L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Lluís Lucia Lucia

2023-10-07T20:38:34Z

Feralpe: He substituït la preposició "a" per "en" per a indicar "lloc on".

{{Biografia|
| nom = Lluís Lucia Lucia
| image = [[File:Luis Lucia Lucia.png|200px|'''Lluís Lucia Lucia''', polític valencià fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]].]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Advocat i polític.
| data_naix = [[1888]]
| lloc_naix = [[Les Coves de Vinromà]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1943]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Lluís Lúcia Lucia''' ([[Les Coves de Vinromà]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[1888]] - † [[Valéncia]], [[1943]]) fon un advocat, periodiste i polític [[democràcia cristiana|democristià]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV).

== Biografia ==

En la seua joventut va pertànyer al sector del [[carlisme|tradicionalisme]] [[valencià]]. Es va llicenciar en Dret en [[Valéncia]]. En l'any [[1912]], als 24 anys d'edat, fon director del ''[[Diario de Valencia]] '' fins a [[1914]]. En l'any [[1918]] va tornar a la direcció fins a l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]].

== Activitat política ==

Fon fundador i president de la [[Dreta Regional Valenciana]] i diputat en Corts per [[Valéncia]] en les eleccions de [[novembre]] de [[1933]] i [[febrer]] de [[1936]]. Les seues posicions varen anar modificant-se gradualment cap a l'acceptació de les formes de participació democràtica i, finalment, de defensa ferma de la República com a model de convivència.

Va fundar junt a [[José María Gil-Robles|Gil-Robles]] la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes]] (CEDA), agrupació política majoritària en Espanya durant el bieni [[1934]]-35, sent vicepresident de la mateixa. Per un breu periodo fon ministre, en dos ocasions, les dos en la cartera de Comunicacions: la primera en el govern que es va constituir el [[6 de maig]] de [[1935]], el president del qual era [[Alejandro Lerroux|Lerroux]], i la segona en el govern del [[21 de setembre]] de [[1935]] i el president del qual era [[Joaquín Chapaprieta|Chapaprieta]].

Les seues posicions varen anar distanciant-se, en el temps, del president de la [[CEDA]], fugint Lluís Lúcia de l'excessiu personalisme, de Gil-Robles. Diu l'historiador [[Hilari Raguer]] que:

{{Cita|''... en els moments més crítics ([[octubre]] de [[1934]], [[febrer]] de [[1936]]) [Luis Lúcia] va eixercir un influix moderador sobre l'irascible i apassionat Gil-Robles''}}.

Durant la campanya electoral de febrer de [[1936]], Lúcia es va esforçar per moderar els impulsos autoritaris de Gil-Robles i a tendir ponts en els republicans conservadors de [[Miguel Maura|Maura]].

Despuix de l'assessinat de [[José Calvo Sotelo|Calvo Sotelo]] va fugir a [[França]], pero va tornar el [[17 de juliol]]. Davant de la [[pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|rebelió militar de juliol de 1936]], que va donar orige a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], es va posicionar a favor del poder republicà llegalment constituït; el [[18 de juliol]] de [[1936]] Lluís Lúcia va enviar un telegrama al ministre de Governació que dia:

{{Cita|''[[Madrit]]. Ministre Governació. Com ex-ministre de la República, com a cap de la Dreta Regional Valenciana, com a diputat i com a espanyol, alce en esta hora greu el meu cor per damunt de totes les diferències polítiques per a posar-me al costat de l'autoritat que és, enfront de la violència i la rebelia, l'encarnació de la República i la Pàtria. Luis Lucia.''}}

[[Archiu:Llucia.jpg|thumb|right|250px|'''Lluís Lúcia Lúcia''' líder i fundador de la [[Dreta Regional Valenciana]], en els [[anys 40]]]]

No obstant, despuix de l'afonament de la llegalitat i caos provocat pel govern del Front Popular en la retaguàrdia republicana i l'inici de la repressió i assessinat massiu i sistemàtic del clero, Lucia es va amagar, primer en [[Cantavieja]] ([[província de Terol|Terol]]) i despuix aïllat en una casa d'un poblet de [[Província de Castelló|Castelló]], a on va viure cinc mesos. No obstant fon delatat i empresonat. La mostra inicial d'adhesió no fon suficient per a les autoritats republicanes, ya que fon processat i mantengut en la presó. De la seua presó en [[Valéncia]] fon traslladat a la [[Presó Model de Barcelona]]. Davant de l'imminent caiguda de la ciutat en mans franquistes el [[25 de giner]] de [[1939]], Lúcia i atres presos de dretes varen ser lliberats per un diplomàtic disfrassat de Guàrdia d'Assalt. Lúcia va deixar la ciutat i es va amagar a l'espera de l'arribada de les tropes rebels. Despuix de l'arribada dels franquistes, Lúcia va permanéixer en llibertat tres semanes, fins a la seua detenció el 14 de febrer. Jujat sumaríssimament, fon condenat a mort tretze dies despuix, per no recolzar la sublevació militar. El telegrama d'adhesió, que no havia segut considerat un eximent per les autoritats republicanes, fon considerat una prova de càrrec per als nous poders.

Gran impulsor de les idees socialcristianes, el seu ideari moderat i democràtic el va portar a ser empresonat tant per la República en temps de guerra com pel posterior règim franquiste.

La pena capital fon, no obstant, commutada, despuix de la mediació de diverses autoritats religioses, per una pena de presó que, en l'estiu de [[1941]] es va substituir per una pena de confinament, que havia de complir en [[Mallorca]]. Al començament de [[1943]] va morir.

== Obra ==

Luis Lúcia va publicar un important número d'artículs i diversos llibres; d'ells, el de més importància fon ''En estes hores de transició''. Ya empresonat va escriure el llibre ''Que em diu vosté dels presos'' devall el nom d'un sacerdot amic seu (el pare Martín Torrent, capellà de la Model de [[Barcelona]], llibre publicat en [[1942]]). Existix també un llibre titulat ''Saltiri de les meues hores'' que és un autèntic càntic espiritual. Luis Lúcia va escriure també moltes poesies que encara no han segut publicades.

L'historiador [[Vicent Comes Iglesia]] va defendre la seua tesis doctoral ''Biografia humana y política de Luis Lúcia y Lúcia''; fruit de dita tesis fon el llibre ''En el filo de la navaja'', biografia de Lluís Lúcia.

Lluís Lúcia Lúcia és pare de [[Lluís Lúcia Mingarro]], famós director de cine valencià de la posguerra.

== Vore també ==
*[[Dreta Regional Valenciana]]
*[[Guerra Civil Espanyola]]

== Referències ==
*Comes Iglesia, Vicent, ''En el filo de la navaja. Biografía política de Luis Lucia Lucia (1888-1943)'', Biblioteca nueva, Madrid, 2002. ISBN 84-7030-501-8

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Luis Lucia Lucia}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Naturals de la província de Castelló]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Polítics de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Ministres de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Diputats de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Advocats]]
[[Categoria:Advocats valencians]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes valencians]]

Carnestoltes

2023-02-15T13:54:02Z

Feralpe: disfrassos per disfrasos

[[Image:Cartell de carnestoltes vinaros2003.jpg|thumb|right|300px|<center>Cartell del Carnestoltes de [[Vinaròs]] de l'any [[2003]]</center>]]
'''Carnestoltes''', en [[castellà]] ''carnaval'', és una estació festiva que es celebra sèt semanes despuix de la primera lluna plena passat el solstici d'[[hivern]], durant el més de [[febrer]].

El carnestoltes implica típicament una celebració pública. Se celebra en la majoria dels països cristians i són especialment destacables en [[Espanya]] els de les [[Illes Canàries]] i en [[Andalusia]], els celebrats en [[Càdis]]; en [[Europa]] el carnestoltes de [[Venècia]] i en [[Amèrica]] els de [[Brasil]], sent el de [[Riu de Janeiro]] el més famós de tots en el país carioca.

Carnestoltes està relacionat en molts casos en celebracions religioses, és un festeig públic que pren lloc principalment en el periodo de la [[Quaresma]] del calendari cristià. No obstant, també es poden trobar o portar a terme carnestoltes (carnistolteses) en diferents moments de l'any quan se busca festejar per atres raons diferents a les religioses.

El carnestoltes sempre implica algun tipo de [[passacarrer]] o activitat pública en la que poden participar no soles els directament involucrats en l'organisació si no tota la comunitat en conjunt. Normalment, el carnestoltes és un dels periodos que representa més alegria, comunió social i diversió en l'any ya que tots, independentment de la religió, edat o provinença poden fruir-ho.

Una de les característiques més ixents del carnestoltes és que pot ser festejat per diferents comunitats i països per diverses raons. En la majoria de les situacions, el seu desenroll té que vore en tradicions, costums i dates importants per a la cultura específica en la qual se realisa. En els carnestoltes solen fer-se present elements tals com disfrassos, cotilló, colors, vetes, decoracions de tot tipo, antifaços i elements lúdics que poden ser colocats tant en les estructures desfilants com en diferents edificis de la ciutat o poble.

Els carnestoltes sempre inclouen ademés festejos que prenen lloc per llargues hores, especialment balls, música, representacions artístiques, jocs i tot tipo de divertiments. Al mateix temps, solen combinar-se tals escenes en abundants desplegaments de dinars típics que poden comprar-se a preus accessibles.

Entre els carnestoltes més famosos del món, el de [[Brasil]] en les seues comparses està sense dubtes al front. També devem mencionar al famós i elegant carnestoltes de [[Venècia]], els carnestoltes espanyols, el carnestoltes de [[Colònia]] (Alemanya), el de [[Barranquilla]] ([[Colòmbia]]), els carnestoltes asiàtics, el de [[Grècia]] i el de [[Gualeguaychú]] ([[Argentina]]). Estos carnestoltes representen els típics festejos de cada regió i mostren com el planeta sancer pot fruir tals events.

== Carnestoltes en la Comunitat Valenciana ==

En canvi en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] no és una festa molt celebrada fins fa poc, gràcies als mijos de comunicació. El '''carnestoltes''' més important del [[Regne de Valéncia]] és el [[Carnestoltes de Vinaròs]].

== Dits i refranys valencians ==

* Carnestoltes poques o moltes.
* Carnestoltes, moltes voltes.
* Carnestoltes moltes voltes, Nadal de més a més, Pasqua de huit dies i Quaresma no tornes més.
* A carnestoltes, bones voltes.

== Vore també ==

* [[Carnestoltes de Vinaròs]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Carnivals}}
{{DGLV|Carnestoltes}}

[[Categoria:Espectàculs]]
[[Categoria:Festes]]
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]

Partició de Bèlgica

2022-12-26T11:04:46Z

Feralpe: He canviat les formes perifràstiques del pretèrit perfecte per les formes simples. He corregit també un erro d'us de l'artícul determinat (el afrancesament > l'afrancesament).

[[Archiu:Communities of Belgium.svg|300px|thumb|Comunidades: 
{{Llegenda|#fab274|[[Comunitat flamenca de Bèlgica|Comunitat flamenca]]}}
         Oficialment bilingüe
{{Leyenda|#f2536b|[[Comunitat francesa de Bélgica|Comunitat francófona]]}}
{{Leyenda|#40bb6a|[[Comunitat germanoparlant de Bélgica|Comunitat germanoparlant]]}}]]

La '''partició de Bèlgica''' o dissolució del [[Bèlgica|estat belga]] consistix en la separació de les regions de [[Flandes]] —de [[Idioma neerlandés|parla neerlandesa]]— i [[Valònia]] —de [[Idioma francés|parla francesa]]—. La tensió entre les dos comunitats ha sorgit a raïl de profunts conflictes culturals i econòmics, ya que la primera regió és més propenca als [[Paisos Baixos]] i la segona, a [[França]].

Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, cridat coloquialment [[Idioma flamenc|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la chicoteta comunitat de [[Idioma alemà|parla alemana]].

Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés es convertí en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no fon declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es sumà l'afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés fon la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa fità el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona entrà en decadència al mateix temps que la de Flandes creixqué ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i donà lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.

Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes.

== Vore també ==
* [[Conflicte sociollingüístic en Bèlgica]]
* [[Crisis llingüística de Lovaina]]
* [[Federalisme belga]]
* [[Nacionalisme flamenc]]
* [[Nacionalisme belga]]

[[Categoria:Política de Bèlgica]]
[[Categoria:Nacionalisme]]

Partició de Bèlgica

2022-12-26T11:01:45Z

Feralpe: He canviat les formes perifràstiques del pretèrit perfecte per les formes simples. He corregit també un erro d'us de l'artícul determinat (el afrancesament > l'afrancesament).

[[Archiu:Communities of Belgium.svg|300px|thumb|Comunidades: 
{{Llegenda|#fab274|[[Comunitat flamenca de Bèlgica|Comunitat flamenca]]}}
         Oficialment bilingüe
{{Leyenda|#f2536b|[[Comunitat francesa de Bélgica|Comunitat francófona]]}}
{{Leyenda|#40bb6a|[[Comunitat germanoparlant de Bélgica|Comunitat germanoparlant]]}}]]

La '''partició de Bèlgica''' o dissolució del [[Bèlgica|estat belga]] consistix en la separació de les regions de [[Flandes]] —de [[Idioma neerlandés|parla neerlandesa]]— i [[Valònia]] —de [[Idioma francés|parla francesa]]—. La tensió entre les dos comunitats ha sorgit a raïl de profunts conflictes culturals i econòmics, ya que la primera regió és més propenca als [[Paisos Baixos]] i la segona, a [[França]].

Segons estimacions, el 60% de la població belga parla neerlandés, cridat coloquialment [[Idioma flamenc|flamenc]], mentres que el 40% parla francés. La majoria dels 6,23 millons de parlants de neerlandés viuen en la septentrional regió de Flandes, mentres que els 3,32 millons de francoparlants es concentren en el sur, en la regió de Valònia. La [[Regió de Brusseles-Capital]] és oficialment bilingüe; no obstant, el 85% de la seua població parla francés. Ademés, 73 000 persones de l'est de Valònia formen part de la chicoteta comunitat de [[Idioma alemà|parla alemana]].

Gràcies al poder polític i econòmic de l'aristocràcia francesa, el francés convertí en llengua oficial de tota Bèlgica en l'any [[1898]]. A pesar de la forta reacció de Flandes, el neerlandés no fon declarat oficial en esta regió fins a l'any [[1921]]. A açò es sumà sumar l'afrancesament de Brusseles, ciutat a on cap a l'any [[1950]] el neerlandés fon la llengua majoritària, i que hui a soles és parlada pel 15% de la població. Per una atra part, si be la regió francesa fità el creiximent econòmic durant el [[sigle XIX]], l'indústria valona entrà en decadència al mateix temps que la de Flandes creixqué ràpidament a lo llarc del [[sigle XX]] i donà lloc a una excessiva dependència del sur respecte al nort.

Actualment, tant l'ultradretà [[Vlaams Belang]] ('Interés flamenc') com la conservadora [[Nova Aliança Flamenca|Nieuw-Vlaamse Alliantie]] (N-VA, 'Nova Aliança flamenca') recolzen el separatisme de Flandes.

== Vore també ==
* [[Conflicte sociollingüístic en Bèlgica]]
* [[Crisis llingüística de Lovaina]]
* [[Federalisme belga]]
* [[Nacionalisme flamenc]]
* [[Nacionalisme belga]]

[[Categoria:Política de Bèlgica]]
[[Categoria:Nacionalisme]]