillahoy">[https://melillahoy.es/sanchez-se-garantiza-el-control-de-rtve-si-consigue-el-apoyo-de-los-nacionalistas/ Sánchez se garantiza el control de RTVE (si consigue el apoyo de los nacionalistas)]</ref><ref>[https://www.eldiario.es/politica/congreso-aprueba-decreto-rtve-renovara-consejo-mayor-presencia-gobierno-socios_1_11776834.html El Congreso aprueba el decreto sobre RTVE que renovará su Consejo con mayor presencia del Gobierno y sus socios]</ref><ref name="telemadrid">[https://www.telemadrid.es/programas/telenoticias-1/Polemico-nombramiento-en-RTVE-Sanchez-situa-al-frente-de-la-television-publica-a-una-militante-socialista-2-2655654414--20240328024403.html Polémico nombramiento en RTVE: Sánchez sitúa al frente de la televisión pública a una militante socialista]</ref>
# Modificació del sistema d'elecció de consellers: En octubre de 2024, el Govern va aprovar un real decret que va modificar la Llei 17/2006, aumentant de 10 a 15 el número de membres del Consell d'Administració de RTVE. Ademés, es va establir que els nomenaments pogueren aprovar-se per majoria absoluta en el Congrés en segona votació, facilitant aixina l'elecció sense necessitat de consens en l'oposició.<ref>[https://www.huffingtonpost.es/politica/el-consejo-rtve-debera-renovado-23-noviembre.html El Consejo de RTVE deberá ser renovado antes del 23 de noviembre]</ref><ref>[https://www.rtve.es/noticias/20241022/gobierno-decreto-renovacion-rtve/16298005.shtml El Gobierno aprueba un decreto que cambia las mayorías parlamentarias para elegir a los consejeros de RTVE]</ref>
# Nomenament de Concepció Cascajosa com a presidenta interina: En març de 2024, Concepció Cascajosa fon designada presidenta interina de RTVE, a pesar de que la seua posició en el procés de selecció havia segut baixa. Este nomenament fon percebut com una decisió política del Govern, ya que Cascajosa és militant del PSOE i havia segut proposta per este partit.<ref name="telemadrid"/><ref>[https://www.esdiario.com/chismografo/medios/240327/133550/dedazo-sanchez-nueva-presidenta-rtve.html Bochornoso dedazo de Pedro Sánchez: la nueva presidenta "soy socialista" de RTVE]</ref><ref>[https://www.democrata.es/demodata/recorrido-rtve/ RTVE como objeto de deseo: así se ha modificado la designación del Consejo de Administración desde 1980]</ref>
# Elecció de José Pablo López com a president definitiu: En novembre de 2024, José Pablo López fon elegit president de RTVE pel Congrés, en el respal del PSOE i els seus socis parlamentaris. La seua elecció va consolidar el control del Govern sobre la corporació, ya que López havia segut nomenat conseller en segon regrés, i la seua candidatura fon respalada per una majoria absoluta en el Congrés.<ref name="melillahoy"/>

Reaccions i crítiques: L'oposició, especialment el Partit Popular, ha criticat estes accions, acusant al Govern d'utilisar RTVE com un instrument partidiste i de socavar la seua independència. Per un atre costat, el Govern defén que estes mides són necessàries per a garantisar l'estabilitat i el pluralisme de la corporació, superant bloquejos institucionals previs.<ref name="thetimes"/>

==== Boicot a ''La Vuelta a España'' ====
* Respal i llegitimació de les protestes: Membres del Govern, inclosa la ministra portaveu, han destacat la llegitimitat del dret de manifestació pacífica. Pilar Alegria va dir que el deport no està al marge del sofriment humanitari. El president Pedro Sánchez ha expressat admiració cap a els qui protesten.<ref>[https://www.eldebate.com/deportes/20250914/miembros-gobierno-celebran-boicot-vuelta-aseguran-habla-bien-pueblo-madrid_334409.html Miembros del Gobierno celebran el boicot a La Vuelta y aseguran que «habla muy bien del pueblo de Madrid»]</ref>

==== Assessors ====
El número d'assessors del govern de Pedro Sánchez és de 948, dividits d'esta forma:<ref>[https://www.larazon.es/espana/sanchez-bate-propio-record-948-asesores-gobierno-mayoria-desconocidos-gasto-75-millones_202508116898d00a51d2460c80765508.html Sánchez bate su propio récord: 948 asesores en el Gobierno, la mayoría desconocidos, y un gasto de 75 millones]</ref><ref>[https://www.periodistadigital.com/economia/20250811/manirroto-sanchez-rompe-techos-948-asesores-gasto-anual-75-millones-noticia-689405121604/ El manirroto Sánchez rompe techos con 948 asesores y un gasto anual de 75 millones]</ref>
* Ministeri de Política Territorial: 153 assessors
* Assunts Exteriors: 22 assessors
* Transició Ecològica: 22 assessors
* Drets Socials: 17 assessors
* Joventut: 15 assessors
* Interior: 13 assessors
* Defensa: 10 assessors

== Obra ==

* ''La nueva diplomacia económica española'' (Delta, 2013).
* ''Manual de resistencia'' (2019), memòries.
* ''Tierra firme'' (2023)

=== Notes ===

Aparegueren en prensa notícies sobre el seu llibre titulat ''Manual de resistencia'' a on comenten que fon escrit per atra persona ([[Irene Lozano]]), lo que se coneix com un ''negre'' o ''negra'':

{{Cita|''El libro de Pedro Sánchez: otra obra de una "negra" con cargo público remunerado. A punto de publicarse su 'Manual de resistencia', El Mundo desvela cómo se lo escribió Irene Lozano, fichada con sueldo de Secretaria de Estado, cuyo nombre no aparece como coautora.''|(''El Mundo'', 11.2.2019)}}

== Casos de corrupció ==

Hi han diferents casos de corrupció política els quals impliquen a Pedro Sánchez i que estan investigant-se per la justícia:

* [[Cas Delcy]]
* [[Cas Hidrocarburs]]
* [[Cas Mediador]], més conegut pel Cas Tito Berni.
* [[Cas Koldo]] o Cas Àbalos.
* [[Cas Azagra]] o Cas Diputació de Badajoz, David Sánchez, germà del president, Pedro Sánchez.
* [[Cas Begoña]] o Cas Begoña Gómez, dòna del president, Pedro Sánchez.
* [[Cas Álvaro García Ortiz]], Fiscal General de l'Estat.
* [[Cas Leire Díez]]
* [[Cas Santos Cerdán]]

== Vore també ==

* [[Informe de la UCO sobre Santos Cerdán]]

== Referències ==
<references/>

=== Fonts ===
* [https://www.europapress.es/nacional/noticia-menos-507-condenados-delitos-sexuales-beneficiado-ya-penas-ley-solo-si-si-20230209164002.html «Al menos 507 condenados por delitos sexuales se han beneficiado ya en sus penas por la ley del 'solo sí es sí'». ''Europa Press'']
* [https://www.eldiario.es/politica/caja-madrid-bonifico-pedro-sanchez_1_4582783.html Casto, Irene; Vélez, Antonio M. (13 de octubre de 2014). «Caja Madrid bonificó la hipoteca de Pedro Sánchez». ''El Diario de Prensa Digital'']
* [https://www.lavanguardia.com/politica/20180617/45195249515/valle-de-los-caidos-pedro-sanchez-psoe-ley-memoria-historica.html «El Gobierno de Pedro Sánchez prepara el traslado de los restos de Franco del Valle de los Caídos». ''La Vanguardia'']
* [https://www.abc.es/espana/abci-espana-puerta-principal-inmigracion-llega-mar-201807172037_noticia.html «España ya es la puerta principal de la inmigración que llega a la UE por mar». ''ABC'']
* [https://www.esdiario.com/chismografo/medios/190211/34049/el-libro-de-pedro-sanchez-otra-obra-de-una-negra-con-cargo-publico-remunerado.html El libro de Pedro Sánchez: otra obra de una "negra" con cargo público remunerado. ''El Mundo'']
* [https://www.elindependiente.com/economia/2025/04/10/rescate-air-europa/ Así fue el rescate 'troceado' de Air Europa para salvar a la compañía de la pandemia. ''El Independiente'']
* [https://www.ondacero.es/noticias/espana/mentiras-gobierno-viaje-delcy-espana-uco-desmonta-version-psoe-sanchez_202410116708a9d5afcb530001e4c95e.html Las mentiras del Gobierno en el viaje de Delcy a España: la UCO desmonta la versión del PSOE y Sánchez. ''Onda Cero'']
* [https://elpais.com/espana/2024-12-11/la-jueza-rechaza-el-recurso-de-la-fiscalia-contra-la-citacion-del-hermano-de-pedro-sanchez-como-imputado.html «La jueza rechaza el recurso de la Fiscalía contra la citación del hermano de Pedro Sánchez como imputado». ''El País'']
* [https://www.abc.es/espana/abci-sanchez-plagio-libro-161-lineas-1651-palabras-seis-textos-ajenos-y-sin-ningun-tipo-cita-201809232157_noticia.html «Sánchez plagió en su libro 161 líneas con 1.651 palabras de seis textos ajenos y sin ningún tipo de cita». ''ABC'']
* [https://www.20minutos.es/noticia/5533748/0/derechos-testigos-que-puede-hacer-pedro-sanchez-que-no/ «Qué derechos tiene y a qué está obligado Pedro Sánchez como testigo en el caso de Begoña Gómez». ''20 Minutos'']
* [https://www.elindependiente.com/politica/2018/10/09/sanchez-no-comparecera-senado-tesis-doctoral/ Torres, Carmen (9 de octubre de 2018). «Sánchez planta al Senado para no responder por las sospechas de plagio en su tesis». ''El independiente'']
* [https://www.elmundo.es/espana/2025/01/09/6780112ee4d4d8af688b459b.html Corrupción desde el escaño del PSOE en el Congreso: "Tito Berni se valió de su posición para acceder a futuras víctimas" - ''El Mundo'']
* [https://www.antena3.com/noticias/espana/ultima-hora-crisis-psoe-directo-santos-cerdan-entregara-acta-dia-que-psoe-reune-primera-vez-ejecutiva-dimision_20250616684fa85e4d20a30b71fbba03.html Última hora crisis del PSOE, en directo: Pedro Sánchez nombra una secretaría de Organización interina y Santos Cerdán entrega hoy su acta - Antena 3]
* [https://www.newtral.es/asesores-gobierno-numero/20240602/ El número de asesores del Gobierno ha aumentado - Newtral]
* [https://civismo.org/politica/sanchez-es-el-presidente-del-gobierno-con-mas-ministerios-de-las-ultimas-cuatro-legislaturas/ Sánchez es el presidente del Gobierno con más ministerios de las últimas cuatro legislaturas - Fundación Civismo]
* [https://okdiario.com/espana/sanchez-riega-400-000-tres-entidades-catalanistas-implantadas-valencia-mientras-asfixia-mazon-15177808 Sánchez riega con 400.000 € a tres entidades catalanistas implantadas en Valencia mientras asfixia a Mazón - ''Ok Diario'']
* [https://www.larazon.es/espana/sanchez-bate-propio-record-948-asesores-gobierno-mayoria-desconocidos-gasto-75-millones_202508116898d00a51d2460c80765508.html Sánchez bate su propio récord: 948 asesores en el Gobierno, la mayoría desconocidos, y un gasto de 75 millones - ''La Razón'']

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Pedro Sánchez}}

=== Vídeos ===
* [https://www.youtube.com/watch?v=2aY0QKtvDoY&t=108s Documental ''El autócrata. Un retrato político de Pedro Sánchez''. Director: Carlos Hernando - YouTube]
* [https://www.youtube.com/watch?v=PgdiFrSlmcI Los audios de la corrupción del PSOE: Koldo, Ábalos y Santos Cerdán - ''El Mundo'' - YouTube]

{{Successió
|títul=[[Image:Escudo de España (mazonado).svg|40px]]<br>President del Govern d'Espanya
|predecessor=[[Mariano Rajoy Brey]]
|successor=en el càrrec
|periodo= [[2018]]-actualitat
}}
{{Plantilla:President Govern Espanya}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Presidents del Govern d'Espanya]]
[[Categoria:Partido Socialista Obrero Español]]

Pedro Sánchez

2026-01-31T18:48:34Z

Caro de Segeda: /* Tercer Govern (des de 2023) */

{{Biografia|
|nom = Pedro Sánchez Pérez-Castejón
|image = [[File:Pedro Sánchez 2020 (portrait).jpg|200px]]
|peu = Foto oficial del Consell de Ministres de [[giner]] de l'any [[2020]]
|data_naix = {{Data naiximent|1972|2|29}}
|lloc_naix = [[Madrit]] ([[Espanya]])
|data_mort =
|lloc_mort =
|nacionalitat = Espanyol
|títul = [[President del Govern d'Espanya]]
|mandat = [[02 de juny]] de [[2018]]-actualitat
|partit = [[PSOE]]
|ocupació = Polític, Professor de l'Universitat i economista
|firma =
}}
'''Pedro Sánchez Pérez-Castejón''' ([[Madrit]], [[29 de febrer]] de [[1972]]) és un polític espanyol, president del Govern d'[[Espanya]], des de [[juny]] de l'any [[2018]]. També és secretari general del Partit Socialiste Obrer Espanyol ([[PSOE]]) des de l'any [[2017]], tornant a un càrrec que ya havia eixercitat anteriorment entre els anys [[2014]] i [[2016]].

== President del Govern (des de 2018) ==
=== Primer Govern (2018-2020) ===
* Memòria històrica
* Immigració
* Salari mínim
* Vivenda
* Energia
* Maniobres conjuntes en el USS Abraham Lincoln
* Bestreta d'eleccions
* Investidura fallanca i repetició d'eleccions
* Sospites de plagi de la seua tesis doctoral

=== Segon Govern (2020-2023) ===

* Pla de Recuperació, Transformació i resiliència
* Energia
* Reforma laboral
* Imposts
* Autopistes
* Cultura
* Vivenda
* Política penal i seguritat ciutadana > Llei de 'Sol sí és sí'
* Consum i mig ambient
* Eutanàsia
* Pensions
* Crisis en Marroc i Argèlia
* Llei para per a l'igualtat de tracte i la no discriminació
* Treball
* Salari mínim
* Llei de Benestar Animal
* Llei de Memòria Democràtica
* Cas Mediador, més conegut en la prensa com [[Cas Tito Berni]].
* Rescat d'Air Europa
* Eleccions anticipades de 2023

=== Tercer Govern (des de 2023) ===
* Crisis diplomàtica en Israel
* Salari mínim
* Deute públic
* Investigació judicial a la seua dòna
* Investigació judicial al seu germà
* Subsidi per desocupació
* Despachament
* Vivenda
* Llei d'Amnistia
* Missa en la Catedral de Valéncia per les víctimes de la [[gota freda]].
* Apagó elèctric en la Península Ibèrica de 2025, 28 d'abril. En una duració de casi 23 hores.
* Trens parats el 4 de maig 2025
* Apagó en La Palma<ref>[https://www.abc.es/espana/canarias/apagon-deja-suministro-electrico-varios-municipios-palma-20250508124215-nt.html Un apagón deja sin suministro eléctrico a 19.000 personas en ocho municipios de La Palma]</ref>
* Indigents dormint en l'aeroport de Barajas<ref>[https://www.preferente.com/noticias-de-transportes/noticias-de-aerolineas/la-imagen-de-la-decadencia-la-t4-de-barajas-repleta-de-indigentes-343254.html La imagen de la decadencia: la T4 de Barajas, repleta de indigentes]</ref> i plaga de chinches.<ref>[https://madridinforma.eldiario.es/cuidado-si-vas-al-aeropuerto-de-madrid-barajas-hay-una-plaga-de-chinches-que-puede-fastidiarte-las-vacaciones/ Cuidado si vas al aeropuerto de Madrid-Barajas: hay una plaga de chinches que puede fastidiarte las vacaciones]</ref>
* Cessió al PNV del pagament de les prestacions per desocupació a 44.700 vascs.<ref>[https://www.elmundo.es/pais-vasco/2025/07/15/68754b1021efa0e8198b45a3.html Pedro Sánchez desgaja la Seguridad Social al ceder al PNV el pago de las prestaciones por desempleo a 44.700 vascos]</ref>
* Finançació privilegiada a Catalunya, que garantisa recursos estatals per a competències pròpies de la comunitat autònoma.<ref>[https://www.elmundo.es/cataluna/2025/07/14/68754b61e4d4d82c648b45c6.html Pedro Sánchez pacta que toda España pague la soberanía de Cataluña]</ref>
* Hisenda catalana pròpia<ref>[https://www.elmundo.es/cataluna/2025/07/14/6874d1b0e4d4d88d028b45a0.html El Gobierno entrega a los independentistas una Hacienda catalana para que la Generalitat recaude todos los impuestos y rompe la caja común]</ref>
* 9 de juliol de 2025: Agressió a un home de 68 anys en Torre Pacheco (Múrcia), per part de tres jóvens magrebins.<ref>[https://www.antena3.com/noticias/sociedad/ultima-hora-disturbios-torre-pacheco-directo-enfrentamientos-guardia-civil-grupo-encapuchados_202507156875fb18525aa26f9a4d074d.html Última hora de los disturbios en Torre Pacheco en directo: Ingreso en prisión provisional y sin fianza para el joven detenido en Rentería, Guipúzcoa]</ref>
* 11 de juliol de 2025: Escomencen els disturbis en Torre Pacheco (Múrcia) en reacció a l'agressió a un home de 68 per part de tres jóvens magrebins.<ref>[https://www.larazon.es/murcia/detenido-varios-heridos-otra-noche-disturbios-altercados-torrepacheco-b50m_20250713687345243c6d9a1f9476be05.html Un detenido y varios heridos en otra noche de disturbios y altercados en Torre-Pacheco]</ref>
* Boicot a La Vuelta España<ref>[https://www.infobae.com/espana/2025/09/15/los-21-dias-que-transformaron-la-vuelta-en-un-conflicto-internacional-las-protestas-que-tensaron-la-relacion-con-israel-y-obligaron-a-todos-los-partidos-a-posicionarse/ Los 21 días que transformaron la Vuelta en un conflicto internacional: las protestas que tensaron la relación con Israel y obligaron a todos los partidos a posicionarse]</ref>
* Incendis forestals en Espanya en 2025
* Accident ferroviari d'Adamuz

== Un govern massificat ==
=== Assessors ===
Des de [[1990]] fins a l'any [[2023]], el número de personal de confiança en els ministeris aumentà un 187% passant dels 302 assessors que hi havia durant el Govern de [[Felipe González]] als 869 en 2023 del govern de Pedro Sánchez.

=== Ministeris i ministres ===
El tercer govern de Pedro Sánchez contà en 22 ministeris, el major número de ministeris fins ad eixe moment. Pedro Sánchez és el president del Govern que més ministeris ha creat en les últimes quatre llegislatures. La diferència en [[Mariano Rajoy]] i [[José María Aznar]] és especialment cridanera: Sánchez va passar dels 24 ministres totals que va tindre Rajoy a 42, lo que supon un aument d'un 75%, segons senyes de l'informe ‘Comparativa de la preparació professional dels ministres del PP i el PSOE en els quatre últims governs’ de la Fundación Civismo.

== Controvèrsies ==

* Pactes per a poder governar en els partits independentistes catalans i vascs i els filoterroristes de Bildu.
* Llei del "Sólo si es si".
* Llei d'Amnistia
* Apagó elèctric general en Espanya, excepte les Illes Canàries, Illes Balears i Ceuta i Melilla. L'apagó tingué una duració de casi 23 hores.

=== Primer Govern (2018-2020) ===
=== Segon Govern (2020-2023) ===
=== Tercer Govern (des de 2023) ===
{{VT|Concessions del Govern de Pedro Sánchez al nacionalisme català}}
==== Aprovació de la llei d'amnistia d'Espanya de 2024 ====
La '''Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, d'amnistia per a la normalisació institucional, política i social en Catalunya''', és una llei orgànica d'Espanya que fon aprovada el 30 de maig de 2024 i va entrar en vigor l'11 de juny, el mateix dia de la seua publicació en el BOE. La llei pretén cancelar tots els procediments judicials i les condenes relacionades en els events sorgits durant el "procés" català. Açò inclou la consulta realisada el 9 de novembre de 2014, el referèndum illegal de l'1 d'octubre de 2017 i la conseqüent declaració unilateral d'independència de Catalunya.

==== Crítiques a l'independència judicial ====
En setembre de 2025, Pedro Sánchez va acusar a alguns juges de "fer política" en relació en les investigacions que afecten a la seua esposa, Begoña Gómez, i al seu germà, David Sánchez. Estes declaracions varen provocar una forta reacció de les principals associacions judicials, com l'Associació Professional de la Magistratura (APM), que varen considerar les seues paraules com un atac a l'independència judicial i a l'Estat de Dret. Ademés, líders de l'oposició, com Alberto Núñez Feijóo, varen criticar al president per socavar la confiança en el sistema judicial.<ref>[https://www.thetimes.com/world/europe/article/pedro-sanchez-sleaze-wife-corruption-bgxpnwdb9 Pedro Sánchez says judges are ‘playing politics’ in wife sleaze case]</ref><ref>[https://www.huffingtonpost.es/politica/los-jueces-rechazan-criticas-sanchez-jueces-hacen-politica.html Los jueces rechazan las críticas de Sánchez relativas a que algunos de ellos "hacen política"]</ref><ref>[https://www.rtve.es/noticias/20250901/sanchez-hay-jueces-haciendo-politica-politicos-hacer-justicia/16713825.shtml Sánchez, sobre las investigaciones a su mujer y su hermano: "Hay jueces haciendo política"]</ref><ref>[https://elpais.com/espana/2025-09-02/la-mayoria-de-las-asociaciones-judiciales-pide-a-sanchez-respeto-tras-decir-que-hay-jueces-haciendo-politica.html La mayoría de las asociaciones judiciales pide a Sánchez respeto tras decir que “hay jueces haciendo política]</ref>

==== RTVE ====
Pedro Sánchez ha implementat a partir del 2024 una série de mides que han incrementat l'influència del Govern en RTVE, lo que ha generat controvèrsia política i acusacions de control partidiste sobre la radiotelevisió pública espanyola.<ref name="thetimes">[https://www.thetimes.com/world/europe/article/spanish-pm-takes-control-of-state-run-broadcaster-6t6vvfmvr Spanish PM takes control of state-run broadcaster]</ref><ref name="melillahoy">[https://melillahoy.es/sanchez-se-garantiza-el-control-de-rtve-si-consigue-el-apoyo-de-los-nacionalistas/ Sánchez se garantiza el control de RTVE (si consigue el apoyo de los nacionalistas)]</ref><ref>[https://www.eldiario.es/politica/congreso-aprueba-decreto-rtve-renovara-consejo-mayor-presencia-gobierno-socios_1_11776834.html El Congreso aprueba el decreto sobre RTVE que renovará su Consejo con mayor presencia del Gobierno y sus socios]</ref><ref name="telemadrid">[https://www.telemadrid.es/programas/telenoticias-1/Polemico-nombramiento-en-RTVE-Sanchez-situa-al-frente-de-la-television-publica-a-una-militante-socialista-2-2655654414--20240328024403.html Polémico nombramiento en RTVE: Sánchez sitúa al frente de la televisión pública a una militante socialista]</ref>
# Modificació del sistema d'elecció de consellers: En octubre de 2024, el Govern va aprovar un real decret que va modificar la Llei 17/2006, aumentant de 10 a 15 el número de membres del Consell d'Administració de RTVE. Ademés, es va establir que els nomenaments pogueren aprovar-se per majoria absoluta en el Congrés en segona votació, facilitant aixina l'elecció sense necessitat de consens en l'oposició.<ref>[https://www.huffingtonpost.es/politica/el-consejo-rtve-debera-renovado-23-noviembre.html El Consejo de RTVE deberá ser renovado antes del 23 de noviembre]</ref><ref>[https://www.rtve.es/noticias/20241022/gobierno-decreto-renovacion-rtve/16298005.shtml El Gobierno aprueba un decreto que cambia las mayorías parlamentarias para elegir a los consejeros de RTVE]</ref>
# Nomenament de Concepció Cascajosa com a presidenta interina: En març de 2024, Concepció Cascajosa fon designada presidenta interina de RTVE, a pesar de que la seua posició en el procés de selecció havia segut baixa. Este nomenament fon percebut com una decisió política del Govern, ya que Cascajosa és militant del PSOE i havia segut proposta per este partit.<ref name="telemadrid"/><ref>[https://www.esdiario.com/chismografo/medios/240327/133550/dedazo-sanchez-nueva-presidenta-rtve.html Bochornoso dedazo de Pedro Sánchez: la nueva presidenta "soy socialista" de RTVE]</ref><ref>[https://www.democrata.es/demodata/recorrido-rtve/ RTVE como objeto de deseo: así se ha modificado la designación del Consejo de Administración desde 1980]</ref>
# Elecció de José Pablo López com a president definitiu: En novembre de 2024, José Pablo López fon elegit president de RTVE pel Congrés, en el respal del PSOE i els seus socis parlamentaris. La seua elecció va consolidar el control del Govern sobre la corporació, ya que López havia segut nomenat conseller en segon regrés, i la seua candidatura fon respalada per una majoria absoluta en el Congrés.<ref name="melillahoy"/>

Reaccions i crítiques: L'oposició, especialment el Partit Popular, ha criticat estes accions, acusant al Govern d'utilisar RTVE com un instrument partidiste i de socavar la seua independència. Per un atre costat, el Govern defén que estes mides són necessàries per a garantisar l'estabilitat i el pluralisme de la corporació, superant bloquejos institucionals previs.<ref name="thetimes"/>

==== Boicot a ''La Vuelta a España'' ====
* Respal i llegitimació de les protestes: Membres del Govern, inclosa la ministra portaveu, han destacat la llegitimitat del dret de manifestació pacífica. Pilar Alegria va dir que el deport no està al marge del sofriment humanitari. El president Pedro Sánchez ha expressat admiració cap a els qui protesten.<ref>[https://www.eldebate.com/deportes/20250914/miembros-gobierno-celebran-boicot-vuelta-aseguran-habla-bien-pueblo-madrid_334409.html Miembros del Gobierno celebran el boicot a La Vuelta y aseguran que «habla muy bien del pueblo de Madrid»]</ref>

==== Assessors ====
El número d'assessors del govern de Pedro Sánchez és de 948, dividits d'esta forma:<ref>[https://www.larazon.es/espana/sanchez-bate-propio-record-948-asesores-gobierno-mayoria-desconocidos-gasto-75-millones_202508116898d00a51d2460c80765508.html Sánchez bate su propio récord: 948 asesores en el Gobierno, la mayoría desconocidos, y un gasto de 75 millones]</ref><ref>[https://www.periodistadigital.com/economia/20250811/manirroto-sanchez-rompe-techos-948-asesores-gasto-anual-75-millones-noticia-689405121604/ El manirroto Sánchez rompe techos con 948 asesores y un gasto anual de 75 millones]</ref>
* Ministeri de Política Territorial: 153 assessors
* Assunts Exteriors: 22 assessors
* Transició Ecològica: 22 assessors
* Drets Socials: 17 assessors
* Joventut: 15 assessors
* Interior: 13 assessors
* Defensa: 10 assessors

== Obra ==

* ''La nueva diplomacia económica española'' (Delta, 2013).
* ''Manual de resistencia'' (2019), memòries.
* ''Tierra firme'' (2023)

=== Notes ===

Aparegueren en prensa notícies sobre el seu llibre titulat ''Manual de resistencia'' a on comenten que fon escrit per atra persona ([[Irene Lozano]]), lo que se coneix com un ''negre'' o ''negra'':

{{Cita|''El libro de Pedro Sánchez: otra obra de una "negra" con cargo público remunerado. A punto de publicarse su 'Manual de resistencia', El Mundo desvela cómo se lo escribió Irene Lozano, fichada con sueldo de Secretaria de Estado, cuyo nombre no aparece como coautora.''|(''El Mundo'', 11.2.2019)}}

== Casos de corrupció ==

Hi han diferents casos de corrupció política els quals impliquen a Pedro Sánchez i que estan investigant-se per la justícia:

* [[Cas Delcy]]
* [[Cas Hidrocarburs]]
* [[Cas Mediador]], més conegut pel Cas Tito Berni.
* [[Cas Koldo]] o Cas Àbalos.
* [[Cas Azagra]] o Cas Diputació de Badajoz, David Sánchez, germà del president, Pedro Sánchez.
* [[Cas Begoña]] o Cas Begoña Gómez, dòna del president, Pedro Sánchez.
* [[Cas Álvaro García Ortiz]], Fiscal General de l'Estat.
* [[Cas Leire Díez]]
* [[Cas Santos Cerdán]]

== Vore també ==

* [[Informe de la UCO sobre Santos Cerdán]]

== Referències ==
<references/>

=== Fonts ===
* [https://www.europapress.es/nacional/noticia-menos-507-condenados-delitos-sexuales-beneficiado-ya-penas-ley-solo-si-si-20230209164002.html «Al menos 507 condenados por delitos sexuales se han beneficiado ya en sus penas por la ley del 'solo sí es sí'». ''Europa Press'']
* [https://www.eldiario.es/politica/caja-madrid-bonifico-pedro-sanchez_1_4582783.html Casto, Irene; Vélez, Antonio M. (13 de octubre de 2014). «Caja Madrid bonificó la hipoteca de Pedro Sánchez». ''El Diario de Prensa Digital'']
* [https://www.lavanguardia.com/politica/20180617/45195249515/valle-de-los-caidos-pedro-sanchez-psoe-ley-memoria-historica.html «El Gobierno de Pedro Sánchez prepara el traslado de los restos de Franco del Valle de los Caídos». ''La Vanguardia'']
* [https://www.abc.es/espana/abci-espana-puerta-principal-inmigracion-llega-mar-201807172037_noticia.html «España ya es la puerta principal de la inmigración que llega a la UE por mar». ''ABC'']
* [https://www.esdiario.com/chismografo/medios/190211/34049/el-libro-de-pedro-sanchez-otra-obra-de-una-negra-con-cargo-publico-remunerado.html El libro de Pedro Sánchez: otra obra de una "negra" con cargo público remunerado. ''El Mundo'']
* [https://www.elindependiente.com/economia/2025/04/10/rescate-air-europa/ Así fue el rescate 'troceado' de Air Europa para salvar a la compañía de la pandemia. ''El Independiente'']
* [https://www.ondacero.es/noticias/espana/mentiras-gobierno-viaje-delcy-espana-uco-desmonta-version-psoe-sanchez_202410116708a9d5afcb530001e4c95e.html Las mentiras del Gobierno en el viaje de Delcy a España: la UCO desmonta la versión del PSOE y Sánchez. ''Onda Cero'']
* [https://elpais.com/espana/2024-12-11/la-jueza-rechaza-el-recurso-de-la-fiscalia-contra-la-citacion-del-hermano-de-pedro-sanchez-como-imputado.html «La jueza rechaza el recurso de la Fiscalía contra la citación del hermano de Pedro Sánchez como imputado». ''El País'']
* [https://www.abc.es/espana/abci-sanchez-plagio-libro-161-lineas-1651-palabras-seis-textos-ajenos-y-sin-ningun-tipo-cita-201809232157_noticia.html «Sánchez plagió en su libro 161 líneas con 1.651 palabras de seis textos ajenos y sin ningún tipo de cita». ''ABC'']
* [https://www.20minutos.es/noticia/5533748/0/derechos-testigos-que-puede-hacer-pedro-sanchez-que-no/ «Qué derechos tiene y a qué está obligado Pedro Sánchez como testigo en el caso de Begoña Gómez». ''20 Minutos'']
* [https://www.elindependiente.com/politica/2018/10/09/sanchez-no-comparecera-senado-tesis-doctoral/ Torres, Carmen (9 de octubre de 2018). «Sánchez planta al Senado para no responder por las sospechas de plagio en su tesis». ''El independiente'']
* [https://www.elmundo.es/espana/2025/01/09/6780112ee4d4d8af688b459b.html Corrupción desde el escaño del PSOE en el Congreso: "Tito Berni se valió de su posición para acceder a futuras víctimas" - ''El Mundo'']
* [https://www.antena3.com/noticias/espana/ultima-hora-crisis-psoe-directo-santos-cerdan-entregara-acta-dia-que-psoe-reune-primera-vez-ejecutiva-dimision_20250616684fa85e4d20a30b71fbba03.html Última hora crisis del PSOE, en directo: Pedro Sánchez nombra una secretaría de Organización interina y Santos Cerdán entrega hoy su acta - Antena 3]
* [https://www.newtral.es/asesores-gobierno-numero/20240602/ El número de asesores del Gobierno ha aumentado - Newtral]
* [https://civismo.org/politica/sanchez-es-el-presidente-del-gobierno-con-mas-ministerios-de-las-ultimas-cuatro-legislaturas/ Sánchez es el presidente del Gobierno con más ministerios de las últimas cuatro legislaturas - Fundación Civismo]
* [https://okdiario.com/espana/sanchez-riega-400-000-tres-entidades-catalanistas-implantadas-valencia-mientras-asfixia-mazon-15177808 Sánchez riega con 400.000 € a tres entidades catalanistas implantadas en Valencia mientras asfixia a Mazón - ''Ok Diario'']
* [https://www.larazon.es/espana/sanchez-bate-propio-record-948-asesores-gobierno-mayoria-desconocidos-gasto-75-millones_202508116898d00a51d2460c80765508.html Sánchez bate su propio récord: 948 asesores en el Gobierno, la mayoría desconocidos, y un gasto de 75 millones - ''La Razón'']

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Pedro Sánchez}}

=== Vídeos ===
* [https://www.youtube.com/watch?v=2aY0QKtvDoY&t=108s Documental ''El autócrata. Un retrato político de Pedro Sánchez''. Director: Carlos Hernando - YouTube]
* [https://www.youtube.com/watch?v=PgdiFrSlmcI Los audios de la corrupción del PSOE: Koldo, Ábalos y Santos Cerdán - ''El Mundo'' - YouTube]

{{Successió
|títul=[[Image:Escudo de España (mazonado).svg|40px]]<br>President del Govern d'Espanya
|predecessor=[[Mariano Rajoy Brey]]
|successor=en el càrrec
|periodo= [[2018]]-actualitat
}}
{{Plantilla:President Govern Espanya}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Presidents del Govern d'Espanya]]
[[Categoria:Partido Socialista Obrero Español]]

Alphonse Matejka

2026-01-31T18:43:29Z

Caro de Segeda: /* Interlingüística */

{{Biografia|
| nom = Alphonse Matejka
| image =
| peu =
| nacionalitat = Suïssa
| ocupació = [[Ido|Idista]], llingüista i [[Interlingue|occidentalista]]
| data_naix = 9 de giner de 1902
| lloc_naix = Sant Gal ([[Suïssa]])
| data_mort = 27 d'octubre de 1999
| lloc_mort = La Chaux-de-Fonds (Suïssa)
}}
'''Alphonse Matejka''' ([[Sant Gal]], [[Suïssa]], [[9 de giner]] de [[1902]] - [[La Chaux-de-Fonds]], Suïssa), [[27 d'octubre]] de [[1999]] va ser un famós [[Interlingue|occidentalista]] d'orige [[República Checa|chec]].<ref>[http://cosmoglotta.narod.ru/cg289/cg289.htm Alphonse Matejka 1902—1999], Cosmoglotta 289, Estive 2000</ref>

== Biografia ==
Els Matejka eren originaris de Wischkovitz ([[Bohemia]]). El seu pare va aplegar a Suïssa abans de l'any [[1900]], potser per la falta d'oportunitats laborals en la [[República Checa]]. Se li va concedir la ciutadania suïssa en [[1915]]. El seu fill Alphonse va nàixer en Sant Gal el 9 de giner de 1902. Va passar els seus últims anys com a estudiant en la secció mercantil de l'escola cantonal a on va fundar un sindicat d'estudiants en el nom d'Indústria Sangallensis.

Per la seua habilitat llingüística, va conseguir conseguir un treball en Reichenbach & Co. Eixa empresa ho traslladaria més tart a la seua filial en [[París]]. Allí va conéixer a la seua esposa, Jeanne Bellanger. La parella es va casar en l'any [[1928]]. En els [[anys 30]] es va traslladar a [[Zurich]] i posteriorments a [[Ámsterdam]] en [[1936]], retornant a Suïssa per a instalar-se finalment en La Chaux-de-Fonds a on va conseguir un treball en l'indústria rellongera.

== Interlingüística ==
Alphonse Matejka parlava vàries llengües romançades i germàniques. També es desenvolvía en [[Idioma rus|rus]], podent escriure per a una revista russa i inclús traduir a eixe idioma per a l'[[Acadèmia de Ciències de Rússia]].

Es va comprometre en el [[Anat|moviment idista]]. No obstant, va començar a recolzar el [[Idioma occidental|occidental]] en l'any [[1937]].

En l'any [[1942]] va publicar la primera edició del llibre de text ''OCCIDENTAL die internationale Welthilfssprache''. Li va seguir en [[1945]] ''Wörterbuch Occidental-Deutsch, Deutsch-Occidental''. Este llibre es basava en les obres de Joseph Gär i Ric Berger. Despuix de canviar el nom de l'idioma a Interlingue, va escriure i va actualisar el llibre ''Interlingue die natürliche Welthilfssprache, für Millionen geschaffen, von Millionen verstanden. Vollständiger Lehrgang en 20 Lektionen''.

També va ser editor principal de ''[[Cosmoglotta]]'' durant varis anys.

== Referències ==
<references/>

{{Interlingue}}

[[Categoria:Interlingue]]

Lliteratura en interlingue

2026-01-31T18:43:08Z

Caro de Segeda: /* Periodo d'estancament (1950-1999) */

[[Archiu:Cosmoglotta 326.jpg|197px|right|thumb|Una gran part de la lliteratura en occidental s'ha publicat en la seua revista oficial ''[[Cosmoglotta]]''.]]
Una gran part de la '''lliteratura en occidental''' s'ha publicat en la seua revista oficial Cosmoglotta. L'occidental és un idioma artificial creat per [[Edgar de Wahl]] en l'any [[1922]]. Es caracterisa per ser un idioma naturaliste i regular, una via mija entre la artificiositat de l'[[esperanto]] i de l'[[ido]], i la naturalitat total de l'[[interlingua]] (que inclou moltes irregularitats).<ref name="Cosmoglotta 329">Costalago, Vicente ''Litteratura in Occidental'', in Cosmoglotta 329 (Januar-junio 2022), pag. 2-15</ref>

Els periodos en els que es dividix la lliteratura en interlingue són:
* Primer periodo ([[1921]]-[[1927]]): Des de la creació de l'idioma fins al canvi de sèu a [[Viena]].
* Periodo de Viena (1927-[[1949]]): Des del canvi de sèu a Viena fins al canvi de nom a interlingue.
* Periodo de paralisació ([[1950]]-[[1999]]): Des del canvi de nom de l'idioma fins a de el creació del primer Yahoo! Group.
* Reavivament en [[internet]] (1999 fins a l'actualitat): Des de la creació del primer Yahoo! Group fins a l'actualitat.

== Primer periodo (1921-1927) ==
La primera publicació coneguda en occidental és el llibre ''Transcendent algebra, ideografie matematical, experiment de un lingue filosofic'', de Jacob Linzbach, publicat en l'any 1921. No obstant, no es pot considerar este llibre com una "obra lliterària".<ref name="Cosmoglotta 329"/>

El primer text lliterari que es pot trobar en Cosmoglotta és ''Hymne'', de Kaarlo Hammar, traduït del finlandés per K.J. Saarinen en Kosmoglott 1925.<ref name="Cosmoglotta 329"/>

La següent obra lliterària va aparéixer en el ''Supplement de Kosmoglott 1'' (any 1926). Esta revista tenia com a objectiu el publicar traduccions de texts científics i lliteraris. En el primer número es poden trobar traduccions de dos poemes de Goethe fets per a. Prenen: el vers 48 (encara que apareguera com el 54 en Cosmoglotta) del text ''Vier Jahreszeiten'' i també una part del poema ''Wandrers Nachtlied''.<ref name="Cosmoglotta 329"/>

A. Prenen va traduir també poesies de Jaroslav Vrchlický<ref name="Cosmoglotta 329"/>. En l'any 1926 es va publicar ''Nationalism in Occident'', que era la traducció a partir de l'anglés feta per A. Toman del primer capítul de Nationalism, publicat en 1918 per Rabindranath Tagore.

== Periodo de Viena (1927-1949) ==
El segon periodo de l'història lliterària de l'occidental és el periodo de Viena, que va escomençar en 1927 i es va estendre fins a 1949, quan es va canviar el nom de l'idioma a interlingue.

En Supplement al Cosmoglotta 7 (1927), es troba la traducció de la "Sentències perses" de Saadi, i en *Supplement al *Cosmoglotta 8 (Mart 1927), es troba "Li Francia depos li guerre", de Hermann Keyserling, i un fragment de Suïcide, de T. G. Masaryk<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1930, Ric Berger va publicar ''Historiettes in Occidental'', una compilació d'historietes originalment publicada en la revista Helvetia<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

També 1930 es va publicar ''Ú és mi hem?'', de Konstanti Balmont, traduït per a. Prenen en colaboració en M. Guilbert, A. Deminger i E. de Wahl<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1931 es va publicar l'obra ''Manuel Menendez'', una obra d'Edmondo de Amicis traduïda per A. Toman en l'ajuda d'Edgar de Wahl. També en eixe any es va publicar Un descende in li Maelstrom, una obra d'[[Edgar Allan Poe]], igualment traduïda per A. Toman en l'ajuda d'Edgar de Wahl<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

Jaroslav Podobský va publicar ''Li Astres del Verne'', una colecció de poesia original en Occidental<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1938, Jan Amos Kajš va publicar ''Krasina, raconta del subterrania del Moravian carst''<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

Entre les obres originals, destaquen les de A.I. Cortines, com Li vive pende a un fil, Li mendico, Li incercerat princessa i Pro amore al musica; i el conte Cacuma, de P. Dimitriev, publicat en Cosmoglotta A 143 (giner 1949)<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

== Periodo d'estancament (1950-1999) ==
El periodo d'estancament va escomençar en 1950, quan l'Occidental-Union va votar oficialment el canvi de nom de l'idioma a interlingue. Este canvi es va acceptar en un respal del 91%. Este periodo va acabar en la creació del primer Yahoo! Group en occidental en 1999<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

Interlingua va aparéixer en 1951 i molts occidentalistes, incloent Ric Berger, un dels seus principals defensors, varen escomençar a recolzar esta nova llengua d'IALA, que va significar un carpiment del moviment. Cosmoglotta va seguir apareixent, pero en menys periodicitat fins al punt de deixar d'aparéixer en 1985. Segons Don Harlow, un autor esperantista, Adrian Pilgrim, editor de Cosmoglotta en aquella época, va dir que l'occidental podia descriure's com una "llengua morta"<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

''Li matre parla'', una traducció de Josef Křesina a partir de l'original chec de Jiří Marek, es va publicar en 1954<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

''Li alocution al chefes de Lebak'', de Multatuli, va ser traduït per Piet Cleij i publicat en 1955. És un fragment de l'obra "Max Havelaa", que "va ser una severa acusació contra el sistema colonial holandés d'aquella época"<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1957, l'Interlingue Institute Nederland va publicar Camises Nuptial, de Karel Jaromír Erben, traduït per Josef Křesina. En 1958, Eric Ahlström va publicar "Un adío", una traducció lliure d'Arvid Brenner. Del mateix traductor és el llibre "Un desertor", escrit originalment per Bo Bergman i publicat (la traducció) en 1958, any de publicació d'''Episode con perspectives'', de Harald Herdal<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 1964 Francis R. Pope va publicar el llibre ''Poemas'', una colecció de poemes traduïts de l'alemà, del francés i de l'anglés<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

== Renaixença en internet (1999 fins a l'actualitat) ==
La renaixença de l'occidental va escomençar en 1999, quan es va crear el primer Yahoo! Group en occidental. Abans d'açò, l'idioma havia sofrit una etapa de decadència en els huitanta i els noranta. En esta época cal destacar la creació de Wikipedia, que va alcançar els 5000 artículs en 2020<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

El primer text publicat en esta época és ''Li Cartusie de Parma'', de Stendhal, publicat en internet per Robert Winter en 2011.

En l'any 2012, Thomas Schmidt va publicar ''Li Munde de Sandra'' en la revista per internet Posta Mundi, que s'especialisa en publicacions lliteràries en llengües artificials. Este autor també va traduir ''Li litt prince'' en 2014<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

En 2019, Dave MacLeod va publicar ''Li Romance de Photogen e Nycteris''<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

Entre els anys 2021 i 2023, Vicente *Costalago ha publicat texts originals com ''Li sercha in li castelle Dewahl e altri racontas'', ''Li tresor de Fluvglant'', ''Subuqti'' i ''Verses escapat de mi mente''; i traduccions com ''Antologie hispan'', ''Fabules, racontas e mites'' i ''Antologie de poesie europan''<ref name="Cosmoglotta 329"/>.

== Referències ==
{{reflist}}

{{Interlingue}}

[[Categoria:Interlingue]]

Farmacologia i indústria farmacèutica en Espanya

2025-12-13T20:30:58Z

Caro de Segeda:

Espanya és un dels principals mercats farmacèutics d'Europa i ocupa una posició destacada a nivell mundial. Se situa entre els primers mercats farmacèutics de l'Unió Europea, en una indústria consolidada orientada tant a l'abastiment intern com a l'exportació de medicaments.<ref>Ministerio de Ciencia e Innovación. ''Estrategia de la Industria Farmacéutica en España''.</ref>

== Contribució econòmica i ocupació ==
L'indústria farmacèutica constituïx un sector estratègic per a l'economia espanyola. Genera ocupació altament qualificada i realisa una contribució significativa al producte interior brut (PIB). El sector genera més de 270 000 llocs de treball, incloent ocupació directa, indirecte i induït.<ref>Ministerio de Ciencia e Innovación. Datos del sector farmacéutico.</ref>

Espanya conta en més de 170 plantes de producció de medicaments i principis actius, distribuïdes en diverses comunitats autònomes, #lo que reforça el seu paper com a centre industrial farmacèutic en Europa.<ref>Farmaindustria. ''España, una potencia en la fabricación de medicamentos''.</ref>

== Investigació i desenroll ==
El sector farmacèutic espanyol és intensiu en investigació i desenroll (I+D). Destaca especialment en investigació clínica, situant-se entre els països líders d'Europa en número d'ensajos clínics autorisats. L'inversió anual en I+D del sector supera els 1 400 millons d'euros, en una elevada participació en estudis internacionals, especialment en àrees com a oncología, malalties rares i teràpies alvançades.<ref>Ministeri de Sanitat. Informació sobre ensajos clínics en Espanya</ref>

== Regulació ==
La regulació dels medicaments en Espanya correspon a la Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), organisme depenent del Ministeri de Sanitat. La AEMPS és responsable de l'evaluació, autorisació, control i farmacovigilància dels medicaments i productes sanitaris, garantisant la seua calitat, seguritat i eficàcia.

== Associacions del sector ==
'''Farmaindustria''' és la principal associació empresarial de l'indústria farmacèutica en Espanya. Representa a la majoria de companyies farmacèutiques innovadores i colabora en les administracions públiques en el desenroll del sistema sanitari, l'investigació biomèdica i l'accés a nous medicaments.<ref>Farmaindustria. ''Quiénes somos''.</ref>

== Empreses farmacèutiques en Espanya ==
Espanya conta en empreses farmacèutiques nacionals de rellevància internacional, aixina com en una àmplia presència de multinacionals del sector. Entre les companyies més destacades es troben '''PharmaMar''', especialisada en medicaments oncològics d'orige marí; '''Esteve''', '''Almirall''' i '''Grifols''', en activitat en investigació, producció i comercialisació de medicaments i hemoderivats.

== Referències ==
<references/>

Farmacologia i indústria farmacèutica en Espanya

2025-12-13T20:17:22Z

Caro de Segeda:

Espanya és un dels principals mercats farmacèutics d'Europa i ocupa una posició destacada a nivell mundial. Se situa entre els primers mercats farmacèutics de l'Unió Europea, en una indústria consolidada orientada tant a l'abastiment intern com a l'exportació de medicaments.<ref>Ministerio de Ciencia e Innovación. ''Estrategia de la Industria Farmacéutica en España''.</ref>

=== Contribució econòmica i ocupació ===
L'indústria farmacèutica constituïx un sector estratègic per a l'economia espanyola. Genera ocupació altament qualificada i realisa una contribució significativa al producte interior brut (PIB). El sector genera més de 270 000 llocs de treball, incloent ocupació directa, indirecte i induït.<ref>Ministerio de Ciencia e Innovación. Datos del sector farmacéutico.</ref>

Espanya conta en més de 170 plantes de producció de medicaments i principis actius, distribuïdes en diverses comunitats autònomes, #lo que reforça el seu paper com a centre industrial farmacèutic en Europa.<ref>Farmaindustria. ''España, una potencia en la fabricación de medicamentos''.</ref>

=== Investigació i desenroll ===
El sector farmacèutic espanyol és intensiu en investigació i desenroll (I+D). Destaca especialment en investigació clínica, situant-se entre els països líders d'Europa en número d'ensajos clínics autorisats. L'inversió anual en I+D del sector supera els 1 400 millons d'euros, en una elevada participació en estudis internacionals, especialment en àrees com a oncología, malalties rares i teràpies alvançades.<ref>Ministeri de Sanitat. Informació sobre ensajos clínics en Espanya</ref>

=== Regulació ===
La regulació dels medicaments en Espanya correspon a la Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), organisme depenent del Ministeri de Sanitat. La AEMPS és responsable de l'evaluació, autorisació, control i farmacovigilància dels medicaments i productes sanitaris, garantisant la seua calitat, seguritat i eficàcia.

=== Associacions del sector ===
'''Farmaindustria''' és la principal associació empresarial de l'indústria farmacèutica en Espanya. Representa a la majoria de companyies farmacèutiques innovadores i colabora en les administracions públiques en el desenroll del sistema sanitari, l'investigació biomèdica i l'accés a nous medicaments.<ref>Farmaindustria. ''Quiénes somos''.</ref>

=== Empreses farmacèutiques en Espanya ===
Espanya conta en empreses farmacèutiques nacionals de rellevància internacional, aixina com en una àmplia presència de multinacionals del sector. Entre les companyies més destacades es troben '''PharmaMar''', especialisada en medicaments oncològics d'orige marí; '''Esteve''', '''Almirall''' i '''Grifols''', en activitat en investigació, producció i comercialisació de medicaments i hemoderivats.

== Referències ==
<references/>

Farmacologia i indústria farmacèutica en Espanya

2025-12-13T20:17:04Z

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «Espanya és un dels principals mercats farmacèutics d'Europa i ocupa una posició destacada a nivell mundial. Se situa entre els primers mercats farmacèutics…»

Espanya és un dels principals mercats farmacèutics d'Europa i ocupa una posició destacada a nivell mundial. Se situa entre els primers mercats farmacèutics de l'Unió Europea, en una indústria consolidada orientada tant a l'abastiment intern com a l'exportació de medicaments.<ref>Ministerio de Ciencia e Innovación. ''Estrategia de la Industria Farmacéutica en España''.</ref>

=== Contribució econòmica i ocupació ===
L'indústria farmacèutica constituïx un sector estratègic per a l'economia espanyola. Genera ocupació altament qualificada i realisa una contribució significativa al producte interior brut (PIB). El sector genera més de 270 000 llocs de treball, incloent ocupació directa, indirecte i induït.<ref>Ministerio de Ciencia e Innovación. Datos del sector farmacéutico.</ref>

Espanya conta en més de 170 plantes de producció de medicaments i principis actius, distribuïdes en diverses comunitats autònomes, #lo que reforça el seu paper com a centre industrial farmacèutic en Europa.<ref>Farmaindustria. ''España, una potencia en la fabricación de medicamentos''.</ref>

=== Investigació i desenroll ===
El sector farmacèutic espanyol és intensiu en investigació i desenroll (I+D). Destaca especialment en investigació clínica, situant-se entre els països líders d'Europa en número d'ensajos clínics autorisats. L'inversió anual en I+D del sector supera els 1 400 millons d'euros, en una elevada participació en estudis internacionals, especialment en àrees com a oncología, malalties rares i teràpies alvançades.<ref>Ministeri de Sanitat. Informació sobre ensajos clínics en Espanya</ref>

=== Regulació ===
La regulació dels medicaments en Espanya correspon a la Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), organisme depenent del Ministeri de Sanitat. La AEMPS és responsable de l'evaluació, autorisació, control i farmacovigilància dels medicaments i productes sanitaris, garantisant la seua calitat, seguritat i eficàcia.

=== Associacions del sector ===
'''Farmaindustria''' és la principal associació empresarial de l'indústria farmacèutica en Espanya. Representa a la majoria de companyies farmacèutiques innovadores i colabora en les administracions públiques en el desenroll del sistema sanitari, l'investigació biomèdica i l'accés a nous medicaments.<ref>Farmaindustria. ''Quiénes somos''.</ref>

=== Empreses farmacèutiques en Espanya ===
Espanya conta en empreses farmacèutiques nacionals de rellevància internacional, aixina com en una àmplia presència de multinacionals del sector. Entre les companyies més destacades es troben '''PharmaMar''', especialisada en medicaments oncològics d'orige marí; '''Esteve''', '''Almirall''' i '''Grifols''', en activitat en investigació, producció i comercialisació de medicaments i hemoderivats.

Espanya en el 2025

2025-12-02T09:37:19Z

Caro de Segeda: /* Corrupció */

{{Espanya en el 2025}}
En este artícul s'enumeren els acontenyiments més importants ocorreguts en '''Espanya en l'any 2025'''.

== Desastres ecològics ==
* Agost: Buidat de l'embassament d'[[Alcollarín]] ([[Província de Càceres|Càceres]]) de 2025.<ref>[https://es.wikipedia.org/wiki/Vaciado_del_embalse_de_Alcollar%C3%ADn_de_2025 El MITECO vacía un embalse de 50.000 millones de litros para exterminar un pez invasor y provoca un desastre ecológico en Cáceres]</ref>

== Disturbis i manifestacións ==
* 5 d'abril: Manifestació convocada pel Moviment per la Vivenda en Espanya per a denunciar la crisis habitacional, l'aument dels preus del lloguer i l'especulació immobiliària.
* 10 de maig: Manifestació per a exigir la dimissió de [[Pedro Sánchez]] i la convocatòria d'eleccions anticipades. Convocada per la ''Plataforma por la España Constitucional'', que agrupa a més de 120 associacions cíviques. La manifestació es va produir despuix d'un apagó massiu que va afectar a gran part del país, lo que va generar crítiques cap a la gestió del govern.<ref>[https://www.rtve.es/noticias/20250510/manifestacion-madrid-dimision-sanchez-respaldo-pp-vox/16574647.shtml Miles de personas piden en Madrid la dimisión de Sánchez en una manifestación con el respaldo de PP y Vox]</ref>
* 29 de maig: L'organisació jovenil ''Revuelta'' va organisar una manifestació en el barri de Parque de las Avenidas (Madrit) contra un alberc per a iimmigrants illegal.<ref>[https://gaceta.es/espana/revuelta-organiza-una-manifestacion-junto-a-los-vecinos-de-parque-de-las-avenidas-contra-el-albergue-para-inmigrantes-ilegales-lo-vamos-a-parar-20250527-1720/ Revuelta organiza una manifestación junto a los vecinos de Parque de las Avenidas contra el albergue para inmigrantes ilegales: «¡Lo vamos a parar!»]</ref>
* 8 de juny: Manifestació convocada pel PP per a denunciar els casos de corrupció i exigir la dimissió de Pedro Sánchez.<ref>[https://elpais.com/espana/2025-06-08/la-manifestacion-del-pp.html Jornada política del 8 de junio de 2025 | Génova reta al PSOE “a medirse con el PP en las calles”]</ref>
* 9-18 de juliol: [[Disturbis en Torre-Pacheco de 2025]]:
** 9 de juliol: Atac a un home de 68 anys per un agressor d'orige magrebí.
** 11 de juliol: Escomencen els disturbis en [[Torre Pacheco]] ([[Província de Múrcia|Múrcia]]) en reacció a l'agressió a un home de 68 per part de tres jóvens magrebins.<ref>[https://www.larazon.es/murcia/detenido-varios-heridos-otra-noche-disturbios-altercados-torrepacheco-b50m_20250713687345243c6d9a1f9476be05.html Un detenido y varios heridos en otra noche de disturbios y altercados en Torre-Pacheco]</ref>
* 27 d'agost: Cinc persones tracten de parar la carrera de La Vuelta a España en banderes de Palestina i una pancarta.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2025/08/27/el-director-de-la-vuelta-condena-la-protesta-de-un-grupo-de-activistas-contra-el-equipo-de-israel-ha-sido-un-acto-de-violencia-cadena-ser/ El director de La Vuelta condena la protesta de un grupo de activistas contra el equipo de Israel: "Ha sido un acto de violencia"]</ref>
* 3 de setembre: En Bilbao, decenes d'activistes tallen l'arribada a meta, lo que va obligar a La Vuelta a decretar que els temps de la classificació general es prendrien a 3 km de la llínea de meta. Sense guanyador oficial d'etapa per a alguns apartats.<ref name="publico">[https://www.publico.es/sociedad/siete-hitos-protestas-dieron-vuelta-movilizacion-genocidio-gaza.html Siete hitos en las protestas que dieron la Vuelta a la movilización contra el genocidio en Gaza]</ref>
* 6 de setembre: En Astúries (Monte Angliru), un grup va tallar la carretera i es va encadenar, provocant interrupcions i detencions per alteració de l'orde públic.<ref name="publico"/>
* 7 de setembre: En Lugo (pobles d'O Corgo i Monforte), protestes que varen incloure botar-se tanques de seguritat i inclús varen causar la caiguda de dos ciclistes. Detencions i identificacions.
* 15 de setembre: Culminació: l'última etapa en Madrit fon suspesa per manifestacions massives, invasió de la calçada, barricades, corts de carrers principals (Gran Via, Atocha, etc.), disturbis i fort dispositiu policial. Es varen produir detencions i ferits.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2025/09/15/la-vuelta-explica-la-cancelacion-de-su-ultima-etapa-por-las-protestas-propalestina-cadena-ser/ Javier Guillén, director de La Vuelta, responde tras las protestas: "Cuando llamas a boicotear la carrera y se boicotea, causa un daño"]</ref>

== Catàstrofes naturals ==
=== Graniçades ===
* 15 de juny de 2025: Una intensa tormenta de graniç va descarregar 70 litros per metro quadrat en a penes 20 minuts, en La Roda (Albacete) en #graniç de fins a 4 cm.<ref>[https://cadenaser.com/castillalamancha/2025/06/15/mas-de-30-incidencias-en-la-roda-por-el-granizo-viviendas-y-garajes-inundados-y-arboles-arrasados-radio-albacete/ Más de 30 incidencias en La Roda por el granizo: viviendas y garajes inundados, árboles arrasados y calles convertidas en ríos]</ref>
* 47.000 hectàrees afectades en cultius com la vinya, l'armeler, l'oliva i el pistacho en la província d'Albacete per graniçades en l'estiu.<ref>[https://cadenaser.com/castillalamancha/2025/08/08/el-clima-adverso-deja-importantes-danos-en-los-cultivos-de-albacete-hasta-47000-hectareas-afectadas-en-verano-radio-albacete/ El clima adverso deja importantes daños en los cultivos de Albacete: hasta 47.000 hectáreas afectadas en verano]</ref>

=== Incendis ===
* 19 de febrer: Incendi en Selaya (Cantàbria) afecta aproximadament 1.400 hectàrees, sent un dels més significatius de la regió en este periodo.
* 21 de febrer: Cantàbria registra 33 incendis forestals en una sola nit, en 12 d'ells actius en trenc d'alba del 21 de febrer.<ref>[https://www.ifomo.es/articulo/cantabria/cantabria-cantabria-tiene-12-incendios-forestales-activos-33-provocados-pasada-noche/20250221094255316319.html Cantabria tiene 12 incendios forestales activos de los 33 provocados la pasada noche]</ref>
* 4 de maig: Incendi en Benahadux (Almeria) crema 1.333 hectàrees, movilisant a equips d'emergència de la Junta d'Andalusia.
* 8 de juliol:
** S'activa l'alerta per risc extrem d'incendis forestals en tota Espanya per una ona de calor provinent del nort d'Àfrica.
** Un incendi en una tenda de Valéncia deixa dèsset veïns atesos per inhalació de fum.<ref>[https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/pavoroso-incendio-obliga-cerrar-trafico-avenida-puerto-20250708153727-nt.html Un pavoroso incendio en una tienda de Valencia deja diecisiete vecinos atendidos por inhalación de humo]</ref>
** Un gran incendi es va propagar al Parc Natural de Els Ports, en el Baix Ebre, [[Tarragona]] ([[Catalunya]]) i va cremar mils d'hectàrees. Més de 18.000 persones varen quedar en confinament preventiu, 4 bombers varen resultar ferits.<ref>[https://www.reuters.com/sustainability/climate-energy/more-than-18000-people-lockdown-wildfire-rages-catalonia-2025-07-08/ More than 18,000 people in lockdown as wildfire rages in Catalonia]</ref>
* 10 de juliol: Incendi en Lucillo (Lleó) afecta a 2 hectàrees de xara i arborat; un home de 58 anys és investigat per presuntament provocar-ho en llançar una vengala durant una verbena.
* 12 de juliol: En Lleida, un incendi en la comarca de la Segarra arrasa més de 5.500 hectàrees, resultant en la mort de dos persones.
* 1 d'agost: Es registren incendis significatius en les províncies de Lleó, Zamora i Orense, cremant més de 18.000 hectàrees en total.
* 8 d'agost: En Orense, s'activa la Situació 2 per la gravetat de l'incendi que afecta a més de 3.500 hectàrees; s'interromp la llínea d'alta velocitat entre Madrit i Galícia i es tallen vàries carreteres.
* 11 d'agost: Incendi en l'urbanisació Soto de Viñuelas (Tres Cantos, Comunitat de Madrit), controlat el 13 d'agost de 2025.<ref>[https://www.elconfidencial.com/espana/2025-08-02/incendios-espana-ultima-hora-directo-hoy_4184998/ Incendios forestales hoy en España: focos activos y última hora de los fuegos que afectan a la península, hoy en directo]</ref>
* 13 d'agost: Cinc incendis forestals permaneixen descontrolats en distintes regions d'Espanya, afectant greument a Castella i Lleó, Galícia, Extremadura, Madrit i Andalusia; les flames han causat la mort de dos persones en Madrit i Zamora, i han deixat a dos ferits greus en contes intensius.

=== Terremots ===
* 15 d'abril de 2025 — Seisme en Torrevella (Alacant / Múrcia)<ref>[https://www.infobae.com/espana/2025/04/15/ampliamente-percibido-un-terremoto-de-magnitud-28-al-sur-de-la-comunidad-valenciana-y-en-murcia/ Ampliamente percibido un terremoto de magnitud 2,8 al sur de la Comunidad Valenciana y en Murcia]</ref>.
* 28 de maig de 2025: Dos seismes de poca intensitat en L'Alqueria i La Font<ref>[https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/05/28/la-safor-registra-dos-terremotos-en-lalqueria-y-la-font-radio-gandia/ La Safor registra dos terremotos en l'Alqueria y La Font]</ref>.
* 14 de juliol: Terremot de Veta de Gata (Almeria)<ref>[https://es.euronews.com/2025/07/14/un-terremoto-de-55-grados-frente-a-cabo-de-gata-sacude-almeria Un terremoto de 5.5 grados frente a Cabo de Gata sacude Almería]</ref>.
* 7 d'agost: Eixam sísmic (més de 700 menuts terremots) en Las Cañadas del Teide (Tenerife)<ref>[https://www.huffingtonpost.es/sociedad/registran-nuevo-enjambresmico-canadas-teide-tenerife-700-pequenos-terremotos.html Registran un nuevo enjambre sísmico en las Cañadas del Teide (Tenerife) con 700 pequeños terremotos]</ref>

== Crims ==
=== Abusos i maltracte infantil ===
* 15 de juliol: Detingut un iman okupa en [[Catalunya]] per abusos i maltracte infantil.<ref>[https://gaceta.es/espana/detenido-un-iman-okupa-en-cataluna-por-abusos-y-maltrato-infantil-obligaba-a-las-ninas-a-realizar-discursos-radicales-y-ponerse-el-velo-20250715-1204/ Detenido un imán okupa en Cataluña por abusos y maltrato infantil: obligaba a las niñas a realizar discursos radicales y ponerse el velo]</ref>

=== Amenaces ===
* 18 de juny: Magrebí de 55 anys amenaça de mort en un gavinet a una dòna de 27 anys i el seu fill menor en ple carrer en [[Sa Pobla]] ([[Mallorca]]).<ref>[https://okdiario.com/baleares/detenido-magrebi-sa-pobla-amenazar-muerte-cuchillo-mujer-hijo-calle-14979124 Detenido un magrebí en Sa Pobla por amenazar de muerte con un cuchillo a una mujer y su hijo en la calle]</ref>
* 15 de juliol: Magrebí amenaça de mort en un gavinet en [[Benamargosa]] ([[Màlaga]]) a un propietari d'un quiosc, a qui hi havia clavillat prèviament les rodes del seu coche.<ref>[https://gaceta.es/espana/denuncian-a-un-magrebi-por-amenazar-de-muerte-al-dueno-de-un-quiosco-en-benamargosa-malaga-20250715-1253/ Denuncian a un magrebí por amenazar de muerte al dueño de un quiosco en Benamargosa (Málaga)]</ref>

=== Corrupció ===
{{AP|Corrupció en Espanya}}{{AP|Concessions del Govern de Pedro Sánchez al nacionalisme català}}
* Febrer: Operació Quíone, desarticulació d'una organisació criminal que va defraudar 184 millons d'euros en matèria d'IVA en el [[Corrupció_en_Espanya#Trama_dels_hidrocarburs|sector dels hidrocarburs]].
* 1 de decembre: el Ministeri de l'Interior va aprovar l'ascens del Rafael Yuste, llavors coronel cap de l'Unitat Central Operativa UCO) de la Guàrdia Civil, a general de brigada, lo que va provocar el seu relleu al front de la UCO.<ref>[https://elpais.com/espana/2025-12-01/interior-asciende-al-jefe-de-la-uco-y-fuerza-el-relevo-en-la-cupula-de-la-unidad-anticorrupcion-de-la-guardia-civil.html Interior asciende al jefe de la UCO y provoca el relevo en la cúpula de la unidad anticorrupción de la Guardia Civil]</ref>

==== Casos ====
* Cas Koldo i Santos Cerdán: Investigació oberta sobre presuntes irregularitats en la gestió de proyectes municipals.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2025/07/07/el-supremo-continua-este-lunes-las-declaraciones-de-empresarios-del-caso-koldo-con-el-foco-en-servinabar-y-acciona-cadena-ser/ Declaran en el Supremo los empresarios clave en la trama de Koldo, Ábalos y Cerdán]</ref>
* Cas David Sánchez: Denúncies per possibles conflictes d'interés en adjudicacions públiques.
* Cas Begoña Gómez: Acusacions relacionades en contractació i us indegut de recursos públics.<ref>[https://www.marca.com/tiramillas/2024/04/24/6628bd75268e3e8e138b45cd.html Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez, investigada por presunto tráfico de influencias y corrupción]</ref>
* Cas Leire Díez: Investigació per supostes anomalies en l'assignació de subvencions.<ref>[https://elpais.com/espana/2025-06-08/el-caso-leire-aprieta-al-psoe-quien-es-quien.html El ‘caso Leire’ aprieta al PSOE: ¿quién es quién?]</ref>
* Cas Delorme: Revisió judicial de contractes adjudicats en circumstàncies qüestionades.
* Cas Mediador ("Tito Berni"): Anàlisis de la figura del mediador en negociacions públiques en possibles irregularitats.<ref>[https://www.ondacero.es/noticias/espana/quien-quien-caso-tito-berni-rostros-conocidos-trama-mediador_2023030163fedd1bbbe58a000157b876.html ¿Quién es quién en el caso 'Tito Berni'? Los rostros conocidos de la 'caso Mediador']</ref>
* Cas de la contractació de Cristina Álvarez: Controvèrsia entorn a la contractació directa i falta de transparència administrativa.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2025/07/04/el-juez-peinado-pide-un-informe-a-la-uco-con-las-llamadas-de-la-asesora-de-begona-gomez-cadena-ser/ El juez Peinado pide un informe a la UCO con las llamadas de la asesora de Begoña Gómez]</ref>

=== Furts ===
* [[3 de febrer]]: Sis varons d'orige marroquí i un d'orige algerí d'entre 18 i 28 anys detinguts despuix d'una onada de robos violents en [[Granada]].<ref>[https://www.libertaddigital.com/andalucia/2025-02-03/oleada-de-robos-violentos-en-granada-todos-los-detenidos-son-magrebies-7215171/ Oleada de robos violentos en Granada: todos los detenidos son magrebíes]</ref>
* [[2 de març]]: Dos detinguts per 18 robos en l'interior de vivendes entre el 24 i el 27 de decembre en Rivas Vaciamadrid.<ref>[https://www.informacion.es/sucesos/2025/03/03/detenidos-asaltar-18-viviendas-madrid-114877318.html Dos detenidos por asaltar 18 viviendas de Madrid en un mes]</ref>
* [[24 de maig]]: Huit magrebís en situació illegal detinguts despuix d'una onada de robos exprés en el barri de Salamanca.<ref>[https://www.abc.es/espana/madrid/madrugada-robos-expres-barrio-salamanca-cinco-asaltos-20250612115323-nt.html Madrugada de robos exprés en el barrio de Salamanca: cinco asaltos y ocho detenidos]</ref>
* 15 de juliol: Detenen en [[Callosa del Segura]] ([[Alacant]]) a un marroquí illegal de 22 anys autor de sis delictes de robo en violència i intimidació comesos entre març i maig d'enguany.<ref>[https://gaceta.es/uncategorized/detenido-en-callosa-de-segura-alicante-un-inmigrante-ilegal-marroqui-que-llego-a-espana-en-patera-como-autor-de-una-oleada-de-robos-con-violencia-a-senoras-mayores-20250715-1333/ Detenido en Callosa del Segura (Alicante) un inmigrante ilegal marroquí que llegó a España en patera como autor de una oleada de robos con violencia a señoras mayores]</ref>
* Agost:
** 16 d'agost: Un lladre, d'orige africà que du ya 43 detencions per robos, baralles i furts i, en totes elles, ha quedat en llibertat en Sant Feliu de Guíxols (Catalunya) ha segut atrapat despuix de furtar en una tenda del municipi.<ref>[https://elcaso.elnacional.cat/es/noticias/detenido-43-veces-vuelve-calle-alcalde-sant-feliu-guixols-estalla-por-multireincidencia_1471337102.html Detenido 43 veces y vuelve a la calle: el alcalde de Sant Feliu de Guíxols estalla por la multirreincidencia]</ref>
** 24 d'agost: Robo a l'equip Visma-Lease a Bike, de Jonas Vingegaard, durant la Vuelta a España, el qual, durant la segona etapa del Regrés a Espanya, va sofrir el robo de 18 bicicletes professionals, valorades en aproximadament 250.000 euros. El robo va ocórrer en un hotel en la localitat de Sant Antoni, en Eivissa, i va deixar a l'equip sense bicicletes per a la tercera etapa de la competició.<ref>[https://www.eurosport.es/ciclismo/vuelta-a-espana/2025/robo-masivo-bicicletas-visma-jonas-vingegaard-peligro-salida-tercera-etapa_sto23214475/story.shtml Robo masivo al Visma de Vingegaard tras la 2ª etapa de la Vuelta: Unos ladrones dejan casi sin bicicletas al equipo y provocan un caos logístico]</ref>

=== Immigració illegal ===
* [[3 de juliol]]: Localisades dos pateres en la costa de [[Formentera]] en més d'una vintena de persones a bordo.<ref>[https://cadenaser.com/baleares/2025/07/03/llega-otra-patera-a-formentera-con-11-personas-a-bordo-radio-ibiza/ Localizadas dos pateras en la costa de Formentera con más de una veintena de personas a bordo]</ref>

=== Narcotràfic ===
{{AP|Narcotràfic en Espanya}}
* [[19 de febrer]]: Descobert en [[Ceuta]] el primer narcotúnel oficial, de 12 metros de profunditat i conexió en Castillejos (Marroc), en sistema de drenage i 17 detinguts, inclós un gestor pròfuc.<ref>[https://elpais.com/espana/2025-06-01/un-narcotunel-clausurado-en-ceuta-con-un-gerente-a-la-fuga.html Un narcotúnel clausurado en Ceuta con un “gerente” a la fuga]</ref>
* [[5 d'abril]]: Les forces de l'orde de Valéncia varen interceptar un important carregament de cocaïna, en un total aproximat de 1.000 quilograms.<ref>[https://movetospain.es/news/major-drug-busts-in-spain-cocaine-and-hashish-seized-in-valencia-and-motril/ Major Drug Busts in Spain: Cocaine and Hashish Seized in Valencia and Motril]</ref>
* Juliol: les autoritats espanyoles varen descobrir un túnel subterràneu de 50 metros de llarc i 12 metros de profunditat que conectava Marroc en la ciutat autònoma de Ceuta, utilisat per rets de narcotràfic per al contrabando de cànnabis, marcant un alvanç inèdit en l'infraestructura delictiva en la zona.<ref>[https://apnews.com/article/spain-morocco-drugs-tunnel-discovery-6f010205fc0251ecd588dcd03cfce1e7 Police discover drug-smuggling tunnel linking Morocco and Spanish enclave of Ceuta]</ref>
* 10 de setembre: Operació Silbo (Tenerife): La Guàrdia Civil i l'Agència Tributària varen desmantellar una ret de narcotràfic i blanqueig de capitals en Tenerife. Es va detindre a 26 persones, incloent advocats i assessors fiscals, per delictes com a tràfic de drogues i blanqueig de capitals.<ref>[https://cadenaser.com/canarias/2025/09/13/operacion-silbo-contra-el-narcotrafico-trece-personas-a-prision-provisional-sin-fianza-radio-club-tenerife/ 'Operación Silbo' contra el narcotráfico: Trece personas a prisión provisional sin fianza]</ref>

=== Seqüestres ===
* 8 de juliol – Els Mossos d'Esquadra maten a tirs a un home que s'havia atrincherat en la seua casa en tres rehens en Calldetenes, [[Catalunya]].<ref>[https://www.ara.cat/societat/successos/dues-persones-mortes-cinc-mossos-ferits-tiroteig-calldetenes_1_5436487.html Els Mossos abaten un home després que matés el germà i ferís cinc agents a Calldetenes]</ref>

=== Terrorisme ===
* [[1 de juliol]]: Detingut en [[Badalona]] un presunt yihadiste que consumia propaganda de l'[[Estat Islàmic]].<ref>[https://elpais.com/espana/2025-07-03/detenido-en-badalona-un-presunto-yihadista-que-consumia-compulsivamente-propaganda-violenta-del-estado-islamico.html Detenido en Badalona un presunto yihadista que consumía compulsivamente propaganda violenta del Estado Islámico]</ref>

=== Violència ===
* 2 de giner: Varó marroquí de 30 anys va agredir a l'encarregat d'un bar i a un guàrdia civil anara de servici en un bar donen Montuïri (Mallorca).<ref>[https://gaceta.es/espana/detenido-un-magrebi-por-agredir-y-amenazar-de-muerte-al-encargado-de-un-bar-y-a-un-policia-en-mallorca-20250103-0848/ Detenido un magrebí por agredir y amenazar de muerte al encargado de un bar y a un policía en Mallorca]</ref>
* 31 de març: Agressió de dotze MENAs a sis educadores socials i un vigilant en el centre de menors de La Cantueña, Fuenlabrada. L'intervenció de la Policia Nacional va ser necessària per la gravetat dels fets.<ref>[https://gaceta.es/espana/detenidos-doce-menas-por-agredir-y-herir-a-seis-educadoras-sociales-en-el-centro-de-menores-de-fuenlabrada-20250401-1542/ Detenidos doce menas por agredir y herir a seis educadoras sociales en el centro de menores de Fuenlabrada]</ref>
* 29 de juny: Agressió en una navaixa a un cambrer de 50 anys en la Barceloneta, que acaba mort.<ref>[https://elcaso.elnacional.cat/ca/noticies/mor-hospital-cambrer-agredit-barceloneta-tornava-casa-matinada_1456920102.html Mor a l’hospital un cambrer agredit a la Barceloneta quan tornava cap a casa de matinada]</ref>
* 9 de juliol: Agressió a un home de 68 anys en Torre Pacheco (Múrcia), per part de tres jóvens magrebins.<ref>[https://www.antena3.com/noticias/sociedad/ultima-hora-disturbios-torre-pacheco-directo-enfrentamientos-guardia-civil-grupo-encapuchados_202507156875fb18525aa26f9a4d074d.html Última hora de los disturbios en Torre Pacheco en directo: Ingreso en prisión provisional y sin fianza para el joven detenido en Rentería, Guipúzcoa]</ref>
* 16 d'agost: Baralla en machets entre una trentena de jóvens en la zona de les barraques, instalades en el parc d'Etxebarria de Bilbao.<ref>[https://www.elcorreo.com/aste-nagusia-bilbao/alarma-pelea-machetes-barracas-20250816235709-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.elcorreo.com%2Faste-nagusia-bilbao%2Falarma-pelea-machetes-barracas-20250816235709-nt.html Alarma por una pelea con machetes en las barracas de Bilbao]</ref>

=== Violència sexual ===
* [[23 de febrer]]: Un maurità intenta violar a una menor èbria en un descampat en Magaluf ([[Illes Balears]]).<ref>[https://www.ultimahora.es/sucesos/ultimas/2025/03/02/2336507/sucesos-mallorca-detenido-hombre-por-intentar-violar-menor-ebria-descampado-magaluf.html Detenido un hombre por intentar violar a una menor ebria en un descampado de Magaluf]</ref>
* [[28 de febrer]]: Un algerí viola a una menor en [[Pamplona]].<ref>[https://navarra.okdiario.com/articulo/sucesos/argelino-32-anos-viola-menor-pamplona-emiten-orden-busqueda-captura/20250304142653583632.amp.html Un argelino de 32 años viola a una menor en Pamplona: emiten una orden de búsqueda y captura]</ref>
* 3 de juliol: Un immigrant illegal magrebí agredix sexualment a una menor en [[Alhama de Múrcia]].<ref>[https://www.laopiniondemurcia.es/sucesos/2025/07/03/investigado-tocar-nalgas-nina-piscina-119331563.html Investigado por tocar las nalgas a una niña en la piscina de Alhama de Murcia]</ref><ref>[https://gaceta.es/espana/un-inmigrante-ilegal-magrebi-detenido-por-presunta-agresion-sexual-a-una-menor-en-la-piscina-municipal-de-alhama-murcia-20250702-1838/ Un inmigrante ilegal magrebí detenido por una agresión sexual a una menor en la piscina municipal de Alhama (Murcia)]</ref>
* 15 de juliol: Colombià de 17 anys arrestat per agredir sexualment a dos chiquetes menors d'edat en el barri madrileny de Montecarmelo.<ref>[https://gaceta.es/espana/detenido-un-inmigrante-acusado-de-agredir-sexualmente-a-dos-ninas-de-8-y-4-anos-en-un-ascensor-de-montecarmelo-20250715-1140/ Detenido un inmigrante acusado de agredir sexualmente a dos niñas de cuatro y ocho años en un ascensor de Montecarmelo]</ref>

== Epidèmies ==
* 26 de novembre de 2025 — Dos javalins selvats apareixen morts per pesta porcina africana en Bellaterra (prop de Barcelona), en l'àrea del campus de l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).<ref>[https://www.larazon.es/sociedad/peste-porcina-africana-regresa-espana-detectan-dos-casos-mas-30-anos_20251128692985669261f37ec7340581.html La peste porcina africana vuelve a España 31 años después]</ref>

== Cultura ==
* [[1 de febrer]]: El [[Benidorm Fest]] 2025 decidix a “Esa diva” de Melody com a representant per a [[Eurovisió]].<ref>[https://www.rtve.es/television/20250201/benidorm-fest-2025-directo-final/16422591.shtml Melody, ganadora del Benidorm Fest 2025: Vuelve a ver la final completa]</ref>
* [[27 de febrer]]: Commemoració del 150 aniversari del naiximent de [[Joaquín Sorolla]], en exposicions en el [[Museu Sorolla]] de [[Madrit]] i events especials en [[Valéncia]], la seua ciutat natal.<ref>[https://valenciaplaza.com/cultura-y-sociedad/la-generalitat-conmemora-el-150-aniversario-de-joaquin-sorolla-con-exposiciones-conciertos-y-talleres La Generalitat conmemora el 150 Aniversario de Joaquín Sorolla con exposiciones, conciertos y talleres]</ref>

== Política ==
* [[Giner]] 2025: Tensions territorials - Inici de negociacions sobre el traspàs de competències a [[Catalunya]]. El govern central i la Generalitat reprenen les conversacions sobre infraestructures i seguritat, generant crítiques d'atres comunitats com Valéncia i Madrit per sentir-se marginades.
* [[25 de febrer]] – [[Compromís]] demana al Govern que reconega l'infrafinanciació històrica valenciana, senyalant que el 78,6 % del seu deute (47 000 M€) es deriva de décades de dèficit en recursos procedents de l'Estat.<ref>[https://www.lavanguardia.com/economia/20250225/10420404/compromis-pide-tenga-cuenta-quita-deuda-situacion-infrafinanciacion-historica-comunidad-valenciana-agenciaslv20250225.html Compromís pide que se tenga en cuenta en la quita de deuda “la situación de infrafinanciación histórica” de la Comunidad Valenciana]</ref>
* [[26 de març]]: Ruth Merino (Facenda autonòmica) advertix que la Generalitat deixa d'ingressar uns 200 M€/més per no actualisar les entregues a conte pendents del 2025, i critica que “Sánchez nos du a l'asfíxia financera”.<ref>[https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20250326/generalitat-valenciana-urge-cambiar-modelo-financiacion-sanchez-lleva-asfixia_282636.html La Generalitat Valenciana urge a cambiar el modelo de financiación: «Sánchez nos lleva a la asfixia»]</ref>
* [[27 de març]]: La [[Infrafinançació autonòmica valenciana|infrafinançació]] torna a situar a la [[Comunitat Valenciana]] al cap del dèficit en [[Espanya]] en un 1,68% del PIB.<ref>[https://www.larazon.es/comunidad-valenciana/infrafinanciacion-vuelve-situar-comunitat-valenciana-cabeza-deficit-espana-168-pib_2025032767e5624b6990370001f2bc6a.html La infrafinanciación vuelve a situar a la Comunitat Valenciana a la cabeza del déficit en España con un 1,68% del PIB]</ref>
* 20 de maig: Entrada en vigor del Reglament d'Estrangeria, que permetrà regularisar a unes 900.000 persones en els pròxims tres anys.<ref>[https://www.europapress.es/epsocial/migracion/noticia-reglamento-extranjeria-regularizara-900000-migrantes-tres-anos-entrara-vigor-20-mayo-2025-20241120095341.html El Reglamento de Extranjería que regularizará a 900.000 migrantes en tres años entrará en vigor el 20 de mayo de 2025]</ref>
* 17 de setembre: PSOE i Compromís voten en el Senat en contra d'accelerar les obres antirriada.<ref>[https://www.lasprovincias.es/politica/psoe-compromis-votan-senado-acelerar-obras-antirriada-20250917165121-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.lasprovincias.es%2Fpolitica%2Fpsoe-compromis-votan-senado-acelerar-obras-antirriada-20250917165121-nt.html PSOE y Compromís votan en el Senado en contra de acelerar las obras antirriada]</ref><ref>[https://gaceta.es/espana/el-psoe-y-compromis-abandonan-a-las-victimas-de-la-dana-votan-en-el-senado-en-contra-de-acelerar-las-obras-antirriada-20250924-1626/ El PSOE y Compromís abandonan a las víctimas de la DANA: votan en el Senado en contra de acelerar las obras antirriada]</ref>
* 14 d'octubre: El Govern aprova en el Consell de Ministres una finançació de 6.890 millons per a finançar a l'indústria de defensa espanyola. La principal beneficiària és Indra, en 6.500 millons, junt en General Dynamics (GDELS/Santa Bàrbara), Telefónica o Epicom.<ref>[https://www.lavanguardia.com/economia/20251014/11158993/gobierno-concede-industria-defensa-6-900-millones-creditos-indra-escribano-grandes-beneficiarios.html El Gobierno concede a la industria de defensa 6.900 millones en créditos con Indra como gran beneficiaria]</ref>

== Economia ==
=== Agricultura i ganaderia ===
* [[25 de març]]: El sector ganader va aportar va aportar un 41 % a la producció final agrària en Espanya en un valor històric de més de 28.000 millons d'euros.<ref>[https://www.mapa.gob.es/es/prensa/ultimas-noticias/detalle_noticias/luis-planas-pone-en-valor-la-fortaleza-y-competitividad-del-sector-ganadero-espa-ol/9c21cbb9-1c4c-4bd1-bf50-839ea1fa757d Luis Planas pone en valor la fortaleza y competitividad del sector ganadero español]</ref>
* [[20 de maig]]: La Junta d'Andalusia va destinar 55 millons d'euros en ajudes a més de 12.000 empreses agrícoles i ganaderes afectades per temporals i brots de malalties com la llengua blava.<ref>[https://www.elcorreoweb.es/andalucia/2025/05/20/dana-lengua-azul-temporal-sequia-agricola-ganaderia-ayudas-55-millones-117570951.html La Junta de Andalucía repartirá 55 millones a empresas agrícolas y ganaderas afectadas por el temporal y la lengua azul]</ref>
* [[4 de juliol]]: La collita de [[cereal]] d'[[hivern]] en [[Castella i Lleó]] alcançarà 8,12 millons de tonellades en 2025, la segona major en 15 anys, en un valor estimat d'1.535 millons d'euros, pese als baixos preus i alts costs de insums.<ref>[https://cadenaser.com/castillayleon/2025/07/04/una-cosecha-excelente-con-812-millones-de-toneladas-la-segunda-en-quince-anos-y-rendimientos-historicos-radio-valladolid/ Una cosecha "excelente" con 8,12 millones de toneladas, la segunda en quince años, y rendimientos históricos]</ref>

=== Indústria ===
* [[8 de maig]]: La producció industrial es dispara un 8,5% en [[març]] despuix de dos mesos en negatiu.<ref>[https://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-produccion-industrial-dispara-85-marzo-dos-meses-negativo-20250508091207.html La producción industrial se dispara un 8,5% en marzo tras dos meses en negativo]</ref>
* 26 d'agost: Eiffage, a través de la seua filial Eiffage Energía Sistemas, ha adquirit tres empreses espanyoles rellevants: CVS, M3i Controls i Inmotechnia.<ref>[https://cincodias.elpais.com/companias/2025-08-26/eiffage-refuerza-su-presencia-en-espana-con-la-compra-de-tres-empresas-del-sector-energetico.html Eiffage refuerza su presencia en España con la compra de tres empresas del sector energético]</ref>
* 27 d'agost: L'empresa valenciana Recypur impulsa en Valéncia un reciclage pioner que convertix matalafs en noves matèries primeres i proyecta ampliar la seua inversió fins a 13 millons d'euros.<ref>[https://cincodias.elpais.com/extras/pequenos-gigantes/2025-08-27/recypur-un-reciclaje-pionero-que-evita-que-los-colchones-acaben-en-el-vertedero.html Recypur: un reciclaje pionero que evita que los colchones acaben en el vertedero]</ref>
* 10 de setembre: El colapse de la ret elèctrica frena noves inversions industrials en 36 províncies espanyoles.<ref>[https://www.elmundo.es/economia/empresas/2025/09/09/68c01902e9cf4a7d138b457c.html La industria española, bloqueada: el colapso de la red eléctrica ya impide conectar nuevas inversiones en 36 provincias]</ref>
* 11 de setembre: Llançament de la fragata F111 'Bonifaz', fabricada per [[Navantia]].<ref>[https://elpais.com/economia/2025-09-11/espana-lanza-a-la-mar-una-de-las-fragatas-de-combate-mas-avanzadas-del-mundo-la-f111-bonifaz-de-navantia.html España lanza a la mar una de las fragatas de combate más avanzadas del mundo, la F111 ‘Bonifaz’ de Navantia]</ref>

=== Transport ===
* [[1 de giner]]: fallo informàtic va paralisar els trens Talgo Avril, afectant a més de 14 000 viagers en rutes AVE i Avlo que conecten Madrit en vàries regions.<ref>[https://www.elcorreogallego.es/economia/2025/01/02/caos-ferroviario-espana-renfe-adif-113070973.html Caos ferroviario en España: Renfe y Adif inician 2025 con averías en una crisis sin precedentes]</ref>
* [[28 d'abril]]: Apagó generalisat del suministre elèctric en [[Espanya]], excepte les [[Illes Canàries]], les [[Illes Balears]], [[Ceuta]] i [[Melilla]], que també afectà a [[Portugal]] i una part del territori [[França|francés]]. L'apagó tingué una duració aproximada d'unes 5 hores a 10 hores, segons els territoris.
* [[27 de juny]]: fallo en la catenària de Rodalies Cantàbria va deixar suspés el servici durant aproximadament 1 hora en llínees Santander‑Cabezón de la Sal i Santander‑Liérganes.<ref>[https://cadenaser.com/cantabria/2025/06/27/un-fallo-en-la-catenaria-paraliza-los-trenes-de-cercanias-en-toda-cantabria-radio-santander/ Restablecida la circulación en los trenes de Cercanías de Cantabria tras una avería en la catenaria]</ref>
* [[30 de juny]]: averia en la catenària entre [[Yeles]] ([[Toledo]]) i [[La Sagra]] (Madrit) va provocar la detenció de 23 trens d'alta velocitat i atres tant de Mija Distància, generant important caos.<ref>[https://www.antena3.com/noticias/economia/averia-mantiene-parados-todos-trenes-alta-velocidad-que-conectan-madrid-andalucia-pasajeros-aire-acondicionado-plena-ola-calor_202506306862e9b03be60c2da8580f9a.html Una avería paraliza todos los trenes de alta velocidad que conectan Madrid con Andalucía: pasajeros sin aire acondicionado en plena ola de calor]</ref>
* 1–2 de [[juliol]]: trens AVE Madrit–Màlaga varen estar atrapats per més de 12 hores, sense llum ni climatisació, i centenars de passagers en zones aïllades varen ser assistits per Protecció Civil i Guàrdia Civil.<ref>[https://cadenaser.com/andalucia/2025/07/01/mas-de-doce-horas-atrapados-en-el-ave-madrid-malaga-por-una-averia-en-la-catenaria-ser-malaga/ Más de doce horas atrapados en el AVE Madrid-Málaga por una avería en la catenaria]</ref>
* [[2 de juliol]]: incendi pròxim a les vies en Higueruela va obligar a suspendre la circulació entre [[Albacete]], Alacant i Múrcia per vàries hores.<ref>[https://cadenaser.com/castillalamancha/2025/07/02/un-incendio-obliga-a-suspender-el-trafico-ferroviario-entre-albacete-alicante-y-murcia-radio-albacete/ Restablecido el tráfico ferroviario entre Albacete, Alicante y Murcia tras estar suspendido por un incendio]</ref>

=== Turisme ===
* 1 de setembre: La despesa dels turistes internacionals en Espanya supera els 76.000 millons fins a juliol, un 7,2% més.<ref>[https://www.europapress.es/economia/noticia-gasto-turistas-internacionales-espana-supera-76000-millones-julio-72-mas-20250901093248.html El gasto de los turistas internacionales en España supera los 76.000 millones hasta julio, un 7,2% más]</ref>

=== Vivenda ===
* [[5 de juliol]]: El preu de la vivenda en Espanya va aumentar un 12,3 % en el primer trimestre de 2025, més del doble que la mija de l'eurozona (5,4 %).<ref>[https://elpais.com/economia/2025-07-05/el-precio-de-la-vivienda-sube-en-espana-mas-del-doble-que-en-la-zona-euro.html El precio de la vivienda sube en España más del doble que en la zona euro]</ref>
* [[17 de juliol]]: Valéncia lidera la pujada del lloguer en 107 interessats per cada pis que ix al mercat.<ref>[https://www.levante-emv.com/economia/2025/07/17/valencia-lidera-subida-alquiler-107-alquiler-valencia-119761206.html Valencia lidera la subida del alquiler con 107 interesados por cada piso que sale al mercado]</ref>

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Espanya en el 2025]]

Espanya en el 2025

2025-12-02T09:37:12Z

Caro de Segeda: /* Corrupció */

{{Espanya en el 2025}}
En este artícul s'enumeren els acontenyiments més importants ocorreguts en '''Espanya en l'any 2025'''.

== Desastres ecològics ==
* Agost: Buidat de l'embassament d'[[Alcollarín]] ([[Província de Càceres|Càceres]]) de 2025.<ref>[https://es.wikipedia.org/wiki/Vaciado_del_embalse_de_Alcollar%C3%ADn_de_2025 El MITECO vacía un embalse de 50.000 millones de litros para exterminar un pez invasor y provoca un desastre ecológico en Cáceres]</ref>

== Disturbis i manifestacións ==
* 5 d'abril: Manifestació convocada pel Moviment per la Vivenda en Espanya per a denunciar la crisis habitacional, l'aument dels preus del lloguer i l'especulació immobiliària.
* 10 de maig: Manifestació per a exigir la dimissió de [[Pedro Sánchez]] i la convocatòria d'eleccions anticipades. Convocada per la ''Plataforma por la España Constitucional'', que agrupa a més de 120 associacions cíviques. La manifestació es va produir despuix d'un apagó massiu que va afectar a gran part del país, lo que va generar crítiques cap a la gestió del govern.<ref>[https://www.rtve.es/noticias/20250510/manifestacion-madrid-dimision-sanchez-respaldo-pp-vox/16574647.shtml Miles de personas piden en Madrid la dimisión de Sánchez en una manifestación con el respaldo de PP y Vox]</ref>
* 29 de maig: L'organisació jovenil ''Revuelta'' va organisar una manifestació en el barri de Parque de las Avenidas (Madrit) contra un alberc per a iimmigrants illegal.<ref>[https://gaceta.es/espana/revuelta-organiza-una-manifestacion-junto-a-los-vecinos-de-parque-de-las-avenidas-contra-el-albergue-para-inmigrantes-ilegales-lo-vamos-a-parar-20250527-1720/ Revuelta organiza una manifestación junto a los vecinos de Parque de las Avenidas contra el albergue para inmigrantes ilegales: «¡Lo vamos a parar!»]</ref>
* 8 de juny: Manifestació convocada pel PP per a denunciar els casos de corrupció i exigir la dimissió de Pedro Sánchez.<ref>[https://elpais.com/espana/2025-06-08/la-manifestacion-del-pp.html Jornada política del 8 de junio de 2025 | Génova reta al PSOE “a medirse con el PP en las calles”]</ref>
* 9-18 de juliol: [[Disturbis en Torre-Pacheco de 2025]]:
** 9 de juliol: Atac a un home de 68 anys per un agressor d'orige magrebí.
** 11 de juliol: Escomencen els disturbis en [[Torre Pacheco]] ([[Província de Múrcia|Múrcia]]) en reacció a l'agressió a un home de 68 per part de tres jóvens magrebins.<ref>[https://www.larazon.es/murcia/detenido-varios-heridos-otra-noche-disturbios-altercados-torrepacheco-b50m_20250713687345243c6d9a1f9476be05.html Un detenido y varios heridos en otra noche de disturbios y altercados en Torre-Pacheco]</ref>
* 27 d'agost: Cinc persones tracten de parar la carrera de La Vuelta a España en banderes de Palestina i una pancarta.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2025/08/27/el-director-de-la-vuelta-condena-la-protesta-de-un-grupo-de-activistas-contra-el-equipo-de-israel-ha-sido-un-acto-de-violencia-cadena-ser/ El director de La Vuelta condena la protesta de un grupo de activistas contra el equipo de Israel: "Ha sido un acto de violencia"]</ref>
* 3 de setembre: En Bilbao, decenes d'activistes tallen l'arribada a meta, lo que va obligar a La Vuelta a decretar que els temps de la classificació general es prendrien a 3 km de la llínea de meta. Sense guanyador oficial d'etapa per a alguns apartats.<ref name="publico">[https://www.publico.es/sociedad/siete-hitos-protestas-dieron-vuelta-movilizacion-genocidio-gaza.html Siete hitos en las protestas que dieron la Vuelta a la movilización contra el genocidio en Gaza]</ref>
* 6 de setembre: En Astúries (Monte Angliru), un grup va tallar la carretera i es va encadenar, provocant interrupcions i detencions per alteració de l'orde públic.<ref name="publico"/>
* 7 de setembre: En Lugo (pobles d'O Corgo i Monforte), protestes que varen incloure botar-se tanques de seguritat i inclús varen causar la caiguda de dos ciclistes. Detencions i identificacions.
* 15 de setembre: Culminació: l'última etapa en Madrit fon suspesa per manifestacions massives, invasió de la calçada, barricades, corts de carrers principals (Gran Via, Atocha, etc.), disturbis i fort dispositiu policial. Es varen produir detencions i ferits.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2025/09/15/la-vuelta-explica-la-cancelacion-de-su-ultima-etapa-por-las-protestas-propalestina-cadena-ser/ Javier Guillén, director de La Vuelta, responde tras las protestas: "Cuando llamas a boicotear la carrera y se boicotea, causa un daño"]</ref>

== Catàstrofes naturals ==
=== Graniçades ===
* 15 de juny de 2025: Una intensa tormenta de graniç va descarregar 70 litros per metro quadrat en a penes 20 minuts, en La Roda (Albacete) en #graniç de fins a 4 cm.<ref>[https://cadenaser.com/castillalamancha/2025/06/15/mas-de-30-incidencias-en-la-roda-por-el-granizo-viviendas-y-garajes-inundados-y-arboles-arrasados-radio-albacete/ Más de 30 incidencias en La Roda por el granizo: viviendas y garajes inundados, árboles arrasados y calles convertidas en ríos]</ref>
* 47.000 hectàrees afectades en cultius com la vinya, l'armeler, l'oliva i el pistacho en la província d'Albacete per graniçades en l'estiu.<ref>[https://cadenaser.com/castillalamancha/2025/08/08/el-clima-adverso-deja-importantes-danos-en-los-cultivos-de-albacete-hasta-47000-hectareas-afectadas-en-verano-radio-albacete/ El clima adverso deja importantes daños en los cultivos de Albacete: hasta 47.000 hectáreas afectadas en verano]</ref>

=== Incendis ===
* 19 de febrer: Incendi en Selaya (Cantàbria) afecta aproximadament 1.400 hectàrees, sent un dels més significatius de la regió en este periodo.
* 21 de febrer: Cantàbria registra 33 incendis forestals en una sola nit, en 12 d'ells actius en trenc d'alba del 21 de febrer.<ref>[https://www.ifomo.es/articulo/cantabria/cantabria-cantabria-tiene-12-incendios-forestales-activos-33-provocados-pasada-noche/20250221094255316319.html Cantabria tiene 12 incendios forestales activos de los 33 provocados la pasada noche]</ref>
* 4 de maig: Incendi en Benahadux (Almeria) crema 1.333 hectàrees, movilisant a equips d'emergència de la Junta d'Andalusia.
* 8 de juliol:
** S'activa l'alerta per risc extrem d'incendis forestals en tota Espanya per una ona de calor provinent del nort d'Àfrica.
** Un incendi en una tenda de Valéncia deixa dèsset veïns atesos per inhalació de fum.<ref>[https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/pavoroso-incendio-obliga-cerrar-trafico-avenida-puerto-20250708153727-nt.html Un pavoroso incendio en una tienda de Valencia deja diecisiete vecinos atendidos por inhalación de humo]</ref>
** Un gran incendi es va propagar al Parc Natural de Els Ports, en el Baix Ebre, [[Tarragona]] ([[Catalunya]]) i va cremar mils d'hectàrees. Més de 18.000 persones varen quedar en confinament preventiu, 4 bombers varen resultar ferits.<ref>[https://www.reuters.com/sustainability/climate-energy/more-than-18000-people-lockdown-wildfire-rages-catalonia-2025-07-08/ More than 18,000 people in lockdown as wildfire rages in Catalonia]</ref>
* 10 de juliol: Incendi en Lucillo (Lleó) afecta a 2 hectàrees de xara i arborat; un home de 58 anys és investigat per presuntament provocar-ho en llançar una vengala durant una verbena.
* 12 de juliol: En Lleida, un incendi en la comarca de la Segarra arrasa més de 5.500 hectàrees, resultant en la mort de dos persones.
* 1 d'agost: Es registren incendis significatius en les províncies de Lleó, Zamora i Orense, cremant més de 18.000 hectàrees en total.
* 8 d'agost: En Orense, s'activa la Situació 2 per la gravetat de l'incendi que afecta a més de 3.500 hectàrees; s'interromp la llínea d'alta velocitat entre Madrit i Galícia i es tallen vàries carreteres.
* 11 d'agost: Incendi en l'urbanisació Soto de Viñuelas (Tres Cantos, Comunitat de Madrit), controlat el 13 d'agost de 2025.<ref>[https://www.elconfidencial.com/espana/2025-08-02/incendios-espana-ultima-hora-directo-hoy_4184998/ Incendios forestales hoy en España: focos activos y última hora de los fuegos que afectan a la península, hoy en directo]</ref>
* 13 d'agost: Cinc incendis forestals permaneixen descontrolats en distintes regions d'Espanya, afectant greument a Castella i Lleó, Galícia, Extremadura, Madrit i Andalusia; les flames han causat la mort de dos persones en Madrit i Zamora, i han deixat a dos ferits greus en contes intensius.

=== Terremots ===
* 15 d'abril de 2025 — Seisme en Torrevella (Alacant / Múrcia)<ref>[https://www.infobae.com/espana/2025/04/15/ampliamente-percibido-un-terremoto-de-magnitud-28-al-sur-de-la-comunidad-valenciana-y-en-murcia/ Ampliamente percibido un terremoto de magnitud 2,8 al sur de la Comunidad Valenciana y en Murcia]</ref>.
* 28 de maig de 2025: Dos seismes de poca intensitat en L'Alqueria i La Font<ref>[https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/05/28/la-safor-registra-dos-terremotos-en-lalqueria-y-la-font-radio-gandia/ La Safor registra dos terremotos en l'Alqueria y La Font]</ref>.
* 14 de juliol: Terremot de Veta de Gata (Almeria)<ref>[https://es.euronews.com/2025/07/14/un-terremoto-de-55-grados-frente-a-cabo-de-gata-sacude-almeria Un terremoto de 5.5 grados frente a Cabo de Gata sacude Almería]</ref>.
* 7 d'agost: Eixam sísmic (més de 700 menuts terremots) en Las Cañadas del Teide (Tenerife)<ref>[https://www.huffingtonpost.es/sociedad/registran-nuevo-enjambresmico-canadas-teide-tenerife-700-pequenos-terremotos.html Registran un nuevo enjambre sísmico en las Cañadas del Teide (Tenerife) con 700 pequeños terremotos]</ref>

== Crims ==
=== Abusos i maltracte infantil ===
* 15 de juliol: Detingut un iman okupa en [[Catalunya]] per abusos i maltracte infantil.<ref>[https://gaceta.es/espana/detenido-un-iman-okupa-en-cataluna-por-abusos-y-maltrato-infantil-obligaba-a-las-ninas-a-realizar-discursos-radicales-y-ponerse-el-velo-20250715-1204/ Detenido un imán okupa en Cataluña por abusos y maltrato infantil: obligaba a las niñas a realizar discursos radicales y ponerse el velo]</ref>

=== Amenaces ===
* 18 de juny: Magrebí de 55 anys amenaça de mort en un gavinet a una dòna de 27 anys i el seu fill menor en ple carrer en [[Sa Pobla]] ([[Mallorca]]).<ref>[https://okdiario.com/baleares/detenido-magrebi-sa-pobla-amenazar-muerte-cuchillo-mujer-hijo-calle-14979124 Detenido un magrebí en Sa Pobla por amenazar de muerte con un cuchillo a una mujer y su hijo en la calle]</ref>
* 15 de juliol: Magrebí amenaça de mort en un gavinet en [[Benamargosa]] ([[Màlaga]]) a un propietari d'un quiosc, a qui hi havia clavillat prèviament les rodes del seu coche.<ref>[https://gaceta.es/espana/denuncian-a-un-magrebi-por-amenazar-de-muerte-al-dueno-de-un-quiosco-en-benamargosa-malaga-20250715-1253/ Denuncian a un magrebí por amenazar de muerte al dueño de un quiosco en Benamargosa (Málaga)]</ref>

=== Corrupció ===
{{AP|Corrupció en Espanya}}{{AP|Concessions del Govern de Pedro Sánchez al nacionalisme català}}
* Febrer: Operació Quíone, desarticulació d'una organisació criminal que va defraudar 184 millons d'euros en matèria d'IVA en el [[Corrupció_en_Espanya#Trama_dels_hidrocarburs|sector dels hidrocarburs]].
* 1 de decembre de 2025: el Ministeri de l'Interior va aprovar l'ascens del Rafael Yuste, llavors coronel cap de l'Unitat Central Operativa UCO) de la Guàrdia Civil, a general de brigada, lo que va provocar el seu relleu al front de la UCO.<ref>[https://elpais.com/espana/2025-12-01/interior-asciende-al-jefe-de-la-uco-y-fuerza-el-relevo-en-la-cupula-de-la-unidad-anticorrupcion-de-la-guardia-civil.html Interior asciende al jefe de la UCO y provoca el relevo en la cúpula de la unidad anticorrupción de la Guardia Civil]</ref>

==== Casos ====
* Cas Koldo i Santos Cerdán: Investigació oberta sobre presuntes irregularitats en la gestió de proyectes municipals.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2025/07/07/el-supremo-continua-este-lunes-las-declaraciones-de-empresarios-del-caso-koldo-con-el-foco-en-servinabar-y-acciona-cadena-ser/ Declaran en el Supremo los empresarios clave en la trama de Koldo, Ábalos y Cerdán]</ref>
* Cas David Sánchez: Denúncies per possibles conflictes d'interés en adjudicacions públiques.
* Cas Begoña Gómez: Acusacions relacionades en contractació i us indegut de recursos públics.<ref>[https://www.marca.com/tiramillas/2024/04/24/6628bd75268e3e8e138b45cd.html Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez, investigada por presunto tráfico de influencias y corrupción]</ref>
* Cas Leire Díez: Investigació per supostes anomalies en l'assignació de subvencions.<ref>[https://elpais.com/espana/2025-06-08/el-caso-leire-aprieta-al-psoe-quien-es-quien.html El ‘caso Leire’ aprieta al PSOE: ¿quién es quién?]</ref>
* Cas Delorme: Revisió judicial de contractes adjudicats en circumstàncies qüestionades.
* Cas Mediador ("Tito Berni"): Anàlisis de la figura del mediador en negociacions públiques en possibles irregularitats.<ref>[https://www.ondacero.es/noticias/espana/quien-quien-caso-tito-berni-rostros-conocidos-trama-mediador_2023030163fedd1bbbe58a000157b876.html ¿Quién es quién en el caso 'Tito Berni'? Los rostros conocidos de la 'caso Mediador']</ref>
* Cas de la contractació de Cristina Álvarez: Controvèrsia entorn a la contractació directa i falta de transparència administrativa.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2025/07/04/el-juez-peinado-pide-un-informe-a-la-uco-con-las-llamadas-de-la-asesora-de-begona-gomez-cadena-ser/ El juez Peinado pide un informe a la UCO con las llamadas de la asesora de Begoña Gómez]</ref>

=== Furts ===
* [[3 de febrer]]: Sis varons d'orige marroquí i un d'orige algerí d'entre 18 i 28 anys detinguts despuix d'una onada de robos violents en [[Granada]].<ref>[https://www.libertaddigital.com/andalucia/2025-02-03/oleada-de-robos-violentos-en-granada-todos-los-detenidos-son-magrebies-7215171/ Oleada de robos violentos en Granada: todos los detenidos son magrebíes]</ref>
* [[2 de març]]: Dos detinguts per 18 robos en l'interior de vivendes entre el 24 i el 27 de decembre en Rivas Vaciamadrid.<ref>[https://www.informacion.es/sucesos/2025/03/03/detenidos-asaltar-18-viviendas-madrid-114877318.html Dos detenidos por asaltar 18 viviendas de Madrid en un mes]</ref>
* [[24 de maig]]: Huit magrebís en situació illegal detinguts despuix d'una onada de robos exprés en el barri de Salamanca.<ref>[https://www.abc.es/espana/madrid/madrugada-robos-expres-barrio-salamanca-cinco-asaltos-20250612115323-nt.html Madrugada de robos exprés en el barrio de Salamanca: cinco asaltos y ocho detenidos]</ref>
* 15 de juliol: Detenen en [[Callosa del Segura]] ([[Alacant]]) a un marroquí illegal de 22 anys autor de sis delictes de robo en violència i intimidació comesos entre març i maig d'enguany.<ref>[https://gaceta.es/uncategorized/detenido-en-callosa-de-segura-alicante-un-inmigrante-ilegal-marroqui-que-llego-a-espana-en-patera-como-autor-de-una-oleada-de-robos-con-violencia-a-senoras-mayores-20250715-1333/ Detenido en Callosa del Segura (Alicante) un inmigrante ilegal marroquí que llegó a España en patera como autor de una oleada de robos con violencia a señoras mayores]</ref>
* Agost:
** 16 d'agost: Un lladre, d'orige africà que du ya 43 detencions per robos, baralles i furts i, en totes elles, ha quedat en llibertat en Sant Feliu de Guíxols (Catalunya) ha segut atrapat despuix de furtar en una tenda del municipi.<ref>[https://elcaso.elnacional.cat/es/noticias/detenido-43-veces-vuelve-calle-alcalde-sant-feliu-guixols-estalla-por-multireincidencia_1471337102.html Detenido 43 veces y vuelve a la calle: el alcalde de Sant Feliu de Guíxols estalla por la multirreincidencia]</ref>
** 24 d'agost: Robo a l'equip Visma-Lease a Bike, de Jonas Vingegaard, durant la Vuelta a España, el qual, durant la segona etapa del Regrés a Espanya, va sofrir el robo de 18 bicicletes professionals, valorades en aproximadament 250.000 euros. El robo va ocórrer en un hotel en la localitat de Sant Antoni, en Eivissa, i va deixar a l'equip sense bicicletes per a la tercera etapa de la competició.<ref>[https://www.eurosport.es/ciclismo/vuelta-a-espana/2025/robo-masivo-bicicletas-visma-jonas-vingegaard-peligro-salida-tercera-etapa_sto23214475/story.shtml Robo masivo al Visma de Vingegaard tras la 2ª etapa de la Vuelta: Unos ladrones dejan casi sin bicicletas al equipo y provocan un caos logístico]</ref>

=== Immigració illegal ===
* [[3 de juliol]]: Localisades dos pateres en la costa de [[Formentera]] en més d'una vintena de persones a bordo.<ref>[https://cadenaser.com/baleares/2025/07/03/llega-otra-patera-a-formentera-con-11-personas-a-bordo-radio-ibiza/ Localizadas dos pateras en la costa de Formentera con más de una veintena de personas a bordo]</ref>

=== Narcotràfic ===
{{AP|Narcotràfic en Espanya}}
* [[19 de febrer]]: Descobert en [[Ceuta]] el primer narcotúnel oficial, de 12 metros de profunditat i conexió en Castillejos (Marroc), en sistema de drenage i 17 detinguts, inclós un gestor pròfuc.<ref>[https://elpais.com/espana/2025-06-01/un-narcotunel-clausurado-en-ceuta-con-un-gerente-a-la-fuga.html Un narcotúnel clausurado en Ceuta con un “gerente” a la fuga]</ref>
* [[5 d'abril]]: Les forces de l'orde de Valéncia varen interceptar un important carregament de cocaïna, en un total aproximat de 1.000 quilograms.<ref>[https://movetospain.es/news/major-drug-busts-in-spain-cocaine-and-hashish-seized-in-valencia-and-motril/ Major Drug Busts in Spain: Cocaine and Hashish Seized in Valencia and Motril]</ref>
* Juliol: les autoritats espanyoles varen descobrir un túnel subterràneu de 50 metros de llarc i 12 metros de profunditat que conectava Marroc en la ciutat autònoma de Ceuta, utilisat per rets de narcotràfic per al contrabando de cànnabis, marcant un alvanç inèdit en l'infraestructura delictiva en la zona.<ref>[https://apnews.com/article/spain-morocco-drugs-tunnel-discovery-6f010205fc0251ecd588dcd03cfce1e7 Police discover drug-smuggling tunnel linking Morocco and Spanish enclave of Ceuta]</ref>
* 10 de setembre: Operació Silbo (Tenerife): La Guàrdia Civil i l'Agència Tributària varen desmantellar una ret de narcotràfic i blanqueig de capitals en Tenerife. Es va detindre a 26 persones, incloent advocats i assessors fiscals, per delictes com a tràfic de drogues i blanqueig de capitals.<ref>[https://cadenaser.com/canarias/2025/09/13/operacion-silbo-contra-el-narcotrafico-trece-personas-a-prision-provisional-sin-fianza-radio-club-tenerife/ 'Operación Silbo' contra el narcotráfico: Trece personas a prisión provisional sin fianza]</ref>

=== Seqüestres ===
* 8 de juliol – Els Mossos d'Esquadra maten a tirs a un home que s'havia atrincherat en la seua casa en tres rehens en Calldetenes, [[Catalunya]].<ref>[https://www.ara.cat/societat/successos/dues-persones-mortes-cinc-mossos-ferits-tiroteig-calldetenes_1_5436487.html Els Mossos abaten un home després que matés el germà i ferís cinc agents a Calldetenes]</ref>

=== Terrorisme ===
* [[1 de juliol]]: Detingut en [[Badalona]] un presunt yihadiste que consumia propaganda de l'[[Estat Islàmic]].<ref>[https://elpais.com/espana/2025-07-03/detenido-en-badalona-un-presunto-yihadista-que-consumia-compulsivamente-propaganda-violenta-del-estado-islamico.html Detenido en Badalona un presunto yihadista que consumía compulsivamente propaganda violenta del Estado Islámico]</ref>

=== Violència ===
* 2 de giner: Varó marroquí de 30 anys va agredir a l'encarregat d'un bar i a un guàrdia civil anara de servici en un bar donen Montuïri (Mallorca).<ref>[https://gaceta.es/espana/detenido-un-magrebi-por-agredir-y-amenazar-de-muerte-al-encargado-de-un-bar-y-a-un-policia-en-mallorca-20250103-0848/ Detenido un magrebí por agredir y amenazar de muerte al encargado de un bar y a un policía en Mallorca]</ref>
* 31 de març: Agressió de dotze MENAs a sis educadores socials i un vigilant en el centre de menors de La Cantueña, Fuenlabrada. L'intervenció de la Policia Nacional va ser necessària per la gravetat dels fets.<ref>[https://gaceta.es/espana/detenidos-doce-menas-por-agredir-y-herir-a-seis-educadoras-sociales-en-el-centro-de-menores-de-fuenlabrada-20250401-1542/ Detenidos doce menas por agredir y herir a seis educadoras sociales en el centro de menores de Fuenlabrada]</ref>
* 29 de juny: Agressió en una navaixa a un cambrer de 50 anys en la Barceloneta, que acaba mort.<ref>[https://elcaso.elnacional.cat/ca/noticies/mor-hospital-cambrer-agredit-barceloneta-tornava-casa-matinada_1456920102.html Mor a l’hospital un cambrer agredit a la Barceloneta quan tornava cap a casa de matinada]</ref>
* 9 de juliol: Agressió a un home de 68 anys en Torre Pacheco (Múrcia), per part de tres jóvens magrebins.<ref>[https://www.antena3.com/noticias/sociedad/ultima-hora-disturbios-torre-pacheco-directo-enfrentamientos-guardia-civil-grupo-encapuchados_202507156875fb18525aa26f9a4d074d.html Última hora de los disturbios en Torre Pacheco en directo: Ingreso en prisión provisional y sin fianza para el joven detenido en Rentería, Guipúzcoa]</ref>
* 16 d'agost: Baralla en machets entre una trentena de jóvens en la zona de les barraques, instalades en el parc d'Etxebarria de Bilbao.<ref>[https://www.elcorreo.com/aste-nagusia-bilbao/alarma-pelea-machetes-barracas-20250816235709-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.elcorreo.com%2Faste-nagusia-bilbao%2Falarma-pelea-machetes-barracas-20250816235709-nt.html Alarma por una pelea con machetes en las barracas de Bilbao]</ref>

=== Violència sexual ===
* [[23 de febrer]]: Un maurità intenta violar a una menor èbria en un descampat en Magaluf ([[Illes Balears]]).<ref>[https://www.ultimahora.es/sucesos/ultimas/2025/03/02/2336507/sucesos-mallorca-detenido-hombre-por-intentar-violar-menor-ebria-descampado-magaluf.html Detenido un hombre por intentar violar a una menor ebria en un descampado de Magaluf]</ref>
* [[28 de febrer]]: Un algerí viola a una menor en [[Pamplona]].<ref>[https://navarra.okdiario.com/articulo/sucesos/argelino-32-anos-viola-menor-pamplona-emiten-orden-busqueda-captura/20250304142653583632.amp.html Un argelino de 32 años viola a una menor en Pamplona: emiten una orden de búsqueda y captura]</ref>
* 3 de juliol: Un immigrant illegal magrebí agredix sexualment a una menor en [[Alhama de Múrcia]].<ref>[https://www.laopiniondemurcia.es/sucesos/2025/07/03/investigado-tocar-nalgas-nina-piscina-119331563.html Investigado por tocar las nalgas a una niña en la piscina de Alhama de Murcia]</ref><ref>[https://gaceta.es/espana/un-inmigrante-ilegal-magrebi-detenido-por-presunta-agresion-sexual-a-una-menor-en-la-piscina-municipal-de-alhama-murcia-20250702-1838/ Un inmigrante ilegal magrebí detenido por una agresión sexual a una menor en la piscina municipal de Alhama (Murcia)]</ref>
* 15 de juliol: Colombià de 17 anys arrestat per agredir sexualment a dos chiquetes menors d'edat en el barri madrileny de Montecarmelo.<ref>[https://gaceta.es/espana/detenido-un-inmigrante-acusado-de-agredir-sexualmente-a-dos-ninas-de-8-y-4-anos-en-un-ascensor-de-montecarmelo-20250715-1140/ Detenido un inmigrante acusado de agredir sexualmente a dos niñas de cuatro y ocho años en un ascensor de Montecarmelo]</ref>

== Epidèmies ==
* 26 de novembre de 2025 — Dos javalins selvats apareixen morts per pesta porcina africana en Bellaterra (prop de Barcelona), en l'àrea del campus de l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).<ref>[https://www.larazon.es/sociedad/peste-porcina-africana-regresa-espana-detectan-dos-casos-mas-30-anos_20251128692985669261f37ec7340581.html La peste porcina africana vuelve a España 31 años después]</ref>

== Cultura ==
* [[1 de febrer]]: El [[Benidorm Fest]] 2025 decidix a “Esa diva” de Melody com a representant per a [[Eurovisió]].<ref>[https://www.rtve.es/television/20250201/benidorm-fest-2025-directo-final/16422591.shtml Melody, ganadora del Benidorm Fest 2025: Vuelve a ver la final completa]</ref>
* [[27 de febrer]]: Commemoració del 150 aniversari del naiximent de [[Joaquín Sorolla]], en exposicions en el [[Museu Sorolla]] de [[Madrit]] i events especials en [[Valéncia]], la seua ciutat natal.<ref>[https://valenciaplaza.com/cultura-y-sociedad/la-generalitat-conmemora-el-150-aniversario-de-joaquin-sorolla-con-exposiciones-conciertos-y-talleres La Generalitat conmemora el 150 Aniversario de Joaquín Sorolla con exposiciones, conciertos y talleres]</ref>

== Política ==
* [[Giner]] 2025: Tensions territorials - Inici de negociacions sobre el traspàs de competències a [[Catalunya]]. El govern central i la Generalitat reprenen les conversacions sobre infraestructures i seguritat, generant crítiques d'atres comunitats com Valéncia i Madrit per sentir-se marginades.
* [[25 de febrer]] – [[Compromís]] demana al Govern que reconega l'infrafinanciació històrica valenciana, senyalant que el 78,6 % del seu deute (47 000 M€) es deriva de décades de dèficit en recursos procedents de l'Estat.<ref>[https://www.lavanguardia.com/economia/20250225/10420404/compromis-pide-tenga-cuenta-quita-deuda-situacion-infrafinanciacion-historica-comunidad-valenciana-agenciaslv20250225.html Compromís pide que se tenga en cuenta en la quita de deuda “la situación de infrafinanciación histórica” de la Comunidad Valenciana]</ref>
* [[26 de març]]: Ruth Merino (Facenda autonòmica) advertix que la Generalitat deixa d'ingressar uns 200 M€/més per no actualisar les entregues a conte pendents del 2025, i critica que “Sánchez nos du a l'asfíxia financera”.<ref>[https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20250326/generalitat-valenciana-urge-cambiar-modelo-financiacion-sanchez-lleva-asfixia_282636.html La Generalitat Valenciana urge a cambiar el modelo de financiación: «Sánchez nos lleva a la asfixia»]</ref>
* [[27 de març]]: La [[Infrafinançació autonòmica valenciana|infrafinançació]] torna a situar a la [[Comunitat Valenciana]] al cap del dèficit en [[Espanya]] en un 1,68% del PIB.<ref>[https://www.larazon.es/comunidad-valenciana/infrafinanciacion-vuelve-situar-comunitat-valenciana-cabeza-deficit-espana-168-pib_2025032767e5624b6990370001f2bc6a.html La infrafinanciación vuelve a situar a la Comunitat Valenciana a la cabeza del déficit en España con un 1,68% del PIB]</ref>
* 20 de maig: Entrada en vigor del Reglament d'Estrangeria, que permetrà regularisar a unes 900.000 persones en els pròxims tres anys.<ref>[https://www.europapress.es/epsocial/migracion/noticia-reglamento-extranjeria-regularizara-900000-migrantes-tres-anos-entrara-vigor-20-mayo-2025-20241120095341.html El Reglamento de Extranjería que regularizará a 900.000 migrantes en tres años entrará en vigor el 20 de mayo de 2025]</ref>
* 17 de setembre: PSOE i Compromís voten en el Senat en contra d'accelerar les obres antirriada.<ref>[https://www.lasprovincias.es/politica/psoe-compromis-votan-senado-acelerar-obras-antirriada-20250917165121-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.lasprovincias.es%2Fpolitica%2Fpsoe-compromis-votan-senado-acelerar-obras-antirriada-20250917165121-nt.html PSOE y Compromís votan en el Senado en contra de acelerar las obras antirriada]</ref><ref>[https://gaceta.es/espana/el-psoe-y-compromis-abandonan-a-las-victimas-de-la-dana-votan-en-el-senado-en-contra-de-acelerar-las-obras-antirriada-20250924-1626/ El PSOE y Compromís abandonan a las víctimas de la DANA: votan en el Senado en contra de acelerar las obras antirriada]</ref>
* 14 d'octubre: El Govern aprova en el Consell de Ministres una finançació de 6.890 millons per a finançar a l'indústria de defensa espanyola. La principal beneficiària és Indra, en 6.500 millons, junt en General Dynamics (GDELS/Santa Bàrbara), Telefónica o Epicom.<ref>[https://www.lavanguardia.com/economia/20251014/11158993/gobierno-concede-industria-defensa-6-900-millones-creditos-indra-escribano-grandes-beneficiarios.html El Gobierno concede a la industria de defensa 6.900 millones en créditos con Indra como gran beneficiaria]</ref>

== Economia ==
=== Agricultura i ganaderia ===
* [[25 de març]]: El sector ganader va aportar va aportar un 41 % a la producció final agrària en Espanya en un valor històric de més de 28.000 millons d'euros.<ref>[https://www.mapa.gob.es/es/prensa/ultimas-noticias/detalle_noticias/luis-planas-pone-en-valor-la-fortaleza-y-competitividad-del-sector-ganadero-espa-ol/9c21cbb9-1c4c-4bd1-bf50-839ea1fa757d Luis Planas pone en valor la fortaleza y competitividad del sector ganadero español]</ref>
* [[20 de maig]]: La Junta d'Andalusia va destinar 55 millons d'euros en ajudes a més de 12.000 empreses agrícoles i ganaderes afectades per temporals i brots de malalties com la llengua blava.<ref>[https://www.elcorreoweb.es/andalucia/2025/05/20/dana-lengua-azul-temporal-sequia-agricola-ganaderia-ayudas-55-millones-117570951.html La Junta de Andalucía repartirá 55 millones a empresas agrícolas y ganaderas afectadas por el temporal y la lengua azul]</ref>
* [[4 de juliol]]: La collita de [[cereal]] d'[[hivern]] en [[Castella i Lleó]] alcançarà 8,12 millons de tonellades en 2025, la segona major en 15 anys, en un valor estimat d'1.535 millons d'euros, pese als baixos preus i alts costs de insums.<ref>[https://cadenaser.com/castillayleon/2025/07/04/una-cosecha-excelente-con-812-millones-de-toneladas-la-segunda-en-quince-anos-y-rendimientos-historicos-radio-valladolid/ Una cosecha "excelente" con 8,12 millones de toneladas, la segunda en quince años, y rendimientos históricos]</ref>

=== Indústria ===
* [[8 de maig]]: La producció industrial es dispara un 8,5% en [[març]] despuix de dos mesos en negatiu.<ref>[https://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-produccion-industrial-dispara-85-marzo-dos-meses-negativo-20250508091207.html La producción industrial se dispara un 8,5% en marzo tras dos meses en negativo]</ref>
* 26 d'agost: Eiffage, a través de la seua filial Eiffage Energía Sistemas, ha adquirit tres empreses espanyoles rellevants: CVS, M3i Controls i Inmotechnia.<ref>[https://cincodias.elpais.com/companias/2025-08-26/eiffage-refuerza-su-presencia-en-espana-con-la-compra-de-tres-empresas-del-sector-energetico.html Eiffage refuerza su presencia en España con la compra de tres empresas del sector energético]</ref>
* 27 d'agost: L'empresa valenciana Recypur impulsa en Valéncia un reciclage pioner que convertix matalafs en noves matèries primeres i proyecta ampliar la seua inversió fins a 13 millons d'euros.<ref>[https://cincodias.elpais.com/extras/pequenos-gigantes/2025-08-27/recypur-un-reciclaje-pionero-que-evita-que-los-colchones-acaben-en-el-vertedero.html Recypur: un reciclaje pionero que evita que los colchones acaben en el vertedero]</ref>
* 10 de setembre: El colapse de la ret elèctrica frena noves inversions industrials en 36 províncies espanyoles.<ref>[https://www.elmundo.es/economia/empresas/2025/09/09/68c01902e9cf4a7d138b457c.html La industria española, bloqueada: el colapso de la red eléctrica ya impide conectar nuevas inversiones en 36 provincias]</ref>
* 11 de setembre: Llançament de la fragata F111 'Bonifaz', fabricada per [[Navantia]].<ref>[https://elpais.com/economia/2025-09-11/espana-lanza-a-la-mar-una-de-las-fragatas-de-combate-mas-avanzadas-del-mundo-la-f111-bonifaz-de-navantia.html España lanza a la mar una de las fragatas de combate más avanzadas del mundo, la F111 ‘Bonifaz’ de Navantia]</ref>

=== Transport ===
* [[1 de giner]]: fallo informàtic va paralisar els trens Talgo Avril, afectant a més de 14 000 viagers en rutes AVE i Avlo que conecten Madrit en vàries regions.<ref>[https://www.elcorreogallego.es/economia/2025/01/02/caos-ferroviario-espana-renfe-adif-113070973.html Caos ferroviario en España: Renfe y Adif inician 2025 con averías en una crisis sin precedentes]</ref>
* [[28 d'abril]]: Apagó generalisat del suministre elèctric en [[Espanya]], excepte les [[Illes Canàries]], les [[Illes Balears]], [[Ceuta]] i [[Melilla]], que també afectà a [[Portugal]] i una part del territori [[França|francés]]. L'apagó tingué una duració aproximada d'unes 5 hores a 10 hores, segons els territoris.
* [[27 de juny]]: fallo en la catenària de Rodalies Cantàbria va deixar suspés el servici durant aproximadament 1 hora en llínees Santander‑Cabezón de la Sal i Santander‑Liérganes.<ref>[https://cadenaser.com/cantabria/2025/06/27/un-fallo-en-la-catenaria-paraliza-los-trenes-de-cercanias-en-toda-cantabria-radio-santander/ Restablecida la circulación en los trenes de Cercanías de Cantabria tras una avería en la catenaria]</ref>
* [[30 de juny]]: averia en la catenària entre [[Yeles]] ([[Toledo]]) i [[La Sagra]] (Madrit) va provocar la detenció de 23 trens d'alta velocitat i atres tant de Mija Distància, generant important caos.<ref>[https://www.antena3.com/noticias/economia/averia-mantiene-parados-todos-trenes-alta-velocidad-que-conectan-madrid-andalucia-pasajeros-aire-acondicionado-plena-ola-calor_202506306862e9b03be60c2da8580f9a.html Una avería paraliza todos los trenes de alta velocidad que conectan Madrid con Andalucía: pasajeros sin aire acondicionado en plena ola de calor]</ref>
* 1–2 de [[juliol]]: trens AVE Madrit–Màlaga varen estar atrapats per més de 12 hores, sense llum ni climatisació, i centenars de passagers en zones aïllades varen ser assistits per Protecció Civil i Guàrdia Civil.<ref>[https://cadenaser.com/andalucia/2025/07/01/mas-de-doce-horas-atrapados-en-el-ave-madrid-malaga-por-una-averia-en-la-catenaria-ser-malaga/ Más de doce horas atrapados en el AVE Madrid-Málaga por una avería en la catenaria]</ref>
* [[2 de juliol]]: incendi pròxim a les vies en Higueruela va obligar a suspendre la circulació entre [[Albacete]], Alacant i Múrcia per vàries hores.<ref>[https://cadenaser.com/castillalamancha/2025/07/02/un-incendio-obliga-a-suspender-el-trafico-ferroviario-entre-albacete-alicante-y-murcia-radio-albacete/ Restablecido el tráfico ferroviario entre Albacete, Alicante y Murcia tras estar suspendido por un incendio]</ref>

=== Turisme ===
* 1 de setembre: La despesa dels turistes internacionals en Espanya supera els 76.000 millons fins a juliol, un 7,2% més.<ref>[https://www.europapress.es/economia/noticia-gasto-turistas-internacionales-espana-supera-76000-millones-julio-72-mas-20250901093248.html El gasto de los turistas internacionales en España supera los 76.000 millones hasta julio, un 7,2% más]</ref>

=== Vivenda ===
* [[5 de juliol]]: El preu de la vivenda en Espanya va aumentar un 12,3 % en el primer trimestre de 2025, més del doble que la mija de l'eurozona (5,4 %).<ref>[https://elpais.com/economia/2025-07-05/el-precio-de-la-vivienda-sube-en-espana-mas-del-doble-que-en-la-zona-euro.html El precio de la vivienda sube en España más del doble que en la zona euro]</ref>
* [[17 de juliol]]: Valéncia lidera la pujada del lloguer en 107 interessats per cada pis que ix al mercat.<ref>[https://www.levante-emv.com/economia/2025/07/17/valencia-lidera-subida-alquiler-107-alquiler-valencia-119761206.html Valencia lidera la subida del alquiler con 107 interesados por cada piso que sale al mercado]</ref>

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Espanya en el 2025]]

Espanya en el 2025

2025-12-02T09:33:01Z

Caro de Segeda:

{{Espanya en el 2025}}
En este artícul s'enumeren els acontenyiments més importants ocorreguts en '''Espanya en l'any 2025'''.

== Desastres ecològics ==
* Agost: Buidat de l'embassament d'[[Alcollarín]] ([[Província de Càceres|Càceres]]) de 2025.<ref>[https://es.wikipedia.org/wiki/Vaciado_del_embalse_de_Alcollar%C3%ADn_de_2025 El MITECO vacía un embalse de 50.000 millones de litros para exterminar un pez invasor y provoca un desastre ecológico en Cáceres]</ref>

== Disturbis i manifestacións ==
* 5 d'abril: Manifestació convocada pel Moviment per la Vivenda en Espanya per a denunciar la crisis habitacional, l'aument dels preus del lloguer i l'especulació immobiliària.
* 10 de maig: Manifestació per a exigir la dimissió de [[Pedro Sánchez]] i la convocatòria d'eleccions anticipades. Convocada per la ''Plataforma por la España Constitucional'', que agrupa a més de 120 associacions cíviques. La manifestació es va produir despuix d'un apagó massiu que va afectar a gran part del país, lo que va generar crítiques cap a la gestió del govern.<ref>[https://www.rtve.es/noticias/20250510/manifestacion-madrid-dimision-sanchez-respaldo-pp-vox/16574647.shtml Miles de personas piden en Madrid la dimisión de Sánchez en una manifestación con el respaldo de PP y Vox]</ref>
* 29 de maig: L'organisació jovenil ''Revuelta'' va organisar una manifestació en el barri de Parque de las Avenidas (Madrit) contra un alberc per a iimmigrants illegal.<ref>[https://gaceta.es/espana/revuelta-organiza-una-manifestacion-junto-a-los-vecinos-de-parque-de-las-avenidas-contra-el-albergue-para-inmigrantes-ilegales-lo-vamos-a-parar-20250527-1720/ Revuelta organiza una manifestación junto a los vecinos de Parque de las Avenidas contra el albergue para inmigrantes ilegales: «¡Lo vamos a parar!»]</ref>
* 8 de juny: Manifestació convocada pel PP per a denunciar els casos de corrupció i exigir la dimissió de Pedro Sánchez.<ref>[https://elpais.com/espana/2025-06-08/la-manifestacion-del-pp.html Jornada política del 8 de junio de 2025 | Génova reta al PSOE “a medirse con el PP en las calles”]</ref>
* 9-18 de juliol: [[Disturbis en Torre-Pacheco de 2025]]:
** 9 de juliol: Atac a un home de 68 anys per un agressor d'orige magrebí.
** 11 de juliol: Escomencen els disturbis en [[Torre Pacheco]] ([[Província de Múrcia|Múrcia]]) en reacció a l'agressió a un home de 68 per part de tres jóvens magrebins.<ref>[https://www.larazon.es/murcia/detenido-varios-heridos-otra-noche-disturbios-altercados-torrepacheco-b50m_20250713687345243c6d9a1f9476be05.html Un detenido y varios heridos en otra noche de disturbios y altercados en Torre-Pacheco]</ref>
* 27 d'agost: Cinc persones tracten de parar la carrera de La Vuelta a España en banderes de Palestina i una pancarta.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2025/08/27/el-director-de-la-vuelta-condena-la-protesta-de-un-grupo-de-activistas-contra-el-equipo-de-israel-ha-sido-un-acto-de-violencia-cadena-ser/ El director de La Vuelta condena la protesta de un grupo de activistas contra el equipo de Israel: "Ha sido un acto de violencia"]</ref>
* 3 de setembre: En Bilbao, decenes d'activistes tallen l'arribada a meta, lo que va obligar a La Vuelta a decretar que els temps de la classificació general es prendrien a 3 km de la llínea de meta. Sense guanyador oficial d'etapa per a alguns apartats.<ref name="publico">[https://www.publico.es/sociedad/siete-hitos-protestas-dieron-vuelta-movilizacion-genocidio-gaza.html Siete hitos en las protestas que dieron la Vuelta a la movilización contra el genocidio en Gaza]</ref>
* 6 de setembre: En Astúries (Monte Angliru), un grup va tallar la carretera i es va encadenar, provocant interrupcions i detencions per alteració de l'orde públic.<ref name="publico"/>
* 7 de setembre: En Lugo (pobles d'O Corgo i Monforte), protestes que varen incloure botar-se tanques de seguritat i inclús varen causar la caiguda de dos ciclistes. Detencions i identificacions.
* 15 de setembre: Culminació: l'última etapa en Madrit fon suspesa per manifestacions massives, invasió de la calçada, barricades, corts de carrers principals (Gran Via, Atocha, etc.), disturbis i fort dispositiu policial. Es varen produir detencions i ferits.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2025/09/15/la-vuelta-explica-la-cancelacion-de-su-ultima-etapa-por-las-protestas-propalestina-cadena-ser/ Javier Guillén, director de La Vuelta, responde tras las protestas: "Cuando llamas a boicotear la carrera y se boicotea, causa un daño"]</ref>

== Catàstrofes naturals ==
=== Graniçades ===
* 15 de juny de 2025: Una intensa tormenta de graniç va descarregar 70 litros per metro quadrat en a penes 20 minuts, en La Roda (Albacete) en #graniç de fins a 4 cm.<ref>[https://cadenaser.com/castillalamancha/2025/06/15/mas-de-30-incidencias-en-la-roda-por-el-granizo-viviendas-y-garajes-inundados-y-arboles-arrasados-radio-albacete/ Más de 30 incidencias en La Roda por el granizo: viviendas y garajes inundados, árboles arrasados y calles convertidas en ríos]</ref>
* 47.000 hectàrees afectades en cultius com la vinya, l'armeler, l'oliva i el pistacho en la província d'Albacete per graniçades en l'estiu.<ref>[https://cadenaser.com/castillalamancha/2025/08/08/el-clima-adverso-deja-importantes-danos-en-los-cultivos-de-albacete-hasta-47000-hectareas-afectadas-en-verano-radio-albacete/ El clima adverso deja importantes daños en los cultivos de Albacete: hasta 47.000 hectáreas afectadas en verano]</ref>

=== Incendis ===
* 19 de febrer: Incendi en Selaya (Cantàbria) afecta aproximadament 1.400 hectàrees, sent un dels més significatius de la regió en este periodo.
* 21 de febrer: Cantàbria registra 33 incendis forestals en una sola nit, en 12 d'ells actius en trenc d'alba del 21 de febrer.<ref>[https://www.ifomo.es/articulo/cantabria/cantabria-cantabria-tiene-12-incendios-forestales-activos-33-provocados-pasada-noche/20250221094255316319.html Cantabria tiene 12 incendios forestales activos de los 33 provocados la pasada noche]</ref>
* 4 de maig: Incendi en Benahadux (Almeria) crema 1.333 hectàrees, movilisant a equips d'emergència de la Junta d'Andalusia.
* 8 de juliol:
** S'activa l'alerta per risc extrem d'incendis forestals en tota Espanya per una ona de calor provinent del nort d'Àfrica.
** Un incendi en una tenda de Valéncia deixa dèsset veïns atesos per inhalació de fum.<ref>[https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/pavoroso-incendio-obliga-cerrar-trafico-avenida-puerto-20250708153727-nt.html Un pavoroso incendio en una tienda de Valencia deja diecisiete vecinos atendidos por inhalación de humo]</ref>
** Un gran incendi es va propagar al Parc Natural de Els Ports, en el Baix Ebre, [[Tarragona]] ([[Catalunya]]) i va cremar mils d'hectàrees. Més de 18.000 persones varen quedar en confinament preventiu, 4 bombers varen resultar ferits.<ref>[https://www.reuters.com/sustainability/climate-energy/more-than-18000-people-lockdown-wildfire-rages-catalonia-2025-07-08/ More than 18,000 people in lockdown as wildfire rages in Catalonia]</ref>
* 10 de juliol: Incendi en Lucillo (Lleó) afecta a 2 hectàrees de xara i arborat; un home de 58 anys és investigat per presuntament provocar-ho en llançar una vengala durant una verbena.
* 12 de juliol: En Lleida, un incendi en la comarca de la Segarra arrasa més de 5.500 hectàrees, resultant en la mort de dos persones.
* 1 d'agost: Es registren incendis significatius en les províncies de Lleó, Zamora i Orense, cremant més de 18.000 hectàrees en total.
* 8 d'agost: En Orense, s'activa la Situació 2 per la gravetat de l'incendi que afecta a més de 3.500 hectàrees; s'interromp la llínea d'alta velocitat entre Madrit i Galícia i es tallen vàries carreteres.
* 11 d'agost: Incendi en l'urbanisació Soto de Viñuelas (Tres Cantos, Comunitat de Madrit), controlat el 13 d'agost de 2025.<ref>[https://www.elconfidencial.com/espana/2025-08-02/incendios-espana-ultima-hora-directo-hoy_4184998/ Incendios forestales hoy en España: focos activos y última hora de los fuegos que afectan a la península, hoy en directo]</ref>
* 13 d'agost: Cinc incendis forestals permaneixen descontrolats en distintes regions d'Espanya, afectant greument a Castella i Lleó, Galícia, Extremadura, Madrit i Andalusia; les flames han causat la mort de dos persones en Madrit i Zamora, i han deixat a dos ferits greus en contes intensius.

=== Terremots ===
* 15 d'abril de 2025 — Seisme en Torrevella (Alacant / Múrcia)<ref>[https://www.infobae.com/espana/2025/04/15/ampliamente-percibido-un-terremoto-de-magnitud-28-al-sur-de-la-comunidad-valenciana-y-en-murcia/ Ampliamente percibido un terremoto de magnitud 2,8 al sur de la Comunidad Valenciana y en Murcia]</ref>.
* 28 de maig de 2025: Dos seismes de poca intensitat en L'Alqueria i La Font<ref>[https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/05/28/la-safor-registra-dos-terremotos-en-lalqueria-y-la-font-radio-gandia/ La Safor registra dos terremotos en l'Alqueria y La Font]</ref>.
* 14 de juliol: Terremot de Veta de Gata (Almeria)<ref>[https://es.euronews.com/2025/07/14/un-terremoto-de-55-grados-frente-a-cabo-de-gata-sacude-almeria Un terremoto de 5.5 grados frente a Cabo de Gata sacude Almería]</ref>.
* 7 d'agost: Eixam sísmic (més de 700 menuts terremots) en Las Cañadas del Teide (Tenerife)<ref>[https://www.huffingtonpost.es/sociedad/registran-nuevo-enjambresmico-canadas-teide-tenerife-700-pequenos-terremotos.html Registran un nuevo enjambre sísmico en las Cañadas del Teide (Tenerife) con 700 pequeños terremotos]</ref>

== Crims ==
=== Abusos i maltracte infantil ===
* 15 de juliol: Detingut un iman okupa en [[Catalunya]] per abusos i maltracte infantil.<ref>[https://gaceta.es/espana/detenido-un-iman-okupa-en-cataluna-por-abusos-y-maltrato-infantil-obligaba-a-las-ninas-a-realizar-discursos-radicales-y-ponerse-el-velo-20250715-1204/ Detenido un imán okupa en Cataluña por abusos y maltrato infantil: obligaba a las niñas a realizar discursos radicales y ponerse el velo]</ref>

=== Amenaces ===
* 18 de juny: Magrebí de 55 anys amenaça de mort en un gavinet a una dòna de 27 anys i el seu fill menor en ple carrer en [[Sa Pobla]] ([[Mallorca]]).<ref>[https://okdiario.com/baleares/detenido-magrebi-sa-pobla-amenazar-muerte-cuchillo-mujer-hijo-calle-14979124 Detenido un magrebí en Sa Pobla por amenazar de muerte con un cuchillo a una mujer y su hijo en la calle]</ref>
* 15 de juliol: Magrebí amenaça de mort en un gavinet en [[Benamargosa]] ([[Màlaga]]) a un propietari d'un quiosc, a qui hi havia clavillat prèviament les rodes del seu coche.<ref>[https://gaceta.es/espana/denuncian-a-un-magrebi-por-amenazar-de-muerte-al-dueno-de-un-quiosco-en-benamargosa-malaga-20250715-1253/ Denuncian a un magrebí por amenazar de muerte al dueño de un quiosco en Benamargosa (Málaga)]</ref>

=== Corrupció ===
{{AP|Corrupció en Espanya}}{{AP|Concessions del Govern de Pedro Sánchez al nacionalisme català}}
* Febrer: Operació Quíone, desarticulació d'una organisació criminal que va defraudar 184 millons d'euros en matèria d'IVA en el [[Corrupció_en_Espanya#Trama_dels_hidrocarburs|sector dels hidrocarburs]].
* Cas Koldo i Santos Cerdán: Investigació oberta sobre presuntes irregularitats en la gestió de proyectes municipals.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2025/07/07/el-supremo-continua-este-lunes-las-declaraciones-de-empresarios-del-caso-koldo-con-el-foco-en-servinabar-y-acciona-cadena-ser/ Declaran en el Supremo los empresarios clave en la trama de Koldo, Ábalos y Cerdán]</ref>
* Cas David Sánchez: Denúncies per possibles conflictes d'interés en adjudicacions públiques.
* Cas Begoña Gómez: Acusacions relacionades en contractació i us indegut de recursos públics.<ref>[https://www.marca.com/tiramillas/2024/04/24/6628bd75268e3e8e138b45cd.html Begoña Gómez, esposa de Pedro Sánchez, investigada por presunto tráfico de influencias y corrupción]</ref>
* Cas Leire Díez: Investigació per supostes anomalies en l'assignació de subvencions.<ref>[https://elpais.com/espana/2025-06-08/el-caso-leire-aprieta-al-psoe-quien-es-quien.html El ‘caso Leire’ aprieta al PSOE: ¿quién es quién?]</ref>
* Cas Delorme: Revisió judicial de contractes adjudicats en circumstàncies qüestionades.
* Cas Mediador ("Tito Berni"): Anàlisis de la figura del mediador en negociacions públiques en possibles irregularitats.<ref>[https://www.ondacero.es/noticias/espana/quien-quien-caso-tito-berni-rostros-conocidos-trama-mediador_2023030163fedd1bbbe58a000157b876.html ¿Quién es quién en el caso 'Tito Berni'? Los rostros conocidos de la 'caso Mediador']</ref>
* Cas de la contractació de Cristina Álvarez: Controvèrsia entorn a la contractació directa i falta de transparència administrativa.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2025/07/04/el-juez-peinado-pide-un-informe-a-la-uco-con-las-llamadas-de-la-asesora-de-begona-gomez-cadena-ser/ El juez Peinado pide un informe a la UCO con las llamadas de la asesora de Begoña Gómez]</ref>

=== Furts ===
* [[3 de febrer]]: Sis varons d'orige marroquí i un d'orige algerí d'entre 18 i 28 anys detinguts despuix d'una onada de robos violents en [[Granada]].<ref>[https://www.libertaddigital.com/andalucia/2025-02-03/oleada-de-robos-violentos-en-granada-todos-los-detenidos-son-magrebies-7215171/ Oleada de robos violentos en Granada: todos los detenidos son magrebíes]</ref>
* [[2 de març]]: Dos detinguts per 18 robos en l'interior de vivendes entre el 24 i el 27 de decembre en Rivas Vaciamadrid.<ref>[https://www.informacion.es/sucesos/2025/03/03/detenidos-asaltar-18-viviendas-madrid-114877318.html Dos detenidos por asaltar 18 viviendas de Madrid en un mes]</ref>
* [[24 de maig]]: Huit magrebís en situació illegal detinguts despuix d'una onada de robos exprés en el barri de Salamanca.<ref>[https://www.abc.es/espana/madrid/madrugada-robos-expres-barrio-salamanca-cinco-asaltos-20250612115323-nt.html Madrugada de robos exprés en el barrio de Salamanca: cinco asaltos y ocho detenidos]</ref>
* 15 de juliol: Detenen en [[Callosa del Segura]] ([[Alacant]]) a un marroquí illegal de 22 anys autor de sis delictes de robo en violència i intimidació comesos entre març i maig d'enguany.<ref>[https://gaceta.es/uncategorized/detenido-en-callosa-de-segura-alicante-un-inmigrante-ilegal-marroqui-que-llego-a-espana-en-patera-como-autor-de-una-oleada-de-robos-con-violencia-a-senoras-mayores-20250715-1333/ Detenido en Callosa del Segura (Alicante) un inmigrante ilegal marroquí que llegó a España en patera como autor de una oleada de robos con violencia a señoras mayores]</ref>
* Agost:
** 16 d'agost: Un lladre, d'orige africà que du ya 43 detencions per robos, baralles i furts i, en totes elles, ha quedat en llibertat en Sant Feliu de Guíxols (Catalunya) ha segut atrapat despuix de furtar en una tenda del municipi.<ref>[https://elcaso.elnacional.cat/es/noticias/detenido-43-veces-vuelve-calle-alcalde-sant-feliu-guixols-estalla-por-multireincidencia_1471337102.html Detenido 43 veces y vuelve a la calle: el alcalde de Sant Feliu de Guíxols estalla por la multirreincidencia]</ref>
** 24 d'agost: Robo a l'equip Visma-Lease a Bike, de Jonas Vingegaard, durant la Vuelta a España, el qual, durant la segona etapa del Regrés a Espanya, va sofrir el robo de 18 bicicletes professionals, valorades en aproximadament 250.000 euros. El robo va ocórrer en un hotel en la localitat de Sant Antoni, en Eivissa, i va deixar a l'equip sense bicicletes per a la tercera etapa de la competició.<ref>[https://www.eurosport.es/ciclismo/vuelta-a-espana/2025/robo-masivo-bicicletas-visma-jonas-vingegaard-peligro-salida-tercera-etapa_sto23214475/story.shtml Robo masivo al Visma de Vingegaard tras la 2ª etapa de la Vuelta: Unos ladrones dejan casi sin bicicletas al equipo y provocan un caos logístico]</ref>

=== Immigració illegal ===
* [[3 de juliol]]: Localisades dos pateres en la costa de [[Formentera]] en més d'una vintena de persones a bordo.<ref>[https://cadenaser.com/baleares/2025/07/03/llega-otra-patera-a-formentera-con-11-personas-a-bordo-radio-ibiza/ Localizadas dos pateras en la costa de Formentera con más de una veintena de personas a bordo]</ref>

=== Narcotràfic ===
{{AP|Narcotràfic en Espanya}}
* [[19 de febrer]]: Descobert en [[Ceuta]] el primer narcotúnel oficial, de 12 metros de profunditat i conexió en Castillejos (Marroc), en sistema de drenage i 17 detinguts, inclós un gestor pròfuc.<ref>[https://elpais.com/espana/2025-06-01/un-narcotunel-clausurado-en-ceuta-con-un-gerente-a-la-fuga.html Un narcotúnel clausurado en Ceuta con un “gerente” a la fuga]</ref>
* [[5 d'abril]]: Les forces de l'orde de Valéncia varen interceptar un important carregament de cocaïna, en un total aproximat de 1.000 quilograms.<ref>[https://movetospain.es/news/major-drug-busts-in-spain-cocaine-and-hashish-seized-in-valencia-and-motril/ Major Drug Busts in Spain: Cocaine and Hashish Seized in Valencia and Motril]</ref>
* Juliol: les autoritats espanyoles varen descobrir un túnel subterràneu de 50 metros de llarc i 12 metros de profunditat que conectava Marroc en la ciutat autònoma de Ceuta, utilisat per rets de narcotràfic per al contrabando de cànnabis, marcant un alvanç inèdit en l'infraestructura delictiva en la zona.<ref>[https://apnews.com/article/spain-morocco-drugs-tunnel-discovery-6f010205fc0251ecd588dcd03cfce1e7 Police discover drug-smuggling tunnel linking Morocco and Spanish enclave of Ceuta]</ref>
* 10 de setembre: Operació Silbo (Tenerife): La Guàrdia Civil i l'Agència Tributària varen desmantellar una ret de narcotràfic i blanqueig de capitals en Tenerife. Es va detindre a 26 persones, incloent advocats i assessors fiscals, per delictes com a tràfic de drogues i blanqueig de capitals.<ref>[https://cadenaser.com/canarias/2025/09/13/operacion-silbo-contra-el-narcotrafico-trece-personas-a-prision-provisional-sin-fianza-radio-club-tenerife/ 'Operación Silbo' contra el narcotráfico: Trece personas a prisión provisional sin fianza]</ref>

=== Seqüestres ===
* 8 de juliol – Els Mossos d'Esquadra maten a tirs a un home que s'havia atrincherat en la seua casa en tres rehens en Calldetenes, [[Catalunya]].<ref>[https://www.ara.cat/societat/successos/dues-persones-mortes-cinc-mossos-ferits-tiroteig-calldetenes_1_5436487.html Els Mossos abaten un home després que matés el germà i ferís cinc agents a Calldetenes]</ref>

=== Terrorisme ===
* [[1 de juliol]]: Detingut en [[Badalona]] un presunt yihadiste que consumia propaganda de l'[[Estat Islàmic]].<ref>[https://elpais.com/espana/2025-07-03/detenido-en-badalona-un-presunto-yihadista-que-consumia-compulsivamente-propaganda-violenta-del-estado-islamico.html Detenido en Badalona un presunto yihadista que consumía compulsivamente propaganda violenta del Estado Islámico]</ref>

=== Violència ===
* 2 de giner: Varó marroquí de 30 anys va agredir a l'encarregat d'un bar i a un guàrdia civil anara de servici en un bar donen Montuïri (Mallorca).<ref>[https://gaceta.es/espana/detenido-un-magrebi-por-agredir-y-amenazar-de-muerte-al-encargado-de-un-bar-y-a-un-policia-en-mallorca-20250103-0848/ Detenido un magrebí por agredir y amenazar de muerte al encargado de un bar y a un policía en Mallorca]</ref>
* 31 de març: Agressió de dotze MENAs a sis educadores socials i un vigilant en el centre de menors de La Cantueña, Fuenlabrada. L'intervenció de la Policia Nacional va ser necessària per la gravetat dels fets.<ref>[https://gaceta.es/espana/detenidos-doce-menas-por-agredir-y-herir-a-seis-educadoras-sociales-en-el-centro-de-menores-de-fuenlabrada-20250401-1542/ Detenidos doce menas por agredir y herir a seis educadoras sociales en el centro de menores de Fuenlabrada]</ref>
* 29 de juny: Agressió en una navaixa a un cambrer de 50 anys en la Barceloneta, que acaba mort.<ref>[https://elcaso.elnacional.cat/ca/noticies/mor-hospital-cambrer-agredit-barceloneta-tornava-casa-matinada_1456920102.html Mor a l’hospital un cambrer agredit a la Barceloneta quan tornava cap a casa de matinada]</ref>
* 9 de juliol: Agressió a un home de 68 anys en Torre Pacheco (Múrcia), per part de tres jóvens magrebins.<ref>[https://www.antena3.com/noticias/sociedad/ultima-hora-disturbios-torre-pacheco-directo-enfrentamientos-guardia-civil-grupo-encapuchados_202507156875fb18525aa26f9a4d074d.html Última hora de los disturbios en Torre Pacheco en directo: Ingreso en prisión provisional y sin fianza para el joven detenido en Rentería, Guipúzcoa]</ref>
* 16 d'agost: Baralla en machets entre una trentena de jóvens en la zona de les barraques, instalades en el parc d'Etxebarria de Bilbao.<ref>[https://www.elcorreo.com/aste-nagusia-bilbao/alarma-pelea-machetes-barracas-20250816235709-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.elcorreo.com%2Faste-nagusia-bilbao%2Falarma-pelea-machetes-barracas-20250816235709-nt.html Alarma por una pelea con machetes en las barracas de Bilbao]</ref>

=== Violència sexual ===
* [[23 de febrer]]: Un maurità intenta violar a una menor èbria en un descampat en Magaluf ([[Illes Balears]]).<ref>[https://www.ultimahora.es/sucesos/ultimas/2025/03/02/2336507/sucesos-mallorca-detenido-hombre-por-intentar-violar-menor-ebria-descampado-magaluf.html Detenido un hombre por intentar violar a una menor ebria en un descampado de Magaluf]</ref>
* [[28 de febrer]]: Un algerí viola a una menor en [[Pamplona]].<ref>[https://navarra.okdiario.com/articulo/sucesos/argelino-32-anos-viola-menor-pamplona-emiten-orden-busqueda-captura/20250304142653583632.amp.html Un argelino de 32 años viola a una menor en Pamplona: emiten una orden de búsqueda y captura]</ref>
* 3 de juliol: Un immigrant illegal magrebí agredix sexualment a una menor en [[Alhama de Múrcia]].<ref>[https://www.laopiniondemurcia.es/sucesos/2025/07/03/investigado-tocar-nalgas-nina-piscina-119331563.html Investigado por tocar las nalgas a una niña en la piscina de Alhama de Murcia]</ref><ref>[https://gaceta.es/espana/un-inmigrante-ilegal-magrebi-detenido-por-presunta-agresion-sexual-a-una-menor-en-la-piscina-municipal-de-alhama-murcia-20250702-1838/ Un inmigrante ilegal magrebí detenido por una agresión sexual a una menor en la piscina municipal de Alhama (Murcia)]</ref>
* 15 de juliol: Colombià de 17 anys arrestat per agredir sexualment a dos chiquetes menors d'edat en el barri madrileny de Montecarmelo.<ref>[https://gaceta.es/espana/detenido-un-inmigrante-acusado-de-agredir-sexualmente-a-dos-ninas-de-8-y-4-anos-en-un-ascensor-de-montecarmelo-20250715-1140/ Detenido un inmigrante acusado de agredir sexualmente a dos niñas de cuatro y ocho años en un ascensor de Montecarmelo]</ref>

== Epidèmies ==
* 26 de novembre de 2025 — Dos javalins selvats apareixen morts per pesta porcina africana en Bellaterra (prop de Barcelona), en l'àrea del campus de l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).<ref>[https://www.larazon.es/sociedad/peste-porcina-africana-regresa-espana-detectan-dos-casos-mas-30-anos_20251128692985669261f37ec7340581.html La peste porcina africana vuelve a España 31 años después]</ref>

== Cultura ==
* [[1 de febrer]]: El [[Benidorm Fest]] 2025 decidix a “Esa diva” de Melody com a representant per a [[Eurovisió]].<ref>[https://www.rtve.es/television/20250201/benidorm-fest-2025-directo-final/16422591.shtml Melody, ganadora del Benidorm Fest 2025: Vuelve a ver la final completa]</ref>
* [[27 de febrer]]: Commemoració del 150 aniversari del naiximent de [[Joaquín Sorolla]], en exposicions en el [[Museu Sorolla]] de [[Madrit]] i events especials en [[Valéncia]], la seua ciutat natal.<ref>[https://valenciaplaza.com/cultura-y-sociedad/la-generalitat-conmemora-el-150-aniversario-de-joaquin-sorolla-con-exposiciones-conciertos-y-talleres La Generalitat conmemora el 150 Aniversario de Joaquín Sorolla con exposiciones, conciertos y talleres]</ref>

== Política ==
* [[Giner]] 2025: Tensions territorials - Inici de negociacions sobre el traspàs de competències a [[Catalunya]]. El govern central i la Generalitat reprenen les conversacions sobre infraestructures i seguritat, generant crítiques d'atres comunitats com Valéncia i Madrit per sentir-se marginades.
* [[25 de febrer]] – [[Compromís]] demana al Govern que reconega l'infrafinanciació històrica valenciana, senyalant que el 78,6 % del seu deute (47 000 M€) es deriva de décades de dèficit en recursos procedents de l'Estat.<ref>[https://www.lavanguardia.com/economia/20250225/10420404/compromis-pide-tenga-cuenta-quita-deuda-situacion-infrafinanciacion-historica-comunidad-valenciana-agenciaslv20250225.html Compromís pide que se tenga en cuenta en la quita de deuda “la situación de infrafinanciación histórica” de la Comunidad Valenciana]</ref>
* [[26 de març]]: Ruth Merino (Facenda autonòmica) advertix que la Generalitat deixa d'ingressar uns 200 M€/més per no actualisar les entregues a conte pendents del 2025, i critica que “Sánchez nos du a l'asfíxia financera”.<ref>[https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20250326/generalitat-valenciana-urge-cambiar-modelo-financiacion-sanchez-lleva-asfixia_282636.html La Generalitat Valenciana urge a cambiar el modelo de financiación: «Sánchez nos lleva a la asfixia»]</ref>
* [[27 de març]]: La [[Infrafinançació autonòmica valenciana|infrafinançació]] torna a situar a la [[Comunitat Valenciana]] al cap del dèficit en [[Espanya]] en un 1,68% del PIB.<ref>[https://www.larazon.es/comunidad-valenciana/infrafinanciacion-vuelve-situar-comunitat-valenciana-cabeza-deficit-espana-168-pib_2025032767e5624b6990370001f2bc6a.html La infrafinanciación vuelve a situar a la Comunitat Valenciana a la cabeza del déficit en España con un 1,68% del PIB]</ref>
* 20 de maig: Entrada en vigor del Reglament d'Estrangeria, que permetrà regularisar a unes 900.000 persones en els pròxims tres anys.<ref>[https://www.europapress.es/epsocial/migracion/noticia-reglamento-extranjeria-regularizara-900000-migrantes-tres-anos-entrara-vigor-20-mayo-2025-20241120095341.html El Reglamento de Extranjería que regularizará a 900.000 migrantes en tres años entrará en vigor el 20 de mayo de 2025]</ref>
* 17 de setembre: PSOE i Compromís voten en el Senat en contra d'accelerar les obres antirriada.<ref>[https://www.lasprovincias.es/politica/psoe-compromis-votan-senado-acelerar-obras-antirriada-20250917165121-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.lasprovincias.es%2Fpolitica%2Fpsoe-compromis-votan-senado-acelerar-obras-antirriada-20250917165121-nt.html PSOE y Compromís votan en el Senado en contra de acelerar las obras antirriada]</ref><ref>[https://gaceta.es/espana/el-psoe-y-compromis-abandonan-a-las-victimas-de-la-dana-votan-en-el-senado-en-contra-de-acelerar-las-obras-antirriada-20250924-1626/ El PSOE y Compromís abandonan a las víctimas de la DANA: votan en el Senado en contra de acelerar las obras antirriada]</ref>
* 14 d'octubre: El Govern aprova en el Consell de Ministres una finançació de 6.890 millons per a finançar a l'indústria de defensa espanyola. La principal beneficiària és Indra, en 6.500 millons, junt en General Dynamics (GDELS/Santa Bàrbara), Telefónica o Epicom.<ref>[https://www.lavanguardia.com/economia/20251014/11158993/gobierno-concede-industria-defensa-6-900-millones-creditos-indra-escribano-grandes-beneficiarios.html El Gobierno concede a la industria de defensa 6.900 millones en créditos con Indra como gran beneficiaria]</ref>

== Economia ==
=== Agricultura i ganaderia ===
* [[25 de març]]: El sector ganader va aportar va aportar un 41 % a la producció final agrària en Espanya en un valor històric de més de 28.000 millons d'euros.<ref>[https://www.mapa.gob.es/es/prensa/ultimas-noticias/detalle_noticias/luis-planas-pone-en-valor-la-fortaleza-y-competitividad-del-sector-ganadero-espa-ol/9c21cbb9-1c4c-4bd1-bf50-839ea1fa757d Luis Planas pone en valor la fortaleza y competitividad del sector ganadero español]</ref>
* [[20 de maig]]: La Junta d'Andalusia va destinar 55 millons d'euros en ajudes a més de 12.000 empreses agrícoles i ganaderes afectades per temporals i brots de malalties com la llengua blava.<ref>[https://www.elcorreoweb.es/andalucia/2025/05/20/dana-lengua-azul-temporal-sequia-agricola-ganaderia-ayudas-55-millones-117570951.html La Junta de Andalucía repartirá 55 millones a empresas agrícolas y ganaderas afectadas por el temporal y la lengua azul]</ref>
* [[4 de juliol]]: La collita de [[cereal]] d'[[hivern]] en [[Castella i Lleó]] alcançarà 8,12 millons de tonellades en 2025, la segona major en 15 anys, en un valor estimat d'1.535 millons d'euros, pese als baixos preus i alts costs de insums.<ref>[https://cadenaser.com/castillayleon/2025/07/04/una-cosecha-excelente-con-812-millones-de-toneladas-la-segunda-en-quince-anos-y-rendimientos-historicos-radio-valladolid/ Una cosecha "excelente" con 8,12 millones de toneladas, la segunda en quince años, y rendimientos históricos]</ref>

=== Indústria ===
* [[8 de maig]]: La producció industrial es dispara un 8,5% en [[març]] despuix de dos mesos en negatiu.<ref>[https://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-produccion-industrial-dispara-85-marzo-dos-meses-negativo-20250508091207.html La producción industrial se dispara un 8,5% en marzo tras dos meses en negativo]</ref>
* 26 d'agost: Eiffage, a través de la seua filial Eiffage Energía Sistemas, ha adquirit tres empreses espanyoles rellevants: CVS, M3i Controls i Inmotechnia.<ref>[https://cincodias.elpais.com/companias/2025-08-26/eiffage-refuerza-su-presencia-en-espana-con-la-compra-de-tres-empresas-del-sector-energetico.html Eiffage refuerza su presencia en España con la compra de tres empresas del sector energético]</ref>
* 27 d'agost: L'empresa valenciana Recypur impulsa en Valéncia un reciclage pioner que convertix matalafs en noves matèries primeres i proyecta ampliar la seua inversió fins a 13 millons d'euros.<ref>[https://cincodias.elpais.com/extras/pequenos-gigantes/2025-08-27/recypur-un-reciclaje-pionero-que-evita-que-los-colchones-acaben-en-el-vertedero.html Recypur: un reciclaje pionero que evita que los colchones acaben en el vertedero]</ref>
* 10 de setembre: El colapse de la ret elèctrica frena noves inversions industrials en 36 províncies espanyoles.<ref>[https://www.elmundo.es/economia/empresas/2025/09/09/68c01902e9cf4a7d138b457c.html La industria española, bloqueada: el colapso de la red eléctrica ya impide conectar nuevas inversiones en 36 provincias]</ref>
* 11 de setembre: Llançament de la fragata F111 'Bonifaz', fabricada per [[Navantia]].<ref>[https://elpais.com/economia/2025-09-11/espana-lanza-a-la-mar-una-de-las-fragatas-de-combate-mas-avanzadas-del-mundo-la-f111-bonifaz-de-navantia.html España lanza a la mar una de las fragatas de combate más avanzadas del mundo, la F111 ‘Bonifaz’ de Navantia]</ref>

=== Transport ===
* [[1 de giner]]: fallo informàtic va paralisar els trens Talgo Avril, afectant a més de 14 000 viagers en rutes AVE i Avlo que conecten Madrit en vàries regions.<ref>[https://www.elcorreogallego.es/economia/2025/01/02/caos-ferroviario-espana-renfe-adif-113070973.html Caos ferroviario en España: Renfe y Adif inician 2025 con averías en una crisis sin precedentes]</ref>
* [[28 d'abril]]: Apagó generalisat del suministre elèctric en [[Espanya]], excepte les [[Illes Canàries]], les [[Illes Balears]], [[Ceuta]] i [[Melilla]], que també afectà a [[Portugal]] i una part del territori [[França|francés]]. L'apagó tingué una duració aproximada d'unes 5 hores a 10 hores, segons els territoris.
* [[27 de juny]]: fallo en la catenària de Rodalies Cantàbria va deixar suspés el servici durant aproximadament 1 hora en llínees Santander‑Cabezón de la Sal i Santander‑Liérganes.<ref>[https://cadenaser.com/cantabria/2025/06/27/un-fallo-en-la-catenaria-paraliza-los-trenes-de-cercanias-en-toda-cantabria-radio-santander/ Restablecida la circulación en los trenes de Cercanías de Cantabria tras una avería en la catenaria]</ref>
* [[30 de juny]]: averia en la catenària entre [[Yeles]] ([[Toledo]]) i [[La Sagra]] (Madrit) va provocar la detenció de 23 trens d'alta velocitat i atres tant de Mija Distància, generant important caos.<ref>[https://www.antena3.com/noticias/economia/averia-mantiene-parados-todos-trenes-alta-velocidad-que-conectan-madrid-andalucia-pasajeros-aire-acondicionado-plena-ola-calor_202506306862e9b03be60c2da8580f9a.html Una avería paraliza todos los trenes de alta velocidad que conectan Madrid con Andalucía: pasajeros sin aire acondicionado en plena ola de calor]</ref>
* 1–2 de [[juliol]]: trens AVE Madrit–Màlaga varen estar atrapats per més de 12 hores, sense llum ni climatisació, i centenars de passagers en zones aïllades varen ser assistits per Protecció Civil i Guàrdia Civil.<ref>[https://cadenaser.com/andalucia/2025/07/01/mas-de-doce-horas-atrapados-en-el-ave-madrid-malaga-por-una-averia-en-la-catenaria-ser-malaga/ Más de doce horas atrapados en el AVE Madrid-Málaga por una avería en la catenaria]</ref>
* [[2 de juliol]]: incendi pròxim a les vies en Higueruela va obligar a suspendre la circulació entre [[Albacete]], Alacant i Múrcia per vàries hores.<ref>[https://cadenaser.com/castillalamancha/2025/07/02/un-incendio-obliga-a-suspender-el-trafico-ferroviario-entre-albacete-alicante-y-murcia-radio-albacete/ Restablecido el tráfico ferroviario entre Albacete, Alicante y Murcia tras estar suspendido por un incendio]</ref>

=== Turisme ===
* 1 de setembre: La despesa dels turistes internacionals en Espanya supera els 76.000 millons fins a juliol, un 7,2% més.<ref>[https://www.europapress.es/economia/noticia-gasto-turistas-internacionales-espana-supera-76000-millones-julio-72-mas-20250901093248.html El gasto de los turistas internacionales en España supera los 76.000 millones hasta julio, un 7,2% más]</ref>

=== Vivenda ===
* [[5 de juliol]]: El preu de la vivenda en Espanya va aumentar un 12,3 % en el primer trimestre de 2025, més del doble que la mija de l'eurozona (5,4 %).<ref>[https://elpais.com/economia/2025-07-05/el-precio-de-la-vivienda-sube-en-espana-mas-del-doble-que-en-la-zona-euro.html El precio de la vivienda sube en España más del doble que en la zona euro]</ref>
* [[17 de juliol]]: Valéncia lidera la pujada del lloguer en 107 interessats per cada pis que ix al mercat.<ref>[https://www.levante-emv.com/economia/2025/07/17/valencia-lidera-subida-alquiler-107-alquiler-valencia-119761206.html Valencia lidera la subida del alquiler con 107 interesados por cada piso que sale al mercado]</ref>

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Espanya en el 2025]]

2025

2025-12-02T09:32:30Z

Caro de Segeda: /* Tirotejos massius */

{{any}}
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />

== Acontenyiments ==

* [[7 de setembre]]: És canonisat [[Carlo Acutis]], un jove italià i influencer católic, que ya havia segut beatificat en l'any [[2020]].
* [[12 de setembre]]: Escomencen els eixercicis d'estratègia militar Zapad 2025 de Rússia i Bielorússia.
* [[15 de setembre]]:
** Accions de Nvidia (NVDA) cauen despuix d'investigació en China i alerta de bombeta
** Trump amenaça en declarar l'estat d'emergència en la capital d'EEUU
** L'expresident rus Dimitri Medvedev advertix que el derribe de drons russos per part de països de l'OTAN implicaria l'esclat d'una guerra<ref>[https://www.eltiempo.com/mundo/europa/el-expresidente-ruso-dimitri-medvedev-advierte-que-el-derribo-de-drones-rusos-por-parte-de-paises-de-la-otan-implicaria-el-estallido-de-una-guerra-3490683 El expresidente ruso Dimitri Medvedev advierte que el derribo de drones rusos por parte de países de la Otán implicaría el estallido de una guerra]</ref>
** Medvédev advertix que impondre una zona d'exclusió aérea sobre Ucrània podria desencadenar un conflicte directe entre Rússia i l'OTAN <ref>[https://www.negocios.com/articulo/ultima-hora/medvedev-advierte-imponer-zona-exclusion-aerea-ucrania-podria-desencadenar-conflicto-directo-rusia-otan/20250915112250466934.html Medvédev advierte: imponer una zona de exclusión aérea sobre Ucrania podría desencadenar un conflicto directo entre Rusia y la OTAN]</ref>
** Rússia reviu l'us de la barata en el seu comerç exterior<ref>[https://www.eleconomista.com.mx/internacionales/trigo-cambio-autos-chinos-rusia-recurre-trueque-eludir-sanciones-20250915-777250.html ¿Trigo a cambio de autos chinos?: Rusia recurre al trueque para eludir las sanciones]</ref>
** El ministre italià de Defensa, Guido Crosetto, diu que Itàlia "no està preparada ni per a un atac rus ni d'un atre país"<ref>[https://www.quotidiano.net/cronaca/crosetto-attacco-russo-myefxerr Crosetto: “Non siamo preparati a un attacco russo”. Giallo sull’adesione dell’Italia a 'Sentinella Est’]</ref>
* [[8 d'octubre]]: El [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] ratifica la [[llei d'amnistia en Espanya 2024|llei d'amnistia]] d'[[Espanya]] que fon aprovada el [[30 de maig]] de [[2024]].
* Es firma l'acort de pau i final de la guerra d'[[Israel]] contra la [[Franja de Gaza]], provocat per l'atac de la banda terrorista [[Hamàs]] a Israel en octubre de l'any 2023, provocant més de 1.200 morts i més de 200 rehens.
* [[20 de novembre]]: El [[Tribunal Suprem]] declarar culpable al Fiscal General de l'Estat, [[Álvaro García Ortiz]] per un delicte de revelació de secrets. L'Alt Tribunal li va impondre una inhabilitació de dos anys per a eixercir càrrec públic, 7.200 euros de multa i atres 10.000 euros en concepte d'indemnisació a favor de González Amador. La sentència es va adoptar per majoria de cinc dels sèt magistrats que varen formar el tribunal.

=== Premis Nobel ===
* Física: John Clarke, Michel H. Devoret i John M. Martinis pel descobriment de l'efecte túnel mecànic quàntic macroscòpic i la quantificació d'energia en un circuit elèctric.
* Química: Susumu Kitagawa, Richard Robson i Omar M. Yaghi per al desenroll d'estructures metal-orgàniques.
* Pau: [[María Corina Machado]], ingeniera i política veneçolana.

=== Assessinats ===
* El [[10 de setembre]]: És assessinat en una universitat dels [[Estats Units]], [[Charlie Kirk]], un jove estatunidenc, influencer, comentariste conservador, a favor del president dels Estats Units, [[Donald Trump]].

=== Conflictes laborals i movilisacions sindicals ===
* 28 d'abril: La taxa de desocupació en Espanya puja a l'11,4% en el primer trimestre, el major increment des de 2013.<ref>[https://www.ine.es/dyngs/Prensa/EPA1T25.htm Encuesta de Población Activa (EPA): Primer trimestre 2025</ref><ref>[https://es.euronews.com/business/2025/04/28/la-tasa-de-paro-en-espana-sube-al-114-en-el-primer-trimestre-el-mayor-incremento-desde-201 La tasa de paro en España sube al 11,4% en el primer trimestre, el mayor incremento desde 2013]</ref>
* 11 de juny: Manifestació de treballadors públics temporals front al Congrés dels Diputats en Madrit per a exigir una solució definitiva a l'abús de la temporalitat en les administracions públiques.<ref>[https://facuso.es/noticias/sindicato/noticias/exito-masivo-en-la-concentracion-frente-al-congreso-contra-el-abuso-de-temporalidad-en-el-empleo-publico/ Éxito masivo en la concentración frente al Congreso contra el abuso de temporalidad en el empleo público]</ref>
* 2 de juliol: Microsoft anuncia una important reestructuració, que resulta en l'acomiadament d'aproximadament 9.000 empleats, inclosos retallades significatives dins de la seua divisió Xbox.<ref>[https://www.theverge.com/news/693535/microsoft-layoffs-july-2025-xbox Microsoft is laying off as many as 9,000 employees]</ref>
* 4 de juliol: Movilisacions en Alacant contra retallades en Formació Professional: Docents i sindicats de la Formació Professional es varen manifestar en les capitals provincials de la Comunitat Valenciana contra les retallades impulsades per la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.<ref>[https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/07/04/docentes-y-sindicatos-se-movilizan-en-alicante-contra-los-recortes-en-la-formacion-profesional-radio-alicante/ Docentes y sindicatos se movilizan en Alicante contra los recortes en la Formación Profesional]</ref>

=== Manifestacions ===
* 13 de juliol de 2025 – present: Protestes contra l'immigració en el Regne Unit.<ref>[https://web.archive.org/web/20250820162446/https://www.nytimes.com/2025/08/19/world/europe/uk-asylum-seeker-hotels-protests.html What to Know About the Protests Outside U.K. Hotels Housing Asylum Seekers]</ref>
* 27 d'agost: Cinc persones tracten de parar la carrera de La Vuelta a España en banderes de Palestina i una pancarta.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2025/08/27/el-director-de-la-vuelta-condena-la-protesta-de-un-grupo-de-activistas-contra-el-equipo-de-israel-ha-sido-un-acto-de-violencia-cadena-ser/ El director de La Vuelta condena la protesta de un grupo de activistas contra el equipo de Israel: "Ha sido un acto de violencia"]</ref>
* 3 de setembre: En Bilbao, decenes d'activistes tallen l'arribada a meta, lo que va obligar a La Vuelta a decretar que els temps de la classificació general es prendrien a 3 km de la llínea de meta. Sense guanyador oficial d'etapa per a alguns apartats.<ref name="publico">[https://www.publico.es/sociedad/siete-hitos-protestas-dieron-vuelta-movilizacion-genocidio-gaza.html Siete hitos en las protestas que dieron la Vuelta a la movilización contra el genocidio en Gaza]</ref>
* 6 de setembre: En Astúries (Monte Angliru), un grup va tallar la carretera i es va encadenar, provocant interrupcions i detencions per alteració de l'orde públic.<ref name="publico"/>
* 7 de setembre: En Lugo (pobles d'O Corgo i Monforte), protestes que varen incloure botar-se tanques de seguritat i inclús varen causar la caiguda de dos ciclistes. Detencions i identificacions.
* 8-13 de setembre: Protestes de la generació Z en Nepal.<ref>[https://www.bbc.com/mundo/articles/cqxz8q48ej3o Nepal: violentas protestas hacen caer al primer ministro, mientras los manifestantes incendian el Parlamento y otros edificios públicos]</ref>
* 10 de setembre: Manifestació en París de ''Bloquons tout''.
* 13 de setembre: 110.000 persones protesten en el Regne Unit contra l'immigració.<ref>[https://www.dw.com/es/m%C3%A1s-de-100000-personas-protestan-en-londres-contra-la-inmigraci%C3%B3n/a-73985735 110.000 personas protestan en Londres contra la inmigración]</ref>
* 15 de setembre: Culminació: l'última etapa en Madrit fon suspesa per manifestacions massives, invasió de la calçada, barricades, corts de carrers principals (Gran Via, Atocha, etc.), disturbis i fort dispositiu policial. Es varen produir detencions i ferits.<ref>[https://cadenaser.com/nacional/2025/09/15/la-vuelta-explica-la-cancelacion-de-su-ultima-etapa-por-las-protestas-propalestina-cadena-ser/ Javier Guillén, director de La Vuelta, responde tras las protestas: "Cuando llamas a boicotear la carrera y se boicotea, causa un daño"]</ref>
* 30 de setembre: Manifestacions i protestes en Marroc per part de la joventut, jòvens de la generació Z demanen millores en els servicis públics, més ocupació, millor sanitat i millor educació.

=== Disturbis ===
* 31 de maig: Disturbis despuix de la victòria del PSG en la final de l'UEFA Champions League. A lo manco dos persones fallides, més de 190 ferits i més de 500 arrests. Es varen incendiar 264 vehículs i va haver actes de vandalisme en tota França.<ref>[https://www.wsj.com/world/europe/paris-france-riots-psg-champions-league-1dc5709d Paris Erupts in Celebrations, Riots After PSG Wins Champions League]</ref>
* 14 de juliol-22 de juliol: Disturbis en tota França, en el foc més greu en Llemoges. Es varen produir 176 arrests en tot el país. 10 agents ferits en Llemoges, en vehículs cremats, i un ambient descrit com "guerra de guerrilles urbana".
** A partir del 18 de juliol, més de 100 jóvens encapuchats varen alçar barricades en Llemoges i es varen enfrontar a la policia en molotovs, morters, fòcs artificials i armes improvisades.
* 14 de setembre: És suspesa l'última etapa de ''[[La Vuelta]]'' (Volta Ciclista a Espanya 2025) en la ciutat de [[Madrit]] per protestes i disturbis que impediren la seua correcta celebració. Les protestes i disturbis foren contra [[Israel]] per la [[Guerra de Gaza]] i a favor de [[Palestina]]. Resultant 2 persones detingudes i 22 policies ferits.

=== Atentats terroristes ===
* 1 de giner – New Orleans (Estats Units): Vehícul en bandera de l'Estat Islàmic va envestir en el French Quarter, matant a 14 persones i ferint a 57, abans d'un tiroteig en la policia.
* 1 de giner – Las Vegas (Estats Units):Un home va detonar artefactes explosius fora del Trump International Hotel, suïcidant-se. Va haver 7 ferits.
* 6 giner – Al-Funduq, Cisjordània: Tiroteig en carretera per militants de Hamas, deixant 3 morts i 8 ferit.
* 6 giner – Bijapur, Índia: Artefacte explosiu va matar a 9 guàrdies en Chhattisgarh, atribuït a maoístes.
* 8 giner – N’Djamena, Chad: Atac armat al Palau presidencial, 2 guàrdies morts, 5 ferits i 18 atacants abatuts.
* 8 giner – Frontera Benín–Níger–Burkina Faso: Assalt en IEDs per JNIM, 28–30 soldats morts.
* 18 giner – Teheran, Iran: Tiroteig en Tribunal Suprem va matar a dos juges i va ferir a uns atres .
* 11 febrer – Kunduz, Afganistan: Suïcida va detonar bomba front a banc, matant a 25 persones (incloent membres talibá).
* 15 febrer – Villach, Àustria: Atac en arma blanca: 1 mort i 5 ferits; autor islamiste.
* 22 febrer – Mulhouse, França: Atac en gavinet i desenroscador en mercat: 1 mort (un ciutadà portugués) i 7 ferits; motivació islamista.
* 8 març – Munich, Alemània: Vehícul va envestir manifestants sindicals, provocant 2 morts i 37 ferits; presunta motivació islamista.
* 22 abril – Pahalgam, Cachemira (Índia): Militants de LeT varen disparar contra turistes, matant a 26 (principalment hindús) i deixant 20 ferits.
* 21 maig – Khuzdar, Pakistan: Bomba en autobús escolar va matar a 11 —huit chiquets— i va ferir a 53.
* 22 juny – Damasc, Síria: Suïcida va atacar una iglésia grega #ortodox durant la llitúrgia, matant a 25 i ferint a 63; atribuït al ISIS i respalat per Saraya Ansar a el‑Sunna.
* 1 juliol – Mastung, Pakistan: Militants varen atacar una comissaria i bancs, varen matar a un chiquet i varen lesionar a varis civils; presuntament Baloch Liberation Army.
* 2 octubre - Atentat en una sinagoga de Manchester (Regne Unit), per un britànic d'orige siri, assessinant a dos judeus.<ref>[https://www.elmundo.es/internacional/2025/10/02/68de4d43fc6c83925e8b4582.html Un británico de origen sirio ataca una sinagoga y asesina a dos judíos en Manchester - ''El Mundo'']</ref>

=== Guerres ===
* 21 de giner-present: Incursió israelita en Yenín.
* 15 de març–6 de maig: Atacs d'Estats Units en Yemen.
* 13 de juliol: Enfrontaments entre milícies drusses i tribus beduines en el sur de Síria. L'eixèrcit siri va intervindre contra els drussos i Israel va llançar atacs aéreus per a protegir-los.
* 9 de setembre:
** Atac israelita contra Catar.
** Incursió de drons, aparentment russos, en Polònia.
* 15 de setembre: Israel destruïx la Torre Ghafri, l'edifici més alt de Gaza<ref>[https://www.abc.es/internacional/israel-destruye-edificio-alto-gaza-torre-ghafri-20250915171219-vi_amp.html Israel destruye el edificio más alto de Gaza, la Torre Ghafri]</ref>
* 12 de setembre: Operació Sentinela de l'Est.<ref>[https://www.nato.int/cps/en/natohq/news_237601.htm NATO launches “Eastern Sentry” to bolster posture along eastern flank]</ref>
* 18 de setembre: Estats Units confirma desplegament de caces F-35B en Puerto Rico.<ref>[https://www.dw.com/es/eeuu-confirma-despliegue-de-cazas-f-35b-en-puerto-rico/a-74053294 EE.UU. confirma despliegue de cazas F-35B en Puerto Rico]</ref>

=== Protestes ===
* 6 de juny –15 de juliol: Protestes en Los Ángeles contra la deportació massiva.

=== Seqüestres ===
* 8 de juliol – Els Mossos d'Esquadra maten a tirs a un home que s'havia atrincherat en la seua casa en tres rehens en Calldetenes, [[Catalunya]].<ref>[https://www.ara.cat/societat/successos/dues-persones-mortes-cinc-mossos-ferits-tiroteig-calldetenes_1_5436487.html Els Mossos abaten un home després que matés el germà i ferís cinc agents a Calldetenes]</ref>

=== Tirotejos massius ===
* 1 de giner: Tirotejos de Cetinya (Montenegro)

=== Epidèmies ===
* 26 de novembre de 2025 — Dos javalins selvats apareixen morts per pesta porcina africana en Bellaterra (prop de Barcelona), en l'àrea del campus de l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).<ref>[https://www.larazon.es/sociedad/peste-porcina-africana-regresa-espana-detectan-dos-casos-mas-30-anos_20251128692985669261f37ec7340581.html La peste porcina africana vuelve a España 31 años después]</ref>

=== Política ===
* [[1 de giner]]: Polònia assumix la presidència del Consell de l'Unió Europea, despuix de la presidència hongaresa.<ref>[https://www.gov.pl/web/argentina/nuevamente-polonia-preside-el-consejo-de-la-ue#:~:text=Polonia%20ejercer%C3%A1%20la%20Presidencia%20del,per%C3%ADodo%20de%20incertidumbre%20y%20agitaci%C3%B3n. Nuevamente Polonia preside el Consejo de la UE]</ref>
* [[6 de giner]]: Indonèsia es convertix en el dècim membre en unir-se al BRICS.<ref>[https://www.aseanbriefing.com/news/indonesia-se-une-a-los-brics-abriendo-nuevas-oportunidades-economicas/ Indonesia Se Une a los BRICS: Abriendo Nuevas Oportunidades Económicas]</ref>
* [[14 de setembre]]:
** AfD triplica els seus resultats en les eleccions municipals de Renania del Nort-Westfalia (Alemània). <ref>[https://www.elmundo.es/internacional/2025/09/14/68c6f6f7fdddffc7268b4581.html La AfD triplica sus resultados en los comicios municipales del Estado mas poblado de Alemania]</ref>
** Iran demana una OTAN islàmica <ref>[https://www.youtube.com/watch?v=Jde-6GX2az4&ab_channel=NegociosTV ÚLTIMA HORA: Irán pide una OTAN islámica tras el ataque de Israel en Qatar]</ref>
* [[15 de setembre]]: Cim extraordinari àrap-islàmica de 2025.<ref>[https://english.alarabiya.net/News/saudi-arabia/2024/11/12/arab-muslim-leaders-at-riyadh-summit-demand-end-to-israeli-occupation-for-mideast-peace Arab, Muslim leaders at Riyadh summit demand end to Israeli occupation for Mideast peace]</ref>
* 17 de setembre: Firma de l'[[Acort Estratègic de Defensa Mútua]] entre [[Aràbia Saudita]] i [[Pakistan]].<ref>[https://www.aljazeera.com/news/2025/9/18/watershed-how-saudi-pakistan-defence-pact-reshapes-regions-geopolitics ‘Watershed’: How Saudi-Pakistan defence pact reshapes region’s geopolitics]</ref>
* 18 de setembre:
** Estats Units veta un proyecte de resolució del Consell de Seguritat de l'ONU per a un alto el fuego immediat en Gaza.<ref>[https://www.democracynow.org/es/2025/9/19/titulares/us_vetoes_un_security_council_draft_resolution_calling_for_immediate_ceasefire_in_gaza#:~:text=Estados%20Unidos%20vet%C3%B3%20el%20jueves,miembros%20del%20Consejo%20de%20Seguridad. EE.UU. veta un proyecto de resolución del Consejo de Seguridad de la ONU para un alto el fuego inmediato en Gaza]</ref>
** Donald Trump informa que vol recuperar la base aérea de Bagram, en Afganistan.<ref>[https://www.dw.com/es/trump-insiste-en-recuperar-base-de-bagram-en-afganist%C3%A1n/a-74071428 Trump insiste en recuperar base de Bagram en Afganistán]</ref>
** El Parlament veneçolà aprova el Proyecte de Llei Aprovatoria del Tractat d'Associació Estratègica i Cooperació entre la República Bolivariana de Veneçola i la Federació de Rússia.<ref>[https://www.pagina12.com.ar/859035-venezuela-el-parlamento-aprobo-un-tratado-de-asociacion-estr Venezuela: el Parlamento aprobó un "tratado de asociación estratégica" con Rusia]</ref>
* 9 d'octubre: Firma del tractat de pau de Gaza propost per Donald Trump entre Israel i Hamás.
* 9-10 d'octubre: Procés d'impeachment contra Dina Boluarte en Perú.

=== Tecnologia ===
* 18 de setembre: Microsoft presenta Fairwater, el seu Centre de Senyes d'IA més gran i sofisticat en una superfície de 127 hectàrees.
* 19 de setembre: OpenAI proyecta gastar 100 mil millons de dólars en servidors de respal.

=== Transport ===
* 1 de giner: fallo informàtic va paralisar els trens Talgo Avril, afectant a més de 14 000 viagers en rutes AVE i Avlo que conecten Madrit en vàries regions.<ref>[https://www.elcorreogallego.es/economia/2025/01/02/caos-ferroviario-espana-renfe-adif-113070973.html Caos ferroviario en España: Renfe y Adif inician 2025 con averías en una crisis sin precedentes]</ref>
* [[28 d'abril]]: Apagó generalisat del suministre elèctric en [[Espanya]], excepte les [[Illes Canàries]], les [[Illes Balears]], [[Ceuta]] i [[Melilla]], que també afectà a [[Portugal]] i una part del territori [[França|francés]]. L'apagó tingué una duració aproximada d'unes 5 hores a 10 hores, segons els territoris.
* 27 de juny: fallo en la catenària de Rodalies Cantàbria va deixar suspés el servici durant aproximadament 1 hora en llínees Santander‑Cabezón de la Sal i Santander‑Liérganes.<ref>[https://cadenaser.com/cantabria/2025/06/27/un-fallo-en-la-catenaria-paraliza-los-trenes-de-cercanias-en-toda-cantabria-radio-santander/ Restablecida la circulación en los trenes de Cercanías de Cantabria tras una avería en la catenaria]</ref>
* 30 de juny: averia en la catenària entre Yeles (Toledo) i La Sagra (Madrit) va provocar la detenció de 23 trens d'alta velocitat i atres tant de Mija Distància, generant important caos.<ref>[https://www.antena3.com/noticias/economia/averia-mantiene-parados-todos-trenes-alta-velocidad-que-conectan-madrid-andalucia-pasajeros-aire-acondicionado-plena-ola-calor_202506306862e9b03be60c2da8580f9a.html Una avería paraliza todos los trenes de alta velocidad que conectan Madrid con Andalucía: pasajeros sin aire acondicionado en plena ola de calor]</ref>
* 1–2 de juliol: trens AVE Madrit–Màlaga varen estar atrapats per més de 12 hores, sense llum ni climatisació, i centenars de passagers en zones aïllades varen ser assistits per Protecció Civil i Guàrdia Civil.<ref>[https://cadenaser.com/andalucia/2025/07/01/mas-de-doce-horas-atrapados-en-el-ave-madrid-malaga-por-una-averia-en-la-catenaria-ser-malaga/ Más de doce horas atrapados en el AVE Madrid-Málaga por una avería en la catenaria]</ref>
* 2 de juliol: incendi pròxim a les vies en Higueruela va obligar a suspendre la circulació entre Albacete, Alacant i Múrcia per vàries hores.<ref>[https://cadenaser.com/castillalamancha/2025/07/02/un-incendio-obliga-a-suspender-el-trafico-ferroviario-entre-albacete-alicante-y-murcia-radio-albacete/ Restablecido el tráfico ferroviario entre Albacete, Alicante y Murcia tras estar suspendido por un incendio]</ref>

=== Catàstrofes naturals ===
==== Terremots ====
* 7 de giner: Magnitut ≈ 7,1 en el Comtat Tebet, Tibet, China.
* 13 de giner: Magnitut 6,8 – 6,9 – Miyazaki (Kyushu), Japó.
* 20–21 de giner: Magnitut 6,4 – Tainan–Chiayi, Taiwan.
* 8–9 febrer – Magnitut 7,6 – Illes Caiman (Illes Caimà), sense víctimes
* 28 de març: Magnitut 7,7 en la regió de Sagaing, Myanmar.
* 23 d'abril: Magnitut 6,2 – Mar de Mármara, prop d'Estambul, Turquia
* 2 de maig: Magnitut 7,4 – Passage de Drake (sur d'Ushuaia, Argentina)
* 29 de juliol: Magnitut 8,8 - Costa de la península de Kamchatka, Rússia, provocant alertes de tsunami en tot l'Oceà Pacífic.
* 19 de setembre: Magnitut 7,8 - Costa oriental de la península de Kamchatka, Rússia.<ref>[https://www.eltiempo.com/mundo/europa/nuevo-terremoto-de-magnitud-7-8-sacudio-a-rusia-provocando-una-alerta-de-tsunami-en-kamchatka-3492135 Nuevo terremoto de magnitud 7.8 sacudió a Rusia provocando una alerta de tsunami en Kamchatka]</ref>
* 10 d'octubre: Magnitut 7,4 en Davao, Mindanao est, [[Filipines]].

==== Incendis ====
* Giner: Incendis en Palisades i Eaton, Califòrnia (Estats Units).<ref>[https://www.theguardian.com/world/2025/jan/09/los-angeles-wildfires-climate-disasters The Los Angeles wildfires are climate disasters compounded]</ref>
* 19 de febrer: Incendi en Selaya (Cantàbria) afecta aproximadament 1.400 hectàrees, sent un dels més significatius de la regió en este periodo.
* 21 de febrer: Cantàbria registra 33 incendis forestals en una sola nit, en 12 d'ells actius en el trenc d'alba del 21 de febrer.<ref>[https://www.ifomo.es/articulo/cantabria/cantabria-cantabria-tiene-12-incendios-forestales-activos-33-provocados-pasada-noche/20250221094255316319.html Cantabria tiene 12 incendios forestales activos de los 33 provocados la pasada noche]</ref>
* 21 de març - 15 de maig de 2025: Incendis forestals de Corea del Sur.<ref>[https://www.swissinfo.ch/spa/los-incendios-forestales-de-corea-del-sur-se-reavivan-tras-darse-por-controlados/89083125 Los incendios forestales de Corea del Sur se reavivan tras darse por controlados]</ref>
* 1 de juliol: Comença un incendi en Torrefeta i Florejacs, Lleida. Va arrasar aproximadament 6.500 ha de camps de cultiu i bosc, en vents de fins a 28 km/h. Va haver 2 morts (en Oliola) i movilisació d'uns 20.000 residents en quarantena ans que fora estabilisat de nit del dia 2.<ref>[https://www.pbs.org/newshour/world/european-heat-wave-fuels-deadly-spanish-wildfire-as-european-union-presents-plans-to-reduce-greenhouse-gas-emissions European heat wave fuels deadly Spanish wildfire as European Union presents plans to reduce greenhouse gas emissions]</ref>
* 4 de maig: Incendi en Benahadux (Almeria) crema 1.333 hectàrees, movilisant a equips d'emergència de la Junta d'Andalusia.
* 8 de juliol:
** Un incendi en una tenda de Valéncia deixa dèsset veïns atesos per inhalació de fum.<ref>[https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/pavoroso-incendio-obliga-cerrar-trafico-avenida-puerto-20250708153727-nt.html Un pavoroso incendio en una tienda de Valencia deja diecisiete vecinos atendidos por inhalación de humo]</ref>
** Un gran incendi es va propagar al Parc Natural de Els Ports, en el Baix Ebre, [[Tarragona]] ([[Catalunya]]) i va cremar mils d'hectàrees. Més de 18.000 persones varen quedar en confinament preventiu, 4 bombers varen resultar ferits.<ref>[https://www.reuters.com/sustainability/climate-energy/more-than-18000-people-lockdown-wildfire-rages-catalonia-2025-07-08/ More than 18,000 people in lockdown as wildfire rages in Catalonia]</ref>
* 12 de juliol: En Lleida, un incendi en la comarca de la Segarra arrasa més de 5.500 hectàrees, resultant en la mort de dos persones.
* 17 de juliol: Un gran incendi iniciat prop de Méntrida (Castella‑La Mancha, a uns 50 km al suroest de Madrit) va cremar al voltant de 3.000 ha, proyectant una espessa fumaguera sobre Madrit que va tornar el cel taronja i va requerir que la població permaneixquera en casa i tancara finestres.<ref>[https://apnews.com/article/spain-wildfire-europe-06ba76f82b0c67d1f7eb35de4b09d6de An uncontrolled wildfire sends a cloud of smoke over Spain’s capital]</ref>
* 29 de juliol: Incendi en el municipi de Caminomorisco, en Las Hurdes (Càceres).<ref>[https://www.lasexta.com/noticias/sociedad/incendio-hurdes-estabilizado-vecinos-desalojados-vuelven-sus-casas_20250802688e2a199db33905c4e11e81.html El incendio de Las Hurdes se da por estabilizado y los vecinos desalojados vuelven a sus casas]</ref>
* 1 d'agost: Es registren incendis significatius en les províncies de Lleó, Zamora i Orense, cremant més de 18.000 hectàrees en total.
* 8 d'agost: En Orense, s'activa la Situació 2 per la gravetat de l'incendi que afecta a més de 3.500 hectàrees; s'interromp la llínea d'alta velocitat entre Madrit i Galícia i es tallen vàries carreteres.
* 13 d'agost: Cinc incendis forestals permaneixen descontrolats en distintes regions d'Espanya, afectant greument a Castella i Lleó, Galícia, Extremadura, Madrit i Andalusia; les flames han causat la mort de dos persones en Madrit i Zamora, i han deixat a dos ferits greus en contes intensius.
* 28 d'agost: Els incendis que començaren l'1 i 8 d'agost es donen per extinguits, foren més de 20 dies en incendis forestals. Més de 350.000 hectàrees cremades en Espanya durant l'agost i algunes fonts sifren el total de l'any 2025 en 403.171 hectàrees.

==== Inundacions ====
* 20 giner – Pekalongan (Java, Indonèsia): pluja intensa va provocar inundacions, en 25 morts i 13 ferits.
* 28 giner–20 abril – Inundacions en Queensland (Austràlia): 33 fallits.<ref>[https://www.abc.net.au/news/2025-02-04/north-queensland-flooding-townsville-rainfall-flood-peak/104893294 North Queensland flood disaster claims second life after body of 82-year-old woman found in cane paddock]</ref>
* Març–abril – Més de 50 morts per inundacions en Bolívia.<ref>[https://www.reuters.com/world/americas/bolivia-declares-emergency-after-floods-kill-over-50-2025-03-26/ Bolivia declares emergency after floods kill over 50]</ref>
* 28‑29 maig – Inundacions en Mokwa (Nigèria): varen causar a lo manco 206 morts.<ref>[https://english.mathrubhumi.com/news/world/nigeria-flood-disaster-111-confirmed-dead-in-mokwa-death-toll-may-rise-ui6xnbch Nigeria flood disaster: 111 confirmed dead in Mokwa, death toll may rise]</ref>
* 4-5 de juliol: Inundacions en Texas (Estats Units).<ref>[https://edition.cnn.com/weather/live-news/texas-flooding-camp-mystic-07-06-25-hnk At least 82 dead in catastrophic Texas floods as governor warns of more rain to come]</ref>
* 29 de setembre: Fortes pluges en les Illes Balears, en més intensitat en [[Eivissa]] i [[Formentera]], causant greus inundacions.<ref>[https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/09/30/2481347/impresionante-imagen-ciudad-ibiza-desde-aire-tras-diluvio.html La impresionante imagen de la ciudad de Ibiza desde el aire tras el diluvio - ''Periódico de Ibiza y Formentera'']</ref>

==== Tifons, tornados i huracans ====
* 13-16 de març: Tornado en Estats Units.
* 17-21 de juny: Huracà Erick.
* 1-7 d'octubre: Formació del tifó Matmo, que causa més de 38 víctimes mortals i afectar àrees en Filipines, Macau, Tailàndia, el sur de China i el nort de Vietnam.

==== Onades de calor ====
* 28 de maig fins setembre: Onada de calor en Europa.

==== Escassea alimentària / Carestia de productes agrícoles i ganaders ====
* Giner-març: Intensificació de l'escassea d'ous a escala global per brots de grip aviar, alts costs de producció i problemes llogístics, provocant aument de preus i llimitacions de suministrament.<ref>[https://www.cbsnews.com/news/eggs-prices-shortages-bird-flu-2025/ Egg prices are likely to shoot up even more in 2025. Here's what to know]</ref><ref>[https://www.lemonde.fr/en/economy/article/2025/03/31/egg-shortage-first-the-us-now-france_6739680_19.html Egg shortage: First the US, now France]</ref><ref>[https://www.rtve.es/noticias/20250320/menos-gallinas-mas-demanda-razones-detras-subida-del-25-huevos-espana-ultimo-mes/16499944.shtml Menos gallinas y más demanda: las razones detrás de la subida del 25% de los huevos en España en el último mes]</ref>
* Abril/maig: Caiguda del 4,4% en la collita de café de la temporada 2025/26 per factors climàtics adversos, com gelades en Brasil i sequies en Vietnam, els dos majors productors.<ref>[https://www.infobae.com/america/agencias/2025/01/28/la-cosecha-brasilena-de-cafe-bajara-un-44-este-ano-por-los-efectos-adversos-del-clima/ La cosecha brasileña de café bajará un 4,4 % este año por los efectos adversos del clima]</ref><ref>[https://apps.fas.usda.gov/newgainapi/api/Report/DownloadReportByFileName?fileName=Coffee+Annual_Hanoi_Vietnam_VM2025-0018.pdf Coffee Annual Report by the Foreign Agricultural Service]</ref>
* Giner-hui: Intensificació global de l'escassea de productes làcteus per fenomens climàtics extrems que han reduït la producció global de llet, afectant tant a l'oferta com als preus en els mercats internacionals.<ref>[https://www.theguardian.com/environment/2025/jul/03/heatwaves-global-dairy-decline-milk-production-farming-environment Extreme heatwaves may cause global decline in dairy production, scientists warn]</ref>

== Decesos ==

Per orde cronològic:

* [[3 de giner]].- [[Micaela Flores Amaya]], coneguda per ''La Chunga'', balladora i pintora (n. [[1938]])
* [[7 de giner]].- [[Jean-Marie Le Pen]], polític francés (n. [[1928]])
* [[15 de giner]].- [[David Lynch]], director de cine [[Estats Units|nortamericà]] (n. [[1946]])
* [[30 de giner]].- [[Joan Batiste Sancho]], ingenier i professor de [[llengua valenciana]] (n. [[1966]])
* [[2 de febrer]].- [[Enrique Valdivieso]], historiador de l'art (n. [[1943]])
* [[4 de febrer]].- Aga Khan IV, 49º iman dels musulmans chiís ismaelís nizarís (n. [[1936]])
* [[17 de febrer]].- [[Dolores Cortés Goterris]], empresària valenciana del sector textil (n. [[1926]])
* [[17 de febrer]].- Francisca Viveros Barradas, coneguda com ''[[Paquita la del Barrio]]'', cantant mexicana (n. [[1947]])
* [[24 de febrer]].- [[Roberta Flack]], cantant nortamericana (n. [[1937]])
* [[26 de febrer]].- [[Gene Hackman]], actor i escritor nortamericà (n. [[1930]])
* [[2 de març]].- [[Juan Margallo]], actor i director espanyol (n. [[1940]])
* [[7 de març]].- [[Fernando Romero]], músic i compositor valencià (n. [[1950]])
* [[21 de març]].- [[George Foreman]], famós boxejador nortamericà (n. [[1949]])
* [[23 de març]].- [[Pepe Alba]], històric valencianiste (n. [[1932]])
* [[29 de març]].- [[Richard Chamberlain]], actor nortamericà (n. [[1934]])
* [[2 d'abril]].- [[Val Kilmer]], actor nortamericà (n. [[1958]])
* [[10 d'abril]].- [[Leo Beenhakker]], futboliste, entrenador i directiu holandés (n. [[1942]])
* [[13 d'abril]].- [[Mario Vargas Llosa]], escritor peruà, nacionalisat espanyol (n. [[1936]])
* [[21 d'abril]].- [[Jorge Mario Bergoglio]], (Francesc I), 266º [[Papa]] de l'[[Iglésia Catòlica]] (n. [[1936]])
* [[30 d'abril]].- [[Juan Ramón González Sarriá]], cantant valencià (n. [[1960]])
* [[1 de maig]].- Manuel Cáceres Artesero, conegut per [[Manolo «el del Bombo»]], aficionat al fútbol (n. [[1949]])
* [[3 de maig]].- [[Eliseu Puig Arcos]], valencianiste cultural, president del Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (n. [[1936]])
* [[5 de maig]].- [[José Ángel de la Casa]], periodiste deportiu espanyol (n. [[1950]])
* [[10 de maig]].- [[Salvador Bellés Sabater]], periodiste, escritor i empresari valencià (n. [[1930]])
* [[13 de maig]].- [[José Mujica]], expresident d'[[Uruguay]] (n. [[1935]])
* [[19 de maig]].- [[Manuel Torreiglesias]], presentador de ràdio i televisió espanyol (n. [[1941]])
* [[21 de maig]].- [[Mariano Ozores]], director de cine i guioniste espanyol (n. [[1926]])
* [[9 de juny]].- [[Frederick Forsyth]], escritor britànic (n. [[1938]])
* [[14 de juny]].- [[Fernando Lázaro Fernández]], periodiste espanyol (n. [[1966]])
* [[17 de juny]].- [[Manolo Zarzo]], actor espanyol (n. [[1932]])
* [[2 de juliol]].- [[Julian McMahon]], actor [[Australia|australià]], famós per les seues interpretacions en "Embruixades", "Nip/Tuck" i "FBI: Most Wanted" (n. [[1968]])
* [[3 de juliol]].- [[Diogo Jota]], futboliste portugués (n. [[1996]])
* [[9 de juliol]].- [[David Lafoz Gimeno]], agricultor, activiste rural i voluntari espanyol (n. [[1998]])
* [[17 de juliol]].- [[Javier Moscoso]], juriste i polític espanyol (n. [[1934]])
* [[17 de juliol]].- [[Felix Baumgartner]], militar, paracaigudiste i un saltador BASE austríac (n. [[1969]])
* [[24 de juliol]].- [[Hulk Hogan]], lluitador de lluita llibre [[Estats Units|nortamericà]] (n. [[1953]])
* [[6 d'agost]].- [[Salvador Chuliá Hernández]], músic i compositor valencià (n. [[1944]])
* [[7 d'agost]].- [[Manuel Esteban Fernández]], conegut per "Manolete", periodiste deportiu espanyol (n. [[1957]])
* [[9 d'agost]].- [[Antonio Cañizares]], religiós [[Comunitat valenciana|valencià]], [[arquebisbe de Valéncia]] i cardenal d'[[Espanya]] (n. [[1945]])
* [[14 d'agost]].- [[Bernardo Ruiz Navarrete]], cicliste valencià (n. [[1925]])
* [[15 d'agost]].- [[Federico García Moliner]], científic valencià (n. [[1930]])
* [[15 d'agost]].- [[Javier Lambán]], polític espanyol, fon president del [[Govern d'Aragó]] (2015-2023) (n. [[1957]])
* [[24 d'agost]].- Verónica Echegui, actriu espanyola (n. [[1983]])
* [[26 d'agost]].- [[Manuel de la Calva]], cantant i compositor espanyol, integrant del ''Dúo Dinámico'' (n. [[1937]])
* [[27 d'agost]].- Eusebio Poncela, actor espanyol (n. [[1945]])
* [[4 de setembre]].- [[Giorgio Armani]], dissenyador de moda italià (n. [[1934]])
* [[10 de setembre]].- [[Charlie Kirk]], jove estatunidenc, influencer, comentariste conservador, assessinat en una universitat dels [[Estats Units]] (n. [[1993]])
* [[16 de setembre]].- [[Robert Redford]], actor [[nortamericà]] (n. [[1936]])
* [[23 de setembre]].- [[Claudia Cardinale]], actriu italiana (n. [[1938]])
* [[1 d'octubre]].- [[Jane Goodall]], antropòloga britànica (n. [[1934]])
* [[5 d'octubre]].- [[Guillermo Fernández Vara]], mege i polític espanyol (n. [[1958]])
* [[11 d'octubre]].- [[Diane Keaton]], actriu i directora de cine nortamericana (n. [[1946]])
* [[6 de novembre]].- [[James Watson]], científic estatunidenc (n. [[1928]])
* [[6 de novembre]].- [[Rafael Benavent Adrián]], empresari valencià (n. [[1933]])
* [[14 de novembre]].- [[Encarnita Polo]], actriu i cantant espanyola (n. [[1939]])
* [[18 de novembre]].- [[Álvaro Domecq Romero]], empresari i ganader espanyol (n. [[1940]])
* [[29 de novembre]].- [[José Luis Olivas]], tercer president de la [[Generalitat Valenciana]] en l'etapa autonòmica (n. [[1952]])

== Bibliografia ==
* [https://www.rtve.es/noticias/20250914/protestas-palestina-vuelta-espana-cronica/16727200.shtml Cancelada la última etapa de la Vuelta ciclista en Madrid por las manifestaciones propalestinas - ''RTVE'']
* [https://www.bbc.com/mundo/articles/cn5q946g7qxo "No queremos el Mundial, la salud es prioritaria": las protestas de los jóvenes en Marruecos que ya dejan 3 muertos y más de 350 heridos - ''BBC Mundo'']
* [https://www.rtve.es/noticias/20251008/constitucional-avala-ley-amnistia-permite-se-incluya-malversacion/16762001.shtml El Constitucional reitera su aval a la ley de amnistía y permite que se incluya la malversación - RTVE]
* [https://www.rtve.es/noticias/20251013/egipto-lideres-internacionales-cumbre-paz-gaza/16767681.shtml Trump y una veintena de líderes viajan a Egipto para asistir a la Cumbre de Paz sobre Gaza - RTVE]

[[Categoria:2025]]
[[Categoria:Sigle XXI]]

Usuari:Caro de Segeda

2025-11-24T12:15:15Z

Caro de Segeda:

{| style="float: right; background-color:#f9f9f9; border: #99B3FF solid 1px"
|-
| <center><big>'''Yo'''</big></center>
|-
|{{·Usuaris per idioma (es)}}
|-
|{{·Usuaris per idioma (en-3)}}
|-
|{{·Usuaris per idioma (fr-2)}}
|-
|{{·Usuaris per idioma (pt-2)}}
|-
|{{·Usuaris per idioma (de-2)}}
|-
|{{·Usuaris per idioma (igs-2)}}
|-
|{{·Usuaris per idioma (ia-2)}}
|-
|{{·Usuaris per idioma (va-1)}}
|-
|{{Usuari:Userbox/bibliotecari}}
|-
|{{Usuari:Userbox/corrector}}
|-
|{{Usuari:Userbox/No català}}
|-
|{{Usuari:Userbox/Baléà}}
|}
Hola, ya fa uns anys que estic en esta Uiquipèdia, ajudant a que la llengua valenciana tinga més presencia en internet.

== Investigació ==
* [[Usuari:Caro de Segeda/Investigació]]
* [[Usuari:Caro de Segeda/Idees i comentaris]]