L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Sueus

2017-09-23T17:23:40Z

Cento Corage: Correcció

Els '''sueus''' eren un antic poble germànic que en temps de l'[[Imperi romà]] estava assentat en la regió de [[Suàvia]], ocupant part de l'actual [[Alemanya]].

== Història ==

En l'any [[406]], junt als [[alans]] i als [[vàndals]], travessà el riu [[Rhin]], i penetrà dins del territori imperial d'Occident. Saquejaren la [[Gàlia]] i en el [[409]] alcançaren [[Hispània]]. Es varen assentar, junt als vàndals asdincs, en el noroest de la [[península Ibèrica]], en la rodalia de la ciutat de [[Braga]], capital de la província romana de [[Gallaecia]]. Fundaren una monarquia que sobrevixqué fins a la seua conquista pel rei dels [[gots]], [[Leovigilt]], en l'any [[585]].

== Bibliografia ==

* Diccionario Básico Espasa, 4ª edició, Madrit, 1983. ISBN 84-239-6930-4

Alans

2017-09-23T17:21:14Z

Cento Corage: Artícul nou

Els '''alans''' eren un antic poble irani procedent de la [[Ciscaucàsia]] que, per raons encara desconegudes, estava associat als [[sueus]] i als [[vàndals]] quant travessà la frontera de l'[[Imperi romà]] en el [[406]].

== Història ==

En l´any [[406]], bandes d´alans travessaren el riu [[Rhin]] en companyia de sueus i vàndals i recorregueren tota la [[Gàlia]], aplegant a [[Hispània]] tres anys mes tart. Feren alguns assentaments efímers per terres de la província [[Cartaginesa]] i de la [[Lusitània]], pero pronte serien vençuts militarment per Wàlia, rei dels [[gots]]. Els seus supervivents, associats de bell nou als vàndals, passaren al nort d'Àfrica en el [[429]].

== Bibliografia ==
* Diccionario Básico Espasa, 4ª edició, Madrit, 1983. ISBN 84-239-6930-4

Sueus

2017-09-23T17:10:08Z

Cento Corage: Artícul nou

Els '''sueus''' eren un antic poble germànic que en temps de l'[[Imperi romà]] estava assentat en la regió de [[Suàvia]], ocupant part de l'actual [[Alemanya]].

== Història ==

En l'any [[406]], junt als [[alans]] i als [[vàndals]], travessà el riu [[Rhin]], i penetrà dins del territori imperial d'Occident. Saquejaren la [[Gàlia]] i en el [[409]] alcançaren [[Hispània]]. Es varen assentar , junt als vàndals asdincs, en el noroest de la [[península Ibèrica]], en la rodalia de la ciutat de [[Braga]], capital de la província romana de [[Gallaecia]]. Fundaren una monarquia que sobrevixqué fins a la seua conquista pel rei [[got]] [[Leovigilt]] en l'any [[585]].

== Bibliografia ==

* Diccionario Básico Espasa, 4ª edició, Madrit, 1983. ISBN 84-239-6930-4

Gots

2017-09-22T14:31:56Z

Cento Corage: Millores

Els '''gots''' eren un antic poble d´orige bàltic, que vora el [[sigle III]] formà un estat entre els rius [[Don]] i [[Danubi]]. Els gots estaven composts per dos grans grups: els [[ostrogots]], situats aproximadament al nort del [[mar Negre]], i els [[visigots]] a ponent dels anteriors, per l'àrea del baix Danubi, en estret contacte en l'[[Imperi romà]].

== Història ==

Els gots varen aparéixer en terres bàltiques situades entre els rius [[Vístula]] i [[Nemunas]] o [[Niemen]], i a principis de la nostra era ya controlaven les rutes comercials que comunicaven el [[Mar Bàltic|Bàltic]] i el mar Negre. La seua expansió i importància numèrica són indiscutibles quant entren en contacte en els romans.

Quant arribaren els huns desde l´[[Àsia]], els ostrogots varen caure temporalment baix el domini dels invasors, mentres que els visigots travessaren el Danubi i penetraren dins de l'[[Antiga Roma|Imperi romà]]. Desde llavors, les seues trayectòries es bifurquen:

-Els [[ostrogots]] formaren un estat sobre [[Itàlia]] i [[Dalmàcia]] que desaparegué conquistat pels biçantins a mitan [[sigle VI]].

-En el [[sigle V]], els [[visigots]] formaren un regne en el sur de la [[Gàlia]], centrat en [[Tolosa]], i més tart en [[Hispània]], i situaren la seua capital en la ciutat de [[Toledo]], pero l´estat visigot d´Hispània desaparegué derrotat pels àraps en la [[batalla del Guadalete]] ([[711]]).

== Bibliografia ==

* Domínguez Hernández, F. ''Los godos. Desde sus orígenes bálticos hasta Alarico I''. Editat per A. de Lamo, 2010. ISBN 978-84-9923-545-5
* Miranda-García, F. ''Breve historia de los godos''. Madrit. Edit. Nowtilus, 2015. ISBN 978-84-9967-736-1
* Rosales, Jurate. ''Los godos''. Barcelona, editorial Ariel, 2004. ISBN 84-344-6717-8

[[Categoria:Història]]

Espanya

2017-09-21T14:01:05Z

Cento Corage: /* Edat Mija */ enllaç

{{atresusos|Espanyol (desambiguació)}}
{{Ficha país
| nom_oficial = Regne d'Espanya{{Infobox ref|1}}
| image_bandera = Flag of Spain.png
| image_escut = Escut_de_Espanya.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = Espanya.png
| lema_nacional = ''[[Plus Ultra (lema)|Plus Ultra]] '' ([[llatí]]: ‘Més allà')
| himne_nacional = ''[[Marcha Real|Marcha Real o Granadera]] ''
| capital = [[Madrit]]
| capital_població = 3.132.463<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0 Sifres de població referides a 01/01/2007], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref> ([[2007]])
| capital_coord = 40°25′N 3°45′O
| ciutat_principal = [[Madrit]]
| principals ciutats= Madrit i Barcelona
| festa_nacional= 12 d'octubre, descobriment d'Amèrica, dia de la Hispanitat.
| idioma_oficial = [[Idioma espanyol|Espanyol / Castellà]]{{Infobox ref|2}}
| govern = [[monarquia parlamentària]]
| dirigents_títuls = [[Rei d'Espanya|Rei]] [[president del Govern d'Espanya|President del Govern]]
| dirigents_noms = [[Joan Carles I]] [[Mariano Rajoy]]
| fundació = Formació
| fundació_hites =
| fundació_dates = Vore l'artícul [[Guerra de Succesió]]
| superfície = 504.645<ref>[http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario06/anu06_01entor.pdf Anuari estadístic d'Espanya 2006 1a part: entorn físic i mig ambient]</ref>
| superfície_lloc = 51
| superfície_aigua = 1,04%
| fronteres = 2.032 [[quilómetro|km]]
| costes = 7.921 km
| població = 46.524.943<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245%2Fp04%2Fprovi&file=pcaxis&L=0&divi=&his= Sifres de població referides a 01/01/2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref>
| població_any = 2016
| població_lloc = 27
| població_densitat = 92,19
| PIB_nominal= US$ 1.704.534 mill.
| PIB_nominal_any = 2007
| PIB_nominal_lloc = 10
| PIB_nominal_per_cápita = US$ 32.066
| PIB = US$ 1.351.608 mill.
| PIB_any = 2007
| PIB_lloc = 11
| PIB_per_cápita = US$ 30.120
| IDH = 0,949
| IDH_any = 2005
| IDH_lloc = 13
| IDH_categoria = Alt<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/hdr_20072008_sp_indictables.pdf informe sobre Desenrollament Humà 2007/2008. Indicadors de desenroll humà] (en anglés)</ref>
| moneda = [[Euro]]{{Infobox ref|3}} (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| gentilici = Espanyol, -a
| horari = [[Hora central europea|CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1){{Infobox ref|4}}
| horari_estiu = [[Horari d'estiu europeo|CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
| cctld = .es
| còdic_telefònic = 34
| prefix_radiofònic = AMA-AOZ, EAA-EHZ
| còdic_ISO = 724 / ESP / ES (Península) EA (Ceuta i Melilla){{Infobox ref|5}} IC (Illes Canàries){{Infobox ref|5}}
| membre_de = {{EU}}, [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Norte|OTAN]], [[Organisació de les nacions Unides|ONU]], [[Organisació per a la Cooperació i el Desenrollament Econòmic|OCDE]], [[Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa|OSCE]], [[Unió Llatina|UL]], [[Comunitat Iberoamericana de Nacions|CIN]], [[OEI]], [[ABINIA]], [[Unió Europea Occidental|UEO]], [[AED]], [[BERD]], [[Consell d'Europa|COE]]
|Ciutats importants:[[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Sevilla]], [[Saragossa]], [[Màlaga]], [[Bilbao]], [[Santiago de Compostela]], [[Les Palmes de Gran Canària]], [[Valladolit]], [[Múrcia]] i [[Palma de Mallorca]]
|División administrativa: 17 comunitats autònomes, 2 ciutats autònomes, 50 províncies.
| nota1 = En les atres llengües cooficials és: *[[idioma valencià|valencià]]: Regne d'Espanya *[[idioma català|català]]: Regne d'Espanya *[[idioma gallec|gallec]]: Reino de España *[[idioma vasc|vasc]]: Espainiako Erresuma *[[idioma aranés|aranés]] ([[idioma occità|occità]]): Regne d'Espanha
|nota2 = Són cooficials en les seues respectives comunitats autònomes el [[idioma català|català]] en [[Catalunya]]; el [[idioma valencià|valencià]] en la [[Comunitat Valenciana]]; el [[idioma gallec|gallec]] en [[Galícia]]; l'[[euskera]] en el [[País Vasc]] i part de [[Navarra]]; i l'[[idioma aranés|aranés]] ([[idioma occità|occità]]) parlat en la [[Vall d'Aran]] ([[província de Lleida|Lleida]]), pero cooficial en tota Catalunya.
| nota3 = Des de [[1868]] i fins a [[1999]], la [[pesseta]].
| nota4 = Excepte en [[Canàries]], on és una hora menys: [[Temps Coordinat Universal|UTC]] en hivern i UTC+1 en estiu.
| nota5 = No oficial pero reservat.<ref>[http://www.iso.org/iso/country_codes/iso_3166-faqs/iso_3166_faqs_specific.htm Answers to questions relating to codes and names of specific countries], secció '' What llaure the codes for Ceuta, Melilla and Canary Islands in ISO 3166-1?'' (en anglés).</ref>
| matrícula_coche= E
| matrícula_avió= EC
}}
'''Espanya''', (en [[castellà]], [[balear]], [[gallec]] i [[asturià]] ''España'', en [[català]] i [[aragonés]] ''Espanya'', en [[aranés]] ''Espanha'' i en [[euskera]] ''Espainia'') nomenat oficialment "Reino de España" (Regne d'Espanya), és un [[nació|país sobirà]] membre de l'[[Unió Europea]], constituït en [[Estat social]] i [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de Dret|Dret]], i la seua forma de govern és la [[monarquia parlamentària]]. El seu territori, en capital en [[Madrit]], ocupa la major part de la [[península Ibèrica]], al que s'afigen els [[archipèlec]]s de les [[Illes Balears]], en el [[mar Mediterràneu]] occidental, i el de les [[Illes Canàries]], en l'[[oceà Atlàntic]] nort-oriental, aixina com en el nort de l'[[Àfrica|continent africà]], les [[ciutat autònoma|ciutats autònomes]] de [[Ceuta]] i [[Melilla]], ademés dels distrits i possessions menors de les [[illes Chafarines]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Alhucemas]]. L'[[enclau]] de [[Llivia]], en els [[Pirineus]], completa el conjunt dels territoris junt en l'[[illa d'Alborán]], les [[illes Columbretes]] i una serie d'illes i illotes front a les seues pròpies costes.

Té una extensió de 504.645 km², sent el quart país més extens del continent, darrere [[Rússia]], [[Ucrània]] i [[França]]. En una altitut mija de 650 metros sobre el nivell del mar es el segon país més montanyós d'[[Europa]], sent [[Suïssa]] el primer. La seua població es de 45.116.894 habitants, segon dats del padró municipal de [[2007]].

D'acort en la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució Espanyola]], el [[Idioma espanyol|castellà]] o espanyol és la llengua oficial del país i és la llengua comú de tots els espanyols. Atres idiomes reconeguts com cooficials en les seues respectives comunitats autònomes conforme a sus [[Estatut d'autonomia|Estatuts d'autonomia]], són l'[[euskera]], el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]]. Les modalitats llingüístiques d'Espanya són u dels seus patrimonis culturals, objecte d'especial respecte i protecció.

El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>

== Etimologia ==
El nom d'Espanya deriva de '''Hispània''', nom en que els [[Antiga Roma|romans]] designaven geogràficament al conjunt de la [[Península Ibèrica]], terme este a la seua vegada, derivat del nom '''Ibèria''', preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant, el fet que el terme Hispània no és d'arrel [[llatí|llatina]] ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu orige, algunes d'elles controvertides.

«Hispània» prové del [[fenici]] ''i-spn-ya'', un terme l'us del qual està documentat des del segon milenari abans de Crist, en inscripcions [[Ugarític|ugarítiques]]. Els fenicis constituiren la primera civilisació no ibèrica que va arribar a la península per a expandir el seu comerç i que fundà, entre atres, [[Cadis]], la ciutat habitada més antiga d'Europa Occidental.<ref name = "edad1">{{cita web| cognom = Espinosa |nombre = P. |título = Hallado en Cádiz un muro de 3.000 años |año = 2006 |Edición =
|ubicación = Cadis |editorial = El País|url = http://www.elpais.Com/articule/cultura/Trobat/Cadis/mur/3000/anus/elpepucul/20070930elpepicul_7/Tes|fechaacceso = 30 de setembre 2007}}</ref><ref name = "edad0"> [http://www.spanisharts.com/arquitectura/protohistoria_fenicios.Html Segons el proyecte d'arquitectura protohistòrica ibèrica].</ref> Els romans van prendre la denominació dels vençuts cartaginesos, interpretant el prefix ''i'' com "costa", "illa" o "terra", en ''ya'' en el significat de "regió". El lexema ''spn'', que en [[idioma hebreu|hebreu]] es pot llegir com ''saphan'', es traduí com "conills" (en realitat [[damà|damans]], uns animals de la grandària del conill estesos per Àfrica i el Creixent Fèrtil). Els romans, per tant, li van donar a Hispània el significat de "terra abundant en conills", un us arreplegat per [[Marco Tuli Ciceró|Ciceró]], [[Juli César|César]], [[Plini el Vell]], [[Cató]], [[Tito Livi]] i, en particular, [[Càtul]], que es referix a Hispània com a península ''[[Oryctolagus cuniculus|cuniculosa]] '' (en algunes monedes acunyades en l'época de [[Adriano]] figuraven personificacions d'Hispània com una dama assentada i en un conill als seus peus). Abundant en l'orige fenici del terme, [[Isidoro de Sevilla]], en els seues ''[[Etimologies]] '', postula que té el seu orige en '''Ispani''', el topònim fenici-púnic de [[Sevilla]], ciutat a que els romans denominaren [[Híspalis]].

Sobre l'orige fenici del terme, l'historiador i hebraiste [[Cándido María Bladers]] propongué en la [[Real Academia de les Buenas Letras de Barcelona]] en 1767 una teoria diferent, basada en el fet que l'alfabet fenici (igual que l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denominació que haurien pres els fenicis a l'arribar a la península Ibèrica vorejant la costa africana, veent al nort de la seua ruta, per lo qual ''i-spn-ya'' seria la "terra del nort".

Per la seua banda, segons [[Jesús Luis Cunchillos]] en la seua ''Gramàtica fenícia elemental'' (2000), l'arrel del terme ''Span'' és ''spy'', que significa "forjar o batre metals". Aixina, ''i-spn-ya'' seria la «la terra en que es forgen metals».<ref>[[John Linch|Linch, John]] (director), [[María Cruz Fernández Castro|Fernández Castro, María Cruz]] (del segon tom), ''Història d'Espanya, El País'', volum II, ''La península Ibèrica en época preromana'', pg. 40. '''Dosier. L'etimologia d'Espanya; terra de conills?''', ISBN 978-84-9815-764-2</ref>

A banda de la teoria d'orige fenici, la més acceptada (si be el significat precís del terme continua sent objecte de discussions), a lo llarc de l'història es van propondre diverses hipòtesis, basades en similituts aparents i significats més o manco relacionats. A principis de l'[[Edat Moderna]], [[Antonio de Nebrija]], en la llínea d'Isidoro de Sevilla, propongué el seu orige autòcton com a deformació de la paraula ibèrica [[Híspalis]], que significaria ''la ciutat d'occident''.<ref>[http://www.legadosefardi.net/historia_juderia_sevilla.Pdf La verdadera etimologia d'Hispània, com ho establix el sabi Antonio de Nebrija, prové d'Híspalis: ili: ciutat, en l'idioma ibèric, i Spa, Occident.Híspalis significa, per tant ciutat d'occident.]</ref> i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis, i, posteriorment els romans donaren el seu nom a tot el seu territori.<ref>[http://www.filosofia.org/aut/mmb/hfe01.Htm [[Mario Méndez Bejarano]] (1857-1931) Història de la filosofia a Espanya fins al sigle XX [1927] Biblioteca Filosofia en espanyol, Oviedo 2000]</ref> Posteriorment, [[Juan Antonio Moguel]] va propondre en el [[sigle XIX]] que el terme ''Hispània'' podria provindre de la paraula [[euskera|eúscara]] ''Izpania'' que vindria a significar ''que partix el mar'' a l'estar composta per les veus ''iz'' i ''pania'' o ''bania'' que significa "dividir" o "partir".<ref>'Història i geografia d'Espanya ilustrades per l'idioma vasc'' de Juan Antonio Moguel, reeditada en ''La gran enciclopèdia vasca ISBN 84-248-0017-6</ref> Ad este respecte, [[Miguel d'Unamuno]] declarà en 1902: "L'Única dificultat que trobe [...] és que, segons alguns paisans meus, el nom Espanya deriva del vasc 'ezpaña', llavi, aludint a la posició que té la nostra península a Europa".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/islote/modesto/apocado/dificil/hallarlo/elpepucul/20020725elpepucul_2/Tes "L'illot és tan modest i apocat que és difícil hallarlo"], ''El País'', 25 de juliol del 2002.</ref>

Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>

A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria sigut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages medievals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que van recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria sigut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]] '' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: l'idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>
El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>

[[Image:800px-Castillo de Sancti Petri.jpg|thumb|250px|[[Castillo de Sancti Petri]], vist des de [[Chiclana de la Frontera]] ([[província de Cádiz|Cádiz]]). En este lloc es trobava el [[temple d'Hèrcules Gaditano|Templo d'Hèrcules Melkart]].]]

== Història ==
{{AP|Història d'Espanya}}
[[Image:800px-Merida Roman Theatre1.jpg|thumb|right|270px|<center>[[Teatre romà de Mèrida]] ([[província de Badajoz|Badajoz]]).</center>]]

=== Edat Antiga ===
Els [[iber]]s foren els primers pobles de que es té constància escrita que varen ocupar la [[península Ibèrica]] sense contar el misteriós regne de [[Tartessos]]. Se sap que hi havia poblacions protoíberes, per recialles arqueològiques. Els grecs i fenicis van ser els que deixaren els primers escrits, encara que mai varen entrar en contacte en ells. Els [[vascons]] entrarien en esta categoria.

Actualment, es definixen els ibers pels seus traços culturals. Segons este criteri, els [[turdetans]] o túrdulos, que ocuparen les terres de l'antic regne de [[Tartessos]], es consideren ibers; mentres que, segons criteris etnogràfics o llingüístics, no ho serien. La bibliografia sobre els ibers oferix ben a sovint senyes contradictòries i açò se deu al fet que, a vegades, s'adopta un criteri i atres, un atre.

[[Image:800px-Castros.jpg|thumb|270px|<center>[[Castro (fortificació)|Castro]] pre-romana del nort d'Espanya.</center>]]

Entre els anys [[1200 a. C.|1200 a. C.]] i [[800 a. C.|800 a. C.]] van prendre forma en la seua configuració posterior les comunitats pre-romanes del noroest i la cornisa cantàbrica, entrant en l'[[Edat del ferro]]. Les poblacions que ocupaven una àmplia franja entre estos dos pobles es coneixen com [[celtíber]]s. Pareix que les montanyes en que vivien els vascons mai foren completament romanisades, per lo qual es considera l'orige d'esta població incert, i de segur molt antic, com la seua llengua, barallant-se la possibilitat de que es tractara d'una població protoibérica.

En torn a l'any [[1100 a. C.|1100 a. C.]], els [[fenicis]] arribaren a la península i van fundar, 80 anys despuix de la [[guerra de Troya]],<ref name = "edad3">Aixina ho afirma, per eixemple, [[Vetle Patérculo]] en ''Història Romana 1:2,1-3'' i [[Tito Livi]] en ''Història de Roma des de la seua fundació'' (ISBN 978-84-249-1428-8).</ref> ''Gadir'', la ''Gades'' romana, que hui és [[Cadis]]. Això situa la fundació en el 1104 a. C. i la convertix en la ciutat d'Europa Occidental de la fundació de la qual es tenen referències més antigues.<ref name = "edad1" /><ref name = "edad0" /> A la seua vegada, els grecs fundaren les seues colònies en la costa mediterrànea d'[[Ibèria]], nom que donaren a la península.

[[Image:510px-Hadrien-ven.jpg|thumb|left|170px|Bust de l'[[Emperador romà|emperador]] [[Adriano]], naixcut en [[Itàlica]], actualment [[Santiponce]] [[província de Sevilla|(província de Sevilla)]].]]

Entre la primera i segona de les [[Guerres Púniques]] entre [[Roma (antiga)|Roma]] i [[Cartago]], els cartaginesos invadiren la península. Les seues colònies més importants les establiren en l'illa d'[[Eivissa (illa)|Eivissa]] i en [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], nom que haguera de fer referència a la nova Cartago i van absorbir atres ciutats inicialment fenícies com Cadis o Màlaga. Derrotada Cartago, Roma iniciaria una gradual ocupació de la península, que es prolongaria a lo llarc de casi 200 anys. En les primeres décades de l'ocupació els romans hagueren de fer front a lo llarc siti de [[Numància]], ciutat celtíbera ubicada a la vora del [[Duero]], en les proximitats de l'actual [[Sòria]], que es prolongaria per casi 30 anys, i a la guerra de guerrilles plantejada pel caudill lusità [[Viriat]]. Després de la mort de Viriat ([[139 a. C.|139 a. C.]]), la lluita dels pobles pre-romans contra Roma es tornaria més disgregada i esporàdica, encara que no finalisaria totalment fins als temps de l'emperador [[August]] en el relatiu [[Guerres Cántabras|sometiment de càntabres i asturs]].<ref>Relats d'esta guerra els trobem en les pàgines del croniste romà Cató</ref>
[[Image:799px-Acueducto2 Lou.jpg|thumb|220px|<center>[[Aqüeducte de Segòvia]].</center>]]
L'ocupació culminaria en el ple domini de la península baix el poder romà i la seua conversió en província baix el nom d'[[Hispània]]. El nom d'Hispània deriva d'Ispania i este a la seua vota provablement d'una paraula púnica, en el significat de terra de conills, encara que hi ha atres possibilitats (vore Etimologia en el punt 1 d'este mateix artícul). Per primera vegada apareix en sentit històric en [[Tito Livi]] [[59 a. C.|59 a. C.]], que parla d'Hispània i de ''hispani'' (hispans, en sentit unitari).

Els habitants d'Hispània adoptaren la cultura [[roma]]na, la seua llengua i les seues lleis, adquirint gran importància dins de l'imperi, ya que inclús tres emperadors romans, [[Trajà]], [[Adriano]] i [[Teodosi I el Gran|Teodosi]], a més del filòsof [[Lluci Anneo Sèneca]] i atres personages importants, van nàixer en la península.

=== Edat Mija ===
L'any [[409]], [[sueus]], [[alans]] i [[vàndals]] invadiren la [[península Ibèrica]]. Pocs anys despuix, en el [[416]], els [[visigots]] entraren en [[Hispània]] com a aliats de Roma, expulsant alans i vàndals de la península i arraconant als sueus en la [[Gallaecia]].

La primera idea d'Hispània/Espanya com a país es materialisa en la monarquia visigoda. Els visigots aspiraven a l'unitat territorial de tota Hispània i la conseguiren en les successives derrotes als [[sueus]], [[vascons]] i [[província de Spania|bizantins]]. L'unitat religiosa vindria en la reconciliació de catòlics i arrians i en els [[Concilis de Toledo|concilis de l'Iglésia Visigoda]], un orgue en que, reunits en assamblea, el rei i els bisbes de totes les diòcesis del regne sometien a consideració assunts de naturalea tant política com religiosa, en vocació de llegislar en tot el territori nacional. Aixina, [[Isidoro de Sevilla|San Isidoro de Sevilla]] en la seua ''Història Gothorum'' es congratula perque [[Suintila]] "fon el primer que va posseir la monarquia del regne de tot Espanya que rodeja l'oceà, cosa que a cap dels seus antecessors li fon concedida...". La monarquia visigoda establí ademés una capital que centralisava tant el poder polític com el religiós en [[Toletum]]. No obstant, el caràcter electiu de la monarquia visigòtica determinà casi sempre una enorme inestabilitat política caracterisada per contínues rebelions i assessinats.

L'any [[689]] els àraps arriben a l'Àfrica més nort-occidental. L'any [[711]], despuix de la victòria dels àraps enfront dels [[gots]] en la [[batalla de Guadalete]], es va iniciar l'[[Invasió musulmana de la Península Ibèrica]], convertint-se esta en un [[Emirat de Córdoba|emirat]] o província de l'imperi [[món Àrap|àrap]] cridada [[l'Àndalus]] en capital en la ciutat de [[Córdova (Espanya)|Córdova]].

L'alvanç musulmà fon veloç. En el [[712]] va caure [[Toledo]], la primera capital visigoda. Des de llavors, foren alvançant cap al nort, i totes les ciutats varen anant capitulant o conquistades. En el [[716]] controlaven tota la península, encara que en el nort era més be nominal que militar. Els visigots resistiren alguns anys en més en la [[Septimània]], fins al 719. A partir de llavors, dirigiren els seus esforços cap a l'atre costat dels [[Pirineus]], contra el regne [[Imperi Carolingi|Carolingi]]. Açò va permetre revoltes en la poc controlada zona noroest de la península.
[[Image:VILA2 ~1.JPG|thumb|260px|<center>La [[Muralla d'Àvila]], construïda en l'[[Edat Mija]].</center>]]
Després de la caiguda del regne visigot la península quedà dominada fins a la [[Cordillera Cantàbrica]], on estaven els pobles [[asturs]], [[càntabres]] i [[vascons]], escassament somesos al regne got; i donada la seua escassa importància, no van patir massa la pressió de l'[[islam]], que havia substituït en la península Ibèrica al poder eixercit pel regne got. Molts dels senyors gots o hispanorromans es convertiren a l'islam, conservaren les seues posicions i poder.

L'any [[718]] en l'actual [[Principat d'Asturies|Asturies]] un noble cridat [[El senyor Pelayo|Pelayo]] es va sublevar contra els musulmans. La sublevació fracassa i és detingut. Cap al [[722]] torna a intentar-ho i té lloc lo que l'historiografia denominà la [[batalla de Covadonga]], on Pelayo i un grup d'[[asturs]] (entre els que es trobaven, segons alguns historiadors, nobles visigots; l'orige de Pelayo és també incert)<ref>Joseph Pérez, ''Història d'Espanya'', ISBN 84-8432-091-X, pg.39:{{cita|La resistència als sarraïns es va emmarcar en esta tradició de resistència a l'estranger, qualsevol que fora, per part de grups montanyesos acostumats a viure aïllats, espontàneament poc inclinats a tot poder procedent de l'exterior. Se'ls van unir nobles visigots fugitius de la derrota del regne de Toledo i dirigits per Pelayo (segons una tradició, els musulmans encarregaren a Oppas, bisbe de Sevilla, que guanyara per a la seua causa a Pelayo, un noble visigot refugiat en Astúries)? És lo que sugerixen alguns historiadors.}}</ref> venceren a una expedició de castic musulmana. Esta fita serviria per a marcar el moment de fundació del [[Regne d'Astúries]] i donar inici al periodo conegut com la [[Reconquista]], entés com el restabliment del poder cristià en la península Ibèrica.

En la part nortoriental de la península i en la [[Septimània]] goda, els gots que havien fugit al regne dels francs demanaren ajuda ad estos. Aixina [[Carlomagne]] va mamprendre una série de campanyes militars en l'intenció d'establir un territori de distensió militar, més conegut com [[marca]]. La [[Marca Hispànica]] es constituí a principis del [[sigle IX]] per a evitar la penetració dels musulmans en el territori del [[Imperi Carolingi|Regne dels Francs]]. Aixina fon com els francs van dividir eixe territori en diversos comtats, on senyors feudals d'orige franc o got representaven el rei dels francs; tenint, per tant, un desenroll alguna cosa diferent del que experimentaren els regnes cristians ibèrics occidentals. Estos comtats en ple procés de feudalisació s'emanciparien ''de facto'' del domini franc despuix de la crisis carolíngia del [[sigle IX]], al començar a transmetre's hereditàriament els comtats; si be, fins a [[988]], els [[comtes de Barcelona]] van renovar el pacte de vassallage en els reis francs.
[[Image:800px-Cordoba moschee innen3.jpg|thumb|250px|<center>Interior de la [[Mesquita-Catedral de Córdova]].</center>]]
Els sigles [[sigle VIII|VIII]] i [[sigle IX|IX]] significarien un creixent poder musulmà en la península, a pesar de l'oposició dels núcleus cristians del nort. A finals del sigle VIII, l'[[omeya]] [[Abderrahman I]], fugit de Síria, fa de l'Àndalus, en lo polític, un emirat independent del [[Califat de Damasc]].

En el [[sigle X]], [[Abderrahman III]] convertix [[l'Àndalus]] en [[califat]] independent de [[Damasc]], ya en autonomia religiosa i no sols política, com fins llavors. És una época de puixança cultural, gràcies a les innovacions en les ciències, les arts i les lletres; en una especial atenció que dedicaren al desenroll de les ciutats. Les ciutats més importants foren [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], [[Saragossa]], [[Toledo]], [[Sevilla]] i [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Esta, durant el [[sigle X]], en [[al-Hakam II]], arribà a ser la major ciutat d'[[Europa Occidental]], en 500.000 habitants i major centre cultural de l'época. No obstant, la decadència dels territoris musulmans va escomençar en el [[sigle XI]], quan escomençaren les pugnes entre les distintes famílies reals musulmanes i el califat es desmembrà en un mosaic de chicotets regnes, cridats de [[taifa|taifes]].

Mentrimentres, prop dels [[Pirineus]] van aparéixer atres dos regnes cristians: [[regne de Navarra|Navarra]] i [[regne d'Aragó|Aragó]]. A l'avançar l'expansió cristiana per la península, el que fins llavors havia sigut [[regne d'Astúries]], en la seua capital fixada en [[Oviedo]] des del regnat de [[Alfons II d'Astúries|Alfonso II el Cast]], es transformà en [[regne de Lleó]] en 910 en [[García I de Lleó|García I]] al repartir [[Alfons III d'Astúries|Alfonso III el Magne]] els seus territoris entre els seus fills. Anys despuix, en [[914]], mort el rei, puja al tro [[Ordoño II de Lleó]], que aglutina davall la seua corona als territoris de Galícia, Astúries i Lleó, fixant definitivament en esta ciutat la seua capital i confirmant la seua supremacia com [[regne de Lleó]].
[[Image:400PX-~2.JPG|200px|thumb|right|La [[catedral de Lleó]], símbol de l'esplendor de l'arquitectura gòtica francesa espanyola.]]
L'alvanç de les conquistes cap al sur i l'aglutinació en torn de Lleó d'un territori cada vegada més ampli comporta el naiximent de «subunitats» políticterritorials en el seu interior: és el cas del [[comtat de Castella|Castella]]. Este serà adquirit pel rei navarro [[Sancho III de Navarra|Sancho III el Major]], que el deixarà a la seua mort en herència al seu fill [[Fernando I de Castella|Fernando]]. Casat este en la germana del rei lleonés, formarà una coalició navarra-castellana que, despuix d'una guerra i la mort del rei de Lleó en la [[batalla de Tamarón]] li va permetre accedir al tro d'este. No obstant, a la seua mort els territoris tornen a ser repartits entre els seus fills: són el [[regne de Lleó]], el [[regne de Galícia]], [[Regne de Castella|Castella]], que també adquirix el ranc regi i la ciutat de [[Zamora (Espanya)|Zamora]]. A lo llarc dels sigles següents, estos territoris passaran a les mans del mateix o de distints monarques en successives ocasions, conformant la [[Corona de Castella]], en unes úniques [[Corts de Castella|Corts]]. Els distints territoris conservaven el seu caràcter de regne i diverses particularitats jurídiques (el rei que aglutinava baix la seua corona tots estos territoris es titulava Rei de Lleó, de Castella, de Galícia... afegint successivament els dels nous territoris que s'anaven conquistant), sense que no obstant conservaren una autonomia semblant a la de la Corona d'Aragó. Aixina mateix, naixerà de Lleó una atra unitat territorial de gran transcendència posterior: [[Portugal]], que es constituirà com a regne. N'hi ha que senyalar, finalment, com un dels moments més destacats els regnats d'[[Alfonso VI de Lleó i Castella|Alfonso VI]] i [[Alfonso VII de Lleó i Castella|Alfonso VII]] en Lleó l'adopció del títul d'[[Imperator totius Hispaniae|emperador]], el primer com "[[emperador de les dos religions]]", el segon com "emperador d'Espanya".

L'acontényer dels regnes cristians peninsulars en les décades següents passarà per la constitució de quatre unitats monàrquiques: la denominada [[Corona de Castella]], concepte que implica l'existència d'un sol monarca sobre diversos i distints regnes i territoris (Lleó i la pròpia Castella, ademés de Galícia i atres); la [[Corona d'Aragó]], que s'havia constituït per mig de l'unió dinàstica en [[1137]] del regne d'Aragó i el [[comtat de Barcelona]]; el [[regne de Navarra]] i el [[regne de Portugal]]. Aixina com tota una série de regnes de taifa musulmans.

En el sigle XIII, la Corona de Castella, la més puixant de les hispàniques, amplià els seus dominis cap al sur peninsular, mentres que la d'Aragó afegiria els regnes de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i de [[regne de Mallorca|Mallorca]] en el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el Conquistador, i posteriorment formarien part d'esta Corona: [[Cerdenya]], [[Sicília]] i atres territoris de l'Orient mediterràneu.

A finals d'este periodo, [[1402]], i en competència en Portugal, la Corona de [[Castella]] inicià la [[conquista de les illes Canàries]] fins llavors habitades exclusivament pels [[guanche]]s. L'ocupació inicial fon duta a terme per part de senyors [[Juan de Bethencourt|normants]] que rendien vassallage al rei [[Enric III de Castella]]. Este procés de conquista no conclourà fins a [[1496]] i serà culminat per la pròpia acció de la corona castellana.
[[Image:Reconquista-rendicion-granada.jpg|thumb|300px|''La rendició de [[Granada (Espanya)|Granada]] als [[Reis Catòlics]] '', de [[Francisco Pradilla]], reconstrucció idealisada característica de la pintura historiogràfica espanyola del [[sigle XIX]]]]

Mentres en la [[Corona d'Aragó]], la gran mortaldat provocada per l'epidèmia de la [[Pesta negra|Gran Pesta]] de [[1348]], aixina com de les males collites que van escomençar en el cicle de [[1333]] («[[el mal any primer]]»), provocaren una gran inestabilitat tant social com econòmica.

A la mort del Rei [[Martí I l'Humà]] ([[1410]]), els representants dels Estats que constituïen la Corona d'Aragó, van triar en el [[Compromís de Casp]] a [[Fernando d'Antequera]], de la castellana [[Casa de Trastàmara]] com futur rei [[Ferran I d'Aragó|Fernando I]] en qui requeen per herència materna els drets dinàstics. A pesar d'una revolta protagonisada pel [[Comte d'Urgell]], Fernando I fon coronat i va començar el regnat dels Trastàmara en la Corona d'Aragó.

Després de l'expansió pel [[Regne de Nàpols]] en el periodo de [[Alfons V d'Aragó|Alfons V el Magnànim]], la Corona d'Aragó patí una crisis en el [[Principat de Catalunya]] provocada per les disputes entre [[Joan II d'Aragó|Joan II]], fill de Fernando d'Antequera, i la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Consell de Cent]] (''Consell de Cent''), degudes a la detenció del seu fill i hereu [[Carlos de Viana]]; aixina com per les tensions de les classes socials entre la [[La Biga i la Busca|Busca i la Biga]] i les revoltes dels llauradors de [[ReRemensa]], que coincidí en la [[Guerra Civil Catalana]] ([[1462]] - [[1472]]) i van debilitar a [[Catalunya]], que pergué d'esta manera l'hegemonia en la Corona aragonesa.

En contrapartida [[Valéncia]] es convertí en el port marítim que va centralisar l'expansió comercial de la Corona d'Aragó. Mostra de la seua puixança és que conseguí els 75.000 habitants a mijan de [[sigle XV]]. Paralelament, la capital valenciana experimentà un auge cultural conegut com [[Sigle d'Or Valencià]].

[[Aragó]], sense eixida al mar, va quedar com a proveïdor de cereal, ganado i llana del restant dels estats de la Corona. La seua economia era fonamentalment agrícola i els privilegis dels ricshòmens i nobles impedí el desenroll d'una burguesia competent, per lo qual el seu pes en el marc d'equilibris entre els estats de la Corona aragonesa va disminuir.

En la pujada al tro de [[Fernando el Catòlic]], segon fill i hereu de Joan II, ([[1479]]) les tensions socials es reduiren; en la firma de la [[Sentència Arbitral de Guadalupe]] ([[1486]]) s'assentà una nova estructura en el camp català per a acabar en la conflictivitat del mig rural.

=== Edat Moderna ===
[[Image:800px-Spanish Empire.png|thumb|300px|Mapa anacrònic que mostra les àrees que pertanyien a l'[[Imperi Espanyol]] en algun moment durant un periodo de 400 anys.
{{Leyenda |#f00| L'Imperi espanyol en la seua cúspide territorial al voltant de [[1790]]}}
{{Leyenda |#f07| regions d'influència (explorades i/o reclamades pero mai controlades) o colònies en disputa o de curt control}}
{{Leyenda |#660066| Possessions de l'[[Imperi Portugués]] governades per Espanya entre [[1580]]-[[1640]] per anexió dinàstica}}
{{Leyenda |#f0f| Territoris perduts en o despuix de [[1717]] per la [[Pau d'Utrecht]]}}
{{Leyenda |#734A12| [[Protectorat espanyol de Marroc|Marroc]] i [[Sàhara Occidental]] 1884-1975.}}]]

Al final de l'Edat Mija, en el matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran II d'Aragó]], estes dos corones peninsulars es varen aliar, conquistant el regne musulmà de [[Regne de Granada|Granada]] en [[1492]] i, posteriorment, el de [[Regne de Navarra|Navarra]] en [[1512]] que continuà sent un [[Regne de Navarra|regne]], acunyant moneda pròpia i en aduanes en el [[riu Ebre]] fins a les [[guerres carlistes]] del [[sigle XIX]]. Els reis navarresos es varen refugiar en les seues possessions dellà dels Pirineus i posteriorment es convertirien en [[reis de França]].

També començaren una política matrimonial en [[Portugal]] que culminà en [[1580]], quan [[Felip II d'Espanya]] va pujar al seu tro, unint per última vegada baix un mateix sobirà tota la península Ibèrica.

En [[1492]], es decreta l'expulsió dels [[judeus]] que no hagueren acceptat la conversió al cristianisme, imitant a [[Felip IV de França]]. El [[12 d'octubre]] d'eixe mateix any [[Cristóbal Colom]], en nom dels Reis Catòlics, aplega, per primera vegada, a [[Amèrica]] en les seues naus (en memòria d'esta fita es va establir el dotze d'octubre com el dia de la [[Festa Nacional d'Espanya]], antigament denominada també ''de l'Hispanitat''). Comença la carrera per l'exploració i [[Conquista d'Amèrica|conquista de les terres americanes]], a la que s'unirien posteriorment atres països com [[Portugal]], [[França]] i [[Anglaterra]] escomençant la [[colonisació europea d'Amèrica]] partint a [[Antilles|illes del Carib]] fins a [[mesoamèrica]] a càrrec de [[Francisco Hernández de Córdova, descobridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdova]] i despuix [[Hernán Cortes]]. La monarquia Espanyola es convertix, en un procés iniciat al final de la [[Reconquista]], en la nació més poderosa i influent del món. Durant el regnat dels Reis Catòlics s'inicia també una tímida expansió nort-africana, conquistant-se unes quantes ciutats, entre elles [[Melilla]] ([[1497]]).

Després de la mort d'Isabel la Catòlica, en [[1504]], la seua filla Juana la succeïx en el tro de Castella. Juana era casada en [[Felipe I de Castella|Felip I]], a qui cridaren el Fermós, fill de l'archiduc d'Àustria i Emperador del Sacre Imperi Romà-Germànic. Felip mor molt jove i a Juana se l'incapacita per loca.
El seu fill [[Carles I d'Espanya]] hereta les Corones de [[Castella]] i [[Aragó]], a més del sacre Imperi Romà-Germànic i les possessions de la Casa de Borgonya. En la seua madurea, decidix retirar-se a la vida religiosa recloent-se en el [[monasteri de Yuste]] ([[província de Càceres|Càceres]]) en [[1556]]. El seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]] hereta la [[Corona Hispànica]] en totes les seues possessions i el seu germà [[Fernando I d'Habsburg]] el Sacre Imperi Romà-Germànic.

[[Image:Alonso_Sánchez_Coello_002.jpg|thumb|200px|[[Felip II d'Espanya|Felip II]].]]
[[Felip II d'Espanya]] es corona rei de [[Portugal]] en [[1580]] en el nom de Felip I de Portugal. L'ordinal «segon» el mantingué per a respectar la via castellana ([[Felip I de Castella]] fon Felip el Fermós). Durant el seu regnat es produïxen la gran victòria de [[Batalla de Lepant|Lepant]] en [[1571]] en la que es va conseguir frenar l'expansió dels turcs en el Mediterràneu i la desastrosa aventura de la [[Gran i Felicíssima Armada]] en [[1588]].

Espanya, i en major grau Castella, donada la prohibició de comerç per a la Corona d'Aragó, continua prosperant baix la dinastia Habsburg, gràcies al comerç en les colònies americanes; pero al mateix temps sosté guerres contra França, [[Anglaterra]] i les [[províncies Unides dels Països Baixos|Províncies Unides]].

Quan l'últim rei de la dinastia dels Habsburg, [[Carles II d'Espanya]], morí sense descendència; Felip de Borbó, nebot net de Carles II i net del rei de [[França]], [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], li va succeir en el tro en el nom de [[Felip V d'Espanya]], sent acceptat i jurat per tots els territoris d'Espanya. Als pocs anys de regnat, es produïx la [[Guerra de Successió Espanyola]].

Entre [[1707]] i [[1716]], els [[decrets de Nova Planta]] de Felip V suprimixen o reduïxen els furs i costums dels regnes i territoris que havien lluitat contra ell en la Guerra de Successió.

Alguns volen vore en estos decrets una unificació llegal d'Espanya, pero, d'una banda, els decrets, al ser diferents per a [[Valéncia]], [[Aragó]] (on primer fon igual que el de Valéncia, pero despuix fon modificat), [[Balears]] i [[Catalunya]], afectaren de forma diferent de cada territori, i ademés, tant [[Navarra]] com les províncies Vasques i la [[Vall d'Aran]], que no havien faltat al seu jurament de llealtat a Felip V, van continuar mantenint els seus furs. En [[1713]], Espanya firma el [[Tractat d'Utrecht]] en el que pert les seues possessions europees i, per tant, deixa de ser la primera potència mundial.

El restant del [[sigle XVIII]], fon el sigle de l'[[Ilustració política en Espanya|Ilustració]]. [[Fernando VI d'Espanya|Fernando VI]] i [[Carlos III d'Espanya|Carlos III]], fills i successors de Felip V, fan una política de renovació que modernisà Espanya, en lo que es coneix com [[Despotisme Ilustrat]]. En este sigle, si be Espanya continua sent una important potència, França i el Regne Unit passen a ocupar un protagonisme cada vegada major en l'escenari internacional.

=== Edat Contemporànea ===

[[Image:Spanish Empire - 1824.jpg|thumb|Situació de l'Imperi espanyol. En blau els territoris independisats en la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]]]]

L'Edat Contemporànea no escomençà molt be per a Espanya, en [[1805]], en la [[Batalla de Trafalgar]] l'esquadra hispà-francesa fon derrotada davant de [[Gran Bretanya]], lo qual significa la fi de la supremacia espanyola en els mars mundials a favor de [[Gran Bretanya]], mentres [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] que havia pres el poder despuix de triumfar la [[Revolució Francesa]], aprofitant les disputes entre [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] i el seu fill Fernando, va ordenar l'enviament del seu eixèrcit contra Espanya en [[1808]], en el pretext d'invadir [[Portugal]] i en la complicitat de [[Manuel Godoy]], a qui havia promés el tro d'una de les parts en que pensava dividir el país veí; imponent al seu germà [[José I d'Espanya|José I]] en el tro. Això ocasiona la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], que duraria 5 anys. En eixe temps es va elaborar la primera [[Constitució de 1812|Constitució]] espanyola, i una de les primeres del món, en les denominades [[Corts de Cadis]]. Fon promulgada el [[19 de març]] de [[1812]], festivitat de S. José, per lo qual popularment se la coneixia com ''La Pepa''. Després de la derrota de les tropes de Napoleó en la [[batalla de Vitòria]] en [[1813]]; [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]] torna al tro d'Espanya.

Durant el regnat de Ferran VII la [[monarquia espanyola]] experimentarà el pas del [[Absolutisme|vell règim]] a l'[[estat Lliberal]]. Després de la seua arribada a Espanya, Ferran VII deroga la Constitució de 1812 i perseguix els lliberals constitucionalistes, donant començament a un rígit absolutisme. Mentrestant la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]] continuarà el seu curs, i a pesar de l'esforç bèlic dels [[Realistes|defensors de la monarquia espanyola]], al concloure el conflicte únicament les illes de Cuba i Puerto Rico, en Amèrica, continuaran formant part del territori nacional d'Espanya, que a l'acabar la [[década ominosa]] i en el soport lliberal a la [[Pragmàtica Sanció de 1830]] a la seua vegada s'organisarà novament en [[monarquia parlamentària]]. D'esta manera abdós processos revolucionaris donaran orige als nous estats nacionals existents en l'actualitat, i el final del regnat de Ferran VII senyala també l'extinció de l'[[Absolutisme]] en tot el món hispànic.

[[Image:IsabellaII.png|thumb|<center>La reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]].</center>]]
La mort de Ferran VII obri un nou periodo de forta inestabilitat política i econòmica, son germà [[Carlos María Isidro de Borbó|Carlos María Isidro]] recolzat en els partidaris absolutistes, es rebela contra la designació d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], filla de Ferran VII, com a hereua i reina constitucional, i contra la derogació de la [[Llei Sàlica]] de la dinastia Borbó, que impedia la successió de dònes a la corona, esclatant la [[Primera Guerra Carlina]]. El regnat d'Isabel II es caracterisa per l'alternança en el poder de progressistes i moderats si be esta alternança es motiva més per pronunciaments militars d'abdós signes que per una pacífica cessió del poder en funció dels resultats electorals.

La revolució de [[1868]], denominada ''La Gloriosa'', va obligar a Isabel II a abandonar Espanya. Es convocaren Corts Constituents que es van pronunciar pel règim monàrquic i, a iniciativa del [[Juan Prim|General Prim]], s'oferix la corona a [[Amadeu de Saboya]], fill del rei d'Itàlia. El seu regnat fon breu pel cansament provocat pels polítics del moment i el rebuig d'importants sectors de la societat, ademés de per la pèrdua del seu principal soport, el mencionat General Prim, assessinat abans que Amadeu arribara a chafar Espanya. A continuació es va proclamar la [[Primera República Espanyola|I República]], que tampoc fruí de llarga vida, encara que sí molt agitada: en onze mesos va tindre quatre presidents ([[Estanislao Figueras|Figueras]], [[Francisco Pi i Margall|Pi i Margall]], [[Nicolás Salmerón|Salmerón]] i [[Emilio Castelar|Castelar]]); durant este convuls periodo es varen produir greus tensions territorials arribant-se a produir fenòmens tan pintorescs com la declaració de la ciutat de Cartagena com "Cantó independent" i va finalisar en 1874 en els pronunciaments dels generals [[Arsenio Martínez-Camps Antón|Martínez Campos]] i [[Manuel Pavía|Pavía]], que dissolgué el Parlament.

La [[Restauració borbònica en Espanya|Restauració]] proclama rei a [[Alfons XII d'Espanya|Alfonso XII]], fill d'Isabel II. Espanya experimenta una gran estabilitat política deguda al sistema de govern preconisat pel polític conservador [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Es basa en la tanda dels partits Conservador (Cánovas del Castillo) i Lliberal (Sagasta) en el govern. En [[1885]] va morir Alfons XII i es va encarregar la regència a la seua viuda [[Maria Cristina d'Habsburgo-Lorena|Maria Cristina]], fins a la majoria d'edat del seu fill [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], naixcut despuix de la mort de son pare. La rebelió independentista de Cuba en [[1895]] induïx als [[Estats Units]] a intervindre en la zona i despuix del confús incident de l'explosió del [[blindat Maine]] el [[15 de febrer]] de [[1898]] en el port de [[L'Havana]], declara la guerra a Espanya. En la derrota, Espanya va perdre les seues últimes colònies ([[Cuba]], [[Filipines]], [[Guam]] i [[Puerto Rico]]) en ultramar.
==== Sigle XX ====
[[Image:544PX-~1.JPG|thumb|[[Alfons XIII]] en 1901, fon [[rei d'Espanya]] des del seu naiximent fins a l'adveniment de la [[Segona República Espanyola|Segona República]].]]
El [[sigle XX]] comença en una gran crisis econòmica i la subsegüent inestabilitat política. Hi ha un paréntesis de prosperitat comercial, propiciat per la neutralitat espanyola en la [[Primera Guerra Mundial]]. La successió de crisis governamental, la marcha desfavorable de la [[Guerra del Rif]], l'agitació social i el descontent de part de l'eixèrcit, desemboquen en el Colp d'Estat del general [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]], el [[13 de setembre]] de [[1923]]. Va establir una [[dictadura]] militar que fon acceptada per gran part de les forces socials i pel propi rei [[Alfons XIII]].

Durant la dictadura se suprimixen llibertats i drets. La difícil conjuntura econòmica i el creiximent dels partits republicans fan la situació cada vegada més insostenible. En [[1930]], Primo de Rivera presentà la seua dimissió al rei i es va anar a París, on morí al poc de temps. Li va succeir en la direcció del Directori el general, [[Dámaso Berenguer]]; i, despuix, per breu temps, l'[[Juan Bautista Aznar-Cabañas|almirant Aznar]]. Este periodo fon denominat ''[[Dictablanda]] ''.

Decidit a buscar una solució a la situació política i establir la Constitució, el rei propícia la celebració d'eleccions municipals del [[12 d'abril]] de [[1931]], estes donaren una rotunda victòria a les candidatures republicanes-socialistes en les grans ciutats i capitals de província, si be el número total de regidors era majoritàriament monàrquic. N'hi hagueren manifestacions organisades exigint l'instauració de la República, lo qual porta al rei a abandonar el país. Una vegada que el rei va abandonar les seues obligacions es va proclamar la [[Segona República Espanyola|II República]] el [[14 d'abril]].
[[Image:800px-Flag of Spain 1931 1939.svg.png |thumb|Bandera de la [[Segona República Espanyola]] oficial de 1931 a 1939.]]

Durant la República es produí una gran agitació política i social, marcada per una pronunciada radicalisació d'esquerres i dretes. Els líders moderats foren boicotejats i cada part va pretendre crear una Espanya a la seua mida. Durant els dos primers anys, va governar una coalició de partits republicans i socialistes. En les eleccions celebrades en [[1933]], van triumfar les dretes i en [[1936]], les esquerres. La creixent onada de violència a partir del 1936 va incloure crema d'iglésies, la sublevació monàrquica de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]], la [[revolució de 1934]] i numerosos atentats contra líders polítics rivals. D'un atre costat és en el periodo de la II República quan es realisen reformes per a modernisar el país (constitució democràtica, reforma agrària, reestructuració de l'eixèrcit, primers estatuts d'autonomia,…) i s'amplien els drets dels ciutadans com el reconeiximent del dret de vot de les dònes (sufragi universal).

El [[17 de juliol]] de [[1936]] se [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|sublevaren]] contra el llegítim govern de la República les guarnicions d'[[Àfrica Espanyola]], donant començament la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Espanya va quedar dividida en dos zones: una baix l'autoritat del govern republicà i una atra controlada pels sublevats, en la que el general [[Francisco Franco]] fon nomenat Cap d'Estat. El soport alemany de Hitler i italià de Mussolini als sublevats, molt més ferm que el soport de l'[[Unió Soviètica]] i [[Mèxic]] a l'Espanya republicana, i els continus enfrontaments entre les faccions republicanes, van permetre la victòria dels sublevats el 1 d'abril de [[1939]].

La victòria del general Franco va supondre l'instauració d'un règim totalitari. El desenroll d'una forta repressió sobre els vençuts, obligà a l'exili a mils d'espanyols i va condenar a atres tants a la mort o a l'internament en camps de concentració. A pesar que Franco va mantindre al país no beligerant en la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]], el seu no dissimulat soport a les [[Eix Roma-Berlin-Tokio|potencies de l'Eix]] va conduir a un aïllament internacional de caràcter polític i econòmic. No obstant, els condicionaments de la [[guerra freda]] entre [[Estats Units]] i la [[Unió Soviètica]] i els seus respectius aliats van fer que el règim franquiste siga tolerat per les potències "occidentals" i finalment reconegut per les mateixes finalisant el seu aïllament. Es van firmar acorts en Estats Units permetent l'instalació de bases militars conjuntes hispà-nortamericanes en Espanya. En [[1956]], [[Marroc]], que havia sigut protectorat espanyol i francés, va adquirir la seua independència i es va posar en marcha un pla d'estabilisació econòmica del país. En [[1969]], Franco va nomenar a [[Juan Carlos I|Juan Carlos de Borbó]], net d'Alfons XIII, [[príncep]] d'Espanya, el seu successor a títul de Rei. A pesar que el règim va mantindre una férrea repressió contra qualsevol oposició política, el desenroll industrial i econòmic espanyol resultà molt important durant la dictadura.
[[Image:352px-Juan Carlos da Espanha.jpg|thumb|<center>Juan Carlos I</center>]]

El dictador va morir el [[20 de novembre]] de [[1975]] i [[Joan Carles I d'Espanya|Juan Carlos]] fon proclamat rei dos dies despuix en el nom de Joan Carles I d'Espanya. Es va obrir un periodo conegut com [[Transició Espanyola|Transició]]. Culminà en l'establiment d'una [[monarquia parlamentària]] en [[1978]], despuix de la renúncia als seus drets històrics realisada per D. [[Juan de Borbó i Battenberg|Juan de Borbó]], pare del rei. Després de les primeres eleccions democràtiques, [[Adolfo Suárez]], del partit [[Unión de Centro Democrático (Espanya)|Unión de Centro Democrático]] (centredreta), fon triat president de Govern. Va dur a terme importants reformes polítiques i va iniciar les negociacions per a l'entrada d'Espanya en la [[Comunitat Econòmica Europea]]. Va dimitir en [[1981]]. Durant este periodo la banda terrorista vasca [[ETA]] cometé un gran número d'atentats, especialment contra membres de l'eixèrcit i de les forces de seguritat, aixina com atres de caràcter indiscriminat. Durant la sessió de votació d'investidura del successor de Suárez, [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] (UCD), el [[Colp d'Estat en Espanya de 1981|23 de febrer]] (23-F), va tindre lloc un intent de [[Colp d'Estat de 1981 (Espanya)|colp d'Estat]] promogut per alts comandaments militars. El Congrés de Diputats fon pres pel tinent coronel [[Antonio Tejero|Tejero]]. L'intent fon abortat el mateix dia, tenint lloc la intervenció del rei Joan Carles en defensa de l'orde constitucional. En 1981 es firmà en Brusseles el protocol d'adhesió a l'[[OTAN]], donant inici al procés d'integració en l'Aliança que va acabar en la primavera de 1982, durant el govern d'UCD.

[[Image:568PX-~1.PNG|thumb|Distribució geogràfica del creiximent de la població espanyola a lo llarc del sigle XX.]]

En les eleccions següents ([[1982]]), va véncer el [[Partido Socialista Obrero Español]], en [[Felipe González Márquez|Felipe González]] com a president de govern. Es va mantindre en el poder durant les tres següents llegislatures. En [[1986]] Espanya es va incorporar a la [[Comunitat Econòmica Europea]], precursora de l'[[Unió Europea]] i eixe mateix any es celebrà un referèndum en que es va consultar al poble sobre la permanència o no en l'OTAN. El PSOE va defendre el sí. En [[1992]] Espanya va aparéixer de forma cridanera en l'escenari internacional en la celebració dels Jocs Olímpics en [[Barcelona]], la declaració de [[Madrit]] com a Ciutat Cultural Europea i la celebració en [[Sevilla]] de la [[Exposició Universal]] ''[[Exposició Universal de Sevilla 1992|EXPO 92]] ''.

Durant este periodo es va produir una profunda modernisació de l'economia i la societat espanyoles, caracterisada per les reconversions industrials i la substitució del model econòmic tardofranquiste per un atre de tall més lliberal —lo que va conduir a tres importants folges generals—, la generalisació del pensament i els valors contemporàneus en la societat espanyola, el desenroll de l'[[estat de les autonomies]], la transformació de les Forces Armades i l'enorme desenroll de les infraestructures civils. No obstant, hi hagué també una situació d'elevada desocupació i cap al final del mateix es va produir un important estancament econòmic, que no va iniciar la seua recuperació fins a [[1993]] —Quan la taxa de desocupació va descendir del 23% al 15%—, i es destapà el cas [[GAL]] de [[terrorisme d'estat]].

Les eleccions de [[1996]] donaren la victòria al [[Partit Popular]], en [[José María Aznar]] com a president, càrrec que va eixercir durant dos llegislatures, obtenint en les [[Eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions generals de 2000]] la majoria absoluta.

==== Sigle XXI ====
El [[sigle XXI]] va escomençar en els efectes del [[11 de setembre]] de [[2001]], que portaren a Espanya a implicar-se en dos conflictes: la [[Guerra a Afganistan (2001-present)|Guerra d'Afganistan]] i l'[[Invasió d'Iraq de 2003|invasió d'Iraq]]. Est últim conflicte i la gestió del [[11-M|atentat del 11 de març del 2004]] en [[Madrit]] varen provocar un distànciament entre el govern i part de l'opinió pública espanyola. Tot això va desembocar en l'elecció d'un nou govern del [[PSOE]], despuix de les [[eleccions generals espanyoles (2004)|eleccions generals]] celebrades el [[14 de març]] de [[2004]].

L'[[euro]], moneda oficial en la cridada «Zona Euro» d'[[Europa]] des de [[1999]], es va convertir en la moneda de canvi oficial el [[1 de giner]] de [[2002]], reemplaçant a la pesseta. Els ciutadans l'escomençaren a gastar en la vida quotidiana, a pesar de les protestes per la pujada encoberta dels preus que va supondre este canvi de moneda. Entre [[1993]] i [[2007]] es va produir una important expansió de l'economia espanyola, basada fonamentalment en el sector de la construcció, que quedà amenaçada per les conseqüències globals de la [[crisis econòmica de 2008]].

A finals del sigle XX Espanya va rebre a una gran quantitat d'[[immigració en Espanya|inmigrants]] de països hipanoamericans com [[Equador]], [[Colòmbia]], [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]] o [[República Dominicana]], aixina com de diferents zones d'[[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Europa]]. El fort creiximent econòmic de tipo expansiu que ha presentat el país des de 1993 ha requerit una gran cantitat de mà d'obra. Segons va anunciar el director del Banc d'Espanya en febrer del 2007, Espanya es podria situar com la sèptima major economia del món.<ref name = "7economia">{{cita web
|
|apellido = Pérez
|nombre = Claudi
|enlaceautor =
|título = Espanya és ya la sèptima economia mundial, segons el Banc d'Espanya
|año = 2007
|Edición =
|ubicación = Barcelona
|editorial = EL PAÍS
|ID =
|url = http://www.elpais.com/articulo/economia/Espana/septima/economia/mundial/Banco/Espana/elpepueco/20070201elpepieco_12/Tes
|fechaacceso = 1 de febrer del 2007
}}</ref>
El [[Partido Socialista Obrero Español]] guanyà les [[eleccions generals espanyoles (2004)|eleccions]] celebrades el [[14 de març]] de [[2004]], convertint-se [[José Luis Rodríguez Zapatero]] en el quint president del govern de la democràcia.

En Zapatero com a president del Govern es retiren les tropes espanyoles que permaneixien en [[Iraq]]. Això va ocasionar un considerable refredament de les relacions diplomàtiques en els [[Estats Units]]. Es firmà la [[Constitució Europea]] i es va realisar el referèndum de la Constitució Europea, en el que els ciutadans espanyols aproven el tractat. També es va aprovar el [[Matrimoni entre persones del mateix sexe en Espanya|matrimoni homosexual]], entre atres reformes de caràcter social promeses en el programa electoral dels socialistes.

El dimecres [[22 de març]] de [[2006]] l'organisació terrorista [[ETA]] anuncià el seu segon alt al foc, trencat el dissabte [[30 de decembre]] d'eixe mateix any en la colocació d'una furgoneta bomba en l'acabada d'estrenar Terminal 4 de l'[[Aeroport de Madrit-Barajas|Aeroport de Barajas]], [[atentat de la T4|atentat]] en el que dos persones varen perdre la vida.

Les eleccions del [[9 de març]] de [[2008]] donaren la victòria de nou al [[PSOE]] i van renovar el govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. Els socialistes guanyaren els comicis en 169 bancs (5 més que en les eleccions de [[2004]]) enfront dels 154 del [[PP|Partit Popular]] (6 més que en les eleccions de [[2004]]). Els partits nacionalistes patiren un important descens, a excepció de [[CIU]] que va mantindre els seus 10 diputats. [[Izquierda Unida (Espanya)|Izquierda Unida]] va perdre el seu grup parlamentari propi en el [[Congrés dels Diputats]], a l'obtindre només 2 bancs. Les eleccions de [[2008]] consolidaren i reforçaren el bipartidisme.<ref>{{cita publicació
|autor =
|título = Zapatero repetix victòria en més força
|año = 2008
|publicación = El País
|url = http://www.elpais.com/articulo/espana/Zapatero/repite/victoria/fuerza/elpepuesp/20080310elpepunac_1/Tes
}}</ref>

[[Image:Languages of Spain.svg|thumb|<center>Llengües d'Espanya</center>|300px|right]]

== Organisació territorial ==
[[Image:Provincias de España.svg|thumb|350px|Mapa de [[Província d'Espanya|províncies d'Espanya]].]]
Espanya és una [[nació espanyola|nació]] organisada territorialment en dèsset [[comunitat autònoma|comunitats autònomes]] i dos [[ciutat autònoma|ciutats autònomes]]. El Títul VIII de la [[constitució espanyola de 1978|constitució]] establix l'organisació territorial de l'Estat en [[municipis d'Espanya|municipis]], [[províncies d'Espanya|províncies]] i comunitats autònomes, estes en competències per gestionar els seus propis interessos en un ampli nivell d'autonomia, poders llegislatius, presupostaris, administratius i eixecutius en les competències exclusives que l'Estat els garantisa a través de la Constitució i de cada [[Estatut d'autonomia]]. Encara que [[Navarra]] no es va constituir pròpiament en Comunitat Autònoma, sent una [[Comunitat Foral]], i no havent desenrollat un Estatut d'Autonomia, sino articulant un [[millorament]] dels seus [[Dret foral (Espanya)|furs tradicionals]], és considerada comunitat autònoma en caràcter general, segons la interpretació del Tribunal Constitucional.

Cada comunitat autònoma està formada per una o diverses [[províncies d'Espanya|províncies]], fent un total de cinquanta.

Des de [[2003]] s'ha adoptat la [[Nomenclatura de les Unitats Territorials Estadístiques]], o unitats NUTS, de tres nivells, en finalitats merament estadístics basats en les normatives europees i fixats pel [[Eurostat]]. Les cinquanta províncies espanyoles i les dos ciutats autònomes es troben classificades en els nivells NUTS-3; les dèsset comunitats autònomes es troben classificades en els nivells NUTS-2; i per als nivells NUTS-1 s'han creat els [[NUTS:ES|grups de comunitats autònomes]].

=== Reclamacions territorials i territoris en disputa ===
[[Image:Mapa del sur de España neutral.png|thumb|400px|Territoris espanyols en el nort d'Àfrica (No s'inclouen les illes Canàries).]]
Espanya reclama històricament la retrocessió de la colònia (actualment [[Territori Britànic d'Ultramar]]) de [[Gibraltar]], si be s'ha mostrat últimament favorable a formules de sobirania compartida. La reclamació va començar des del moment en qué tropes anglo-holandeses van prendre la plaça en nom del [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] ([[1704]]), passant posteriorment a mans britàniques per mig del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). La reivindicació, que va incloure operacions militars, va anar particularment intensa durant el [[sigle XVIII]], es va debilitar durant el [[Sigle XIX|XIX]] i la primera mitat del [[Sigle XX|XX]] i va ser portada pel govern franquista a la [[Organisació de les Nacions Unides]] durant la década de [[Anys 1960|1960]]. Allí, enquadrada en els processos desconsoladors, Espanya va obtindre el respal a la seua postura en reconéixer les resolucions a este efecte (2231 i 2353) que el procés descolonisador havia de respectar el dret a la integritat territorial d'Espanya i que els interessos, i no els desijos dels gibraltarencs, havien de ser respectats (Vore ''[[Història de Gibraltar]]''). Espanya no reconeix, no obstant això, la sobirania britànica sobre l'istme que unix el continent en el penyal.

D'atra banda, [[Portugal]] no reconeix la sobirania espanyola sobre la comarca d'[[Olivenza (Badajoz)|Olivenza]], que inclou els municipis de Olivenza i [[Táliga]] (si ben no reclama activament la seua sobirania), cedida per Portugal a Espanya per mig del [[tractat de Badajoz (1801)|tractat de Badajoz]] ([[1801]]). Les resolucions del [[Congrés de Viena]] són interpretades de forma divergent per tots dos països. Mentres que Portugal estima que aquelles obligaven a Espanya a retornar Olivenza, Espanya opina que es tracta d'una simple declaració de bons desijos, sense capacitat resolutiva, raó per la qual Olivenza va seguir unida a Espanya. Finalment, Espanya no reconeix les pretensions de sobirania de Portugal sobre les [[illes Salvages]].

També la sobirania sobre el deshabitat [[Illa Perejil|illot de Perejil]] es troba disputada en el Marroc. Encara que desallojada despuix del [[incident de la illa Perejil]] ([[2002]]), per acord entre tots dos països no es troba assentada allí cap força militar o policial, sense que cap de les parts hagi renunciat a les seues pretensions de sobirania. D'atra banda, [[el Marroc]] reclama informalment la cessió dels territoris de [[Ceuta]] i [[Melilla]], aixina com les denominades [[places de sobirania]] en el continent africà. Alguns moviments [[irredentisme|irredentistes]] al Marroc, com el partit [[Istiqlal]], reclamen la inclusió en el denominat "el [[Gran Marroc]]" de les [[illes Canàries]].

=== Independentisme ===
[[Image:060218_ManiSomunaNacio24.jpg|thumb|200px|Manifestació del independentisme català en [[febrer]] de [[2006]], [[Barcelona]].]]
{{VT|Regionalisme i nacionalisme en Espanya}}
En Espanya existixen diversos moviments polítics de signe [[Independentisme|independentista]], lligats als denominats [[nacionalisme perifèric|nacionalismes perifèrics]], com per eixemple el [[nacionalisme català|català]], el [[nacionalisme gallec|gallec]] o el [[nacionalisme vasc|vasc]], que reclamen la segregació d'Espanya dels territoris en els quals són actius. Estos moviments es donen principalment en [[Catalunya]], [[Galícia]], [[Navarra]] i el [[País Vasc]], a on existixen partits explícitament independentistes com [[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Unió do Povo Galego|Unió del Poble Gallego]], [[Aralar]] o [[Bildu]]. D'atra banda, partits de cort [[Nacionalisme|nacionalista]] com [[Convergència i Va unir|Convergència i Unió]], el [[Bloque Nacionalista Galego]] i el [[Partit Nacionalista Vasc]] oscilen entre postures [[Autonomisme regional|autonomistes]] i obertament [[Independentisme|independentistes]].

== Geografia ==
Situada a Europa Occidental i en el nort d'Àfrica, ocupa la major part de la [[península ibèrica]] i, fora d'ella, dos archipèlecs principals (el de les [[illes Canàries]] en el [[oceà Atlàntic]] i el de les [[illes Balears]] en el [[mar Mediterràneu]]), dos ciutats, [[Ceuta]] i [[Melilla]], en el nort de [[Àfrica]], la [[illa d'Alborán]] i una serie d'illes i illots es troben enfront de les costes peninsulars, com les [[illes Columbretes]]. Ademés, consta de territoris menors no continentals com les [[illes Chafarinas]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Espígols]], tots enfront de la costa africana.

En extensió territorial és el quart país d'Europa, per darrere de [[Rússia]] (que és el major, fins i tot tenint en conte solament el territori contingut a Europa), [[Ucrània]] i [[França]], i el segon de la [[Unió Europea]].

Els llímits físics d'Espanya són els següents: a l'oest, [[Portugal]] i el [[oceà Atlàntic]]; el [[mar Mediterràneu]] a l'est; el [[estret de Gibraltar]], oceà Atlàntic i mar Mediterràneu al sur; i els [[Pirineus]], juntament en el [[golf de Viscaya]] en el [[mar Cantàbric]] al nort.

=== Clima ===
Espanya té un [[clima]] molt divers a lo llarc de tot el seu territori. Predomina el caràcter mediterràneu en quasi tota la seua geografia. Les costes del sur i mediterrànees tenen un clima denominat mediterràneu de costa que també posseïx la Vall del [[Guadalquivir]]: temperatures suaus, precipitacions abundants quasi tot l'any excepte a l'estiu.

A mesura que mos adinsem a l'interior el clima és més extrem, mos trobem en el clima mediterràneu continental, que abasta quasi tota la Península, temperatures baixes a l'hivern, altes a l'estiu i precipitacions irregulars (depenent de la posició geogràfica). En general, les comunitats occidentals reben més precipitacions que les orientals. Aixina dons, [[Galícia]] i el [[Cantàbric]] posseïxen un clima oceànic, caracterisat per l'abundància de precipitacions durant tot l'any especialment a l'hivern, i unes temperatures fresques.

El [[clima de montanya]] es pot observar en altituts altes, [[Serra Cantàbrica]], [[Montes de León]], [[Pirineus]], alts punts de la [[Serra Ibèrica]], [[Sistema Central]] i [[Serres Bètiques]], aixina com en altituds altes en [[Canàries]], on es donen temperatures baixes (hiverns frets o molt frets) i precipitacions generalment abundants.

Els climes àrits o semiárits (menys de 300 mm anuals) els trobem en certs punts peninsulars de l'est: [[Província d'Almeria|Almeria]] (famós el [[desert de Tavernes]]) o el [[Parc Natural del Cap de Gata-Níjar]] (on es registren menys de 200 mm anuals), [[Província de Granada|Granada]] ([[Guadix (Granada)|Guadix]]), [[Regió de Múrcia|Múrcia]], [[Província d'Alacant|Alacant]] i [[Vall de l'Ebre]] on el [[efecte Foehn]] és el principal causant de tan baixes precipitacions.

El caràcter [[subtropical]] és característic de les [[Illes Canàries]], en unes temperatures càlides durant tot l'any i poques precipitacions (més abundants a les illes occidentals). No obstant això, este clima també es dona en les costes meridionals de la península ([[Província de Màlaga|Màlaga]], [[Província de Granada|Granada]], [[Província d'Almeria|Almeria]]), on tenen temperatures relativament suaus durant tot l'any, encara que les precipitacions són una mica més abundants que a Canàries.

=== Sistemes montanyosos ===
El relleu d'Espanya es caracterisa per ser prou elevat, en una [[altitut]] mijana de 660 metres, i [[montanya|montanyós]] si ho comparem en la resta de països de [[Europa]], en excepció de [[Suïssa]], [[Àustria]] i els microestats de [[Andorra]] i [[Liechtenstein]], l'altitut dels quals mijana és pro major. En l'Espanya peninsular, el relleu s'articula entorn d'una gran [[Altiplà Central]] que ocupa la major part del centre de la [[península ibèrica]] i que té una altitut mijana de 660 metros. Fora de l'altiplà, està la [[Depressió (geografia)|depressió]] del [[riu Guadalquivir]], situada en el sur-oest de la península, i la del [[ric Ebre]], en el nort-est de la mateixa. Els principals sistemes montanyosos són: [[Pirineus]], [[sistema Ibèric]], [[Serra Cantàbrica]], [[Montes de León]], [[sistema Central]] i [[serres Bètiques]] ([[Serra Subbética|Subbética]] i [[Serra Penibética|Penibética]]).

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Traduït de|es|España}}

{{Països Europa}}
{{UE}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Unió Europea]]
[[Categoria:Espanya]]
[[Categoria:Membres de l'ONU]]

Gots

2017-09-21T13:57:27Z

Cento Corage: Ampliació articul

Els '''gots''' eren un antic poble d´orige bàltic, que vora el [[sigle III]] formà un estat entre els rius [[Don]] i [[Danubi]]. Els gots estaven composts per dos grans grups: els [[ostrogots]], situats aproximadament al nort del [[mar Negre]], i els [[visigots]] a ponent dels anteriors, per l'àrea del baix Danubi, en estret contacte en l'[[Imperi romà]].

== Història ==

Els gots varen aparéixer en terres bàltiques situades entre els rius Vístula i Nemunas o Niemen, i a principis de la nostra era ja controlaven les rutes comercials que comunicaven el Bàltic i el mar Negre. La seua expansió i importància numèrica són indiscutibles quant entren en contacte en els romans.

Quant arribaren els huns desde l´Àsia, els ostrogots varen caure temporalment baix el domini dels invasors, mentres que els visigots penetraren dins de l'[[Antiga Roma|Imperi romà]], i desde llavors les seues trayectòries es bifurquen:

-Els [[ostrogots]] formaren un estat sobre [[Itàlia]] i [[Dalmàcia]] que desaparegué conquistat pels biçantins a mitan [[sigle VI]].

-En el [[sigle V]], els [[visigots]] formaren un regne en el sur de la [[Gàlia]], centrat en [[Tolosa]], i més tart en [[Hispània]], i situaren la seua capital en la ciutat de [[Toledo]], pero l´estat visigot d´Hispània desaparegué derrotat pels àrabs en la [[batalla del Guadalete]] ([[711]]).

== Bibliografia ==

* Domínguez Hernández, F. ''Los godos. Desde sus orígenes bálticos hasta Alarico I''. Editat per A. de Lamo, 2010. ISBN 978-84-9923-545-5
* Miranda-García, F. ''Breve historia de los godos''. Madrit. Edit. Nowtilus, 2015. ISBN 978-84-9967-736-1
* Rosales, Jurate. ''Los godos''. Barcelona, editorial Ariel, 2004. ISBN 84-344-6717-8

[[Categoria:Història]]

Gots

2017-09-20T17:20:25Z

Cento Corage: /* Història */ correcció

Els gots eren un antic poble d´orige bàltic, que vora el [[sigle III]] formà un estat entre els rius [[Don]] i [[Danubi]]. Els gots estraven composts per dos grans grups: els [[ostrogots]], situats aproximadament al nort del [[mar Negre]], i els [[visigots]] a ponent dels anteriors, i en l'àrea del baix Danubi, en estret contacte en l'[[Imperi romà]].

== Història ==

Quant arribaren els huns desde l´Àsia, els ostrogots varen caure baix el domini dels invasors, mentres que els visigots penetraren dins de l'Imperi romà, i desde llavors les seues trayectòries es bifurquen:

-Els [[ostrogots]] formaren un estat sobre [[Itàlia]] i [[Dalmàcia]] que desaparegué conquistat pels biçantins a mitan [[sigle VI]].

-En el [[sigle V]], els [[visigots]] formaren un regne en el sur de la [[Gàlia]], centrat en [[Tolosa]], i més tart en [[Hispània]], i situaren la seua capital en la ciutat de [[Toledo]], pero l´estat visigot d´Hispània desaparegué derrotat pels àrabs en la [[batalla del Guadalete]] ([[711]]).

== Bibliografia ==

* Miranda-García, F. ''Breve historia de los godos''. Madrit. Edit. Nowtilus, 2015. ISBN 978-84-9967-736-1
* Domínguez Hernández, F. ''Los godos. Desde sus orígenes bálticos hasta Alarico I''. Editat per A. de Lamo, 2010. ISBN 978-84-9923-545-5

Gots

2017-09-20T17:18:40Z

Cento Corage: Articul nou encara per completar del tot

Els gots eren un antic poble d´orige bàltic, que vora el [[sigle III]] formà un estat entre els rius [[Don]] i [[Danubi]]. Els gots estraven composts per dos grans grups: els [[ostrogots]], situats aproximadament al nort del [[mar Negre]], i els [[visigots]] a ponent dels anteriors, i en l'àrea del baix Danubi, en estret contacte en l'[[Imperi romà]].

== Història ==

Quant arribaren els huns desde l´Àsia, els ostrogots varen caure baix el domini dels invasors, mentres que els visigots penetraren dins de l'Imperi romà, i desde llavors les seues trayectòries es bifurquen:

-Els [[ostrogots]] formaren un estat sobre [[Itàlia]] i [[Dalmàcia]] que desapasregué conquistat pels biçantins a mitan [[sigle VI]].

-En el [[sigle V]], els [[visigots]] formaren un regne en el sur de la [[Gàlia]], centrat en [[Tolosa]], i més tart en [[Hispània]], i situaren la seua capital en la ciutat de [[Toledo]], pero l´estat visigot d´Hispània desaparegué derrotat pels àrabs en la [[batalla del Guadalete]] ([[711]]).

== Bibliografia ==

* Miranda-García, F. ''Breve historia de los godos''. Madrit. Edit. Nowtilus, 2015. ISBN 978-84-9967-736-1
* Domínguez Hernández, F. ''Los godos. Desde sus orígenes bálticos hasta Alarico I''. Editat per A. de Lamo, 2010. ISBN 978-84-9923-545-5

Expulsió dels moriscs del Regne de Valéncia

2017-09-19T14:27:14Z

Cento Corage:

[[Image:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|350px|Embarc de moriscs en el Grau de Valéncia]]
A principi del [[sigle XVII]], [[Felip III]], signà el decret d'expulsió dels [[morisc]]s ([[1609]]), i ordenà que tots el nomenats moriscs eixiren d'[[Espanya]]. Este decret afectà principalment al [[Regne de Valéncia]] que va perdre una part important de la seua població.

==Antecedents==
L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l´efecte desijat.

Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:
{{cita|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son més moros que abans”.}}

També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia.

Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d´Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''.

Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d´això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l'[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells.

==Decret d'expulsió==
El [[4 d'agost]] de [[1609]], en el regnat de [[Felip III]], es va expedir en [[Madrit]] el decret d'expulsió definitiva. El [[virrei]] del [[Regne de Valéncia]], don [[Luis Carrillo de Toledo]], [[Marqués de Caracena]], el [[22 de setembre]] d'eixe mateix any firmava un bando d'expulsió dels moriscs valencians que certificava, practicament, el final de la situació conflictiva creada en diverses poblacions i comarques del Regne.

El Bando de l'expulsió dels moriscs del Regne de Valéncia, fon public pel virrei de Valéncia el Marqués de Caracena, el [[22 de setembre]] de [[1609]]. Actualment se conserva en l'[[Archiu de Simancas]].

===Terme i Condicions===
Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien.

Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig d´avals un autentic [[cristianisme]]. També quedaren lliures d´expulsió tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a càrrec de [[cristians vells]]. A pesar d´açó, foren pocs els que varen decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes.

L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc.

Tenint en conte la magnitut de l'empresa es reconeix que es va efectuar en prou orde.

==Conseqüències de l'expulsió==
El [[Regne de Valéncia]] devia tindre l´any [[1609]] una població estimada d´entre 350.000 i 400.000 habitants, dels quals s´ha calculat que varen ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs, que representaven un percentage de més del 33% de la població total. Conseqüentment, la pèrdua demografica va tindre grans repercussions en l´economia i es tardaria prop d´un [[sigle]] en suplir eixe descens poblacional.

Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà:
{{cita|“els que tenien moros tenia or”.}}

El costat positiu de la mida pogué ser que se'ls obrien grans possibilitats de re-organisació en els seus senyorius, en nous contractes i nous treballadors, encara que en prou llimitacions.

El sector social més perjudicat per l'expulsió fon l'incipient burguesia menestral urbana. Els senyors havien rebut quantitats elevades en prestams per mig de la figura jurídica de censals, una especie de prestam hipotecari. Prestadors urbans, comerciants, particulars i inclús institucions religioses anticipaven els diners i asseguraven una renda perpetua. Els senyors garantisaven, generalment, estos credits en les rendes senyorials o en les propietats dels seus vassalls.

L'expulsió va supondre un colp molt dur per a estos senyors que es veren impossibilitats, en molts casos, per a tornar els diners, perque els moriscs havien eixit de les seues facendes i ells s'havien arruïnat. Consideraven que si s'obligava als nous cristians en mides dures podia fracàssar la repoblació d'aquelles terres.

Finalment, dos pragmàtiques de [[1614]] i [[1622]] varen obligar als senyors a pagar les pensions, pero en reducció dels interessos, de manera que les conseqüències econòmiques les pagaren també els inversors urbans.<ref>[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=290 Artícul en Cardona Vives]</ref>

==Revoltes dels moriscs==

== Referències ==
<references />

==Enllaços externs==
*[http://ca.wikisource.org/wiki/Ban_de_prohibició_de_l'alienació_dels_béns_als_moriscos_del_Regne_de_Valéncia_(01-10-1609) Bando de prohibició de l'alienació dels bens als moriscs del Regne de Valéncia (01-10-1609)]
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=290 Artícul sobre l'expulsió dels Moriscs per [[José Vicente Gómez Bayarri]]]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20090621/opinion/1609-2009-expulsion-moriscos-20090621.html "L'expulsió dels moriscs 400 anys despuix", en [[Las Provincias]].]

[[Categoria:Edat Moderna en la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Expulsió dels moriscs del Regne de Valéncia

2017-09-19T14:25:27Z

Cento Corage: /* Conseqüències de l'expulsió */ Retocs

[[Image:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|350px|Embarc de moriscs en el Grao de Valéncia]]
A principi del [[sigle XVII]], [[Felip III]], signà el decret d'expulsió dels [[morisc]]s ([[1609]]), i ordenà que tots el nomenats moriscs eixiren d'[[Espanya]]. Este decret afectà principalment al [[Regne de Valéncia]] que va perdre una part important de la seua població.

==Antecedents==
L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l´efecte desijat.

Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:
{{cita|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son més moros que abans”.}}

També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia.

Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d´Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''.

Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d´això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l'[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells.

==Decret d'expulsió==
El [[4 d'agost]] de [[1609]], en el regnat de [[Felip III]], es va expedir en [[Madrit]] el decret d'expulsió definitiva. El [[virrei]] del [[Regne de Valéncia]], don [[Luis Carrillo de Toledo]], [[Marqués de Caracena]], el [[22 de setembre]] d'eixe mateix any firmava un bando d'expulsió dels moriscs valencians que certificava, practicament, el final de la situació conflictiva creada en diverses poblacions i comarques del Regne.

El Bando de l'expulsió dels moriscs del Regne de Valéncia, fon public pel virrei de Valéncia el Marqués de Caracena, el [[22 de setembre]] de [[1609]]. Actualment se conserva en l'[[Archiu de Simancas]].

===Terme i Condicions===
Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien.

Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig d´avals un autentic [[cristianisme]]. També quedaren lliures d´expulsió tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a càrrec de [[cristians vells]]. A pesar d´açó, foren pocs els que varen decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes.

L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc.

Tenint en conte la magnitut de l'empresa es reconeix que es va efectuar en prou orde.

==Conseqüències de l'expulsió==
El [[Regne de Valéncia]] devia tindre l´any [[1609]] una població estimada d´entre 350.000 i 400.000 habitants, dels quals s´ha calculat que varen ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs, que representaven un percentage de més del 33% de la població total. Conseqüentment, la pèrdua demografica va tindre grans repercussions en l´economia i es tardaria prop d´un [[sigle]] en suplir eixe descens poblacional.

Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà:
{{cita|“els que tenien moros tenia or”.}}

El costat positiu de la mida pogué ser que se'ls obrien grans possibilitats de re-organisació en els seus senyorius, en nous contractes i nous treballadors, encara que en prou llimitacions.

El sector social més perjudicat per l'expulsió fon l'incipient burguesia menestral urbana. Els senyors havien rebut quantitats elevades en prestams per mig de la figura jurídica de censals, una especie de prestam hipotecari. Prestadors urbans, comerciants, particulars i inclús institucions religioses anticipaven els diners i asseguraven una renda perpetua. Els senyors garantisaven, generalment, estos credits en les rendes senyorials o en les propietats dels seus vassalls.

L'expulsió va supondre un colp molt dur per a estos senyors que es veren impossibilitats, en molts casos, per a tornar els diners, perque els moriscs havien eixit de les seues facendes i ells s'havien arruïnat. Consideraven que si s'obligava als nous cristians en mides dures podia fracàssar la repoblació d'aquelles terres.

Finalment, dos pragmàtiques de [[1614]] i [[1622]] varen obligar als senyors a pagar les pensions, pero en reducció dels interessos, de manera que les conseqüències econòmiques les pagaren també els inversors urbans.<ref>[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=290 Artícul en Cardona Vives]</ref>

==Revoltes dels moriscs==

== Referències ==
<references />

==Enllaços externs==
*[http://ca.wikisource.org/wiki/Ban_de_prohibició_de_l'alienació_dels_béns_als_moriscos_del_Regne_de_Valéncia_(01-10-1609) Bando de prohibició de l'alienació dels bens als moriscs del Regne de Valéncia (01-10-1609)]
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=290 Artícul sobre l'expulsió dels Moriscs per [[José Vicente Gómez Bayarri]]]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20090621/opinion/1609-2009-expulsion-moriscos-20090621.html "L'expulsió dels moriscs 400 anys despuix", en [[Las Provincias]].]

[[Categoria:Edat Moderna en la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Expulsió dels moriscs del Regne de Valéncia

2017-09-19T14:19:10Z

Cento Corage: Retocs

[[Image:Embarco moriscos en el Grao de valencia.jpg|thumb|350px|Embarc de moriscs en el Grao de Valéncia]]
A principi del [[sigle XVII]], [[Felip III]], signà el decret d'expulsió dels [[morisc]]s ([[1609]]), i ordenà que tots el nomenats moriscs eixiren d'[[Espanya]]. Este decret afectà principalment al [[Regne de Valéncia]] que va perdre una part important de la seua població.

==Antecedents==
L'intent de conversió de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracàs, puix no abraçaren la religió cristiana per convicció sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religió. Les disposicions de [[1526]] sobre l'evangelisació no produiren l´efecte desijat.

Un testimoni de l'any [[1576]] contingut en un procés inquisitorial d´un cert [[Cosme Abenamir]], morisc de [[Benaguasil]], posava de manifest la situació:
{{cita|"encara que convertits no són ni viuen com a cristians, més pronte, es tracten i viuen com a moros (...) de manera que son més moros que abans”.}}

També es cert que no es portà la llabor evangelisadora en rigor i en la serietat que requeria la voluntat de desenrollar un procés evangelisador en els mijos i metodos adequats per a conseguir l'objectiu que es perseguia.

Davant de tal situació el monarca '''[[Felip II]] va prendre la decisió per primera vegada d'expulsar als moriscs de les terres hispaniques''' en un [[Consell d´Estat]] reunit en [[Lisboa]] el [[19 de setembre]] de [[1582]]. '''Tal decret no es va aplicar'''.

Pero l'idea fon madurant en la ment dels ministres i governants. L´opinió antimorisca disposà de fervents propagandistes. Un eixemple d´això està representat en les terres valencianes per [[Martín de Salvatierra]], bisbe de [[Sogorp]], una diocesis densament poblada de moriscs, que va propondre en [[1587]] deportar-los a [[Terranova]] i castrar als hòmens. La proposta del prior de l'[[Orde de Calatrava]], doctor Fidalgo va ser més expeditiva, preferia eliminar-los físicament embarcant-los en naus sense aparells.

==Decret d'expulsió==
El [[4 d'agost]] de [[1609]], en el regnat de [[Felip III]], es va expedir en [[Madrit]] el decret d'expulsió definitiva. El [[virrei]] del [[Regne de Valéncia]], don [[Luis Carrillo de Toledo]], [[Marqués de Caracena]], el [[22 de setembre]] d'eixe mateix any firmava un bando d'expulsió dels moriscs valencians que certificava, practicament, el final de la situació conflictiva creada en diverses poblacions i comarques del Regne.

El Bando de l'expulsió dels moriscs del Regne de Valéncia, fon public pel virrei de Valéncia el Marqués de Caracena, el [[22 de setembre]] de [[1609]]. Actualment se conserva en l'[[Archiu de Simancas]].

===Terme i Condicions===
Els moriscs tenien un determini de tres dies per a encaminar-se als ports que les indicarien.

Podien emportar-se tots els bens mobles que pogueren, inclus les monedes i quedar-se sis families de cada cent i també tots aquells que demostraren per mig d´avals un autentic [[cristianisme]]. També quedaren lliures d´expulsió tots els chiquets menors de sis anys que romangueren a càrrec de [[cristians vells]]. A pesar d´açó, foren pocs els que varen decidir quedar-se. Molts chiquets foren raptats per families cristianes.

L'operació va resultar molt complexa pero va estar preparada per a eixecutar-la en un periodo de sis mesos. Es varen armar [[galera|galeres]] espanyoles i italianes, multitut de mercants particulars, tropes d'infanteria i intendencia, etc.

Tenint en conte la magnitut de l'empresa es reconeix que es va efectuar en prou orde.

==Conseqüències de l'expulsió==
El [[Regne de Valéncia]] devia tindre l´any [[1609]] una població estimada al voltant de 350.000 habitants. Dels quals s´ha calculat que varen ser expulsats, aproximadament, uns 127.000 moriscs que representaven un percentage de més del 33% de la població total. Conseqüentment, la pèrdua demografica va tindre grans repercussions en l´economia i es tardarà prop d´un [[sigle]] en suplir eixe descens poblacional.

Els més perjudicats foren, en un principi, els senyors. En la mida que la població dels seus senyorius territorials eren majoritariament població morisca, la seua expulsió va supondre quedar-se, de colp, sense mà d'obra barata i experimentada. S’ha afirmà:
{{cita|“els que tenien moros tenia or”.}}

El costat positiu de la mida pogué ser que se'ls obrien grans possibilitats de re-organisació en els seus senyorius, en nous contractes i nous treballadors, encara que en prou llimitacions.

El sector social més perjudicat per l'expulsió fon l'incipient burguesia menestral urbana. Els senyors havien rebut quantitats elevades en prestams per mig de la figura jurídica de censals, una especie de prestam hipotecari. Prestadors urbans, comerciants, particulars i inclús institucions religioses anticipaven els diners i asseguraven una renda perpetua. Els senyors garantisaven, generalment, estos credits en les rendes senyorials o en les propietats dels seus vassalls.

L'expulsió va supondre un colp molt dur per a estos senyors que es veren impossibilitats, en molts casos, per a tornar els diners, perque els moriscs havien eixit de les seues facendes i ells s'havien arruïnat. Consideraven que si s'obligava als nous cristians en mides dures podia fracàssar la repoblació d'aquelles terres.

Finalment, dos pragmàtiques de [[1614]] i [[1622]] varen obligar als senyors a pagar les pensions, pero en reducció dels interessos, de manera que les conseqüències econòmiques les pagaren també els inversors urbans.<ref>[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=290 Artícul en Cardona Vives]</ref>

==Revoltes dels moriscs==

== Referències ==
<references />

==Enllaços externs==
*[http://ca.wikisource.org/wiki/Ban_de_prohibició_de_l'alienació_dels_béns_als_moriscos_del_Regne_de_Valéncia_(01-10-1609) Bando de prohibició de l'alienació dels bens als moriscs del Regne de Valéncia (01-10-1609)]
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=290 Artícul sobre l'expulsió dels Moriscs per [[José Vicente Gómez Bayarri]]]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20090621/opinion/1609-2009-expulsion-moriscos-20090621.html "L'expulsió dels moriscs 400 anys despuix", en [[Las Provincias]].]

[[Categoria:Edat Moderna en la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Vicente Marco Miranda

2017-07-12T16:19:14Z

Cento Corage: Correccions

'''Vicent Marco Miranda''' ([[Castelló de la Plana]], [[1880]] - [[Valéncia]], [[1946]]) va ser un [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valenciá]].

Destacat [[blasquisme|blasquiste]]. Des de [[1905]] va formar part de la redacció de [[El Poble]], del qual [[Félix Azzati]] el va nomenar redactor cap. Va ser [[regidor]] i cap de la minoria republicana en l'[[Ajuntament de Valéncia]] fins a l'arribada de la [[dictadura de Miguel Primo de Rivera]]. Va participar activament en totes les conspiracions que van tindre lloc en Valéncia com a protagoniste, patint diversos empresonaments, activitats que va referir en el seu llibre «[[Les conspiracions contra la dictadura]]» ([[1930]]).<ref>E. de Guzmán. Històries d'un ahir pròxim: «Les conspiracions contra la dictadura», de Vicente Marco Miranda. [[9 d'agost]] de [[1975]]. Revista Triumfo, número 671</ref> Al proclamar-se la [[Segona República Espanyola|República]] en [[1931]] va ser triat [[Alcalde de Valéncia|alcalde provisional de Valéncia]], pero al poc de temps va ser nomenat Governador Civil de [[província de Córdova (Espanya)|Córdova]].

Reintegrat pronte a l'activitat política valenciana, en les [[eleccions generals espanyoles de 1931|eleccions de 1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|de 1933]] pel seu [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] ([[PURA]]) de Valéncia, que en la Cambra es va integrar en la minoria del [[Partit Radical]] que liderava [[Alejandro Lerroux]].

Disconforme en el gir a la dreta, es va apartar d'este primer i va abandonar després el PURA per a formar, en un grup d'amics que compartien les seues idees ([[Juli Just]], [[Faustí Valentín]] i [[Vicent Alfaro]], entre ells), [[Esquerra Valenciana]], que es va adherir en el [[Congrés]] a la minoria d'Esquerra Republicana. Lliure d'aquells compromisos, va anar en el primer tren que va arribar a [[Oviedo]] i va poder arreplegar senyes de la sagnant repressió que va seguir al moviment revolucionari d'[[octubre]] de [[1934]], per a presentar la seua denúncia en les [[Corts]].

Com va poder també participar activament en el Parlament en l'etapa final del descrèdit de Lerroux i del PURA. En el seu partit Esquerra Valenciana dins del Front Popular, en les [[eleccions generals espanyoles de 1936|elecciones]] de [[febrer]] de [[1936]] va tornar a ser diputat. Esta vegada per a formar part de la minoria de [[Esquerra Republicana]] de [[Catalunya]], en la que se sentia més identificat.

De tot això va deixar testimoni en les seues Memòries, que varen titular [[In illo tempore]], llibre editat pel [[Consell Valencià de Cultura]] en [[2005]]. Durant la [[guerra civil]] es va mantindre fidel a la [[República]] i a l'acabar el conflicte es va vore obligat a ocultar-se, primer en Valéncia, després en [[Burriana]] en els seus germans. Odissea que va descriure en el seu llibre [[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)]] editat per l'[[Institució Alfons el Magnànim]] en [[2007]]. En l'estiu de [[1946]] va poder al fi tornar a Valéncia, on va romandre ocult fins a la seua mort, el [[23 de decembre]] del mateix any.

Els seus restes descansen en el [[Cementeri Civil de Valéncia]].

== Obres ==

* ''Les conspiracions contra la Dictadura'' (1930)
* ''Memòries de Vicente Marco Miranda. In illo tempore'' (1942), publicades en 2002.
* ''[[Quatre Gats (Memòries 1939 - 1942)|Cuatro Gats (Memòries 1939-1942)]] '', publicada en 2007

== Referències ==
{{reflist}}

{{Traduït de|es|Vicente_Marco_Miranda}}
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
[[Categoria:Polítics Valencians]]

Enric Semper i Bondia

2017-07-12T16:12:00Z

Cento Corage: Enllaç

'''Enric Semper i Bondia''' ([[Valéncia]], sigles [[sigle XIX|XIX]] - [[sigle XX|XX]]) fon un [[arquitecte]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] que treballà en diferents proyectes arquitectònics i urbanístics i alcançà el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat.

== Biografia i obres ==

Estigué matriculat entre [[1869]] i [[1870]] en l'Escola d'Arquitectura de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on fon companyer de [[Joaquim Maria Arnau i Miramón]]. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir la seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente'', pàg. 79. Valéncia: Universitat Politècnica.</ref> Aquell mateix any de 1871 fon comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del [[Riu Túria|Túria]]. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any [[1876]].<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref> Sis anys més tart, en [[1882]], fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0</ref>

L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any [[1883]], i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inaugurà (1889). El seu estil predominant és [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>

En [[1894]] aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En [[1900]] aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En [[1901]] proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inaugurat en [[1876]] i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fon enderrocat en [[1969]] per a aixecar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.

== Plànols ==

Plànols del Cementeri de Catarroja realisats per Semper i Bondia (1883):
[[File:Cementeri Catarroja 1.jpg|centre|thumb|Planta i alçat]]
[[File:Cementeri Catarroja 2.jpg|centre|thumb|Seccions]]

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
* http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Arquitectes valencians]]

Pedro Sucías Aparicio

2017-06-20T09:50:14Z

Cento Corage: Artícul nou per traducció del seu equivalent en català

{{Infotaula persona}}
[[Image:Calendario_de_efemérides_de_Enguera_portada_(1906).jpg|thumb|Coberta del llibre «Calendario de Efemérides de Enguera», de Pedro Sucías (1906), un llibre que fon premiat en els [[Jocs Florals]] de «[[Lo Rat Penat]]», en 1898.]]
'''Pedro Sucías Aparicio''' ([[Enguera]], 1844 - [[Valéncia]], 1917) fon un retor, escritor i historiador valencià. Destacà per l'amplitut de les seues investigacions històriques, des de l'arqueologia al treball en diferents archius parroquials del territori valencià, molts dels quals resultaren destruïts durant els primers moments de la [[guerra civil espanyola|Guerra Civil]] (1936). També s'interessà per el folclor de la ruralia valenciana. Deixà moltes obres inèdites, algunes de les quals inclouen dibuixos i croquis, i les donà a l'[[Archiu Municipal de Valéncia]], a on es poden consultar actualment. L’ importància i l’utilitat d'alguns dels seus escrits és per la desaparició de les fonts eclesiàstiques originals que consultà.

== Obres inèdites ==
* ''Apuntes históricos de la villa de Enguera''
* ''Historia de Enguera y de los pueblos de su distrito''
* ''Notas útiles para escribir la historia de la Catedral de Valencia''
* ''Notas útiles para la historia del reino de Valencia'' (cap a 1910)
* ''Monografías de casi todos los pueblos de Valencia''
* ''Anales históricos de Valencia''
* ''Justificantes de la Historia de Valencia''
* ''Historia de Villanueva de Castellón''

== Obra publicada ==
* ''Efemérides de Enguera'' (1906)

== Bibliografia ==
* Sanz Gómez, V. M.; Aparicio Payá, M. (1999). ''Pedro Sucías Aparicio: un historiador erudito y humanista (1844 - 1917).'' Enguera: Ayuntamiento. ISBN 84-699-1044-2
* DD AA (2005). ''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum 15. Valéncia: Editorial Prensa Valenciana. ISBN 84-87502-62-8

== Referències ==
* Archiu Municipal de Valéncia

Antoni Gilabert

2017-06-19T16:48:47Z

Cento Corage: Apanye dos cosetes (enllaços)

'''Antoni Gilabert Fornés''' ([[Pedreguer]] 1716 – [[Valéncia]] 1792) fon un destacat arquitecte valencià del sigle XVIII.
== Formació ==
Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En 1768 s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles (1784).
== Obres ==
Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre 1758 i 1760 proyectà la frontera de l’Aduana, actual Palau de Justícia, en un estil proper al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de Sant Vicent Ferrer, dins del convent de Sant Doménech, actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies (1767-1771), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la Catedral de Valéncia des de 1774. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d'En Sarrià]] i en la casa del comte de Villapaterna ([[Nules]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L'Alcúdia de Carlet|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].
== Bibliografia ==
*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l’entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.
*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech. ISBN 84-85402-43-X

Usuari discussió:Jose2

2017-06-19T16:45:46Z

Cento Corage: /* Enllaços */

{{benvingut}} --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 17:41, 19 gin 2010 (UTC)

Moltes gràcies

== Artícul [[Fallera Major]] ==
Ya ho tens redirecccionat. De totes formes he renomenat l'articul en singular "Fallera Major" i "Falleres Majors" redirecciona a "Fallera Major", que es lo correcte. Abans de la Llista de Falleres, he clavat l'informacio que faltava. Revisa-ho i si veus que li falta algo, afiges o modifiques. Moltes gracies.

== Per a redireccionar ==
Per a redireccionar un articul, per eixemple "Falleres Majors" a "Fallera Major"...es fa creant per eixemple "Falleres Majors" com si fora un articul nou diferent i abans d'editar i guardar l'articul, quan esta tot en blanc, trobaras baix del tot, baix de "Guardar la pagina" una barra en caracters i botons. En tot en blanc, escriu l'articul al que vols que redireccione, selecciona en blau el text (=el articul al que va redireccionat) en el ratoli i puncha el boto "REDIRECT" que voras en la barra de baix de "guardar la pagina" i despres guardes ya la pagina. Pareix complicat pero poc a poc aniras familiarisant-te en el funcionament de Uiquipedia i te sera tot molt mes facil. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 19:52, 21 gin 2010 (UTC)

Per favor, pega-li una ullada a estes seccions. Podran ser-te molt utils:

*[[Ajuda:Guia per a crear artículs]]
*[[Ajuda:Casos pràctics]]
*[[Uiquipèdia:Escriure en valencià]]
*[[Uiquipèdia:Manual d'estil]]
*[[Uiquipèdia:Polítiques]]

== Sobre l'ortografia i correctors ==
¡Hola!. Te dic un poc algo paregut a lo que li he dit a [[Usuari:Peterguason‎|Peterguason]] i a [[Usuari:Jorge14|Jorge14]]. La teua colaboracio en Uiquipedia i els articuls que elabores i en els que treballes son interessants, pero es important el tema de l'ortografia dels articuls i la gran importancia d'usar correctors i diccionaris on-line de valencià a l'hora d'editar i treballar en Uiquipedia.

Per favor, revisa les poques correccions que he fet en el teu articul de: [[Cridà]] i fixat en els canvis d'ortografia. Si utilises el corrector de valencià per a Firefox, t'indicarara si una paraula no existix en valencià i si tens dubte sobre una paraula en concret, es pot mirar en els diccionaris on-line de valencià.

Seria molt bo que t'instalares alguns dels correctors que trobaras en [[Uiquipèdia:Escriure en valencià]]. El corrector de Firefox no es molt util a tots.

Ya saps que en Uiquipedia en valencià es pot utilisar les Normes d'El Puig sense l'ultima reforma d'accentuacio de la RACV o en els accents, pero es gaste lo que es gaste, ha d'estar be i l'ortografia cuidada. Si tots utilisarem els correctors, s'evitaríem els temps que perdrem en corregir els articuls dels demés i que es pot amprar en fer articuls nous.

Tots fem erros, tots s'equivoquem, yo el primer, pero si no utilisem els correctors i els diccionaris el nivell d'erros es dispara i donaria molt mala image de Uiquipedia. Els erros ortografics i tipografics, verbals, etc..han d'entrar dins de lo raonable i lo llogic. Per favor, prengam-se este tema molt en serio tots. Moltes gracies pel teu bon treball en Uiquipèdia i el teu esforç. Si necessites qualsevol ajuda, no tens mes que dir-me-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:02, 21 gin 2010 (UTC)

:De res. Gracies a tu. Puix si proves el Corrector de valencià per a Firefox per a editar aci, es la canya. Es lo millor en molta diferencia. Abans editava en Uiquipedia en el Open Office de la RACV, pero el de Firefox es molt practic i es el mateix diccionari de la RACV, lo bo es que t'ho indica tot mentres edites, "in situ". Prova-ho i voras quin canvi. Aixo si, has d'instalar-te i entrar en el navegador Firefox. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 20:37, 21 gin 2010 (UTC)

== Ara eres administrador ==

En l'objectiu de facilitar les teues edicions, has segut nomenat Administrador de [[Uiquipèdia]]. A partir d'ara, no tornaràs a vore el captcha mentres estigues loguejat. Este privilegi pots perdre-lo si deixes de participar en el proyecte.--[[Usuari:Admin|Admin]] 22:33, 25 gin 2010 (UTC)
:Principalment és per a evitar que escrigau el captcha, els privilegis que dona els pots vore en [[Uiquipèdia:Administradors]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 23:51, 26 gin 2010 (UTC)

== Enhorabona i Normes Administradors ==
¡Enhorabona per la teua nominació com a administrador de Uiquipèdia!. ¡T'ho mereixies!. Tant en la secció dels [[Uiquipèdia:Administradors|administradors]] com en la [[Uiquipèdia:Guia per a administradors]] trobaràs totes les possibilitats i funcions que pots desenrollar com a administrador i també les normes bàsiques de comportament.

Les normes mes bàsiques per als administradors molt resumidament son estes:

*Complir i fer complir les [[Uiquipèdia:Polítiques|polítiques de Uiquipèdia en valencià]]
*Ajudar en les tasques de manteniment que contribuïxen al bon funcionament de Uiquipèdia.
*Tractar en amabilitat, respecte i educació a tots els usuaris.
*Ajudar en tot lo possible al restant d'usuaris, especialment als usuaris novells.
*Donar eixemple als demés usuaris, escrivint correctament en [[llengua valenciana]] evitant els erros ortogràfics, tipogràfics, etc.
*Usar a l'editar els correctors disponibles en l'apartat [[Uiquipèdia:Escriure en valencià|Escriure en valencià]] per tal de complir correctament el punt anterior.

Ací trobaràs mes detalls sobre les possibilitats, funcions i normes per als administradors:
*[[Uiquipèdia:Guia per a administradors]]
*[[Uiquipèdia:Administradors]]
*[[Uiquipèdia:Burócrates|Burócrates]]
*[[Uiquipèdia:Polítiques|Polítiques de Uiquipèdia]]
*[http://www.mediawiki.org/wiki/Manual:Administrators Ferramenta d'ajuda per a eixercir els poders de ''sysop'' (administrador), de Meta-Wiki (en anglés).]

¡Enhorabona i avant!. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:15, 27 gin 2010 (UTC)

:Un chicotet detall mes, per favor, edita en quan pugues la teua pagina d'usuari. Queda un poc raro que un administrador no tinga editada la seua pagina d'usuari. Moltes gracies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 23:28, 27 gin 2010 (UTC)

== Categoria Pobles de Valencia ==
La categoria "Municipis de Valencia" no estava creada pero si n'hi havien 3 articuls que usaven eixa categoria, que encara no estava editada. Ya els he passat a on toca que es: "Categoria:Pobles de la Província de Valéncia" i "Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana". Gracies per avisar. Ya està solucionat. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 16:52, 29 gin 2010 (UTC)

== Categoria Museus Valencians ==
Els museus de Valencia Ciutat ya estan inclosos en la categoria de "Museus Valencians". Solucionat. Gracies per avisar, perque solucionar este coses ajuden a que Uiquipedia funcione millor. No te preocupes, poc a poc aniras familiarisant-te en el llenguage wiki i podras resoldre este cosetes facilment. Salutacions.--[[Usuari:Valencian|Valencian]] 22:28, 1 febr 2010 (UTC)

== Anglaterra i Gran Bretanya ==

Ni Anglaterra, ni Gran Bretanya són sinònims del Regne Unit. El Regne Unit és un estat sobirà, format pels països constitutius (o algo aixina) de [[Irlanda del Nort]], [[Anglaterra]], [[Escòcia]] i el [[País de Gales]]. Anglaterra és un país constitutiu del Regne Unit, i [[Gran Bretanya]] és la principal illa del estat, formada pels països de Gales, Anglaterra i Escòcia. Ara mateixa m'encarregaré de corregir els erros, salutacions ;) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:21, 15 febr 2010 (UTC)
:Puix la veritat és que si queda molt be, començaré a fer-ho yo també :) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 21:18, 15 febr 2010 (UTC)

== Mercat de Colom/Colón ==

El corrector diu que "Colón" és erròneu, ademés l'equivalent valencià al nom castellà "Colón" és Colom, per tant, redirigir "Mercado de Colón" a "Mercat de Colom" és admisible, pero el nom en si és "Mercat de Colom". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:06, 26 febr 2010 (UTC)
:Home yo sempre he conegut este mercat com mercat de Colom, en els llibres d'història he estudiat Colom (en catlencià, pero s'acosta) i que yo sàpia Colón en valencià és de sempre Colom, independentment de que Colón siga o no un nom propi, Joan també ho és i no me dona error, igual que Jordi, Joana, Ampar o Antoni. Per això ho he canviat per Colom, perque en valencià yo tinc entés que és Colom (a part de que Colom també és el mascle de la coloma), pero bueno al mateix temps està el nom "Rosa" que pot ser un nom propi o el nom d'una flor ¿No? i en castellà també està el nom de "Paloma", aixina que com he dit abans, yo tinc entés que en valencià lo correcte és Colom, i Colón es castellà. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:15, 26 febr 2010 (UTC)
::Ademés en els mapes del Cap i Casal i en les senyalisacions, si no m'enganye posa o "Mercado de Colón" o "Mercat de Colom" pero no "Mercat de Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 16:17, 26 febr 2010 (UTC)
:Jose pero tenim dos problemes, el primer és que no sabem qui era el llinage de Cristòfol Colom, ni tan si vol el nom, sabem que en castellà diuen Cristóbal Colón, en valencià Cristòfol Colom, i en polac crec que diuen Kristofol Colom o algo aixina, és molt relatiu, no se sap ni l'orige d'este home.. ¿Com anem a saber com és el seu llinage original? De fet ad este home se li coneixia molt com "Columbus" (Colom en llatí) per això dic que.. ¿Quí fa la traducció? ¿Quin és l'original?, per tant deuriem deixar lo de "Colom" ya que és el nom oficial del Mercat i ya que no sabem el seu llinage original, només coneixem com se dia en Valéncia i com se dia en Castella. ¿Entens a lo que me referixc? El segon problema és que ningú ha dit que Mercat de Colom se referixca a Cristòfol Colom, Mercat de Colom pot referir-se a "Mercado de Palomo" pero al castellà se va traduir "Mercado de Colón" cosa molt normal, ya que per eixemple en valencià diem "Alcàsser" que vé de l'àrap "al-qasr" (la fortalea) i només hem traduit el nom àrap al que gastem, Alcàsser, podriem haver-ho traduit i dir "La fortalea" pero me pareix a mi que no. Per això dic que "Mercado de Colón" pot ser no siga una traducció, sino una castellanisació. Llavors eixos son els dos problemes, el primer és que no sabem quin era el llinage de Cristòfol Colom (no sempre tenim que pensar que es diu pel seu nom en castellà, cas de Pere el Ceremoniós per eixemple) i tampoc sabem si este mercat fa referència a este home o simplement al mascle de la coloma, per això insistixc, deuríem deixar "Mercat de Colom" que és el nom oficial i tant el llinage d'este home en valencià és colom com que colom és el mascle de la coloma, i fer una redirecció de "Mercat de Colon" per si on cas. ¿Qué te pareix? --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 17:57, 3 març 2010 (UTC)
::He mirat en atres wikipèdies, en la wikipedia en gallec diu que en gallec és "Mercado de Colom" i que en valencià és "Mercat de Colom", he buscat també en atres wiklipèdies per Cristòfol Colom, i la majoria d'idiomes utilisen "Colom", "Colomb" (francés) o "Columbus", Colon ho gasta el castellà, extremeny i euskera (Kolon), per tant yo crec que està més que clar que hem de dir Mercat de Colom i Cristòfol Colom (a falta del nom original) --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:09, 3 març 2010 (UTC)
::: Per cert, Colom > Colòmbia. Només en castellà se gasta "Colón" --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 18:21, 3 març 2010 (UTC)

== Erros en Valencià ==
Hola Jose2, he estat llegint alguns dels artículs de la uiqui i he trobat alguns erros en l'utilisació del nostre idioma, per eixemple he vist que la gent utilisa "la resta" en lloc de dir "el restant": no es diu "Açò ho sap el restant de la gent", s'ha de dir "Açò ho sap el restant de la gent", la primera expressió no es de la nostra normativa.
¿Qué s'ha de fer si se detecta este tipo d'erros o atres pareguts?
Moltes gràcies.
--[[Usuari:Vicent Tomàs|Vicent Tomàs]] 20:03, 22 març 2010 (UTC)

== D'aixo, res de res ==
No, aixo es que "Vixca Valencia" s'ha embolicat en atra cosa al llegir un correu. Estigues tranquil que d'aixo res de res. En correu privat t'acabe d'enviar en que consistix lo que le comentava ad ell, ¿val?. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 18:33, 31 març 2010 (UTC)
: Si ya ho he vist, han eliminat l'artícul sense mes, ¡en tot el morro!. Deuríem de demanar la restauració de l'artícul tant en castellà com en anglés, que també l'han eliminat farà uns 10 dies en el mateix procediment, pero esta volta no s'enterà ningú. Si algú demana la reversió de l'artícul, que avise. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 01:38, 6 abr 2010 (UTC)

== ¿Repoblacions castellanes? ==

I d'a on ha tret això? Eixes teories són pancatalanistes, sense cap fonament històric, he utilisat la font de la Chronica y fets de Iaume I de Ramon Muntaner en l'artícul [[Repoblació del Regne de Valéncia]] per a informar-me sobre l'assunt i la Vall de Cofrents no consta entre les regions valencianes que varen rebre inmigrants. Per tant eixa primera etapa és una mentira, la segona no ho sé, la veritat ho dubte, no té molt de fonament tampoc això de que se expulsaren els moriscs i se va repoblar tot, per una banda perque mos cuestionem el "¿I en els atres dos terços de la població valenciana que eren cristians que va passar en ells? ¿Desapagueren o se'n anaren en els moriscs?" i per atra "El Regne de Valéncia no era l'únic que tenia moriscs, els demés regnes peninsulars també van patir la despoblació morisca.. Llavors ¿tots se llancaren a despoblar-se encara més a sí mateixos per a repoblar Valéncia sancera?". Quan se mostren fonts fiables al respecte parlem de si esta comarca va ser sancera repoblada o no, pero yo he fet un bon treball sobre la repoblació en el que tire les teories pancatalanistes de les repoblacions i talls culturals pel piso. Eixa suposta segona etapa estic pendent d'averiguar algo, pero per lògica podem traure lo que te vaig dir abans, que els moriscs no eren tots els habitants valencians i que els demés també varen patir certa des-població. Saluts. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:13, 27 abr 2010 (UTC)
PD: Jose, l'artícul de la Vall de Cofrents és una traducció de l'artícul de la wikipedia en castellà, ya sabem perfectament que fonts i "fonaments" tenen en eixa "enciclopèdia". En estes coses n'hi ha que anar molt espayet. --[[Usuari:Valencia es llengua|Valencia es llengua]] 17:17, 27 abr 2010 (UTC)

== Categories ==
Perdona, que se que fa dies que m'has deixat el mensage, pero no t'havia contestat encara. El tema de les Categories en una wiki, a priori, se supon que s'ha de classificar en la categoria mes especifica i concreta de totes. I si eixa categoria mes especifica es una subcategoria d'atra categoria mes gran i general, no s'ha de ficar la mes gran. Te serà molt útil este enllaç de la Wiki en castellà [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Categorizaci%C3%B3n Categorisacio]. Te fique l'apartat que parla d'açò concretament.

'''Categorización redundante''': ''"En general, se considera una mala práctica categorizar un artículo en dos categorías X e Y, cuando X es una subcategoría de Y. Dado el caso, es mejor buscar la categorización más específica (la de X, en este caso), salvo casos excepcionales, como cuando la categoría Y aporta información adicional al artículo, que no se incluye en X"''.

Eixa es la teoria. ¿Peque açò? Puix perque ajuda a tindre tots els artículs ben classificats i no repetits en varis puestos o categories. Ara, si n'hi ha alguns artículs que per lo que siga, es vol ficar la mes gran i la mes especifica, puix val. No obstant, en la categoria "Valencians"..si es un escritor deuria d'anar a "Escritors valencians" o a "Toreros Valencians", perque les 2 categories estan dins de "Valencians". Es la manera de tindre-ho ben classificat.

Atra cosa son els artículs que tinguen que estar i tindre varies categories diferents perque afectes a varis temes o disciplines i que no son subcategories una d'un atra mes gran, vaja, que no estan relacionades. Eixemple: [[Jaume I]] >> "Categoria Historia Valenciana" i "Categoria Corona d'Arago", per eixemple. Això es 100 % correcte. No se si m'explique be. Si tens algun dubte mes, m'ho dius. I avant, que estàs fent un fum de faena ací. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 15:19, 6 maig 2010 (UTC)

:Tens rao en aixo. Si algu vol vore tots els "valencians" en la Categoria, no podria vore'ls tots de colp. No te preocupes, fes-lo com tu dius i ya està, aixina està be tambe. En realitat, lo realment fonamental es que tinguen la categoria mes especifica ficada. Es dir, Sorolla es imprescindible que estiga en "Pintors Valencians", si també està en "Valencians", no passa res, està be tambe. Lo que si es roïn es al contrari, que estiga a soles en la general "Valencians" i res mes, perque al final seria un "totum revolutum" a on no es quedarien classificats per la seua activitat professional, etc.

:Per cert, disculpa que revertira l'artícul de [[Joan Fuster]], que revertires tu a un usuari anonim, pero a voltes, encara que entre algu en visions contraries a les nostres, aporten informacio valida, que simplement es torna a redactar d'una forma mes neutral i l'informacio acaba aprofitant. Es per aixo. Tenia que haver-te avisat. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 13:59, 7 maig 2010 (UTC)

== ¿Qué fas? ==

Estic des de fa dos hores intentant completar l'artícul dels nacionalismes en Espanya, llevant les frases poc riguroses (quan es copia un articul de la "wikipanca" moltes voltes cal revisar el fondos, per les posibles manipulacions que puga contindre, i no solament pegar i canviar la forma), recarregant l'image de la Ikurriña (que apenes es podía vore) i corregint les faltes d'ortografía. No em revertixques la faena sense més ché, que ya ho tenía a punt d'acabar i ne tens per ahí molts més artículs que pots editar. En el teu permís vaig a recuperar lo fet.

Un salut. --[[Usuari:Jogim|Jogim]] 12:19, 7 maig 2010 (UTC)

== Corrector i faltes d'ortografia ==
Per favor, torne a insistir-vos als dos una volta mes en l'utilisació del corrector, sobretot el de Firefox. [[Uiquipèdia:Escriure en valencià]]. Particularment útil es el corrector de valencià per al navegador '''Firefox''', que te corrig tot directament quan edites en la pròpia Uiquipedia. A banda, una de les normes bàsiques i imprescindibles per a ser Administrador de Uiquipedia en valencià [[Uiquipèdia:Guia per a administradors]] es utilisar els correctors a l'editar i intentar evitar les faltes d'ortografia. Per favor, intenteu fer un esforç i instaleu-vos el corrector, ya se que estes coses son llandoses, pero val la pena. Moltes gràcies per colaborar ací i avant, que estàs fent un gran treball. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 14:27, 7 maig 2010 (UTC)

:¿Has provat en el corrector per al navegador Firefox?. L'instalació es 1 minut, (pràcticament es pot dir que no te instalacio, es baixar un archiu chicotet i ya està) i possiblement podràs treballar en els 2 puestos sense problemes. Per si te servix d'ajuda. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 00:54, 8 maig 2010 (UTC)

==Hola==

Lo he possat per descart, la veritat no se de qual se tracta. ¿Qué posaríes? ¿Por ser Tinitat?--[[Especial:Contributions/213.96.68.210|213.96.68.210]] 12:37, 22 maig 2010 (UTC)

== Llicència de les imàgens ==

Recorde que esta enciclopèdia està publicada en una [[Llicència de documentació lliure GNU]] i les imàgens que no especifiquen llicència o son sospitoses d'incumplir-la seran borrades pels administradors de [[Uiquipèdia]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 14:47, 10 juny 2010 (UTC)
:Si la foto l'has fet tu, en el comentari pots ficar "treball propi" o "own work". Al pujar l'image en uiquipèdia acceptes que estiga en la mateixa llicència que uiquipèdia. Si l'has copiat d'una web externa, copia l'enllaç en el comentari per a que se puga comprovar que efectivamente té llicència GNU o compatible. Més informació: [[Uiquipèdia:Drets d'autor]]--[[Usuari:Admin|Admin]] 15:06, 10 juny 2010 (UTC)
El comentari aniria ací: http://www.uiquipedia.org/index.php?title=Image:DSC07101.JPG&action=edit --[[Usuari:Admin|Admin]] 17:15, 10 juny 2010 (UTC)

==Sant Vicent==

Hola, ya tinc fet este artícul [[Milacres de Sant Vicent]]. Salutacions.

Ok. Posaré un 'vore també'.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 06:26, 17 juny 2010 (PDT)

== Gracies ==
Moltes gracies per l'ajuda per a revertir les tonteries de l'impresentable eixe. Tinc que comentar-li a "Admin" de restringir les intervencions de IP anònimes per un temps. Ya se va fer l'any passat uns mesos per a evitar vandalismes i va de maravella. A vore si tinc un ratet i s'ho dic. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] 07:14, 16 juny 2010 (PDT)

== Articul i enhorabona ==
Moltes gracies per lo de l'articul de Malaga. Tinc que repassar-ho sancer. No es que tu no sàpies prou de valencià, tot lo contrari. Es culpa meua, que ho he pres d'atra wiki en atre idioma i n'hi han paraules que no sabia el significat i tinc que acabar d'arrematar-ho comparant-lo en alguna atra versio en atra llengua. Al fer varis articuls la mateixa nit, botí a un atre articul i se m'havia passat, gracies. Per cert, '''enhorabona i bon treball''' el que has fet este estiu i en Setembre en el vandalisme. Han estat molt llandosos. ¡T'has pegat una bona currada!. Gracies per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:31, 5 oct 2010 (PDT)

:Ya esta arreglat lo de l'articul de [[Màlaga]], gracies per recordar-me-ho. Si, tindríem que donar-li mes difusio a la Uiquipedia, tens tota la rao. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 07:25, 11 oct 2010 (PDT)

== Els 7.000 artículs ==
A vore si, en l'esforç de tots, es possible arribar als '''7.000 artículs''' a final d'any o per lo mínim a principis de l'any que ve. Queden 400 artículs per a conseguir-ho. Des del mes de març d'enguany la nostra Uiquipèdia en valencià es troba un poc parada i necessitem donar-li un nou impuls. Gràcies. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:54, 21 oct 2010 (PDT)

== Direccions IP, etc ==
Perdona la tardança en contestar-te. Des d'ací no es pot comprovar si varis contes estant gastant la mateixa IP ni es poden vore les IP, (a no ser que entre algu que estiga registrat com passava abans). Tal volta Admin" puga vore-ho, pero per ací no es pot vore.

La tropa esta que entra en noms raros i es registren 5 o 6 en unes hores, es un rollo tipo spam. Ho vaig vore fa un temps en atra wiki que estava mig abandonada. Imagine que funciona de la següent manera: Una maquina registra de 5-10 usuaris cada dia. Si te distraus i en 1 mes ningu els bloqueja, ya tens dins de la wiki entre 150-300 usuaris descontrolats. No te dic si te distraus 3-4 mesos...pots tindre 1.000 usuaris descontrolats que ya son practicament impossibles de bloquejar. Estos usuaris mes en avant, escomençaran a clavar spam i borrar contingut substituint-lo per spam, enllaços pagines rares i tonteries d'eixes. Per aixo es important bloquejar a tota eixa tropa que es registra en noms estranys. Quan els bloqueges, fixa't en el registre d'usuaris bloquejats, si algú compartix IP en els usuaris que acabes de bloquejar. Si algu compartix la mateixa IP, el sistema el bloquejara automàticament tambe, pero nomes per '''1''' dia. Has d'agarrar ad eixe usuari que compartix IP i canviar-li el bloqueig per "infinit". Si veus ara el registre he desbloquejat a l'usuari "300" i l'he tornat a bloquejar-ho pero en "infinit".

Si vols enviar a qualsevol usuari un correu electrònic i que no ixca ací...pot fer-ho anant a la Discussio de l'usuari en concret o a la seua pagina d'usuari. Si estàs en qualsevol d'estes 2 pagines, voras com t'ix una opció nova en el Menu general de l'esquerra, en "Ferramentes", voràs com la 6º opció fica "Envia un mensage de correu electronic a este usuari". Puncha ahi i t'eixira un formulari per a enviar-li un correu electronic privat. No es pot fer si l'usuari no ha donat d'alta el seu correu electronic, pero la majoria d'usuaris si que ho tenen registrat. Tambe es interessant quan n'hi han problemes o conflictes, perque a priori sempre resultara un poc mes de "fiar" un usuari que si te un correu electronic registrat, que un atre que no el te registrat. Espere haver pogut aclarir-te tot aço. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 12:57, 15 nov 2010 (PST)

:Perfecte. Si, es util per a parlar en els demes. Li comentare a "Admin" lo del problema que tenim en els registres massius estos de spam. He intentat vore alguna solucio, pero de moment no veig un atra que bloquejar a tots els que entren i vigilar be si compartixen IP en atres usuaris. Te que haver alguna solucio.

Per cert, quan crees una discussio d'un usuari nou que acabe de registrar-se, tens una forma mes rapida i senzilla de donar-li la benvinguda sense tindre que escriure res. Fica la plantilla "benvingut" i a continuació la teua firma d'usuari i ya esta. Voras la plantilla per eixemple editant, al principi del tot, en la teua o la meua pagina de discussio, en la capçalera de la pagina. Fica benvingut entre 4 "parentesis arquejats" o "parentesis de plantilla". Guardes i ya esta. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 13:06, 15 nov 2010 (PST)

== Historial de l'articul ==
Si, la forma de com ho fas per a comprovar l'historial i les diferents edicions d'un articul es totalment correcta. Tots ho fem aixina. Si ya no t'apareix, mira a vore si s'haguera canviat alguna cosa en les [[Especial:Preferences|teues preferencies]] (menu en el canto superior esquerre de la pantalla, al costat de la teua pagina de discussio). Pots ser que no t'apareguen perque hi ha marcada alguna casella que no deuria d'estar marcada o al contrari. Mira a vore si es aixo. Si entres en l'historial d'un articul sense haver-te registrat encara en Uiquipèdia (login), i veus correctament l'historial i les comparacions entre edicions d'un articul, es segur que es alguna opcio de les preferencies lo que està mal. Espere que pugues solucionar-ho. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 09:22, 24 nov 2010 (PST)

De res, a manar. M'alegre que ho hages pogut solucionar. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 08:21, 25 nov 2010 (PST)

==Ya vore,va dir el cego==

Jeje. A vore si tin 10 minutets al dia.--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] ([[Usuari Discussió:Vinatea|discussió]]) 04:14, 26 abr 2011 (PDT)

== 1 articul per als 7.000 ==
He vist que faltava molt poc per a arribar als 7.000 articuls i he creat 5 nous artículs hui, per lo que nomes queda 1 articul per a arribar als 7.000. El merit d'arribar als 7.000 ha segut practicament exclusiu teu, aixina que ho deixe en 6.999 i l'unic articul que falta, tria un articul que t'agrade a tu i ya està, perque este chicotet honor d'arribar als 7.000 articuls ha de ser teu sense cap dubte. En l'apartat d'[[Uiquipèdia:Actualitat|Actualitat]] trobaras en la subseccio "Dates històriques de Uiquipèdia" tot preparat per a que fiques el nom de l'articul que fa el numero 7.000 i el dia en que ho has creat.

La meua sincera enhorabona per tot el teu excelent i gran treball aci en Uiquipedia. ¡Eres el guardià en solitari de Uiquipedia esta ultima temporada!. Disculpa que no haja contestat algun correu que m'has enviat i que no puga dedicar-me a Uiquipedia com ho feya abans i com m'agradaria. Enguany estic clavat en atres histories i desgraciadament no tinc molt de temps real per a res mes. M'agradaria colaborar com toca i ajudar-te, pero en estos moments no tinc mes temps. ¡Enhorabona pels 7.000 i gracies per tot el teu treball!.

Quan crees l'articul que fa 7.000 estaria be el ficar un chicotet mensage en la Discussio de per lo manco tots els Administradors de Uiquipedia per a que sapien que hem arribat als 7.000 i de pas, a vore si despertem un poquiu a la gent. Si vols fer-ho tu, avant...si no ho fare yo, com tu vullgues. Gracies per tot. Un abraç --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:11, 23 jul 2011 (PDT)

== 7.000 articuls i pagina en facebook de Uiquipèdia ==

Nomes comentar-vos 2 coses:
*A finals de Juliol s'arribà als 7.000 articuls gracies a la gran tasca que esta fent [[Usuari:Jose2|Jose2]].
*He creat una pàgina en facebook de Uiquipèdia. [http://www.facebook.com/uiquipedia www.facebook.com/uiquipedia], ya que el grup que tenia casi 400 membres pareix que ha desaparegut. La pagina sempre queda es mes professional que un grup. Per favor, si voleu que vos faça administradors de la paginà de Uiquipedia en facebook, envieu-me un correu electronic en el perfil que teniu en facebook i vos afegire com a administradors. Moltes gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 19:47, 30 set 2011 (PDT)
--------------
:De res, al contrari, gracies a tu pel teu gran treball aci. Nomes volia comentar-te que la [http://www.facebook.com/uiquipedia Pagina en facebook de Uiquipèdia] no ixen les teues senyes personals ni el teu perfil ya que si te faig Administrador de la pagina nomes podran vore el teu perfil els administradors, o siga yo i algu mes de tota confiança. Pero els usuaris i tot lo mon en general en cap moment poden vore el teu perfil o que eres administrador o res de res. I quan publiques ix com a "Uiquipedia en valencià", no ix per a res les teues senyes. Es la ventaja que tenen les pagines en facebook. No son igual que els Grups, a on tot lo mon pot vore tot.

Lo mateix te dic de Twitter [http://www.twitter.com/uiquipediaval Perfil en Twitter de Uiquipèdia]. Si te passe les claus de twitter, ningu pot vore qui esta darrere. Animeu-vos. Vaig a comentar-se-ho a tots els demes Administradors de Uiquipedia a vore si s'animeu. Si te pareix be lo de facebook i twitter, envia'm un correu i ho fem en un segon. Gracies. Salutacions: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:53, 4 oct 2011 (PDT)

=={{ #ifeq: plagi | plagi | Violació | Possible violació }} de drets d'autor {{ #if: ungla | en [[ungla]] | }}==

Hola, {{PAGENAME}}.

Gràcies per colaborar en Uiquipèdia. Te donem la benvinguda al proyecte; no obstant això, hi ha un problema en {{ #if: ungla | les teues colaboracions en l'artícul [[ungla]] | algunes de les teues contribucions }}, que han consistit en la còpia lliteral del contingut d'atres pàgines web, o d'atres mijos que {{ #ifeq: plagi | plagi | estan | podrien estar }} protegits per drets d'autor. Com s'explica en [[Uiquipèdia:Copyrights]], esta classe d'aportacions no són acceptables, perqué {{ #ifeq: plagi | plagi | impliquen | poden implicar}} una violació als drets dels autors del mateix. Per eixa raó, el text ha sigut retirat {{ #ifeq: plagi | plagi | | i un avís de possible violació de copyright s'ha colocat en el seu lloc}}.

Tens que saber que, d'acort en la Convenció de Berna, que regula la propietat intelectual a nivell internacional, totes les obres estan protegides i els seus autors es reserven tots els drets de reproducció, llevat que el contrari s'especifique clarament i explícitament. Encara si la pàgina de qué has copiat el text no indica que tots els drets estan reservats, això no vol dir que estiguen disponibles per al seu us en Uiquipèdia.

Per a poder admetre material en Uiquipèdia es necessita que la llicència davall la qual es publiquen en les dites pàgines siga compatible en la [[GFDL]], que és baix la que es publica Uiquipèdia i que exigix dispondre del dret a ''copiar'', ''modificar'' i ''comercialisar'' els seus continguts, ''sense restriccions adicionals'' (com, per eixemple, que es restringixca l'us a tercers o siga obligatori citar l'autor original dins del text).

Si una pàgina no indica la llicència en qué està disponible, pots demanar autorisació als propietaris del lloc per a reproduir els seus continguts per mijà dels models de solicitut que trobaràs en [[Uiquipèdia:Autorisacions]]. Si eres tu mateix l'autor dels texts, envia l'autorisació pertinent des de la direcció associada al webmaster del lloc, tal com s'explica en l'enllaç anterior.

Recorda que la política sobre drets d'autor és innegociable; si bé atres persones poden estar dispostes a violar la llei, la responsabilitat del proyecte Uiquipèdia és massa gran per a permetre'ns-ho. Per a més informació sobre les normes, visita [[Uiquipèdia:Polítiques]]. [[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 02:20, 3 nov 2011 (PDT)
: No és questió d'ampliar o no ampliar. En Uiquipèdia no se poden copiar continguts (o parts) que tinguen copyright. Totes les definicions de la RACV tenen copyright per lo tant no tenen cabuda en Uiquipèdia ni parcialment. L'unica forma és conseguir que el diccionari de la RACV tinga una llicencia compatible en la [[Llicencia de documentació lliure GNU]]. Per favor, retira tot el contingut en copyright que has afegit. La reincidencia provocarà el bloqueig del teu conte d'usuari per violació de les normes de Uiquipèdia.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:37, 3 nov 2011 (PDT)
::Totes les imàgens pujades també tenen que ser borrades per la mateixa raó. Pots trobar imàgens de llicència compatible en wikipedia.org —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 05:41, 3 nov 2011 (PDT)

==ARTICUL D'ALACANT==
hi ha coses que no estan be fetes la ciutat d'alacant ja te mes de 334000 habitants en el INE de 2010 ademes l'hercules chub de futbol esta 20 temporades en primera divisio no 19 com posa aixi hi ha mes coses mal pero no puc editarles perque la pagina esta bloqueada sort si tu pots fer-lo

== Moviment rastafari ==

Hola, escolta estic fent l'artícul "[[moviment rastafari]]", si entres pots vore el quadre del principi, el problema és que m'agradaria que estiguera igual que en l'artícul en castellà de la wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_rastafari), és a dir, a la banda dreta deixant espai al text al seu costat, pero no sé com fer-lo.
Per atra part en l'artícul en castellà pots vore un apartat al que li diuen "Notas", com puc fer l'apartat equivalent?

Un salut.

----
Hola

Es mijor que parles en Valencian o Sempreval, perque yo ya no entre molt per açí i per a fer lo que tu dius farien falta plantilles que no se si estan creades.

Un saludet--[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 01:39, 26 maig 2012 (PDT)

== [[Alacant]] ==
¡Hola Jose!: ¿Com va tot? Espere que be. Mira, volia comentar-te que en la teua edicio, al canviar la maquetacio de l'articul [[Alacant]], s'han desmaquetat varios quadros i part de la maquetacio al final de l'articul. Per favor, mira a vore si pots arreglar-ho d'atra forma per a que no passe aixo o revertir l'edicio per a que aixo no passe. No volia molestar-te per una tonteria pero tampoc vullc yo revertir la teua edicio. Moltes gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:11, 20 set 2012 (CEST)

Hola, lo dire en Español porque soy nuevo en esto y no se utilizarlo bien.
Me gustaria sugerirle crear un articulo que se denomine
GAB (Grupo d´acció Baléà)
Somos el grupo que lucha en baleares contra el catalanismo y su imposicion.

Le dejo la pagina principal nuestra:

http://www.grupodacciobalea.com/

Esta escrita en balear, pero se entiende.

Saludos desde Baleares y juntos luchando contra el catalanismo.

== filtre ==

Hola, ya està solucionat, si veus alguna cosa més, avisa'm. Gràcies per avisar.--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:53, 23 gin 2013 (CET)

== Error antispam ==
El filtre estava mal configurat. Solucionat. Gràcies per avisar. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:30, 9 maig 2013 (CEST)

== Ferramentes per a facilitar les edicions ==

Hola Jose2, acabe d'instalar una extensió per a reemplaçar text de tota l'enciclopèdia o per grups d'artículs. Pot facilitar i automatisar moltes de les edicions. Pots trobarla ací: http://www.uiquipedia.org/Especial:ReplaceText

Qualsevol ferramenta que penses que t'ajudaria en les teues edicions, demana-la, n'hi han més de 2000 extensions per a MediaWiki!. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 15:01, 6 juny 2013 (CEST)

== Gràcies ==
Amunt en l'enciclopèdia en valencià! Per la llengua del valencians! --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:27, 12 juny 2013 (CEST)

== Canvis en articuls ==

Vaig parlar ahir en [[Usuari:Admin|Admin]] sobre el tema de canviar paraules no accentuades per a posar-li els accents. Com Uiquipedia accepta tant les Normes de la RACV sense accentuar com la posterior accentuacio, de moment, hem quedat que seria bo respectar aquelles paraules/articuls que no estiguen accentuades per a centrar-nos mes en canviar tots els erros d'ortografia i d'escritura, catalanismes, castellanismes, etc. Atra cosa es que en un articul que estiga accentuat, es claven els accents que li falten, això ya es diferent i entenc que si deuriem de continuar fent-lo. També continuem en la regla no escrita de que tant els tituls com les categories dels articuls son sempre en accents per a no fer-nos un embolic, tractant, aixo si, que porten redireccions sense accents, per a facilitar el funcionament de Uiquipedia.

Has fet molt be en canviar la paraula "mida" per "mesura", perque moltes voltes la gent a l'escriure utilisa "mesura" per a tot i no es correcte. Segons la RACV en valencià "mida" es per a tot en general i "mesura" es nomes per a mides de capacitat. Aixo si, seria bo que ho revisares en els pocs articuls a on ho has canviat i que fan referencia a ciencia o aspectes relacionats en la medició de capacitat, per a cenyir-nos a lo que diu la RACV. Moltes gracies pel teu treball i per tot. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 23:47, 12 juny 2013 (CEST)

== Centrat del text ==

Hola Jose2, ya no serà necessari centrar el text de baix de les imàgens, ho he centrat en totes per CSS. Salutacions. --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 13:44, 14 juny 2013 (CEST)
:Solucionat--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:54, 5 jul 2013 (CEST)

== Modificación ==
Siéntete libre de modificar lo que creas conveniente en cuanto a la ortografía porque yo no estoy siempre seguro de usar el valenciano correctamente. Gracias por tu ayuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:30, 8 ag 2013 (CEST)

== Independencia de Cataluña y Uiquipèdia ==
Hola, te escribo porque acabo de ver la noticia sobre la independencia de Cataluña, al parecer ya tienen fecha y pregunta. No es que me importe mucho eso, pero en vistas a que hay una clara intención de unir a Valencia en este proyecto y para lo cual usan la lengua como factor, me gustaría comentarte mis ideas respecto a ello.

Como supongo que habrás visto a través de mis comentarios en el foro, mi idea sobre Uiquipedia es que puede ser de ayuda para la expansión de textos/cultura/conocimiento en valenciano, lo cual implicaría una independencia respecto al catalán puesto que cuanto más se edite en valenciano, por valencianos, más posibilidades hay de no depender de textos que vienen de fuera con otras ideas que ya conocemos. Por ello, la Uiquipèdia para mí es clave, puesto que es gratuita y todos podemos editar en ella. Sin embargo, aquí no edita casi nadie.

La '''cultura''' es una batalla que los catalanes han ganado desde hace mucho tiempo y algo que los valencianos (al menos ese es mi parecer, no sé si me equivoco o no) no han sabido hacer. Con una "academia" más preocupada de unificarlo con el catalán y una universidad que hace lo mismo, los hablantes son los únicos que pueden hacer algo y más bien creo que poco hacen.

Por ello creo que como se suele decir "por nosotros que no se diga", y que deberíamos intentar mejorar tanto la calidad como la cantidad de artículos.

Mi idea es ir acabando los artículos imprescindibles y luego los artículos valencianos. Una vez que tengamos eso, sería interesante añadir más información a los ya existentes, para que no sean artículos de dos lineas.

No sé cómo será la industria editorial en valenciano, no sé los libros que hay escritos en valenciano (no catlenciano) por eso pedí en el foro una lista para ir conociendo el estado de las cosas. Pero al menos lo que se puede hacer es ayudar a que el valenciano tenga más presencia en internet con esta enciclopedia.

Te escribo a ti porque eres el único que me ayuda aquí ya que pacientemente corriges mis faltas. Te agradezco tu trabajo y tu paciencia.

En fin, la supuesta independencia de Cataluña es algo que a nuestra enciclopedia le da igual, pero las consecuencias sobre la lengua y cultura valencianas son claras: más catalanización del valenciano de la que ya hay entre otras cosas. Por ello creo que habría que "ponerse las pilas", en este sitio, porque me parece que la Uiquipèdia es casi el único bastión que queda de apoyo a la lengua aparte de la RACV.

Un saludo y perdona el discurso. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:04, 12 dec 2013 (CET)

Moltes gràcies per la teua ajuda. Ya he unificat les categories dels museus de lo Regne. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:09, 21 abr 2014 (CEST)

== Alquímia ==
Hola, voldria presentar els artículs [[alquímia]], [[física]] i [[química analítica]] a artículs destacats. ¿Podries corregir-lo per a vore si n'hi ha qualsevol falta ortogràfica i aixina deixar-lo acabat? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:46, 3 maig 2014 (CEST)
: De fet yo utilise el corrector de la RACV per a Mozilla. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:44, 3 maig 2014 (CEST)

:: He vist que has traslladat l'artícul d'alquímia (en accent) a alquimia sense accent. En el diccionari de la RACV lo [http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=alqu%C3%ADmia&l=1 posa en accent]. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:46, 3 maig 2014 (CEST)

¿Qué tinc que fer per a presentar eixos artículs a destacats? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:31, 4 maig 2014 (CEST)

== Vot ==
Hola, ¿podries votar els artículs destacats, [http://www.uiquipedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Art%C3%ADculs_destacats per favor]? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 5 maig 2014 (CEST)

== Catedral de Jaén ==
He visto que has corregido "Macs" por "Mags", sin embargo, en el diccionario de la RACV, pone [http://diccionari.llenguavalenciana.com/bilingue/consulta?t=mac mac].

Voy a presentar ese artículo a destacado. Así vamos teniendo más. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:22, 7 maig 2014 (CEST)

: Gràcies. En uns dies ya tenim dos artículs destacats nous. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 20:52, 7 maig 2014 (CEST)

== Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎ ==

Hola, Jose2. Fa uns dies que he creat una plantilla en un erro en el titul, lo que la fa inservible, es el següent: [[Creant Usuari:Userbox/Prehistòria‎]]. Li afegí la plantilla de destruir, pero encara no ha segut destruida. Te ho comente perque veig que eres administrador i un dels pocs usuaris actius actualment. Ademes, acabe de vore un articul en, també, un erro en el seu titul, se titula [[Uabali de Grey]], quan lo correcte seria Ualabi de Grey. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:32, 13 juny 2014 (CEST)

:Moltes gràcies a tu per arreglar-ho. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:21, 13 juny 2014 (CEST)

::Hola, Jose2. He trobat atre articul en erro en el seu titul. Se tracta de l'articul [[Guerra de troya]], deuria titular-se Guerra de Troya. Salutacions, --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 00:44, 14 juny 2014 (CEST)

== Mytilidae ==

Hola, Jose2. He trobat atre artícul en el títul enganyat. Se titula [[Mytildae]], pero deuria titular-se Mytilidae. ¿Podries apanyar-ho? Moltes gracies, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 18:00, 21 juny 2014 (CEST)

-----------------------------
Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 19:54, 2 jul 2014 (CEST)

== Història de l'electricitat ==
¿Podries corregir est artícul, per favor? Voldria presentar-ho a artícul destacat. Gràcies per la teua ajuda. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 08:20, 15 ag 2014 (CEST)

== Canviar títul ==

Hola, Jose2. ¿Podries canviar el títul de "Categoria:Mètodo científic"? El correcte deuria ser "Categoria:Método científic", ya que "mètodo" es un catalanisme. No sé per quina raó yo no puc fer-ho. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:37, 29 set 2014 (CEST)

== Fa falta la subcategoria de Mitologia grega ==

Esta subcategoria no está, soles está la de Deus olímpics i la Deus grecs que deurien de ser subcategories d´esta. També es podria anyadir subcategories de mitologies d´atres llocs del món. Gràcies.

== Artícul corregit ==
Moltes gràcies per la teua ajuda. Ara mateix lo afigc a la pagina per fer la votació. Un abraç. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:26, 7 oct 2014 (CEST)

== Varias cosas ==
Te escribo porque te quería comentar algunas cosas en relación con la Uiquipèdia:
* Como puedes ver he creado el artículo sobre Història d'Andorra, el problema que tengo es que cada vez que corrijo algo y le doy a guardar, el ordenador se me bloquea y no puedo modificar el artículo.
* He visto que la Lista de artículos imprescindibles no está ni siquiera traducida al valenciano (casi todos los nombres propios están en castellano). ¿Podrías echarle un vistazo por favor?
* Tenemos cincuenta artículos destacados, por lo que hemos mejorado en calidad.
* Sin embargo, creo que tendríamos que mirar a ver qué artículos nos corre prisa el tenerlos en valenciano (artículos esenciales, artículos relacionados con la Comunidad Valenciana, artículos que presenten la verdad en relación a los artículos catalanistas de la Viquipèdia...) y hacer una lista para saber qué tenemos y qué no tenemos. Quizás un proyecto. en el cual se intente que los editores se pongan de acuerdo en, por ejemplo, un fin de semana nos pongamos todos juntos a editar con el objetivo de añadir 10 artículos cada uno.
* En la mayoría de los municipios faltan plantillas.
* Creé Uiquilliteratura para que nos sirva de Wikisource, para ir poniendo textos en la normativa de la RACV.

Un saludo --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:07, 19 oct 2014 (CEST)

¿I qué podríem fer per que més gent s'unixca ad este proyecte? ¿Potser una campanya en valenciafreedom? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:00, 20 oct 2014 (CEST)

Yo estic pensant en una Uiquitrobada o un Uiquimarató a on tots s'unixen un dia que lis vaja be i fan molts artículs d'una llista preparada ''ad hoc''. La Uiquitrobada consistix en unir-se tots en un lloc per parlar sobre la Uiquipèdia i dissenyar un pla d'acció. Yo preferixc la Uiquimarató on tots s'unixen, per eixemple en un biblioteca (o cascun des de la seua casa), per fer artículs. Es crea una llista i l'objectiu és completar-la (també por ser convertir alguns artículs en destacats). M'has dit que hi ha persones del GAV i de Lo Rat Penat que hi han colaborat. D'acort, ¿perqué no unir a tots en un trobada per fer artículs un dissabte per eixemple? En una biblioteca o lo que siga. Te deixe un eixemple [http://an.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Trobadas ací]. Està en aragonés pero no crec que tingues cap problema per entendre-lo. A mí se m'ocorre informar a la gent de totes les associacions valencianistes:
* GAV
* VFreedom
* Lo Rat Penat
* AELLVA
* Associacions culturals

Quants més siguen millor i pondre a tots d'acort. Ya me diràs qué en penses. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:56, 20 oct 2014 (CEST)

== Foto ==

Per favor podries anyadir-li fotos als artículs de [[núcleu]] i [[meiosis]]. Gràcies, un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:40, 20 oct 2014 (CEST)

== Artícul: [[Uiquipèdia]] ==

He estat mirant el artícul de [[Uiquipèdia]] i he vist que posa '''un''' dels portals més visitats en llengua valenciana quan deuria de posar u en llengua valenciana i no el catalanisme "un". En el text també apareix. Un salut. Yo no puc canviar-ho. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 15:01, 24 oct 2014 (CEST)
Ya lo he canviat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:11, 24 oct 2014 (CEST)

== Artícul duplicat ==
He vist que hi han dos artículs duplicats, [[Revolució francesa]] i [[Revolució Francesa]], el segon està més complet. Yo pensant que s'en aniria he borrat el primer pero no s'en ha anat. Podries llevar-lo tu? Gracies per tot. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:13, 25 oct 2014 (CEST)

== Tornell ==
Fet. No sabia que que ya teníem eixe artícul. Ara l'atre ya està més complet. Gràcies per l'avís. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 21:12, 26 oct 2014 (CET)

== Debat ==
Per favor, participa en el [http://www.uiquipedia.org/Uiquip%C3%A8dia:Portal#Proyectes debat] conjunt. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 17:03, 28 oct 2014 (CET)

== Té/te ==

Gràcies per aclarar-me-ho.[[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 21:29, 16 nov 2014 (CET)

== Artiste faller ==

En valencià crec que deuria de ser artiste faller i no artista igual que taxiste. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 11:33, 7 dec 2014 (CET)
---------------------------------------------------------------------------------
Hola. Segons el corrector de la RACV es vàlit tant artista, com artiste i artistes. Segons el diccionari de la RACV de Voro López també dona com a vàlit artista i artiste per al singular i artistes per al plural per a definir a la persona que es dedica a un art, per lo tant dona com a correctes les dos maneres. I a modo de comentari personal, en la meua falla la gent major que parla valencià de tota la vida sempre diu: "Anem al taller de l'artista" Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:43, 7 dec 2014 (CET)
------
Gràcies i disculpa'm. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 00:42, 8 dec 2014 (CET)

== Debat ==

Per favor continua en el [[debat]]. Un salut. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 23:43, 30 dec 2014 (CET)
Te funciona el [[debat]]? A mi no, espere que ho arreglen pronte. [[Usuari:Llana|Llana]] ([[Usuari Discussió:Llana|discussió]]) 20:24, 31 dec 2014 (CET)

== Falleres ==
He vist que estès fent artícul sobre falleres, però no n'hi ha cap informació, tan sols la fotografia. ¿Per qué no n'hi ha res escrit? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:45, 1 gin 2015 (CET)
:Perdona mi incultura pero no tengo ni idea de cómo funciona lo de las fallas. Quería añadir información de [http://www.vivelasfallas.es/falla/fallera-mayor-valencia/1971/lourdes-pascual-navarro esta] página a su artículo correspondiente pero no entiendo párrafos como "Así pues, entre saques de honor, inauguraciones de casales, cenas de gala en Agricultura o Paradores, actos culturales, bienvenida a los viajeros del barco fallero, etc. Lourdes apenas tiene tiempo para acudir a los lugares en los que se requiere su presencia." ¿Qué hacen las falleras? ¿Es como Miss España que luego salen en la televisión y en las revistas o hacen algo más?
* En otra entrevista a la última fallera dicen "El verde jade de tu espolín oficial, ¿te costó mucho escogerlo? ¿En qué te basaste?" ¿Qué signifac eso de "espolín"?
* En otra dice "Además yo '''vengo de una falla''' que es muy familiar y no solemos participar en muchas actividades, ni somos una falla que hagamos cosas grandes, al igual que '''mi sector''', por tanto como fallera también me he enriquecido. Para mí "falla" es la estatua que se quema durante las fiestas. ¿Qué quiere decir en esa frase? ¿A qué se refiere con sector?
* ¿Qué es la "Nit de la Punchà?

--[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 18:48, 2 gin 2015 (CET)

== Plantilles ==
¿Que no existix una taula per als reis i reines en esta Uiquipèdia? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:16, 11 gin 2015 (CET)
: Ok, millor els deixo com estàn ara mateix. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:26, 3 gin 2015 (CET)

== Dubte ==
Hola, te volia demanar si esta frase és correcta.
: Es van editar dos vegades unes Obres completes de Gabriel Miró; '''a''' Madrit, 1931, pels "Amics de Gabriel Miró" i '''a''' Madrit, 1942, en un sol volum, per Biblioteca nova.

¿No deuria usar-se la preposició ''en''?

Un salut --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:18, 18 gin 2015 (CET)

== Chabi ==
Hola, te escribo para aclarar que soy Chabi. He creado una cuenta nueva porque cada vez que entro con la otra se me bloquea y no me deja editar. Un saludo --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 18:50, 2 maig 2015 (CEST)
: Encara no l'havia traduit. Gracies per avisar-me. Estic reunint informacio primer i despuix traduire tot. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 14:36, 9 jun 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Podrias ayudarme a anadir la plantilla de persona a los articulos que les haga falta? Se que son muchos los que estan sin ella pero creo que mejoraria su calidad. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:13, 30 jun 2015 (CEST)
: Tan sols copia el model i completa-lo segons l'articul. Te lo deixe aci (puncha en editar discussio per a copir-lo):

<nowiki>{{Infobox persona
| nom =
| image =
| peu =
| data_naix =
| lloc_naix =
| data_mort =
| lloc_mort =
| títul =
| mandat =
| partit =
| nacionalitat =
| atres_noms =
| conegut_per =
| ocupació =
}}</nowiki>

--[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:23, 30 jun 2015 (CEST)

Esta perfecte. aixina anirem millorant la Uiquipedia. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:59, 1 jul 2015 (CEST)

== Reconeiximent ==

{| style="background-color: Turquoise; border: 1px solid blue;"
|rowspan="2" style="vertical-align: middle; padding: 5px;" | [[Image:GoldBarnstar.png|100px]]
|style="font-size: x-large; padding: 3px 3px 0 3px; height: 1.5em;" |'''Estrela d'Or'''
|-
|style="vertical-align: middle; padding: 3px;" | El teu esforç corregint artículs és vital per a Uiquipèdia, per això, yo et regale esta estrela. Moltes gràcies pel teu treball. Salutacions, [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 12:44, 30 jul 2015 (CEST)
|}

== Urbs ==
La veritat és que a mi també em va semblar rar quan ho vaig vore, pero si ho diu la RACV aixina serà. Gràcies a tu. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 15:30, 14 set 2015 (CEST)

== Plantilla ==
Perfecte, esta tart la faig. Si hi ha necessitat de mes plantilles, diu-m'ho que yo fa temps que no ajude aci. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:30, 29 set 2015 (CEST)
: Ya lo he fet. Mira a vore si troves la comissio fallera a la qual pertanygue. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:54, 29 set 2015 (CEST)
:: Si creus que aixina fica be, lo deixem com esta. Pero deuriem afegir alguna cosa al articul i no tal sols la plantilla. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:04, 29 set 2015 (CEST)
::: Mira a vore ara. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:35, 29 set 2015 (CEST)
:::: Ya he fet lo de la comissió fallera. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:31, 30 set 2015 (CEST)

== Nacionalisme valencià ==
Hola, ¿com va tot? T'escric perque te volia demanar sobre l'artícul [[Nacionalisme valencià]]. Havia pensat afegir més informació a l'apartat d'història, pero com que no tinc informació m'he posat a buscar i la trobo una mica complicada d'entendre. La majoria dels artículs, quan parlen de "valencianisme" o de "nacionalisme valencià" lo unixen en el pancatalanisme (per eixemple, quan parlen del fusterianisme). Yo havia pensat fer dos artículs (o u en dos seccions: el nacionalisme "propiamente dicho" i el pancatalanisme dins el nacionalisme valencià). ¿Com creus que estaria millor? L'objectiu és tindre una llínea molt clara que indique qué es valencianisme i qué no lo és. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 23:39, 12 oct 2015 (CEST)
: Estava llegint l'artícul sobre valencianisme i em vaig demanar lo següent. Dins del valencianisme podem trobar tant el nacionalisme con el regionalisme ¿no? tot i que siguen diferents --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 10:50, 19 oct 2015 (CEST)

== Antàrtic ==

Hola, Jose2. T'he respost en el Portal. Moltes gràcies. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 23:27, 8 nov 2015 (CET)

== Software valencia ==
Hola, Com va tot? Et volia demanar si coneixes a qualcu de SoftwareValencia. He escrit en el seu foro i tambe en el de VF i ningu m'ha dit res. Chabi

== Plantillas de los paises ==
¿Podrías ayudarme con las plantillas de los países de América, por favor? Aún me faltan unos pocos y para una sola persona son muchos. También faltan otros países pero al menos habríamos acabado con los de ese continente. --[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:26, 16 dec 2015 (CET)

== Hola ==

Hola Jose2,(no hablo valenciano, mis colaboraciones son traducciones,imagino que necesitarán alguna correción, pero me gusta colaborar) creo que he hecho alguna cosilla mal, pues he intentado traducir la plantilla referente a cómo escribir "teoremas" desde el castellano, y algo he debido de hacer muy mal porque al intentar escribir un teorema me ha salido toda la plantilla dentro de la pagina que intento editar, y esto no debería de ser así, solo tendría que salir el teorema, y claro al salir toda la página de la plantilla se queda una página grande y fea, por favor,
¿podría alguien ayudarme a solucionar esto? Yo no sé cómo hacerlo.
Aquí esta el link de la plantilla mal hecha:
http://www.uiquipedia.org/Plantilla:Teorema

Saludos.
Y gracias por tu atención.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 18:13, 27 ago 2016 (CEST)

== Plantilles ==

Hola, Jose. Crec que els més entesos en plantilles són Valencian i Chabi. Yo tampoc se fer-les, mai he intentat fer una, pero si tinc temps, li faré una ullada a lo que em comentes. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:43, 3 set 2016 (CEST)

== Jacobo en valenciano ==
Hola, te queria preguntar como se dice Jacobo en valenciano. En catalan dicen "Jaume" y he visto que Jacob [http://www.llenguavalenciana.com/documents/onomastica se traduce como Jacop]. En valenciano seria Jaume, Jacop o Jacobo? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:27, 13 set 2016 (CEST)
: Gracies. Ara estic conectant-me en la conta de Chabi. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:51, 13 set 2016 (CEST)

Gràcies, és que no tinc tildes en el teclat. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:15, 14 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://uiquipedia.org/Uiquipèdia:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 09:31, 15 set 2016 (CEST)

== Plantilles de països ==
¿Me podries ajudar afegint plantilles als països que encara no en tenen? Ya he fet totes els països europeus pero encara queden més. Crec que és una bona forma de millorar la qualitat de la Uiquipèdia. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 01:04, 18 set 2016 (CEST)

== Gràcies ==
T'escric per a agrair-te tot el treball que estès fent en corregir els meus artículs. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 10:37, 27 set 2016 (CEST)
: Això és lo que em fa por, que lo poc que li queda al valencianisme és esta enciclopèdia i alguna cosa més. Ademés, és lo únic que puc fer i per això intente contribuir lo màxim possible. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 22:06, 28 set 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit un articul nou a la [http://uiquipedia.org/Uiquipèdia:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 16:25, 8 oct 2016 (CEST)

== Articul destacat ==
Hola, he afegit Joseph Mallord William Turner a la [http://uiquipedia.org/Uiquipèdia:Artículs_destacats votacio per a destacat]. ¿Te podries passar i votar, per favor? Moltes gracies. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:05, 17 oct 2016 (CEST)
: Ok, ho deixe en les teues mans. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:10, 17 oct 2016 (CEST)

== Borrat de la meua edició ==

Hola, volia saber per qué s'ha borrat el meu treball en la pàgina categoría gramatical. ¿Incomplix algun dels requisits de Uiquipèdia?
Gràcies.

== Bona Vesprà! ==

Hola Jose2, acabe de arribar al projecte i volía presentarme, em diuen Manu, sóc nou, emperò, em farè vell per açí si tot va bè.

Sòc Advocat i pensava demandar en gener a Wikipedia per no admetre una viquipedia en valencia, però vaig recordar-me del projecte vostre i ara me planteje deixar la demanda i escriure per este canal...

O si puc les dues coses!!!

Per últim donarte les gracies per que he comprobat que eres un membre molt actiu, gracies pel teu treball per als valencians i la nostra llengua.

Saluts!

== Pujar image ==

Hola Jose2, m'agradaria saber com puc pujar una image quan puje un articul. Moltes gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:55, 8 feb 2017 (CET)

¡Moltes gracies!

== Castell de Cabres ==

He intentat pujar una foto en Castell de Cabres pero no me ix l'articul ¿Que he pogut fer mal? Gracies

Jose2, no m'aclare. Es una llastima ya que tinc varies fotos meues de tot els articuls que he pujat, pero bo. Intentare ferlo mes avant. Gracies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 16:34, 9 feb 2017 (CET)

== Camp d'Algirós ==

M'he enganyat en el titul de l'articul "Algiros", ya que devia ser "Camp d'Algirós". Si te sembla, ho rectifiques. Gracies.

== Foto dels Banys de l'almirant ==

Hola José, una de les fotos sobre l'articul dels Banys de l'almirant esta donada la volta, per si vols posar-la correctament. Salutacions. --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:55, 28 feb 2017 (CET)

== Articul de Soternes ==

Hola, m'he enganyat al posar el nom al peu de la foto de l'ermita de Sant Miquel de Soternes, ya que he posat Sant Vicent de Soternes ¿Podries rectificar-ho? Gracies --[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:41, 3 març 2017 (CET)

== Actualisació de MediaWiki ==

Hola Jose, Pots dir-me quin navegador utilises? el problema del conexió no segura te pasa sempre al entrar per "https"? --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:42, 14 març 2017 (CET)

== Luboslav Penev/Barri de l'Agulla ==

Hola José, en l'articul que he fet de Luboslav Penev, en el peu de foto fica Lyuboslav Penev, mira a vore si pots rectificarlo per a que quede com toca. Per cert, en les fotos de l'articul del Barri de l'Agulla si vols tambe pots llevar la numeracio que esta en el peu de foto.

GRACIES

--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 11:21 5 abr 2017 (CEST)

== Hola ==

Hola, volía saber si és possible arreglar esta taula que he intentat fer en esta pàgina [[https://www.uiquipedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut]]
[[https://www.uiquipedia.org/Plantilla:Ficha_de_estat_desaparegut/doc]]

per als estats històrics d'els que hi ha moltes senyes disponibles, puix és un tema en el que m'agradaria contribuir àmpliament.
Gràcies.
[[Usuari:EirVal|EirVal]] ([[Usuari Discussió:EirVal|discussió]]) 20:47 19 abr 2017 (CEST)

== Banys i Palau de l'Almirant ==

¡Hola Jose!: La forma principal recomanada per la RACV en els articuls [[Banys de l'Almirant]] i [[Palau de l'Almirant]] es "Almirant". No es un castellanisme. Vore:
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirall
*http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=almirant
Gracies. Un abraç: --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 21:50 19 abr 2017 (CEST)

== Artícul Os Belenenses ==

Hola José, era per a vore si podies rectificar els títuls de les fotos d'este artícul. En la que ix l'estadi llevar el número i en la que ix l'equipacio dixar solament lo de Equipacio Os Belenenses ¡Gràcies!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:25 28 abr 2017 (CEST)

== Últims artículs ==

Hola José, la capçalera de les fotos dels meus últims artículs ixen en els títuls un poquet "bruts i desordenats". Si t'apetix pots rectificar-los per a que queden millor. Una salutació i gràcies.--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 15:09 9 jun 2017 (CEST)

== Canvi en la capçalera de les fotos ==

Hola José, estos són els artículs en els que pots canviar la capçalera de les fotos ¡Salutacions!--[[Usuari:Víctor Eclipsado|Víctor Eclipsado]] ([[Usuari Discussió:Víctor Eclipsado|discussió]]) 08:01 12 jun 2017 (CEST)

Jaraguas
Ferencváros TC
Quentin Tarantino

== Enllaços ==

He creat l'artícul d'Antoni Gilabert (per cert, si és precís que el segon llinage entre en el títul, lo que vullgau, pero yo trobe que aixina és millor) i els enllaços a L'Alcúdia de Carlet i a Callosa d'En Sarrià no "funcionen", no entenc perqué, i eixes pàgines existixen. Ya me dius algo. ¡Un salut! --[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 17:49 19 jun 2017 (CEST)

¡GRÀCIES!--[[Usuari:Cento Corage|Cento Corage]] ([[Usuari Discussió:Cento Corage|discussió]]) 18:45 19 jun 2017 (CEST)

Usuari discussió:Jose2

2017-06-19T15:49:28Z

Cento Corage: Nova secció: /* Enllaços */

Antoni Gilabert

2017-06-19T15:40:27Z

Cento Corage: Ficar ISBN

'''Antoni Gilabert Fornés''' ([[Pedreguer]] 1716 – [[Valéncia]] 1792) fon un destacat arquitecte valencià del sigle XVIII.
== Formació ==
Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En 1768 s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles (1784).
== Obres ==
Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre 1758 i 1760 proyectà la frontera de l’Aduana, actual Palau de Justícia, en un estil proper al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de Sant Vicent Ferrer, dins del convent de Sant Doménech, actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies (1767-1771), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la Catedral de Valéncia des de 1774. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d’En Sarrià]] i en la casa del comte de Villapaterna ([[Nules]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L’Alcúdia de Carlet|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].
== Bibliografia ==
*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l’entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.
*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech. ISBN 84-85402-43-X

Antoni Gilabert

2017-06-19T15:33:05Z

Cento Corage: Últimes correccions

'''Antoni Gilabert Fornés''' ([[Pedreguer]] 1716 – [[Valéncia]] 1792) fon un destacat arquitecte valencià del sigle XVIII.
== Formació ==
Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En 1768 s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles (1784).
== Obres ==
Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre 1758 i 1760 proyectà la frontera de l’Aduana, actual Palau de Justícia, en un estil proper al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de Sant Vicent Ferrer, dins del convent de Sant Doménech, actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies (1767-1771), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la Catedral de Valéncia des de 1774. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d’En Sarrià]] i en la casa del comte de Villapaterna ([[Nules]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L’Alcúdia de Carlet|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].
== Bibliografia ==
*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l’entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.
*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech.

Antoni Gilabert

2017-06-19T15:26:22Z

Cento Corage: "Apanyar" un enllaç

'''Antoni Gilabert Fornés''' ([[Pedreguer]] 1716 – [[Valéncia]] 1792) fon un destacat arquitecte valencià del sigle XVIII.
== Formació ==
Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En 1768 s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles (1784).
== Obres ==
Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre 1758 i 1760 proyectà la frontera de l’Aduana, actual Palau de Justícia, en un estil proper al del Pare Tosca; tornà al barroc en la remodelació de la Capella de Sant Vicent Ferrer, dins del convent de Sant Doménech, actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies (1767-1771), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la Catedral de Valéncia des de 1774. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d’En Sarrià]] i en la casa del conde de Villapaterna ([[Nules]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[L’Alcúdia de Carlet|l'Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].
== Bibliografia ==
*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l’entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.
*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech.

Antoni Gilabert

2017-06-19T15:23:30Z

Cento Corage: Completar algunes cosetes

'''Antoni Gilabert Fornés''' ([[Pedreguer]] 1716 – [[Valéncia]] 1792) fon un destacat arquitecte valencià del sigle XVIII.
== Formació ==
Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En 1768 s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles (1784).
== Obres ==
Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre 1758 i 1760 proyectà la frontera de l’Aduana, actual Palau de Justícia, en un estil proper al del Pare Tosca; tornà al barroc en la remodelació de la Capella de Sant Vicent Ferrer, dins del convent de Sant Doménech, actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies (1767-1771), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la Catedral de Valéncia des de 1774. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d’En Sarrià]] i en la casa del conde de Villapaterna ([[Nules]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[l’Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].
== Bibliografia ==
*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l’entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.
*Bérchez, J. (1987). ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.'' Valéncia: Federico Doménech.

Antoni Gilabert

2017-06-19T15:17:37Z

Cento Corage: Més correccions

'''Antoni Gilabert Fornés''' ([[Pedreguer]] 1716 – [[Valéncia]] 1792) fon un destacat arquitecte valencià.
== Formació ==
Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En 1768 s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles (1784).
== Obres ==
Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre 1758 i 1760 proyectà la frontera de l’Aduana, actual Palau de Justícia, en un estil proper al del Pare Tosca; tornà al barroc en la remodelació de la Capella de Sant Vicent Ferrer, dins del convent de Sant Doménech, actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies (1767-1771), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la Catedral de Valéncia des de 1774. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d’En Sarrià]] i en la casa del conde de Villapaterna ([[Nules]]), i també va fer els proyectes de les iglésies de [[l’Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].
== Bibliografia ==
*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l’entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.
*Bérchez, J. (1987). Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.

Antoni Gilabert

2017-06-19T15:15:05Z

Cento Corage: Correccions

'''Antoni Gilabert Fornés''' ([[Pedreguer]] 1716 – [[Valéncia]] 1792) fon un destacat arquitecte valencià.
== Formació ==
Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En 1768 s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la real Acadèmia de Sant Carles (1784).
== Obres ==
Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre 1758 i 1760 proyectà la frontera de l’Aduana, actual Palau de Justícia, en un estil proper al del pare Tosca; tornà al barroc en la remodelació de la Capella de Sant Vicent Ferrer, dins del convent de Sant Doménech, actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies (1767-1771), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la Catedral de Valéncia des de 1774. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d’En Sarrià]] i en la casa del conde de Villapaterna [[Nules]], i també va fer els proyectes de les iglésies de [[l’Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].
== Bibliografia ==
*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l’entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.
*Bérchez, J. (1987). Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.

Antoni Gilabert

2017-06-19T15:12:25Z

Cento Corage: Artícul nou

Antoni Gilabert Fornés ([[Pedreguer]] 1716 – [[Valéncia 1792) fon un destacat arquitecte valencià.
== Formació ==
Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Toscà]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En 1768 s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la real Acadèmia de Sant Carles (1784).
== Obres ==
Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre 1758 i 1760 proyectà la frontera de l’Aduana, actual Palau de Justícia, en un estil proper al del pare Tosca; tornà al barroc en la remodelació de la Capella de Sant Vicent Ferrer, dins del convent de Sant Doménech, actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies (1767-1771), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la Catedral de Valéncia des de 1774. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de [[Callosa d’En Sarrià]] i en la casa del conde de Villapaterna [[Nules]], i també va fer els proyectes de les iglésies de [[l’Alcúdia]], [[Torís]] i [[Chestalgar]].
== Bibliografia ==
*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l’entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.
*Bérchez, J. (1987). Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert.

Enric Semper i Bondia

2017-06-19T07:01:30Z

Cento Corage: Erros corregits

'''Enric Semper i Bondia''' ([[Valéncia]], sigles [[sigle XIX|XIX]] - [[sigle XX|XX]]) fon un arquitecte [[Comunitat Valenciana|valencià]] que treballà en diferents proyectes arquitectònics i urbanístics i alcançà el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat.

== Biografia i obres ==

Estigué matriculat entre [[1869]] i [[1870]] en l'Escola d'Arquitectura de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on fon companyer de [[Joaquim Maria Arnau i Miramón]]. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir la seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente'', pàg. 79. Valéncia: Universitat Politècnica.</ref> Aquell mateix any de 1871 fon comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del [[Riu Túria|Túria]]. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any [[1876]].<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref> Sis anys més tart, en [[1882]], fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0</ref>

L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any [[1883]], i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inaugurà (1889). El seu estil predominant és [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>

En [[1894]] aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En [[1900]] aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En [[1901]] proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inaugurat en [[1876]] i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fon enderrocat en [[1969]] per a aixecar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.

== Plànols ==

Plànols del Cementeri de Catarroja realisats per Semper i Bondia (1883):
[[File:Cementeri Catarroja 1.jpg|centre|thumb|Planta i alçat]]
[[File:Cementeri Catarroja 2.jpg|centre|thumb|Seccions]]

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
* http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Arquitectes valencians]]

Leon Battista Alberti

2017-06-18T17:52:59Z

Cento Corage: /* Biografia i obres */ Erro corregit: llevar "la" davant de "l'iglésia"

'''Leon Battista Alberti''' ([[Gènova]] [[18 de febrer]] [[1404]] – [[Roma]] [[25 d'abril]] [[1475]]) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].

== Formació ==
Feu estudis humanístics i científics en [[Pàdua]] i [[Bolònia]], i va investigar els monuments antics de [[Antiga Roma|Roma]] ([[1431]]). Estudià el tractat ''De architectura'', l’obra clàssica de [[Vitruvi]], per qui sentia profunt respecte i admiració. Va adquirir una sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pensador de primer orde a lo llarc de l'història.

== Aportacions teòriques ==
Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites obres lliteràries i pedagògiques, a banda de tractats com ''De statua'', i ''De pictura'' ([[1435]]), i sobretot el magnífic i monumental ''De re aedificatoria'', obra de categoria, organisada en 10 volums i que conclogué en [[1450]].

==Biografia i obres ==
Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de [[Brunelleschi]] i de [[Donatello]], i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En l'any [[1447]], quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del [[Papa|papa]] Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: El Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en [[1450]]; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de [[Florència]], que acabà a mitan [[sigle XV]], i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella ([[1456]] - [[1470]]) també en Florència; per últim, proyectà l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].

== Bibliografia ==

*Arnold Hauser (1969) ''Historia social de la literatura y el arte'', volum I, pàgines 345 - 452. Madrid: Ediciones Guadarrama. ISBN 84-250-0019-X.
* Varis Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 i 199. Madrid: Susaeta ediciones.
* Varis Autors (2011) [segon ed.]. ''Mil obras para descubrir el arte'', pàgines 168 i 169. Larousse editorial, S.L. ISBN 978-34-8016-990-5.

[[Categoria:Arquitectes]]
[[Categoria:Renaiximent]]

Lluís Duart Alabarta

2017-06-18T17:47:24Z

Cento Corage: Erros corregits

'''Lluís Duart Alabarta''' ([[Almussafes]], [[la Ribera Baixa]], [[16 d'abril]] de [[1908]] - [[Benidorm]], [[la Marina Baixa]], [[3 de giner]] de [[1983]]) fon un retor i historiador valencià. D'orígens humils, la seua vocació i el fet de nàixer dins d'una família camperola religiosa, expliquen que l'educaren cap al servici religiós. Ordenat capellà en 1931, i en acabant d'oficiar la seua primera missa en Almussafes, fon destinat a [[Beniarrés]] ([[el Comtat]]) a on va eixercir el ministeri catòlic entre els anys 1931 i 1939. El segon destí fon [[Pedralba]], municipi riberenc del [[Túria]], en l'àrea de transició entre [[el Camp de Túria]] i [[els Serrans]], per a ser destinat més tart en [[Fontanars dels Alforins]], xicoteta població emplaçada en l'extrem occidental de [[la Vall d'Albaida]], a on estigué sis anys, de 1944 a 1950. El seu últim i definitiu destí fon Benidorm, poble de peixcadors quan arribà, i ciutat turística quan muigué a principis de l'any 1983.

Des del punt de vista humà, fon un home d'extraordinària senzillea i esperit de servici; es guanyà l'afecte de tots en la seua afabilitat i en les seues aptituts socials.

La vila d'Almussafes, poble d'orige de Lluís Duart Alabarta, l'honrà en 1999 posant el seu nom a una important via urbana, la ''Ronda Historiador Lluís Duart Alabarta'', a ponent del núcleu urbà.

== Obres ==
* ''Obispados godos de Levante'' (1961)
* ''Señorío de Almussafes'' (1964)

== Referències bibliogràfiques ==
* ''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'' (Valéncia 2005), volum 5, firmat per Vicent Castell Maiques.

Blas Causera Carrión

2017-06-18T14:43:30Z

Cento Corage: Erro corregit

'''Blas Causera Carrión''' ([[Chestalgar]], 1840 - [[Valéncia]]?, 1906) fon un [[llatinisme|llatiniste]] i [[teòleg]] valencià. Fill de camperols,<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: Ediciones La Sirena, pàgines 207 - 208. ISBN 978-84-92692-04-0</ref> fon ordenat presbíter en 1864. Més tart es doctorà en teologia i va eixercir com a capellà de [[Bicorp]] i [[Quesa]]. Obtingué una càtedra de retòrica poètica al Colege de Sant Pau de Valéncia i alcançà la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Lliterari. Dotat d'una extraordinària vocació didàctica, escrigué llibres destinats sobretot a la formació de retors, i arribà a ser examinador de la Seu de Valéncia.<ref>Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, volum 4, pàgina 226 (artícul firmat per A. Cárcel Ramos) ISBN 84-87502-51-2</ref>

== Obres ==
* Tratado completo de Oraciones Latinas (la segon edició és de 1873)
* Historia Eclesiástica Universal (1875)
* Gramática Hispano-Latina teórico-práctica (1875)
* Glorias del clero (1881)
* Historia eclesiástica elemental dividida en dos tomos ó cursos escolares (1886)
* Influencia del sacerdocio en todas las religiones (1893)
* Diccionario español-latino: gramaticalmente analítico (1900)

==Referències==
{{Referències}}

Blas Causera Carrión

2017-06-18T14:41:27Z

Cento Corage: Artícul nou per traducció del seu homònim de Viquipèdia en cat.

'''Blas Causera Carrión''' ([[Chestalgar]], 1840 - [[Valéncia]]?, 1906) fon un [[llatinisme|llatiniste]] i [[teòleg]] valencià. Fill de camperols,<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: Ediciones La Sirena, pàgines 207 - 208. ISBN 978-84-92692-04-0</ref> fon ordenat presbíter en 1864. Més tart es doctorà en teologia i va exercir com a capellà de [[Bicorp]] i [[Quesa]]. Obtingué una càtedra de retòrica poètica al Colege de Sant Pau de Valéncia i alcançà la distinció de "soci de mèrit" de l'Ateneu Científic i Lliterari. Dotat d'una extraordinària vocació didàctica, escrigué llibres destinats sobretot a la formació de retors, i arribà a ser examinador de la Seu de Valéncia.<ref>Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, volum 4, pàgina 226 (artícul firmat per A. Cárcel Ramos) ISBN 84-87502-51-2</ref>

== Obres ==
* Tratado completo de Oraciones Latinas (la segon edició és de 1873)
* Historia Eclesiástica Universal (1875)
* Gramática Hispano-Latina teórico-práctica (1875)
* Glorias del clero (1881)
* Historia eclesiástica elemental dividida en dos tomos ó cursos escolares (1886)
* Influencia del sacerdocio en todas las religiones (1893)
* Diccionario español-latino: gramaticalmente analítico (1900)

==Referències==
{{Referències}}

Lluís Duart Alabarta

2017-06-18T14:33:25Z

Cento Corage: Articul nou creat per traducció del seu homònim en Viquipèdia en català

'''Lluís Duart Alabarta''' ([[Almussafes]], [[la Ribera Baixa]], [[16 d'abril]] de [[1908]] - [[Benidorm]], [[la Marina Baixa]], [[3 de giner]] de [[1983]]) fon un retor i historiador valencià. D'orígens humils, la seua vocació i el fet de nàixer dins d'una família camperola religiosa, expliquen que l'educaren cap al servici religiós. Ordenat capellà en 1931, i en acabant d'oficiar la seua primera missa en Almussafes, fon destinat a [[Beniarrés]] ([[el Comtat]]) a on va exercir el ministeri catòlic entre els anys 1931 i 1939. El segon destí fou [[Pedralba]], municipi riberenc del [[Túria]], en l'àrea de transició entre [[el Camp de Túria]] i [[els Serrans]], per a ser destinat més tart a [[Fontanars dels Alforins]], xicoteta població emplaçada en l'extrem occidental de [[la Vall d'Albaida]], a on estigué sis anys, de 1944 a 1950. El seu últim i definitiu destí fou Benidorm, poble de pescadors quan arribà, i ciutat turística quan muigué a principis de l'any 1983.

Des del punt de vista humà, fou un home d'extraordinària senzillea i esperit de servici; en la seua afabilitat i les seues aptituts socials es guanyà l'afecte de tots.

La vila d'Almussafes, poble d'orige de Lluís Duart Alabarta, l'honrà en 1999 posant el seu nom a una important via urbana, la ''Ronda Historiador Lluís Duart Alabarta'', a ponent del núcleu urbà.

== Obres ==
* ''Obispados godos de Levante'' (1961)
* ''Señorío de Almussafes'' (1964)

== Referències bibliogràfiques ==
* ''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'' (Valéncia 2005), volum 5, firmat per Vicent Castell Maiques.

Leon Battista Alberti

2017-06-18T14:15:02Z

Cento Corage: /* Bibliografia */ Correccions

'''Leon Battista Alberti''' (Gènova 18 febrer 1404 – Roma 25 d’abril 1475) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].
== Formació ==
Feu estudis humanístics i científics en [[Pàdua]] i [[Bolònia]], i va investigar els monuments antics de Roma (1431). Estudià el tractat ''De architectura'', l’obra clàssica de [[Vitruvi]], per qui sentia profunt respecte i admiració. Va adquirir una sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pensador de primer orde a lo llarc de la Història.
== Aportacions teòriques ==
Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites obres lliteràries i pedagògiques, a banda de tractats com ''De statua'', i ''De pictura'' (1435), i sobretot el magnífic i monumental ''De re aedificatoria'', obra de categoria, organisada en 10 volums i que conclogué en 1450.
==Biografia i obres ==
Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de Brunelleschi i de Donatello, i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En 1447, quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del papa Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: el Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en 1450; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de Florència, que acabà a mitan sigle XV, i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella (1456 - 1470) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].

== Bibliografia ==

*Arnold Hauser (1969) ''Historia social de la literatura y el arte'', volum I, pàgines 345 - 452. Madrid: Ediciones Guadarrama. ISBN 84-250-0019-X.
* Varis Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 i 199. Madrid: Susaeta ediciones.
* Varis Autors (2011) [segon ed.]. ''Mil obras para descubrir el arte'', pàgines 168 i 169. Larousse editorial, S.L. ISBN 978-34-8016-990-5.

Leon Battista Alberti

2017-06-18T14:13:05Z

Cento Corage: /* Bibliografia */ Més

'''Leon Battista Alberti''' (Gènova 18 febrer 1404 – Roma 25 d’abril 1475) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].
== Formació ==
Feu estudis humanístics i científics en [[Pàdua]] i [[Bolònia]], i va investigar els monuments antics de Roma (1431). Estudià el tractat ''De architectura'', l’obra clàssica de [[Vitruvi]], per qui sentia profunt respecte i admiració. Va adquirir una sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pensador de primer orde a lo llarc de la Història.
== Aportacions teòriques ==
Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites obres lliteràries i pedagògiques, a banda de tractats com ''De statua'', i ''De pictura'' (1435), i sobretot el magnífic i monumental ''De re aedificatoria'', obra de categoria, organisada en 10 volums i que conclogué en 1450.
==Biografia i obres ==
Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de Brunelleschi i de Donatello, i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En 1447, quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del papa Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: el Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en 1450; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de Florència, que acabà a mitan sigle XV, i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella (1456 - 1470) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].

== Bibliografia ==

*Arnold Hauser (1969) ''Historia social de la literatura y el arte'', volum I, pàgines 345 - 452. Madrid: Ediciones Guadarrama. ISBN 84-250-0019-X.
* Varis Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 - 199. Madrid: Susaeta ediciones. ISBN
* Varis autors (2011) [segon ed.]. ''Mil obras para descubrir el arte'',pàgines 168 - 169. Larousse editorial, S.L. ISBN 978-34-8016-990-5.

Leon Battista Alberti

2017-06-18T14:06:14Z

Cento Corage: Ficar bibliografia

'''Leon Battista Alberti''' (Gènova 18 febrer 1404 – Roma 25 d’abril 1475) fon un humaniste, pensador i arquitecte italià del [[Quattrocento]], una de les figures més importants del [[Renaiximent]].
== Formació ==
Feu estudis humanístics i científics en [[Pàdua]] i [[Bolònia]], i va investigar els monuments antics de Roma (1431). Estudià el tractat ''De architectura'', l’obra clàssica de [[Vitruvi]], per qui sentia profunt respecte i admiració. Va adquirir una sòlida formació renaixentista que li va permetre teorisar no soles sobre arquitectura, sino també sobre escultura i pintura. De fet, ha segut considerat un pensador de primer orde a lo llarc de la Història.
== Aportacions teòriques ==
Alberti s’inspirà en l’arquitectura clàssica romana i fon el primer en separar el proyecte de l’eixecució. Deixà escrites obres lliteràries i pedagògiques, a banda de tractats com ''De statua'', i ''De pictura'' (1435), i sobretot el magnífic i monumental ''De re aedificatoria'', obra de categoria, organisada en 10 volums i que conclogué en 1450.
==Biografia i obres ==
Alberti procedia d’un ric llinage florentí que havia segut desterrat de la seua ciutat per motius polítics, i per ad això conegué la ciutat quan ya era fadrí. Gojà de l’amistat de Brunelleschi i de Donatello, i com aquells, fon una atra peça clau de la vida intelectual i artística del Renaiximent. En 1447, quan ya tenia més de 40 anys, entrà al servici del papa Nicolau V, i escomençà a fer proyectes d’obres arquitectòniques, a sovint eixecutades o finalisades per atres: el Temple malatestià, en [[Rímini]], acabat en 1450; el Palau Rucellai, per encàrrec del llinage dels Rucellai de Florència, que acabà a mitan sigle XV, i la frontera de l’iglésia de Santa Maria Novella (1456 - 1470) també en Florència; per últim, proyectà la l’iglésia de Sant Andreu de [[Màntua]], per encàrrec dels [[Gonzaga]].

== Bibliografia ==

*Arnold Hauser (1969) ''Historia social de la literatura y el arte'', volum I, pàgines 345 - 452. Madrid: Ediciones Guadarrama. ISBN 84-250-0019-X.
* Varia Autors ( 2006). ''Atlas ilustrado de joyas de la arquitectura'', pàgines 198 - 199. Madrid: Susaeta ediciones

Leon Battista Alberti

2017-06-18T13:58:17Z

Cento Corage: Artícul nou

Enric Semper i Bondia

2017-06-16T14:51:25Z

Cento Corage: Articul nou

'''Enric Semper i Bondia''' ([[Valéncia]], sigles XIX - XX) fon un arquitecte valencià que treballà en diferents proyectes arquitectònics i urbanístics i alcançà el càrrec d'arquitecte municipal de la seua ciutat.

== Biografia i obres ==

Estigué matriculat entre 1869 i 1870 en l'Escola d'Arquitectura de l'[[Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on fou companyer de [[Joaquim Maria Arnau i Miramón]]. Al suprimir-se en Valéncia l'ensenyança d'arquitectura (1871) els aspirants valencians a arquitectes es varen vore obligats a prosseguir loa seua formació en [[Madrit]].<ref>Ramos Sabater, V. (2013). "Análisis de la calle de la Paz de Valencia", ''Taller Científico-Técnico: el paisaje cultural. Patrimonio y medio ambiente'', pàg. 79. València: Universitat Politècnica.</ref> Aquell mateix any de 1871 fou comissionat oficialment per a proyectar el "Circ Gallístic" que hi hagué al carrer Maldonado de la ciutat del [[Túria]]. Més tart se n'anà a Madrit, a on obtingué el títul d'arquitecte en l'any 1876.<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref> Sis anys més tart, en 1882, fon nomenat arquitecte municipal de [[Chestalgar]] per acort plenari del seu Ajuntament.<ref>Jiménez Cervera, F. J. (2009). ''Gestalgar: contribución a su historia''. Valéncia: La Sirena, pàgines 216 - 217. ISBN 84-92692-04-0</ref>

L'Ajuntament de [[Catarroja]] li encarregà un proyecte per a la construcció d'un nou cementeri, que conclogué en l'any 1883, i, eixecutades les obres, el nou cementeri s'inagurà (1889). El seu estil predominant es [[neogòtic]], encara que també trobem elements [[modernisme|modernistes]], d'[[arquitectura eclèctica]], i inclús cubistes. De fet, es tracta d'un dels cementeris més importants de les nostres terres.<ref>Besó Ros, Adrià (2015). "El Cementerio Municipal", dins de ''Catarroja: Historia, Geografía y Arte'', volum II, pàgines 319 - 322, coordinat per Jorge Hermosilla. Valéncia: Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-9740-4 (vol. II) i ISBN 978-84-370-9738-1 (l'obra sancera).</ref>

En 1894 aixecà un edifici per a vivendes d'arrendament al Camí Nou del Grau de Valéncia, l'actual Avinguda del Port. En 1900 aplegava a arquitecte municipal de Valéncia. En 1901 proyectà un edifici, a on viuria ell mateixa en la seua família, situat al carrer de la Pau, al cantó en el carrer de les Comèdies. Alguns li atribuïxen la construcció del [[Teatre Apolo de Valéncia]]<ref>''Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana'', volum XIV, pàgina 261, vore l'entrada "Semper y Bondía, Enrique". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, ISBN 84-87502-61-X (vol. XIV); ISBN 84-87502-47-4 (l'obra sancera)</ref>, edifici inagurat en 1876 i situat al carrer Joan d'Àustria, el qual fou enderrocat en 1969 per a aixecar un conegut centre comercial ("Galerías Preciados")<ref>http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)</ref>.

== Plànols ==

Plànols del Cementeri de Catarroja realisats per Semper i Bondia (1883):
[[File:Cementeri Catarroja 1.jpg|centre|thumb|Planta i alçat]]
[[File:Cementeri Catarroja 2.jpg|centre|thumb|Seccions]]

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==
* http://www.levante-emv.com/valencia/2017/05/08/recordando-grandes-teatros-historicos-valencia/1563791.html (en castellà)

Rif

2017-06-16T14:28:06Z

Cento Corage: pàgina nova

El '''Rif''' es una regió montanyosa del nort del [[Marroc]], a la vora del [[mar Mediterraneu]], entre les ciutats de [[Tetuan]] i [[Oujda]]. Era una de les cinc divisions administratives del [[Protectorat Espanyol del Marroc]].

Es una regió pobra a on viuen [[berbers]]. L’idioma que parlen es el rifeny o [[tarifit]], encara que la majoria sap parlar també l’[[Llengua àrab|àrab]] (oficial). El [[francés]] i inclús el [[castellà]] son llengües prou conegudes degut al passat colonial de la regió.

== Geografia ==

Les montanyes més altes del Rif son el [[Jebel Tidirhine]] (2.456 m) i el [[Jebel Bouhalla]] (2.170 m). El [[Tiguidin]], es una montanya que sol estar coberta de neu. La plana costanera propera a [[Algèria]]) està plena de rius secs, els ''uad'' (rambles). Les plages de la costa del Rif, al peu de les montanyes, son de les millors del Marroc, i constituïxen un atractiu turístic i alguns dels millors restaurants de peix del Marroc es troben per esta zona.

== Influència espanyola ==
El Rif fon espanyol de [[1912]] a [[1956]], i formava part del [[Protectorat Espanyol al Marroc]].
El Rif s'ha vist esclòs de la vida política del Marroc independent, i inclús en 1958, hi hagué una rebelió contra les tropes del seu eixèrcit en unes 8.000 baixes per part dels rifenys.

==Rifenys==
Es diu "rifenys" especialment a les tribus del Rif central entorn de [[Ketama (Marroc)|Ketama]]. Els J'bala, tribus de parla àrab més que berber, vivien en l'extrem occidental del Rif, prop de Tetuan. Pero la denominació de "rifeny" es referix als habitants de tota la zona del nort del Marroc. Els europeus, quan visiten el Rif, es veuen sorpresos per l'aspecte físic dels seus habitants, perque molts d’ells tenen la pell clara, els ulls clars, a sovint, blaus, grisos o verts... i inclús el monyo roget. La proporció de característiques “nòrdiques” dels seus habitants supera la d’algunes regions europees.
== Tribus ==
Tradicionalment els rifenys s'han organisat en tribus. Les tribus rifenyes han segut:
* [[Aith Ouriaghel]], vora [[Ajdir]], per la contornada d'Oued [[Ghis]] (tribu d’[[Abd el-Krim]]).
* [[Gzennaya]], vora les fonts de l'Oued Bayu, a l'est del [[Metalsa]].
* [[Guelaia]], en la regió de [[Melilla]]:
* [[Kebdana]], per la costa d'Oued [[Moulouya]], prop d’[[Algèria]].
* [[Aith Said]], oest d'Oued Kert.
* [[Oulad Stut]], originàriament [[països àrabs|àrab]], al sur de [[Kebdana]].
* [[Aith Bu Yahi]], al llarc de l'Oued [[Moulouya]], al sur d’[[Oulad Stut]].
* [[Metalsa]], a l'est de l’[[Aith Bu Yahi]].
* [[Aith Ulishk]], al sudoest de [[Temsaman]].
* [[Tafersit]], al suroest de [[Temsaman]].
* [[Aith Tuzin]], al sur de [[Temsaman]].
* [[Temsaman]], al voltant de la vila d’eixe nom, vora [[Alhucemas|Al Hoceima]].
* [[Aith Amart]], al sur d’[[Aith Ouriaghel]].
* [[Targuist]], al surest d’[[Aith Ouriaghel]].
* [[Bokoya]], entre [[Ajdir]] i [[Bades]].
* [[Aith Itteft]], est de [[Bades]].
* [[Aith Bu Frah]], a l'est d'[[Aith Itteft]].
* [[Mestassa]], a l'est d'[[Aith Bu Frah]].
* [[Mtiwa]], entre [[Mestassa]] i Oued [[Ouringa]].

==Economia==
El Govern marroquí no presta gens d’atenció a la zona: està llevant progressivament el cultiu del quif, ha impulsat una nova fàbrica d'acer en Nador i està potenciant l’indústria turística, pero esta zona continua sent pobra.

== Bibliografia ==
* ''Cuentos populares del Rif contados por mujeres cuentacuentos'' / grabaciones, entrevistas, selección, traducción y notas: Zoubida Boughaba Maleem. 2a ed. Miraguano, 2007. 235 p. (Libros de los malos tiempos). ISBN 978-84-7813-252-2.

Catadau

2017-06-15T17:15:27Z

Cento Corage: Enllaços

'''Catadau''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]]. El gentilici és catauins o catadauins. Llimita en [[Alfarp]], [[Carlet]], [[Llombay]] i [[Tous]] (en la mateixa comarca); i en [[Dosaigües]] (en la [[Foya de Bunyol]]).

== Geografia ==

El seu terme té 35 quilómetros quadrats i està situat a la dreta del [[riu Magre]], ocupant una part de la [[Vall dels Alcalans]].

== Població ==

Té 2619 habitants en l'any 2007.

{{Municipis de La Ribera Alta}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Catadau

2017-06-15T17:14:22Z

Cento Corage: Vaig ampliant

'''Catadau''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]]. El gentilici és catauins o catadauins. Llimita en [[Alfarp]], [[Carlet]], [[Llombay]] i [[Tous]] (en la mateixa comarca); i en [[Dosaigües]] (en la [[Foya de Bunyol]]).

== Geografia ==

El seu terme té 35 quilómetros quadrats i està situat a la dreta del riu Magre, ocupant una part de la Vall dels Alcalans.

== Població ==

Té 2619 habitants en l'any 2007.

{{Municipis de La Ribera Alta}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Usuari discussió:Cento Corage

2017-06-15T17:07:24Z

Cento Corage: Pàgina nova, en el contingut: «Agraïxc qualsevol consell. Vixca el valencià»

Agraïxc qualsevol consell. Vixca el valencià

Usuari:Cento Corage

2017-06-15T17:05:38Z

Cento Corage: Creació

Un salut a tots i a totes. Vixca el valencià

Espanya

2017-06-15T17:03:43Z

Cento Corage: Corregir "media" (mija)

{{atresusos|Espanyol (desambiguació)}}
{{Ficha país
| nom_oficial = Regne d'Espanya{{Infobox ref|1}}
| image_bandera = Flag of Spain.png
| image_escut = Escut_de_Espanya.png
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = Espanya.png
| lema_nacional = ''[[Plus Ultra (lema)|Plus Ultra]] '' ([[llatí]]: ‘Més allà')
| himne_nacional = ''[[Marcha Real|Marcha Real o Granadera]] ''
| capital = [[Madrit]]
| capital_població = 3.132.463<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe260%2Fa2007%2F&file=pcaxis&N=&L=0 Sifres de població referides a 01/01/2007], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref> ([[2007]])
| capital_coord = 40°25′N 3°45′O
| ciutat_principal = [[Madrit]]
| principals ciutats= Madrit i Barcelona
| festa_nacional= 12 d'octubre, descobriment d'Amèrica, dia de la Hispanitat.
| idioma_oficial = [[Idioma espanyol|Espanyol / Castellà]]{{Infobox ref|2}}
| govern = [[monarquia parlamentària]]
| dirigents_títuls = [[Rei d'Espanya|Rei]] [[president del Govern d'Espanya|President del Govern]]
| dirigents_noms = [[Joan Carles I]] [[Mariano Rajoy]]
| fundació = Formació
| fundació_hites =
| fundació_dates = Vore l'artícul [[Guerra de Succesió]]
| superfície = 504.645<ref>[http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario06/anu06_01entor.pdf Anuari estadístic d'Espanya 2006 1a part: entorn físic i mig ambient]</ref>
| superfície_lloc = 51
| superfície_aigua = 1,04%
| fronteres = 2.032 [[quilómetro|km]]
| costes = 7.921 km
| població = 46.524.943<ref>[http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245%2Fp04%2Fprovi&file=pcaxis&L=0&divi=&his= Sifres de població referides a 01/01/2008], [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]</ref>
| població_any = 2016
| població_lloc = 27
| població_densitat = 92,19
| PIB_nominal= US$ 1.704.534 mill.
| PIB_nominal_any = 2007
| PIB_nominal_lloc = 10
| PIB_nominal_per_cápita = US$ 32.066
| PIB = US$ 1.351.608 mill.
| PIB_any = 2007
| PIB_lloc = 11
| PIB_per_cápita = US$ 30.120
| IDH = 0,949
| IDH_any = 2005
| IDH_lloc = 13
| IDH_categoria = Alt<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/hdr_20072008_sp_indictables.pdf informe sobre Desenrollament Humà 2007/2008. Indicadors de desenroll humà] (en anglés)</ref>
| moneda = [[Euro]]{{Infobox ref|3}} (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| gentilici = Espanyol, -a
| horari = [[Hora central europea|CET]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+1){{Infobox ref|4}}
| horari_estiu = [[Horari d'estiu europeo|CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
| cctld = .es
| còdic_telefònic = 34
| prefix_radiofònic = AMA-AOZ, EAA-EHZ
| còdic_ISO = 724 / ESP / ES (Península) EA (Ceuta i Melilla){{Infobox ref|5}} IC (Illes Canàries){{Infobox ref|5}}
| membre_de = {{EU}}, [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Norte|OTAN]], [[Organisació de les nacions Unides|ONU]], [[Organisació per a la Cooperació i el Desenrollament Econòmic|OCDE]], [[Organisació per a la Seguritat i la Cooperació en Europa|OSCE]], [[Unió Llatina|UL]], [[Comunitat Iberoamericana de Nacions|CIN]], [[OEI]], [[ABINIA]], [[Unió Europea Occidental|UEO]], [[AED]], [[BERD]], [[Consell d'Europa|COE]]
|Ciutats importants:[[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Sevilla]], [[Saragossa]], [[Màlaga]], [[Bilbao]], [[Santiago de Compostela]], [[Les Palmes de Gran Canària]], [[Valladolit]], [[Múrcia]] i [[Palma de Mallorca]]
|División administrativa: 17 comunitats autònomes, 2 ciutats autònomes, 50 províncies.
| nota1 = En les atres llengües cooficials és: *[[idioma valencià|valencià]]: Regne d'Espanya *[[idioma català|català]]: Regne d'Espanya *[[idioma gallec|gallec]]: Reino de España *[[idioma vasc|vasc]]: Espainiako Erresuma *[[idioma aranés|aranés]] ([[idioma occità|occità]]): Regne d'Espanha
|nota2 = Són cooficials en les seues respectives comunitats autònomes el [[idioma català|català]] en [[Catalunya]]; el [[idioma valencià|valencià]] en la [[Comunitat Valenciana]]; el [[idioma gallec|gallec]] en [[Galícia]]; l'[[euskera]] en el [[País Vasc]] i part de [[Navarra]]; i l'[[idioma aranés|aranés]] ([[idioma occità|occità]]) parlat en la [[Vall d'Aran]] ([[província de Lleida|Lleida]]), pero cooficial en tota Catalunya.
| nota3 = Des de [[1868]] i fins a [[1999]], la [[pesseta]].
| nota4 = Excepte en [[Canàries]], on és una hora menys: [[Temps Coordinat Universal|UTC]] en hivern i UTC+1 en estiu.
| nota5 = No oficial pero reservat.<ref>[http://www.iso.org/iso/country_codes/iso_3166-faqs/iso_3166_faqs_specific.htm Answers to questions relating to codes and names of specific countries], secció '' What llaure the codes for Ceuta, Melilla and Canary Islands in ISO 3166-1?'' (en anglés).</ref>
| matrícula_coche= E
| matrícula_avió= EC
}}
'''Espanya''', (en [[castellà]], [[balear]], [[gallec]] i [[asturià]] ''España'', en [[català]] i [[aragonés]] ''Espanya'', en [[aranés]] ''Espanha'' i en [[euskera]] ''Espainia'') nomenat oficialment "Reino de España" (Regne d'Espanya), és un [[nació|país sobirà]] membre de l'[[Unió Europea]], constituït en [[Estat social]] i [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de Dret|Dret]], i la seua forma de govern és la [[monarquia parlamentària]]. El seu territori, en capital en [[Madrit]], ocupa la major part de la [[península Ibèrica]], al que s'afigen els [[archipèlec]]s de les [[Illes Balears]], en el [[mar Mediterràneu]] occidental, i el de les [[Illes Canàries]], en l'[[oceà Atlàntic]] nort-oriental, aixina com en el nort de l'[[Àfrica|continent africà]], les [[ciutat autònoma|ciutats autònomes]] de [[Ceuta]] i [[Melilla]], ademés dels distrits i possessions menors de les [[illes Chafarines]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Alhucemas]]. L'[[enclau]] de [[Llivia]], en els [[Pirineus]], completa el conjunt dels territoris junt en l'[[illa d'Alborán]], les [[illes Columbretes]] i una serie d'illes i illotes front a les seues pròpies costes.

Té una extensió de 504.645 km², sent el quart país més extens del continent, darrere [[Rússia]], [[Ucrània]] i [[França]]. En una altitut mija de 650 metros sobre el nivell del mar es el segon país més montanyós d'[[Europa]], sent [[Suïssa]] el primer. La seua població es de 45.116.894 habitants, segon dats del padró municipal de [[2007]].

D'acort en la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució Espanyola]], el [[Idioma espanyol|castellà]] o espanyol és la llengua oficial del país i és la llengua comú de tots els espanyols. Atres idiomes reconeguts com cooficials en les seues respectives comunitats autònomes conforme a sus [[Estatut d'autonomia|Estatuts d'autonomia]], són l'[[euskera]], el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]]. Les modalitats llingüístiques d'Espanya són u dels seus patrimonis culturals, objecte d'especial respecte i protecció.

El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>

== Etimologia ==
El nom d'Espanya deriva de '''Hispània''', nom en que els [[Antiga Roma|romans]] designaven geogràficament al conjunt de la [[Península Ibèrica]], terme este a la seua vegada, derivat del nom '''Ibèria''', preferit pels autors grecs per a referir-se al mateix espai. No obstant, el fet que el terme Hispània no és d'arrel [[llatí|llatina]] ha portat a la formulació de diverses teories sobre el seu orige, algunes d'elles controvertides.

«Hispània» prové del [[fenici]] ''i-spn-ya'', un terme l'us del qual està documentat des del segon milenari abans de Crist, en inscripcions [[Ugarític|ugarítiques]]. Els fenicis constituiren la primera civilisació no ibèrica que va arribar a la península per a expandir el seu comerç i que fundà, entre atres, [[Cadis]], la ciutat habitada més antiga d'Europa Occidental.<ref name = "edad1">{{cita web| cognom = Espinosa |nombre = P. |título = Hallado en Cádiz un muro de 3.000 años |año = 2006 |Edición =
|ubicación = Cadis |editorial = El País|url = http://www.elpais.Com/articule/cultura/Trobat/Cadis/mur/3000/anus/elpepucul/20070930elpepicul_7/Tes|fechaacceso = 30 de setembre 2007}}</ref><ref name = "edad0"> [http://www.spanisharts.com/arquitectura/protohistoria_fenicios.Html Segons el proyecte d'arquitectura protohistòrica ibèrica].</ref> Els romans van prendre la denominació dels vençuts cartaginesos, interpretant el prefix ''i'' com "costa", "illa" o "terra", en ''ya'' en el significat de "regió". El lexema ''spn'', que en [[idioma hebreu|hebreu]] es pot llegir com ''saphan'', es traduí com "conills" (en realitat [[damà|damans]], uns animals de la grandària del conill estesos per Àfrica i el Creixent Fèrtil). Els romans, per tant, li van donar a Hispània el significat de "terra abundant en conills", un us arreplegat per [[Marco Tuli Ciceró|Ciceró]], [[Juli César|César]], [[Plini el Vell]], [[Cató]], [[Tito Livi]] i, en particular, [[Càtul]], que es referix a Hispània com a península ''[[Oryctolagus cuniculus|cuniculosa]] '' (en algunes monedes acunyades en l'época de [[Adriano]] figuraven personificacions d'Hispània com una dama assentada i en un conill als seus peus). Abundant en l'orige fenici del terme, [[Isidoro de Sevilla]], en els seues ''[[Etimologies]] '', postula que té el seu orige en '''Ispani''', el topònim fenici-púnic de [[Sevilla]], ciutat a que els romans denominaren [[Híspalis]].

Sobre l'orige fenici del terme, l'historiador i hebraiste [[Cándido María Bladers]] propongué en la [[Real Academia de les Buenas Letras de Barcelona]] en 1767 una teoria diferent, basada en el fet que l'alfabet fenici (igual que l'hebreu) no tenia vocals. Aixina ''spn'' (''sphan'' en [[idioma hebreu|hebreu]] i [[idioma arameu|arameu]]) significaria en fenici "el nort", una denominació que haurien pres els fenicis a l'arribar a la península Ibèrica vorejant la costa africana, veent al nort de la seua ruta, per lo qual ''i-spn-ya'' seria la "terra del nort".

Per la seua banda, segons [[Jesús Luis Cunchillos]] en la seua ''Gramàtica fenícia elemental'' (2000), l'arrel del terme ''Span'' és ''spy'', que significa "forjar o batre metals". Aixina, ''i-spn-ya'' seria la «la terra en que es forgen metals».<ref>[[John Linch|Linch, John]] (director), [[María Cruz Fernández Castro|Fernández Castro, María Cruz]] (del segon tom), ''Història d'Espanya, El País'', volum II, ''La península Ibèrica en época preromana'', pg. 40. '''Dosier. L'etimologia d'Espanya; terra de conills?''', ISBN 978-84-9815-764-2</ref>

A banda de la teoria d'orige fenici, la més acceptada (si be el significat precís del terme continua sent objecte de discussions), a lo llarc de l'història es van propondre diverses hipòtesis, basades en similituts aparents i significats més o manco relacionats. A principis de l'[[Edat Moderna]], [[Antonio de Nebrija]], en la llínea d'Isidoro de Sevilla, propongué el seu orige autòcton com a deformació de la paraula ibèrica [[Híspalis]], que significaria ''la ciutat d'occident''.<ref>[http://www.legadosefardi.net/historia_juderia_sevilla.Pdf La verdadera etimologia d'Hispània, com ho establix el sabi Antonio de Nebrija, prové d'Híspalis: ili: ciutat, en l'idioma ibèric, i Spa, Occident.Híspalis significa, per tant ciutat d'occident.]</ref> i que, al ser Híspalis la ciutat principal de la península, els fenicis, i, posteriorment els romans donaren el seu nom a tot el seu territori.<ref>[http://www.filosofia.org/aut/mmb/hfe01.Htm [[Mario Méndez Bejarano]] (1857-1931) Història de la filosofia a Espanya fins al sigle XX [1927] Biblioteca Filosofia en espanyol, Oviedo 2000]</ref> Posteriorment, [[Juan Antonio Moguel]] va propondre en el [[sigle XIX]] que el terme ''Hispània'' podria provindre de la paraula [[euskera|eúscara]] ''Izpania'' que vindria a significar ''que partix el mar'' a l'estar composta per les veus ''iz'' i ''pania'' o ''bania'' que significa "dividir" o "partir".<ref>'Història i geografia d'Espanya ilustrades per l'idioma vasc'' de Juan Antonio Moguel, reeditada en ''La gran enciclopèdia vasca ISBN 84-248-0017-6</ref> Ad este respecte, [[Miguel d'Unamuno]] declarà en 1902: "L'Única dificultat que trobe [...] és que, segons alguns paisans meus, el nom Espanya deriva del vasc 'ezpaña', llavi, aludint a la posició que té la nostra península a Europa".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/islote/modesto/apocado/dificil/hallarlo/elpepucul/20020725elpepucul_2/Tes "L'illot és tan modest i apocat que és difícil hallarlo"], ''El País'', 25 de juliol del 2002.</ref>

Atres hipòtesis suponien que tant Híspalis com Hispània eren derivacions dels noms de dos reis llegendaris d'Espanya, Hispalo i el seu fill Hispà o Hispan, fill i net respectivament de [[Hèrcules]].<ref>[descàrregues.cervantesvirtual.Com/servlet/SirveObras/35727252323249052754491/003278_3.Pdf] Transcripció i Edició del Catàlec Real de Castella, autógraf inèdit de Gonzalo Fernández d'Oviedo i Valdés. Universitat de Califòrnia </ref>

A partir del periodo visigot, el terme ''Hispània'', fins llavors usat geogràficament, escomençà a gastar-se també en una connotació política, com a mostra l'us de l'expressió ''Laus Hispaniae'' per a descriure l'història dels pobles de la península en les cròniques d'[[Isidoro de Sevilla]]. Hi ha diverses teories sobre com va sorgir el propi gentilici "espanyol"; segons una d'elles, el sufix "-ol" és característic de les llengües romanços [[idioma provençal|provençals]] i poc freqüent en les llengües romanços parlades llavors en la península, per lo qual considera que hauria sigut importat a partir del [[sigle IX]] en el desenroll del fenomen dels pelegrinages medievals a [[Santiago de Compostela]], pels numerosos visitants [[franc]]s que van recórrer la península, favorint que en el temps es divulgara l'adaptació del nom llatí ''hispani'' a partir del "espagnol" o "espanyol" en el que ells designaven als [[cristianisme|cristians]] de l'antiga Hispània. Posteriorment, hauria sigut la llabor de divulgació de les èlits formades les que promocionaren l'us de "espanyol" i "espanyols": la paraula ''espanyols'' apareix vint-i-quatre vegades en el [[cartulari]] de la [[catedral d'Osca]], manuscrit de 1139-1221,<ref>Benito Ruà, Eloy, 1997. ''Espanya, reflexions sobre el ser d'Espanya'', pg. 25, Real Acadèmia de la Història, ISBN 84-89512-04-3</ref> mentres que en el capítul ''[[Estoria d'España|Estoria d'Espanna]] '' de la ''Crònica General'' redactada entre 1260 i 1274 per iniciativa de [[Alfons X de Castella|Alfonso X el Sabi]], s'utilisà exclusivament el [[gentilici]] ''espannoles'', adaptació ya al [[idioma castellà|castellà]] de llavors que progressivament evolucionà fins a ser la llengua oficial d'Espanya.<ref>José Álvarez Junc, ''Mater Dolorosa: l'idea d'Espanya en el sigle XIX'', cap. 1 ''Antecedents remots: de "Hispània" a "Espanya".'' ps.35-45, Ed. Taurus, Madrid, 2002, ISBN 84-306-0441-3</ref>
El territori peninsular compartix fronteres terrestres en [[França]] i en el [[Andorra|principat d'Andorra]] al nort, en [[Portugal]] a l'oest i en el [[Territori Britànic d'Ultramar|territori britànic]] de [[Gibraltar]] al sur. En els seus territoris [[Àfrica|africans]], compartix fronteres terrestres i marítimes en [[Marroc]]. Compartix en França la [[sobirania]] sobre l'[[illa dels Faisans]] en la desembocadura del riu [[Bidasoa (riu)|Bidasoa]] i cinc [[faceries]] pirinenques.<ref>Dites faceries no són estrictament un acort de co-sobirania, ya que afecten territori espanyol, sino un acort d'aprofitament compartit dels recursos.</ref>

[[Image:800px-Castillo de Sancti Petri.jpg|thumb|250px|[[Castillo de Sancti Petri]], vist des de [[Chiclana de la Frontera]] ([[província de Cádiz|Cádiz]]). En este lloc es trobava el [[temple d'Hèrcules Gaditano|Templo d'Hèrcules Melkart]].]]

== Història ==
{{AP|Història d'Espanya}}
[[Image:800px-Merida Roman Theatre1.jpg|thumb|right|270px|<center>[[Teatre romà de Mèrida]] ([[província de Badajoz|Badajoz]]).</center>]]

=== Edat Antiga ===
Els [[iber]]s foren els primers pobles de que es té constància escrita que varen ocupar la [[península Ibèrica]] sense contar el misteriós regne de [[Tartessos]]. Se sap que hi havia poblacions protoíberes, per recialles arqueològiques. Els grecs i fenicis van ser els que deixaren els primers escrits, encara que mai varen entrar en contacte en ells. Els [[vascons]] entrarien en esta categoria.

Actualment, es definixen els ibers pels seus traços culturals. Segons este criteri, els [[turdetans]] o túrdulos, que ocuparen les terres de l'antic regne de [[Tartessos]], es consideren ibers; mentres que, segons criteris etnogràfics o llingüístics, no ho serien. La bibliografia sobre els ibers oferix ben a sovint senyes contradictòries i açò se deu al fet que, a vegades, s'adopta un criteri i atres, un atre.

[[Image:800px-Castros.jpg|thumb|270px|<center>[[Castro (fortificació)|Castro]] pre-romana del nort d'Espanya.</center>]]

Entre els anys [[1200 a. C.|1200 a. C.]] i [[800 a. C.|800 a. C.]] van prendre forma en la seua configuració posterior les comunitats pre-romanes del noroest i la cornisa cantàbrica, entrant en l'[[Edat del ferro]]. Les poblacions que ocupaven una àmplia franja entre estos dos pobles es coneixen com [[celtíber]]s. Pareix que les montanyes en que vivien els vascons mai foren completament romanisades, per lo qual es considera l'orige d'esta població incert, i de segur molt antic, com la seua llengua, barallant-se la possibilitat de que es tractara d'una població protoibérica.

En torn a l'any [[1100 a. C.|1100 a. C.]], els [[fenicis]] arribaren a la península i van fundar, 80 anys despuix de la [[guerra de Troya]],<ref name = "edad3">Aixina ho afirma, per eixemple, [[Vetle Patérculo]] en ''Història Romana 1:2,1-3'' i [[Tito Livi]] en ''Història de Roma des de la seua fundació'' (ISBN 978-84-249-1428-8).</ref> ''Gadir'', la ''Gades'' romana, que hui és [[Cadis]]. Això situa la fundació en el 1104 a. C. i la convertix en la ciutat d'Europa Occidental de la fundació de la qual es tenen referències més antigues.<ref name = "edad1" /><ref name = "edad0" /> A la seua vegada, els grecs fundaren les seues colònies en la costa mediterrànea d'[[Ibèria]], nom que donaren a la península.

[[Image:510px-Hadrien-ven.jpg|thumb|left|170px|Bust de l'[[Emperador romà|emperador]] [[Adriano]], naixcut en [[Itàlica]], actualment [[Santiponce]] [[província de Sevilla|(província de Sevilla)]].]]

Entre la primera i segona de les [[Guerres Púniques]] entre [[Roma (antiga)|Roma]] i [[Cartago]], els cartaginesos invadiren la península. Les seues colònies més importants les establiren en l'illa d'[[Eivissa (illa)|Eivissa]] i en [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], nom que haguera de fer referència a la nova Cartago i van absorbir atres ciutats inicialment fenícies com Cadis o Màlaga. Derrotada Cartago, Roma iniciaria una gradual ocupació de la península, que es prolongaria a lo llarc de casi 200 anys. En les primeres décades de l'ocupació els romans hagueren de fer front a lo llarc siti de [[Numància]], ciutat celtíbera ubicada a la vora del [[Duero]], en les proximitats de l'actual [[Sòria]], que es prolongaria per casi 30 anys, i a la guerra de guerrilles plantejada pel caudill lusità [[Viriat]]. Després de la mort de Viriat ([[139 a. C.|139 a. C.]]), la lluita dels pobles pre-romans contra Roma es tornaria més disgregada i esporàdica, encara que no finalisaria totalment fins als temps de l'emperador [[August]] en el relatiu [[Guerres Cántabras|sometiment de càntabres i asturs]].<ref>Relats d'esta guerra els trobem en les pàgines del croniste romà Cató</ref>
[[Image:799px-Acueducto2 Lou.jpg|thumb|220px|<center>[[Aqüeducte de Segòvia]].</center>]]
L'ocupació culminaria en el ple domini de la península baix el poder romà i la seua conversió en província baix el nom d'[[Hispània]]. El nom d'Hispània deriva d'Ispania i este a la seua vota provablement d'una paraula púnica, en el significat de terra de conills, encara que hi ha atres possibilitats (vore Etimologia en el punt 1 d'este mateix artícul). Per primera vegada apareix en sentit històric en [[Tito Livi]] [[59 a. C.|59 a. C.]], que parla d'Hispània i de ''hispani'' (hispans, en sentit unitari).

Els habitants d'Hispània adoptaren la cultura [[roma]]na, la seua llengua i les seues lleis, adquirint gran importància dins de l'imperi, ya que inclús tres emperadors romans, [[Trajà]], [[Adriano]] i [[Teodosi I el Gran|Teodosi]], a més del filòsof [[Lluci Anneo Sèneca]] i atres personages importants, van nàixer en la península.

=== Edat Mija ===
L'any [[409]], [[sueus]], [[alans]] i [[vàndals]] invadiren la [[península Ibèrica]]. Pocs anys despuix, en el [[416]], els [[visigots]] entraren en [[Hispània]] com a aliats de Roma, expulsant alans i vàndals de la península i arraconant als sueus en la [[Gallaecia]].

La primera idea d'Hispània/Espanya com a país es materialisa en la monarquia visigoda. Els visigots aspiraven a l'unitat territorial de tota Hispània i la conseguiren en les successives derrotes als [[sueus]], [[vascons]] i [[província de Spania|bizantins]]. L'unitat religiosa vindria en la reconciliació de catòlics i arrians i en els [[Concilis de Toledo|concilis de l'Iglésia Visigoda]], un orgue en que, reunits en assamblea, el rei i els bisbes de totes les diòcesis del regne sometien a consideració assunts de naturalea tant política com religiosa, en vocació de llegislar en tot el territori nacional. Aixina, [[Isidoro de Sevilla|San Isidoro de Sevilla]] en la seua ''Història Gothorum'' es congratula perque [[Suintila]] "fon el primer que va posseir la monarquia del regne de tot Espanya que rodeja l'oceà, cosa que a cap dels seus antecessors li fon concedida...". La monarquia visigoda establí ademés una capital que centralisava tant el poder polític com el religiós en [[Toletum]]. No obstant, el caràcter electiu de la monarquia visigòtica determinà casi sempre una enorme inestabilitat política caracterisada per contínues rebelions i assessinats.

L'any [[689]] els àraps arriben a l'Àfrica més nort-occidental. L'any [[711]], despuix de la victòria dels àraps enfront dels gots en la [[batalla de Guadalete]], es va iniciar l'[[Invasió musulmana de la Península Ibèrica]], convertint-se esta en un [[Emirat de Córdoba|emirat]] o província de l'imperi [[món Àrap|àrap]] cridada [[l'Àndalus]] en capital en la ciutat de [[Córdova (Espanya)|Córdova]].

L'alvanç musulmà fon veloç. En el [[712]] va caure [[Toledo]], la primera capital visigoda. Des de llavors, foren alvançant cap al nort, i totes les ciutats varen anant capitulant o conquistades. En el [[716]] controlaven tota la península, encara que en el nort era més be nominal que militar. Els visigots resistiren alguns anys en més en la [[Septimània]], fins al 719. A partir de llavors, dirigiren els seus esforços cap a l'atre costat dels [[Pirineus]], contra el regne [[Imperi Carolingi|Carolingi]]. Açò va permetre revoltes en la poc controlada zona noroest de la península.
[[Image:VILA2 ~1.JPG|thumb|260px|<center>La [[Muralla d'Àvila]], construïda en l'[[Edat Mija]].</center>]]
Després de la caiguda del regne visigot la península quedà dominada fins a la [[Cordillera Cantàbrica]], on estaven els pobles [[asturs]], [[càntabres]] i [[vascons]], escassament somesos al regne got; i donada la seua escassa importància, no van patir massa la pressió de l'[[islam]], que havia substituït en la península Ibèrica al poder eixercit pel regne got. Molts dels senyors gots o hispanorromans es convertiren a l'islam, conservaren les seues posicions i poder.

L'any [[718]] en l'actual [[Principat d'Asturies|Asturies]] un noble cridat [[El senyor Pelayo|Pelayo]] es va sublevar contra els musulmans. La sublevació fracassa i és detingut. Cap al [[722]] torna a intentar-ho i té lloc lo que l'historiografia denominà la [[batalla de Covadonga]], on Pelayo i un grup d'[[asturs]] (entre els que es trobaven, segons alguns historiadors, nobles visigots; l'orige de Pelayo és també incert)<ref>Joseph Pérez, ''Història d'Espanya'', ISBN 84-8432-091-X, pg.39:{{cita|La resistència als sarraïns es va emmarcar en esta tradició de resistència a l'estranger, qualsevol que fora, per part de grups montanyesos acostumats a viure aïllats, espontàneament poc inclinats a tot poder procedent de l'exterior. Se'ls van unir nobles visigots fugitius de la derrota del regne de Toledo i dirigits per Pelayo (segons una tradició, els musulmans encarregaren a Oppas, bisbe de Sevilla, que guanyara per a la seua causa a Pelayo, un noble visigot refugiat en Astúries)? És lo que sugerixen alguns historiadors.}}</ref> venceren a una expedició de castic musulmana. Esta fita serviria per a marcar el moment de fundació del [[Regne d'Astúries]] i donar inici al periodo conegut com la [[Reconquista]], entés com el restabliment del poder cristià en la península Ibèrica.

En la part nortoriental de la península i en la [[Septimània]] goda, els gots que havien fugit al regne dels francs demanaren ajuda ad estos. Aixina [[Carlomagne]] va mamprendre una série de campanyes militars en l'intenció d'establir un territori de distensió militar, més conegut com [[marca]]. La [[Marca Hispànica]] es constituí a principis del [[sigle IX]] per a evitar la penetració dels musulmans en el territori del [[Imperi Carolingi|Regne dels Francs]]. Aixina fon com els francs van dividir eixe territori en diversos comtats, on senyors feudals d'orige franc o got representaven el rei dels francs; tenint, per tant, un desenroll alguna cosa diferent del que experimentaren els regnes cristians ibèrics occidentals. Estos comtats en ple procés de feudalisació s'emanciparien ''de facto'' del domini franc despuix de la crisis carolíngia del [[sigle IX]], al començar a transmetre's hereditàriament els comtats; si be, fins a [[988]], els [[comtes de Barcelona]] van renovar el pacte de vassallage en els reis francs.
[[Image:800px-Cordoba moschee innen3.jpg|thumb|250px|<center>Interior de la [[Mesquita-Catedral de Córdova]].</center>]]
Els sigles [[sigle VIII|VIII]] i [[sigle IX|IX]] significarien un creixent poder musulmà en la península, a pesar de l'oposició dels núcleus cristians del nort. A finals del sigle VIII, l'[[omeya]] [[Abderrahman I]], fugit de Síria, fa de l'Àndalus, en lo polític, un emirat independent del [[Califat de Damasc]].

En el [[sigle X]], [[Abderrahman III]] convertix [[l'Àndalus]] en [[califat]] independent de [[Damasc]], ya en autonomia religiosa i no sols política, com fins llavors. És una época de puixança cultural, gràcies a les innovacions en les ciències, les arts i les lletres; en una especial atenció que dedicaren al desenroll de les ciutats. Les ciutats més importants foren [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], [[Saragossa]], [[Toledo]], [[Sevilla]] i [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Esta, durant el [[sigle X]], en [[al-Hakam II]], arribà a ser la major ciutat d'[[Europa Occidental]], en 500.000 habitants i major centre cultural de l'época. No obstant, la decadència dels territoris musulmans va escomençar en el [[sigle XI]], quan escomençaren les pugnes entre les distintes famílies reals musulmanes i el califat es desmembrà en un mosaic de chicotets regnes, cridats de [[taifa|taifes]].

Mentrimentres, prop dels [[Pirineus]] van aparéixer atres dos regnes cristians: [[regne de Navarra|Navarra]] i [[regne d'Aragó|Aragó]]. A l'avançar l'expansió cristiana per la península, el que fins llavors havia sigut [[regne d'Astúries]], en la seua capital fixada en [[Oviedo]] des del regnat de [[Alfons II d'Astúries|Alfonso II el Cast]], es transformà en [[regne de Lleó]] en 910 en [[García I de Lleó|García I]] al repartir [[Alfons III d'Astúries|Alfonso III el Magne]] els seus territoris entre els seus fills. Anys despuix, en [[914]], mort el rei, puja al tro [[Ordoño II de Lleó]], que aglutina davall la seua corona als territoris de Galícia, Astúries i Lleó, fixant definitivament en esta ciutat la seua capital i confirmant la seua supremacia com [[regne de Lleó]].
[[Image:400PX-~2.JPG|200px|thumb|right|La [[catedral de Lleó]], símbol de l'esplendor de l'arquitectura gòtica francesa espanyola.]]
L'alvanç de les conquistes cap al sur i l'aglutinació en torn de Lleó d'un territori cada vegada més ampli comporta el naiximent de «subunitats» políticterritorials en el seu interior: és el cas del [[comtat de Castella|Castella]]. Este serà adquirit pel rei navarro [[Sancho III de Navarra|Sancho III el Major]], que el deixarà a la seua mort en herència al seu fill [[Fernando I de Castella|Fernando]]. Casat este en la germana del rei lleonés, formarà una coalició navarra-castellana que, despuix d'una guerra i la mort del rei de Lleó en la [[batalla de Tamarón]] li va permetre accedir al tro d'este. No obstant, a la seua mort els territoris tornen a ser repartits entre els seus fills: són el [[regne de Lleó]], el [[regne de Galícia]], [[Regne de Castella|Castella]], que també adquirix el ranc regi i la ciutat de [[Zamora (Espanya)|Zamora]]. A lo llarc dels sigles següents, estos territoris passaran a les mans del mateix o de distints monarques en successives ocasions, conformant la [[Corona de Castella]], en unes úniques [[Corts de Castella|Corts]]. Els distints territoris conservaven el seu caràcter de regne i diverses particularitats jurídiques (el rei que aglutinava baix la seua corona tots estos territoris es titulava Rei de Lleó, de Castella, de Galícia... afegint successivament els dels nous territoris que s'anaven conquistant), sense que no obstant conservaren una autonomia semblant a la de la Corona d'Aragó. Aixina mateix, naixerà de Lleó una atra unitat territorial de gran transcendència posterior: [[Portugal]], que es constituirà com a regne. N'hi ha que senyalar, finalment, com un dels moments més destacats els regnats d'[[Alfonso VI de Lleó i Castella|Alfonso VI]] i [[Alfonso VII de Lleó i Castella|Alfonso VII]] en Lleó l'adopció del títul d'[[Imperator totius Hispaniae|emperador]], el primer com "[[emperador de les dos religions]]", el segon com "emperador d'Espanya".

L'acontényer dels regnes cristians peninsulars en les décades següents passarà per la constitució de quatre unitats monàrquiques: la denominada [[Corona de Castella]], concepte que implica l'existència d'un sol monarca sobre diversos i distints regnes i territoris (Lleó i la pròpia Castella, ademés de Galícia i atres); la [[Corona d'Aragó]], que s'havia constituït per mig de l'unió dinàstica en [[1137]] del regne d'Aragó i el [[comtat de Barcelona]]; el [[regne de Navarra]] i el [[regne de Portugal]]. Aixina com tota una série de regnes de taifa musulmans.

En el sigle XIII, la Corona de Castella, la més puixant de les hispàniques, amplià els seus dominis cap al sur peninsular, mentres que la d'Aragó afegiria els regnes de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i de [[regne de Mallorca|Mallorca]] en el rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el Conquistador, i posteriorment formarien part d'esta Corona: [[Cerdenya]], [[Sicília]] i atres territoris de l'Orient mediterràneu.

A finals d'este periodo, [[1402]], i en competència en Portugal, la Corona de [[Castella]] inicià la [[conquista de les illes Canàries]] fins llavors habitades exclusivament pels [[guanche]]s. L'ocupació inicial fon duta a terme per part de senyors [[Juan de Bethencourt|normants]] que rendien vassallage al rei [[Enric III de Castella]]. Este procés de conquista no conclourà fins a [[1496]] i serà culminat per la pròpia acció de la corona castellana.
[[Image:Reconquista-rendicion-granada.jpg|thumb|300px|''La rendició de [[Granada (Espanya)|Granada]] als [[Reis Catòlics]] '', de [[Francisco Pradilla]], reconstrucció idealisada característica de la pintura historiogràfica espanyola del [[sigle XIX]]]]

Mentres en la [[Corona d'Aragó]], la gran mortaldat provocada per l'epidèmia de la [[Pesta negra|Gran Pesta]] de [[1348]], aixina com de les males collites que van escomençar en el cicle de [[1333]] («[[el mal any primer]]»), provocaren una gran inestabilitat tant social com econòmica.

A la mort del Rei [[Martí I l'Humà]] ([[1410]]), els representants dels Estats que constituïen la Corona d'Aragó, van triar en el [[Compromís de Casp]] a [[Fernando d'Antequera]], de la castellana [[Casa de Trastàmara]] com futur rei [[Ferran I d'Aragó|Fernando I]] en qui requeen per herència materna els drets dinàstics. A pesar d'una revolta protagonisada pel [[Comte d'Urgell]], Fernando I fon coronat i va començar el regnat dels Trastàmara en la Corona d'Aragó.

Després de l'expansió pel [[Regne de Nàpols]] en el periodo de [[Alfons V d'Aragó|Alfons V el Magnànim]], la Corona d'Aragó patí una crisis en el [[Principat de Catalunya]] provocada per les disputes entre [[Joan II d'Aragó|Joan II]], fill de Fernando d'Antequera, i la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Consell de Cent]] (''Consell de Cent''), degudes a la detenció del seu fill i hereu [[Carlos de Viana]]; aixina com per les tensions de les classes socials entre la [[La Biga i la Busca|Busca i la Biga]] i les revoltes dels llauradors de [[ReRemensa]], que coincidí en la [[Guerra Civil Catalana]] ([[1462]] - [[1472]]) i van debilitar a [[Catalunya]], que pergué d'esta manera l'hegemonia en la Corona aragonesa.

En contrapartida [[Valéncia]] es convertí en el port marítim que va centralisar l'expansió comercial de la Corona d'Aragó. Mostra de la seua puixança és que conseguí els 75.000 habitants a mijan de [[sigle XV]]. Paralelament, la capital valenciana experimentà un auge cultural conegut com [[Sigle d'Or Valencià]].

[[Aragó]], sense eixida al mar, va quedar com a proveïdor de cereal, ganado i llana del restant dels estats de la Corona. La seua economia era fonamentalment agrícola i els privilegis dels ricshòmens i nobles impedí el desenroll d'una burguesia competent, per lo qual el seu pes en el marc d'equilibris entre els estats de la Corona aragonesa va disminuir.

En la pujada al tro de [[Fernando el Catòlic]], segon fill i hereu de Joan II, ([[1479]]) les tensions socials es reduiren; en la firma de la [[Sentència Arbitral de Guadalupe]] ([[1486]]) s'assentà una nova estructura en el camp català per a acabar en la conflictivitat del mig rural.

=== Edat Moderna ===
[[Image:800px-Spanish Empire.png|thumb|300px|Mapa anacrònic que mostra les àrees que pertanyien a l'[[Imperi Espanyol]] en algun moment durant un periodo de 400 anys.
{{Leyenda |#f00| L'Imperi espanyol en la seua cúspide territorial al voltant de [[1790]]}}
{{Leyenda |#f07| regions d'influència (explorades i/o reclamades pero mai controlades) o colònies en disputa o de curt control}}
{{Leyenda |#660066| Possessions de l'[[Imperi Portugués]] governades per Espanya entre [[1580]]-[[1640]] per anexió dinàstica}}
{{Leyenda |#f0f| Territoris perduts en o despuix de [[1717]] per la [[Pau d'Utrecht]]}}
{{Leyenda |#734A12| [[Protectorat espanyol de Marroc|Marroc]] i [[Sàhara Occidental]] 1884-1975.}}]]

Al final de l'Edat Mija, en el matrimoni d'[[Isabel I de Castella]] i [[Ferran II d'Aragó]], estes dos corones peninsulars es varen aliar, conquistant el regne musulmà de [[Regne de Granada|Granada]] en [[1492]] i, posteriorment, el de [[Regne de Navarra|Navarra]] en [[1512]] que continuà sent un [[Regne de Navarra|regne]], acunyant moneda pròpia i en aduanes en el [[riu Ebre]] fins a les [[guerres carlistes]] del [[sigle XIX]]. Els reis navarresos es varen refugiar en les seues possessions dellà dels Pirineus i posteriorment es convertirien en [[reis de França]].

També començaren una política matrimonial en [[Portugal]] que culminà en [[1580]], quan [[Felip II d'Espanya]] va pujar al seu tro, unint per última vegada baix un mateix sobirà tota la península Ibèrica.

En [[1492]], es decreta l'expulsió dels [[judeus]] que no hagueren acceptat la conversió al cristianisme, imitant a [[Felip IV de França]]. El [[12 d'octubre]] d'eixe mateix any [[Cristóbal Colom]], en nom dels Reis Catòlics, aplega, per primera vegada, a [[Amèrica]] en les seues naus (en memòria d'esta fita es va establir el dotze d'octubre com el dia de la [[Festa Nacional d'Espanya]], antigament denominada també ''de l'Hispanitat''). Comença la carrera per l'exploració i [[Conquista d'Amèrica|conquista de les terres americanes]], a la que s'unirien posteriorment atres països com [[Portugal]], [[França]] i [[Anglaterra]] escomençant la [[colonisació europea d'Amèrica]] partint a [[Antilles|illes del Carib]] fins a [[mesoamèrica]] a càrrec de [[Francisco Hernández de Córdova, descobridor de Yucatán|Francisco Hernández de Córdova]] i despuix [[Hernán Cortes]]. La monarquia Espanyola es convertix, en un procés iniciat al final de la [[Reconquista]], en la nació més poderosa i influent del món. Durant el regnat dels Reis Catòlics s'inicia també una tímida expansió nort-africana, conquistant-se unes quantes ciutats, entre elles [[Melilla]] ([[1497]]).

Després de la mort d'Isabel la Catòlica, en [[1504]], la seua filla Juana la succeïx en el tro de Castella. Juana era casada en [[Felipe I de Castella|Felip I]], a qui cridaren el Fermós, fill de l'archiduc d'Àustria i Emperador del Sacre Imperi Romà-Germànic. Felip mor molt jove i a Juana se l'incapacita per loca.
El seu fill [[Carles I d'Espanya]] hereta les Corones de [[Castella]] i [[Aragó]], a més del sacre Imperi Romà-Germànic i les possessions de la Casa de Borgonya. En la seua madurea, decidix retirar-se a la vida religiosa recloent-se en el [[monasteri de Yuste]] ([[província de Càceres|Càceres]]) en [[1556]]. El seu fill [[Felip II d'Espanya|Felip II]] hereta la [[Corona Hispànica]] en totes les seues possessions i el seu germà [[Fernando I d'Habsburg]] el Sacre Imperi Romà-Germànic.

[[Image:Alonso_Sánchez_Coello_002.jpg|thumb|200px|[[Felip II d'Espanya|Felip II]].]]
[[Felip II d'Espanya]] es corona rei de [[Portugal]] en [[1580]] en el nom de Felip I de Portugal. L'ordinal «segon» el mantingué per a respectar la via castellana ([[Felip I de Castella]] fon Felip el Fermós). Durant el seu regnat es produïxen la gran victòria de [[Batalla de Lepant|Lepant]] en [[1571]] en la que es va conseguir frenar l'expansió dels turcs en el Mediterràneu i la desastrosa aventura de la [[Gran i Felicíssima Armada]] en [[1588]].

Espanya, i en major grau Castella, donada la prohibició de comerç per a la Corona d'Aragó, continua prosperant baix la dinastia Habsburg, gràcies al comerç en les colònies americanes; pero al mateix temps sosté guerres contra França, [[Anglaterra]] i les [[províncies Unides dels Països Baixos|Províncies Unides]].

Quan l'últim rei de la dinastia dels Habsburg, [[Carles II d'Espanya]], morí sense descendència; Felip de Borbó, nebot net de Carles II i net del rei de [[França]], [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], li va succeir en el tro en el nom de [[Felip V d'Espanya]], sent acceptat i jurat per tots els territoris d'Espanya. Als pocs anys de regnat, es produïx la [[Guerra de Successió Espanyola]].

Entre [[1707]] i [[1716]], els [[decrets de Nova Planta]] de Felip V suprimixen o reduïxen els furs i costums dels regnes i territoris que havien lluitat contra ell en la Guerra de Successió.

Alguns volen vore en estos decrets una unificació llegal d'Espanya, pero, d'una banda, els decrets, al ser diferents per a [[Valéncia]], [[Aragó]] (on primer fon igual que el de Valéncia, pero despuix fon modificat), [[Balears]] i [[Catalunya]], afectaren de forma diferent de cada territori, i ademés, tant [[Navarra]] com les províncies Vasques i la [[Vall d'Aran]], que no havien faltat al seu jurament de llealtat a Felip V, van continuar mantenint els seus furs. En [[1713]], Espanya firma el [[Tractat d'Utrecht]] en el que pert les seues possessions europees i, per tant, deixa de ser la primera potència mundial.

El restant del [[sigle XVIII]], fon el sigle de l'[[Ilustració política en Espanya|Ilustració]]. [[Fernando VI d'Espanya|Fernando VI]] i [[Carlos III d'Espanya|Carlos III]], fills i successors de Felip V, fan una política de renovació que modernisà Espanya, en lo que es coneix com [[Despotisme Ilustrat]]. En este sigle, si be Espanya continua sent una important potència, França i el Regne Unit passen a ocupar un protagonisme cada vegada major en l'escenari internacional.

=== Edat Contemporànea ===

[[Image:Spanish Empire - 1824.jpg|thumb|Situació de l'Imperi espanyol. En blau els territoris independisats en la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]]]]

L'Edat Contemporànea no escomençà molt be per a Espanya, en [[1805]], en la [[Batalla de Trafalgar]] l'esquadra hispà-francesa fon derrotada davant de [[Gran Bretanya]], lo qual significa la fi de la supremacia espanyola en els mars mundials a favor de [[Gran Bretanya]], mentres [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] que havia pres el poder despuix de triumfar la [[Revolució Francesa]], aprofitant les disputes entre [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] i el seu fill Fernando, va ordenar l'enviament del seu eixèrcit contra Espanya en [[1808]], en el pretext d'invadir [[Portugal]] i en la complicitat de [[Manuel Godoy]], a qui havia promés el tro d'una de les parts en que pensava dividir el país veí; imponent al seu germà [[José I d'Espanya|José I]] en el tro. Això ocasiona la [[Guerra de l'Independència Espanyola]], que duraria 5 anys. En eixe temps es va elaborar la primera [[Constitució de 1812|Constitució]] espanyola, i una de les primeres del món, en les denominades [[Corts de Cadis]]. Fon promulgada el [[19 de març]] de [[1812]], festivitat de S. José, per lo qual popularment se la coneixia com ''La Pepa''. Després de la derrota de les tropes de Napoleó en la [[batalla de Vitòria]] en [[1813]]; [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]] torna al tro d'Espanya.

Durant el regnat de Ferran VII la [[monarquia espanyola]] experimentarà el pas del [[Absolutisme|vell règim]] a l'[[estat Lliberal]]. Després de la seua arribada a Espanya, Ferran VII deroga la Constitució de 1812 i perseguix els lliberals constitucionalistes, donant començament a un rígit absolutisme. Mentrestant la [[Guerra d'Independència Hispanoamericana]] continuarà el seu curs, i a pesar de l'esforç bèlic dels [[Realistes|defensors de la monarquia espanyola]], al concloure el conflicte únicament les illes de Cuba i Puerto Rico, en Amèrica, continuaran formant part del territori nacional d'Espanya, que a l'acabar la [[década ominosa]] i en el soport lliberal a la [[Pragmàtica Sanció de 1830]] a la seua vegada s'organisarà novament en [[monarquia parlamentària]]. D'esta manera abdós processos revolucionaris donaran orige als nous estats nacionals existents en l'actualitat, i el final del regnat de Ferran VII senyala també l'extinció de l'[[Absolutisme]] en tot el món hispànic.

[[Image:IsabellaII.png|thumb|<center>La reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]].</center>]]
La mort de Ferran VII obri un nou periodo de forta inestabilitat política i econòmica, son germà [[Carlos María Isidro de Borbó|Carlos María Isidro]] recolzat en els partidaris absolutistes, es rebela contra la designació d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], filla de Ferran VII, com a hereua i reina constitucional, i contra la derogació de la [[Llei Sàlica]] de la dinastia Borbó, que impedia la successió de dònes a la corona, esclatant la [[Primera Guerra Carlina]]. El regnat d'Isabel II es caracterisa per l'alternança en el poder de progressistes i moderats si be esta alternança es motiva més per pronunciaments militars d'abdós signes que per una pacífica cessió del poder en funció dels resultats electorals.

La revolució de [[1868]], denominada ''La Gloriosa'', va obligar a Isabel II a abandonar Espanya. Es convocaren Corts Constituents que es van pronunciar pel règim monàrquic i, a iniciativa del [[Juan Prim|General Prim]], s'oferix la corona a [[Amadeu de Saboya]], fill del rei d'Itàlia. El seu regnat fon breu pel cansament provocat pels polítics del moment i el rebuig d'importants sectors de la societat, ademés de per la pèrdua del seu principal soport, el mencionat General Prim, assessinat abans que Amadeu arribara a chafar Espanya. A continuació es va proclamar la [[Primera República Espanyola|I República]], que tampoc fruí de llarga vida, encara que sí molt agitada: en onze mesos va tindre quatre presidents ([[Estanislao Figueras|Figueras]], [[Francisco Pi i Margall|Pi i Margall]], [[Nicolás Salmerón|Salmerón]] i [[Emilio Castelar|Castelar]]); durant este convuls periodo es varen produir greus tensions territorials arribant-se a produir fenòmens tan pintorescs com la declaració de la ciutat de Cartagena com "Cantó independent" i va finalisar en 1874 en els pronunciaments dels generals [[Arsenio Martínez-Camps Antón|Martínez Campos]] i [[Manuel Pavía|Pavía]], que dissolgué el Parlament.

La [[Restauració borbònica en Espanya|Restauració]] proclama rei a [[Alfons XII d'Espanya|Alfonso XII]], fill d'Isabel II. Espanya experimenta una gran estabilitat política deguda al sistema de govern preconisat pel polític conservador [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Es basa en la tanda dels partits Conservador (Cánovas del Castillo) i Lliberal (Sagasta) en el govern. En [[1885]] va morir Alfons XII i es va encarregar la regència a la seua viuda [[Maria Cristina d'Habsburgo-Lorena|Maria Cristina]], fins a la majoria d'edat del seu fill [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], naixcut despuix de la mort de son pare. La rebelió independentista de Cuba en [[1895]] induïx als [[Estats Units]] a intervindre en la zona i despuix del confús incident de l'explosió del [[blindat Maine]] el [[15 de febrer]] de [[1898]] en el port de [[L'Havana]], declara la guerra a Espanya. En la derrota, Espanya va perdre les seues últimes colònies ([[Cuba]], [[Filipines]], [[Guam]] i [[Puerto Rico]]) en ultramar.
==== Sigle XX ====
[[Image:544PX-~1.JPG|thumb|[[Alfons XIII]] en 1901, fon [[rei d'Espanya]] des del seu naiximent fins a l'adveniment de la [[Segona República Espanyola|Segona República]].]]
El [[sigle XX]] comença en una gran crisis econòmica i la subsegüent inestabilitat política. Hi ha un paréntesis de prosperitat comercial, propiciat per la neutralitat espanyola en la [[Primera Guerra Mundial]]. La successió de crisis governamental, la marcha desfavorable de la [[Guerra del Rif]], l'agitació social i el descontent de part de l'eixèrcit, desemboquen en el Colp d'Estat del general [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]], el [[13 de setembre]] de [[1923]]. Va establir una [[dictadura]] militar que fon acceptada per gran part de les forces socials i pel propi rei [[Alfons XIII]].

Durant la dictadura se suprimixen llibertats i drets. La difícil conjuntura econòmica i el creiximent dels partits republicans fan la situació cada vegada més insostenible. En [[1930]], Primo de Rivera presentà la seua dimissió al rei i es va anar a París, on morí al poc de temps. Li va succeir en la direcció del Directori el general, [[Dámaso Berenguer]]; i, despuix, per breu temps, l'[[Juan Bautista Aznar-Cabañas|almirant Aznar]]. Este periodo fon denominat ''[[Dictablanda]] ''.

Decidit a buscar una solució a la situació política i establir la Constitució, el rei propícia la celebració d'eleccions municipals del [[12 d'abril]] de [[1931]], estes donaren una rotunda victòria a les candidatures republicanes-socialistes en les grans ciutats i capitals de província, si be el número total de regidors era majoritàriament monàrquic. N'hi hagueren manifestacions organisades exigint l'instauració de la República, lo qual porta al rei a abandonar el país. Una vegada que el rei va abandonar les seues obligacions es va proclamar la [[Segona República Espanyola|II República]] el [[14 d'abril]].
[[Image:800px-Flag of Spain 1931 1939.svg.png |thumb|Bandera de la [[Segona República Espanyola]] oficial de 1931 a 1939.]]

Durant la República es produí una gran agitació política i social, marcada per una pronunciada radicalisació d'esquerres i dretes. Els líders moderats foren boicotejats i cada part va pretendre crear una Espanya a la seua mida. Durant els dos primers anys, va governar una coalició de partits republicans i socialistes. En les eleccions celebrades en [[1933]], van triumfar les dretes i en [[1936]], les esquerres. La creixent onada de violència a partir del 1936 va incloure crema d'iglésies, la sublevació monàrquica de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]], la [[revolució de 1934]] i numerosos atentats contra líders polítics rivals. D'un atre costat és en el periodo de la II República quan es realisen reformes per a modernisar el país (constitució democràtica, reforma agrària, reestructuració de l'eixèrcit, primers estatuts d'autonomia,…) i s'amplien els drets dels ciutadans com el reconeiximent del dret de vot de les dònes (sufragi universal).

El [[17 de juliol]] de [[1936]] se [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|sublevaren]] contra el llegítim govern de la República les guarnicions d'[[Àfrica Espanyola]], donant començament la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]]. Espanya va quedar dividida en dos zones: una baix l'autoritat del govern republicà i una atra controlada pels sublevats, en la que el general [[Francisco Franco]] fon nomenat Cap d'Estat. El soport alemany de Hitler i italià de Mussolini als sublevats, molt més ferm que el soport de l'[[Unió Soviètica]] i [[Mèxic]] a l'Espanya republicana, i els continus enfrontaments entre les faccions republicanes, van permetre la victòria dels sublevats el 1 d'abril de [[1939]].

La victòria del general Franco va supondre l'instauració d'un règim totalitari. El desenroll d'una forta repressió sobre els vençuts, obligà a l'exili a mils d'espanyols i va condenar a atres tants a la mort o a l'internament en camps de concentració. A pesar que Franco va mantindre al país no beligerant en la [[Segona Guerra Mundial|II Guerra Mundial]], el seu no dissimulat soport a les [[Eix Roma-Berlin-Tokio|potencies de l'Eix]] va conduir a un aïllament internacional de caràcter polític i econòmic. No obstant, els condicionaments de la [[guerra freda]] entre [[Estats Units]] i la [[Unió Soviètica]] i els seus respectius aliats van fer que el règim franquiste siga tolerat per les potències "occidentals" i finalment reconegut per les mateixes finalisant el seu aïllament. Es van firmar acorts en Estats Units permetent l'instalació de bases militars conjuntes hispà-nortamericanes en Espanya. En [[1956]], [[Marroc]], que havia sigut protectorat espanyol i francés, va adquirir la seua independència i es va posar en marcha un pla d'estabilisació econòmica del país. En [[1969]], Franco va nomenar a [[Juan Carlos I|Juan Carlos de Borbó]], net d'Alfons XIII, [[príncep]] d'Espanya, el seu successor a títul de Rei. A pesar que el règim va mantindre una férrea repressió contra qualsevol oposició política, el desenroll industrial i econòmic espanyol resultà molt important durant la dictadura.
[[Image:352px-Juan Carlos da Espanha.jpg|thumb|<center>Juan Carlos I</center>]]

El dictador va morir el [[20 de novembre]] de [[1975]] i [[Joan Carles I d'Espanya|Juan Carlos]] fon proclamat rei dos dies despuix en el nom de Joan Carles I d'Espanya. Es va obrir un periodo conegut com [[Transició Espanyola|Transició]]. Culminà en l'establiment d'una [[monarquia parlamentària]] en [[1978]], despuix de la renúncia als seus drets històrics realisada per D. [[Juan de Borbó i Battenberg|Juan de Borbó]], pare del rei. Després de les primeres eleccions democràtiques, [[Adolfo Suárez]], del partit [[Unión de Centro Democrático (Espanya)|Unión de Centro Democrático]] (centredreta), fon triat president de Govern. Va dur a terme importants reformes polítiques i va iniciar les negociacions per a l'entrada d'Espanya en la [[Comunitat Econòmica Europea]]. Va dimitir en [[1981]]. Durant este periodo la banda terrorista vasca [[ETA]] cometé un gran número d'atentats, especialment contra membres de l'eixèrcit i de les forces de seguritat, aixina com atres de caràcter indiscriminat. Durant la sessió de votació d'investidura del successor de Suárez, [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] (UCD), el [[Colp d'Estat en Espanya de 1981|23 de febrer]] (23-F), va tindre lloc un intent de [[Colp d'Estat de 1981 (Espanya)|colp d'Estat]] promogut per alts comandaments militars. El Congrés de Diputats fon pres pel tinent coronel [[Antonio Tejero|Tejero]]. L'intent fon abortat el mateix dia, tenint lloc la intervenció del rei Joan Carles en defensa de l'orde constitucional. En 1981 es firmà en Brusseles el protocol d'adhesió a l'[[OTAN]], donant inici al procés d'integració en l'Aliança que va acabar en la primavera de 1982, durant el govern d'UCD.

[[Image:568PX-~1.PNG|thumb|Distribució geogràfica del creiximent de la població espanyola a lo llarc del sigle XX.]]

En les eleccions següents ([[1982]]), va véncer el [[Partido Socialista Obrero Español]], en [[Felipe González Márquez|Felipe González]] com a president de govern. Es va mantindre en el poder durant les tres següents llegislatures. En [[1986]] Espanya es va incorporar a la [[Comunitat Econòmica Europea]], precursora de l'[[Unió Europea]] i eixe mateix any es celebrà un referèndum en que es va consultar al poble sobre la permanència o no en l'OTAN. El PSOE va defendre el sí. En [[1992]] Espanya va aparéixer de forma cridanera en l'escenari internacional en la celebració dels Jocs Olímpics en [[Barcelona]], la declaració de [[Madrit]] com a Ciutat Cultural Europea i la celebració en [[Sevilla]] de la [[Exposició Universal]] ''[[Exposició Universal de Sevilla 1992|EXPO 92]] ''.

Durant este periodo es va produir una profunda modernisació de l'economia i la societat espanyoles, caracterisada per les reconversions industrials i la substitució del model econòmic tardofranquiste per un atre de tall més lliberal —lo que va conduir a tres importants folges generals—, la generalisació del pensament i els valors contemporàneus en la societat espanyola, el desenroll de l'[[estat de les autonomies]], la transformació de les Forces Armades i l'enorme desenroll de les infraestructures civils. No obstant, hi hagué també una situació d'elevada desocupació i cap al final del mateix es va produir un important estancament econòmic, que no va iniciar la seua recuperació fins a [[1993]] —Quan la taxa de desocupació va descendir del 23% al 15%—, i es destapà el cas [[GAL]] de [[terrorisme d'estat]].

Les eleccions de [[1996]] donaren la victòria al [[Partit Popular]], en [[José María Aznar]] com a president, càrrec que va eixercir durant dos llegislatures, obtenint en les [[Eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions generals de 2000]] la majoria absoluta.

==== Sigle XXI ====
El [[sigle XXI]] va escomençar en els efectes del [[11 de setembre]] de [[2001]], que portaren a Espanya a implicar-se en dos conflictes: la [[Guerra a Afganistan (2001-present)|Guerra d'Afganistan]] i l'[[Invasió d'Iraq de 2003|invasió d'Iraq]]. Est últim conflicte i la gestió del [[11-M|atentat del 11 de març del 2004]] en [[Madrit]] varen provocar un distànciament entre el govern i part de l'opinió pública espanyola. Tot això va desembocar en l'elecció d'un nou govern del [[PSOE]], despuix de les [[eleccions generals espanyoles (2004)|eleccions generals]] celebrades el [[14 de març]] de [[2004]].

L'[[euro]], moneda oficial en la cridada «Zona Euro» d'[[Europa]] des de [[1999]], es va convertir en la moneda de canvi oficial el [[1 de giner]] de [[2002]], reemplaçant a la pesseta. Els ciutadans l'escomençaren a gastar en la vida quotidiana, a pesar de les protestes per la pujada encoberta dels preus que va supondre este canvi de moneda. Entre [[1993]] i [[2007]] es va produir una important expansió de l'economia espanyola, basada fonamentalment en el sector de la construcció, que quedà amenaçada per les conseqüències globals de la [[crisis econòmica de 2008]].

A finals del sigle XX Espanya va rebre a una gran quantitat d'[[immigració en Espanya|inmigrants]] de països hipanoamericans com [[Equador]], [[Colòmbia]], [[Argentina]], [[Bolívia]], [[Perú]] o [[República Dominicana]], aixina com de diferents zones d'[[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Europa]]. El fort creiximent econòmic de tipo expansiu que ha presentat el país des de 1993 ha requerit una gran cantitat de mà d'obra. Segons va anunciar el director del Banc d'Espanya en febrer del 2007, Espanya es podria situar com la sèptima major economia del món.<ref name = "7economia">{{cita web
|
|apellido = Pérez
|nombre = Claudi
|enlaceautor =
|título = Espanya és ya la sèptima economia mundial, segons el Banc d'Espanya
|año = 2007
|Edición =
|ubicación = Barcelona
|editorial = EL PAÍS
|ID =
|url = http://www.elpais.com/articulo/economia/Espana/septima/economia/mundial/Banco/Espana/elpepueco/20070201elpepieco_12/Tes
|fechaacceso = 1 de febrer del 2007
}}</ref>
El [[Partido Socialista Obrero Español]] guanyà les [[eleccions generals espanyoles (2004)|eleccions]] celebrades el [[14 de març]] de [[2004]], convertint-se [[José Luis Rodríguez Zapatero]] en el quint president del govern de la democràcia.

En Zapatero com a president del Govern es retiren les tropes espanyoles que permaneixien en [[Iraq]]. Això va ocasionar un considerable refredament de les relacions diplomàtiques en els [[Estats Units]]. Es firmà la [[Constitució Europea]] i es va realisar el referèndum de la Constitució Europea, en el que els ciutadans espanyols aproven el tractat. També es va aprovar el [[Matrimoni entre persones del mateix sexe en Espanya|matrimoni homosexual]], entre atres reformes de caràcter social promeses en el programa electoral dels socialistes.

El dimecres [[22 de març]] de [[2006]] l'organisació terrorista [[ETA]] anuncià el seu segon alt al foc, trencat el dissabte [[30 de decembre]] d'eixe mateix any en la colocació d'una furgoneta bomba en l'acabada d'estrenar Terminal 4 de l'[[Aeroport de Madrit-Barajas|Aeroport de Barajas]], [[atentat de la T4|atentat]] en el que dos persones varen perdre la vida.

Les eleccions del [[9 de març]] de [[2008]] donaren la victòria de nou al [[PSOE]] i van renovar el govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]]. Els socialistes guanyaren els comicis en 169 bancs (5 més que en les eleccions de [[2004]]) enfront dels 154 del [[PP|Partit Popular]] (6 més que en les eleccions de [[2004]]). Els partits nacionalistes patiren un important descens, a excepció de [[CIU]] que va mantindre els seus 10 diputats. [[Izquierda Unida (Espanya)|Izquierda Unida]] va perdre el seu grup parlamentari propi en el [[Congrés dels Diputats]], a l'obtindre només 2 bancs. Les eleccions de [[2008]] consolidaren i reforçaren el bipartidisme.<ref>{{cita publicació
|autor =
|título = Zapatero repetix victòria en més força
|año = 2008
|publicación = El País
|url = http://www.elpais.com/articulo/espana/Zapatero/repite/victoria/fuerza/elpepuesp/20080310elpepunac_1/Tes
}}</ref>

[[Image:Languages of Spain.svg|thumb|<center>Llengües d'Espanya</center>|300px|right]]

== Organisació territorial ==
[[Image:Provincias de España.svg|thumb|350px|Mapa de [[Província d'Espanya|províncies d'Espanya]].]]
Espanya és una [[nació espanyola|nació]] organisada territorialment en dèsset [[comunitat autònoma|comunitats autònomes]] i dos [[ciutat autònoma|ciutats autònomes]]. El Títul VIII de la [[constitució espanyola de 1978|constitució]] establix l'organisació territorial de l'Estat en [[municipis d'Espanya|municipis]], [[províncies d'Espanya|províncies]] i comunitats autònomes, estes en competències per gestionar els seus propis interessos en un ampli nivell d'autonomia, poders llegislatius, presupostaris, administratius i eixecutius en les competències exclusives que l'Estat els garantisa a través de la Constitució i de cada [[Estatut d'autonomia]]. Encara que [[Navarra]] no es va constituir pròpiament en Comunitat Autònoma, sent una [[Comunitat Foral]], i no havent desenrollat un Estatut d'Autonomia, sino articulant un [[millorament]] dels seus [[Dret foral (Espanya)|furs tradicionals]], és considerada comunitat autònoma en caràcter general, segons la interpretació del Tribunal Constitucional.

Cada comunitat autònoma està formada per una o diverses [[províncies d'Espanya|províncies]], fent un total de cinquanta.

Des de [[2003]] s'ha adoptat la [[Nomenclatura de les Unitats Territorials Estadístiques]], o unitats NUTS, de tres nivells, en finalitats merament estadístics basats en les normatives europees i fixats pel [[Eurostat]]. Les cinquanta províncies espanyoles i les dos ciutats autònomes es troben classificades en els nivells NUTS-3; les dèsset comunitats autònomes es troben classificades en els nivells NUTS-2; i per als nivells NUTS-1 s'han creat els [[NUTS:ES|grups de comunitats autònomes]].

=== Reclamacions territorials i territoris en disputa ===
[[Image:Mapa del sur de España neutral.png|thumb|400px|Territoris espanyols en el nort d'Àfrica (No s'inclouen les illes Canàries).]]
Espanya reclama històricament la retrocessió de la colònia (actualment [[Territori Britànic d'Ultramar]]) de [[Gibraltar]], si be s'ha mostrat últimament favorable a formules de sobirania compartida. La reclamació va començar des del moment en qué tropes anglo-holandeses van prendre la plaça en nom del [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] ([[1704]]), passant posteriorment a mans britàniques per mig del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). La reivindicació, que va incloure operacions militars, va anar particularment intensa durant el [[sigle XVIII]], es va debilitar durant el [[Sigle XIX|XIX]] i la primera mitat del [[Sigle XX|XX]] i va ser portada pel govern franquista a la [[Organisació de les Nacions Unides]] durant la década de [[Anys 1960|1960]]. Allí, enquadrada en els processos desconsoladors, Espanya va obtindre el respal a la seua postura en reconéixer les resolucions a este efecte (2231 i 2353) que el procés descolonisador havia de respectar el dret a la integritat territorial d'Espanya i que els interessos, i no els desijos dels gibraltarencs, havien de ser respectats (Vore ''[[Història de Gibraltar]]''). Espanya no reconeix, no obstant això, la sobirania britànica sobre l'istme que unix el continent en el penyal.

D'atra banda, [[Portugal]] no reconeix la sobirania espanyola sobre la comarca d'[[Olivenza (Badajoz)|Olivenza]], que inclou els municipis de Olivenza i [[Táliga]] (si ben no reclama activament la seua sobirania), cedida per Portugal a Espanya per mig del [[tractat de Badajoz (1801)|tractat de Badajoz]] ([[1801]]). Les resolucions del [[Congrés de Viena]] són interpretades de forma divergent per tots dos països. Mentres que Portugal estima que aquelles obligaven a Espanya a retornar Olivenza, Espanya opina que es tracta d'una simple declaració de bons desijos, sense capacitat resolutiva, raó per la qual Olivenza va seguir unida a Espanya. Finalment, Espanya no reconeix les pretensions de sobirania de Portugal sobre les [[illes Salvages]].

També la sobirania sobre el deshabitat [[Illa Perejil|illot de Perejil]] es troba disputada en el Marroc. Encara que desallojada despuix del [[incident de la illa Perejil]] ([[2002]]), per acord entre tots dos països no es troba assentada allí cap força militar o policial, sense que cap de les parts hagi renunciat a les seues pretensions de sobirania. D'atra banda, [[el Marroc]] reclama informalment la cessió dels territoris de [[Ceuta]] i [[Melilla]], aixina com les denominades [[places de sobirania]] en el continent africà. Alguns moviments [[irredentisme|irredentistes]] al Marroc, com el partit [[Istiqlal]], reclamen la inclusió en el denominat "el [[Gran Marroc]]" de les [[illes Canàries]].

=== Independentisme ===
[[Image:060218_ManiSomunaNacio24.jpg|thumb|200px|Manifestació del independentisme català en [[febrer]] de [[2006]], [[Barcelona]].]]
{{VT|Regionalisme i nacionalisme en Espanya}}
En Espanya existixen diversos moviments polítics de signe [[Independentisme|independentista]], lligats als denominats [[nacionalisme perifèric|nacionalismes perifèrics]], com per eixemple el [[nacionalisme català|català]], el [[nacionalisme gallec|gallec]] o el [[nacionalisme vasc|vasc]], que reclamen la segregació d'Espanya dels territoris en els quals són actius. Estos moviments es donen principalment en [[Catalunya]], [[Galícia]], [[Navarra]] i el [[País Vasc]], a on existixen partits explícitament independentistes com [[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Unió do Povo Galego|Unió del Poble Gallego]], [[Aralar]] o [[Bildu]]. D'atra banda, partits de cort [[Nacionalisme|nacionalista]] com [[Convergència i Va unir|Convergència i Unió]], el [[Bloque Nacionalista Galego]] i el [[Partit Nacionalista Vasc]] oscilen entre postures [[Autonomisme regional|autonomistes]] i obertament [[Independentisme|independentistes]].

== Geografia ==
Situada a Europa Occidental i en el nort d'Àfrica, ocupa la major part de la [[península ibèrica]] i, fora d'ella, dos archipèlecs principals (el de les [[illes Canàries]] en el [[oceà Atlàntic]] i el de les [[illes Balears]] en el [[mar Mediterràneu]]), dos ciutats, [[Ceuta]] i [[Melilla]], en el nort de [[Àfrica]], la [[illa d'Alborán]] i una serie d'illes i illots es troben enfront de les costes peninsulars, com les [[illes Columbretes]]. Ademés, consta de territoris menors no continentals com les [[illes Chafarinas]], el [[penyó de Vélez de la Gomera]] i el [[penyó d'Espígols]], tots enfront de la costa africana.

En extensió territorial és el quart país d'Europa, per darrere de [[Rússia]] (que és el major, fins i tot tenint en conte solament el territori contingut a Europa), [[Ucrània]] i [[França]], i el segon de la [[Unió Europea]].

Els llímits físics d'Espanya són els següents: a l'oest, [[Portugal]] i el [[oceà Atlàntic]]; el [[mar Mediterràneu]] a l'est; el [[estret de Gibraltar]], oceà Atlàntic i mar Mediterràneu al sur; i els [[Pirineus]], juntament en el [[golf de Viscaya]] en el [[mar Cantàbric]] al nort.

=== Clima ===
Espanya té un [[clima]] molt divers a lo llarc de tot el seu territori. Predomina el caràcter mediterràneu en quasi tota la seua geografia. Les costes del sur i mediterrànees tenen un clima denominat mediterràneu de costa que també posseïx la Vall del [[Guadalquivir]]: temperatures suaus, precipitacions abundants quasi tot l'any excepte a l'estiu.

A mesura que mos adinsem a l'interior el clima és més extrem, mos trobem en el clima mediterràneu continental, que abasta quasi tota la Península, temperatures baixes a l'hivern, altes a l'estiu i precipitacions irregulars (depenent de la posició geogràfica). En general, les comunitats occidentals reben més precipitacions que les orientals. Aixina dons, [[Galícia]] i el [[Cantàbric]] posseïxen un clima oceànic, caracterisat per l'abundància de precipitacions durant tot l'any especialment a l'hivern, i unes temperatures fresques.

El [[clima de montanya]] es pot observar en altituts altes, [[Serra Cantàbrica]], [[Montes de León]], [[Pirineus]], alts punts de la [[Serra Ibèrica]], [[Sistema Central]] i [[Serres Bètiques]], aixina com en altituds altes en [[Canàries]], on es donen temperatures baixes (hiverns frets o molt frets) i precipitacions generalment abundants.

Els climes àrits o semiárits (menys de 300 mm anuals) els trobem en certs punts peninsulars de l'est: [[Província d'Almeria|Almeria]] (famós el [[desert de Tavernes]]) o el [[Parc Natural del Cap de Gata-Níjar]] (on es registren menys de 200 mm anuals), [[Província de Granada|Granada]] ([[Guadix (Granada)|Guadix]]), [[Regió de Múrcia|Múrcia]], [[Província d'Alacant|Alacant]] i [[Vall de l'Ebre]] on el [[efecte Foehn]] és el principal causant de tan baixes precipitacions.

El caràcter [[subtropical]] és característic de les [[Illes Canàries]], en unes temperatures càlides durant tot l'any i poques precipitacions (més abundants a les illes occidentals). No obstant això, este clima també es dona en les costes meridionals de la península ([[Província de Màlaga|Màlaga]], [[Província de Granada|Granada]], [[Província d'Almeria|Almeria]]), on tenen temperatures relativament suaus durant tot l'any, encara que les precipitacions són una mica més abundants que a Canàries.

=== Sistemes montanyosos ===
El relleu d'Espanya es caracterisa per ser prou elevat, en una [[altitut]] mijana de 660 metres, i [[montanya|montanyós]] si ho comparem en la resta de països de [[Europa]], en excepció de [[Suïssa]], [[Àustria]] i els microestats de [[Andorra]] i [[Liechtenstein]], l'altitut dels quals mijana és pro major. En l'Espanya peninsular, el relleu s'articula entorn d'una gran [[Altiplà Central]] que ocupa la major part del centre de la [[península ibèrica]] i que té una altitut mijana de 660 metros. Fora de l'altiplà, està la [[Depressió (geografia)|depressió]] del [[riu Guadalquivir]], situada en el sur-oest de la península, i la del [[ric Ebre]], en el nort-est de la mateixa. Els principals sistemes montanyosos són: [[Pirineus]], [[sistema Ibèric]], [[Serra Cantàbrica]], [[Montes de León]], [[sistema Central]] i [[serres Bètiques]] ([[Serra Subbética|Subbética]] i [[Serra Penibética|Penibética]]).

== Referències ==
<references/>

== Enllaços externs ==
{{Traduït de|es|España}}

{{Països Europa}}
{{UE}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Unió Europea]]
[[Categoria:Espanya]]
[[Categoria:Membres de l'ONU]]