L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

José Labuiga Teodoro

2007-12-08T16:43:57Z

Chalpet:

Va naixer el 7/8/1936, compositor de música valencía. Fill de Jose Labuiga Marco, escritor i actor de obres escrites en valencia que acata les Normes del Puig.

==Estudis==
Escomença als 8 anys els estudies de solfeo en el maestro En Ramón Ramirez Caldés( profesor de clarinet de la banda muniçipal de Valéncia); i el mateix profesor li dona els estudis de clarinet en la uqe va acabar la carrera. Después estudià armonia en Salvador Silla( compositor) i En Alberto Muñoz Bobi(subofiçial de la marina i compositor).

==Obres compostes==

'''Als antics biberons''': Pasodoble, interpreta per primera vegà per la SAM de Picassent en Febrer del 1983.

'''Duo pa clarinet en mi bemol''': Un duo pa clarinets.

'''Al so del treball''': Pasodoble, compost al 1997.

'''Sonata pa piano en mi menor'''.

'''Diana per a dolçaines''': Un toc de diana.

'''Mercedes Albert''': Pasodoble, al any 2004.

'''Penya taurina l'alegria de Picassent''': Pasodoble taurino; any 2005.

'''Marcha mora els omeya''': Marca mora, compostà el 2006.

'''Obra pa cuarteto de cordà i flauta travesera: Fuente de Banyos''': En l'any 2002.

'''Andante i bals pa piano''': Composta l'any 85.
{{esbos}}
{{escritor}}

Jose Labuiga Marco

2007-12-08T16:40:20Z

Chalpet:

Actor i escritor de teatre des de l'any 1915, a l'any 1957; també fon escritor de teatre en [[Llengua Valenciana|valencià]] (acatant les [[Normes del Puig]]).
Les seues obres son: ''[[Aixina en diuen en l'Horta]]'' i ''[[En el monyo a la garço]]''.

{{esbos}}
{{actors}}
{{escritors}}

Jose Labuiga Marco

2007-12-08T16:37:46Z

Chalpet:

José Labuiga Teodoro

2007-12-07T20:18:22Z

Chalpet:

Va naixer el 7/8/1936, compositor de música valencía.

==Estudis==
Escomença als 8 anys els estudies de solfeo en el maestro En Ramón Ramirez Caldés( profesor de clarinet de la banda muniçipal de Valéncia); i el mateix profesor li dona els estudis de clarinet en la uqe va acabar la carrera. Después estudià armonia en Salvador Silla( compositor) i En Alberto Muñoz Bobi(subofiçial de la marina i compositor).

==Obres compostes==

'''Als antics biberons''': Pasodoble, interpreta per primera vegà per la SAM de Picassent en Febrer del 1983.

'''Duo pa clarinet en mi bemol''': Un duo pa clarinets.

'''Al so del treball''': Pasodoble, compost al 1997.

'''Sonata pa piano en mi menor'''.

'''Diana per a dolçaines''': Un toc de diana.

'''Mercedes Albert''': Pasodoble, al any 2004.

'''Penya taurina l'alegria de Picassent''': Pasodoble taurino; any 2005.

'''Marcha mora els omeya''': Marca mora, compostà el 2006.

'''Obra pa cuarteto de cordà i flauta travesera: Fuente de Banyos''': En l'any 2002.

'''Andante i bals pa piano''': Composta l'any 85.

José Labuiga Teodoro

2007-12-07T20:16:18Z

Chalpet: Pàgina nova, en el contingut: «Va naixer el 7/8/1936, compositor de música valencía. ==Estudis== Escomença als 8 anys els estudies de solfeo en el maestro En Ramón Ramirez Caldés( profeso...».

Jose Labuiga Marco

2007-12-07T19:58:32Z

Chalpet: Pàgina nova, en el contingut: «Actor i escritor de teatre desde l'any 1915, a l'any 1957; tamé fon escritor de teatre en valencia ( acatant les Normes del Puig). Les seues obres son: ''Aixina ...».

Actor i escritor de teatre desde l'any 1915, a l'any 1957; tamé fon escritor de teatre en valencia ( acatant les Normes del Puig).
Les seues obres son: ''Aixina en diuen en l'Horta'' i ''En el monyo a la garço''.

Falange

2007-12-02T20:11:38Z

Chalpet:

La falange es una formacio de combat grega que data del sigle V a.C., estés tropes forén els tancs de l'edat antiga, eren la evoluçió dels hoplites de les polís greges. Forén la principal unitat de combat de l'edat antiga hasta l'apariçió de les Legións Romanes.

== Forma de combat ==
Es situáen un número indeterminat d'homes d'amplaria i uns setze de profunditat, formabén en gran disciplina, i mai trencaén la formació de combat, ya que aixó suponia la destrucció de la falange i el aniquilament d'esta. Avançaen cara al enemic de front com si forén un tanc pa intentar consegir un choc frontal, si una falange era atacà per un flanc o per la retaguardia era casi automaticament exterminats. L'unica forma de derrotar a les falages fou rodejarles i atacarlis per els seus punts débils, aixina es com les legions ( molt mes flexibles i dinàmiques) conseguiren posar fí al reinat de les falanges al mediterrani en la Batalla de els Cinosçéfals.

== Armament ==
Els falangetes anaen armats en un escut en la mà esquerra, una llança llarga o ''sarissa'', una cuiraça de pell, cotó o ferro (estes ultimes menys utilisaes debut al seu pes i preu).
Utilisaen un casc de pell o de bronçe y unes sandàlies.

== Inventor ==
Se li atribuix la invençio de la falange a ''Filip de Macedonia'' un rei de Macedonia, que estigé durant la seua infançia com a rehen en Tebes, açi estigé en contacte en les noves tendéncies hoplítiques i fou on se li va ocorrer l'idea de un hóplita amb una llança molt llarga. Cuant torna a Macedonia remodelà el eixércit i crea una tropa prodessional que conquistà Grecia i duge al seu fill (Alexandre Magne) a la conquista del Imperi Persa.

== Victories ==
Les grans victóries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanexaes per Filip) i Issos i Gaucamela (capitanexaes per Alexandre) encà que, el paper de les falanges fou vital en aquestes batalles la victoriaes debe a la caballeria Macedonia els ''Hetairois''.

Falange

2007-12-02T19:56:28Z

Chalpet: Pàgina nova, en el contingut: «La falange es una formacio de combat grega que data del sigle V a.C., estés tropes forén els tancs de l'edat antiga, eren la evoluçió dels hoplites de les po...».

Batalla de Covadonga

2007-12-02T19:13:27Z

Chalpet:

{{esbos}}<br>

[[Image:Reino_de_Asturias.jpg|right|thumb|Lo Regne d'Astúries]]
La Batalla de Covandonga fon una escaramussa entre les tropes d'un noble visigot nomenat En Pelayo, i les tropes berebers de l'Emirat Dependent de Córdova, manades per Muza.

Els rebels visigots refugiats en Astúries, se negaren a pagar els imposts que l'Emirat exigia, aixina que el walí de la regió manà a Muza a escarmentar als rebels. Estos se feren forts en la Santa Cova de Covadonga, en el monte Aseuva. Des d'esta posició soltaren a “l'eixercit" (ya que només estava compost per uns 50 hòmens) musulmà. La tropa d'En Pelayo llançà pedres a l'eixercit musulmà que fon sorprés pel flanc (no sé sap si fon pel de la dreta o el de l'esquerra).

Muza morí a causa d'una pedrà i els seus hòmens tractaren d'escalar el mont Aseuva, vadejant el riu Deva, en tan mala sort que hagué un desprendiment de terra (era primavera i el riu anava ple) i ahí moriren la majoria dels musulmans, els demés conseguiren escapar.
<br>

== Conseqüències de la "batalla" ==

La moral dels rebels pujà lo suficient com per a resistir a les següents expedicions, les lluites internes de l'Emirat permitiren als rebels no expondre's a una gran expedició, aixina pogueren crear lo Regne d'Astúries, que més tart conquistarà la part nort de Galícia.

[[Categoria:Historia]]

Batalla de Covadonga

2007-12-02T18:26:36Z

Chalpet: Pàgina nova, en el contingut: «La Batalla de Covandonga fou una escaramussa entre les tropes de un noble visigot anomenat En Pelayo i les tropes berebérs del Emirat Dependent de Córdoba mana...».

La Batalla de Covandonga fou una escaramussa entre les tropes de un noble visigot anomenat En Pelayo i les tropes berebérs del Emirat Dependent de Córdoba manaes per Muza.
Els rebeldes visigots refugiats a Astúries, sé negaen a pagar els impostos que el Emirat exigía, aixina que el wali de la regió va manar a Muza a escarmentar als rebeldes, estos es feren forts en la Santa Cova de Covadonga en el monte Aseuva, des de esta posició sobtarén al "eixercit" (ya que nomes estaba compost per uns 50 homes) musulmà, la tropa de En Pelayo llança pedres als eixercit musulmà que fou sorprés per el flanc( no sé sap si fou per el de la dreta o el de l'esquerra) Muza morí a causa d'una pedrà i els seus homes tractarén d'escalar el mont Aseuva vadejant el riu Deva, en tan mala sort que hagé un deprendiment de terra (era primavera i el riu anaba ple) y hay moriren la mayoria dels musulmàns, els demés conseguiren escapar.

{{esbos}}

Cassalla

2007-12-02T17:53:25Z

Chalpet:

{{esbos}}

La cassalla és una beguda alcohòlica que va des de els 40º als 45º, és una beguda tradicional en Valéncia. Es una maceracio de fenoll i patalauga, és diferecia del anis sec én que la cassalla porta patalauga i el anis sec no.
La manera tradicional de beurela es rebaixanla en aigua, un cuart delgot en cassalla y lo que sobra en aigua.

Cassalla

2007-12-02T17:53:05Z

Chalpet:

Cassalla

2007-12-02T17:39:39Z

Chalpet:

{{esbos}}

La cassalla és una beguda alcohòlica que va des de els 40º als 45º, és una beguda tradicional en Valéncia. Es una maceracio de fenoll i patalauga, es

Cassalla

2007-12-02T17:24:43Z

Chalpet: Pàgina nova, en el contingut: «La cassalla es una beguda alcóholica que va des de els 40º als 45º, es una beguda tradicional a Valencia. {{esbos}}».

La cassalla es una beguda alcóholica que va des de els 40º als 45º, es una beguda tradicional a Valencia.
{{esbos}}

Rom

2007-12-02T17:16:17Z

Chalpet:

El '''rom''' és una beguda alcohòlica procedent de la destilació i maduració en bota de roure, del ferment de la canya de sucre. Es diferència de la cachaça en que el rom té que estar envellit un mínim de tres anys; n'hi han 3 tipos de rom:

'''Rom Blanc''': Té que estar en procés de maduració una mija de 3 anys, és incolor, molt suau e ideal per a les mescles (“Cubalibre”, “Mojito”, etc..)

'''Rom Dorat''': Té que estar en procés de maduració uns 5 anys. També se nomena Rom Vell, és ideal per a pendre en chupito, o en algunes mescles. Presenta un color fusta dorat.

'''Rom Negre''': Es tracta d'un rom de color negre fosc, molt potent, ideal per a pendre en chupito, mesclar-ho tindria que ser delicte.

==Denominacions d'Orige==

Hi ha diferents denominacions d'orige pero ací només anem a nomenar algunes, les més importants:

'''Rom Cubà:'''Es tracta de un rom molt potent i prou sec, per lo que és ideal per a les mescles.

'''Rom Veneçolà:''' Es un rom en molt de caràcter, ideal per a fer rom vell, no és molt sec, per lo que no té tant d'èxit en les mescles.

'''Rom Valencià:''' Destaca que la canya es importada, pero té un procés d'elaboració diferent.

'''Rom Canari:''' El primer rom que es gasta per a la consumició. Es molt paregut al Veneçolà, pero en matisos diferents.

'''Rom Bahamenc:''' El més consumit del món presenta les mateixes característiques que el cubà, pero sense l'embarc comercial que te el cubà.

==Diferents Combinats en Rom:==

Primer n'hi ha que saber que per a fer un combinat en rom lo més important és utilisar rom blanc:

'''Cubalibre:''' Es el combinat més senzill. Se posa una quarta part de rom blanc en un got de tubo y se plena lo que queda en coca-cola, s'afegix el gèl i ya està preparat.

'''Mojito:''' Es un combitat fet en herbassana y rom, primer s'afegix rom i aigua mitat a mitat, depues se li afexix sucre, suc de llima i gel picat.

[[Categoria:Gastronomia]]

Fem

2007-12-02T12:17:37Z

Chalpet:

Nom despectiu d'un escrement.
És el sobrant de la digestió de tots els animals, es pot emplear com abono, el millor es el guano (la merda de rata penà).

Tamé servix d'aliment a molts insectes en estat larvari (mosques, escarabats, etc..)

El establiment d'un preu per a la '''''merda''''' vé de l'epoca de l'emperador August, que fixà un preu per a la '''''merda''''' i el '''''pixum'''''.

Alguns paîsos d'Àfrica obtenen una gran rentabilitat del comerç del guano, mentre que a Europa la merda més cotiçà és la merda de vaca, un poc més econòmica, pero menys productiva.

Tamé recibix el nom de fem.

==Insults Relacionats==

-'''Vesten a la merda''': Vol dir que en vages.

-'''Eres un merda''': Vol dir que eres una persona en molta pobrea personal i/o economica.

-'''Fa pudor a merda''': Vol dir que fa molt mala aulor.

-'''Menjamerdes''': Persona que no té ganes de treballar i va per la vida intentant no pegar un palo al aigua.

-'''Merder''': Habitacle plé de brutiçia.

== Us de la merda coma fem: ==

A les cultures orientals el us de la merda com a fem prove de molt antic, els romans adoptaren esta practica pero els barbars que entren depues no utilisaràn esta tecnica hasta el segle XIII.
Des daquell moment sa anat utilizant diferetns tipos de merda, pero ha quedat demostrat per experiençia que la mes productiva es el guano, y la mes utilizà el fem de vaca, perques es mes economic.

No fa falta posar foto, ¿vitat?

[[Categoria:Biologia]]

Fem

2007-12-02T12:08:11Z

Chalpet:

Nom despetiu d'un escrement.
Es el sobrant de la digestio de tots els animals, es pot emplear com abono, el millor es el guano( la merda de rata pena).

Tame servix de aliment a molts insectes en estat larvari ( mosques, escarabats, etc..)

El establiment d¡un preu pa la merda ve de l'epoca de l'emperador August, que fixa un preu pa la merd i el pixum.

Alguns paissos d'Africa obtenen una gran rentabilitat del comerç del guano, mentre que a Europa la merda mes cuotiça es la merda de vaca un poc mes económica, pero menys productiva.

Tame recibix el nom de fem.

== INSULTS RELACIONATS. ==

-'''Vesten a la merda:''' Vol dir que t'en vaches.

-'''Eres un merda:''' Vol dir que eres una persona en molta pobrea personal i/u economica.

-'''Fa pudor a merda:''' Vol dir que fa molt mala aulor.

-'''Menjamerdes''': Persona que no te ganes de treballar i va per la vida intentant no pegar un palo al aigua.

-Merder: Habitacle ple de brutiçia.

Fem

2007-12-02T12:06:49Z

Chalpet:

Nom despetiu d'un escrement.
Es el sobrant de la digestio de tots els animals, es pot emplear com abono, el millor es el guano( la merda de rata pena).

Tame servix de aliment a molts insectes en estat larvari ( mosques, escarabats, etc..)

El establiment d¡un preu pa la merda ve de l'epoca de l'emperador August, que fixa un preu pa la merd i el pixum.

Alguns paissos d'Africa obtenen una gran rentabilitat del comerç del guano, mentre que a Europa la merda mes cuotiça es la merda de vaca un poc mes económica, pero menys productiva.

Tame recibix el nom de fem.

== INSULTS RELACIONATS. ==

-Vesten a la merda: Vol dir que en vaches.

-Eres un merda: Vol dir que eres una persona en molta pobrea personal i/u economica.

-Fa pudor a merda. Vol dir que fa molt mala aulor.

-Menjamerdes: Persona que no te ganes de treballar i va per la vida intentant no pegar un palo al aigua.

-Merder: Habitacle ple de brutiçia.

Fem

2007-12-02T11:58:10Z

Chalpet: Pàgina nova, en el contingut: «Es el sobrant de la digestio de tots els animals, es pot emplear com abono, el millor es el guano( la merda de rata pena)».

Es el sobrant de la digestio de tots els animals, es pot emplear com abono, el millor es el guano( la merda de rata pena)

Rom

2007-12-02T11:56:24Z

Chalpet:

El '''rom''' és una beguda alcohòlica procedent de la destilaçió y maduració en barrica de roble del ferment de la canya de sucre. Es diferència de la cachasa en que el rom té que estar envellit un mínim de tres anys; n'hi han 3 tipos de rom:

'''Rom Blanc''': Té que estar en procés de maduraçió una mija de 3 anys, és incolor, molt suau e ideal per a les mescles (Cuablibre, Mojito, etc..)

'''Rom Dorat''': Té que estar en procés de maduraçió uns 5 anys. Tamé s'anomena Rom Anyenc, és ideal per a pendre en chupito, o en algunes mescles. Presenta un color madera dorat.

'''Rom Negre''': Es tracta d'un rom de color negre fosc, molt potent, ideal per a pendre en chupito, mesclaro tindria que ser delicte.

==Denominacions d'Origen==

Hi ha diferents denominaçions d'origen pero açi nomes anem a nomenar algunes, les ems importans:

'''Rom Cubà:'''Es trata de un rom molt potent y prou sec per lo que es ideal per a les mescles. La marca me simportant es Habana Club.

'''Rom Venesola:''' Es un rom en molt de caracter ideal per a fer rom anyenc, no es molt sec per lo que no te tant de exit en les mescles.

'''Rom Valencia:''' Destaca que la canya es importa, pero te un proces de elaboracio diferent, la marca mes important es rom Colau que produix tot tipo de rom.

'''Rom Canari:''' El primer rom que es gasta per a la consumició, es molt paregut al Venesolà pero en matiços diferents. Destaca Rom Areucas.

'''Rhom Bahamenc:''' El mes consumir del mon presenta les mateixes caracteristiques que el cubà pero sense el embarg comercial que te el cubà. Nomes hi ha una casa important Bacardi.

== '''DIFERENTS COMBINATS AMB ROM:''' ==

Primer hi ha que saber que per a fer un combinat amb rom els mes important es utilisar rom blnac a ser posible cuba o Bacardi. El Habana 3 es perfecte per a cualquier combinat:

'''Cubalibre:''' Es el combinat mes sençill. Es posa una cuarta part de rom blanc en un got de tubo y es plena lo que queda amb coca-cola, sanyadixen uns cuants cubito sy ya esta preparat.
Per favor añadiu mes combinats.

{{Esbos}}

[[Categoria:Química]]

Rom

2007-12-02T11:55:49Z

Chalpet:

El '''rom''' és una beguda alcohòlica procedent de la destilaçió y maduració en barrica de roble del ferment de la canya de sucre. Es diferència de la cachasa en que el rom té que estar envellit un mínim de tres anys; n'hi han 3 tipos de rom:

'''Rom Blanc''': Té que estar en procés de maduraçió una mija de 3 anys, és incolor, molt suau e ideal per a les mescles (Cuablibre, Mojito, etc..)

'''Rom Dorat''': Té que estar en procés de maduraçió uns 5 anys. Tamé s'anomena Rom Anyenc, és ideal per a pendre en chupito, o en algunes mescles. Presenta un color madera dorat.

'''Rom Negre''': Es tracta d'un rom de color negre fosc, molt potent, ideal per a pendre en chupito, mesclaro tindria que ser delicte.

==Denominacions d'Origen==

Hi ha diferents denominaçions d'origen pero açi nomes anem a nomenar algunes, les ems importans:

'''Rom Cubà:'''Es trata de un rom molt potent y prou sec per lo que es ideal per a les mescles. La marca me simportant es Habana Club.

'''Rom Venesola:''' Es un rom en molt de caracter ideal per a fer rom anyenc, no es molt sec per lo que no te tant de exit en les mescles.

'''Rom Valencia:''' Destaca que la canya es importa, pero te un proces de elaboracio diferent, la marca mes important es rom Colau que produix tot tipo de rom.

'''Rom Canari:''' El primer rom que es gasta per a la consumició, es molt paregut al Venesolà pero en matiços diferents. Destaca Rom Areucas.

'''Rhom Bahamenc:''' El mes consumir del mon presenta les mateixes caracteristiques que el cubà pero sense el embarg comercial que te el cubà. Nomes hi ha una casa important Bacardi.

DIFERENTS COMBINATS AMB ROM:

Primer hi ha que saber que per a fer un combinat amb rom els mes important es utilisar rom blnac a ser posible cuba o Bacardi. El Habana 3 es perfecte per a cualquier combinat:

'''Cubalibre:''' Es el combinat mes sençill. Es posa una cuarta part de rom blanc en un got de tubo y es plena lo que queda amb coca-cola, sanyadixen uns cuants cubito sy ya esta preparat.
Per favor añadiu mes combinats.

{{Esbos}}

[[Categoria:Química]]

Rom

2007-12-02T11:47:08Z

Chalpet:

El '''rom''' és una beguda alcohòlica procedent de la destilaçió y maduració en barrica de roble del ferment de la canya de sucre. Es diferència de la cachasa en que el rom té que estar envellit un mínim de tres anys; n'hi han 3 tipos de rom:

'''Rom Blanc''': Té que estar en procés de maduraçió una mija de 3 anys, és incolor, molt suau e ideal per a les mescles (Cuablibre, Mojito, etc..)

'''Rom Dorat''': Té que estar en procés de maduraçió uns 5 anys. Tamé s'anomena Rom Anyenc, és ideal per a pendre en chupito, o en algunes mescles. Presenta un color madera dorat.

'''Rom Negre''': Es tracta d'un rom de color negre fosc, molt potent, ideal per a pendre en chupito, mesclaro tindria que ser delicte.

== '''DENOMINACIONS D'ORIGEN''' ==

Hi ha diferents denominaçions d'origen pero açi nomes anem a nomenar algunes, les ems importans:

'''Rom Cubà:'''Es trata de un rom molt potent y prou sec per lo que es ideal per a les mescles. La marca me simportant es Habana Club.

'''Rom Venesola:''' Es un rom en molt de caracter ideal per a fer rom anyenc, no es molt sec per lo que no te tant de exit en les mescles.

'''Rom Valencia:''' Destaca que la canya es importa, pero te un proces de elaboracio diferent, la marca mes important es rom Colau que produix tot tipo de rom.

'''Rom Canari:''' El primer rom que es gasta per a la consumició, es molt paregut al Venesolà pero en matiços diferents. Destaca Rom Areucas.

'''Rhom Bahamenc:''' El mes consumir del mon presenta les mateixes caracteristiques que el cubà pero sense el embarg comercial que te el cubà. Nomes hi ha una casa important Bacardi.

{{Esbos}}

[[Categoria:Química]]

Rom

2007-12-02T11:46:33Z

Chalpet:

El '''rom''' és una beguda alcohòlica procedent de la destilaçió y maduració en barrica de roble del ferment de la canya de sucre. Es diferència de la cachasa en que el rom té que estar envellit un mínim de tres anys; n'hi han 3 tipos de rom:

'''Rom Blanc''': Té que estar en procés de maduraçió una mija de 3 anys, és incolor, molt suau e ideal per a les mescles (Cuablibre, Mojito, etc..)

'''Rom Dorat''': Té que estar en procés de maduraçió uns 5 anys. Tamé s'anomena Rom Anyenc, és ideal per a pendre en chupito, o en algunes mescles. Presenta un color madera dorat.

'''Rom Negre''': Es tracta d'un rom de color negre fosc, molt potent, ideal per a pendre en chupito, mesclaro tindria que ser delicte.

== '''DENOMINACIONS D'ORIGEN'''''Text en cursiva'' ==

Hi ha diferents denominaçions d'origen pero açi nomes anem a nomenar algunes, les ems importans:

'''Rom Cubà:'''Es trata de un rom molt potent y prou sec per lo que es ideal per a les mescles. La marca me simportant es Habana Club.

'''Rom Venesola:''' Es un rom en molt de caracter ideal per a fer rom anyenc, no es molt sec per lo que no te tant de exit en les mescles.

'''Rom Valencia:''' Destaca que la canya es importa, pero te un proces de elaboracio diferent, la marca mes important es rom Colau que produix tot tipo de rom.

'''Rom Canari:''' El primer rom que es gasta per a la consumició, es molt paregut al Venesolà pero en matiços diferents. Destaca Rom Areucas.

'''Rhom Bahamenc:''' El mes consumir del mon presenta les mateixes caracteristiques que el cubà pero sense el embarg comercial que te el cubà. Nomes hi ha una casa important Bacardi.

{{Esbos}}

[[Categoria:Química]]

Rom

2007-12-02T11:32:20Z

Chalpet:

El '''rom''' és una beguda alcohòlica procedent de la destilaçió y maduració en barrica de roble del ferment de la canya de sucre. Es diferència de la cachasa en que el rom té que estar envellit un mínim de tres anys; n'hi han 3 tipos de rom:

'''Rom Blanc''': Té que estar en procés de maduraçió una mija de 3 anys, és incolor, molt suau e ideal per a les mescles (Cuablibre, Mojito, etc..)

'''Rom Dorat''': Té que estar en procés de maduraçió uns 5 anys. Tamé s'anomena Rom Anyenc, és ideal per a pendre en chupito, o en algunes mescles. Presenta un color madera dorat.

'''Rom Negre''': Es tracta d'un rom de color negre fosc, molt potent, ideal per a pendre en chupito, mesclaro tindria que ser delicte.

Hi ha diferents denominaçions d'origen pero açi nomes anem a nomenar algunes, les ems importans:

'''Rom Cubà:'''Es trata de un rom molt potent y prou sec per lo que es ideal per a les mescles. La marca me simportant es Habana Club.

'''Rom Venesola:''' Es un rom en molt de caracter ideal per a fer rom anyenc, no es molt sec per lo que no te tant de exit en les mescles.

'''Rom Valencia:''' Destaca que la canya es importa, pero te un proces de elaboracio diferent, la marca mes important es rom Colau que produix tot tipo de rom.

'''Rom Canari:''' El primer rom que es gasta per a la consumició, es molt paregut al Venesolà pero en matiços diferents. Destaca Rom Areucas.

'''Rhom Bahamenc:'''El mes consumir del mon presenta les mateixes caracteristiques que el cubà pero sense el embarg comercial que te el cubà. Nomes hi ha una casa important Bacardi.

{{Esbos}}

[[Categoria:Química]]

Usuari:Chalpet

2007-12-02T11:13:07Z

Chalpet:

Rom

2007-12-02T11:12:21Z

Chalpet: Pàgina nova, en el contingut: «El rom es uan beguda alcoholica procedent de la destilaçio y maduracio en barrica de roble de el ferment de la canya de sucre, es diferencia dela cachasa en que ...».

El rom es uan beguda alcoholica procedent de la destilaçio y maduracio en barrica de roble de el ferment de la canya de sucre, es diferencia dela cachasa en que el rom te que estar envellit un minim de tres anys; nian 3 tipos de rom:

Rom Blanc: Te que estar en porces de maduraçio una micha de 3 anys, es incolor, molt sua e ideal pa les mescles( Cuablibre,Mojito, etc..)

Rom Dorat: Te que estar en proçes de maduraçio uns 5 anys tame s'anomena Rom Anyenc, es ideal pa pendre en chupito, o en algunes mescles. Presenta un color madera dorat.

Rom Negre: Es tracta d'un rom de color negre fosc, molt potent idela pera pendre en chupito, mezclarlo tindria que ser delicte.

Esta pachina no esta finalisa

Usuari:Chalpet

2007-12-02T11:01:03Z

Chalpet:

Usuari:Chalpet

2007-12-02T11:00:19Z

Chalpet: Pàgina nova, en el contingut: «{{CONTRA PPCC}} {{·Usuaris per idioma (va)}}».

Ginebra (beguda)

2007-12-02T10:49:01Z

Chalpet:

--[[Usuari:Chalpet|Chalpet]] 02:47, 2 des 2007 (PST)La '''ginebra''' es una beguda alcoholica que es consegix mediant la maceraçio de una baya silvestre que eix d'un arbust anomenat ginebral, pot ser de dos tipos:

-'''Ginebra seca''': La mes venuda, te uns 45º y es gasta sobre tot pa fer mescles amb refrecos.

-'''Ginebra dolça''': Es un tipo de ginebra que sa deixat de fabricar a gran escala per que ha caigut en desus, te uns 20º y sucre.

A les ginebres de calitat se lis afexis herbes i plantes aromatiques per a donarli bones aulors y un sabor de mes calitat.

Les marques mes venudes huy per huy son: Larios y Beefeter.

Ginebra (beguda)

2007-12-02T10:48:19Z

Chalpet:

--[[Usuari:Chalpet|Chalpet]] 02:47, 2 des 2007 (PST)La ginebra es una beguda alcoholica que es consegix mediant la maceraçio de una baya silvestre que eix d'un arbust anomenat ginebral, pot ser de dos tipos:

-Ginebra seca: La mes venuda, te uns 45º y es gasta sobre tot pa fer mescles amb refrecos.

-Ginebra dolça: Es un tipo de ginebra que sa deixat de fabricar a gran escala per que ha caigut en desus, te uns 20º y sucre.

A les ginebres de calitat se lis afexis herbes i plantes aromatiques per a donarli bones aulors y un sabor de mes calitat.

Les marques mes venudes huy per huy son: Larios y Beefeter.

Ginebra (beguda)

2007-12-02T10:47:31Z

Chalpet:

--[[Usuari:Chalpet|Chalpet]] 02:47, 2 des 2007 (PST)La ginebra es una beguda alcoholica que es consegix mediant la maceraçio de una baya silvestre que eix d'un arbust anomenat ginebral, pot ser de dos tipos:

-Ginebra seca: La mes venuda, te uns 45º y es gasta sobre tot pa fer mescles amb refrecos.
-Ginebra dolça: Es un tipo de ginebra que sa deixat de fabricar a gran escala per que ha caigut en desus, te uns 20º y sucre.

A les ginebres de calitat se lis afexis herbes i plantes aromatiques per a donarli bones aulors y un sabor de mes calitat.

Les marques mes venudes huy per huy son: Larios y Beefeter.

Ginebra (beguda)

2007-12-02T10:46:38Z

Chalpet: Pàgina nova, en el contingut: «La ginebra es una beguda alcoholica que es consegix mediant la maceraçio de una baya silvestre que eix d'un arbust anomenat ginebral, pot ser de dos tipos: -Gine...».

La ginebra es una beguda alcoholica que es consegix mediant la maceraçio de una baya silvestre que eix d'un arbust anomenat ginebral, pot ser de dos tipos:
-Ginebra seca: La mes venuda, te uns 45º y es gasta sobre tot pa fer mescles amb refrecos.
-Ginebra dolça: Es un tipo de ginebra que sa deixat de fabricar a gran escala per que ha caigut en desus, te uns 20º y sucre.
A les ginebres de calitat se lis afexis herbes i plantes aromatiques per a donarli bones aulors y un sabor de mes calitat.
Les marques mes venudes huy per huy son: Larios y Beefeter.