L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Josep Serrano i Simeón

2018-01-08T21:56:03Z

Empanadix:

[[Image:Joseserrano.jpg|right|thumb|<center>'''Josep Serrano'''</center>]]
[[Image:Josep_Serrano.JPG|right|thumb|Monument de Josep Serrano]]

'''Josep Serrano i Simeón''' ([[Sueca]], [[Provincia de Valéncia|Valéncia]], [[14 d'octubre]] de [[1873]] - [[Madrit]], [[8 de març]] de [[1941]]), fon un [[compositor]] [[Valencià|valencià]].

== Biografia ==

El mestre Serrano, '''Josep Serrano''' Simeón, autor de la música de l'[[Himne_oficial_de_la_Comunitat_Valenciana|Himne Regional de Valéncia]], naixcut en el número 54 del carrer de la Verge de la població de [[Sueca]], en la comarca de [[La Ribera]], el dia 14 d'octubre de l'any [[1873]].

Fill de Josep Serrano Marí, de professió llaurador, poeta i músic major i director de la Banda de Música de [[Sueca]], y de Clara Simeón. Als cinc anys, contagiat de l'afició musical de son pare, deprengué solfeig i a una edat molt pronte començà els estudis de piano i guitarra. Son pare volgué que pronte s'iniciara en l'art musical i se l'endugué en ell a la Banda de Música que dirigia, donant-li pronte, despuix de saber els primers quaderns de solfeig, instrument.

Li donà primer el triàngul i despuix la trompa, apareguen ya de chicotet uniformat com a músic de eixa formació. Als sis anys, vistes les dots musicals que tenia, son pare li compra un violí, difícil i delicat instrument, que pronte dominà en habilitat. Ya a eixa edat comença a ajudar a son pare en l'acadèmia de música que tenia en [[Sueca]]. Va ser un mestre precoç gràcies a les casualitats innates per a la música que posseïa.

Encara adolescent, son pare li envià a estudiar al Conservatori Superior de Música de [[Valéncia]] a on l'impartiren lliçons d'harmonia i composició en el mestre Salvador Giner, de piano en el mestre Roberto Segura i de violí en el mestre Andrés Goñi. Als seus 18 anys d'edat, Josep Serrano ya havia compost varies peces musicals per a banda, una Missa i diverses cançons. D'esta época són prou les peces que compongué per a velades musicals, sobre tot romanços, que escrivia a petició d'amics molt aplegats, dels seus conveïns de [[Sueca]].

En l'[[estiu]] de l'any [[1892]] '''Josep Serrano''', jove encara, passà l'estiu en [[Simat de la Valldigna]], a on estava de retor un cosí seu, Eliseu Serrano Biguer. Coneixedors els de la banda del poble de que tenia grans qualitats per a la composició, li demanaren que fera un pasdoble. Se passà la nit componguen-lo i, al dia següent, se l'entregà. El titulà, cóm no, "Simat", el nom del poble, pasdoble que encara seguix siguen molt recordat i celebrat i que està de viva actualitat. És una relíquia i un honor per a les bandes de la comarca interpretar-lo. Este pasdoble el va incloure Serrano en la sarsuela "El motete", en la que començà a donar-se a conéixer en [[Madrit]] i a obtindre els primers èxits de la carrera professional. Als 20 anys se anà a [[Madrit]] a on inicialment tingué una vida prou complicada i dura. Duia una carta de recomanació per al músic alacantí [[Chapí]], pero este no li feu ningun cas. Serrano se dedicà a guanyar-se la vida tocant el violí en un café, fent crítiques musicals en una revista i dedicant-se a copiar-li les partitures al compositor Fernández Caballero. No havia fotocopiadores i el treball monòton, duríssim i repetitiu de copies per a cada instrument d'una banda o orquesta havia que fer-lo a mà. En el Conservatori de [[Madrit]] obtingué una pensió per oposició que li permetí estudiar cobrint les necessitats mínimes, siguen els seus mestres els professors Jesús de Monasterio i Emilio Serrano Ruíz. Com pogué sobreviure i intentà introduir-se en el monet artístic, del espectàcul. Al final va conseguir conéixer als germans Àlvarez Quintero, ya en l'any [[1899]], quan fea set anys deambulant per la capital d'[[Espanya]], en contra del paréixer de son pare qui reiteradament l'aconsellava que tornara a [[Valéncia]], al vore que no conseguia res. Els germans [[Àlvarez Quintero]] li donaren un llibret molt difícil d'arreglar musicalment i en poques perspectives d'èxit. Josep va vore en aquell moment la seua gran oportunitat de donar-se a conéixer en [[Madrit]] i va construir una obra en la que destacava per la seua expressivitat musical un romanç i un passacarrer. S'estrenà en [[abril]] de l'any [[1900]] en gran èxit públic. No obstant, no seria fins a l'any [[1903]], onze anys despuix de haver eixit de [[Sueca]], quan li aplegaria l'èxit i la fama a Serrano. Els germans [[Àlvarez Quintero]] li donaren a musicar el llibret de "La Reina Mora", en la que se manifestà un extraordinari compositor de sarsuela en la que arrasà en el mon del espectàcul madrileny. L'èxit va ser clamoros, fins l'extrem de que se convertí en la sarsuela més representada en [[Espanya]] i [[Amèrica]].

El gust musical de Serrano anà calant en l'ambient madrileny i s'extengué per tota [[Espanya]]. En l'any [[1904]] s'estrenà "La Torería", llibret escrit per Antonio Paso i compost per Serrano. Li seguirien, ara de la mà del poeta [[valencià]] [[Maximilia Thous]], la sarsuela "Moros y Cristianos" i "La casita blanca". La vida començà a rodar-li be i ya no tenia que malviure de precaris treballs o demandar-li. Més be al contrari, el treball el buscava ya a ell. S'especialiçà en sarsueles. Se posà de moda el seu nom, son estil i sa música en tota Espanya, fama que aplegà fora les fronteres. En l'any [[1906]] compongué i estrenà "La infanta de los bucles de oro", i més tart possaria en escena "El corneta de órdenes" i "El Olivar". Per entonces, [[Tomàs Trénor Palavicino]], Marqués del [[Turia]], organisador de l'[[Exposició Regional de Valéncia]], li encarregà que componguera el Himne de aquella exposició, al que li posaria de lletra el poeta [[Maximilià Thous]], i va ser estrenat solemnement davant el Rei [[Alfons XIII]] i la seua esposa en la visita a [[Valéncia]] per a l'inauguració de l'Exposició, el [[22 de maig]] de l'any [[1909]]. La primera interpretació, l'estren mundial del [[Himne_oficial_de_la_Comunitat_Valenciana|Himne Regional]], corregué a càrrec d'una massa orquestal i coral en la que participaren més de 100.000 ejecutants i va ser tan brillant que el Rei demanà que se repetira. La bellea i pompositat de l'himne feu que se convertira en l'himne oficial, reconegut en l'[[Estatut d'Autonomia]] com a símbol pàtrio musical de la comunitat. Per haver compost este himne i escrit "La canción del soldado", estrenada esta en gran èxit en la plaça de bous, de [[Valéncia]] en [[1917]], li otorgaren la Gran Creu al Mérit Militar. Quan se va vore en posiblitats económiques se casà en Isaura Gonzàlez Saporta en qui tingué tres fills: Lohengrin (qui moriria molt pronte), Francesc i Samuel.

Per a la coronació pontificada de l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], en l'any [[1923]], la [[Diputació de Valéncia]] li encarregà l'himne oficial de la Coronació, pero ell no se va atrevir perque veïa que era una obra massa important per a ell i l'encàrrec li causava molt de respecte. Compongué, no obstant, una peça musical "ad hoc" que se titulà "Valéncia Canta", homenage musical a la [[mare de Deu dels Desamparats]]. Esta composició s'estrenà en la plaça de la Verge de [[Valéncia]] el [[24 de maig]] de [[1923]], dins del programa oficial de les festes de la coronació de la Verge davant un nutrit auditori que abarrotava la plaça. En l'any [[1929]] la comissió de la [[Falla]] del carrer de la Pau de [[Valéncia]] l'encarregà un himne per a la mateixa, i compongué el pasdoble "[[El Fallero]]", pasdoble que se havia convertit pràcticament en l'himne de les [[falles]]. Es la peça musical més repetida en el mon [[faller]] a lo llarc de l'any.

Escrigué una òpera que no va concloure al morir-se el [[8 de març]] de [[1941]], "La venta de los gatos". Dos anys més tart s'estrenà en el teatre principal de [[Valéncia]] despuix de que acabara de musicar-la el mestre Estela.

[[Valéncia]] i moltisims pobles valencians, han dedicat carrers en el seu recort. La capital ademés li alçà un monument en la avinguda del [[Regne de Valéncia]]. Totes les bandes de la [[Comunitat Valenciana]] tenen en el seu repertori obres musicals del mestre Serrano, i la gran majoria dels pasdobles que interpreten les bandes valencianes en el seus desfiles han segut composts per ell. El ser [[valencià]] el va fer compondre una música molt mediterrànea i en fortes reminiscències àraps, com correspon a l'ancestral cultura valenciana.

==Obres==
(Llista no exhaustiva)
===Sarsuela===
* 1888 ''Un poble de la Ribera'' - [[llibret]]: [[Francesc Roig Bataller]]
* 1888 ''Alerta, que és estudiant!'' - llibret: [[Francesc Roig Bataller]]
* 1896 ''Les Albaes'' - llibret: C. LLinàs
* 1900 ''El motete'' - llibret: [[Serafín Álvarez Quintero]] i [[Joaquín Álvarez Quintero]]
* 1900 ''El corneta de órdenes'' - llibret: [[Carlos Arniches]]
* 1901 ''Coplas y vino'' - llibret: [[Francisco Tristan Larios]]
* 1902 '' El Olivar'' - (en colaboració en: T Barrera Saavedra) - llibret: A. Melantuch i C. García Arista
* 1902 ''La Torre del Oro'' - (en colaboració en: [[Gerónimo Giménez]])
* 1902 ''La mazorca roja'', 1 acte - llibret: Francisco Tristan Larios
* 1902 ''El jaleo nacional'' - (en colaboració en : [[Vicent Lleó]] i R. Calleja) - llibret: S.M. Granés
* 1902 ''Don miguel de Mañara'' - llibret: F. Pérez Capo
* 1903 ''El solo de trompa'' - llibret: [[Antonio Paso]] i D. Jiménez Prieto
* 1903 ''El pelotón de los torpes'' - (en colaboració en : A. Rubio) - llibret: [[Antonio Paso]] i [[Ramón Asensio Mas]]
* 1903 ''El vals de las olas'' - llibret: [[Antonio Paso]] i [[Ramón Asensio Mas]]
* 1903 ''La reina mora'', 1 acte - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1904 ''El trébol'' - (en colaboració en: [[Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán]]) - llibret: Antonio Paso i J. Abati
* 1904 ''La Torería'', 1 acte - llibret: [[Antonio Paso]] i [[Ramón Asensio Mas]]
* 1904 ''La casita blanca'' - [[Maximilià Thous]] i E. Cerdá
* 1904 ''...Y no es noche de dormir'' - (en colaboració en: [[Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán]]) - llibret: A. Casero i A. Larrubiera
* 1904 ''Las estrellas'' (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches
* 1905 ''Moros y Cristianos'', 1 acte - llibret: [[Maximilià Thous]] i Agustín Cerdá
* 1905 ''El Mal de amores'', 1 acte - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1905 ''El Amor en el Teatro'', 1 acte (en colaboració en: [[Ruperto Chapí]]) - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1905 ''El contrabandp'' (en colaboració en J. Fernández Pacheco)
* 1905 ''El perro chico'' en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Alvarez
* 1906 ''La infanta de los bucles de oro'' - llibret: [[Sinesio Delgado]]
* 1906 ''La mala sombra'' - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1906 ''El pollo Tejada'', 1 acte (en colaboració en: [[Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán]]) - llibret: Carlos Arniches i [[Enrique Garcia Álvarez]]
* 1906 ''La noche de reyes'', 1 acte - llibret: Carlos Arniches
* 1907 ''La patria chica'', 1 acte (en colaboració en: Ruperto Chapí) - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1907 ''Alma de Dios'', 1 acte (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Álvarez
* 1907 ''La gente seria'', 1 acte - llibret: Carlos Arniches i Enrique Garcia Álvarez
* 1907 ''Nanita, Nana'' - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero
* 1907 ''La escala de Jacob'' (en colaboració en: E. Bru) - llibret: [[Maximilià Thous]] i E. Cerdá
* 1907 ''La banda nueva'' (en colaboració en: E. Bru) - llibret: [[Maximilià Thous]] i E. Cerdá
* 1907 ''La suerte loca'' (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i Enrique Garcia Álvarez
* 1909 ''La Alegría del batallón'', 1 acte (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches i [[Félix Quintana]]
* 1910 ''El Trust de los tenorios'', 1 acte - llibret: Carlos Arniches i Enrique García Alvarez
* 1910 ''El palacio de los duendes'', 1 acte (en colaboració en: [[Amadeu Vives]]) - llibret: [[Sinesio Delgado]]
* 1911 ''El carro del sol, 1 acte (en colaboració en: Vives) - llibret: Maximilià Thous
* 1911 ''Barbarroja'' - llibret: Sinesio Delgado
* 1912 ''El fresco de Goya'' (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán)
* 1913 ''Si yo fuera rey'' - llibret: A. López Monís
* 1913 ''La gentuza'' - llibret: Carlos Arniches
* 1914 ''El rey de la banca'' - llibret: E. Cerdá
* 1914 ''El amigo Melquíades'', 1 acte (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Carlos Arniches
* 1916 ''La Canción del olvido'', 1 acte - llibret: [[Federico Romero]] i [[Guillermo Fernández Shaw]]
* 1916 ''El príncipe Carnaval'', 1 acte (en colaboració en: Joaquín "Quinito" Valverde Sanjuán) - llibret: Ramón Asensio Mas i [[José Juan Cadenas Muñoz]]
* 1916 ''La Sonata de Grieg'' - llibret: [[Federico Romero]] i [[Guillermo Fernández Shaw]]
* 1916 ''El rey del corral'' - llibret: E. López Marín
* 1919 ''La venda en los ojos'' - llibret: J. Fernández del Villar
* 1919 ''Los leones de Castilla'' - llibret: J. Moyrón Sánchez
* 1922 ''El príncipe se casa'' - llibret. J.J. Cadenas
* 1924 ''Danza de apaches''
* 1924 ''La maga de Oriente'' (en colaboració en: E. Pérez Rosillo) - llibret: Sinesio Delgado
* 1926 ''Magda la tirana'' - llibret: P. Millán Astray
* 1927 ''Los de Aragón'', 1 acte - llibret: Juan José Lorente
* 1927 ''La Prisionera'' (en colaboració en: [[Francisco Balaguer Mariel]]) - llibret: Luis Fernandez de Sevilla i Anselmo C. Carreño
* 1927 ''Las Hilanderas'', 1 acte - llibret: [[Federico Oliver]]
* 1929 ''Los claveles'', 1 acte (en colaboració en: Federico Chueca) - llibret: [[Luis Fernández de Sevilla]] i [[Anselmo C. Carreño]]
* 1930 ''La dolorosa'', 2 actes - llibret: Juan José Lorente
* 1944 Data de l'estrena. ''Golondrina de Madrid'' Obra pòstuma (en colaboració en: J.M. Izquierdo) - llibret: Luis Fernandez de Sevilla

===Òpera===
* 1943 Data de l'estrena. ''La Venta de los Gatos'', Obra òstuma, 2 actes - llibret: Serafín Álvarez Quintero i Joaquín Álvarez Quintero. Basada en un conte de [[Gustavo Adolfo Bécquer]].

===Obres per a banda===
* 1909 ''Himne de l'Exposició Regional Valenciana'' - text: Maximilià Thous
* 1917 ''La canción del soldado'', Himne
* 1923 ''Valéncia Canta!'', Himne
* 1929 ''El Fallero'', Pasdoble
* ''Del Perelló a Catarroja'', Pasdoble

===Obres per a orquestra===
* ''El miserere de la montaña'', Poema simfònic

===Atres===
Diverses cançons i peces de saló.

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Músics]]
[[Categoria:Músics valencians]]
[[Categoria:Compositors]]
[[Categoria:Compositors valencians]]
[[Categoria:Compositors de sarsuela valencians]]
[[Categoria:Valencians de Valéncia ciutat]]
[[Categoria:Biografies]]

Richard Wagner

2018-01-08T21:52:26Z

Empanadix:

[[Image:RichardWagner.jpg|thumb|250px|Richard Wagner en 1871]]
'''Wilhelm Richard Wagner''' ([[Leipzig]], [[Regne de Sajònia]], [[Confederació del Rin]], [[22 de maig]] de [[1813]] – [[Venècia]], Regne d'[[Itàlia]], [[13 de febrer]] de [[1883]]) fon un [[compositor]], [[director d'orquesta]], [[poeta]] i [[teoria musical|teòric musical]] [[Alemanya|alemà]]. La seua figura ha passat a la posteritat principalment per les seues òperes (també qualificades com «drames musicals») en les que, a diferència d'atres grans compositors, assumix també la [[escenografia]] i el [[llibret]].

Les obres de Wagner, particularment les de la seua última etapa, destaquen pel seu [[contrapunt|textura contrapuntista]], riquea [[escala cromàtica|cromàtica]], [[harmonia]] i [[orquestació]], i un elaborat us dels [[leitmotiv]]s, temes musicals associats a caràcters específics o elements dins de la trama. Wagner fon pioner en diversos alvanços del llenguage musical, com ara un extrem cromatisme (associat en el [[color orquestal]]) o el canvi ràpit dels centres tonals, la qual cosa va influir en el desenroll de la [[música docta]] europea.

Va transformar el pensament musical a través de l'idea de [[Gesamtkunstwerk]] ('obra d'art total'), la síntesis de totes les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques queda plasmada en la seua monumental òpera dividida en quatre parts ''[[L'anell del Nibelungo]] ''. Wagner construí el seu propi teatre d'[[òpera]] per a escenificar estes obres del modo en qué ell les imaginava.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Richard Wagner}}

[[Categoria:Compositors]]
[[Categoria:Naixcuts en 1813]]
[[Categoria:Fallits en 1883]]

Milà

2018-01-07T14:23:26Z

Empanadix: /* Història */

'''Milà''' (en [[Idioma italià|italià]] ''Milano'' i en [[Idioma llombart|llombart]] ''Milà'') és la principal [[ciutat]] de la [[Itàlia]] septentrional.

És la capital de la [[província de Milà]] i de la regió de [[Llombardia]]. Es troba ubicada en la [[plana padana]], una de les regions més desenrollades d'Itàlia.

== Història ==

=== Antiguetat ===

Milà fon fundada pels [[Celta|celte]]s del nort italià al voltant de l'any [[600 a. C.|600 a. C.]] i fon despuix conquistada pels [[Roma (antiga)|romans]] al voltant de l'any [[222 a. C.|222 a. C.]], els que li van donar el nom de Mediolanum.

En el [[sigle IV]], en temps del bisbe [[Ambrosi de Milà]] i l'emperador [[Teodosi I]], la ciutat es va convertir en capital del [[Imperi Romà d'Occident]] durant un breu periodo. En l'any [[450]] la ciutat fon saquejada pels [[hun]]s.

=== Edat Mijana ===

Posteriorment a la caiguda del [[Imperi Romà d'Occident]] Milà, igual que el restant d'Itàlia, fon ocupada per [[got]]s i [[ostrogot]]s. La regió entorn de Milà va tindre una de les principals concentracions d'assentaments ostrogots a Itàlia.<ref>[[Franz Georg Maier|MAIER, Franz Georg]] (1968): ''Les transformacions del món mediterràneu: sigles III-VIII.'' – Sigle XXI, Mèxic, 1999, p. 207. ISBN 968-23-0887-9</ref> En [[539]], durant les [[Guerra Gòtica (Itàlia)|Guerres Gòtiques]] entre [[Imperi Bizantí|bizantins]] i ostrogots, el cap ostrogot [[Uraia]] va saquejar la ciutat, exterminant i esclavisant la seua població, i arrasant completament les seues muralles.<ref>[[Michel Rouche|ROUCHE, Michel]] (1982): «Fragmentació i canvi d'Occident (sigles V-VII)», en [[Robert Fossier|FOSSIER, Robert]] (ed.), ''L'Edat Mijana: 1. La formació del món medieval, 350-950.'' – Crítica, Barcelona, 1988, p. 94. ISBN 84-7423-352-6</ref> Fon finalment presa pel general bizantí [[Narsés (general bizantí)|Narsés]], qui la va reconstruir sense conseguir tornar-li el seu antic esplendor.<ref>ROUCHE, Michel (1982), p. 94.</ref> En el 569, la ciutat fon conquistada pels [[llombart]]s,<ref>MAIER, Franz Georg (1968), p. 245.</ref> els que la van mantindre fins a [[774]], quan va passar a mans de [[Carlomagno]].

A finals de [[sigle VIII]], Milà va conseguir recuperar la seua antiga prosperitat. En estos moments la ciutat era governada per [[arquebisbe]]s, que més tart varen anar perdent el poder en benefici de la noblea. De la mà d'estos la ciutat es va tornar pròspera i important en el [[sigle XI]]. En [[1162]] fon arrasada per [[Federico I Barba-roja]], encara que es va recuperar i va véncer a este en [[1176]] en la [[batalla de Legnano]], junt en el restant de la [[Lliga Llombarda]]. D'esta manera va començar un nou periodo de prosperitat. Entre [[1277]] i [[1447]] la ciutat va estar davall poder dels [[Visconti]]. Durant la [[pesta negra]] del [[sigle XIV]], Milà fon un dels pocs llocs d'[[Europa]] que no fon alcançat per l' [[epidèmia]], perqué el bisbe va ordenar que emparedaren les tres primeres cases a les que va afectar. Els morts, els malalts i els sans van quedar atrapats en el seu interior sense distinció. El major auge de la ciutat fon conseguit per [[Gian Galeazzo Visconti]], [[Duc]] de la ciutat entre [[1351]] i [[1402]].

=== Renaiximent ===

Durant el [[Renaiximent]], Milà fon governada pels Ducs de les famílies [[Visconti]] (fins a [[1447]]) i [[Sforza]] (a partir de [[1450]]), els que mantenien als seus servicis a artistes de la nivell de [[Leonardo da Vinci]] i [[Bramador]].

Durant el [[sigle XV]] la ciutat és conquistada pel [[rei]] [[França|francés]] [[Francesc I]]. Després de la derrota francesa en la batalla de [[Pavia]] en [[1525]], Milà passa a ser possessió [[Espanya|espanyola]] davall el comandament de [[Carlos V]]. El domini espanyol es va estendre fins a [[1713]].

=== Sigle XVIII ===

En [[1713]], en virtut del [[Tractat d'Utrech]], se va cedir a [[Àustria]].

=== Sigle XIX ===

Després de la [[Revolució francesa]] fon ocupada per [[Napoleó]], posteriorment la ciutat es va convertir en un dels principals centres del nacionalisme italià, reclamant la seua independència i la [[unificació italiana]].

En [[1859]], Àustria va cedir el control al [[regne de Piamont-Cerdenya]], lo que més tart es convertiria en el regne d'Itàlia.

=== Sigle XX ===

En el [[sigle XX]], Milà fon el centre de l'història d'Itàlia. Fon seu de la [[Exposició Universal]] de [[1906]].

Fon ciutat símbol del socialisme: entre atres, el centre de divulgació principal del [[Partit Socialiste Italià]], el periòdic [[l'Avanti]], establix ací la seua seu. Milà fon també el breçol del [[moviment fasciste]], que fon fundat el [[23 de març]] de [[1919]] en el nom de ''Movimento dei Fasci dí Combattimento''. Ademés, el primer programa del moviment fasciste fon en la ''piazza San Sepolcro''.

Ciutat emblema de la Resistència (el [[25 d'abril]], festa italiana de la lliberació, recorda la sublevació general partisà del 25 d'abril de [[1945]] que va portar a la lliberació de la ciutat), fon en el segon despuix de guerra, un dels motors de la reconstrucció industrial i cultural del país. En Milà es van realisar algunes de les majors trobades del 68' italià que fon el primer episodi d'allò que s'ha conegut com ''Estratègia de la tensió'' (el [[12 de decembre]] de [[1969]] en la massacre de la ''Piazza Fontana'').

En l'últim quart de sigle la ciutat fon, per a lo bo i lo roïn, centre de la política italiana: en la pujada al govern de la classe dirigent milanesa del [[PSI]]-guiada per [[Bettino Craxi]]- al govern italià, despuix en l'escàndal de [[Tangentopoli]], despuix encara en la pujada de l'empresari milanés [[Silvio Berlusconi]], ha conduït d'una coalició de centre dreta-.

== Cultura ==

*'''La [[catedral de Milá|catedral]] ''' (en [[idioma italià|italià]] ''duomo'', que prové del llatí "Domus Dei", "Casa de Deu") d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], en frontera [[neogòtic|neogòtic]]. La construcció de la catedral es va prolongar durant cinc sigles. Fon començada en [[1387]] en proyecte d'un arquitecte desconegut, baix la direcció de Simone de Orsenigo. És la tercera iglésia més gran del món per extensió despuix de Sant Pere a Roma i Sant Pau de Londres. La diòcesis de Milà és la més gran del món.

*'''Les galeries de [[Víctor Manuel II|Vittorio Emanuele]] ''', junt en la catedral, estan cobertes en grans cúpules de vidre en forma de [[creu llatina]], on es troben alguns dels cafens i comerços més coneguts de la ciutat. Fon proyectada en la segona mitat del [[sigle XIX]] per Giuseppe Mengoni.
*La '''Piazza della Scala''', en l'atre extrem de les galeries. Plaça Comprentu. A pocs passos de la catedral es conserva esta prova silenciosa i arreplega de l'edat mija en Milà. En la plaça s'aguaita el ''[[Palau de la Raó de Milà|Palau de la Raó]] '' o ''Broletto Nuovo'', erigit [[1233]] pel podestá Oldrano de Tresseno; la pintoresca ''[[Loggia degli Osii|Logia dels Osii]] '', construïda en 1316 per [[Matteo Visconti]]; el Palau de les ''Escoles Palatines'', barroc (sigle XVII) i la ''Casa dels Panigarola'', gòtica.
*El '''[[Teatre alla Scala]],''' el més gran teatre de [[òpera]] del món. El temple de la lírica italiana i mundial, escenari de les representacions memorables de [[Giuseppe Verdi]], [[Giacomo Puccini]], [[Gioacchino Rossini]], [[Gaetano Donizetti]] i [[Vincenzo Bellini]] i dels triumfos de [[Arturo Toscanini|Toscanini]], fon construït en el [[1778]] i es va estrenar el 3 d'agost en una opera del gran músic italià [[Antonio Salieri]] "l'Europa Riconosciuta" .
*'''Via Manzoni, [[via Montenapoleone]] i via Gesù''', on es troba el [http://www.museobagattivalsecchi.Org Museu Bagatti Valsecchi]- una casa-museu inspirada en els palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italians.
*L'Iglésia de '''[[Santa Maria de les Gràcies]] ''', l'iglésia fon començada per [[Giovanni Solari]] en [[1463]] i transformada en [[1492]] per [[Donato Bramador]]. En una paret del [[refectori]] de l'antic convent junt en l'iglésia, es troba la pintura de [[l'Últim Sopar (Leonardo)|L'últim sopar]], obra mestra de [[Leonardo dóna Vinci]].
*La [[Pinacoteca doní Brera]], Pinacoteca Enrosiana, [[Poldi Pezzoli]] i les galeries dels Musei del Castelló, que alberguen un gran número d'obres mestres de la pintura. (Pinacoteca Enrosiana): El seu primer núcleu fon la colecció privada del cardenal Federico Borromeo, colocada ací en el [[sigle XVII]]. (Pinacoteca de Brera): Fon inaugurada en 1809 en el gran edifici que acolle també l'Acadèmia d'Art. (Museu Poldi-Pezzoli): Fon fundat en la segona mitat del sigle XIX per voluntat de Gian Giacomo Poldi Pezzoli que va donar la seua colecció artística a la ciutat.
*'''[[Castillo Sforzesco]] '''. Fon començat pels Visconti en la segona mitat del [[sigle XIV]] i continuat en el sigle següent per Francesco Sforza, senyor de Milà. Les obres les van dirigir Giovanni dóna Milà i Filarete que va edificar la torre d'entrada.
*'''[[basílica de Sant Ambrosio|San Ambrosio]] '''. Basílica fundada per [[Sant Ambrosi]] en el [[386]], en tres naus sense transepte, estructura que conserva inclús actualment a pesar de les reconstruccions dels [[sigle IX|sigles IX]]-[[sigle XII|XII]], que la van convertir en un model d'arquitectura llombarda.
*'''Museu Bagatti Valsecchi'''. Una casa del [[sigle XIX]] inspirada en palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italianes. Ha conservat l'aspecte de vivenda, on els amos de casa disponien de totes les comoditats pròpies del sigle XIX, sense alterar l'harmonia general inspirada en l'antiguetat.
*'''[[Museu Cívic d'Història Natural de Milán|Museo d'història natural]] ''', que conserva importants coleccions de de mineralogia, paleontologia, botanica i zoologia.
*'''Cimiterio Monumentale'''. Un cementeri de 250.000 metros quadrats construït entre [[1863]] i [[1875]] on descansen les restes d'ilustres milanesos. Una visita obligada per la seua singularitat i espectacularitat.

=== Milà hui ===

Milà és un important centre comercial i industrial a nivell internacional ademés de ser el districte econòmic i capital financera d'Itàlia pels servicis terciaris, les [[finances]], la [[moda]], editorials i l' [[indústria]]. És ademés seu de la [[Bossa d'Itàlia|Bossa de valors]] (en ''piazza Affari'') gestionada per [[Bossa Italiana]], un dels més importants centres financers de [[Europa]] i és de gran atracció per les seus administratives de decenes de multinacionals. És un dels majors centres universitaris, editorials i televisius de [[Europa]]. És seu de la [[Fira de Milà]] en la major superfície expositiva de [[Europa]].

La ciutat de Milà esta present en les publicacions del ''Globalization and Work Cities Study Group'' de l'Universitat de [[Loughborough]], on en el [[2004]] ha segut classificada com ''Incipient Global City'', junt en [[Amsterdam]], [[Boston]], [[Chicago]], [[Madrid]], [[Moscou]] i [[Toronto]].

== Geografia ==

Es troba a l'oest de [[Llombardia]]; cobrix una superfície de 1.982 [[quilómetro quadrat|km]]2 i conta en una població de 3.775.765 habitants. La província consta de 188 comunes. En els deu anys que van entre [[1991]] i [[2001]], la comuna de Milà va perdre 113.084 habitants (8,3%).

La ciutat és famosa per les seues firmes de [[moda]] i pel tradicional [[pastiç]] nadalenc cridat ''[[panettone]] '', les tallades de carn empanada denominades ''“cotoletta alla milanese”'' i el [[arròs]] groc pel [[safrà]] denominat ''"risotto alla milanese"''.

== Demografia ==

Té un total de 1.308.735 habitants, un [[Àrea urbana de Milà|area urbana]] sobre els 4.000.000, en una àrea metropolitana d'uns 7.400.000 {{font OECD}}.

És definida per alguns com la capital econòmica d'[[Itàlia]]. No en va, Milà és un dels principals centres comercials i financers i una de les ciutats més riques de l'Unió Europea, i seu de la [[Bossa d'Itàlia]]. Ademés, la [[Fira de Milà]] és considerada la més important d'[[Itàlia]] i una de les principals del món.
===Ètnies de Milà===
En el [[cens]] del [[2007]] els grups i ètnies de Milà foren de 153 països.

== Clima ==

Segons la classificació de clima de Köppen, Milà és un ciutat classificada en un clima humit subtropical. En contrast en la major part d'[[Itàlia]] que tenen un clima mediterràneu, els hiverns a Milà són humits i frets mentres els estius són calents i en molta basca habitualment. Les temperatures miges són entre -3/+6°C durant [[giner]] i de +15/+28°C en [[juliol]].

Són comuns les nevades a l'hivern encara que en el pas del temps han anat disminuint en freqüència i quantitat. La mija històrica de neu en l'àrea de Milà està entre 35 i 45 cm. La humitat és prou alta durant l'any i la precipitació anual és de 1000 mm (40 en) de mija aproximada.

== Economia ==

Milà és un dels centres comercials i financers del món. La ciutat és la seu de la [[Bossa d'Itàlia]], "Plaça Affari", i el seu interior és una àrea industrial de vanguarda. Milà fon inclosa en una llista de deu [[Ciutat global|ciutats globals]] per Peter J. Taylor i Robert E. Lang de l'[[Institució Brookings]], en l'informe econòmic "Ciutats nort-americanes en la Ret Mundial de ciutats".

Milà és també coneguda com la seu de l'empresa de [[coche]]s, [[Alfa Romeu]], per a la seua producció de [[seda]], i com una de les líders mundials en el [[disseny]]. Ademés, FieraMilano, el Centre d'exposicions de la ciutat i el complex de la Fira de mostres, són notables.

== Administració ==

La ciutat de Milà està subdividida en 9 zones administratives, cridades 'Zona'. En [[1999]] l'administració va decidir reduir el número d'estes zones de 21 a 9. La 'Zona 1' és el centre històric i les atres huit són els llímits de la ciutat.<ref>[http://www.comune.milano.it/dseserver/WebCity/Documenti.nsf/a05ac22aa8296639012567b6005b1193/24ebbbc42dccc2a0c1256d570040abac?OpenDocument Pàgina oficial de Milà]</ref>

== Orige etimològic ==

Els [[celta|celtes]] la cridaven ''Médelhan'', per lo que els romans la varen batejar en [[llatí]] ''Mediolanum'', lliteralment ‘en el mig del pla', fent referència a que la ciutat es troba en el centre d'una [[plana]] al peu dels [[Alps]]. D'esta denominació prové el seu nom actual, Milà.

== Deport ==

Entre atres acontenyiments, la ciutat de Milà fon seu de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1934]] i de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1990]] ademés de ser seu de la [[Eurocopa 1980]].

Com en tot el país el deport més practicat i seguit de la ciutat és el [[fútbol]]. En este deport destaquen dos dels més grans clubs del país, el [[Associazione Calci Milà]] i el [[FC Internazionale]]. Milà és l'única ciutat de [[Europa]] en la que dos equips han guanyat la [[Lliga de Campeons de la UEFA]] i la [[Copa Intercontinental]]. Abdós equips disputen els seus partits locals en el [[Estadi Giuseppe Meazza]], o també cridat Estadi Sant Siro que dispon de 85.700 places.

També el famós circuit de Formula 1 de Monza està localisat prop de la ciutat i és un dels circuits de carreres més antic del món. L'assistència d'espectadors per a algunes de les carreres de Formula 1 disputades ha segut de 137.000 espectadors, inclús en els [[anys 50]] va arribar a contindre 250.000.

L'[[Olímpia Milà]] (patrocinat per Armani) és un equip [[Italià]] de basquet molt famós i aixina mateix és un equip important a Europa. Disputa els seus trobades locals en el DatchForum arena que té una capacitat per a 14.000 espectadors.

=== Recints ===

*[[Autòdrom Nazionale Monza]] – Carreres d'automòvils i motocicletes – 137,000
*Estadi Comunal [[Giuseppe Meazza]], en el barri de [[Sant Siro]] – Fútbol Milà i Inter – 85,700
*[[Arena Cívica]] – Atletisme, rugby, fútbol i fútbol americà - 30,000
*Brianteo – Atletisme, fútbol – 18,568
*Hipòdrom del Trotter – Carreres de cavalls – 16,000
*Hipòdrom del Galoppo – Carreres de cavalls – 15,000
*[[Datch Forum]] – Basquet, hockey damunt gel, voleibol, música – 9,000 a 12,000
*MazdaPalace – Basquet, voleibol – 9,000
*[[Velòdrom Vigorelli]] – Ciclisme i fútbol americà – 12,000
*PalaLido – Basquet, voleibol – 5,000
*Agorà – hockey damunt gel – 4,000
*Nuovo Giuriati – Rugby – 4,000

Ademés hi ha atres estadis i complexos multiusos localisats en l'àrea metropolitana com l'Estadi Monza Brianteo (18,000 espectadors), el PalaDesio (10,000) i l'Estadi Geas (8,500).

== Vore també ==

*[[Aglomeracions urbanes en la UE]]

== Fills ilustres ==

* [[San Ambrosio]]
* [[Claudio Abbado]]
* [[Giorgio Armani]]
* [[Gae Aulenti]]
* [[Cesare Beccaria]]
* [[Silvio Berlusconi]]
* [[Umberto Boccioni]]
* [[Federico Borromeo]]
* [[Gianni Caproni]]
* [[Adriano Celentano]]
* [[Leonardo del Vecchio]]
* [[Giorgio Enrico Falk]]
* [[Giangiacomo Feltrinelli]]
* [[Dario Fo]] [[Premi Nobel]] de lliteratura en el [[1997]]
* [[Franca Rame]]
* [[Carlo Emilio Gadda]]
* [[Enrico Forlanini]]
* [[Riccardo Giacconi]]
* [[Luigi Giussani]]
* [[Carlo Gnocchi]]
* [[Francesco Hayez]]
* [[Paolo Maldini]]
* [[Filippo Tommaso Marinetti]]
* [[Alessandro Manzoni]]
* [[Valentino Mazzola]]
* [[Sandro Mazzola]]
* [[Giuseppe Meazza]]
* [[Benito Menni]], sacerdot italià.
* [[Alda Merini]]
* [[Arnoldo Mondadori]]
* [[Ernesto Moneta]]
* [[Eugenio Montale]] [[Premi Nobel]] de lliteratura [[1975]]
* Giovanni Battista Montini- Papa [[Pablo VI]]
* [[Riccardo Muti]]
* [[Giulio Natta]] [[Premi Nobel]] de Química [[1963]]
* [[Giuseppe Parini]]
* [[Silvio Pellico]]
* [[Alberto Pirelli]]
* [[Gio Pomodoro]]
* [[Gio Ponti]]
* [[Carlo Porta]]
* [[Miuccia Prada]]
* [[Salvatore Quasimodo]] [[Premi Nobel]] de lliteratura [[1959]]
* [[Gianni Rivera]]
* [[Angelo Rizzoli]]
* [[Aldo Rossi]]
* [[Medardo Rosso]]
* [[Edilio Rusconi]]
* [[Stendhal]] i.e. Henry Beyle
* [[Alessandro Sepùlveda]]
* [[Giorgio Strehler]]
* [[Giovanni Trapattoni]]
* [[Gian Giacomo Trivulzio]]
* [[Filippo Turati]]
* [[Umberto Veronesi]]
* [[Alessandro Volta]]
* [[Adolfo Wildt]]

== Referències ==

{{listaref}}

== Enllaços externs ==

*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Milano Commons|Milà]
*[http://www.comune.milano.it Ajuntament] (lloc oficial, en italià; hi ha també unes pàgines en espanyol)
*[http://www.luisvila.com/Milan/gallery.Html Fotografies de Milà]
*[http://www.fotogalerien.ch/index.php?gallery=14&lang=1 Fotogalería de Milà] en anglés i alemà

[[Categoria:Milà| ]]
[[Categoria:ducats]]
[[Categoria:Localitats de la província de Milà]]

Rosquilla

2018-01-07T13:55:05Z

Empanadix:

[[Archiu:Rosquillas.JPG|thumb|Rosquilles fregides en [[Astúries]].]]
[[Archiu:Tejas y rosquillas de Alcalá.jpg|thumb|A la dreta, rosquilles de [[Alcalà d'Henares|Alcalà]], una variant de rosquilles llestes.]]
[[Archiu:Rosquillas de Ledesma-2010.JPG|thumb|[[Rosquilles de Ledesma]].]]
[[Archiu:CocinaPalentina-Ciegas 001.JPG|thumb|Cegues de [[Paléncia]].]]
La '''rosquilla''' és un dolç [[fritada|fregit]] o [[enfornat]] fet en distints tipos de [[massa]], des d'una massa més o menys esponjosa fins a [[fulloldre|massa ensaginades]]. Té forma [[bou (matemàtiques)|toroid]], és dir, forma de roll, d'ahí el seu nom.

== Rosquilla espanyola ==
La rosquilla és un dolç espanyol típic en la [[Semana Santa]], l'orige de la qual es remonta a l'antic [[Imperi romà]], época en la que la seua recepta es va estendre a bona part d'[[Europa]] i de la conca mediterrànea.

Entre les rosquilles de [[Isidro Llaurador|sant Isidro]], patró de [[Madrit]] la festivitat del qual se celebra el [[15 de maig]], existixen [[Rosquilles meques i llestes|quatre varietats típiques]] que es diferencien principalment en l'acabament final i no en la recepta per a la [[massa]]:
<ref>Europa Press (15-5-2005). ''[http://www.lukor.com/viajes/noticias/0505/15160840.htm Entre tres y cuatro millones de rosquillas endulzan la festividad de San Isidro en Madrid]''. Lukor. Consultado el 22 de junio de 2009.</ref>

* [[Rosquilles meques i llestes|Rosquilles meques]]: són les més antigues i no porten cap acabament, d'ahí el seu nom per ser les més simples. Tradicionalment es feyen en excedents de massa de pa. Solen estar perfumades en anís.
* [[Rosquilles meques i llestes|Rosquilles llestes]]: porten una capa de [[sucre glas]] que pot ser de distints colors (marró, groc, rosa…). També poden anar "emborrachades".
* [[Rosquilles de Santa Clara]]: despuix de banyar-les en [[clara d'ou]], es cobrixen en una capa de [[Merengue (aliment)|merengue]] sec de color blanc. En tota la comunitat de [[Castella i Lleó]], es fan de major tamany i són conegudes com [[Rosquilles de bany|rosquilles de bany]] o roscos de Castella.<ref>[http://www.patrimonio-gastronomico.com/panreposteria_c.shtml?idboletin=129&idseccion=447&idarticulo=3303 Rosquillas de Santa Clara, rosquillas de baño o roscos de Castilla], en patrimonio-gastronomico.com</ref>

* [[Rosquilles franceses|franceses]]: es rebocen en [[armela]] picada.
Les [[Rosquilles cegues]], semblades a les rosquilles de Santa Clara, carixen de forat en el mig, d'ahí el seu nom de cegues. Són típiques de la província de Palència, especialment de [[Saldanya]].

Tradicionalment, en la zona de [[Reinosa]] ([[Cantàbria]], [[Espanya]]), es conservaven en [[hivern]] en recipients enterrats en la neu de les montanyes de la [[cordillera Cantàbrica]]. Esta darreria també és típic de [[Santillana de la Mar]].

En [[Galícia]] les rosquilles es consumixen en totes les romeria i festes populars, sent les elaborades en [[Ponteareas]] de les més conegudes.
<ref>Citadas en la página de las Rías Baixas[http://www.riasbaixas.depo.es/web2005/adjuntos/descargas/26_2_O%20Condado.pdf] y en romanico.com [http://www.1romanico.com/004/gastronomia.asp?codprov=039]</ref>

== Dónut ==
{{AP|Dónut}}
El [[dónut]] (en [[anglés]] Doughnut o simplement dònut) o ''dona'', famós per la gran difusió que varen saber donar-li els departaments de màrqueting de certes marques nortamericanes, podria considerar-se com una varietat de la rosquilla com es coneix en Espanya. De fet, en molts atres països existixen varietats de forma i sabor molt semblades a la tradicional rosquilla espanyola, totes molt anteriors al dónut.

== Notes i referències ==
<references/>

== Vore també ==
{| width=60%
|- valign ="top"
|width=20%|
* [[Rosquilles de Ledesma]]
* [[Rosquilles de Sant Froilán]]
* [[Rosquilles de Santa Clara]]
* [[Rosquilla de sidra]]
* [[Rosquilles franceses]]
* [[Rosquilles meques i llestes]]
|width=20%|
* [[Roscón de Reis]]
* [[Roscos de vi]]
* [[Roscos de Semana Santa]]
* [[Roscos del Sant]]
* [[Llesques en ous]]
* [[Coca d'oli]]
* [[Roscs trenats]]
|width=20%|
* [[Bagel]]
* [[Bunyol]]
* [[Dónut (menjada)]]
* [[Dàtil (pasta de farina)]]
* [[Churro]]
|}

[[Categoria:Aliments]]
[[Categoria:Gastronomia]]
[[Categoria:Rebosteria]]
[[Categoria:Dolços]]
[[en:Dònut]]

{{Traduït de|es|Rosquilla}}

Trigonometria

2018-01-07T13:51:22Z

Empanadix: /* Història */

[[File:Trigonometria 03.svg|thumb|right|Triàngul en raons trigonomètriques]]
La '''trigonometria''' és una branca de la [[matemàtica]], significat de la qual etimològicament és 'la medició dels [[triàngul|triànguls]]'. Deriva dels térmens [[grec antic|grecs]] τριγωνο trigōno 'triángul' i μετρον metró 'mesura'.<ref>http://www.etymonline.com/index.php?search=trigonometry</ref>

En térmens generals, la trigonometria és l'estudi de les raons trigonomètriques: [[seno]] i [[cosecant]], [[coseno]] i [[secant]], [[tangent]] i [[cotangent]]. Intervié directa o indirectament en les demés branques de la matemática i s'aplica en tots aquells àmbits a on se requerixen mesures de precisió. La trigonometria s'aplica a atres branques de la [[geometria]], com és el cas del estudi de les [[esfera|esferes]] en la geometria de l'espai.

Poseix numeroses aplicacions, entre les que s'encontren: las tècniques de triangulació, per eixemple, són usades en [[astronomia]] per a medir distàncies a [[estrela|estreles]] pròximes, en la medició de distàncies entre punts [[geografia|geogràfics]], i en sistemes de navegació per [[satèlit artificial|satèlits]].

== Història ==
{{AP|Història de la trigonometria}}
[[Archiu:Plimpton 322.jpg|thumb|Tablilla [[babilònia]] Plimpton 322.]]
Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats prehelèniques carien de la noció d'una mesura de l'àngul i per lo tant, els costats dels triànguls es varen estudiar en la seua mesura, un camp que es podria cridar trilaterometría.

Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, lo que requerix la familiaritat en la distància angular mesura sobre l'esfera celest. Sobre la base de l'interpretació d'una tablilla cuneïforme [[Plimpton 322]], alguns fins i tot han afirmat que els antics babilonis tenien una taula d'secante. Hui, no obstant, hi ha un gran debat sobre si es tracta d'una taula de ternes pitagóriques, una taula de solucions d'equacions de segon grau, o una taula trigonomètrica.
[[Archiu:Rhind Mathematical Papyrus.jpg|thumb|Papir d'Ahmes]]

Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El ''[[Papir d'Ahmes]], escrit per l'escriga egipcíac Ahmes (c. 1680-1620 a. C.), conté el següent problema relacionat en la trigonometria:

: Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu [[Seked]]?

La solució al problema és la relació entre la mitat del costat de la base de la piràmide i la seua altura. En atres paraules, la mesura que es troba per a la ''seked'' és la [[cotangent]] de l'àngul que formen la base de la piràmide i la seua respectiva cara.

==Referències==
<references/>

==Enllaços externs==
{{Commonscat|trigonometria}}
{{Traduït de|es|Trigonometría}}

[[Categoria:Matemàtiques]]
[[Categoria:Geometria]]
[[Categoria:Trigonometria]]

Trigonometria

2018-01-07T13:49:30Z

Empanadix: /* Història */

[[File:Trigonometria 03.svg|thumb|right|Triàngul en raons trigonomètriques]]
La '''trigonometria''' és una branca de la [[matemàtica]], significat de la qual etimològicament és 'la medició dels [[triàngul|triànguls]]'. Deriva dels térmens [[grec antic|grecs]] τριγωνο trigōno 'triángul' i μετρον metró 'mesura'.<ref>http://www.etymonline.com/index.php?search=trigonometry</ref>

En térmens generals, la trigonometria és l'estudi de les raons trigonomètriques: [[seno]] i [[cosecant]], [[coseno]] i [[secant]], [[tangent]] i [[cotangent]]. Intervié directa o indirectament en les demés branques de la matemática i s'aplica en tots aquells àmbits a on se requerixen mesures de precisió. La trigonometria s'aplica a atres branques de la [[geometria]], com és el cas del estudi de les [[esfera|esferes]] en la geometria de l'espai.

Poseix numeroses aplicacions, entre les que s'encontren: las tècniques de triangulació, per eixemple, són usades en [[astronomia]] per a medir distàncies a [[estrela|estreles]] pròximes, en la medició de distàncies entre punts [[geografia|geogràfics]], i en sistemes de navegació per [[satèlit artificial|satèlits]].

== Història ==
{{AP|Història de la trigonometria}}
[[Archiu:Plimpton 322.jpg|thumb|Tablilla [[babilònia]] Plimpton 322.]]
Els antics egipcíacs i els babilonis coneixien ya les teoremes sobre les proporcions dels costats dels triànguls semblants. Pero les societats prehelénicas carien de la noció d'una mesura de l'àngul i per lo tant, els costats dels triànguls es varen estudiar en la seua mesura, un camp que es podria cridar trilaterometría.

Els astrònoms babilonis varen portar registres detallats sobre l'eixida i posta de les estreles, el moviment dels planetes i els eclipses solars i lunar, lo que requerix la familiaritat en la distància angular mesura sobre l'esfera celest. Sobre la base de l'interpretació d'una tablilla cuneïforme [[Plimpton 322]], alguns fins i tot han afirmat que els antics babilonis tenien una taula d'secante. Hui, no obstant, hi ha un gran debat sobre si es tracta d'una taula de ternes pitagóriques, una taula de solucions d'equacions de segon grau, o una taula trigonomètrica.
[[Archiu:Rhind Mathematical Papyrus.jpg|thumb|Papir d'Ahmes]]

Els egipcíacs, en el segon mileni abans de Crist, utilisaven una forma primitiva de la trigonometria, per a la construcció de les piràmides. El ''[[Papir d'Ahmes]], escrit per l'escriga egipcíac Ahmes (c. 1680-1620 a. C.), conté el següent problema relacionat en la trigonometria:

: Si una piràmide és de 250 colzes d'alt i el costat de la seua base és de 360 colzes de llarc, ¿quin és el seu [[Seked]]?

La solució al problema és la relació entre la mitat del costat de la base de la piràmide i la seua altura. En atres paraules, la mesura que es troba per a la ''seked'' és la [[cotangent]] de l'àngul que formen la base de la piràmide i la seua respectiva cara.

==Referències==
<references/>

==Enllaços externs==
{{Commonscat|trigonometria}}
{{Traduït de|es|Trigonometría}}

[[Categoria:Matemàtiques]]
[[Categoria:Geometria]]
[[Categoria:Trigonometria]]

Tabarnia

2018-01-05T14:43:37Z

Empanadix: /* Proposta d'autonomia */

[[Archiu:Flag of Tabarnia.SVG|thumb|right|Bandera proposta per a Tabarnia]]
[[Archiu:Tabarnia.jpg|thumb|right|Extensió proposta per a Tabarnia]]
'''Tabarnia''' és el nom en que s'ha conegut la regió costanera que unix [[Barcelona]] i [[Tarragona]]. Es tracta d'un [[neologisme]] creat a partir dels noms de '''Ta'''rragona i '''Bar'''celona.

== Característiques ==
* Àrea més castellaparlant.
* Àrea més cosmopolita.
* Àrea en menys independentisme.
* Àrea més rica i més poblada de [[Catalunya]].

== Història ==
=== Proposta d'autonomia ===
Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia.

La plataforma ''Barcelona is not Catalonia'' naixqué despuix d'una conferencia titulada "Las balanzas fiscales entre territorios catalanes", que se celebra en Barcelona el [[29 de giner]] de l'any [[2011]]. Se publica el manifest Rubricatum (“Llobregat” en llatí).

== Economia ==
=== Situació de Barcelona en relació al restant de Catalunya ===
* Barcelona aporta a Catalunya un 28% més de lo que rep.

== Plataformes ==
* Plataforma por la Autonomía de Barcelona

== Vínculs externs ==
* [http://www.bcnisnotcat.es/ Plataforma Barcelona is not Catalonia]
* [https://twitter.com/bcnisnotcat_ Twitter Official]
* [http://tabarniaporsuautonomia.blogspot.es/ Tabarnia por su autonomia]
* [http://www.lavanguardia.com/politica/20170606/423210467245/tabarnia-barcelona-tarragona-catalunya.html/ Artículo de La Vanguardia sobre Tabarnia]
* [http://www.elmagacin.com/un-movimiento-pretende-independizar-barcelona-y-tarragona-de-cataluna-y-formar-tabarnia/ Entrevista a la presidenta de la Plataforma por la Autonomía de Barcelona]
* [http://www.dupalu.com/2015/06/una-plataforma-ciudadana-propone-crear.html/ Artículo del diario mexicano Dupalu News]

[[Categoria:Regionalisme en Espanya]]

Gabriel Rufián

2018-01-05T14:39:53Z

Empanadix:

[[Image:Gabriel Rufián 2016 (cropped).jpg|thumb|160px|Rufián en 2016]]
'''Juan Gabriel Rufián Romero''' ([[Santa Coloma de Gramanet]], [[Província de Barcelona|Barcelona]], [[8 de febrer]] de [[1982]]) és un polític espanyol [[Pancatalanisme|pancatalaniste]].<ref name=ABC>[http://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/abci-viva-republica-valenciana-gabriel-rufian-amenaza-extender-revolucion-cataluna-201611021044_noticia.html «Viva la república valenciana»: Gabriel Rufián amenaza con extender la «revolución de Cataluña»]. ''ABC''</ref><ref>[http://www.lasprovincias.es/politica/201610/31/gabriel-rufian-lidera-acto-20161031002102.html «Gabriel Rufián lidera el acto nacionalista del 'Darrer dumenge d'octubre' en El Puig»]. ''Las Provincias''</ref>

Pertany a la plataforma [[Súmate (Catalunya)|Súmate]] creada en [[2013]] per castellà-parlants que recolzen la secessió de [[Catalunya]]. En [[maig]] de [[2015]] fon elegit membre del Secretariat Nacional de l'[[Assamblea Nacional Catalana]], ya que va abandonar el [[30 d'octubre]] de 2015 quan fon elegit per a encapçalar la llista d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] per [[Circumscripció electoral de Barcelona|Barcelona]] en les eleccions llegislatives del [[20 de decembre]].

Actualment és el [[Portaveu (comunicació)|Portaveu adjunt]] del [[Esquerra Republicana de Catalunya|Grup d'ERC]] en el [[Congrés dels Diputats|Congrés]].<ref name=ABC/>

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Gabriel Rufián i Romero}}
* [http://sevilla.abc.es/andalucia/jaen/sevi-rufian-espanol-jaen-201611021827_noticia.html Rufián, un español en Jaén]. ''ABC''

[[Categoria:Pancatalanistes]]
[[Categoria:Nacionalisme català]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de Catalunya]]
[[Categoria:Polítics d'ERC]]

Discussió:Alexander Tatarnikov (diezelsun)

2018-01-05T14:38:54Z

Empanadix:

Est artícul no és enciclopèdic, pareix més publicitat o autobombo que atra cosa. Crec que deuría ser borrat. --[[Usuari:Empanadix|Empanadix]] ([[Usuari Discussió:Empanadix|discussió]]) 14:37 5 gin 2018 (CET)
--------------------------------------------------------
Si, yo també opine igual, encara que esta en alguna atra wikipedia, més be pareix contingut autopromocional. Pense que si en 2-3 dies ningú aporta nova informació, deuria ser borrrat. Un saludet. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:23 5 gin 2018 (CET)

---------------------
Estic d'acort. --[[Usuari:Empanadix|Empanadix]] ([[Usuari Discussió:Empanadix|discussió]]) 15:38 5 gin 2018 (CET)

Discussió:Alexander Tatarnikov (diezelsun)

2018-01-05T13:37:09Z

Empanadix: Pàgina nova, en el contingut: «Est artícul no és enciclopèdic, pareix més publicitat o autobombo que atra cosa. Crec que deuría ser borrat. --~~~~»

Llevant mediterràneu

2018-01-04T12:53:27Z

Empanadix:

{{En desenroll}}

La regió del '''Llevant''' o més específicament el '''Llevant mediterràneu''' és el terme en el que es nomena històricament a una gran zona de [[Orient Pròxim]] situada al sur dels [[monts Tauro]], llimitada pel [[mar Mediterrànea]] a l'oest, el [[desert àrap]] al sur i [[Mesopotàmia]] a l'est. El Llevant no inclou les montanyes del [[Caucas]], ni qualsevol part de la península àrap o [[Anatòlia]], encara que ocasionalment s'inclou [[Cilicia]].{{cita requerida}} La península del [[Sinaí]] també s'inclou, pero com a àrea marginal, com a pont entre el Llevant i el nort de [[Egipte]]. Ocasionalment, els pobles llevantins varen dominar la regió situada entre el Sinaí i el riu [[Nil]], pero eixa regió s'exclou del Llevant geogràfic.

[[Categoria:Història de la regió mediterrànea]]
[[Categoria:Antic Orient Pròxim]]
[[Categoria:Àsia Occidental]]

Josep Tarradellas

2018-01-01T13:57:42Z

Empanadix: /* Trayectòria política */

{{Biografia|
| nom = Josep Tarradellas i Joan
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Polític
| data_naix = [[1899]]
| lloc_naix = [[Cervelló]], [[Barcelona]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1988]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
}}
'''Josep Tarradellas i Joan''' (Cervelló, [[Barcelona]], [[1899]] - Barcelona, [[1988]]) fon un [[polític]] català. Les seues conviccions catalanistes i d'esquerres el portaren a participar en l'oposició republicana contra la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]] ([[1923]]-[[1930]]), com a militant de varis grups que, en l'any [[1931]], s'integraren en la coalició [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).

== Trayectòria política ==

Tarradellas fon elegit secretari general de ERC, que hauria de dominar la vida política catalana durant la [[Segona República]] ([[1931]]-[[1936]]). Fon diputat en les Corts espanyoles i, despuix d'aprovar-se el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya ([[1932]]), també fon diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i colaborador del primer president de la [[Generalitat de Catalunya]], [[Francesc Macià]].

== Cites ==

Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, declarà en el diari ''[[Las Provincias]]'' ([[Dumenge]], [[13 de maig]] de [[1979]]), que mai han existit els falsos "[[Països catalans|països catalans]]" ni la més falsa "Catalunya Nort", que això és un invent molt modern, posterior als anys [[1950]]. Declaració que tornà a repetir Josep Tarradellas en una reunió que mantingué en Barcelona junt a l'[[Unió de Periodistes de Valéncia]] ([[23 d´Octubre]] de 1979):

{{Cita|Mai han existit els "paisos catalans", ni el [[català]] és la llengua mare de la [[Llengua Valenciana]]}}

== Enllaços externs ==

* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/tarradellas.htm Biografia de Josep Tarradellas - Biografías y vidas]

[[Categoria:Nacionalisme català]]
[[Categoria:presidents de la Generalitat de Catalunya]]
[[Categoria:Polítics de la Transició Espanyola]]
[[Categoria:Polítics de Catalunya]]
[[Categoria:Catalanisme]]

Josep Tarradellas

2018-01-01T13:56:56Z

Empanadix:

{{Biografia|
| nom = Josep Tarradellas i Joan
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Polític
| data_naix = [[1899]]
| lloc_naix = [[Cervelló]], [[Barcelona]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1988]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
}}
'''Josep Tarradellas i Joan''' (Cervelló, [[Barcelona]], [[1899]] - Barcelona, [[1988]]) fon un [[polític]] català. Les seues conviccions catalanistes i d'esquerres el portaren a participar en l'oposició republicana contra la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera|Primo de Rivera]] ([[1923]]-[[1930]]), com a militant de varis grups que, en l'any [[1931]], s'integraren en la coalició [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).

== Trayectòria política ==

Tarradellas fon elegit secretari general de ERC, que hauria de dominar la vida política catalana durant la [[Segona República]] ([[1931]]-[[1936]]). Fon diputat en les Corts espanyoles i, despuix d'aprovar-se el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya ([[1932]]), també fon diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i colaborador del primer president de la [[Generalitat de Catalunya]], Francesc Macià.

== Cites ==

Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, declarà en el diari ''[[Las Provincias]]'' ([[Dumenge]], [[13 de maig]] de [[1979]]), que mai han existit els falsos "[[Països catalans|països catalans]]" ni la més falsa "Catalunya Nort", que això és un invent molt modern, posterior als anys [[1950]]. Declaració que tornà a repetir Josep Tarradellas en una reunió que mantingué en Barcelona junt a l'[[Unió de Periodistes de Valéncia]] ([[23 d´Octubre]] de 1979):

{{Cita|Mai han existit els "paisos catalans", ni el [[català]] és la llengua mare de la [[Llengua Valenciana]]}}

== Enllaços externs ==

* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/tarradellas.htm Biografia de Josep Tarradellas - Biografías y vidas]

[[Categoria:Nacionalisme català]]
[[Categoria:presidents de la Generalitat de Catalunya]]
[[Categoria:Polítics de la Transició Espanyola]]
[[Categoria:Polítics de Catalunya]]
[[Categoria:Catalanisme]]

Josep Tarradellas

2018-01-01T13:55:29Z

Empanadix:

{{Biografia|
| nom = Josep Tarradellas i Joan
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Polític
| data_naix = [[1899]]
| lloc_naix = [[Cervelló]], [[Barcelona]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1988]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
}}
'''Josep Tarradellas i Joan''' (Cervelló, [[Barcelona]], [[1899]] - Barcelona, [[1988]]) fon un [[polític]] català. Les seues conviccions catalanistes i d'esquerres el portaren a participar en l'oposició republicana contra la dictadura de [[Miguel Primo se Rivera|Primo de Rivera]] ([[1923]]-[[1930]]), com a militant de varis grups que, en l'any [[1931]], s'integraren en la coalició [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).

== Trayectòria política ==

Tarradellas fon elegit secretari general de ERC, que hauria de dominar la vida política catalana durant la [[Segona República]] ([[1931]]-[[1936]]). Fon diputat en les Corts espanyoles i, despuix d'aprovar-se el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya ([[1932]]), també fon diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i colaborador del primer president de la [[Generalitat de Catalunya]], Francesc Macià.

== Cites ==

Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, declarà en el diari ''[[Las Provincias]]'' ([[Dumenge]], [[13 de maig]] de [[1979]]), que mai han existit els falsos "[[Països catalans|països catalans]]" ni la més falsa "Catalunya Nort", que això és un invent molt modern, posterior als anys [[1950]]. Declaració que tornà a repetir Josep Tarradellas en una reunió que mantingué en Barcelona junt a l'[[Unió de Periodistes de Valéncia]] ([[23 d´Octubre]] de 1979):

{{Cita|Mai han existit els "paisos catalans", ni el [[català]] és la llengua mare de la [[Llengua Valenciana]]}}

== Enllaços externs ==

* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/tarradellas.htm Biografia de Josep Tarradellas - Biografías y vidas]

[[Categoria:Nacionalisme català]]
[[Categoria:presidents de la Generalitat de Catalunya]]
[[Categoria:Polítics de la Transició Espanyola]]
[[Categoria:Polítics de Catalunya]]
[[Categoria:Catalanisme]]

Josep Tarradellas

2018-01-01T13:54:11Z

Empanadix: /* Trayectòria política */

{{Biografia|
| nom = Josep Tarradellas i Joan
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Polític
| data_naix = [[1899]]
| lloc_naix = [[Cervelló]], [[Barcelona]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1988]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]]
}}
'''Josep Tarradellas i Joan''' (Cervelló, [[Barcelona]], [[1899]] - Barcelona, [[1988]]) fon un polític català. Les seues conviccions catalanistes i d'esquerres el portaren a participar en l'oposició republicana contra la dictadura de [[Primo de Rivera]] ([[1923]]-[[1930]]), com a militant de varis grups que, en l'any [[1931]], s'integraren en la coalició [[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC).

== Trayectòria política ==

Tarradellas fon elegit secretari general de ERC, que hauria de dominar la vida política catalana durant la [[Segona República]] ([[1931]]-[[1936]]). Fon diputat en les Corts espanyoles i, despuix d'aprovar-se el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya ([[1932]]), també fon diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i colaborador del primer president de la [[Generalitat de Catalunya]], Francesc Macià.

== Cites ==

Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, declarà en el diari ''[[Las Provincias]]'' ([[Dumenge]], [[13 de maig]] de [[1979]]), que mai han existit els falsos "[[Països catalans|països catalans]]" ni la més falsa "Catalunya Nort", que això és un invent molt modern, posterior als anys [[1950]]. Declaració que tornà a repetir Josep Tarradellas en una reunió que mantingué en Barcelona junt a l'[[Unió de Periodistes de Valéncia]] ([[23 d´Octubre]] de 1979):

{{Cita|Mai han existit els "paisos catalans", ni el [[català]] és la llengua mare de la [[Llengua Valenciana]]}}

== Enllaços externs ==

* [https://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/tarradellas.htm Biografia de Josep Tarradellas - Biografías y vidas]

[[Categoria:Nacionalisme català]]
[[Categoria:presidents de la Generalitat de Catalunya]]
[[Categoria:Polítics de la Transició Espanyola]]
[[Categoria:Polítics de Catalunya]]
[[Categoria:Catalanisme]]

Tabarnia

2018-01-01T13:52:09Z

Empanadix: /* Proposta d'autonomia */

[[Archiu:Flag of Tabarnia.SVG|thumb|right|Bandera proposta per a Tabarnia]]
[[Archiu:Tabarnia.jpg|thumb|right|Extensió proposta per a Tabarnia]]
'''Tabarnia''' és el nom en que s'ha conegut la regió costanera que unix [[Barcelona]] i [[Tarragona]]. Es tracta d'un [[neologisme]] creat a partir dels noms de '''Ta'''rragona i '''Bar'''celona.

== Característiques ==
* Àrea més castellaparlant.
* Àrea més cosmopolita.
* Àrea en menys independentisme.
* Àrea més rica i més poblada de [[Catalunya]].

== Història ==
=== Proposta d'autonomia ===
Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia.

La Plataforma ''Barcelona is not Catalonia'' naixqué despuix d'una conferencia titulada "Las balanzas fiscales entre territorios catalanes", que se celebra en Barcelona el [[29 de giner]] de l'any [[2011]]. Se publica el manifest Rubricatum (“Llobregat” en llatí).

== Economia ==
=== Situació de Barcelona en relació al restant de Catalunya ===
* Barcelona aporta a Catalunya un 28% més de lo que rep.

== Plataformes ==
* Plataforma por la Autonomía de Barcelona

== Vínculs externs ==
* [http://www.bcnisnotcat.es/ Plataforma Barcelona is not Catalonia]
* [https://twitter.com/bcnisnotcat_ Twitter Official]
* [http://tabarniaporsuautonomia.blogspot.es/ Tabarnia por su autonomia]
* [http://www.lavanguardia.com/politica/20170606/423210467245/tabarnia-barcelona-tarragona-catalunya.html/ Artículo de La Vanguardia sobre Tabarnia]
* [http://www.elmagacin.com/un-movimiento-pretende-independizar-barcelona-y-tarragona-de-cataluna-y-formar-tabarnia/ Entrevista a la presidenta de la Plataforma por la Autonomía de Barcelona]
* [http://www.dupalu.com/2015/06/una-plataforma-ciudadana-propone-crear.html/ Artículo del diario mexicano Dupalu News]

[[Categoria:Regionalisme en Espanya]]

Alicantón

2018-01-01T00:06:59Z

Empanadix:

[[Archiu:Auton cv 1991 vlc alicanton.jpg|thumbnail|200px|Papereta electoral d'Alicantón en les eleccions a les Corts Valencianes de 1991.]]
El '''Partido Cantonalista del País Alicantino''' o '''Alicantón''' fon un partit polític valencià fundat a mitat dels [[anys 1980]] que defenia la conversió de la [[Província d'Alacant]] en un cantó independent de la [[Comunitat Valenciana]], un poc a l'estil de l'històric cantonalisme de [[Cartagena]] respecte a [[Regió de Múrcia|Múrcia]], justificant-lo en el poc de cas que li feya a Alacant el, en aquell moment, govern de [[Joan Lerma]] en la [[ Generalitat Valenciana]].

Tingué certa repercussió en la ciutat d'[[Alacant]] a finals dels anys 1980, sobretot per la profusió de pintades en els carrers. Alicantón propugnava la conversió de la província d'Alacant en un cantó independent.

Es presentà a les eleccions a les [[Corts Valencianes]] en l'any [[1991]] obtenint 4.119 vots en tota la Comunitat Valenciana en un 0,2%, dels quals 3.484 els obtingueren per la província d'[[Alacant]] en un 0'6% del vots.

Alicantón defengué en les eleccions europees que es portara l'aigua des dels llacs suissos a Alacant. En el terreny llingüístic, Alicantón curiosament defenia al valencià com a llengua independent i rebujava frontalment la catalanisació que patia la [[llengua valenciana]] en les escoles, denunciant-lo publicament.

Era conegut en la ciutat d'Alacant el seu eslògan ''"Puta Valéncia, Alacant independència"'', que causava estupor, per lo estrafalari de la proposta i lo grosser de l'expressió, encara que és cert, que Alicantón contribuí a avivar l'odi i la rivalitat cap a la ciutat de [[Valéncia]].

El seu líder, anys més tart, fon contertulià freakie en el programa televisiu "Crónicas Marcianas" emés per [[Tele5]] en els [[anys 2000]].

== Enllaços externs ==
*[https://www.flickr.com/photos/hulius/352740 Pintada en Alacant d'Alicantón]

[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

Tabarnia

2017-12-28T22:12:47Z

Empanadix:

[[Archiu:Flag of Tabarnia.SVG|thumb|right|Bandera proposta per a Tabarnia]]
[[Archiu:Tabarnia.jpg|thumb|right|Extensió proposta per a Tabarnia]]
'''Tabarnia''' és el nom en que s'ha conegut la regió costanera que unix [[Barcelona]] i [[Tarragona]].

== Característiques ==
* Àrea catallanoparlant.
* Àrea més cosmopolita.
* Àrea en menys independentisme.
* Àrea més rica i més poblada de [[Catalunya]].

== Història ==
=== Proposta d'autonomia ===
Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia.

La Plataforma ''Barcelona is not Catalonia'' naixqué despuix d'una conferencia titulada "Las balanzas fiscales entre territorios catalanes", que se celebra en Barcelona el [[29 de giner]] de l'any [[2011]]. Se publica el manifest Rubricatum (“Llobregat” en llati).

== Economia ==
=== Situació de Barcelona en relació al restant de Catalunya ===
* Barcelona aporta a Catalunya un 28% més de lo que rep.

== Plataformes ==
* Plataforma por la Autonomía de Barcelona

== Vínculs externs ==
* [http://www.bcnisnotcat.es/ Plataforma Barcelona is not Catalonia]
* [https://twitter.com/bcnisnotcat_ Twitter Official]
* [http://tabarniaporsuautonomia.blogspot.es/ Tabarnia por su autonomia]
* [http://www.lavanguardia.com/politica/20170606/423210467245/tabarnia-barcelona-tarragona-catalunya.html/ Artículo de La Vanguardia sobre Tabarnia]
* [http://www.elmagacin.com/un-movimiento-pretende-independizar-barcelona-y-tarragona-de-cataluna-y-formar-tabarnia/ Entrevista a la presidenta de la Plataforma por la Autonomía de Barcelona]
* [http://www.dupalu.com/2015/06/una-plataforma-ciudadana-propone-crear.html/ Artículo del diario mexicano Dupalu News]

[[Categoria:Regionalisme en Espanya]]

Tabarnia

2017-12-28T22:11:45Z

Empanadix:

[[Archiu:Flag of Tabarnia.SVG|thumb|right|Bandera proposta per a Tabarnia]]
[[Archiu:Tabarnia.jpg|thumb|right|Extensió proposta per a Tabarnia]]
'''Tabarnia''' és el nom en que s'ha conegut la regió costanera que unix [[Barcelona]] i [[Tarragona]].

Situació de Tabarnia dins de la comunitat autònoma de Catalunya: http://imgur.com/SjyroYu

== Característiques ==
* Àrea catallanoparlant.
* Àrea més cosmopolita.
* Àrea en menys independentisme.
* Àrea més rica i més poblada de [[Catalunya]].

== Història ==
=== Proposta d'autonomia ===
Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia.

La Plataforma ''Barcelona is not Catalonia'' naixqué despuix d'una conferencia titulada "Las balanzas fiscales entre territorios catalanes", que se celebra en Barcelona el [[29 de giner]] de l'any [[2011]]. Se publica el manifest Rubricatum (“Llobregat” en llati).

== Economia ==
=== Situació de Barcelona en relació al restant de Catalunya ===
* Barcelona aporta a Catalunya un 28% més de lo que rep.

== Plataformes ==
* Plataforma por la Autonomía de Barcelona

== Vínculs externs ==
* [http://www.bcnisnotcat.es/ Plataforma Barcelona is not Catalonia]
* [https://twitter.com/bcnisnotcat_ Twitter Official]
* [http://tabarniaporsuautonomia.blogspot.es/ Tabarnia por su autonomia]
* [http://www.lavanguardia.com/politica/20170606/423210467245/tabarnia-barcelona-tarragona-catalunya.html/ Artículo de La Vanguardia sobre Tabarnia]
* [http://www.elmagacin.com/un-movimiento-pretende-independizar-barcelona-y-tarragona-de-cataluna-y-formar-tabarnia/ Entrevista a la presidenta de la Plataforma por la Autonomía de Barcelona]
* [http://www.dupalu.com/2015/06/una-plataforma-ciudadana-propone-crear.html/ Artículo del diario mexicano Dupalu News]

[[Categoria:Regionalisme en Espanya]]

Tabarnia

2017-12-28T19:04:02Z

Empanadix:

[[Archiu:Flag of Tabarnia.SVG|thumb|right|Bandera proposta per a Tabarnia]]
'''Tabarnia''' és el nom en que s'ha conegut la regió costanera que unix [[Barcelona]] i [[Tarragona]].

Situació de Tabarnia dins de la comunitat autònoma de Catalunya: http://imgur.com/SjyroYu

== Característiques ==
* Àrea catallanoparlant.
* Àrea més cosmopolita.
* Àrea en menys independentisme.
* Àrea més rica i més poblada de [[Catalunya]].

== Història ==
=== Proposta d'autonomia ===
Degut a la situació a la que l'independentisme ha portat a Catalunya, naixqué la proposta de formar una autonomía en esta zona i es promogué la creació d'una autonomia en el nom de Tabarnia.

La Plataforma ''Barcelona is not Catalonia'' naixqué despuix d'una conferencia titulada "Las balanzas fiscales entre territorios catalanes", que se celebra en Barcelona el [[29 de giner]] de l'any [[2011]]. Se publica el manifest Rubricatum (“Llobregat” en llati).

== Economia ==
=== Situació de Barcelona en relació al restant de Catalunya ===
* Barcelona aporta a Catalunya un 28% més de lo que rep.

== Plataformes ==
* Plataforma por la Autonomía de Barcelona

== Vínculs externs ==
* [http://www.bcnisnotcat.es/ Plataforma Barcelona is not Catalonia]
* [https://twitter.com/bcnisnotcat_ Twitter Official]
* [http://tabarniaporsuautonomia.blogspot.es/ Tabarnia por su autonomia]
* [http://www.lavanguardia.com/politica/20170606/423210467245/tabarnia-barcelona-tarragona-catalunya.html/ Artículo de La Vanguardia sobre Tabarnia]
* [http://www.elmagacin.com/un-movimiento-pretende-independizar-barcelona-y-tarragona-de-cataluna-y-formar-tabarnia/ Entrevista a la presidenta de la Plataforma por la Autonomía de Barcelona]
* [http://www.dupalu.com/2015/06/una-plataforma-ciudadana-propone-crear.html/ Artículo del diario mexicano Dupalu News]

[[Categoria:Regionalisme en Espanya]]

Lliga Àrap

2017-12-28T14:10:14Z

Empanadix:

{{Ficha de entitat internacional
|nombre =
|nombre_oficial = جامعة الدول العربية Yāmi`at ad-Duwal al-`Arabiyya Lliga de Estats Àraps
|imagen-bandera = Flag_of_the_Arab_League.svg
|imagen-bandera_tamaño =
|bandera-enlace =
|imagen-escudo = Emblem of the Arab League.svg
|imagen-escudo_tamaño =
|escudo-enlace =
|emblema =
|de =
|lema =
|himno =
|archivo_himno =
|mapa =
|imagen_mapa = Arab league updated.png
|mapa-pie =
|px_mapa = 275px
|nombre_común =
|miembros =
|miembros-enlace =
|asociados =
|asociados-enlace =
|observadores =
|observadores-enlace =
|tipo-enlace =
|fundación =
|fundación_hitos =
|fundación_fechas =
|idioma_oficial =
|idioma_co-oficial =
|idiomas_oficiales =
|idiomas_co-oficiales =
|gobierno =
|dirigentes_títulos =
|dirigentes_nombres =
|capital = {{bandera|Egipte}} [[El Cairo]], [[Egipte]]
|capital_nombre = {{bandera2|Egipte}} [[El Cairo]], [[Egipte]]
|capital_población =
|enlace_capital_población =
|capital_coord = (sólo texto)
|capital_coor = (parámetro de la plantilla {{Coor URL}})
|ciudad_principal =
|enlace_ciudad_principal =
|enproceso =
|enproceso-enlace =
|superficie =
|superficie_terrestre =
|superficie_Zona Económica Exclusiva =
|fronteras =
|población =
|población_año =
|población_puesto =
|población_densidad =
|PIB =
|PIB_año =
|PIB_puesto =
|PIB_per_cápita =
|PIB_nominal =
|PIB_nominal_año =
|PIB_nominal_puesto =
|PIB_nominal_per_cápita =
|IDH =
|IDH_año =
|IDH_puesto =
|IDH_categoría =
|moneda =
|moneda_símbolo =
|moneda_iso =
|moneda_div =
|gentilicio =
|horario =
|horario_verano =
|cctld =
|sitio =
|miembro_de =
|notas =
|nota1 =
|nota2 =
|nota3 =
|nota4 =
|nota5 =
|nota6 =
|nota7 =
|nota8 =
|nota9 =
}}
[[Image:Flag_of_the_Arab_League.svg|thumb|250px|Bandera de la Lliga Àrap]]
La '''Lliga d'Estats Àraps''' o simplement '''Lliga Àrap''' (en [[idioma àrap|àrap]]: ''' جامعة الدول العربية Yami`at ad-Duwal al-`Arabiyya'''), és una organisació que agrupa als [[Estats àraps]].

Fon fundada el [[22 de març]] de [[1945]] per set Estats. El seu objectiu principal és:
{{cita|Servir el be comú de tots els països àraps, assegurar millors condicions per a tots els països àraps, garantisar el futur de tots els països àraps i complir els desijos i expectatives de tots els països àraps.|}}
La seua diferència en atres organisacions com l'[[Unió Europea]] és que no ha conseguit un grau important d'integració regional i que l'organisació no manté relacions directes en els ciutadans dels seus Estats-membre. La carta fundacional de la Lliga Àrap declara que coordinarà assunts econòmics, incloent relacions comercials, comunicacions, cultura i salut. La seu permanent (Secretaria General) de la Lliga es troba en [[El Caire]], [[Egipte]]. Excepte entre [[1979]]-[[1989]] que va estar ubicada en [[Tunis (ciutat)|Tunis]].

En la seua carta fundacional, la '''Lliga Àrap''' fixa com els seus objectius inicials els de conseguir que el restant d'estats àraps que inclús es troben colonisats per països europeus s'independisen i que en el protectorat britànic de [[Palestina]], la minoria judeua no cree l'estat de [[Israel]]. També especifica que no es tracta d'una Unió d'estats ni d'una Federació, sino una Lliga en que tots els estats sobirans mantenen una total independència.

== Fundació ==
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], [[El Caire]] fon el centre de la presa de decisions tant econòmiques com militars dels britànics per a tot [[Orient Pròxim]]. Esta posició estratègica clau, permeté al govern [[Egipte|egipci]] entrar en conversacions en atres països àraps per a consolidar una unió més estreta entre tots ells. En eixe moment, la situació en tots els Estats Àraps era molt diferent; mentres que en els governs d'[[Iraq]] i [[Síria]] hi havia una clara voluntat de fomentar els vínculs entre els països àraps, en el [[Líban]] (en una important població cristiana) no es vea en tan bons ulls. En [[Yemen]], [[Aràbia Saudita]] i Egipte el sentiment d'unitat àrap ya estava més estés, encara que sempre mantenint per davant els interessos nacionals.

Lo que estava fora de tot dubte, era el fet que la guerra havia contribuït notablement a consolidar el sentiment d'unitat entre tots els [[àrap]]s.
Este estretament de llaços va desembocar en un primer intent de creació d'una Lliga d'Estats Àraps, afavorit ademés, per l'impuls britànic, que s'assegurava aixina l'influència en la zona.

El primer borrador, desenrollat pel primer ministre d'[[Iraq]] i per [[Gran Bretanya]], establia cinc punts pels quals s'hauria de regir l'unió:
* 1. Formació d'una Gran Síria, que estaria formada per [[Síria]], [[Palestina]], [[TransJordània]] i [[Líban]].
* 2. Creació de la Lliga Àrap, formada per l'unió d'Iraq i de la Gran Síria.
* 3. La Lliga tindria un consell permanent encarregat de coordinar les qüestions relatives a l'administració i govern, els assunts exteriors, la defensa, les qüestions econòmiques i la protecció de les minories.
* 4. Es concediria una chicoteta autonomia als [[judeus]] de Palestina.
* 5. Els [[Maronites]] de Líban tindrien un règim privilegiat.

També s'establia que esta unió estaria dirigida per la família Hachemita. No obstant, este primer proyecte contà en una important oposició; clarament en contra es manifestaren la comunitat judeua, gran part de l'opinió pública libanesa, una part dels sirians que defenien la seua pròpia nacionalitat al marge del restant de pobles àraps, [[Egipte]], que aspirava a una unitat baix la seua hegemonia i el Rei d'Aràbia, que no vea en bons ulls que es forjara en la seua frontera nort una unió tan forta dominada per la família Hachemita. Esta forta oposició va acostar al proyecte al seu fracàs. Davant del poc èxit dels Hachemites en el procés d'unitat, el president egipci Nabas, va llançar un segon proyecte que suponia un menor grau d'integració pero en un major soport, especialment per part dels anglesos. Després de dos conferències ([[Aleixandria]] en [[1944]] i El Caire en [[1945]]) i una intensa llabor diplomàtica es conseguí, pressionant als països més reticents, crear la Lliga dels Estats Àraps. Esta va unir a set països en relativa capacitat d'acció: Egipte, [[Síria]], [[Líban]], TransJordània, [[Iraq]], [[Aràbia Saudita]] i [[Yemen]], junt en un representant dels àraps palestins, deixant les portes obertes a la possible entrada del restant de països àraps que volgueren unir-se ad ells una vegada conseguiren la seua independència.

S'establí la seua seu fixa en El Caire. Encara que es prohibia l'ingerència en assunts interns d'atres països, sí es varen marcar una série d'objectius: enfortir les relacions entre els estats membres, coordinar les seues polítiques per a salvaguardar la seua independència i sobirania, i en general, tot quant afectava als assunts i interessos dels països àraps. També s'estretia la cooperació en matèria econòmica, en comunicacions, en assunts culturals i en les polítiques de benestar social. Es conseguí l'acort de no recórrer a la força per a resoldre conflictes entre els membres de la Lliga.

== Membres ==
[[Image:Map of League of Arab States countries.png|thumb|250px|<center>Estats membres de la Lliga Àrap</center>]]

Membres de la Lliga Àrap (i data de la seua admissió):
*[[Egipte]] - [[22 de març]], [[1945]] (Fundador) (suspés, 1979-1989)
*[[Iraq]] - [[22 de març]], [[1945]] (Fundador)
*[[Jordània]] (com [[TransJordània]] entre 1945-1949) - [[22 de març]], [[1945]] (Fundador)
*[[Líban]] - [[22 de març]], [[1945]] (Fundador)
*[[Aràbia Saudita]] - [[22 de març]], [[1945]] (Fundador)
*[[Síria]] - [[22 de març]], [[1945]] (Fundador)
*[[Yemen|Yemen del Nort]] - [[5 de maig]], [[1945]] (Fundador), des de [[1990]] com [[Yemen]] [[1967]]-[[1990]] (fusió en Yemen del Nort)
*[[Líbia]] - [[28 de març]], [[1953]]
*[[Sudan]] - [[9 de giner]], [[1956]]
*[[Marroc]] - [[1 d'octubre]], [[1958]]
*[[Tunísia]] - [[1 d'octubre]], [[1958]]
*[[Kuvait]] - [[20 de juliol]], [[1961]]
*[[Algèria]] - [[16 d'agost]], [[1962]]
*[[Emirats Àraps Units]] - [[12 de juny]], [[1971]]
*[[Bahrain]] - [[11 de setembre]], [[1971]]
*[[Qatar]] - [[11 de setembre]], [[1971]]
*[[Oman]] - [[29 de setembre]], [[1971]]
*[[Mauritània]] - [[26 de novembre]], [[1973]]
*[[Somàlia]] - [[14 de febrer]], [[1974]]
*[[Palestina]] - [[9 de setembre]], [[1976]] (representada per la [[OLP]])
*[[Jibuti]] - [[18 de decembre]], [[1977]]
*[[Comores]] - [[20 de novembre]], [[1993]]

La suspensió d'Egipte es va deure a la firma dels [[acorts de Camp David]] i a l'establir relacions diplomàtiques en [[Israel]]. Durant esta suspensió fon quan la seu de la Lliga es traslladà de [[El Caire]] a [[Tunis]].

== Organisació ==
La Lliga Àrap està composta pels organismes següents:
*Consell de la Lliga Àrap, integrat per tots els estats membres. Cada país té un vot i les decisions aprovades no són necessàriament vinculants;
*Consell Econòmic i Social Àrap;
*Comités tècnics;
*Agències àraps especialisades;
*Unions o associacions àraps;
*secretària general, nomenat pel Consell

Secretaris Generals de la Lliga Àrap
[[Abdul Razek Azzam]] ([[Egipte]]) [[1945]]—[[1952]]
[[Abdul Khlek Hassouna]] (Egipte) [[1952]] — [[1972]]
[[Mahmoud Riyadh]] (Egipte) [[1972]] — [[1979]]
[[Chedi Klibi]] ([[Tunis]]) [[1979]] — [[1990]]
Dr. [[Ahmad Esmat Abd al Meguid]] (Egipte) [[1991]] — [[2001]]
[[Amr Moussa]] (Egipte) [[2001]] a la data

== Vore també ==
* [[Organisació de l'Unitat Africana]]
* [[Organisació d'Estats Americans]]
* [[Organisació Àrap de Transportistes Aéreus]]

==Referencies==
{{Traduït de|es|Liga_Árabe}}

== Enllaços externs ==
*[http://www.arableagueonline.org/ Arab League] Pàgina oficial (anglés i àrap)
*[http://www.al-bab.com/arab/docs/league.Htm Cims i documents]

[[Categoria:Àfrica]]
[[Categoria:Àsia]]

Wikispecies

2017-12-27T20:28:56Z

Empanadix:

[[Image:Wikispecies-logo.svg|thumb|200px|Logotip de Wikispecies]]
'''Wikispecies''' és un proyecte de la [[Fundació Wikimedia]] en la missió de ser un directori lliure d'espècies. Cobrix els [[animal]]s, [[planta|plantes]], [[fonc]]s, [[bacteria|bacteries]], [[Archaea|arquees]], [[Protista|protistes]] i atres formes de vida, i se desenrollarà en estret contacte en atres proyectes [[Wiki]], especialment [[Wikipedia]]. Fon creat en el [[2004]] per proposta de Benedikt Mandl.

== Enllaços externs ==
* [https://species.wikimedia.org/wiki/Portada Wikispecies]

[[Categoria:Wikis]]

Discussió:Organisació per a l'Unitat Africana

2017-12-26T17:30:08Z

Empanadix: Pàgina nova, en el contingut: «El títul d'est artícul no és correcte... --~~~~»

El títul d'est artícul no és correcte... --[[Usuari:Empanadix|Empanadix]] ([[Usuari Discussió:Empanadix|discussió]]) 18:30 26 dec 2017 (CET)

Organisació per a l'Unitat Africana

2017-12-26T17:28:14Z

Empanadix:

L''''Organisació per a l'Unitat Africana''' ('''OUA''') va ser una organisació regional que agrupava als països del continent [[Àfrica|africà]]. Va ser fundada el [[25 de maig]] de l'any [[1963]], un any despuix de la dissolució de l'[[Unió d'Estats Africans]] (1958-1962), i reemplaçada el [[9 de juliol]] de l'any [[2002]] per l'[[Unió Africana]].

La seua fundació es va deure a l'impuls [[Panafricanismo|panafricanista]] d'importants líders del Tercer Món com l'emperador de [[Etiopia]] [[Haile Selassie I]], [[Kwame Nkrumah]] i [[Gamal Abdel Nasser]].

Els seus fins varen ser promoure l'unitat i solidaritat dels estats africans i servir com portaveuía colectiva del continent. També estava dedicada a erradicar el [[colonialisme]] i promoure la cooperació internacional. La seua sèu estava en [[Adís Abeba]] (Etiopia).

[[Categoria:Unió Africana]]
[[Categoria:Política d'Àfrica]]
[[Categoria:Organisacions internacionals d'Àfrica]]

Torrent (Valéncia)

2017-12-23T20:42:02Z

Empanadix:

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:95px-Torrent_respecte_a_lo_Regne.png.png|100px]]
|image_província = [[Image:160px-Torrent_respecte_a_l'Horta_Sur.png.png‎|100px]]
|nom = Torrent
|image_escut = [[Image:Escut_de_Torrent.png|100px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[L'Horta Oest]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Torrent]]
|coor = 39°26′20″N 0°27′56″O
|superfície = 69,3 km²
|altitut = 66 m.
|població = 80.107 hab.
|densitat = 1.209,52 hab./km²
|gentilici = torrentí/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46900
|festes = 30 de Juliol festa patronal (Sants Abdon i Senen)
|alcalde = Jesús Ros Piles ([[PSPV]])
|uep = [http://www.torrent.es Web Oficial de l'Ajuntament]
|notes =
}}
'''Torrent''' (en [[castellà]] ''Torrente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] situat en la comarca de [[L'Horta Oest]] de la [[província de Valéncia]].

== Història==
=== Fundació ===
Torrent se fundà en l'any [[1248]], dèu anys despuix de la Conquista de [[Valéncia]] per part de [[Jaume I]]. El rei oferí estes terres a ''fra en Hugo de Folcalquier'', tinent de l'Orde de Sant Joan de [[Jerusalem]] (Orde de l'Hospital) per a obtindre la seua ajuda en la guerra de la Conquista de Valéncia.

Finalisada esta guerra, en [[1232]] Jaume I firmà un document otorgant este i atres pobles a l'orde de Sant Joan de Jerusalem per a que esta l'administrara com vullguera. El dia [[5 de maig]] de [[1238]] és feu oficial la presa de possessió de la vila per part de l'Orde.

=== Els primers habitants ===
Encara que la fundació oficial de la vila data de la Reconquista, els diversos sostralls arquològics trobats (monedes, utensilis, armes, etc.) aixina com la Torre i la seua fortificació, indiquen que ya havia moradors en este territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han sostralls de poblats ibèrics com la Llometa del clot de Bailón, pero és en la romanisació quan es poblarà densament en viles rústiques com l'Alter, el Mas del Juge o Sant Gregori.

Despuix de la romanisació escomençà un periodo de domini musulmà, (a partir del [[sigle VIII]]) que deixa la seua impronta sobre tot en la geografia urbana, en carrerons estrets i tortuosos, places i assucacs.

== Monuments ==
*'''La Torre:''' La torre és el monument més característic de la ciutat. D'orige medieval, construïda en técniques musulmanes, era part d'un antic castell i tingué mur, contramur i fos que la envoltaven. També poseïa uns camins subterràneus. És de base quadrangular en forma piramidal truncada i una alçària de 30 metres. En els quatre ànguls superiors existixen unes piràmides de pedra sobre les que apareixen la Creu de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i un rat penat. Interiorment té cinc plantes i terraça, i cada planta tres revoltes de canons semicilíndrics. L'accés s'efectua a través d'una escala exterior que comunica en la primera planta.
[[Image:Torre_Torrent.jpg|150px|right|thumb|La Torre, situada en la Plaça Major]]

== Museus==
*'''Museu Comarcal de l'Hortar Sur:''' És un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamisació social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sur i constituïxen les seues senyes d’identitat.
El museu es troba instalat en casa de l’Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera década del [[sigle XX]]. La visita a l’exposició permanent permet conéixer la forma de vida d’una família de la comarca que en la majoria dels casos obtenien els seus recursos del treball de la terra.

== Festes==
Moltes de les seues festes son similars a les que és celebren en Valéncia capital i la seua àrea metropolitana. No obstant hi han algunes molt peculiars, típicament torrentines.

*'''Porrat de Sant Antoni Abat (Giner)''': És fa una foguera i una bendicio d'animals.
*'''1 de Febrer''': ''L'entrà de la flor''. Eixe dia, els Clavaris de la Verge del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Verge la primera branca d'armeler que ha florit.
*'''3 de Febrer: Sant Blai''': en esta festa s'instalen puestos d'artesania, menjar, fruts secs, tómboles, etc. per tot el carrer Ramón y Cajal. Eixe dia és venen els típics gayatos i els ''sanblaiets'', que es beneïxen en la parroquia de Sant Lluís Beltran. És també tradicional entrar en l'iglésia per a posar-se oli en la gola, ya que Sant Blai és el sant que protegix de les malalties de gola. En esta festa els clavaris son chiquets que, junt ad atres algo més majors, representen el milacre que feu Sant Blai al salvar a un chiquet que s'havia entravessat. El plat típic del dia es el ''rossejat''.
*'''15 al 19 de març''': [[Falles]].
*'''Semana Santa''': Les germandats tenen una tradició molt arrelada en la localitat.
*'''Festes de la Verge del Rosari''': La nit del dissabte al primer [[dumenge]] de [[Maig]] és realisa ''l´Enramà'' en la que tradicionalment els chicons anaven a les portes de les fadrines per a cantar.
*'''Festes de la Verge dels Desamparats''': És celebren el segon dumenge de Maig. L'image de la verge recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitut que escolta els cumplits i cants típics valencians. És una festivitat que és remonta ad este sigle passat i té un gran arrelament. La provessó recorre l'iglésia archiprestal de l'Assunció i l'Ermita.

== Personages Rellevants ==
*[[Anabel Medina]]: tenista, medalla d'[[argent]] en dobles en els [[Jocs Olímpics de Pekín]] [[2008]].
*[[Manuel Herreros]]: conegut com ''Champi'' fon un motocicliste, campeó del món en la categoria de 80cc en [[1989]].

== Enllaços externs ==
*[http://www.torrent.es Web de l'Ajuntament de Torrent]
*[http://museuhortasud.com Web del museu comarcal de l'Horta Sur]
*[http://www.fmct.es/ Web de la Federació de Moros i Cristians de Torrent]
*[http://www.laopiniondetorrent.es/ Web de ''La opinión'' de Torrent]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090619/vida-ocio/major-valenciano-20090619.html Hispanic Society, alcalde de Torrent]

== Referències ==
{{Traduït de|es|Torrente_(Valencia)}}
{{Municipis de L'Horta Oest}}
{{Capitals comarques}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Formoso

2017-12-20T12:51:26Z

Empanadix:

[[File:111-Formosus.jpg|thumb|250 px|Papa Formoso]]

'''Formoso'''. ([[Ostia]], (¿?) – [[Roma]], [[4 d'abril]] de [[896]]). [[Papa]] de l'[[Iglésia catòlica]] des de l'any [[891]] fin a l'any 896.

Consagrat bisbe de [[Porto]] en l'any [[864]] pel Papa [[Nicolás I]] actuà com llegat pontifici en [[Bulgaria]] ([[866]]) ya que el príncip d'aquell país solicità al Papa que l'enviara com arquebisbe, pero Nicolás I cridà a Formoso de Bulgaria, enviant-lo a [[Constantinopla]] en motiu del cisma. Com fon legat en [[França]] ([[869]] i [[872]]) a on fon l'encarregat de convéncer a [[Carlos II el Calp]] de que acceptara la corona imperial.

En l'any [[877]], despuix d'apoyar coronar rei d'Itàlia a [[Arnulfo de Carintia|Arnulfo]], s'enfrontà al entonces Papa [[Joan VIII]] que apoyava a [[Carlos II el Calp]], lo que li serví de ser expulsat de la seua diòcesis i l'excomunió. Excomunió que seria alçà, en l'any [[883]], al accedir al papat [[Marino I]], sent restituït en la seua seu de Porto, dignitat que ocupava al ser elegit Papa.

És possible que '''Formoso''' haguera criticat en algun sentit l'actitut política de [[Joan VIII]]. Lo cert és que l'amistat de Formoso en atres elements llevantiscos de Roma fon causa de la seua ruina. Els partidaris de la facció [[teutènica]], entre els cuals nostre bisbe era dels més conspicus, crearen grans disturbis i foren condenats. Formoso fogí de Roma, aumentant en això les sospites que d'ell se tenien. Fon acusat inclus d'haver codiciat el soli apostòlic, i [[Joan VIII]] llançà l'excomunió contra l'adversari a la seua politica francesa i le deponguè. Contra Formoso se multiplicaren les acusacions, pero no falta historiador que vega en este procés polític molts punts oscurs i procura la defensa de Formoso.

Durant el seu pontificat, el [[30 d'abril]] de [[892]], presionat pel emperador [[Guido de Spoleto]], se va vore forçat a coronar com emperador i successor al fill d'este, [[Lamberto de Spoleto]].

A la mort de Guido en [[894]], Lamberto se convertix en el nou emperador sent coronat en [[Ravena]] al temps que '''Formoso''' comença a acostar-se al rei alemà [[Arnulfo de Carintia|Arnulfo]] a qui convenç per a que avançe sobre [[Roma]] i allibere el regne d'[[Itàlia]] de la família Spoleto.

[[Arnulfo de Carintia|Arnulfo]] atravessa els Alps i assalta Roma en febrer de [[896]], expulsa a Lamberto i és nomenat nou emperador per Formoso en l'atri de la [[Basílica de San Pedro]].
Poc despuix, el 4 d'abril de [[896]], el papa [[Formoso]] mor.

El biògraf Nicolàs I lo diu com "''bisbe de gran santitat i exemplars costums''"; fins el malaïdor escritor Liuprando de Cremona elogia sa pietat i la seua ciència de les coses divines, i lo mateix fan atres cronistes.

'''Formoso''' també se preocupà de l'embelliment de la [[Basílica de San Pere]] en alguns mosaics que duraren fins la demolició que manà fer [[Paulo V]] de la part inferior d'aquell edifici. Durant el seu pontificat manà també executar en una chicoteta iglésia pròxima al temple de Claudi una pintura que representava a Crist entre els sants Pedro i Pablo, Lorenzo e Hipòlit, als peus dels cuals se veia, en un costat un príncep barbar, i en l'atre a '''Formoso'''. Aquell presonage probablement representava a Bogoris, rei de [[Bulgària]], i era un recort de la misió feta pel papa en aquelles regions. En la pintura decoberta en l'any [[1869]], hui desapareguda, ya no se podia distinguir la figura, pero sí el nom de '''Formoso'''.

== El sínodo del cadàver==

[[Image:Jean Paul Laurens Le Pape Formose et Etienne VII 1870.jpg|thumb|right|250px|''El Papa Formoso i Esteban VI'' de [[Jean-Paul Laurens]]]]

El mateix any de la mort de Formoso, puja al tró pontifici [[Esteban VI]] en el apoyo de Lamberto de Spoleto, qui ha tornat a pendre el control de [[Roma]] despuix de caure malalt Arnulfo i vore's obligat a abandonar [[Itàlia]]. Lamberto, junt a sa mare [[Agiltrude]], impulsa la realisació d'un juï contra el Papa que no apoyà a la família Spoleto en les seues reivindicacions polítiques durant el seu papat.

[[Esteban VI]] mana, nou mesos despuix de la mort de Formoso, exhumar el seu cadàver i sometre-lo a juï en un concili que reuní a tal fí i que ha passat a l'història com el “Concili cadavèric”, “Sínodo del terror” o "Sínodo del cadàver".

En dit concili, celebrat baix la presidència d'[[Esteban VI]] en la [[Basílica Constantiniana]] se procedí a revestir el cadàver de Formoso dels ornaments papals i se li sentà en un tró per a que ascoltara les acusacions. La principal de les cuals fon que sent bisbe d'una diòcesis, la de Porto, l'havia deixat per a ocupar com papa la diòcesis de [[Roma]].

Trobat culpable se declarà invàlida la seua elecció com a Papa i s'anularen tots els actes y ordenacions del seu papat. A continuació se despojà el cadàver de les seues vestidures, se li arrancaren de la mà els tres dits en els que impartia les bendicions papals i fon arrojat al riu [[Tíber]]. A Formoso se li acusà perque mentres el juge que residia la sentència, que era el Papa Esteban, gritava iracunt i llançava insults contra el fètit cadàver, este no fea res per a defendre's sino que sabiament se quedava callat escoltant la seua sentència.

Els restos de Formoso no se recuperàren fins el pontificat de [[Teodoro II]] (el cual a soles durà 20 dies, encara que la rehabilitació de Formoso s'havia iniciat en el Papa [[Romano (papa)|Romà]]) qui els restituí a la [[Basílica de San Pere]]. El Papa [[Joan IX]] convocà dos concilis, ú en [[Ravena]] i atre en [[Roma]], en els cuals se promulga que tota prova futura sobre una persona morta fóra prohibida. El Papa [[Sergi III|Sergi III]] al accedir al tró en l'any [[904]] anulà tant els concilis convocats per [[Joan IX]] i [[Teodoro II]]. En l'any [[1464]] el cardenal Pietro Barbo despuix de ser elegit Papa és disuadit de portar el nom de Formoso II per a portar el de [[Pablo II]].

[[Categoria:Edat Mija]]
[[Categoria:Cristianisme]]
[[Categoria:Papes]]
[[Categoria:Biografies]]
{{Internacional}}

Francisco Cea Bermúdez

2017-12-18T13:09:50Z

Empanadix: /* Biografia */

{{Biografia|
| nom = Francisco de Paula de Cea Bermúdez y Buzo
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Polític i diplomàtic
| data_naix = 28 d'octubre de [[1779]]
| lloc_naix = [[Màlaga]], [[Espanya]]
| data_mort = 6 de juliol de [[185]]
| lloc_mort = [[París]], [[França]]
}}
'''Francisco de Paula de Cea Bermúdez y Buzo''' ([[Màlaga]], 28 de octubre de [[1779]] – [[París]], 6 de julio de [[1850]]), fon un polític i diplomàtic [[Espanya|espanyol]].

== Biografia ==

Despuix de dedicar-se al comerç en notable èxit en Màlaga, en [[1810]] fon enviat per les [[Corts de Càdis]] com a diplomàtic a [[Rússia]] i va negociar el tractat d'Amistat, Aliança i Cooperació (''Velikie Luki'', 20 de juliol de [[1812]]), pel qual el [[Sar Aleixandre I|sar Aleixandre I]], novament en guerra en [[Napoleón]], establia una aliança en [[Espanya]] i reconeixia la [[Constitució de Càdis]]. Tingué també una destacada actuació en l'incorporació d'Espanya a la Santa Aliança ([[1816]]). Embaixador en [[Constantinopla]] durant el [[Trieni Constitucional]] (1820–1823) i en [[Londres]], en [[1824]] substituí al comte d'Ofalia com a Secretari d'Estat l'11 de juliol de [[1824]], als 45 anys d'edat.

La seua gestió fon molt fosca (de fet, Calomarde dominava el ministeri), pero potser va influir en l'oposició als ultrarrealistes, lo que segurament va ocasionar la seua caiguda (24 d'octubre de [[1825]]), en favor del duc de l'Infantat. Fon llavors enviat com a embaixador a [[Dresde]] (1825–1827) i Londres (1827–1832); i com a tal va poder desbaratar alguns intents dels lliberals de desembarcar en la [[Península Ibèrica|Península]].

Despuix dels successos de la Granja del 14 de setembre de [[1832]], fon cridat per [[María Cristina]] per a que formara govern i neutralisara als sectors absolutistes, colaborant en el moribunt [[Ferrando VII]] en la seua pugna en l'infant Don Carlos. Fon nomenat novament Secretari d'Estat l'1 d'octubre de 1832, i promulgà la Pragmàtica Sanció que anulava la [[Llei Sàlica]] i obria el camí al tro a la seua filla, la futura [[Isabel II]].

Adoptà aixina mateix una série de mides:

* Reobertura de les universitats (que portaven dos anys tancades).
* Amnistia per als lliberals (15 d'octubre de 1832), permetent la tornada d'uns 10.000 exiliats des de 1823. Quedaven exceptuats de la gràcia aquells que havien votat la destitució del Rei i els qui s'havien alçat en armes contra la seua sobirania.
* Reorganisació dels quadros de mando de l'eixèrcit per a eliminar a tots els carlistes.
* Renovació dels [[Ajuntament|ajuntaments]].

Confirmat en el seu càrrec per María Cristina a la mort del rei Ferrando, Cea Bermúdez publicà el Manifest del 4 d'octubre de [[1833]], que va fer subscriure a la Regent, en que mostrava la seua intenció de mantindre la política anterior, al mateix temps distanciada de carlistes i lliberals, i en mamprendre reformes administratives, donant entrada en el govern a personalitats com [[Javier de Burgos]] i [[Zarco del Valle]].

No obstant, la seua «tercera via» es va mostrar impracticable. Despuix del Manifest de Santarem, que l'infant Carlos María Isidro es proclamava rei d'Espanya, els realistes varen optar per alçar-se en armes. Iniciada la [[Primera Guerra Carlista]], per la seua banda, les ofertes de Cea no varen conseguir atraure als lliberals, que insistien en modificacions constitucionals. Finalment, estos, en la seua versió més moderada, varen conseguir el respal d'alguns cortesans (entre ells Miraflores), de capitans generals (Llauder, Quesada, Fernández de Córdova) i de les embaixades francesa i britànica: Cea fon substituït pel lliberal moderat [[Francisco Martínez de la Rosa]] (15 de giner de [[1834]]).

Emigrà a [[França]], des d'on va ser un dels valedors de María Cristina durant la regència d'[[Espartero]] (1840–1843).

Durant la seua vida, Cea Bermúdez, va rebre diferents distincions com a òrdens i diferents càrrecs polítics i diplomàtics.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Cea_Berm%C3%BAdez Francisco Cea Bermúdez en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Espanyols]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics espanyols]]
[[Categoria:Diplomàtics]]
[[Categoria:Diplomàtics espanyols]]

Lleó I el Magne

2017-12-16T00:51:59Z

Empanadix:

[[Image:Herrera mozo San León magno Lienzo. Óvalo. 164 x 105 cm. Museo del Prado.jpg|thumb|''Sant Lleó Magne'', per [[Francisco Herrera el Jovenell]], [[Museu del Prado]]]]
'''Lleó I el Magne''' o '''el Gran''' ([[Toscana]], c. [[390]] – [[Roma]], [[10 de novembre]] de l'any [[461]]) fon el [[Papa]] nº 45 de l'[[Iglésia catòlica]], des de l'any [[440]] fins a l'any 461.

Primer dels tres [[Papa|papes]] nomenats com «El Gran», Lleó era fill de Quintinianus i les senyes històriques més antics ho sitüen com diaca en Roma baix el pontificat de [[Celestí I]] convertint-se en un destacat diplomàtic en el Papa [[Sixt III]] qui, a petició de l'emperador [[Valentinià III]], ho envià a la [[Galia]] en la missió de resoldre l'enfrontament entre Aeci, el comandant militar de la provincia, i el magistrat Albí.
[[Image:Leoattila-Raphael.jpg|thumb|left|300px|Encontre entre el Papa Lleó I i [[Atila]]. Fresc de [[Rafael Sanzio]] de l'any [[1514]]

En esta missió se trobava Lleó quan despuix de fallir el Papa Sixt III, el [[19 de juliol]] de l'any [[440]], coneix la seua elecció com nou pontifex. Se dirigix llavors a Roma a on és consagrat el [[29 de setembre]].

Combatí exitosament, mediant la celebració de varis concilis, el [[maniqueisme]] que des d'[[Àfrica]] s'havia estés per [[Itàlia]], el [[pelagianisme]] que havia rebrotat en Aquilea, i el [[priscilianisme]] que se mantenia en [[Hispània]].

L'episodi més conegut del seu pontificat fon el seu trobament, en l'any [[452]] en la ciutat de [[Mantua]], en [[Atila]], el rei dels [[huns]], qui havia invadit el nort d'Itàlia obligant a l'emperador [[Valentinià III]] a abandonar la cort de [[Ràvena]] i refugiar-se en Roma.

Com a Papa, assumí el títul de [[pontifex maximus]], que havien abandonat els emperadors romans des de l'any [[382]].<ref>[http://www.britannica.com/eb/article-214716 Papacy] Encyclopædia Britannica. 2006. Encyclopædia Britannica Premium Service.</ref>

Fon canonisat en l'any [[1574]], i la seua festivitat se celebra el [[10 de novembre]], dia de la seua mort en l'any [[461]].

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Leo_I._(The_Great) Lleó I el Magne]'''

{{Successió
|títul=[[Image:Emblem of the Papacy SE.svg|35px]] Papa
|predecessor=[[Sixt III]]
|successor=[[Hilari I]]
|periodo=[[440]]-[[461]]
}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Sants]]
[[Categoria:Sants catòlics]]
[[Categoria:Papes]]

Léon Bloy

2017-12-16T00:48:43Z

Empanadix:

[[Archiu:Léon Bloy Dornac.jpg|220px|miniaturadeimagen|Léon Bloy]]
'''Léon Bloy''' ([[Périgueux]], [[11 de juliol]] de [[1846]] - [[Bourg-la-Regne]], [[3 de novembre]] de [[1917]]) fon un [[escritor]] francés de [[novela]] i [[ensaig]]. Les seues obres reflectixen un afondament de la devoció a l'[[Iglésia catòlica]] i la majoria, en general, un gran desig de lo Absolut.

== Obres ==
Entre les seues obres es destaquen:
* ''El desesperat'' (1889)
* ''La salvació pels judeus'' (1892)
* ''Contes descortesos'' (1895)
* ''La dòna pobra'' (1897)
* ''La que plora'' (1907)
* ''La sanc del pobre'' (1909)
* ''L'ànima de Napoleó'' (1912)
* ''Exégesis de Llocs comuns'' (1913)
* ''Meditacions d'un solitari'' (1917).

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Léon Bloy}}

[[Categoria:Escritors]]

Usuari:Empanadix

2017-12-14T13:39:09Z

Empanadix:

[[Archiu:Empanada gallega-Chorizo.jpg|miniaturadeimagen|centro|<big>'''¡Olé!'''</big>]]

Usuari:Empanadix

2017-12-14T13:35:21Z

Empanadix: Pàgina nova, en el contingut: «¡Olé!»

[[Archiu:Empanada gallega-Chorizo.jpg|miniaturadeimagen|centro|¡Olé!]]

Ernest Lluch

2017-12-14T12:45:55Z

Empanadix:

'''Ernest Lluch Martín''' ([[Vilasar de Mar]] ([[província de Barcelona|Barcelona]]), [[21 de giner]] de [[1937]] - [[Barcelona]], [[21 de novembre]] de [[2000]]). Doctor en Ciències Econòmiques per l'[[Universitat de Barcelona]], va ampliar estudis en [[La Sorbona]] de [[Paris]]. Sent professor ajudant en l'Universitat de Barcelona, fon expedientat, detingut en diverses ocasions i expulsat de l'Universitat per la seua activitat política antifranquiste.

Catedràtic d'Economia en l'[[Universitat de Valéncia]] ([[1974]]) i d'Història de Doctrines Econòmiques de l'Universitat Central de Barcelona. El seu últim càrrec oficial fon el de rector de l'[[Universitat Internacional Menéndez Pelayo]] de [[Santander (Cantàbria)|Santander]], ya que va eixercir des de [[1989]] fins a [[1995]].

En [[abril]] de [[1980]] fon triat portaveu dels socialistes catalans en el Congrés i dos anys més tart, en les eleccions d'[[octubre]] de [[1982]], va resultar triat diputat pel [[Partit dels Socialistes de Catalunya|PSC]]-[[PSOE]]. [[Felipe González]] li va nomenar ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialiste, lloc en que va estar fins a l'any [[1986]].

En [[maig]] de [[1986]] es va retirar del primer pla polític per a reincorporar-se a la càtedra d'Història de Doctrines Econòmiques de l'[[Universitat Central de Barcelona]]. El [[2 de giner]] de [[1989]], va prendre possessió com a rector de l'Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander (UIMP).

Fon assessinat per la banda terroriste [[ETA]] de dos tirs en el [[cap]], en l'aparcament del seu domicili, el [[21 de novembre]] de [[2000]].

==Obres==
* El pensament econòmic en Catalunya (1760-1849). [[Grup 62|Edicions 62]], [[1973]]
* La via valenciana. Editorial Tres i Quatre, [[1976]]
* Pensament econòmic a Catalunya
* La Catalunya vençuda del sigle XVIII. Foscors i clarors de la Ilustració. Edicions 62, [[1996]]
* Les Espanyes vençudes del sigle XVIII. Editorial Crítica, [[1999]]
* l'alternativa catalana (1700-1714-1740).
* Ramon de Vilana i Perles i Juan Amor de Sòria: teoria i acció austracistes. Eumo Editorial, [[2000]]

==Enllaços externs==
*[http://www.fundacioernestlluch.org/index.php?lang=es Fundació Ernest Lluch].
*[http://www.bib.ub.edu/recursos-informacio/colleccions/colleccions-especials/ernest-lluch/ Fons Ernest Lluch]. Centre de Recursos per a l'Aprenentage i la Investigació (CRAI), Universitat de Barcelona.
* [http://www.cuimpb.es/cuimpb/index_esp.html/ Centre Ernest Lluch]. Consorci Universitari Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona. Centre Ernest Lluch
*[http://www.teresafreedom.com/images/articles/catalunya/ernest_lluch_frase.Jpg Reflexió despuix de la seua estada en Valéncia. Les províncies 1988]

[[categoria:Polítics d'Espanya]]
[[categoria:ministres d'Espanya]]
[[categoria:Polítics del PSC]]
[[categoria:Polítics de Catalunya]]
[[Categoria:Víctimes mortals d'ETA]]
[[categoria:Polítics de la Transició Espanyola]]
[[Categoria:Diputats de la Llegislatura Constituent d'Espanya]]