L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Antena parabòlica

2022-08-17T07:45:39Z

Coca antoñina:

[[File:Antena parabolica.jpg|thumb|Antena parabòlica]]

Una '''antena parabòlica''' és una antena que utilisa un reflector parabòlic, una superfície curva en la forma en secció transversal d'una parabola, per a dirigir les ones de [[ràdio]]. La forma més comú te forma de plat i se coneix popularment com una antena parabòlica o antena parabòlica.

La principal ventaja d'una antena parabòlica és que és altament directiva, sino que funciona de manera similar a un reflector reflector o una llanterna per a dirigir les ones de ràdio en un fe estret, o rebre ones de ràdio des d'una direcció en particular solament. Les antenes parabòliques tenen algunes de les més altes guanyes, és dir que poden produir els anguls més estrets de fe ample, de qualsevol tipo d'antena. En el fi de conseguir ample de fe estret, el reflector parabòlic deu ser molt major que la llongitut d'ona de les ones de ràdio utilisat, per lo que les antenes parabòliques s'utilisen en la part d'alta freqüència de l'espectre de ràdio, en UHF i freqüències de microones (SHF), a llongituts d'ona que són lo suficientment chicotets que els plats convenientment tamany se pot utilisar.

Les antenes parabòliques s'utilisen com antenes d'alt guany per a la comunicació punt a punt, en aplicacions tals com enllaços de microones de relé que porten les senyals de teléfon i [[televisió]] entre les ciutats propenques, conexió inalambrica WAN / LAN enllaços per a comunicacions de senyes, [[satèlit artificial|satèlits]] i antenes de comunicació de [[nau espacial|naus espacials]], i [[radiotelescopi|radiotelescopis]]. El seu us se troba en atres grans antenes de radar, que tenen que emeten un fe estret d'ones de ràdio per a localisar objectes com [[barco|barcos]] i [[avió|avions]]. En l'aplegada dels plats casers de televisió per satelit, les antenes parabòliques s'han convertit en una característica omnipresent del païsage modern.

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Antena}}

[[Categoria: Tecnologia]]

Chèrif

2022-08-14T17:55:32Z

Coca antoñina:

Un '''chèrif'''<ref>{{DGLV|chèrif}}</ref> (en [[idioma àrap|àrap]], شريف šarīf, femení شريفة šarīfa: ''noble, respectable'') és un descendent del profeta [[Mahoma]], en general a través de la seua filla [[Fátima Zahra|Fátima]], esposa de [[Ali ibn Abi Talib|Alí]]. Per esta raó, molts chèrifs s'han nomenat [[fatimí]]s (de Fátima) o [[Dinastia alauí|alauí]]s, que la presa de l'àrap ''šurafā<nowiki>'</nowiki>'' o ''ašraf'', plural de ''šarīf'', i és per tant traduïble com '''chèrifs'''.

Algunes tradicions consideren chèrif sol al que és descendent de [[Hasan ibn Ali|Hasan]], fill major d'Ali i Fátima, mentres que als descendents del fill menor, [[Husayn ibn Ali|Husayn]], se'ls dona el títul de [[sayyid]] (senyor).

La [[dinastia alauí]] reinant en [[Marroc]] és chèrif. Per esta raó, fins a la creació del Marroc modern en l'any [[1956]], el país era nomenat [[Imperi cherifià]].

També és chèrif la dinastia Hashimí o [[Hachemí]] reinant en [[Jordània]]. Abans de la creació del regne de Jordània, els Hashimíes dominaven la regió del [[Hiyaz]] en [[Aràbia]] (d'on varen ser expulsats pels [[Casa de Saud|saudí]]). El monarca hashimí d'eixe territori portava el títul de [[chèrif de la Meca]].

Ser chèrif implica cert reconeiximent social, pero cap privilegi. Molts musulmans ho són. En Marroc, per eixemple, un gran número de persones són no solament chèrifs sino específicament alauíes, i per tant estan emparentades en major o menor mesura en la família reinant sense que això es traduïxca en una posició social elevada o qualsevol atre privilegi.

Entre els [[chiisme|musulmans chiïtes]], els membres del [[mulá|clero]] que són chèrifs porten un [[turbant]] negre, mentres que els que no ho són ho porten de color blanc.

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Islam]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història de Marroc]]
[[Categoria:Història del Magreb]]

Silvia Navarro

2022-08-07T13:14:28Z

Coca antoñina:

{{Biografia|
| nom = Silvia Navarro Giménez
| image = [[Image:Silvia Navarro - Jornada de las Estrellas de Balonmano 2013 - 01.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Deportista
| data_naix = [[20 de març]] de [[1979]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Silvia Navarro Giménez''' ([[Valéncia]], [[20 de març]] de [[1979]]), coneguda com a '''Silvia Navarro''', és una deportista [[Valencians|valenciana]], és una jugadora de [[balonmà]] pertanyent a l'equip Rocasa Gran Canària ACE de la Divisió d'Honor femenina.

Ocupa la demarcació de portera i sol realisar una gran cantitat de parades decisives a lo llarc dels partits. Entre les seues característiques principals destaquen una gran elasticitat, concentració, anticipació i intuïció per a atallar els dispars.

És internacional absoluta en la [[Selecció espanyola de balonmà femení|selecció espanyola]], coneguda la selecció com "Les Guerreres", en la que va conseguir la medalla de bronze en els [[Jocs Olímpics de Londres de 2012]]. En l'any [[2011]] conseguí també en la selecció, la medalla de bronze en el [[Campeonat Mundial de balonmà femení Brasil 2011|Campeonat del Món disputat en Brasil]]. En l'any [[2014]] es va proclamar en la selecció espanyola subcampeona en el [[Campeonat Europeu de Balonmà femení d'Hongria i Croàcia 2014]].

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Silvia_Navarro_Gim%C3%A9nez Silvia Navarro en Wikipedia]
* [https://archive.is/20130411070542/www.london2012.com/athlete/navarro-jimenez-silvia-1108808/ Ficha Olímpica de Silvia Navarro]
* [http://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20150223/abci-silvia-navarro-balonmano-deporte-201502230146.html Silvia Navarro: Una portera omnipresente - ABC]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Deportistes valencians]]
[[Categoria:Balonmà]]

Silvia Navarro Giménez

2022-08-07T09:27:05Z

Coca antoñina: Coca antoñina pàgina traslladada Silvia Navarro Giménez a Silvia Navarro

#REDIRECCIÓ [[Silvia Navarro]]

Silvia Navarro

2022-08-07T09:27:05Z

Coca antoñina: Coca antoñina pàgina traslladada Silvia Navarro Giménez a Silvia Navarro

{{Biografia|
| nom = Silvia Navarro Giménez
| image = [[Image:Silvia Navarro - Jornada de las Estrellas de Balonmano 2013 - 01.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Deportista.
| data_naix = [[20 de març]] de [[1979]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Silvia Navarro Giménez''' ([[Valéncia]], [[20 de març]] de [[1979]]), coneguda com a '''Silvia Navarro''', és una deportista [[Valencians|valenciana]], és una jugadora de [[balonmà]] pertanyent a l'equip Rocasa Gran Canària ACE de la Divisió d'Honor femenina.

Ocupa la demarcació de portera i sol realisar una gran cantitat de parades decisives a lo llarc dels partits. Entre les seues característiques principals destaquen una gran elasticitat, concentració, anticipació i intuïció per a atallar els dispars.

És internacional absoluta en la [[Selecció espanyola de balonmà femení|selecció espanyola]], coneguda la selecció com "Les Guerreres", en la que va conseguir la medalla de bronze en els [[Jocs Olímpics de Londres de 2012]]. En l'any [[2011]] conseguí també en la selecció, la medalla de bronze en el [[Campeonat Mundial de balonmà femení Brasil 2011|Campeonat del Món disputat en Brasil]]. En [[2014]] es va proclamar en la selecció espanyola subcampeona en el [[Campeonat Europeu de Balonmà femení d'Hongria i Croàcia 2014]].

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Silvia_Navarro_Gim%C3%A9nez Silvia Navarro en Wikipedia]
* [https://archive.is/20130411070542/www.london2012.com/athlete/navarro-jimenez-silvia-1108808/ Ficha Olímpica de Silvia Navarro]
* [http://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20150223/abci-silvia-navarro-balonmano-deporte-201502230146.html Silvia Navarro: Una portera omnipresente - ABC]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Deportistes valencians]]
[[Categoria:Balonmà]]

Silvia Navarro

2022-08-07T09:26:23Z

Coca antoñina:

{{Biografia|
| nom = Silvia Navarro Giménez
| image = [[Image:Silvia Navarro - Jornada de las Estrellas de Balonmano 2013 - 01.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Deportista.
| data_naix = [[20 de març]] de [[1979]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Silvia Navarro Giménez''' ([[Valéncia]], [[20 de març]] de [[1979]]), coneguda com a '''Silvia Navarro''', és una deportista [[Valencians|valenciana]], és una jugadora de [[balonmà]] pertanyent a l'equip Rocasa Gran Canària ACE de la Divisió d'Honor femenina.

Ocupa la demarcació de portera i sol realisar una gran cantitat de parades decisives a lo llarc dels partits. Entre les seues característiques principals destaquen una gran elasticitat, concentració, anticipació i intuïció per a atallar els dispars.

És internacional absoluta en la [[Selecció espanyola de balonmà femení|selecció espanyola]], coneguda la selecció com "Les Guerreres", en la que va conseguir la medalla de bronze en els [[Jocs Olímpics de Londres de 2012]]. En l'any [[2011]] conseguí també en la selecció, la medalla de bronze en el [[Campeonat Mundial de balonmà femení Brasil 2011|Campeonat del Món disputat en Brasil]]. En [[2014]] es va proclamar en la selecció espanyola subcampeona en el [[Campeonat Europeu de Balonmà femení d'Hongria i Croàcia 2014]].

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Silvia_Navarro_Gim%C3%A9nez Silvia Navarro en Wikipedia]
* [https://archive.is/20130411070542/www.london2012.com/athlete/navarro-jimenez-silvia-1108808/ Ficha Olímpica de Silvia Navarro]
* [http://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20150223/abci-silvia-navarro-balonmano-deporte-201502230146.html Silvia Navarro: Una portera omnipresente - ABC]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Deportistes valencians]]
[[Categoria:Balonmà]]

Categoria:Balonmà

2022-08-07T09:23:47Z

Coca antoñina: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria:Deport»

[[Categoria:Deport]]

Chorlo

2022-08-07T09:21:41Z

Coca antoñina:

[[Archiu:Albite-Schorl-sd320a.jpg|thumb|250px|Chorlo ]]
El '''chorlo''' és un mineral silicat, l'espècie més comuna dins de les [[Turmalina|turmalines]]. El seu nom procedix del de la localitat de [[Zschorlau]], en [[Alemanya]], a on es va poder observar en una antiga mina de [[cassiterita]] (mena d'[[estany]]) ya a principis del [[sigle XVI]]. La primera descripció d'este mineral, en el nom de ''schorlein'' o ''schörlein'' es deu a Rülein von Calw (1505), que senyala la seua presència en jaciments tipo plaure, associada a [[or]] o a minerals d'estany.

És típicament de color negre, pràcticament opac i la seua fòrmula ideal és: NaFe2+3Al6Si6O18(BO3)3(OH)3OH.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Schorl}}

[[Categoria: Minerals]]

Turmalina

2022-08-07T09:20:21Z

Coca antoñina:

[[File:Elbaite with albite - São José da Safira, Minas Gerais, Brazil.jpg|thumb|200px|right|<center>Turmalina de color [[vert]]</center>]]

La '''turmalina''' (del [[francés]] tourmaline), és un mineral compost de borosilicat d'[[alumini]], [[magnesi]], [[cal]], òxit de [[ferro]] i [[sodi]], és de diversos colors i cristalisa formant cristals allargats.

S'utilisa en joyeria per a fer joyes.

== Vore també ==
*[[Chorlo]]

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Turmalina}}

[[Categoria:Minerals]]
[[Categoria:Gemes]]
[[Categoria:Joyeria]]

Chorlo

2022-08-07T09:18:08Z

Coca antoñina: Pàgina nova, en el contingut: «Chorlo El '''chorlo''' és un mineral silicato, l'espècie més comuna dins de les turmalines. El…»

[[Archiu:Albite-Schorl-sd320a.jpg|thumb|250px|Chorlo ]]
El '''chorlo''' és un mineral silicato, l'espècie més comuna dins de les [[Turmalina|turmalines]]. El seu nom procedix del de la localitat de [[Zschorlau]], en [[Alemanya]], a on es va poder observar en una antiga mina de [[cassiterita]] (mena d'[[estany]]) ya a principis del [[sigle XVI]]. La primera descripció d'este mineral, en el nom de ''schorlein'' o ''schörlein'' es deu a Rülein von Calw (1505), que senyala la seua presència en jaciments tipo plaure, associada a [[or]] o a minerals d'estany.

És típicament de color negre, pràcticament opac i la seua fòrmula ideal és: NaFe2+3Al6Si6O18(BO3)3(OH)3OH.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Schorl}}

[[Categoria: Minerals]]

Antonio Ozores

2022-08-06T07:50:22Z

Coca antoñina:

[[File:Antonio Ozores.jpg|thumb|250px|'''Antonio Ozores Puchol''', actor i humoriste valencià.]]

'''Antonio Ozores Puchol''' ([[Burjassot]], [[Província de Valéncia|Valéncia]], [[24 d'agost]] de [[1928]] - † [[Madrit]], [[12 de maig]] de [[2010]]) fon un actor, director i humoriste [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Biografia ==

S'inicia en el món de l'interpretació a principis de la [[anys 1940|década de 1940]] treballant en la companyia de teatre de sos pares, i debuta en [[Saragossa]].

Debuta en el cine en l'any [[1950]]. Durant cinc décades combina cine, teatre, [[Revista (genere)|revista]] i televisió. Ha segut un dels actores més prolífics en l'història del cine espanyol, en més de 150 títuls en la seua filmografia.

Des dels seus inicis s'especialisà en registres còmics, en ocasions propencs a l'absurt i l'esperpent. En una segona fase de la seua carrera cinematogràfica treballa en casi totes les películes del seu germà [[Mariano Ozores|Mariano]]. Continua en papers còmics, reiterant un tipo de personage en un llenguage atropellat i ininteligible.

En l'any [[1983]] dirigí la película ''[[Los Caraduros]] ''.

La seua popularitat es va vore incrementada al participar en la [[anys 1980|década de 1980]] en el concurs ''[[Un, dos, tres... responda otra vez]] '' presentat per [[Mayra Gómez Kemp]] en [[TVE]], encara que ya havia treballat ans en televisió, des dels [[anys 50]].

Va dirigir a la seua filla [[Emma Ozores]] en l'obra de teatre ''El último que apague la luz'' ([[2007]]).

=== Vida privada ===
Es fill dels actors Mariano Ozores i Luisa Puchol, pare de l'actriu [[Emma Ozores]] ([[1966]]), germà de l'actor [[José Luis Ozores]] ([[1923]]-[[1968]]) i del director i guioniste [[Mariano Ozores]] ([[1926]]) i tio de l'actriu [[Adriana Ozores]] ([[1959]]), filla del primer.

En l'any [[1958]] es casà en l'actriu [[Elisa Montés]] ([[1934]]), en qui va tindre una filla, [[Emma Ozores|Emma]] i de la que més tart es divorciaria. Fon cunyat de les també actrius [[Emma Penella]] ([[1930]]-[[2007]]) i [[Terele Pávez]] ([[1939]]).

Faltà als 81 anys en [[Madrit]] el [[12 de maig]] de [[2010]] a causa d'un [[càncer]].

== Filmografia ==
[[Archiu:Nohijano.jpg|thumb|250px|Cartell de la película '''¡No hija, no!''' (1987) en la que era el protagoniste.]]

* ''Pelotazo nacional'' (1993)

* ''Jet Marbella Set'' (1991)

* ''Disparate nacional'' (1990)

* ''Canción triste de...'' (1989)

* ''Equipo Aahhgg, El'' (1989)

* ''Tahiti's Girl'' (1989)

* ''Hacienda somos casi todos'' (1988)

* ''Ya no va más'' (1988)

* ''Esto és un atraco'' (1987)

* ''Esto sí se hace'' (1987)

* ''¡No, hija, no!'' (1987)

* ''Capullito de alhelí'' (1986)

* ''Reír más es imposible'' (1986)

* ''Presuntos, Los'' (1986)

* ''Cuatro mujeres y un lío'' (1985)

* ''Recomendado, El'' (1985)

* ''¡Qué tía la C.I.A.!'' (1985)

* ''Rollo de septiembre, El'' (1985)

* ''Al este del oeste'' (1984)

* ''Cura ya tiene hijo, El'' (1984)

* ''Pan debajo del brazo, El'' (1984)

* ''[[La Lola nos lleva al huerto]] '' (1984)

* ''[[Agítese antes de usarla]] '' (1983)

* ''[[Los caraduros]] '' (1983)

* ''Cuando Almanzor perdió el tambor'' (1983)

* ''[[El currante]] '' (1983)

* ''Genio en apuros, Un'' (1983)

* ''[[La loca historia de los tres mosqueteros]] '' (1983)

* ''[[Juana la loca... de vez en cuando]] '' (1983)

* ''[[Los Autonómicos]] '' (1982)

* ''[[Cristóbal Colón, de oficio... descubridor]] '' (1982)

* ''[[El hijo del cura]] '' (1982)

* ''Rolls para Hipólito, Un'' (1982)

* ''[[¡Que vienen los socialistas!]] '' (1982)

* ''Liantes, Los'' (1981)

* ''[[El primer divorcio]] '' (1981)

* ''Queremos un hijo tuyo'' (1981)

* ''[[Todos al suelo]] '' (1981)

* ''¡Qué gozada de divorcio!'' (1981)

* ''[[Brujas mágicas]] '' (1981)

* ''Es peligroso casarse a los 60'' (1981)

* ''Erótico enmascarado, El'' (1980)

* ''[[El liguero mágico]] '' (1980)

* ''Yo hice a Roque III'' (1980)

* ''Energéticos, Los'' (1979)

* ''[[Los bingueros]] '' (1978)

* ''Apolítico, El'' (1977)

* ''Celedonio y yo somos así'' (1977)

* ''Estoy hecho un chaval'' (1977)

* ''Ellas los prefieren... locas'' (1977)

* ''Eva, limpia como los chorros del oro'' (1977)

* ''Día con Sergio, Un'' (1977)

* ''Haz la loca... no la guerra'' (1976)

* ''Alcalde por elección'' (1976)

* ''Mayordomo para todo'' (1976)

* ''Strip-tease a la inglesa'' (1975)

* ''Tres suecas para tres Rodríguez'' (1975)

* ''Tío, ¿de verdad vienen de París?'' (1975)

* ''Reprimido, El'' (1974)

* ''Fin de semana al desnudo'' (1974)

* ''Dormir y ligar: todo es empezar'' (1974)

* ''La llamaban La Madrina'' (1973)

* ''Manolo, la nuit'' (1973)

* ''Señora doctor'' (1973)

* ''Descarriada, La'' (1973)

* ''Dos chicas de revista'' (1972)

* ''Graduada, La'' (1971)

* ''Si Fulano fuese Mengano'' (1971)

* ''En la red de mi canción'' (1971)

* ''A mí las mujeres ni fu ni fa'' (1971)

* ''Cómo casarse en 7 días'' (1971)

* ''Apartamento de la tentación, El'' (1971)

* ''Siete vidas del gato, Las'' (1970)

* ''Astronauta, El'' (1970)

* ''Después de los nueve meses'' (1970)

* ''Susana'' (1969)

* ''[[El taxi de los conflictos]] '' (1969)

* ''Matrimonios separados'' (1969)

* ''Juicio de faldas'' (1969)

* ''Cuatro noches de boda'' (1969)

* ''Flash 17'' (1968)

* ''[[Objetivo Bi-ki-ni]] '' (1968)

* ''Operación Mata Hari'' (1968)

* ''[[El turismo és un gran invento]] '' (1968)

* ''[[¡Cómo está el servicio!]] '' (1968)

* ''Operación cabaretera'' (1967)

* ''Tesoro del capitán Tornado, El'' (1967)

* ''40 grados a la sombra'' (1967)

* ''Tenemos 18 años'' (1967)

* ''Veneri in collegio'' (1966)

* ''Viaggio di nozze all'italiana'' (1966)

* ''Hoy como ayer'' (1966)

* ''[[Historias de la televisión]] '' (1965)

* ''Fin de semana'' (1964)

* ''Hijas de Helena, Las'' (1963)

* ''Hora incógnita, La'' (1963)

* ''Chica para todo'' (1963)

* ''Pandilla de los once, La'' (1963)

* ''[[Alegre juventud]] '' (1963)

* ''Horizontes de luz'' (1962)

* ''Su alteza la niña'' (1962)

* ''Suspendido en sinvergüenza'' (1962)

* ''Vampiresas 1930'' (1962)

* ''Érase una vez... Los Brincos'' (1962)

* ''Cupido contrabandista'' (1962)

* ''Cuarta carabela, La'' (1961)

* ''Júrame'' (1961)

* ''Salto mortal'' (1961)

* ''Trampa para Catalina'' (1961)

* ''Económicamente débiles, Los'' (1960)

* ''Cerro de los locos, El'' (1960)

* ''Dos y media y... veneno, Las'' (1959)

* ''Tramposos, Los'' (1959)

* ''15 bajo la lona'' (1959)

* ''Patio andaluz'' (1958)

* ''Ana dice sí'' (1958)

* ''Puente de la paz, El'' (1958)

* ''Frontera del miedo, La'' (1958)

* ''Hombre del paraguas blanco, El'' (1958)

* ''Aprendiz de malo, El'' (1958)

* ''Familia provisional'' (1958)

* ''Fotogénico, El'' (1957)

* ''[[Muchachas de azul]] '' (1957)

* ''Abrigo a cuadros, Un'' (1957)

* ''Tremolina'' (1957)

* ''Torero por alegrías'' (1957)

* ''Saeta rubia, La'' (1956)

* ''Malagueña'' (1956)

* ''Viaje de novios'' (1956)

* ''[[Manolo, guardia urbano]] '' (1956)

* ''Ladrones somos gente honrada, Los'' (1956)

* ''Gran mentira, La'' (1956)

* ''Chica del barrio, La'' (1956)

* ''Al fin solos'' (1955)

* ''Lupa, La'' (1955)

* ''Guardián del paraíso, El'' (1955)

* ''Ases buscan la paz, Los'' (1955)

* ''Morena Clara'' (1954)

* ''Felices pascuas'' (1954)

* ''Caballero andaluz, Un'' (1954)

* ''Día perdido, Un'' (1954)

* ''Amor sobre ruedas'' (1954)

* ''Diablo toca la flauta, El'' (1954)

* ''Aeropuerto'' (1953)

* ''Esa pareja feliz'' (1953)

* ''Hermana San Sulpicio, La'' (1952)

* ''Cerca de la ciudad'' (1952)

* ''El último caballo'' (1950)

== Televisió ==
* ''[[Historias de la vida vulgar]] '' (1964).
* ''Noche del sábado'' (1965).
* ''[[Un, dos, tres...Responda otra vez]] '' (1986-1987, 2004)
* ''[[Taller Mecánico]] '' (1990).
* ''[[El sexólogo]] '' (1994).
* ''[[Este país necesita un repaso]] '' (1994).

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Actors]]
[[Categoria:Actors valencians]]
[[Categoria:Humoristes]]
[[Categoria:Humoristes valencians]]

Antonio Ozores

2022-08-06T07:50:01Z

Coca antoñina:

[[File:Antonio Ozores.jpg|thumb|250px|'''Antonio Ozores Puchol''', actor i humoriste valencià.]]

'''Antonio Ozores Puchol''' ([[Burjassot]], [[Província de Valéncia|Valéncia]], [[24 d'agost]] de [[1928]] - † [[Madrit]], [[12 de maig]] de [[2010]]), fon un actor, director i humoriste [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Biografia ==

S'inicia en el món de l'interpretació a principis de la [[anys 1940|década de 1940]] treballant en la companyia de teatre de sos pares, i debuta en [[Saragossa]].

Debuta en el cine en l'any [[1950]]. Durant cinc décades combina cine, teatre, [[Revista (genere)|revista]] i televisió. Ha segut un dels actores més prolífics en l'història del cine espanyol, en més de 150 títuls en la seua filmografia.

Des dels seus inicis s'especialisà en registres còmics, en ocasions propencs a l'absurt i l'esperpent. En una segona fase de la seua carrera cinematogràfica treballa en casi totes les películes del seu germà [[Mariano Ozores|Mariano]]. Continua en papers còmics, reiterant un tipo de personage en un llenguage atropellat i ininteligible.

En l'any [[1983]] dirigí la película ''[[Los Caraduros]] ''.

La seua popularitat es va vore incrementada al participar en la [[anys 1980|década de 1980]] en el concurs ''[[Un, dos, tres... responda otra vez]] '' presentat per [[Mayra Gómez Kemp]] en [[TVE]], encara que ya havia treballat ans en televisió, des dels [[anys 50]].

Va dirigir a la seua filla [[Emma Ozores]] en l'obra de teatre ''El último que apague la luz'' ([[2007]]).

=== Vida privada ===
Es fill dels actors Mariano Ozores i Luisa Puchol, pare de l'actriu [[Emma Ozores]] ([[1966]]), germà de l'actor [[José Luis Ozores]] ([[1923]]-[[1968]]) i del director i guioniste [[Mariano Ozores]] ([[1926]]) i tio de l'actriu [[Adriana Ozores]] ([[1959]]), filla del primer.

En l'any [[1958]] es casà en l'actriu [[Elisa Montés]] ([[1934]]), en qui va tindre una filla, [[Emma Ozores|Emma]] i de la que més tart es divorciaria. Fon cunyat de les també actrius [[Emma Penella]] ([[1930]]-[[2007]]) i [[Terele Pávez]] ([[1939]]).

Faltà als 81 anys en [[Madrit]] el [[12 de maig]] de [[2010]] a causa d'un [[càncer]].

== Filmografia ==
[[Archiu:Nohijano.jpg|thumb|250px|Cartell de la película '''¡No hija, no!''' (1987) en la que era el protagoniste.]]

* ''Pelotazo nacional'' (1993)

* ''Jet Marbella Set'' (1991)

* ''Disparate nacional'' (1990)

* ''Canción triste de...'' (1989)

* ''Equipo Aahhgg, El'' (1989)

* ''Tahiti's Girl'' (1989)

* ''Hacienda somos casi todos'' (1988)

* ''Ya no va más'' (1988)

* ''Esto és un atraco'' (1987)

* ''Esto sí se hace'' (1987)

* ''¡No, hija, no!'' (1987)

* ''Capullito de alhelí'' (1986)

* ''Reír más es imposible'' (1986)

* ''Presuntos, Los'' (1986)

* ''Cuatro mujeres y un lío'' (1985)

* ''Recomendado, El'' (1985)

* ''¡Qué tía la C.I.A.!'' (1985)

* ''Rollo de septiembre, El'' (1985)

* ''Al este del oeste'' (1984)

* ''Cura ya tiene hijo, El'' (1984)

* ''Pan debajo del brazo, El'' (1984)

* ''[[La Lola nos lleva al huerto]] '' (1984)

* ''[[Agítese antes de usarla]] '' (1983)

* ''[[Los caraduros]] '' (1983)

* ''Cuando Almanzor perdió el tambor'' (1983)

* ''[[El currante]] '' (1983)

* ''Genio en apuros, Un'' (1983)

* ''[[La loca historia de los tres mosqueteros]] '' (1983)

* ''[[Juana la loca... de vez en cuando]] '' (1983)

* ''[[Los Autonómicos]] '' (1982)

* ''[[Cristóbal Colón, de oficio... descubridor]] '' (1982)

* ''[[El hijo del cura]] '' (1982)

* ''Rolls para Hipólito, Un'' (1982)

* ''[[¡Que vienen los socialistas!]] '' (1982)

* ''Liantes, Los'' (1981)

* ''[[El primer divorcio]] '' (1981)

* ''Queremos un hijo tuyo'' (1981)

* ''[[Todos al suelo]] '' (1981)

* ''¡Qué gozada de divorcio!'' (1981)

* ''[[Brujas mágicas]] '' (1981)

* ''Es peligroso casarse a los 60'' (1981)

* ''Erótico enmascarado, El'' (1980)

* ''[[El liguero mágico]] '' (1980)

* ''Yo hice a Roque III'' (1980)

* ''Energéticos, Los'' (1979)

* ''[[Los bingueros]] '' (1978)

* ''Apolítico, El'' (1977)

* ''Celedonio y yo somos así'' (1977)

* ''Estoy hecho un chaval'' (1977)

* ''Ellas los prefieren... locas'' (1977)

* ''Eva, limpia como los chorros del oro'' (1977)

* ''Día con Sergio, Un'' (1977)

* ''Haz la loca... no la guerra'' (1976)

* ''Alcalde por elección'' (1976)

* ''Mayordomo para todo'' (1976)

* ''Strip-tease a la inglesa'' (1975)

* ''Tres suecas para tres Rodríguez'' (1975)

* ''Tío, ¿de verdad vienen de París?'' (1975)

* ''Reprimido, El'' (1974)

* ''Fin de semana al desnudo'' (1974)

* ''Dormir y ligar: todo es empezar'' (1974)

* ''La llamaban La Madrina'' (1973)

* ''Manolo, la nuit'' (1973)

* ''Señora doctor'' (1973)

* ''Descarriada, La'' (1973)

* ''Dos chicas de revista'' (1972)

* ''Graduada, La'' (1971)

* ''Si Fulano fuese Mengano'' (1971)

* ''En la red de mi canción'' (1971)

* ''A mí las mujeres ni fu ni fa'' (1971)

* ''Cómo casarse en 7 días'' (1971)

* ''Apartamento de la tentación, El'' (1971)

* ''Siete vidas del gato, Las'' (1970)

* ''Astronauta, El'' (1970)

* ''Después de los nueve meses'' (1970)

* ''Susana'' (1969)

* ''[[El taxi de los conflictos]] '' (1969)

* ''Matrimonios separados'' (1969)

* ''Juicio de faldas'' (1969)

* ''Cuatro noches de boda'' (1969)

* ''Flash 17'' (1968)

* ''[[Objetivo Bi-ki-ni]] '' (1968)

* ''Operación Mata Hari'' (1968)

* ''[[El turismo és un gran invento]] '' (1968)

* ''[[¡Cómo está el servicio!]] '' (1968)

* ''Operación cabaretera'' (1967)

* ''Tesoro del capitán Tornado, El'' (1967)

* ''40 grados a la sombra'' (1967)

* ''Tenemos 18 años'' (1967)

* ''Veneri in collegio'' (1966)

* ''Viaggio di nozze all'italiana'' (1966)

* ''Hoy como ayer'' (1966)

* ''[[Historias de la televisión]] '' (1965)

* ''Fin de semana'' (1964)

* ''Hijas de Helena, Las'' (1963)

* ''Hora incógnita, La'' (1963)

* ''Chica para todo'' (1963)

* ''Pandilla de los once, La'' (1963)

* ''[[Alegre juventud]] '' (1963)

* ''Horizontes de luz'' (1962)

* ''Su alteza la niña'' (1962)

* ''Suspendido en sinvergüenza'' (1962)

* ''Vampiresas 1930'' (1962)

* ''Érase una vez... Los Brincos'' (1962)

* ''Cupido contrabandista'' (1962)

* ''Cuarta carabela, La'' (1961)

* ''Júrame'' (1961)

* ''Salto mortal'' (1961)

* ''Trampa para Catalina'' (1961)

* ''Económicamente débiles, Los'' (1960)

* ''Cerro de los locos, El'' (1960)

* ''Dos y media y... veneno, Las'' (1959)

* ''Tramposos, Los'' (1959)

* ''15 bajo la lona'' (1959)

* ''Patio andaluz'' (1958)

* ''Ana dice sí'' (1958)

* ''Puente de la paz, El'' (1958)

* ''Frontera del miedo, La'' (1958)

* ''Hombre del paraguas blanco, El'' (1958)

* ''Aprendiz de malo, El'' (1958)

* ''Familia provisional'' (1958)

* ''Fotogénico, El'' (1957)

* ''[[Muchachas de azul]] '' (1957)

* ''Abrigo a cuadros, Un'' (1957)

* ''Tremolina'' (1957)

* ''Torero por alegrías'' (1957)

* ''Saeta rubia, La'' (1956)

* ''Malagueña'' (1956)

* ''Viaje de novios'' (1956)

* ''[[Manolo, guardia urbano]] '' (1956)

* ''Ladrones somos gente honrada, Los'' (1956)

* ''Gran mentira, La'' (1956)

* ''Chica del barrio, La'' (1956)

* ''Al fin solos'' (1955)

* ''Lupa, La'' (1955)

* ''Guardián del paraíso, El'' (1955)

* ''Ases buscan la paz, Los'' (1955)

* ''Morena Clara'' (1954)

* ''Felices pascuas'' (1954)

* ''Caballero andaluz, Un'' (1954)

* ''Día perdido, Un'' (1954)

* ''Amor sobre ruedas'' (1954)

* ''Diablo toca la flauta, El'' (1954)

* ''Aeropuerto'' (1953)

* ''Esa pareja feliz'' (1953)

* ''Hermana San Sulpicio, La'' (1952)

* ''Cerca de la ciudad'' (1952)

* ''El último caballo'' (1950)

== Televisió ==
* ''[[Historias de la vida vulgar]] '' (1964).
* ''Noche del sábado'' (1965).
* ''[[Un, dos, tres...Responda otra vez]] '' (1986-1987, 2004)
* ''[[Taller Mecánico]] '' (1990).
* ''[[El sexólogo]] '' (1994).
* ''[[Este país necesita un repaso]] '' (1994).

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Actors]]
[[Categoria:Actors valencians]]
[[Categoria:Humoristes]]
[[Categoria:Humoristes valencians]]

Antas

2022-08-06T07:49:04Z

Coca antoñina:

[[Archiu:Antas, en Almería (España).jpg|miniaturadeimagen|Antas]]
'''Antas''' és un municipi situat en la [[província d'Almeria]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2019]], conta en una població de 3.182 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província d'Almeria]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Antas}}

[[Categoria:Municipis de la província d'Almeria]]

Isaías Guardiola Villaplana

2022-08-03T19:57:21Z

Coca antoñina: Pàgina redirigida a Isaías Guardiola

#REDIRECT[[Isaías Guardiola]]

Gedeón Guardiola

2022-08-03T19:55:46Z

Coca antoñina:

{{Biografia|
| nom = Gedeón Guardiola Villaplana
| image = [[File:Gedeon guardiola.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Deportiste
| data_naix = [[1 d'octubre]] de [[1984]]
| lloc_naix = [[Petrer]], [[Provincia d'Alacant|Alacant]], ([[Regne de Valéncia]]), [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Gedeón Guardiola Villaplana''' ([[Petrer]], [[1 d'octubre]] de [[1984]]) és un jugador de [[balonmà]] [[Comunidad Valenciana|valencià]].

Actua com a pivot i juga en l'equip alemà TBV Lemgo. És internacional en la selecció espanyola des de l'any [[2011]].

És germà bessó d'[[Isaías Guardiola]], també jugador de balonmà.

== Palmarés ==
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Mundial de Balonmà Masculí de 2013]]
* [[File:Bronze medal europe.svg|18x18px]] Medalla de bronze en el [[Campeonat Europeu de Balonmà Masculí de 2014]]
* [[File:Silver medal europe.svg|18x18px]] Medalla de plata en el [[Campeonat Europeu de Balonmà Masculí de 2016]]
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Europeu de Balonmà Masculí de 2018]]
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Europeu de Balonmà Masculí de 2020]]
* [[File:Bronze medal europe.svg|18x18px]] Medalla de bronze en el [[Campeonat Mundial de Balonmà Masculí de 2021]]
* [[File:Bronze medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla de bronze en els [[Jocs Olímpics|Jocs Olímpics de Tòquio 2020]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Gedeón Guardiola}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Deportistes valencians]]
[[Categoria:Deport]]
[[Categoria:Balonmà]]

Isaías Guardiola

2022-08-03T19:52:47Z

Coca antoñina:

{{Biografia|
| nom = Isaías Guardiola Villaplana
| image = [[File:Isaias Guardiola 20151028.jpg|250px]]
| peu = Isaías Guardiola en l'any 2015
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Deportiste
| data_naix = [[1 d'octubre]] de [[1984]]
| lloc_naix = [[Petrer]], [[Provincia d'Alacant|Alacant]], ([[Regne de Valéncia]]), [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Isaías Guardiola Villaplana''' ([[Petrer]], [[Província d'Alacant|Alacant]], [[1 d'octubre]] de [[1984]]) és un jugador [[Espanya|espanyol]] de balonmà que actualment milita en el [[TBV Lemgo]]. Ademés ha jugat en atres clubs com el [[Naturhouse La Rioja]], [[BM Ciudad Real]] i [[Club Balonmà Atlètic de Madrit|BM Atlètic Madrit]].

És germà bessó de [[Gedeón Guardiola]], també jugador de [[balonmà]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Isaias Guardiola}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Deportistes valencians]]
[[Categoria:Balonmà]]

Isaías Guardiola

2022-08-03T19:46:52Z

Coca antoñina: Pàgina nova, en el contingut: «'''Isaías Guardiola Villaplana''' (Petrer, Alacant, 1 d'octubre de 1984) és un jugador Espanya|espanyo…»

'''Isaías Guardiola Villaplana''' ([[Petrer (Alacant)|Petrer]], [[Província d'Alacant|Alacant]], [[1 d'octubre]] de [[1984]]) és un jugador [[Espanya|espanyol]] de balonmà que actualment milita en el [[TBV Lemgo]]. Ademés ha jugat en atres clubs com el [[Naturhouse La Rioja]], [[BM Ciudad Real]] i [[Club Balonmà Atlètic de Madrit|BM Atlètic Madrit]].

És germà bessó de [[Gedeón Guardiola]], també jugador de [[balonmà]].

Gedeón Guardiola Villaplana

2022-08-03T11:34:08Z

Coca antoñina: Coca antoñina pàgina traslladada Gedeón Guardiola Villaplana a Gedeón Guardiola

#REDIRECCIÓ [[Gedeón Guardiola]]

Gedeón Guardiola

2022-08-03T11:34:08Z

Coca antoñina: Coca antoñina pàgina traslladada Gedeón Guardiola Villaplana a Gedeón Guardiola

{{Biografia|
| nom = Gedeón Guardiola Villaplana
| image = [[File:Gedeon guardiola.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Deportiste
| data_naix = [[1 d'octubre]] de [[1984]]
| lloc_naix = [[Petrer]], [[Provincia d'Alacant|Alacant]], ([[Regne de Valéncia]]), [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Gedeón Guardiola Villaplana''' ([[Petrer]], [[1 d'octubre]] de [[1984]]) és un jugador de [[balonmà]] [[Comunidad Valenciana|valencià]].

Actua com a pivot i juga en l'equip alemà TBV Lemgo. És internacional en la selecció espanyola des de l'any [[2011]].

És germà bessó d'[[Isaías Guardiola]], també jugador de balonmà.

== Palmarés ==
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Mundial de Balonmà Masculí de 2013]]
* [[File:Bronze medal europe.svg|18x18px]] Medalla de bronze en el [[Campeonat Europeu de Balonmà Masculí de 2014]]
* [[File:Silver medal europe.svg|18x18px]] Medalla de plata en el [[Campeonat Europeu de Balonmà Masculí de 2016]]
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Europeu de Balonmà Masculí de 2018]]
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Europeu de Balonmà Masculí de 2020]]
* [[File:Bronze medal europe.svg|18x18px]] Medalla de bronze en el [[Campeonat Mundial de Balonmà Masculí de 2021]]
* [[File:Bronze medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla de bronze en els [[Jocs Olímpics|Jocs Olímpics de Tòquio 2020]]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Deportistes valencians]]
[[Categoria:Deport]]
[[Categoria:Balonmà]]

Gedeón Guardiola

2022-08-01T17:26:12Z

Coca antoñina: Segons la RACV

{{Biografia|
| nom = Gedeón Guardiola Villaplana
| image = [[File:Gedeon guardiola.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Deportiste
| data_naix = [[1 d'octubre]] de [[1984]]
| lloc_naix = [[Petrer]], [[Provincia d'Alacant|Alacant]], ([[Regne de Valéncia]]), [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Gedeón Guardiola Villaplana''' ([[Petrer]], [[1 d'octubre]] de [[1984]]) és un jugador de [[balonmà]] [[Comunidad Valenciana|valencià]].

Actua com a pivot i juga en l'equip alemà TBV Lemgo. És internacional en la selecció espanyola des de l'any [[2011]].

És germà bessó d'[[Isaías Guardiola]], també jugador de balonmà.

== Palmarés ==
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Mundial de Balonmà Masculí de 2013]]
* [[File:Bronze medal europe.svg|18x18px]] Medalla de bronze en el [[Campeonat Europeu de Balonmà Masculí de 2014]]
* [[File:Silver medal europe.svg|18x18px]] Medalla de plata en el [[Campeonat Europeu de Balonmà Masculí de 2016]]
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Europeu de Balonmà Masculí de 2018]]
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Europeu de Balonmà Masculí de 2020]]
* [[File:Bronze medal europe.svg|18x18px]] Medalla de bronze en el [[Campeonat Mundial de Balonmà Masculí de 2021]]
* [[File:Bronze medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla de bronze en els [[Jocs Olímpics|Jocs Olímpics de Tòquio 2020]]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Deportistes valencians]]
[[Categoria:Deport]]
[[Categoria:Balonmà]]

Gedeón Guardiola

2022-08-01T17:21:51Z

Coca antoñina:

{{Biografia|
| nom = Gedeón Guardiola Villaplana
| image = [[File:Gedeon guardiola.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Deportiste
| data_naix = [[1 d'octubre]] de [[1984]]
| lloc_naix = [[Petrer]], [[Provincia d'Alacant|Alacant]], ([[Regne de Valéncia]]), [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Gedeón Guardiola Villaplana''' ([[Petrer]], [[1 d'octubre]] de [[1984]]) és un jugador d'[[handbol]] [[Comunidad Valenciana|valencià]].

Actua com a pivot i juga en l'equip alemà TBV Lemgo. És internacional en la selecció espanyola des de l'any [[2011]].

És germà bessó d'[[Isaías Guardiola]], també jugador d'handbol.

== Palmarés ==
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Mundial d'Handbol Masculí de 2013]]
* [[File:Bronze medal europe.svg|18x18px]] Medalla de bronze en el [[Campeonat Europeu d'Handbol Masculí de 2014]]
* [[File:Silver medal europe.svg|18x18px]] Medalla de plata en el [[Campeonat Europeu d'Handbol Masculí de 2016]]
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Europeu d'Handbol Masculí de 2018]]
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Europeu d'Handbol Masculí de 2020]]
* [[File:Bronze medal europe.svg|18x18px]] Medalla de bronze en el [[Campeonat Mundial d'Handbol Masculí de 2021]]
* [[File:Bronze medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla de bronze en els [[Jocs Olímpics|Jocs Olímpics de Tòquio 2020]]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Deportistes valencians]]
[[Categoria:Deport]]
[[Categoria:Handbol]]

Gedeón Guardiola

2022-08-01T17:20:41Z

Coca antoñina:

{{Biografia|
| nom = Gedeón Guardiola Villaplana
| image = [[File:Gedeon guardiola.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]
| ocupació = Deportiste
| data_naix = [[1 d'octubre]] de [[1984]]
| lloc_naix = [[Petrer]], [[Alacant]], ([[Regne de Valéncia]]), [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Gedeón Guardiola Villaplana''' ([[Petrer]], [[1 d'octubre]] de [[1984]]) és un jugador d'[[handbol]] [[Comunidad Valenciana|valencià]].

Actua com a pivot i juga en l'equip alemany TBV Lemgo. És internacional en la selecció espanyola des de l'any [[2011]].

És germà bessó d'[[Isaías Guardiola]], també jugador d'handbol.

== Palmarés ==
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Mundial d'Handbol Masculí de 2013]]
* [[File:Bronze medal europe.svg|18x18px]] Medalla de bronze en el [[Campeonat Europeu d'Handbol Masculí de 2014]]
* [[File:Silver medal europe.svg|18x18px]] Medalla de plata en el [[Campeonat Europeu d'Handbol Masculí de 2016]]
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Europeu d'Handbol Masculí de 2018]]
* [[File:Gold medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla d'or en el [[Campeonat Europeu d'Handbol Masculí de 2020]]
* [[File:Bronze medal europe.svg|18x18px]] Medalla de bronze en el [[Campeonat Mundial d'Handbol Masculí de 2021]]
* [[File:Bronze medal world centered-2.svg|18x18px]] Medalla de bronze en els [[Jocs Olímpics|Jocs Olímpics de Tòquio 2020]]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Deportistes valencians]]
[[Categoria:Deport]]
[[Categoria:Handbol]]

Antoni Infante

2022-08-01T14:56:46Z

Coca antoñina:

{{Biografia|
| nom = Antoni Infante
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Polític
| data_naix = [[1958]]
| lloc_naix = [[Guadix]], [[Granada]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Antoni Infante''' ([[Guadix]], [[Granada]], [[1958]]) és un polític [[Valencians|valencià]] d'ideologia d'extrema esquerra i [[Pancatalanisme|pancatalanista]].

Antoni Infante és coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (sic), membre de Poble Lliure i impulsor de la Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans (sic).

La seua família es va vore obligada a immigrar a terres valencianes. Militant [[Comunisme|comuniste]] des del [[Franquisme|franquisme]]. Participà en l'organisació de [[Comissions Obreres]] en [[Torrent]] i uns atres municipis de [[L'Horta|l'Horta]]. Posteriorment fon responsable d'Acció Sindical i Secretari General de l'Unió Comarcal de l'Horta de Comissions Obreres, liderant durant anys tot el sector d'esquerres i antipactes socials al si del sindicat. En l'any [[1987]] decidí assumir l'independentisme i els ficticis [[Països Catalans]], degut ad això milità en l'organisació política d'esquerra [[Marxisme|marxista]] i independentista [[Moviment de Defensa de la Terra]] (abans nomenat Partit Socialista d'Alliberament Nacional [[PSAN]]) des de l'any [[1990]].

El Moviment de Defensa de la Terra (MDT) fon una organisació que durant els [[anys 90]] del passat [[sigle XX]] realisà accions antivalencianes, junt ad atres organisacions i uns atres fets, que provocarien la nomenada [[Batalla de Valéncia]].

* ''El MDT colocó carteles de "Valéncia, també és Catalunya"'' (''Las Provincias'', 23.10.1986).
* ''Ante los panfletos del "Moviment de Defensa de la Terra". Alcalde de Vinarós: "Lo que está claro es que somos Valencia, y nadie da importancia a esto"'' (''Las Provincias'', 23.10.1986).

En [[juliol]] de l'any [[1992]] Antoni Infante fon detengut en l'"Operació Garzón" contra l'Esquerra Independentista. Actualment és membre de la Candidatura d'Unitat Popular ([[CUP]]) d'[[Almàssera]].

Antoni Infante diu, entre atres coses, que:

Un valencià que parle [[castellà]] és una anomalia que s'ha de superar. Creu firmement en els ficticis i antihistòrics "països catalans". Que la [[Comunitat Valenciana]] porta el seu camí en el desenroll de la seua cultura, llengua i política, pero no diu que és un camí cap a la catalanisació.

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pancatalanistes]]
[[Categoria:Pancatalanisme]]

Matarranya

2022-08-01T14:12:07Z

Coca antoñina: /* Geografia */

{{Comarca
|nom = Matarraña/Matarranya
|escut =
|image =
|mapa = [[Archiu:Localización de Matarraña (Aragón).svg|150px]]
|país = [[Espanya]]
|província = [[Província de Terol|Terol]]
|habitants = 8894
|cens =
|àrea = 933.00
|densitat =
|capital =
|municipis =
|Pàgina_web = www.comarcamatarranya.es
}}
'''Matarranya''' (en [[castellà]] i [[Aragonés Oriental|aragonés oriental]], Matarraña) és una comarca d'[[Aragó]] situada a l'est de la província de [[Terol]]. La seua capital administrativa és [[Valderrobres]]. El seu territori correspon aproximadament en la conca del [[Riu Matarranya|riu Matarranya]] més la part aragonesa de la conca del riu Algars o Algás.

== Geografia ==

Llimita al nort en el Baix Aragó-[[Casp]], a l'est en la província de [[Tarragona]], al sur en la província de [[Castelló]] i a l'oest en el [[Baix Aragó]]. La comarca del Matarranya es sol considerar part del Baix Aragó Històric. Pertany a la nomenada Franja, i en tots els municipis la llengua local està entre les varietats classificades com a [[Aragonés Oriental|aragonés oriental]], encara que en alguns pobles tocant de la Comunitat Valenciana, els habitants afirmen espontàneament parlar valencià.

== Història ==

La llei de creació de la comarca és la 7/2002 del 15 d'abril de 2002. Es va constituir l'[[1 de juny]] de [[2002]]. Les competències li varen ser traspassades l'[[1 de juliol]] de 2002.

== Municipis del Matarranya ==

La comarca comprén els següents municipis, per orde alfabètic:

* [[Arens de Lledó]]
* [[Beceite]]
* [[Calaceite]]
* [[Cretas]]
* [[Fórnoles]]
* [[La Fresneda]]
* [[Fuentespalda]]
* [[Lledó]]
* [[Mazaleón]]
* [[Monroyo]]
* [[Peñarroya de Tastavins]]
* [[La Portellada]]
* [[Ráfales]]
* [[Torre de Arcas]]
* [[Torre del Compte]]
* [[Valdeltormo]]
* [[Valderrobres]]
* [[Valjunquera]]

== Administració ==

En la comarca del Matarranya segons els resultats en les eleccions se forma un Consell en el seu president, el secretari i els vocals.

== Vore també ==

* [[Aragó]]
* [[Aragonés Oriental|aragonés oriental]]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Matarra%C3%B1a Matarraña en Wikipedia]
* [http://www.comarcamatarranya.es/ Comarca del Matarranya - Web oficial]
* [http://www.matarranyaturismo.es/ Comarca del Matarranya - Turismo]

[[Categoria:Aragó]]
[[Categoria:Municipis de la província de Terol]]

Letònia

2022-08-01T14:09:50Z

Coca antoñina: /* Geografia */

{{Ficha de país
| nom_oficial = Latvijas Republika República de Letònia
| image_bandera = Flag of Latvia.svg
| image_escut = Coat of Arms of Latvia.svg
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = EU-Latvia.svg
| lema_nacional =
| himne_nacional = ''[[Dievs, svētī Latviju|Dievs, svētī Latviju!]]'' [[Idioma letó|letó]]: '¡Que Deu beneïxca a Letònia!'
| capital = [[Riga]][[Archiu:Riga coat of arms.png|right|40px]]
| capital_població = 727.578 ([[2006]])
| capital_coord = 56_57_N_24_06_E 56°57′ N 24°06′ E
| ciutat_principal = [[Riga]][[Archiu:Riga coat of arms.png|right|40px]]
| principals ciutats=
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma letó|Letó]]
| govern = [[República]] [[Parlamentarisme|parlamentària]]
| dirigents_títuls = [[President de Letònia|President]] [[Primer Ministre de Letònia|Primera ministra]]
| dirigents_noms = [[Raimonds Vējonis]] [[Laimdota Straujuma]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • Declarada  • Reconeguda  • Perduda [[Independència]]  • Declarada  • Reconeguda
| fundació_dates = de l'[[Imperi Rus]] [[18 de novembre]] de [[1918]] [[11 d'agost]] de [[1920]] [[17 de juny]] de [[1940]] de la [[Unió Soviètica]] [[4 de maig]] de [[1990]] [[21 d'agost]] de [[1991]]
| superfície = 64 589
| superfície_lloc = 123
| superfície_aigua = 1,5%
| fronteres = 729 [[km]]
| costes = 538 km
| població = 2 070 371
| població_any =
| població_lloc = 141
| població_densitat = 32,05
| PIB_nominal= [[US$]] 33 731 mill.
| PIB_nominal_any = 2014
| PIB_nominal_lloc = 79
| PIB_nominal_per_cápita = [[US$]] 20 204
| PIB = [[US$]] 41 005 mill.
| PIB_any = 2014
| PIB_lloc = 91
| PIB_per_cápita = [[US$]] 16 620
| IDH = 0,810
| IDH_any = 2013
| IDH_lloc = 48
| IDH_categoria = '''Molt alt'''
| moneda = [[Euro]] (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| gentilici = Letó, -na
| horari = UTC +2
| horari_estiu = UTC +3
| cctld = .lv
| còdic_telefònic = 371
| prefix_radiofònic = YLA-YLZ
| còdic_ISO = 428 / LVA / LV
| membre_de = [[Unió Europea]], [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort|OTAN]], [[Nacions Unides|ONU]], [[OSCE]], [[Consell d'Europa|COE]]
| Ciutats importants:
| División administrativa:
| nota1 =
| matrícula_coche= LV
| matrícula_avió= YL
}}
'''Letònia''', oficialment '''República de Letònia''', és una república del norest d'[[Europa]]. Llimita en la [[Mar Bàltica]], Letònia és un dels [[Països Bàltics]], junt en [[Estònia]], al nort i [[Lituània]], al sur. Cap al est llimita en [[Rússia]] i [[Bielorrússia]].

'''Letònia''' és una república democràtica parlamentària dividida en 26 districtes. La seua capital i ciutat més poblada és [[Riga]]. '''Letònia''' forma part de l'[[Organisació de les Nacions Unides]] (ONU) des de [[1991]] i de l'[[Unió Europea]] (UE) i de la [[OTAN]] des de [[2004]].

== Govern i política ==
{{AP|Govern i política de Letonia}}
Letònia és una [[república]] [[democràcia representativa|democràtica representativa]] [[parlamentària]] [[unicameral]]. El [[parlament]] unicameral letó de 100 escans, el [[Saeima]], és elegit per vot directe i popular cada quatre anys. L'elecció de President es porta a terme separadament en el ''Saeima'' també cada quatre anys. El [[President de Letònia|President]] ostenta el títul de [[Cap de l'Estat]] i [[Comandant en Cap]] de les [[Forces Armades]]. Dins de les seues funcions, propon al [[Primer Ministre de Letònia|Primer Ministre]], que junt en el seu gabinet, forma el [[poder eixecutiu]] i polític que s'encarreguen de dirigir el país. L'actual president de Letònia és [[Raimonds Vējonis]] i el primer ministre era [[Laimdota Straujuma]] fins a la seua renúncia el 7 de decembre de 2015, sent la primera dòna en assumir este càrrec.

=== Jurisdicció ===
Letònia té tres nivells de tribunals. Ciutat (Districte): Els [[tribunal]]s de primera instància per als casos civils, penals i administratives. Districte - la primera instància en apelació. Les últims apelacions dels casos són escoltats en la Cort Suprema. Supervisió de la Cort Constitucional. La política llegal es porta a terme pel [[Ministeri de Justícia de Letònia|Ministeri de Justícia]].

La llegislació letona forma part de la família romà-germànica llegal (continental). Les lleis són aprovades per diverses institucions (parlament, gabinet). El [[Parlament]] de la República de Letònia és l'única autoritat facultada per a promulgar lleis.

== Geografia ==
La geografia letona es caracterisa per la suavitat de les elevacions montanyoses (punt més alt, Gaizins, 310 metros), la cantitat de [[bosc]]s, [[llac]]s i [[riu]]s, que desemboquen en la mar Bàltica i el golf de [[Riga]], pel noroest del [[país]].

La [[mar Bàltica]] banya la costa letona, en la que abunden les [[plaja|plages]] arenenques i es dibuixa el [[golf de Riga]]. En l'interior, casi tota la superfície està ocupada per grans planures, a soles interrompudes per suaus tossals que escassament superen els 300 m. Els més de 2300 llacs d'orige [[glaciar]], dels quals el major és el [[llac Lubāns]], i les turberes i àrees pantanoses constituïxen els elements més destacats del païsage. El principal curs fluvial és el [[Daugava]] (també conegut com Dvina occidental), que naix en [[Rússia]].

El clima és humit i fret i els estius són plujosos i breus, en una [[temperatura]] mija de 17&*nbsp;°C. L'[[hivern]] s'estén de [[decembre]] a [[març]], en temperatures baix zero, fins a extrems de -40 °C. [[World Wide Fund for Nature|WWF]] inclou el territori de Letònia en la [[ecorregió]] de [[bosc templat de frondoses]] denominada [[bosc mixt sarmàtic]].

== Economia ==
L'economia de Letònia es basa principalment en l'agricultura i en les indústries textil i siderometalúrgica. Actualment, el turisme es perfila com una important font d'ingressos gràcies al patrimoni històric del país. La [[moneda]] nacional era el [[lats letó]] fins a l'entrada en vigor de l'[[Euro]] el dia [[1 de giner]] de l'any [[2014]].

== Demografia ==
Letònia contava en una població de 2 067 887 habitants en l'any [[2011]], segons estimacions del ''[[Cens (estadística)|Cens de 2011]]''.

La població d'orige letó representa poc més de la mitat dels habitants del país (62 %) i és minoria en Riga, la capital. Atres grups són els d'orige rus (27 %), bielorús, ucranià, lituà i polac. En l'objectiu d'evitar tensions entre les diferents nacionalitats, en l'any [[1998]] els letons varen votar a favor de facilitar l'obtenció de la nacionalitat, no obstant, uns 345 000 letons són ciutadans sense nacionalitat per l'únic motiu de ser de procedència russa. El creiximent de la població és el més baix del món (-1,5% anual).

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Latvia}}

{{Països Europa}}
{{UE}}
{{Països URSS}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Unió Europea]]

Letònia

2022-08-01T14:08:13Z

Coca antoñina:

{{Ficha de país
| nom_oficial = Latvijas Republika República de Letònia
| image_bandera = Flag of Latvia.svg
| image_escut = Coat of Arms of Latvia.svg
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = EU-Latvia.svg
| lema_nacional =
| himne_nacional = ''[[Dievs, svētī Latviju|Dievs, svētī Latviju!]]'' [[Idioma letó|letó]]: '¡Que Deu beneïxca a Letònia!'
| capital = [[Riga]][[Archiu:Riga coat of arms.png|right|40px]]
| capital_població = 727.578 ([[2006]])
| capital_coord = 56_57_N_24_06_E 56°57′ N 24°06′ E
| ciutat_principal = [[Riga]][[Archiu:Riga coat of arms.png|right|40px]]
| principals ciutats=
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma letó|Letó]]
| govern = [[República]] [[Parlamentarisme|parlamentària]]
| dirigents_títuls = [[President de Letònia|President]] [[Primer Ministre de Letònia|Primera ministra]]
| dirigents_noms = [[Raimonds Vējonis]] [[Laimdota Straujuma]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites = • Declarada  • Reconeguda  • Perduda [[Independència]]  • Declarada  • Reconeguda
| fundació_dates = de l'[[Imperi Rus]] [[18 de novembre]] de [[1918]] [[11 d'agost]] de [[1920]] [[17 de juny]] de [[1940]] de la [[Unió Soviètica]] [[4 de maig]] de [[1990]] [[21 d'agost]] de [[1991]]
| superfície = 64 589
| superfície_lloc = 123
| superfície_aigua = 1,5%
| fronteres = 729 [[km]]
| costes = 538 km
| població = 2 070 371
| població_any =
| població_lloc = 141
| població_densitat = 32,05
| PIB_nominal= [[US$]] 33 731 mill.
| PIB_nominal_any = 2014
| PIB_nominal_lloc = 79
| PIB_nominal_per_cápita = [[US$]] 20 204
| PIB = [[US$]] 41 005 mill.
| PIB_any = 2014
| PIB_lloc = 91
| PIB_per_cápita = [[US$]] 16 620
| IDH = 0,810
| IDH_any = 2013
| IDH_lloc = 48
| IDH_categoria = '''Molt alt'''
| moneda = [[Euro]] (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
| gentilici = Letó, -na
| horari = UTC +2
| horari_estiu = UTC +3
| cctld = .lv
| còdic_telefònic = 371
| prefix_radiofònic = YLA-YLZ
| còdic_ISO = 428 / LVA / LV
| membre_de = [[Unió Europea]], [[Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort|OTAN]], [[Nacions Unides|ONU]], [[OSCE]], [[Consell d'Europa|COE]]
| Ciutats importants:
| División administrativa:
| nota1 =
| matrícula_coche= LV
| matrícula_avió= YL
}}
'''Letònia''', oficialment '''República de Letònia''', és una república del norest d'[[Europa]]. Llimita en la [[Mar Bàltica]], Letònia és un dels [[Països Bàltics]], junt en [[Estònia]], al nort i [[Lituània]], al sur. Cap al est llimita en [[Rússia]] i [[Bielorrússia]].

'''Letònia''' és una república democràtica parlamentària dividida en 26 districtes. La seua capital i ciutat més poblada és [[Riga]]. '''Letònia''' forma part de l'[[Organisació de les Nacions Unides]] (ONU) des de [[1991]] i de l'[[Unió Europea]] (UE) i de la [[OTAN]] des de [[2004]].

== Govern i política ==
{{AP|Govern i política de Letonia}}
Letònia és una [[república]] [[democràcia representativa|democràtica representativa]] [[parlamentària]] [[unicameral]]. El [[parlament]] unicameral letó de 100 escans, el [[Saeima]], és elegit per vot directe i popular cada quatre anys. L'elecció de President es porta a terme separadament en el ''Saeima'' també cada quatre anys. El [[President de Letònia|President]] ostenta el títul de [[Cap de l'Estat]] i [[Comandant en Cap]] de les [[Forces Armades]]. Dins de les seues funcions, propon al [[Primer Ministre de Letònia|Primer Ministre]], que junt en el seu gabinet, forma el [[poder eixecutiu]] i polític que s'encarreguen de dirigir el país. L'actual president de Letònia és [[Raimonds Vējonis]] i el primer ministre era [[Laimdota Straujuma]] fins a la seua renúncia el 7 de decembre de 2015, sent la primera dòna en assumir este càrrec.

=== Jurisdicció ===
Letònia té tres nivells de tribunals. Ciutat (Districte): Els [[tribunal]]s de primera instància per als casos civils, penals i administratives. Districte - la primera instància en apelació. Les últims apelacions dels casos són escoltats en la Cort Suprema. Supervisió de la Cort Constitucional. La política llegal es porta a terme pel [[Ministeri de Justícia de Letònia|Ministeri de Justícia]].

La llegislació letona forma part de la família romà-germànica llegal (continental). Les lleis són aprovades per diverses institucions (parlament, gabinet). El [[Parlament]] de la República de Letònia és l'única autoritat facultada per a promulgar lleis.

== Geografia ==
La geografia letona es caracterisa per la suavitat de les elevacions montanyoses (punt més alt, Gaizins, 310 metros), la cantitat de [[bosc]]s, [[llac]]s i [[riu]]s, que desemboquen en la mar Bàltica i el golf de [[Riga]], pel noroest del [[país]].

La [[mar Bàltica]] banya la costa letona, en la que abunden les [[plaja|plages]] arenenques i es dibuixa el [[golf de Riga]]. En l'interior, casi tota la superfície està ocupada per grans planures, a soles interrompudes per suaus tossals que escassament superen els 300 m. Els més de 2300 llacs d'orige [[glaciar]], dels quals el major és el [[llac Lubāns]], i les turberes i àrees pantanoses constituïxen els elements més destacats del païsage. El principal curs fluvial és el [[Daugava]] (també conegut com Dvina occidental), que naix en [[Rússia]].

El clima és humit i fret i els estius són plujosos i breus, en una [[temperatura]] mija de 17&*nbsp;°C. El [[hivern]] s'estén de [[decembre]] a [[març]], en temperatures baix zero, fins a extrems de -40 °C. [[World Wide Fund for Nature|WWF]] inclou el territori de Letònia en la [[ecorregió]] de [[bosc templat de frondoses]] denominada [[bosc mixt sarmàtic]].

== Economia ==
L'economia de Letònia es basa principalment en l'agricultura i en les indústries textil i siderometalúrgica. Actualment, el turisme es perfila com una important font d'ingressos gràcies al patrimoni històric del país. La [[moneda]] nacional era el [[lats letó]] fins a l'entrada en vigor de l'[[Euro]] el dia [[1 de giner]] de l'any [[2014]].

== Demografia ==
Letònia contava en una població de 2 067 887 habitants en l'any [[2011]], segons estimacions del ''[[Cens (estadística)|Cens de 2011]]''.

La població d'orige letó representa poc més de la mitat dels habitants del país (62 %) i és minoria en Riga, la capital. Atres grups són els d'orige rus (27 %), bielorús, ucranià, lituà i polac. En l'objectiu d'evitar tensions entre les diferents nacionalitats, en l'any [[1998]] els letons varen votar a favor de facilitar l'obtenció de la nacionalitat, no obstant, uns 345 000 letons són ciutadans sense nacionalitat per l'únic motiu de ser de procedència russa. El creiximent de la població és el més baix del món (-1,5% anual).

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Latvia}}

{{Països Europa}}
{{UE}}
{{Països URSS}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Unió Europea]]

Riga

2022-08-01T13:44:55Z

Coca antoñina:

[[Image:Riian_vanhakaupunki.jpg|thumb|250px|Centre de Riga]]
[[Image:Riga in Latvia.svg|thumb|250px|Localisació de Riga en Letònia]]
'''Riga''' (en [[idioma letó|letó]] ''Rīga'') és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més gran de [[Letònia]]. En 696.618 habitants ([[giner]] de l'any [[2013]]), és la ciutat més gran dels [[estats bàltics]] i la llar de més d'un terç de la població de Letònia.<ref>[http://www.li.lv/index.php?option=com_content&task=view&id=12&Itemid=1060 «Latvia in Brief».] Latvian Institute (2011).</ref>

És el major centre cultural, educatiu, polític, financer, comercial i industrial de la regió de la [[mar Bàltica]]. La ciutat se troba en el [[golf de Riga]], en la desembocadura del [[riu Daugava]]. Te una àrea de 307,17 km² i se troba entre 1 i 10 metros sobre el nivell del mar, en una planura arenenca.<ref>[http://www.riga.lv/EN/Channels/About_Riga/default.htm «Riga Municipality Portal».]</ref>

Fon fundada en l'any [[1201]] i és un antic membre de la [[Lliga Hanseàtica]]. El ''Centre històric de Riga'' ha segut declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]], que destaca per la seua arquitectura [[art nouveau]] i la seua arquitectura de [[fusta]] del [[sigle XIX]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/list/852 «Historic Centre of Riga - UNESCO World Heritage Centre».] UNESCO (1997).</ref>

La ciutat va ser elegida com a [[Capital Europea de la Cultura]] per al any [[2014]], junt a [[Umeå]], en [[Suecia]].

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Riga}}

[[Categoria:Capitals d'Europa]]
[[Categoria:Letònia]]

Riga

2022-08-01T13:42:56Z

Coca antoñina:

[[Image:Riian_vanhakaupunki.jpg|thumb|250px|Centre de Riga]]
[[Image:Riga in Latvia.svg|thumb|250px|Localisació de Riga en Letònia]]
'''Riga''' (en [[idioma letó|letó]] ''Rīga'') és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més gran de [[Letònia]]. En 696.618 habitants ([[giner]] de l'any [[2013]]), és la ciutat més gran dels [[estats bàltics]] i la llar de més d'un terç de la població de Letonia.<ref>[http://www.li.lv/index.php?option=com_content&task=view&id=12&Itemid=1060 «Latvia in Brief».] Latvian Institute (2011).</ref>

És el major centre cultural, educatiu, polític, financer, comercial i industrial de la regió de la [[mar Bàltica]]. La ciutat se troba en el [[golf de Riga]], en la desembocadura del [[riu Daugava]]. Te una àrea de 307,17 km² i se troba entre 1 i 10 metros sobre el nivell del mar, en una planura arenenca.<ref>[http://www.riga.lv/EN/Channels/About_Riga/default.htm «Riga Municipality Portal».]</ref>

Fon fundada en l'any [[1201]] i és un antic membre de la [[Lliga Hanseàtica]]. El ''Centre històric de Riga'' ha segut declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]], que destaca per la seua arquitectura [[art nouveau]] i la seua arquitectura de [[fusta]] del [[sigle XIX]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/list/852 «Historic Centre of Riga - UNESCO World Heritage Centre».] UNESCO (1997).</ref>

La ciutat va ser elegida com a [[Capital Europea de la Cultura]] per al any [[2014]], junt a [[Umeå]], en [[Suecia]].

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Riga}}

[[Categoria:Capitals d'Europa]]
[[Categoria:Letonia]]

Golf de Riga

2022-08-01T13:00:28Z

Coca antoñina:

[[Archiu:Locatie Golf van Riga.PNG|thumb|250px|Localisació del golf de Riga]]
El '''golf de Riga''' (en [[idioma letó|letó]] ''Rīgas jūras līcis'', en [[idioma estoni|estoni]] ''Liivi Laht'') és un [[golf]] de la [[mar Bàltica]] situat entre els països de [[Letònia]] i [[Estònia]].

L'àrea d'este golf és de prop de 18.000 km². La profunditat màxima és de 54 m. L'illa de [[Saaremaa]], pertayent a Estònia, ho separa parcialment del restant de la Mar Bàltica. La principal eixida del golf és l'[[estret d'Irbe]]. Ademés, l'illa de [[Ruhnu]], en el mig del golf, també pertany a Estònia.

Les ciutats més importants situades en este golf són, entre unes atres, [[Riga]] i [[Pärnu]]. Els rius principals que desemboquen en el golf són el [[Daugava]], el [[Lielupe]], el [[Gauja]] i el [[Salaca]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Gulf of Riga}}

[[Categoria:Mar Bàltica]]
[[Categoria: Geografia d'Europa]]
[[Categoria:Estònia]]

Golf de Riga

2022-08-01T12:57:24Z

Coca antoñina: Pàgina nova, en el contingut: «El '''golf de Riga''' (en letó ''Rīgas jūras līcis'', en estoni ''Liivi Laht'') és un golf de la mar Bàltica si…»

El '''golf de Riga''' (en [[idioma letó|letó]] ''Rīgas jūras līcis'', en [[idioma estoni|estoni]] ''Liivi Laht'') és un [[golf]] de la [[mar Bàltica]] situat entre els països de [[Letònia]] i [[Estònia]].

L'àrea d'este golf és de prop de 18.000 km². La profunditat màxima és de 54 m. L'illa de [[Saaremaa]], pertayent a Estònia, ho separa parcialment del restant de la Mar Bàltica. La principal eixida del golf és l'[[estret d'Irbe]]. Ademés, l'illa de [[Ruhnu]], en el mig del golf, també pertany a Estònia.

Les ciutats més importants situades en este golf són, entre unes atres, [[Riga]] i [[Pärnu]]. Els rius principals que desemboquen en el golf són el [[Daugava]], el [[Lielupe]], el [[Gauja]] i el [[Salaca]].

[[Categoria:Mar Bàltica]]
[[Categoria: Geografia d'Europa]]
[[Categoria:Estònia]]

Chad

2022-07-31T22:09:33Z

Coca antoñina:

{{Infobox països
|nom = ''République du Tchad'' جمهورية تشاد ''Ǧumhūriyyat Tšād'' República de Chad
|image_Senyera = [[Archiu:Flag of Chad.svg|109px]]
|image_escut = [[Archiu:Coat of arms of Chad.svg|70px]]
|image_situacio = [[Archiu:TCD orthographic.svg|209px]]
|capital =
|població = 10.780.600
|ciutat més poblada =
|forma de Govern = [[República]] [[República presidencialista|presidencialista]]
|president = Idriss Déby
|llengües = [[Francés]] i [[àrap]]
|coor =
|ubicació =
|altitut =
|superfície = 1.284.000
|densitat = 8,7
|gentilici =
|Moneda =
|Prefix Telefònic = 235
|Us Horari =
|Domini = .td
|Membre de: =
}}
'''Chad''' és una república de l'[[Àfrica]] central sense eixida a la mar, que llimita al nort en [[Líbia]], a l'est en [[Sudan]], al sur en la [[República Centreafricana]], al sur-oest en [[Camerú]] i [[Nigèria]] i a l'oest en [[Níger]]. Té una extensió de 1.284.000 km² i una població de 9.253.493 habitants (2003). La capital és [[Jamena]], en més de setcents mil habitants; passen dels cent mil les ciutats de Moundou i Sarh.

{{Països d'Àfrica}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Programa Apolo

2022-07-30T15:55:30Z

Coca antoñina:

[[Archiu:Apollo program insignia.png|thumb|Logotip del programa Apolo]]
El '''programa Apolo''' fon un proyecte [[astronàutica|espacial]] dels [[Estats Units]] desenrollat durant els anys [[anys 1960|1960]] i [[anys 1970|70]]. Va culminar els dos proyectes nortamericans anteriors, el [[Programa Mercury]] i el [[Programa Gemini]]. El coet llançador fon l'immens [[Saturn V]], que tenia una alçada de 110 [[metro]]s i un pes de 2.000 [[tonellada (unitat)|tonellades]]. Els sis primers vols de Apolo foren llançaments de prova no tripulats

L'objectiu era colocar un [[ser humà|home]] sobre la superfície de la [[Lluna]]. Açò es va fer finalment realitat en juliol de l'any [[1969]], quan la missió [[Apolo 11]], comandada per [[Neil Armstrong]], [[Edwin E. Aldrin|Edwin Aldrin]], i [[Michael Collins (astronauta)|Michael Collins]] va allunisar per primera volta en el satèlit terrestre.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Apollo program}}

[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Programa Apolo| ]]

Edwin E. Aldrin

2022-07-30T15:54:21Z

Coca antoñina: Coca antoñina pàgina traslladada Edwin E. Aldrin a Buzz Aldrin

#REDIRECCIÓ [[Buzz Aldrin]]

Buzz Aldrin

2022-07-30T15:54:21Z

Coca antoñina: Coca antoñina pàgina traslladada Edwin E. Aldrin a Buzz Aldrin

[[Archiu:Buzz Aldrin.jpg|thumb|250px| Buzz Aldrin en 1969]]
'''Buzz Aldrin''' ([[Glen Ridge (Nova Jersey)|Glen Ridge]], [[Nova Jersey]]; [[20 de giner]] de [[1930]]), naixcut com '''Edwin Eugene Aldrin Jr.''', és un [[ingenier]], [[pilot de guerra|pilot]] de la [[Força Aérea dels Estats Units|Força Aérea]] i [[astronauta]] [[Estats Units|nortamericà]] retirat. Com a pilot del [[mòdul llunar]] de la missió [[Apolo 11]], ell i el comandant [[Neil Armstrong]] varen ser en l'any 1969 els dos primers sers humans en chafar la [[Lluna]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Buzz Aldrin}}

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria:Astronautes]]

Buzz Aldrin

2022-07-30T15:53:52Z

Coca antoñina: Coca antoñina pàgina traslladada Edwin I. Aldrin a Edwin E. Aldrin sense deixar una redirecció

Buzz Aldrin

2022-07-30T15:52:10Z

Coca antoñina:

Buzz Aldrin

2022-07-30T15:47:47Z

Coca antoñina: Pàgina nova, en el contingut: «'''Buzz Aldrin''' (Glen Ridge, Nova Jersey; 20 de giner de 1930), naixcut com '''Edwin Eugene Aldrin Jr.''', és un i…»

'''Buzz Aldrin''' ([[Glen Ridge (Nova Jersey)|Glen Ridge]], [[Nova Jersey]]; [[20 de giner]] de [[1930]]), naixcut com '''Edwin Eugene Aldrin Jr.''', és un [[ingenier]], [[pilot de guerra|pilot]] de la [[Força Aérea dels Estats Units|Força Aérea]] i [[astronauta]] [[Estats Units|nortamericà]] retirat. Com a pilot del [[mòdul llunar]] de la missió [[Apolo 11]], ell i el comandant [[Neil Armstrong]] varen ser en l'any 1969 els dos primers sers humans en chafar la [[Lluna]].

[[Categoria: Biografies]]
[[Categoria:Astronautes]]

Neil Armstrong

2022-07-30T10:27:14Z

Coca antoñina:

[[Image:Neil Armstrong pose.jpg|thumb|250px|Neil Armstrong en [[juliol]] de [[1969]]]]
'''Neil Alden Armstrong''' ([[Wapakoneta]], [[5 d'agost]] de [[1930]] - [[Cincinnati]], [[25 d'agost]] de [[2012]]) fon un [[astronauta]] [[Estats Units|nortamericà]] i el primer ser humà que va chafar la [[Lluna]]. També era [[Ingenieria aeroespacial|ingenier aeroespacial]], pilot militar, pilot de proves i [[professor]] universitari.

Abans de convertir-se en astronauta, Armstrong fon [[Oficial (forces armades)|oficial]] de l'[[Armada dels Estats Units]] i combaté en la [[Guerra de Corea]]. Despuix d'este conflicte, obtingué la seua llicenciatura en la [[Universitat Purdue]] i treballà com a pilot de proves per al Comité Assessor Nacional d'Aeronàutica ([[NACA]]) en l'Estació de Vol d'Alta Velocitat, en l'actualitat cridat [[Centre Dryden d'Investigacions de Vol|Centre Armstrong d'Investigacions de Vol]] en el seu honor. Despuix completà estudis de posgrau en l'[[Universitat del Sur de Califòrnia]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Neil Armstrong}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Astronautes]]
[[Categoria:Militars]]
[[Categoria:Ingeniers]]

Neil Armstrong

2022-07-30T10:25:49Z

Coca antoñina:

[[Image:Neil Armstrong pose.jpg|thumb|250px|Neil Armstrong en [[juliol]] de [[1969]]]]
'''Neil Alden Armstrong''' ([[Wapakoneta]], [[5 d'agost]] de [[1930]] - [[Cincinnati]], [[25 d'agost]] de [[2012]]) fon un [[astronauta]] [[Estats Units|nortamericà]] i el primer ser humà que va chafar la [[Lluna]]. També era [[Ingenieria aeroespacial|ingenier aeroespacial]], pilot militar, pilot de proves i [[professor]] universitari.

Abans de convertir-se en astronauta, Armstrong fon [[Oficial (forces armades)|oficial]] de l'[[Armada dels Estats Units]] i combaté en la [[Guerra de Corea]]. Despuix d'este conflicte, obtingué la seua llicenciatura en la [[Universitat Purdue]] i treballà com a pilot de proves per al Comité Assessor Nacional d'Aeronàutica ([[NACA]]) en l'Estació de Vol d'Alta Velocitat, en l'actualitat cridat [[Centre Dryden d'Investigacions de Vol|Centre Armstrong d'Investigacions de Vol]] en el seu honor. Despuix completà estudis de posgrau en la [[Universitat del Sur de Califòrnia]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Neil Armstrong}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Astronautes]]
[[Categoria:Militars]]
[[Categoria:Ingeniers]]

Programa Apolo

2022-07-30T09:33:39Z

Coca antoñina:

[[Archiu:Apollo program insignia.png|thumb|Logotip del programa Apolo]]
El '''programa Apolo''' fon un proyecte [[astronàutica|espacial]] dels [[Estats Units]] desenrollat durant els anys [[anys 1960|1960]] i [[anys 1970|70]]. Va culminar els dos proyectes nortamericans anteriors, el [[Programa Mercury]] i el [[Programa Gemini]]. El coet llançador fon l'immens [[Saturn V]], que tenia una alçada de 110 [[metro]]s i un pes de 2.000 [[tonellada (unitat)|tonellades]]. Els sis primers vols de Apolo foren llançaments de prova no tripulats

L'objectiu era colocar un [[ser humà|home]] sobre la superfície de la [[Lluna]]. Açò es va fer finalment realitat en juliol de l'any [[1969]], quan la missió [[Apolo 11]], comandada per [[Neil Armstrong]], [[Edwin I. Aldrin|Edwin Aldrin]], i [[Michael Collins (astronauta)|Michael Collins]] va allunisar per primera volta en el satèlit terrestre.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Apollo program}}

[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Programa Apolo| ]]

Programa Apolo

2022-07-30T09:27:10Z

Coca antoñina:

[[Archiu:Apollo program insignia.png|thumb|Logotip del programa Apolo.]]
El '''programa Apolo''' fon un proyecte [[astronàutica|espacial]] dels [[EUA]] desenrollat durant els anys [[anys 1960|1960]] i [[anys 1970|70]]. Va culminar els dos proyectes estatunidencs anteriors, el [[Programa Mercury]] i el [[Programa Gemini]]. El coet llançador fon l'immens [[Saturn V]], que tenia una alçada de 110 [[metro]]s i un pes de 2.000 [[tonellada (unitat)|tonellades]]. Els sis primers vols de Apolo foren llançaments de prova no tripulats

L'objectiu era colocar un [[ser humà|home]] sobre la superfície de la [[Lluna]]. Açò es va fer finalment realitat en juliol de l'any [[1969]], quan la missió [[Apolo 11]], comandada per [[Neil Armstrong]], [[Edwin I. Aldrin|Edwin Aldrin]], i [[Michael Collins (astronauta)|Michael Collins]] va allunisar per primera volta en el satèlit terrestre.

[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Programa Apolo| ]]

Bornholm

2022-07-30T09:17:25Z

Coca antoñina:

[[Archiu:Denmark location bornholm.svg|thumb|250px|Localisació en Dinamarca ]]
'''Bornholm''' és una illa de [[Dinamarca]] localisada en la [[mar Bàltica]], a l'est del país, entre la costa sur de [[Suècia]] i al nort de [[Polònia]]. Conforma un municipi regional pertanyent a la [[Regió Capital (Dinamarca)|regió Capital]], una de les cinc en que es troba dividit el país.

Es creu que l'illa va estar ocupada en l'antiguetat pels [[burgundis]], una de les [[Pobles germànics|tribus germàniques]] procedents d'[[Escandinàvia]] que es varen instalar en la zona surest de [[França]] a finals de l'[[Imperi romà]]. Estratègicament localisada, Bornholm ha segut controlada per Dinamarca la major part de la seua història, pero també per [[Suècia]] i la ciutat germànica de [[Lübeck]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bornholm}}

[[Categoria:Illes]]
[[Categoria:Illes de Dinamarca]]
[[Categoria:Dinamarca]]
[[Categoria:Mar Bàltica]]

Illa de Gotland

2022-07-30T09:16:34Z

Coca antoñina: /* Enllaços externs */

[[Image:FC-Gotland, Sweden.png|thumb|230px|Localisació de Gotland en Suècia]]
'''Gotland''' és una [[illa]] de [[Suècia]] situada en la [[mar Bàltica]], a l'est de la [[Escandinàvia|península Escandinava]] i al nort de [[Polònia]]. En 2.994 km², és la major illa del país, la major illa del Bàltic i la 162º illa del món.

Ademés, és una de les 21 [[províncies de Suècia]] (''län'') en que es dividix el país. Té una única municipalitat (Gotland) i és la província menys poblada del país (57273 habitants en 2007), d'els que casi tots residixen en l'illa de Gotland. La municipalitat i la província tenen 3151 km² (3185 km² en llacs), perque hi ha unes illes menudes prop de l'illa de Gotland.

La principal població i sèu del govern (en [[Idioma suec|suec]] ''länstyrelsen'') de la província de Gotland està en l'illa, [[Visby]], una antiga ciutat [[Lliga Hanseàtica|hanseàtica]] fundada en el [[sigle X]], i que fon declarada [[Patrimoni de la Humanitat en Suècia|Patrimoni de la Humanitat]] en l'any [[1995]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Gotland}}

[[Categoria:Illes]]
[[Categoria:Suècia]]
[[Categoria:Geografia d'Europa]]
[[Categoria:Mar Bàltica]]

Categoria:Mar Bàltica

2022-07-29T17:30:45Z

Coca antoñina:

{{catmás|Mar Bàltica}}
[[Categoria: Geografia d'Europa]]

Categoria:Mar Bàltica

2022-07-29T17:30:05Z

Coca antoñina: Pàgina nova, en el contingut: «Categoria: Geografia d'Europa»

[[Categoria: Geografia d'Europa]]

Golf de Finlàndia

2022-07-29T17:29:24Z

Coca antoñina: /* Enllaços externs */

[[Archiu:Locatie Finse Golf.PNG|thumb|250px|Localisació del golf de Finlàndia ]]
El '''golf de Finlàndia''' (en [[finés]] ''Suomenlahti''; en [[rus]] Финский залив; en [[suec]] ''Finska viken''; en [[Estonia]] ''Soome laht'') és el més oriental dels braços de la [[mar Bàltica]], i està situat en Europa del nort, entre [[Finlàndia]], al nort, i [[Estònia]], al sur. La vora oriental del golf pertany a [[Rússia]].

En l'extrem est del golf, a on desemboca el [[riu Neva]], està [[Sant Petersburc]], la segona ciutat més poblada de [[Rússia]]. Atres ciutats importants situades en la costa del golf són [[Helsinki]], la capital finlandesa, en la vora nort, i [[Tallin]], la capital estònia, en la vora sur.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Gulf of Finland}}

[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Geografia de Finlàndia]]
[[Categoria:Mar Bàltica]]

Golf de Bòtnia

2022-07-29T17:27:37Z

Coca antoñina: /* Enllaços externs */

[[Image:Locatie Botnische Golf.PNG|thumb|250px|Localisació del golf de Bòtnia]]
El '''golf de Bòtnia''' ([[idioma finés|finés]]: ''Pohjanlahti'', en [[Idioma suec|suec]]: ''Bottniska viken'') és un [[golf]] situat entre l'oest de [[Finlàndia]] i l'est de [[Suècia]]. La seua superfície és de 116.300 [[km²]], té 725 [[km]] de llongitut, entre 80 i 240 km d'ample i una [[profunditat]] mija de 60 [[m]], sent el seu màxim de 295 m. És el braç més septentrional de la [[mar Bàltica]]. Les seues [[aigua|aigües]] són poc profundes, prou fredes, permaneixent gelada la part més nortenya durant 5 mesos a l'any, i de poca salinitat, podent inclús viure en les seues aigües diverses espècies de [[peix]]os d'aigua dolça.

El golf de Bòtnia té la seua part més estreta en la zona entre les ciutats [[Umeå]] i [[Vaasa]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Gulf_of_Bothnia}}

[[Categoria:Geografia]]
[[Categoria:Geografia de Finlàndia]]
[[Categoria:Mar Bàltica]]

Golf de Finlàndia

2022-07-29T17:26:37Z

Coca antoñina:

Golf de Finlàndia

2022-07-29T17:23:50Z

Coca antoñina: Pàgina nova, en el contingut: «Localisació del golf de Finlàndia El '''golf de Finlàndia''' (en finés ''Suomenlahti''; en rus Фин…»

Illes Columbretes

2022-07-29T16:24:31Z

Coca antoñina: /* Grups d'illes */

[[File:Faro de columbretes.JPG|thumb|rigth|300px|Far en l'[[illa Grossa]].]]
[[Archiu:Isla con agujero de Columbretes.JPG|300px|miniaturadeimagen|Illa Foradada, en les Columbretes.]]
Les '''illes Columbretes''' són un conjunt de quatre grups d'[[illa volcànica|illes volcàniques]] que sumades posseïxen 0,19 [[km²]] situades a 30 milles (48.2 [[Km]]) a l'est del Cap d'Oropesa, integrades en el [[terme municipal]] de [[Castelló de la Plana]], en la [[província de Castelló]] ([[Comunitat Valenciana]]).

Els grups d'illes són: l'[[Illa Grossa]], [[La Ferrera]], [[La Foradada]] i [[El Carallot]]. Ademés, existixen en el [[archipèlec]] numerosos esculls i baixos.

Al mateix temps, les Illes Columbretes constituïxen un destí de primer orde per als aficionats al [[submarinisme]] de tot el món, a causa de la transparència de les seues aigües, a la bellea dels seus fondos i a la gran varietat i cantitat d'espècies animals i vegetals que alberga.

== Geografia ==
Estan assentades sobre fondos de 80 metros de profunditat i conseguixen una cobertura de tres milles marines, representant un dels chicotets archipèlecs en major interés ecològic de la [[mar Mediterrànea]].

L'[[illa]] més gran, coneguda com l'"Illot Gran" o "l'illa Grossa", té un perfil en forma d'arc obert, característic d'una gran activitat volcànica submarina. El Carallot, en els seus 32 metros d'altura, representa els rests d'un fumeral central d'un [[volcà]].

L'illa Grossa conta en un far, que situat en un [[cim]] de 67 metros d'altitut, conforma el punt més elevat de l'archipèlec.

== Grups d'illes ==
Illes i esculls submarins, per grups d'illes:<ref>{{ref-web|url=http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos/islascolumbretes.pdf|títul=Columbretes. En la cresta del volcán|editor=Universitat Jaume I|llengua=castellà|consulta=23 d'abril de 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130927004024/http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos/islascolumbretes.pdf|arxiudata=2013-09-27}}</ref>
{| class=wikitable
|-
! Grup de l'Illa Grossa (14,30 [[hectàrea|ha]]) [[Archiu:Illes Columbretes Illa Gran Trenca Timons.PNG|200px|center|Grup de l'Illa Grossa]]
! Grup de la Ferrera (1,95 ha) [[Archiu:Illes Columbretes Illa Ferrera.PNG|200px|center|Grup de la Ferrera]]
! Grup de la Foradada (2,21 ha) [[Archiu:Illes Columbretes La Foradada.PNG|200px|center|Grup de la Foradada]]
! Grup del Carallot (0,49 ha) [[Archiu:Illes Columbretes El Carallot.PNG|200px|center|Grup del Carallot]]
|-
| width=20% valign=top |
* '''[[Illa Grossa]] (Columbret Gran)''' (13,33 [[hectàrea|ha]])
* Trenca Timons (40 m²)
* [[Mancolibre]] (0,56 ha)
* Senyoreta (0,14 ha)
* [[El Mascarat]] (0,27 ha)
| width=20% valign=top |
* '''[[La Ferrera]]''' (Malaspina) (1,53 ha)
* Espinosa (0,03 ha)
* Bauzà (0,25 ha)
* Valdés (0,04 ha)
* Navarrete (0,10 ha)
* Laja Navarrete (50 m²)
*El Ciscar
*El Fidalgo
| width=20% valign=top |
* '''[[La Foradada]]''' (1,63 ha)
* Lobo (Foradadeta) (0,47 ha)
* Méndez Núñez (0,11 ha)
* Pedra Joaquín (20 m²)
*Jorge Juan
| width=20% valign=top |
* '''[[El Carallot]]''' (Galiano) (0,414 ha)
* Cerquero (0,03 ha)
* Xurruca (0,04 ha)
* Baleato (0,01 ha)
*Ulloa
*Patiño
*Luyando
*Mendoza
*Díaz
|}

== Història ==
El nom de les illes ve dels primers navegants [[Grècia Antigua|grecs]] i [[antiga Roma|romans]] que les varen incloure en les seues cartes de navegació. Inicialment se'ls va donar el nom de ''Ophiusa'' o ''Colubraria'', a causa de les moltes serps que allí es trobaven. Durant sigles, varen ser domicili i refugi de [[pirata|pirates]] i [[contrabandiste]]s.

En el [[sigle XIX]] es va incendiar l'illa Grossa per a acabar en les serps, i es va instalar un [[far]] que va mantindre una població de farolers fins a [[1975]], any en que el far es va automatisar. Des de llavors, les illes estan habitades tan sols per personal pertanyent als servicis de vigilància establits per la [[Generalitat Valenciana]] en [[1987]].

Fins que varen ser protegides, constituïen un camp de tir de l'aviació i de la marina, fet que va produir el deteriorament de molts dels esculls que les formen. Ad açò es varen unir les visites incontrolades i la peixca furtiva.

== Flora i fauna ==
En ''l'illa Grossa'' trobem restes d'espècies vegetals pròpies de la conca Mediterrànea com [[chamaerops humilis|palmiteres]], [[llentiscle]], i [[Smilax aspera|zarza morisca]], (que anteriorment cobrien tot l'illot). En les zones més pròximes al mar també trobem [[fenoll marí]] i [[carlota marina]], mentres que en les parts més altes abunda el matoll de [[sosa fina]] i la [[alfals arbori]] junt en espècies endèmiques.

Per la seua banda, aus marines com el [[Falcó|falcó d'Eleonor]], la [[Gavina|gavina d'Audouin]], la [[Pardela|pardela cendrosa]], o el [[Cormorà|cormorà monyut]], aniuen en les illes, i és important l'existència de la subespècie endèmica de la [[Sangrantana|sangrantana ibèrica]] (''[[Podarcis hispanica atrata]]''), mentres que en l'interior de les aigües podem trobar-nos en les espècies de les algues [[laminaria]] o el [[gorgonacea|coral roig]].

== Reserva natural ==
En l'actualitat l'archipèlec és part d'una [[reserva natural]] que acollix algunes espècies en perill d'extinció, com el [[Falque eleonorae|falcó d'Eleonor]] i la [[gavina d'Audouin]] (o gavina corsa) i els seus fondos són una Reserva de Peixca de gran importància que contribuïx a la regeneració de numeroses espècies peixqueres de la zona, com la [[llangosta europea|llangosta]].

La reserva natural de les Illes Columbretes té una extensió emergida de 19 [[Hectàrea|ha]] i sumergida de 5.543 ha. La situació geogràfica és 39é55'N,0é40'E.
[[Archiu:Islas Columbretes.JPG|miniatura|750px|center|Vista panoràmica de la baïa de l'[[Illa Grossa]], la més gran de les Columbretes, en els illots del Mancolibre (esquerra) i el Mascarat (dreta) al fondo.]]

== Vore també ==
* [[Illa Grossa]]
* [[La Ferrera]]
* [[La Foradada]]
* [[El Carallot]]
* [[El Mascarat]]
* [[Mancolibre]]

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Columbretes Islands}}
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=3017&tit=Columbretes,%20les%20nostres%20illes Columbretes, les nostres illes - Xavier Gimeno i Alonso - Cardona Vives]
* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/islas-columbretes-paraiso-costa-castellon_1273644.html Islas Columbretes: un paraíso en la costa de Castellón - ''Mediterráneo'']

{{Parcs naturals de la Comunitat Valenciana}}

[[Categoria:Illes Columbretes]]
[[Categoria:Parcs naturals de la Comunitat Valenciana]]