L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Fabaceae

2025-08-04T12:43:01Z

Flora: /* Gèneros principals */

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Fabaceae
| image = Vicia April 2008-1.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Magnoliopsida'''
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Fabaceae]]
| genus = Vicia, Pisum, Lathyrus, Lupinus, Trifolium, entre atres
| species = unes 20.000 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La família '''Fabaceae''', també coneguda com a lleguminoses o papilionàcees, és un ample grup de plantes dicotiledònees dins de l'orde de les Fabals. Inclou una gran varietat d'[[Herba|herbes]], [[Mate|mates]], [[Abruixell|abruixells]] i [[Arbre|arbres]], molts dels quals tenen gran importància agrícola, forestal i ecològica.

== Descripció ==

Les Fabaceae compartixen característiques morfològiques molt distintives:

- Fulla: compostes, alternes o oposades, generalment paripinades o imparipinnades, a voltes trifoliades; en estípules i tiges sovint volubles o trepadores.

- Flor: hermafrodites, en general de simetria bilateral i en forma de palometa (flor papilionàcea), composta per estandart, ales i quilla.

- Fruit: tipo llegum (bajoca seca i dehiscent), que s’obri pels dos costats; algunes poden ser indehiscents o modificades.

- Soca: des d’herbes anuals fins arbres perennes; moltes espècies presenten nòduls radiculars que alberguen bacteries fixadors de nitrogen (gènero ''Rhizobium'').

== Hàbitat ==

Les lleguminoses es troben en quasi tots els ecosistemes del món, des de praderies temperades fins zones tropicals humides i sabanes. En el Mediterràneu, són molt comunes tant en terrenys cultivats com en brolles, marges, ribaços i timonedes.
Moltes tenen gran capacitat de colonisar sols pobres gràcies a la seua simbiosis bacteriana i tolerància a condicions adverses.

== Gèneros principals ==

La família Fabaceae comprén centenars de gèneros, entre els quals destaquen:

- '''''Pisum''''' – [[Pésol|pésols]]

- '''''Vicia''''' – [[Vicia sativa|veçes]]

- '''''Lathyrus''''' – [[Lathyrus sativus|guixes]]

- '''''Trifolium''''' – [[Trébol|trebols]]

- '''''Lupinus''''' – [[Tramusser|tramussos]]

- '''''Medicago''''' – [[Medicago sativa|melgues]]

- '''''Cicer''''' – [[Cigró|cigrons]]

- '''''Phaseolus''''' – [[Fesol|fesols]]

- '''''Ceratonia''''' – [[Garrofera|garroferes]]

== Importància ecològica ==

Les Fabaceae són claus per a la millora del sol i el manteniment de la fertilitat natural. Fixen nitrogen atmosfèric gràcies a bacteries simbionts i contribuïxen a la regeneració vegetal, especialment en zones degradades o agrícoles.
Formen part important de cadenes tròfiques, donant aliment tant a herbívors com a insectes polinisadors, i protegixen el sol de l’erosió.

== Usos humans ==

La família Fabaceae té gran valor en agricultura, alimentació i indústria:

- Alimentació: moltes espècies són cultivades per les seues llavors comestibles (pésols, faves, garrofó, cigró, fesol, etc.) o com a forrage per al ganado.

- Fertilitat: usades en [[agricultura ecològica]] per a millorar el sol per rotació o com a adop vert.

- Fusta: algunes espècies lleguminoses tropicals aporten fustes dures d’alta qualitat (com Acacia, Albizia...).

- Medicinals i ornamentals: moltes espècies tenen ús tradicional en [[medicina popular]] o com a [[planta ornamental]].

- Indústria: extracció de gomes, tanins, colorants, resines i atres productes.

== Distribució ==

Les Fabaceae tenen distribució pràcticament mundial:

- [[Zona Mediterrànea]]: gran diversitat de mates i herbes anuals

- [[Amèrica del Sur|Suramèrica]]: rica en espècies arbòrees tropicals

- [[Àfrica]] i [[Àsia]]: gran varietat, especialment en zones tropicals i subtropicals

- [[Europa]]: presents en praderies, marges i camps

== Conservació ==

Algunes espècies Fabaceae es troben en perill o són vulnerables a causa de:

- Pèrdua d’hàbitat per agricultura intensiva o urbanisació

- Introducció d’espècies invasores

- Contaminació de sòls i aigües

- Sobrepasturage o desaparició de la ganaderia extensiva tradicional

== Enllaços externs ==

- [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000495-2 Fabaceae en Plants of the World Online]

- [https://es.wikipedia.org/wiki/Fabaceae Artícul sobre Fabaceae en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Fabaceae]]
[[Categoria:Famílies botàniques]]

Veça

2025-08-04T12:42:42Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{CaixaTaxons | nom = Veça | image = Vicia_sativa.JPG | llegenda = ''Vicia sativa'' en flor | status = LC | regnum = Plantae | divisio = Magnoliophyta…»

{{CaixaTaxons
| nom = Veça
| image = Vicia_sativa.JPG
| llegenda = ''Vicia sativa'' en flor
| status = LC
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Fabaceae]]
| genus = ''[[Vicia]]''
| species = ''Vicia sativa''
| species_authority = [[L.]]
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La '''veça''' ('''''Vicia sativa''''') és una planta anual de la família de les [[Fabaceae]], coneguda també com a '''garranda''' o '''guixa de burro'''. Es cultiva tradicionalment com a [[ferraja]] o [[adop vert]], i també pot créixer silvestre en marges i erms.

== Descripció ==

Planta herbàcea de creiximent ràpit, de port enfilador o decumbent.

* [[Fulla]]: paripinada, en 3–8 parells de folíols obloncs; tendres i en circells finals per a aferrar-se.

* [[Tija]]: fina, angulosa, ramificada, a sovint enroscant-se a atres plantes.

* [[Flor]]: de corola papilionàcea, de color morat o purpura, axilar i a sovint solitària o en parelles.

* [[Fruit]]: llegum allargat, comprimit, en llavors negres o marrons, de forma arredonida o llaugerament angular.

* [[Arrel]]: pivotant, en nòduls fixadors de nitrogen gràcies a bacteries simbionts del gènero ''Rhizobium''.

== Hàbitat ==

Originària d’Euràsia, es troba naturalisada en molts països. Creix en camps abandonats, vores de camins, guarets, bancals i terrenys nitrificats. Preferix zones de clima temperat i sòls frescs o moderadament secs.

== Taxonomia ==

Forma part d’un gènero numerós, en espècies similars com ''Vicia villosa'' o ''Vicia narbonensis''.

S’han descrit varietats cultivades segons el seu ús agrícola, especialment com a ferraja o com a coberta vegetal.

== Etimologia ==

* '''Vicia''': del llatí *vicia*, nom antic per a diverses lleguminoses.

* '''sativa''': del llatí *sativus*, que significa ‘conreat’.

== Usos ==

Conreada des d’antic com a [[ferragera]], és especialment útil per a pasturage, fenc o ensijament. També s’ha fet servir en rotacions agrícoles per la seua capacitat de fixar nitrogen i millorar la fertilitat del sòl.

Les llavors són poc aptes per a consum humà degut a certs composts tòxics quan es consumixen en grans quantitats.

== Conservació ==

És una espècie molt comuna i extensament distribuïda, tant silvestre com conreada. No es troba amenaçada.

== Referències ==
* [https://www.tropicos.org/name/1302050 Tropicos.org – ''Vicia sativa'']
* [https://www.fao.org/4/Y8344E/y8344e05.htm FAO – ''Vicia sativa'']
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/ild-22782 The Plant List – ''Vicia sativa'']

== Bibliografia ==
* Flora ibérica – Vol. VII: *Fabaceae*
* Mateo, G. & Crespo, M.B. (2001). *Manual para la identificación de la flora valenciana*
* Laguna, E. (1999). *Guia de camp de la flora valenciana*

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Vicia sativa}}

* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/5033.html ''Vicia sativa'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa ''Vicia sativa'' en Wikipedia en castellà]
* https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/veça

[[Categoria:Fabaceae]]
[[Categoria:Lleguminoses]]
[[Categoria:Plantes anuals]]
[[Categoria:Flora de Valéncia]]
[[Categoria:Plantes ferrageres]]

Fabaceae

2025-08-04T11:48:35Z

Flora: /* Gèneros principals */

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Fabaceae
| image = Vicia April 2008-1.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Magnoliopsida'''
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Fabaceae]]
| genus = Vicia, Pisum, Lathyrus, Lupinus, Trifolium, entre atres
| species = unes 20.000 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La família '''Fabaceae''', també coneguda com a lleguminoses o papilionàcees, és un ample grup de plantes dicotiledònees dins de l'orde de les Fabals. Inclou una gran varietat d'[[Herba|herbes]], [[Mate|mates]], [[Abruixell|abruixells]] i [[Arbre|arbres]], molts dels quals tenen gran importància agrícola, forestal i ecològica.

== Descripció ==

Les Fabaceae compartixen característiques morfològiques molt distintives:

- Fulla: compostes, alternes o oposades, generalment paripinades o imparipinnades, a voltes trifoliades; en estípules i tiges sovint volubles o trepadores.

- Flor: hermafrodites, en general de simetria bilateral i en forma de palometa (flor papilionàcea), composta per estandart, ales i quilla.

- Fruit: tipo llegum (bajoca seca i dehiscent), que s’obri pels dos costats; algunes poden ser indehiscents o modificades.

- Soca: des d’herbes anuals fins arbres perennes; moltes espècies presenten nòduls radiculars que alberguen bacteries fixadors de nitrogen (gènero ''Rhizobium'').

== Hàbitat ==

Les lleguminoses es troben en quasi tots els ecosistemes del món, des de praderies temperades fins zones tropicals humides i sabanes. En el Mediterràneu, són molt comunes tant en terrenys cultivats com en brolles, marges, ribaços i timonedes.
Moltes tenen gran capacitat de colonisar sols pobres gràcies a la seua simbiosis bacteriana i tolerància a condicions adverses.

== Gèneros principals ==

La família Fabaceae comprén centenars de gèneros, entre els quals destaquen:

- '''''Pisum''''' – [[Pésol|pésols]]

- '''''Vicia''''' – [[Veça|veçes]]

- '''''Lathyrus''''' – [[Lathyrus sativus|guixes]]

- '''''Trifolium''''' – [[Trébol|trebols]]

- '''''Lupinus''''' – [[Tramusser|tramussos]]

- '''''Medicago''''' – [[Medicago sativa|melgues]]

- '''''Cicer''''' – [[Cigró|cigrons]]

- '''''Phaseolus''''' – [[Fesol|fesols]]

- '''''Ceratonia''''' – [[Garrofera|garroferes]]

== Importància ecològica ==

Les Fabaceae són claus per a la millora del sol i el manteniment de la fertilitat natural. Fixen nitrogen atmosfèric gràcies a bacteries simbionts i contribuïxen a la regeneració vegetal, especialment en zones degradades o agrícoles.
Formen part important de cadenes tròfiques, donant aliment tant a herbívors com a insectes polinisadors, i protegixen el sol de l’erosió.

== Usos humans ==

La família Fabaceae té gran valor en agricultura, alimentació i indústria:

- Alimentació: moltes espècies són cultivades per les seues llavors comestibles (pésols, faves, garrofó, cigró, fesol, etc.) o com a forrage per al ganado.

- Fertilitat: usades en [[agricultura ecològica]] per a millorar el sol per rotació o com a adop vert.

- Fusta: algunes espècies lleguminoses tropicals aporten fustes dures d’alta qualitat (com Acacia, Albizia...).

- Medicinals i ornamentals: moltes espècies tenen ús tradicional en [[medicina popular]] o com a [[planta ornamental]].

- Indústria: extracció de gomes, tanins, colorants, resines i atres productes.

== Distribució ==

Les Fabaceae tenen distribució pràcticament mundial:

- [[Zona Mediterrànea]]: gran diversitat de mates i herbes anuals

- [[Amèrica del Sur|Suramèrica]]: rica en espècies arbòrees tropicals

- [[Àfrica]] i [[Àsia]]: gran varietat, especialment en zones tropicals i subtropicals

- [[Europa]]: presents en praderies, marges i camps

== Conservació ==

Algunes espècies Fabaceae es troben en perill o són vulnerables a causa de:

- Pèrdua d’hàbitat per agricultura intensiva o urbanisació

- Introducció d’espècies invasores

- Contaminació de sòls i aigües

- Sobrepasturage o desaparició de la ganaderia extensiva tradicional

== Enllaços externs ==

- [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000495-2 Fabaceae en Plants of the World Online]

- [https://es.wikipedia.org/wiki/Fabaceae Artícul sobre Fabaceae en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Fabaceae]]
[[Categoria:Famílies botàniques]]

Melga

2025-08-04T11:48:16Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{CaixaTaxons | nom = Melga | image = Illustration Medicago sativa1.jpg | llegenda = Ilustració de ''Medicago sativa'' | status = LC | regnum = Plantae | d…»

{{CaixaTaxons
| nom = Melga
| image = Illustration Medicago sativa1.jpg
| llegenda = Ilustració de ''Medicago sativa''
| status = LC
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Fabaceae]]
| genus = ''[[Medicago]]''
| species = ''Medicago sativa''
| species_authority = [[L.]]
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La '''melga''' ('''''Medicago sativa''''') és una planta herbàcea perenne de la família de les [[Fabaceae]], conreada arreu del món com a [[ferraja]] per al ganado, especialment per la seua elevada qualitat nutritiva. També és coneguda com [[alfals]].

== Descripció ==

Planta vigorosa i profunda, que pot superar el metre d'altura.

* [[Fulla]]: composta per tres folíols obovats, en marge dentat cap a l’àpiç.

* [[Tija]]: erecta o postrada, ramificada, coberta de pèls curts.

* [[Flor]]: blava o violàcea, agrupada en glomèruls axilars; corola papilionàcea.

* [[Fruit]]: llegum espiralat, indehiscent, que conté diverses llavors reniformes.

* [[Arrel]]: molt desenrrollada, de tipo pivotant, capaç d’extraure aigua de gran profunditat i de fixar nitrogen atmosfèric gràcies a simbiosis en bacteries del género ''Rhizobium''.

== Hàbitat ==

Originària de l’[[Àsia occidental]] i [[Mediterrani oriental]], actualment es cultiva en pràcticament tot el món. Preferix climes temperats i sòls ben drenats, encara que tolera la sequera una volta establida.

== Taxonomia ==

Descrita per [[Carles Linneo]] com ''Medicago sativa'', forma part d’un gènero extens que inclou diverses espècies espontànees i cultivades.

Se reconeixen diverses subespècies, varietats i híbrits usats segons la zona i ús agrícola.

== Etimologia ==

* '''Medicago''': deriva de “Mèdia”, regió de l’antiga Pèrsia, des d’on es creu que la planta fon introduïda a Grècia.

* '''sativa''': del llatí *sativus*, que significa ‘conreat’.

== Usos ==

Té gran valor com a ferraja, tant en fresc com en forma de fenaç o ensijament, degut al seu alt contingut en proteïna i minerals.

També s’ha utilisat en medicina tradicional com [[diürètic]], [[digestiu]] i [[estimulant]] del metabolisme.

En agricultura regenerativa es valora per la seua capacitat de millorar la fertilitat del sòl.

== Conservació ==

Ampliament conreada i difosa. No es troba en risc.

== Referències ==
* [https://www.fao.org/4/y8344e/y8344e04.htm FAO – Medicago sativa]
* [https://www.tropicos.org/name/1301767 Tropicos.org – ''Medicago sativa'']
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/ild-23035 The Plant List – ''Medicago sativa'']

== Bibliografia ==
* Flora ibérica – Vol. VII: *Fabaceae*
* Mateo, G. & Crespo, M.B. (2001). *Manual para la identificación de la flora valenciana*
* Iriondo, J.M. (2012). *Botánica agrícola*

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Medicago sativa}}

* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/5016.html ''Medicago sativa'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Medicago_sativa ''Medicago sativa'' en Wikipedia en castellà]
* https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/melga

[[Categoria:Fabaceae]]
[[Categoria:Plantes conreades]]
[[Categoria:Plantes farratgeres]]
[[Categoria:Plantes perennes]]
[[Categoria:Flora de Valéncia]]

Fabaceae

2025-08-04T11:39:39Z

Flora: /* Gèneros principals */

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Fabaceae
| image = Vicia April 2008-1.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Magnoliopsida'''
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Fabaceae]]
| genus = Vicia, Pisum, Lathyrus, Lupinus, Trifolium, entre atres
| species = unes 20.000 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La família '''Fabaceae''', també coneguda com a lleguminoses o papilionàcees, és un ample grup de plantes dicotiledònees dins de l'orde de les Fabals. Inclou una gran varietat d'[[Herba|herbes]], [[Mate|mates]], [[Abruixell|abruixells]] i [[Arbre|arbres]], molts dels quals tenen gran importància agrícola, forestal i ecològica.

== Descripció ==

Les Fabaceae compartixen característiques morfològiques molt distintives:

- Fulla: compostes, alternes o oposades, generalment paripinades o imparipinnades, a voltes trifoliades; en estípules i tiges sovint volubles o trepadores.

- Flor: hermafrodites, en general de simetria bilateral i en forma de palometa (flor papilionàcea), composta per estandart, ales i quilla.

- Fruit: tipo llegum (bajoca seca i dehiscent), que s’obri pels dos costats; algunes poden ser indehiscents o modificades.

- Soca: des d’herbes anuals fins arbres perennes; moltes espècies presenten nòduls radiculars que alberguen bacteries fixadors de nitrogen (gènero ''Rhizobium'').

== Hàbitat ==

Les lleguminoses es troben en quasi tots els ecosistemes del món, des de praderies temperades fins zones tropicals humides i sabanes. En el Mediterràneu, són molt comunes tant en terrenys cultivats com en brolles, marges, ribaços i timonedes.
Moltes tenen gran capacitat de colonisar sols pobres gràcies a la seua simbiosis bacteriana i tolerància a condicions adverses.

== Gèneros principals ==

La família Fabaceae comprén centenars de gèneros, entre els quals destaquen:

- '''''Pisum''''' – [[Pésol|pésols]]

- '''''Vicia''''' – [[Veça|veçes]]

- '''''Lathyrus''''' – [[Lathyrus sativus|guixes]]

- '''''Trifolium''''' – [[Trébol|trebols]]

- '''''Lupinus''''' – [[Tramusser|tramussos]]

- '''''Medicago''''' – [[Melga|melgues]]

- '''''Cicer''''' – [[Cigró|cigrons]]

- '''''Phaseolus''''' – [[Fesol|fesols]]

- '''''Ceratonia''''' – [[Garrofera|garroferes]]

== Importància ecològica ==

Les Fabaceae són claus per a la millora del sol i el manteniment de la fertilitat natural. Fixen nitrogen atmosfèric gràcies a bacteries simbionts i contribuïxen a la regeneració vegetal, especialment en zones degradades o agrícoles.
Formen part important de cadenes tròfiques, donant aliment tant a herbívors com a insectes polinisadors, i protegixen el sol de l’erosió.

== Usos humans ==

La família Fabaceae té gran valor en agricultura, alimentació i indústria:

- Alimentació: moltes espècies són cultivades per les seues llavors comestibles (pésols, faves, garrofó, cigró, fesol, etc.) o com a forrage per al ganado.

- Fertilitat: usades en [[agricultura ecològica]] per a millorar el sol per rotació o com a adop vert.

- Fusta: algunes espècies lleguminoses tropicals aporten fustes dures d’alta qualitat (com Acacia, Albizia...).

- Medicinals i ornamentals: moltes espècies tenen ús tradicional en [[medicina popular]] o com a [[planta ornamental]].

- Indústria: extracció de gomes, tanins, colorants, resines i atres productes.

== Distribució ==

Les Fabaceae tenen distribució pràcticament mundial:

- [[Zona Mediterrànea]]: gran diversitat de mates i herbes anuals

- [[Amèrica del Sur|Suramèrica]]: rica en espècies arbòrees tropicals

- [[Àfrica]] i [[Àsia]]: gran varietat, especialment en zones tropicals i subtropicals

- [[Europa]]: presents en praderies, marges i camps

== Conservació ==

Algunes espècies Fabaceae es troben en perill o són vulnerables a causa de:

- Pèrdua d’hàbitat per agricultura intensiva o urbanisació

- Introducció d’espècies invasores

- Contaminació de sòls i aigües

- Sobrepasturage o desaparició de la ganaderia extensiva tradicional

== Enllaços externs ==

- [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000495-2 Fabaceae en Plants of the World Online]

- [https://es.wikipedia.org/wiki/Fabaceae Artícul sobre Fabaceae en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Fabaceae]]
[[Categoria:Famílies botàniques]]

Guixa

2025-08-04T11:39:03Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{CaixaTaxons | nom = Guixa | image = Lathyrus sativus.png | llegenda = Planta de ''Lathyrus sativus'' | status = LC | regnum = Plantae | divisio = Magnol…»

{{CaixaTaxons
| nom = Guixa
| image = Lathyrus sativus.png
| llegenda = Planta de ''Lathyrus sativus''
| status = LC
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Fabaceae]]
| genus = ''[[Lathyrus]]''
| species = ''Lathyrus sativus''
| species_authority = [[L.]]
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La '''guixa''' ('''''Lathyrus sativus''''') és una planta herbàcea anual de la família de les [[Fabaceae]], conreada històricament per a l’alimentació humana i animal, especialment en zones de secà i terres pobres.

== Descripció ==

Espècie anual de tiges anguloses, de port postrat o ascendent, que pot arribar al metro de llarc.

* [[Fulla]]: pinnada, formada per dos folíols llanceolats i un circell ramificat terminal. Estípules grans i sagitades.

* [[Flor]]: [[blava]], a voltes violàcea o blanquinosa; de 1 a 3 flors en cada pedúncul; corola papilionàcea de forma típica.

* [[Fruit]]: llegum comprimit, d’uns 2–3 cm, en 3–5 llavors angulars i dures.

* [[Llavors]]: usades com a aliment i ferraja, pero poden tindre efectes tòxics si se'n consumixen en grans quantitats durant molt de temps.

* [[Arrel]]: pivotant, en capacitat de fixació de nitrogen.

== Hàbitat ==

Originària de la regió mediterrànea i Àsia sud-occidental. Es cultiva en zones temperades, especialment en [[terres marginals]], [[secans]], i [[ambients semiàrits]]. Preferix sòls ben drenats i exposicions assolejades.

== Taxonomia ==

El nom científic ''Lathyrus sativus'' va ser descrit per [[Carles Linneo]].

Forma part del gènero ''Lathyrus'', que inclou moltes espècies de lleguminoses silvestres i cultivades, com la [[pesolera]] (''Lathyrus odoratus'').

== Etimologia ==

* '''Lathyrus''': del grec *lathyros*, usat antigament per a algunes lleguminoses.
* '''sativus''': que significa ‘conreat’ o ‘de cultiu’, indicant que es tracta d’una planta domèstica.

== Usos ==

S’ha utilisat com a aliment de subsistència en époques de carestia i també per a [[alimentació animal]]. Les llavors contenen una neurotoxina (ODAP) que pot provocar una malaltia nomenada latirisme si es consumixen en excés. Un plat típic del Maestrat son els guissasos, a base de guixa i cigrons.

En agricultura, es valora per la seua resistència a la sequera, rusticitat i capacitat de millorar la fertilitat del sol.

== Conservació ==

Encara es cultiva en certes regions d’[[Àfrica]], [[Àsia]] i el [[Mediterràneu]]. L'us ha disminuït pel risc del latirisme, pero continua sent una opció viable en condicions extremes.

== Referències ==
* [https://www.fao.org/plant-production-products/news-and-events/news/detail/en/c/1202697/ FAO – Lathyrus sativus]
* [https://www.tropicos.org/name/1301666 Tropicos.org – ''Lathyrus sativus'']
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/ild-23094 The Plant List – ''Lathyrus sativus'']

== Bibliografia ==
* Flora ibérica – Vol. VII: *Fabaceae*
* Pardo de Santayana, M. et al. (2005). *Etnobotánica en Castilla-La Mancha*

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Lathyrus sativus}}

* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/5013.html ''Lathyrus sativus'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Lathyrus_sativus ''Lathyrus sativus'' en Wikipedia en castellà]
* https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/guixa

[[Categoria:Fabaceae]]
[[Categoria:Lleguminoses]]
[[Categoria:Plantes conreades]]
[[Categoria:Plantes anuals]]
[[Categoria:Plantes alimentàries]]
[[Categoria:Flora de Valéncia]]

Família (biologia)

2025-08-04T11:28:01Z

Flora:

[[File:Categorias_taxonomicas_es_blanco.svg|thumb|300px|]]

La família en biologia és una categoria taxonòmica que agrupa diversos gèneros que tenen característiques comunes i compartixen un ancestre comú. Forma part de la jerarquia sistemàtica situada entre l'orde i el gènero.

== Definició ==
La família és un ranc taxonòmic usat per classificar organismes vius, especialment en botànica i zoologia, que agrupa gèneros en trets morfològics i genètics similars. És una unitat fonamental en la classificació biològica per ordenar la diversitat natural.

== Importància ==
Esta categoria permet als científics establir relacions evolutives i estudiar la diversitat i adaptacions dels organismes de forma estructurada. També és útil per a l'estudi de la flora i fauna, aixina com per a aplicacions en agricultura, medicina i conservació.

== Jerarquia taxonòmica ==

* [[Regne (biologia)|Regne]]
* [[Divisió (biologia)|Fílum o divisió]]
* [[Classe (biologia)|Classe]]
* [[Orde (Biologia)|Orde]]
* [[Família (biologia)|Família]]
* [[Gènero (biologia)|Gènero]]
* [[Espècie|Espècie]]

== Etimologia ==
El terme «família» prové del [[llatí]] ''familia'', que originàriament fea referència al conjunt de persones que vivien en una mateixa casa. En biologia, s'’adoptà per indicar un conjunt d'organismes emparentats.

== Usos ==
La classificació en famílies s'usa per a descriure, identificar i estudiar organismes, especialment en manuals de camp, herbari i treballs científics. Facilita la comunicació entre investigadors i ajuda en la conservació i gestió de la biodiversitat.

== Conservació ==
El concepte de família en si no té risc de conservació, pero les famílies poden incloure espècies en perill que necessiten protecció. La classificació taxonòmica és clau per priorisar esforços de conservació.

== Eixemples de famílies representatives ==
* [[Fabaceae]] (família de les lleguminoses)
* [[Poaceae]] (família de les gramínies o herbes)
* [[Rosaceae]] (família de les rosàcees, com [[Pomera|pomeres]] i [[Roser|rosers]])
* [[Cyperaceae]] (família de les ciperàcees, com la junça)
* [[Canidae]] (família dels cans, en zoologia)
* [[Felidae]] (família dels felins, com els [[Gat|gats]] i [[Lleó (animal)|lleons]])
* [[Asteraceae]] (família de les compostes o margarites)
* [[Orchidaceae]] (família de les [[Orquídea|orquídees]])
* [[Carnivora]] (orde, pero inclou famílies com Felidae i Canidae) [Nota: orde, no família]

== Referències ==
* «Family Nomenclature». Bulletin of the Torrey Botanical Club, 22, 1, 15-01-1895, pàg. 1–25. DOI: 10.2307/2485402. JSTOR: 2485402
* [https://biologydictionary.net/taxonomy/ «Taxonomy - Definition, Classification & Example». Biology Dictionary (en [[anglés]]) ]
* Sahney S, Benton MJ, Ferry PA (August 2010). «Links between global taxonomic diversity, ecological diversity and the expansion of vertebrates on land». Biology Letters 6 (4): 544-547. PMC 2936204. PMID 20106856. doi:10.1098/rsbl.2009.1024

== Bibliografia ==
* Adanson, Michel; Adanson, Michel (1763). Familles des plantes. doi:10.5962/bhl.title.271
* Bullock AA (enero 1958). «Indicis Nominum Familiarum Angiospermarum Prodromus». Taxon 7 (1): 1-35. JSTOR 1216226. doi:10.2307/1216226
* Bullock AA (agosto 1958). «Indicis Nominum Familiarum Angiospermarum Prodromus: Additamenta et Corrigenda I». Taxon 7 (6): 158-163. JSTOR 1217503. doi:10.2307/1217503
* Winston, Judith E. (1999). «Descripción de taxones superiores». Describing Species: Practical Taxonomic Procedure for Biologists. Nueva York: Columbia University Press. pp. 383-394. ISBN 978-0-231-06824-6

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|SVG Taxonomy diagrams (Pengo)}}

* [https://www.britannica.com/science/family-taxonomy Família en Encyclopædia Britannica]
* [https://www.nhm.ac.uk/discover/science-of-natural-history/taxonomy.html Taxonomia al Museu d’Història Natural de Londres]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Familia_(biolog%C3%ADa) Família en Wikipedia]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Taxonomia]]
[[Categoria:Sistemàtica]]

Argilaga borda

2025-08-04T06:59:18Z

Flora:

{{CaixaTaxons
| nom = Argilaga borda
| image = Genet epineux.jpg
| llegenda =
| status = LC
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Fabaceae]]
| genus = ''[[Genista]]''
| species = ''Genista scorpius''
| species_authority = [[Carles Linneo|L.]]
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

L’'''argilaga borda''' ('''''Genista scorpius'''''), és un abruixell [[perennifoli]] molt espinós de la família de les [[Fabaceae|fabàcees]], típic de zones mediterrànees seques i pedregoses.

== Descripció ==
''Genista scorpius'' presenta una forma molt ramificada i densa, formant mates impassables per a molts animals.

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt menuda, simple, alterna, de color [[vert]] pàlit, escassa o absent durant gran part de l'any.

* [[Tija]]: molt ramificada, en numeroses espines rígides i afilades de fins a 3 cm, que cobrixen tota la planta.

* [[Flor]]: chicoteta, [[groga]], en forma de papilionàcea típica de les lleguminoses, agrupada en glomèruls terminals. Florix de [[març]] a [[maig]].

* [[Fruit]]: llegum llinear, de fins a 2 cm, que conté diverses llavors de color [[negre]] o marró obscur.

* Altura: pot arribar al metro, encara que habitualment es manté més baixa.

== Hàbitat ==
Habita en [[terrenys calcaris]], [[costers]], [[clares]] de pinades o carrascals i [[cudols]] assolejats, generalment en ambients mediterràneus semiàrits. Apareix a sovint en matolls degradats post-incendi.

És comú a gran part de la [[Península Ibèrica]] oriental i central, [[nort d’Àfrica]] i algunes zones del sud de [[França]].

== Taxonomia ==
''Genista scorpius'' fon descrita per [[Carles Linneo]] en ''Species Plantarum'' (1753), basant-se en eixemplars mediterràneus.

== Etimologia ==
* '''Genista''': antic nom [[llatí]] usat per a diverses espècies d'argilaga.
* '''scorpius''': del llatí per ‘[[escorpió]]’, per l’aspecte espinós i agressiu de la planta.

== Usos ==
Tradicionalment s’ha usat com a barrera natural per al ganado o delimitació de camps. Per la seua gran resistència i estructura densa, evita l'erosió del sol i fomenta la biodiversitat en terrenys marginals.

També s’ha utilisat com a font de combustible i per a fer cendres de potassa en usos domèstics antics.

== Conservació ==
És una espècie molt abundant i adaptada als climes secs i sòls pobres. Regenera fàcilment despuix d’incendis i no es considera en perill.

== Referències ==
* [http://www.anthos.es/ Genista scorpius en Anthos]
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/ild-30470 «Genista scorpius». The Plant List]
* [https://www.tropicos.org/name/1301817 «Genista scorpius». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]

== Bibliografia ==
* Castroviejo, S. (coord.) (2001). *Flora iberica*. Vol. VII: Fabaceae (partim).

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Genista scorpius}}

* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/6440.html ''Genista scorpius'' en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Genista_scorpius ''Genista scorpius'' en Wikipedia castellana]
* {{DGLV|Argilaga}}

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes]]
[[Categoria:Fabaceae]]
[[Categoria:Flora de Valéncia]]
[[Categoria:Plantes perennifòlies]]
[[Categoria:Plantes espinoses]]

Argilaga

2025-08-04T06:58:05Z

Flora:

{{CaixaTaxons
| nom = Argilaga
| image = Ulex parviflorus 1.jpg
| llegenda =
| status = LC
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Fabaceae]]
| genus = ''[[Ulex]]''
| species = ''Ulex parviflorus''
| species_authority = [[Pourr.]]
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

L’'''argilaga''' ('''''Ulex parviflorus''''') és un abruixell [[perennifoli]] molt espinós de la família de les [[Fabaceae]], que forma part habitual dels matolls mediterràneus, especialment en terres àrides i calcaries.

== Descripció ==
Espècie fortament ramificada, punchosa, molt característica pels seus branquillons espinosos i flors grogues brillants.

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt reduïda, a sovint substituïda per espines foliars trifurcades.

* [[Tija]]: ramificada densament, recoberta d’espines filades, verdosa o bruna segons l’edat del brot.

* [[Flor]]: [[groga]], papilionàcea, solitària o en parelles, d’uns 1 cm. Florix d’[[hivern]] fins a [[primavera]] (novembre-maig).

* [[Fruit]]: llegum pelut, chicoteta (6–10 mm), que conté 1-3 llavors.

* Altura: entre 0,5 i 1,5 metros, depenent del sol i condicions ambientals.

== Hàbitat ==
''Ulex parviflorus'' preferix zones seques, assolejades i calcaries. És abundant en [[màrgens]], [[cudols]], [[serres]] i matolls degradats, especialment en el [[Sistema Ibèric]] oriental i el litoral mediterràneu peninsular.

Present a quasi totes les comarques valencianes.

== Taxonomia ==
Descrita per [[Pierre André Pourret]] en el segle XVIII. És una de les espècies més representatives del gènero ''Ulex'' en la Península Ibèrica.

== Etimologia ==
* '''Ulex''': nom llatí antic per a diverses argilagues.
* '''parviflorus''': significa ‘de flors menudes’ en [[llatí]], fent referència a la seua flor chicoteta en comparança a atres espècies del gènero.

== Usos ==
S’ha usat històricament com a font de combustible, com a barrera natural o per delimitar [[camins]]. També jugava un paper en l’alimentació de ganado, especialment en zones on no hi havia atra vegetació hivernal.

És una planta molt útil en la regeneració de sòls degradats i com a refugi per a la fauna.

== Conservació ==
No presenta risc conegut. És molt resistent a la sequera, la insolació i els incendis. Regenera bé per rebrot i per llavor.

== Referències ==
* [http://www.anthos.es/ Ulex parviflorus en Anthos]
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/ild-16832 «Ulex parviflorus». The Plant List]
* [https://www.tropicos.org/name/1301822 «Ulex parviflorus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]

== Bibliografia ==
* Castroviejo, S. (coord.) (1999). *Flora iberica*. Vol. VII: Fabaceae.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ulex parviflorus}}

* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/5167.html ''Ulex parviflorus'' en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ulex_parviflorus ''Ulex parviflorus'' en Wikipedia castellana]
* https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/argilaga

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes]]
[[Categoria:Fabaceae]]
[[Categoria:Flora de Valéncia]]
[[Categoria:Plantes perennifòlies]]
[[Categoria:Plantes espinoses]]

Argilaga borda

2025-08-04T06:47:33Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{CaixaTaxons | nom = Argilaga borda | image = Genet epineux.jpg | llegenda = | status = LC | regnum = Plantae | divisio = Magnoliophyta | classis = …»

{{CaixaTaxons
| nom = Argilaga borda
| image = Genet epineux.jpg
| llegenda =
| status = LC
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Fabaceae]]
| genus = ''[[Genista]]''
| species = ''Genista scorpius''
| species_authority = [[Carles Linneo|L.]]
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

L’'''argilaga borda''' ('''''Genista scorpius'''''), és un abruixell [[perennifoli]] molt espinós de la família de les [[Fabaceae|fabàcees]], típic de zones mediterrànees seques i pedregoses.

== Descripció ==
''Genista scorpius'' presenta una forma molt ramificada i densa, formant mates impassables per a molts animals.

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: molt menuda, simple, alterna, de color [[vert]] pàlit, escassa o absent durant gran part de l'any.

* [[Tija]]: molt ramificada, en numeroses espines rígides i afilades de fins a 3 cm, que cobrixen tota la planta.

* [[Flor]]: chicoteta, [[groga]], en forma de papilionàcea típica de les lleguminoses, agrupada en glomèruls terminals. Florix de [[març]] a [[maig]].

* [[Fruit]]: llegum llinear, de fins a 2 cm, que conté diverses llavors de color [[negre]] o marró obscur.

* Altura: pot arribar al metro, encara que habitualment es manté més baixa.

== Hàbitat ==
Habita en [[terrenys calcaris]], [[costers]], [[clares]] de pinades o carrascals i [[cudols]] assolejats, generalment en ambients mediterràneus semiàrits. Apareix sovint en matolls degradats o [[guirigalls]] post-incendi.

És comú a gran part de la [[Península Ibèrica]] oriental i central, [[nort d’Àfrica]] i algunes zones del sud de [[França]].

== Taxonomia ==
''Genista scorpius'' fon descrita per [[Carles Linneo]] en ''Species Plantarum'' (1753), basant-se en eixemplars mediterràneus.

== Etimologia ==
* '''Genista''': antic nom [[llatí]] usat per a diverses espècies d'argilaga.
* '''scorpius''': del llatí per ‘[[escorpió]]’, per l’aspecte espinós i agressiu de la planta.

== Usos ==
Tradicionalment s’ha usat com a barrera natural per al ganado o delimitació de camps. Per la seua gran resistència i estructura densa, evita l'erosió del sol i fomenta la biodiversitat en terrenys marginals.

També s’ha utilisat com a font de combustible i per a fer cendres de potassa en usos domèstics antics.

== Conservació ==
És una espècie molt abundant i adaptada als climes secs i sòls pobres. Regenera fàcilment despuix d’incendis i no es considera en perill.

== Referències ==
* [http://www.anthos.es/ Genista scorpius en Anthos]
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/ild-30470 «Genista scorpius». The Plant List]
* [https://www.tropicos.org/name/1301817 «Genista scorpius». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]

== Bibliografia ==
* Castroviejo, S. (coord.) (2001). *Flora iberica*. Vol. VII: Fabaceae (partim).

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Genista scorpius}}

* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/6440.html ''Genista scorpius'' en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Genista_scorpius ''Genista scorpius'' en Wikipedia castellana]
* {{DGLV|Argilaga}}

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes]]
[[Categoria:Fabaceae]]
[[Categoria:Flora de Valéncia]]
[[Categoria:Plantes perennifòlies]]
[[Categoria:Plantes espinoses]]

Ericaceae

2025-08-04T06:19:44Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{Taxobox | color = | textcolor = black | nom = Ericaceae | image = Ericaceae spp Sturm48.jpg | llegenda = | regnum = Plantae | divisió = '''Magnoliophyta'…»

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Ericaceae
| image = Ericaceae spp Sturm48.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Magnoliopsida'''
| ordo = [[Ericales]]
| familia = ''Ericaceae''
| genus = ''Erica'', ''Arbutus'', ''Calluna'', ''Rhododendron'', ''Vaccinium'', entre atres
| species = unes 4.000 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La família '''''Ericaceae''''' inclou una gran diversitat de plantes llenyoses, especialment conegudes per les seues flors vistoses i la seua presència en sols àcits. Engloba matolls, abruixells, arbres menuts i algunes trepadores, tant en climes templats com en zones tropicals d’alta montanya.

== Descripció ==

Característiques típiques de les ''Ericaceae'':

- '''Fulla''': generalment perennes, simples, de marge sancer o llaugerament dentat, sovint coriàcees.

- '''Tija''': llenyosa, en moltes espècies ramificada des de la base; pot arribar a ser un arbre menut com en ''Arbutus unedo'' (Alborcer).

- '''Flor''': actinomorfa o llaugerament zigomorfa, en forma de campaneta o urceolada; corola de 4-5 pétals fusionats.

- '''Fruit''': baya o càpsula; en alguns casos comestible, com els de ''Vaccinium myrtillus'' (mirtil).

== Hàbitat ==

Les ''Ericaceae'' són pròpies de sols àcits, pobres en nutrients i ben drenats:

- [[Pinades]] i [[carrascals]] aclarits

- [[Landes]], [[montanyes]] silíciques i matolls mediterràneus

- [[Turbera]]s i zones d’alta humitat en regions fredes

== Gèneros destacats ==

- '''''Erica''''' – moltes espècies endèmiques del litoral mediterràneu, com ''Erica multiflora'' (bruc de hivern)

- '''''Calluna''''' – ''Calluna vulgaris'', coneguda com el cepell, abundant en zones boreals

- '''''Arbutus''''' – ''Arbutus unedo'', l’alborcer, arbre mediterràneu de fruit roig

- '''''Rhododendron''''' – plantes ornamentals en jardineria d’ombra i muntanya

- '''''Vaccinium''''' – espècies de fruits comestibles, com ''V. myrtillus'' i ''V. vitis-idaea''

== Usos ==

- '''Ornamentals''': brucs, rododendres i cepells són molt usades per la floració vistosa

- '''Alimentació''': bayes de ''Vaccinium'' s’aprofiten en [[melada]]s, [[pastíssos]] o [[licors]]

- '''Tradició popular''': l’alborcer ha segut considerat en medicina popular i simbologia

== Conservació ==

Encara que moltes espècies són comunes, les ''Ericaceae'' poden vore’s afectades per:

- [[Acidificació]] o [[canvi climàtic]]

- Destrucció de sòls àcits per reforestació artificial o [[incendi]]s

- Recollida incontrolada de plantes ornamentals o medicinals

== Enllaços externs ==

- [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000078-2 ''Ericaceae'' en Plants of the World Online]

- [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/esfamilia/84.html ''Ericaceae'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]

- [https://es.wikipedia.org/wiki/Ericaceae Article sobre ''Ericaceae'' en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Ericaceae]]
[[Categoria:Famílies botàniques]]

Urticaceae

2025-08-03T14:53:03Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{Taxobox | color = | textcolor = black | nom = Urticaceae | image = Urtica-dioica4.jpg | llegenda = | regnum = Plantae | divisió = '''Magnoliophyta''' | c…»

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Urticaceae
| image = Urtica-dioica4.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Magnoliopsida'''
| ordo = [[Rosales]]
| familia = ''Urticaceae''
| genus = ''Urtica'', ''Parietaria'', ''Pilea'', ''Boehmeria'', entre atres
| species = unes 2.600 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La família '''''Urticaceae''''', coneguda com la dels [[urticants]], comprén una ampla varietat de plantes herbàcees, trepadores i algun abruixell, sovint caracterisades per la presència de pèls urticants que causen irritació en el contacte en la pell.

== Descripció ==

Les ''Urticaceae'' solen presentar:

- '''Fulla''': oposada o alterna, simples, en marge dentat; glàndules o pèls urticants molt visibles, especialment en el gènero ''Urtica''.

- '''Tija''': herbàcea o llaugerament lignificada; a voltes ramificada.

- '''Flor''': unisexuals, molt reduïdes, agrupades en inflorescències discretes; polinisació anemòfila o entomòfila.

- '''Fruit''': un aqueni chicotet, sovint envoltat pel tépal persistent.

== Hàbitat ==

Les ''Urticaceae'' s’adapten a diversos entorns, pero preferixen zones en nitrats abundants:

- [[Màrgens]] de camins

- [[Hortes]] i ribaços

- [[Ruïnes]] i llocs en presència humana

- Ombries humides

== Gèneros principals ==

- '''''Urtica''''' – com ''Urtica dioica'' (ortiga major) o ''Urtica urens'' (ortigueta)

- '''''Parietaria''''' – com ''Parietaria judaica'', abundant en murs i parets

- '''''Pilea''''' – plantes d’ombra molt usades en interiorisme tropical

- '''''Boehmeria''''' – aprofitada tradicionalment per la seua fibra

== Importància ecològica ==

- Aliment per a les larves de palometes com la ''Papilio machaon''

- Indicadores de sòls nitrogenats

- Hàbitat per a insectes especialisats i microorganismes

== Usos humans ==

- '''Gastronomia''': fulles tendres d’''Urtica dioica'' bollides com a verdura o en [[crema]]s

- '''Medicina tradicional''': propietats diürètiques, antiinflamatòries i remineralisants

- '''Fibra textil''': espècies com ''Boehmeria nivea'' (rami) s’han usat històricament com a substitut del lli

== Distribució ==

Família cosmopolita, més abundant en zones temperades i tropicals humides:

- [[Europa]], [[Àsia]] i [[Amèrica]]

- A sovint colonisadores en zones alterades o antropisades

== Conservació ==

La major part de les espècies són comunes, pero alguns hàbitats de ''Parietaria'' o formes endèmiques podrien vore's afectades per:

- Urbanisació i neteja excessiva d’espais ruderals

- Substitució per plantes ornamentals en marges i talussos

== Enllaços externs ==

- [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000098-2 ''Urticaceae'' en Plants of the World Online]

- [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/esfamilia/170.html ''Urticaceae'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]

- [https://es.wikipedia.org/wiki/Urticaceae Article sobre ''Urticaceae'' en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Urticaceae]]
[[Categoria:Famílies botàniques]]

Rutaceae

2025-08-03T14:29:27Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{Taxobox | color = | textcolor = black | nom = Rutaceae | image = Ruta chalepensis11.jpg | llegenda = | regnum = Plantae | divisió = '''Magnoliophyta''' |…»

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Rutaceae
| image = Ruta chalepensis11.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Magnoliopsida'''
| ordo = [[Sapindales]]
| familia = [[Rutaceae]]
| genus = Citrus, Ruta, Dictamnus, Murraya, entre atres
| species = més de 1.600 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La família '''Rutaceae''', coneguda popularment com la família dels [[cítrics]], és un grup de plantes dicotiledònees de gran importància agrícola i medicinal. Inclou tant espècies llenyoses com herbes, i moltes d’elles es caracterisen pel seu fort aroma degut a la presència d’olis essencials.

== Descripció ==

Les Rutaceae presenten les següents característiques comunes:

- '''Fulla''': alterna o oposada, en moltes ocasions compostes, en glàndules olioses transparents.

- '''Tija''': llenyosa en la majoria d’espècies; també n’hi ha formes herbàcees.

- '''Flor''': generalment actinomorfa, de 4 o 5 pétals, perfumada i rica en néctar; estams numerosos.

- '''Fruit''': varia segons el gènero, pero en els cítrics és un [[hesperidi]], en atres com *Ruta* pot ser una càpsula o esquizocarp.

- '''Olor''': totes les parts de la planta, especialment la fulla, desprenen una olor intensa i característica.

== Hàbitat ==

Preferixen climes temperats càlits i zones mediterrànees:

- Bancals i màrgens pedregosos

- Zones de muntanya baixa i solanes

- Cultivades en zones agrícoles per a obtindre fruit o extraccions aromàtiques

== Gèneros principals ==

- '''''Citrus''''' – taronger, llimera, cidre…

- '''''Ruta''''' – ruda (''Ruta chalepensis, Ruta graveolens'')

- '''''Dictamnus''''' – herba coneguda per la seua inflamabilitat espontànea

- '''''Murraya''''' – usat en jardineria i medicina tradicional asiàtica

- '''''Zanthoxylum''''' – arbre en fusta densa i espines, usat per a espècies culinàries (com el pebre de Sichuan)

== Importància ecològica ==

- Font de néctar per a insectes polinisadors

- Plantes hoste per a larves de palometes (com [[''Papilio machaon'']] en ''Ruta'')

- Olor intens com a repelent natural d’herbívors i plagues

== Usos humans ==

- '''Alimentació''': molts fruits com la taronja o la llima.

- '''Medicina tradicional''': [[''Ruta chalepensis'']] i [['''Ruta graveolens''']] usades com a emenagogues, digestives i calmants (en precaució).

- '''Jardineria''': espècies com ''Murraya paniculata'' o ''Citrus sinensis'' per valor ornamental i olfatiu.

- '''Indústria cosmètica i farmacèutica''': extracció d’olis essencials.

== Distribució ==

La família Rutaceae es distribuïx majoritàriament en:

- [[Regions tropicals i subtropicals]] d’[[Àsia]] i [[Amèrica]]

- [[Mig mediterràneu]] (Ruta, Citrus cultivats)

- [[Àfrica]] oriental i sud

== Conservació ==

Encara que moltes espècies estan cultivades, algunes formes silvestres poden vore’s amenaçades per:

- Sobreexplotació per ús medicinal

- Urbanisació i pèrdua d’hàbitats naturals

- Poca capacitat de dispersió de les formes salvages

== Enllaços externs ==

- [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000091-2 Rutaceae en Plants of the World Online]

- [https://es.wikipedia.org/wiki/Rutaceae Article sobre Rutaceae en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Rutaceae]]
[[Categoria:Famílies botàniques]]

Orchidaceae

2025-08-03T14:16:42Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{Taxobox | color = | textcolor = black | nom = Orchidaceae | image = PhalaenopsisOphrysPaphiopedilumMaxillaria.jpg | llegenda = | regnum = Plantae | divisi…»

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Orchidaceae
| image = PhalaenopsisOphrysPaphiopedilumMaxillaria.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Liliopsida'''
| ordo = [[Asparagales]]
| familia = [[Orchidaceae]]
| genus = Phalaenopsis, Ophrys, Dactylorhiza, Paphiopedilum, entre atres
| species = més de 25.000 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La família '''Orchidaceae''', coneguda com a [[orquídea|orquídees]], és una de les famílies de plantes en flor més grans i diverses del món vegetal. Presenta una gran varietat de formes, colors i adaptacions, tant en ambients tropicals com temperats.

== Descripció ==

Les orquídees presenten una série de característiques distintives:

- '''Fulla''': generalment alterna, simple, de nervadura paralela i forma allargada o oblonga.

- '''Tija''': pot ser erecta o penjant; moltes espècies són [[epifit|epifites]], atres terrestres i unes poques subterrànees.

- '''Flor''': molt especialisada, bilateralment simètrica, de tres sépals i tres pétals, un dels quals modificat en label (llavi). L’androceu i el gineceu s’unixen formant una estructura única nomenada columna.

- '''Fruit''': càpsula allargada que s’obri llongitudinalment i conté milers de granes microscòpiques.

- '''Rizoma, pseudobulbs o tubèrculs''': segons l’espècie, per a l'almagasenage i propagació.

== Hàbitat ==

Les Orchidaceae poden créixer en:

- Boscs humits tropicals (la majoria d’espècies)

- Zones templades (Ophrys, Dactylorhiza…)

- Serres i montanyes fredes

- Heretats, prats i zones obertes en alguns casos

== Gèneros principals ==

- '''''Phalaenopsis''''' – orquídees palometa

- '''''Ophrys''''' – orquídees abella

- '''''Dactylorhiza''''' – orquídees palmades

- '''''Paphiopedilum''''' – sabatilles de Venus

- '''''Cattleya''''' – orquídees tropicals molt ornamentals

- '''''Vanilla''''' – inclou l’espècie *Vanilla planifolia*, d’on s’extrau la vainilla

== Importància ecològica ==

- Altament especialisades en la polinisació: relacions complexes en insectes i, en ocasions, en aucells o rat penats.

- Moltes espècies tenen relacions simbiòtiques obligades en foncs micorízics per a germinar i créixer.

- Indicadores de qualitat ambiental en boscs i ecosistemes ben conservats.

== Usos humans ==

- '''Ornamentació''': una de les plantes més cultivades i venudes per les seues flors exòtiques.

- '''Alimentació''': l’espècie *Vanilla planifolia* es cultiva per obtindre la vainilla natural.

- '''Medicina tradicional''': algunes espècies han segut usades en remeis naturals.

== Distribució ==

Les orquídees es distribuïxen a nivell global:

- [[Zones tropicals]] d’[[Amèrica]], [[Àsia]] i [[Àfrica]] concentren la major diversitat.

- [[Europa]] conta en espècies silvestres com *Ophrys*, *Orchis* o *Dactylorhiza*.

- Illes oceàniques i serrats alts també alberguen espècies úniques i endèmiques.

== Conservació ==

Moltes espècies d'orquídees es troben en perill per:

- Destrucció d’hàbitats

- Recolecció illegal

- Canvis climàtics

- Introducció d’espècies forasteres

Algunes espècies estan protegides per convenis internacionals com el CITES.

== Enllaços externs ==

- [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000025-2 Orchidaceae en Plants of the World Online]

- [https://es.wikipedia.org/wiki/Orchidaceae Artícul sobre Orchidaceae en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Orchidaceae]]
[[Categoria:Famílies botàniques]]

Asteraceae

2025-08-03T14:04:40Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{Taxobox | color = | textcolor = black | nom = Asteraceae | image = AsterNovi-belgii-flower-1mb.jpg | llegenda = | regnum = Plantae | divisió = '''Magnoli…»

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Asteraceae
| image = AsterNovi-belgii-flower-1mb.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Magnoliopsida'''
| ordo = [[Asterales]]
| familia = [[Asteraceae]]
| genus = Aster, Bellis, Helianthus, Taraxacum, Artemisia, entre atres
| species = més de 23.000 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La família '''Asteraceae''', també coneguda com a compostes, és una de les famílies de plantes més grans i diverses del món vegetal. Inclou espècies molt conegudes com els [[girasol|girasols]], [[margarita|margarites]], [[camamirla|camamirles]] i [[dent de lleó|dents de lleó]].

== Descripció ==

Les Asteraceae tenen una serie de característiques comunes ben definides:

- '''Fulla''': alterna o oposada, de forma molt variada, generalment sense estípules.

- '''Inflorescència''': capítul que simula una flor única pero està format per moltes flors chicotetes (flòsculs), generalment envoltat per bràctees.

- '''Flor''': poden ser flòsculs tubulars, ligulats o una combinació d'abdós; la polinisació és entomòfila (per insectes).

- '''Fruit''': tipo [[aqueni]], a sovint en tipo de plomall que facilita la dispersió pel vent.

- '''Tija''': normalment erecta, ramificada o simple, segons l’espècie; algunes tenen llet o espines.

== Hàbitat ==

Les Asteraceae ocupen tota classe d’hàbitats: prats, matolls, zones ruderals, marges de camins, dunes, deserts, muntanyes i ambients cultivats. Són molt adaptables i resistents.

== Gèneros principals ==

- '''''Aster''''' – [[Aster|asters]]

- '''''Bellis''''' – [[Margarita|margarites]]

- '''''Helianthus''''' – [[Girasol|girasols]]

- '''''Taraxacum''''' – [[Dent de lleó|dents de lleó]]

- '''''Artemisia''''' – [[Artemisa|artemises]]

- '''''Centaurea''''' – [[Blauet|blauets]]

- '''''Matricaria''''' – [[Camamirla|camamirles]]

- '''''Cichorium''''' – [[Chicòria|chicòries]]

== Importància ecològica ==

Les compostes tenen una gran importància en els ecosistemes:

- Aporten aliment i refugi a insectes polinisadors, aus i herbívors.

- Moltes són pioneres i colonisadores de terres alterades.

- Determinades espècies contribuïxen al cicle de nutrients i a la protecció del sol.

== Usos humans ==

- '''Medicinals''': com la camamirla o l’artemisa.

- '''Alimentació''': fulles i arrels comestibles (dents de lleó, chicòria, girasol).

- '''Ornamentació''': moltes espècies cultivades per la seua bellea floral (asters, crisantems, margarites…).

- '''Agricultura''': algunes com el girasol es cultiven a gran escala per l’oli i les pipes.

== Distribució ==

Distribució global, especialment abundant en:

- Zones templades d’[[Europa]] i [[Amèrica del Nort]]

- Regions àrides o semiàrides d’[[Àfrica]], [[Àsia]] i [[Austràlia]]

- Camps, prats, clars de bosc, pendents pedregosos i ambients humanisats

== Conservació ==

Tot i ser una família molt estesa i resistent, algunes espècies silvestres estan amenaçades per:

- Destrucció d’hàbitats

- Agricultura intensiva

- Sobrepastoreig

- Espècies invasores

== Enllaços externs ==

- [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000001-2 Asteraceae en Plants of the World Online]

- [https://es.wikipedia.org/wiki/Asteraceae Artícul sobre Asteraceae en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Asteraceae]]
[[Categoria:Famílies botàniques]]

Juncs

2025-08-03T13:44:25Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{Taxobox | color = | textcolor = black | nom = Cyperaceae | image = Carex halleriana.jpg | llegenda = | regnum = Plantae | divisió = '''Magnoliophyta''' |…»

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Cyperaceae
| image = Carex halleriana.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Liliopsida'''
| ordo = [[Poales]]
| familia = [[Cyperaceae]]
| genus = Carex, Cyperus, Scirpus, Eleocharis, entre atres
| species = unes 5.500 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La família '''Cyperaceae''', coneguda comunament com a [[ciperàcees]] o [[juncs]] en sentit ample, és un grup de plantes monocotiledònees pròximes a les Poaceae, pero diferenciables per diversos rasgos anatòmics i florals. Comprén herbes i mates perennes, típicament de llocs humits o aigualosos, com [[marjal]]s, [[ribera|riberes]], [[basses]] o [[prat]]s humits.

== Descripció ==

Les Cyperaceae presenten les següents característiques comunes:

- Fulla: de marge paralel, estret, en baina tancada i sense estípules; de disposició a sovint en tres files (trifoliada).

- Tija: habitualment de secció triangular i sòlida, a diferència de les canyes buides de les gramínies.

- Flor: unisexuals o hermafrodites, agrupades en espiguetes o glomèruls, sense pétals ni sépals aparents; polinisació pel vent.

- Fruit: tipo [[aqueni]], a sovint menut i angulós.

== Hàbitat ==

Les Cyperaceae preferixen ambients humits: [[marjals]], [[pantans]], [[toll]]s, [[rius]], [[fonts]], zones de [[torrenteres]] i [[prats humits]] de montanya. Algunes espècies també s’adapten a pastures seques, dunes o sòls degradats, pero en general són indicadors de presència d’aigua.

== Gèneros principals ==

Els gèneros més importants i abundants de la família són:

- '''''Carex''''' – gran gènero cosmopolita, de mates o herbes humides, molt diverses

- '''''Cyperus''''' – jonc d’aigua o papirs, algunes espècies tenen importància agrícola o ornamental

- '''''Scirpus''''' – ciperàcees de zones aquàtiques, robustes i de gran port

- '''''Eleocharis''''' – chicotetes graminoides de zones inundables o humides

- '''''Rhynchospora''''' – espècies de prats humits, marjals i zones tropicals

== Importància ecològica ==

Les Cyperaceae contribuïxen de forma fonamental a la biodiversitat i l’estabilitat dels ecosistemes humits. Formes com els [[jonc]]s i les [[canyes fines]] fixen els màrgens dels aiguamolls, filtren l’aigua i proporcionen hàbitat a fauna com [[amfibis]], [[aus aquàtiques]] o [[insectes aquàtics]].

Moltes espècies tenen capacitat pionera en la colonisació de sols alterats o inundats.

== Usos humans ==

Encara que no són tan rellevants agrícola o comercialment com les Poaceae, algunes Cyperaceae tenen usos tradicionals:

- '''Teixidura''': fibres per a estores, cabassos, canyiços i cistelleria (p. ex. *Cyperus papyrus* o *Scirpus lacustris*).

- '''Alimentació''': el *Cyperus esculentus* produïx el tubèrcul comestible conegut com [[chufa]], usat per a fer [[orchata]].

- '''Ornamentació''': algunes espècies de *Carex* i *Cyperus* s’ampren en jardineria aquàtica o de zones ombrívoles.

- '''Medicina tradicional''': algunes tenen aplicacions etnobotàniques locals com diürètiques o antiinflamatòries.

== Distribució ==

Les Cyperaceae es troben en tots els continents excepte [[Antàrtida]], sent especialment diverses en climes tropicals, temperats humits i regions montanyoses. Les zones més riques en espècies són:

- Aiguamolls i zones humides d’[[Àfrica]], [[Suramèrica]] i [[Surest asiàtic]]

- Prats i turberes d’[[Europa]] i [[Nort d’Àsia]]

- Ecosistemes de muntanya tropicals (Andes, Etiopia...)

== Conservació ==

Moltes espècies de Cyperaceae estan en regressió per:

- [[Dessecació]] de zones humides

- [[Contaminació]] d’aigües i sobrepastoreig

- [[Canvis d’usos]] del sol i intensificació agrícola

- [[Espècies invasores]] i pèrdua de hàbitat

Els ecosistemes on viuen són prioritaris en conservació segons diverses directives ambientals.

== Enllaços externs ==

- [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000297-2 Cyperaceae en Plants of the World Online]

- [https://es.wikipedia.org/wiki/Cyperaceae Artícul sobre Cyperaceae en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Cyperaceae]]
[[Categoria:Famílies botàniques]]

Gramínees

2025-08-03T13:30:55Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{Taxobox | color = | textcolor = black | nom = Poaceae | image = Standing wheat in Kansas.jpg | llegenda = | regnum = Plantae | divisió = '''Magnoliophyta…»

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Poaceae
| image = Standing wheat in Kansas.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Liliopsida'''
| ordo = [[Poales]]
| familia = [[Poaceae]]
| genus = Triticum, Zea, Oryza, Hordeum, Avena, entre atres
| species = unes 12.000 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La família '''Poaceae''', també coneguda com a gramínees, és un gran grup de plantes monocotiledònees que inclou moltes de les espècies més importants per a l’agricultura i l’alimentació mundial. Comprén des de [[Herba|herbes]] anuals fins [[Mate|mates]] i [[Abruixell|abruixells]] perennes, i forma la base de molts ecosistemes oberts com praderies, sabanes i cultius.

== Descripció ==

Les Poaceae compartixen diversos trets estructurals característics:

- '''Fulla''': alterna, llarga i estreta, en baïna foliar que envolta la tija; marge paralel, sense estípules.

- '''Flor''': molt reduïdes, agrupades en espiguetes, generalment anemòfiles (polinisació pel vent); carixen de pétals vistosos.

- '''Fruit''': tipo [[cariopsi]], un gra sec indehiscent que conté una sola llavor, fortament adherida al pericarpi.

- '''Soca''': tiges generalment cilíndriques i buides (canyes), dividides per nucs; moltes espècies formen rizomes o colònies per vegetació.

== Hàbitat ==

Les gramínies es troben presents en quasi tots els hàbitats terrestres, des de deserts fins zones àrtiques, sent dominants en praderies, estepes, pastures, camps cultivats i zones humides.

Tenen gran capacitat de resistència a la sequera, el vent i la chafigada, i són fonamentals en la cobertura del sol i l’estabilitat dels sòls.

== Gèneros principals ==

Entre els gèneros més importants de la família Poaceae es troben:

- '''''Triticum''''' – [[Blat|blats]]

- '''''Zea''''' – [[Dacsa|Dacses]]

- '''''Oryza''''' – [[Arròs|arrossos]]

- '''''Hordeum''''' – [[Ordi|ordis]]

- '''''Avena''''' – [[Avena|avenes]]

- '''''Poa''''' – [[Poa|poes]], herbes de prat

- '''''Bambusa''''' – [[Bambú|bambús]]

- '''''Lolium''''' – [[Raigràs|raigrassos]]

- '''''Saccharum''''' – [[Canya de sucre|canyes de sucre]]

== Importància ecològica ==

Les Poaceae formen la base tròfica de molts ecosistemes oberts. Proporcionen aliment a una gran varietat d’animals herbívors i protegixen el sol de l’erosió. Les seues espècies dominen molts paisages, especialment en climes temperats i subtropicals.

Són essencials en la regeneració vegetal post-incendi i tenen gran capacitat de propagació per rebrot.

== Usos humans ==

La família Poaceae té un valor econòmic i alimentari enorme:

- '''Alimentació''': proporciona els principals cereals de consum humà (blat, arròs, dacsa, ordi, avena, serpol, mill…).

- '''Ferraja''': fonamentals en la nutrició del ganado, tant en pastura com en ferrages conservats.

- '''Construcció i usos industrials''': el [[bambú]] i la [[canya]] s'ampren en construcció, mobles, artesania i paper.

- '''Energia''': cultius com la dacsa o la canya de sucre es destinen també a biocombustibles.

- '''Ornamentació''': algunes gramínies s’usen com a plantes ornamentals o per a formar herbes i cobertes vegetals.

== Distribució ==

Les Poaceae tenen distribució global i són especialment abundants en:

- [[Praderes]] i estepes d’[[Europa]], [[Àsia]] i [[Amèrica del Nort]]

- Zones tropicals i subtropicals d’[[Àfrica]], [[Amèrica del Sur]] i [[Surest asiàtic]]

- Zones agrícoles de tots els continents

== Conservació ==

Encara que moltes gramínies són cultivades o espontànees, algunes espècies locals estan amenaçades per:

- Agricultura intensiva i monocultius

- Pèrdua de prats i zones de pastura extensiva

- Introducció d’espècies invasores

- Urbanisació i contaminació

== Enllaços externs ==

- [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000490-2 Poaceae en Plants of the World Online]

- [https://es.wikipedia.org/wiki/Poaceae Artícul sobre Poaceae en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Poaceae]]
[[Categoria:Famílies botàniques]]

Fagaceae

2025-08-03T13:18:57Z

Flora:

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Fagaceae
| image = Quercus rotundifolia.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Magnoliopsida'''
| ordo = [[Fagales]]
| familia = [[Fagaceae]]
| genus = Fagus, [[Quercus]], Castanea, Notholithocarpus, entre atres
| species = unes 900 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La família '''Fagaceae''' és un grup de plantes llenyoses dins de l'orde de les Fagals, que inclou arbres i arbusts molt comuns en zones templades i subtropicals de l'Hemisferi Nort. Les seues espècies més conegudes són els faigs, els [[Roure|roures]], les [[Carrasca|carrasques]], les [[Surer|sureres]], els [[Coscoll|coscolls]] i els [[Castanya|castanyers]].

== Descripció ==

Les plantes de la família Fagaceae compartixen diverses característiques morfològiques:

Fulla: simples, alternes, de marge sancer, dentat o lobulat; caduques o persistents.

Flor: unisexuals i generalment monoiques (abdós sexes en el mateix individu). Les masculines es troben en aments i les femenines en grups chicotets o solitàries.

Fruït: tipo núcula, generalment envoltat parcialment per una estructura en forma de cúpula o envoltori llenyós (com en les [[Bellota|bellotes]] o en el castany).

Soca: arbres de gran port, [[fusta]] dura i escorça rugosa; alguns en gran capacitat de rebrot per soca.

== Hàbitat ==

Les Fagaceae es distribuïxen principalment en boscs temperats, humits o de muntanya, encara que algunes espècies mediterrànees (com les carrasques o coscolls) s'adapten a condicions més seques i pedregoses. Preferixen sols profunts, be drenats i de composició variable, segons l'espècie.

== Gèneres principals ==

La família Fagaceae comprén aproximadament 8 gèneros principals:

* '''''Quercus''''' – [[Quercus faginea|roures]], [[Carrasca|carrasques]], [[Quercus suber|sureres]], [[Quercus coccifera|coscolls]], etc. (el gènero més numerós i diversificat)

* '''''Fagus''''' – [[Faig europeu|faigs]]

* '''''Castanea''''' – [[Castanyer|castanyers]]

* '''''Lithocarpus''''' – roures de pedra asiàtics

* '''''Notholithocarpus''''' – castanyer tanbark americà

* '''''Chrysolepis''''' – espècies arbustives de la costa oest americana

* '''''Trigonobalanus''''' – arbres rars d'Àsia i [[Amèrica Central]]

* '''''Formanodendron''''' – un gènero molt localisat en [[China]]

== Importància ecològica ==

Les fagàcees formen ecosistemes rics i equilibrats. Actuen com a espècies dominants en molts boscs caducifolis i esclerofiles. Donen aliment a gran part de la fauna forestal (especialment per mijà de bellotes i castanyes) i servixen d'hàbitat per a centenars d'espècies.

Són també importants en la regeneració natural gràcies a la seua capacitat de rebrot i resistència a condicions climàtiques adverses.

== Usos humans ==

Les espècies de la família Fagaceae tenen gran valor:

Fusta: molt apreciada en construcció, fusteria, tonellage, [[llenya]] i [[carbó]].

Alimentació: castanyes comestibles (''Castanea sativa'') i bellotes per al ganado.

Suro: usat en taps, aïllament i productes artesanals (''Quercus suber'')

Tanins: presents en l'escorça, usats en l'adobadament tradicional.

Ornamentació: moltes espècies plantades en parcs i jardins.

== Distribució ==

Les Fagaceae es troben distribuïdes per:

* Europa, especialment en la zona atlàntica i mediterrànea

* [[Amèrica del Nort]] i Central, des del [[Canada]] fins [[Guatemala]]

* Àsia oriental, incloent [[Japó]], [[Corea del Sur|Corea]] i el sur de China

== Conservació ==

Algunes espècies estan en regressió per causa de:

* Deforestació i urbanisació

* Incendis forestals

* Plagues i malalties

* Canvi climàtic

== Enllaços externs ==

* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000743-2 Fagaceae en Plants of the World Online]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Fagaceae Artícul sobre Fagaceae en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Fagaceae]]
[[Categoria:Famílies botàniques]]

Rosaceae

2025-08-03T13:17:16Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{Taxobox | color = | textcolor = black | nom = Rosaceae | image = Rose 'Starion' hybride de thé.jpg | llegenda = | regnum = Plantae | divisió = '''Magnol…»

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Rosaceae
| image = Rose 'Starion' hybride de thé.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Magnoliopsida'''
| ordo = [[Rosales]]
| familia = [[Rosaceae]]
| genus = Rosa, Malus, Pyrus, Prunus, Rubus, entre atres
| species = més de 3.000 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La família '''Rosaceae''' és un ampli grup de plantes dicotiledònees dins de l’orde de les Rosals. Comprén [[Herba|herbes]], [[Mate|mates]], [[Abruixell|abruixells]] i [[Arbre|arbres]], molts d’ells coneguts pels seus fruits o pel seu valor ornamental. Inclou espècies tan conegudes com els [[Roser|rosers]], [[Pomera|pomeres]], [[Perera|pereres]], [[Prunera|pruneres]], [[Bresquiller|bresquillers]], [[Cirerer|cirerers]], [[Nyisprer|nyisprers]] i [[Fraula|frauleres]].

== Descripció ==

Les Rosaceae compartixen diversos trets botànics distintius:

- Fulla: generalment alterna, pinnada o palmada, en estípules; marge dentat o serrat; a voltes simple.

- Flor: hermafrodita, actinomorfa (simètrica radial), en 5 sépals i 5 pétals, numerosos estams i gineceu variable; sovint vistosa i perfumada.

- Fruit: molt diversificat; pot ser [[poma]] (pseudocarpi), [[drupa]], [[aqueni]], [[polidrupa]], etc. Moltes espècies tenen fruits comestibles d’importància agrícola.

- Soca: des d’herbes anuals fins arbres de gran port; també hi ha espècies trepadores i espinoses.

== Hàbitat ==

Les rosàcees s’adapten a una gran varietat d’ambients, des de zones temperades i humides fins terres àrides o de muntanya. Es poden trobar en boscs, bardices, prats, ribaços i en cultius agrícoles. Algunes espècies silvestres són colonisadores actives en zones alterades.

== Gèneros principals ==

La família Rosaceae inclou diversos gèneros coneguts:

- '''''Rosa''''' – [[Roser|rosers]]

- '''''Prunus''''' – [[Prunera|pruneres]], [[Cirerer|cirerers]], [[Bresquiller|bresquillers]], [[Armeler|armelers]]

- '''''Malus''''' – [[Pomera|pomeres]]

- '''''Pyrus''''' – [[Perera|pereres]]

- '''''Eriobotrya''''' – [[Nyisprer|nyisprers]]

- '''''Rubus''''' – [[Albarzer|albarzers]], [[Cordonera|cordoneres]]

- '''''Fragaria''''' – [[Fraula|frauleres]]

- '''''Crataegus''''' – [[Soroller|sorollers]]

- '''''Sorbus''''' – [[Servera|serveres]]

== Importància ecològica ==

Les Rosaceae contribuïxen notablement als ecosistemes com a font d’aliment per a aus, insectes i mamífers. Les seues flors atrauen polinisadors i els fruits silvestres ajuden a la dispersió de llavors.

Algunes espècies formen part del baixbosc o de zones obertes, i contribuïxen a la cobertura vegetal i a la protecció del sol.

== Usos humans ==

Les Rosaceae tenen gran rellevància agrícola, alimentària, ornamental i medicinal:

- Fruita: numeroses espècies són cultivades pels seus fruits comestibles (pomes, peres, bresquilles, prunes, nyespres, fraules, cireres...).

- Ornamentació: els rosers són una de les plantes ornamentals més cultivades al món; també s'ampren serveres, sorollers i atres com a ornament.

- Fusta: alguns arbres del gènero *Prunus* o *Crataegus* tenen fustes dures amprades en fusteria fina o torneria.

- Medicina tradicional: infusions i remeis a base de nyisprer, albarzer, roser silvestre, etc.

- Indústria alimentària: molts fruits s’usen per a fer melades, licors, vinagres o conserves.

== Distribució ==

Les Rosaceae tenen presència mundial, principalment en zones temperades:

- [[Europa]] i [[Mediterràneu]]: gran varietat d’espècies silvestres i cultivades

- [[Amèrica del Nort]]: moltes espècies natives de bosc i muntanya

- [[Àsia]]: lloc d’orige de moltes varietats fruiteres i ornamentals

- [[Àfrica]] i [[Austràlia]]: presència més llimitada pero existent

== Conservació ==

Algunes espècies de Rosaceae es troben en regressió per:

- Destrucció d’hàbitats naturals

- Abandonament d’usos agrícoles tradicionals

- Pressió urbanística

- Introducció de cultius comercials intensius

== Enllaços externs ==

- [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000484-2 Rosaceae en Plants of the World Online]

- [https://es.wikipedia.org/wiki/Rosaceae Artícul sobre Rosaceae en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Rosaceae]]
[[Categoria:Famílies botàniques]]

Fabaceae

2025-08-03T13:00:46Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{Taxobox | color = | textcolor = black | nom = Fabaceae | image = Vicia April 2008-1.jpg | llegenda = | regnum = Plantae | divisió = '''Magnoliophyta''' |…»

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Fabaceae
| image = Vicia April 2008-1.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Magnoliopsida'''
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Fabaceae]]
| genus = Vicia, Pisum, Lathyrus, Lupinus, Trifolium, entre atres
| species = unes 20.000 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La família '''Fabaceae''', també coneguda com a lleguminoses o papilionàcees, és un ample grup de plantes dicotiledònees dins de l'orde de les Fabals. Inclou una gran varietat d'[[Herba|herbes]], [[Mate|mates]], [[Abruixell|abruixells]] i [[Arbre|arbres]], molts dels quals tenen gran importància agrícola, forestal i ecològica.

== Descripció ==

Les Fabaceae compartixen característiques morfològiques molt distintives:

- Fulla: compostes, alternes o oposades, generalment paripinades o imparipinnades, a voltes trifoliades; en estípules i tiges sovint volubles o trepadores.

- Flor: hermafrodites, en general de simetria bilateral i en forma de palometa (flor papilionàcea), composta per estandart, ales i quilla.

- Fruit: tipo llegum (bajoca seca i dehiscent), que s’obri pels dos costats; algunes poden ser indehiscents o modificades.

- Soca: des d’herbes anuals fins arbres perennes; moltes espècies presenten nòduls radiculars que alberguen bacteries fixadors de nitrogen (gènero ''Rhizobium'').

== Hàbitat ==

Les lleguminoses es troben en quasi tots els ecosistemes del món, des de praderies temperades fins zones tropicals humides i sabanes. En el Mediterràneu, són molt comunes tant en terrenys cultivats com en brolles, marges, ribaços i timonedes.
Moltes tenen gran capacitat de colonisar sols pobres gràcies a la seua simbiosis bacteriana i tolerància a condicions adverses.

== Gèneros principals ==

La família Fabaceae comprén centenars de gèneros, entre els quals destaquen:

- '''''Pisum''''' – [[Pésol|pésols]]

- '''''Vicia''''' – [[Veça|veçes]]

- '''''Lathyrus''''' – [[Guixa|guixes]]

- '''''Trifolium''''' – [[Trébol|trebols]]

- '''''Lupinus''''' – [[Tramusser|tramussos]]

- '''''Medicago''''' – [[Melga|melgues]]

- '''''Cicer''''' – [[Cigró|cigrons]]

- '''''Phaseolus''''' – [[Fesol|fesols]]

- '''''Ceratonia''''' – [[Garrofera|garroferes]]

== Importància ecològica ==

Les Fabaceae són claus per a la millora del sol i el manteniment de la fertilitat natural. Fixen nitrogen atmosfèric gràcies a bacteries simbionts i contribuïxen a la regeneració vegetal, especialment en zones degradades o agrícoles.
Formen part important de cadenes tròfiques, donant aliment tant a herbívors com a insectes polinisadors, i protegixen el sol de l’erosió.

== Usos humans ==

La família Fabaceae té gran valor en agricultura, alimentació i indústria:

- Alimentació: moltes espècies són cultivades per les seues llavors comestibles (pésols, faves, garrofó, cigró, fesol, etc.) o com a forrage per al ganado.

- Fertilitat: usades en [[agricultura ecològica]] per a millorar el sol per rotació o com a adop vert.

- Fusta: algunes espècies lleguminoses tropicals aporten fustes dures d’alta qualitat (com Acacia, Albizia...).

- Medicinals i ornamentals: moltes espècies tenen ús tradicional en [[medicina popular]] o com a [[planta ornamental]].

- Indústria: extracció de gomes, tanins, colorants, resines i atres productes.

== Distribució ==

Les Fabaceae tenen distribució pràcticament mundial:

- [[Zona Mediterrànea]]: gran diversitat de mates i herbes anuals

- [[Amèrica del Sur|Suramèrica]]: rica en espècies arbòrees tropicals

- [[Àfrica]] i [[Àsia]]: gran varietat, especialment en zones tropicals i subtropicals

- [[Europa]]: presents en praderies, marges i camps

== Conservació ==

Algunes espècies Fabaceae es troben en perill o són vulnerables a causa de:

- Pèrdua d’hàbitat per agricultura intensiva o urbanisació

- Introducció d’espècies invasores

- Contaminació de sòls i aigües

- Sobrepasturage o desaparició de la ganaderia extensiva tradicional

== Enllaços externs ==

- [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000495-2 Fabaceae en Plants of the World Online]

- [https://es.wikipedia.org/wiki/Fabaceae Artícul sobre Fabaceae en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Fabaceae]]
[[Categoria:Famílies botàniques]]

Rosàcees

2025-07-26T04:14:56Z

Flora:

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Rosaceae
| image = 343 Codony al serrat de les Forques (Foradada).JPG
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Magnoliopsida'''
| ordo = [[Rosales]]
| familia = '''Rosaceae'''
| genus = ''Rosa'', ''Prunus'', ''Rubus'', ''Malus'', ''Pyrus'', ''Fragaria'', entre atres
| species = unes 3.000 espècies
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}
[[File:Ameixa - Ciruela - Plum - Prunus - 02.jpg|thumb|250px|Pruna]]
[[File:Albaricoquero en Ronda (693070452).jpg|thumb|250px|Albercocs en un [[albercoquer]]]]
[[Archiu:Rpieal.jpg|thumb||250px|<center>Roser de peu alt</center>]]

La família '''Rosaceae''', en [[valencià]] '''rosàcees''', és una ampla agrupació de plantes florals que inclou arbusts, arbres i plantes herbàcees, moltes d'elles de gran importància econòmica, ornamental o alimentària. És una de les famílies més diverses dins de l'orde de les [[Rosales]]. Les rosàcees (Rosaceae) són una família de plantes dicotiledònees pertanyents a l'orde Rosers. Esta família inclou la major part de les espècies de frutes de consum massiu:

* [[poma]]
* [[pera]]
* [[codony]]
* [[bresquilla]]
* [[pruna]]
* [[cirera]]
* [[fraula]]
* [[armela]]
* [[albercoc]]
* [[nyespla]]
* [[nyispro]]
* [[mora d'albarzer]]
* [[mora roja]], etc.

També inclou moltes espècies ornamentals, principalment, les [[Rosa (flor)|roses]], flors per excelència, en importància per a la jardineria i l'indústria de la perfumeria.

La família de les rosàcees és molt àmplia, en uns 90-130 gèneros, en els que es repartixen al voltant de 2.000-2.500 espècies acceptades, la distribució de les quals és casi mundial, originàries sobretot de les regions templades i subtropicals de l'hemisferi boreal.

== Descripció ==

Les Rosaceae compartixen una serie de característiques:

* '''Fulla''': generalment alterna, a sovint composta o lobulada, en estípules presents.
* '''Flor''': actinomorfa (simètrica radialment), de cinc pétals i cinc sépals, en ocasions numerosos estams. Molt visibles i a sovint oloroses.
* '''Fruit''': gran varietat morfològica. Pot ser un [[aceni]] (com en les fraules), una [[drupa]] (com en la bresquillera), un [[poma|pomo]] (com en la pomera) o una [[polidrupa]] (com en la mora).
* '''Tronc o tija''': llenyós o herbaci, en alguns casos espinós (''Rosa'').

== Hàbitat ==

Les Rosaceae es troben en quasi tots els continents, a excepció de l'[[Antàrtida]]. Predominen en zones temperades i subtropicals. S'adapten a una gran varietat de sols i condicions climàtiques, des de boscs humits fins zones de muntanya o terrenys mediterràneus.

== Gèneros principals ==

Els gèneros més representatius són:

* '''''Rosa''''' – [[Rosers]], incloent espècies silvestres i cultivades
* '''''Rubus''''' – [[Mora|mores]], [[grosella negra|groselleres]], [[frambuesa|frambueses]]
* '''''Prunus''''' – [[Bresquillera]], [[cirerer]], [[armeler]], [[prunera]], [[albercoc]]
* '''''Malus''''' – [[Pomera|pomeres]]
* '''''Pyrus''''' – [[Peral|pereres]]
* '''''Fragaria''''' – [[Fraula|fraules]]

== Importància econòmica ==

Les espècies de Rosaceae tenen una gran rellevància per al ser humà:

* [[Alimentació]]: moltes fruites comestibles procedixen d'esta família (fraules, pomes, peres, cireres, prunes, mores…)
* [[Agricultura]]: gran part dels frutals cultivats pertanyen a Rosaceae.
* [[Jardineria]] i [[ornamentació]]: rosers i arbres florals molt estimats en disseny paisagístic.
* [[Medicina tradicional]]: algunes espècies han segut usades històricament per les seues propietats.

== Conservació ==

Encara que moltes Rosaceae estan àmpliament cultivades, algunes espècies silvestres es troben amenaçades per:

* Pèrdua d'hàbitat natural
* Sobreexplotació
* Malalties vegetals

== Referències ==
* [https://archive.org/details/kewplantglossary0000been Beentje, H. The Kew Plant Glossary, an Illustrated Dictionary of Plant Terms. Kew, London, U.K.: Kew publishing, 2010. ISBN 978-1-842-46422-9]
* Genetics and Genomics of Rosaceae. 1. Nova York: Springer, 2008, p. 2. ISBN 978-0-387-77490-9
* [http://www.theplantlist.org/browse/A/Rosaceae/ Rosaceae en The Plant List]

== Bibliografia ==
* Beentje, H. The Kew Plant Glossary, an Illustrated Dictionary of Plant Terms. Kew, London, U.K.: Kew publishing, 2010. ISBN 978-1-842-46422-9
* Genetics and Genomics of Rosaceae. 1. Nova York: Springer, 2008. ISBN 978-0-387-77490-9
* Heywood, V.H.; Brummitt, R.K.; Culham, A. [et al.].. Flowering Plant Families of the World. Ontario, Canada: Firefly Books, 2007 ISBN 978-1-55407-206-4
* Stace, C. A.. New Flora of the British Isles. Fourth. Middlewood Green, Suffolk, U.K.: C & M Floristics, 2019. ISBN 978-1-5272-2630-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Rosaceae}}

* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000006-2 Rosaceae en Plants of the World Online]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Rosaceae Artícul sobre Rosaceae en la Wikipedia castellana]
* [https://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=24771 Rosaceae en Integrated Taxonomic Information System (ITIS)]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Rosaceae]]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Rosaceae Rosàcees en Wikipedia]

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Arbres]]
[[Categoria:Arbres frutals]]
[[Categoria:Arbres medicinals]]
[[Categoria:Plantes]]
[[Categoria:Plantes medicinals]]
[[Categoria:Rosàcees]]

Prunus

2025-07-26T04:11:36Z

Flora:

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Prunus
| image = almendro.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Rosales botànica|Rosales]]
| familia = [[Rosaceae]]
| genus = '''Prunus'''
| species = més de 400 espècies
}}

El gènero '''''Prunus''''' inclou arbres i abruixells caducs o perennifolis, coneguts popularment per produir fruits com la [[pruna]], la [[bresquilla]], l'[[albercoc]], la [[cirera]] o l ''[[armela]]. Té gran importància agrícola i ornamental, i està àmpliament distribuït per l’hemisferi nort, especialment en zones temperades.

== Descripció morfològica ==

Les espècies del gènero ''Prunus'' compartixen característiques botàniques comunes:

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, en marge dentat o serrat, en estípules sovint caduques.
* [[Flor]]: actinomorfes, hermafrodites, en cinc sépals i cinc pétals, habitualment blanques o rosades, solitàries o agrupades en corimbes, umbeles o raïms.
* [[Fruit]]: [[drupa]], fruit carnós d’una sola llavor, en pell llisa o peluda, polpa comestible en moltes espècies.
* [[Tronc]]: arbres o abruixells de fusta dura, escorça llisa o badada, a sovint en lenticeles visibles.

== Hàbitat i distribució ==

El gènero ''Prunus'' es troba en boscs, muntanyes i clars de l’hemisferi nort, des d’Europa fins Àsia oriental i Amèrica. Moltes espècies han segut domesticades o naturalisades en zones agrícoles i jardins de tot el món.

== Classificació interna ==

''Prunus'' és un gènero molt ampli, que inclou diverses seccions o subgèneros. Algunes espècies representatives:

• ''[[Prunus domestica]]'': prunera

• ''[[Prunus persica]]'': bresquiller

• ''[[Prunus armeniaca]]'': albercoquer

• ''[[Prunus avium]]'': cirerer dolç

• ''[[Prunus cerasus]]'': cirerer àcit

• ''[[Prunus dulcis]]'': armeler

• ''[[Prunus spinosa]]'': prunyoner (espècie silvestre)

• ''[[Prunus laurocerasus]]'': lloreret (espècie ornamental)

== Sistemàtica i filogènia ==

''Prunus'' forma part de la família [[Rosaceae]], dins de la tribu [[Amygdaleae]]. Encara la seua gran diversitat, estudis moleculars han confirmat la seua monofilia, i han permés reorganisar millor les relacions entre espècies i subgèneros.

== Citologia ==

La majoria d’espècies de ''Prunus'' tenen un número bàsic de x = 8. Es presenten formes diploides, triploides i poliploides. L’hibridació i la poliploïdia han tingut un paper clau en la domesticació dels fruits del gènero.

== Taxonomia ==

El gènero ''Prunus'' fon establit per [[Carles Linneo]] en 1753. Per motius històrics, alguns botànics havien separat grups com ''Amygdalus'' (armelers) o ''Cerasus'' (cirerers), pero hui dia s’inclouen generalment dins ''Prunus''.

== Etimologia ==

Prunus: del llatí ''prūnus'', que designava la prunera i el seu fruit.

== Importància ecològica ==

Les flors de ''Prunus'' són molt importants per a insectes polinisadors com les abelles. Els fruits són consumits per aus i mamífers, contribuint a la dispersió de llavors. Algunes espècies formen part de l’estrat arbustiu en boscs i marges.

== Usos ==

* Producció de fruits comestibles: prunes, bresquilles, albercocs, cireres, armeles.
* Cultiu ornamental per les flors vistoses (''Prunus serrulata'', ''Prunus cerasifera'').
* Fusta en ebanisteria i ferramentes (''Prunus serotina'').
* Aprofitament apícola i paisagístic.

== Amenaces i conservació ==

Algunes espècies silvestres de ''Prunus'' estan en regressió per la destrucció d’hàbitats, hibridació en cultius i malalties com el virus de la sharka. Els bancs de germoplasma conserven varietats antigues i salvages per a preservar la diversitat.

== Galeria ==

<gallery mode="packed" heights="180">
Plum on tree02.jpg|Prunes de ''Prunus domestica''
Prunus_persica_Durazno.JPG|Bresquilles de ''Prunus persica''
Süßkirschen_by_Stepro_02.jpg|Cireres ''Prunus avium''
Apricots.jpg|Albercocs ''Prunus armeniaca''
Almendras_en_el_arbol.jpeg|Armeles ''Prunus dulcis''
</gallery>

== Referències ==

• Bortiri, E., et al. (2001). Phylogeny and systematics of ''Prunus''. *Molecular Phylogenetics and Evolution*.

• Yazbek, M.M., & Oh, S.-H. (2013). Peaches and almonds: Molecular systematics of ''Prunus''.

== Bibliografia ==

• Hanelt, P. (2001). *Mansfeld’s Encyclopedia of Agricultural and Horticultural Crops*. Springer.

• Potter, D. et al. (2007). Phylogeny and classification of Rosaceae. *Plant Systematics and Evolution*.

== Enllaços externs ==

* [https://www.inaturalist.org/taxa/47258-Prunus ''Prunus'' en iNaturalist]

* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000284-2 ''Prunus'' en Plants of the World Online]

* [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000032243 ''Prunus'' en World Flora Online]

* [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/10926.html ''Prunus'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Prunus Artícul sobre ''Prunus'' en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Gèneros botànics]]
[[Categoria:Rosaceae]]

Prunus

2025-07-26T04:09:14Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{Taxobox | color = | textcolor = black | nom = Prunus | image = almendro.jpg | llegenda = | regnum = Plantae | divisio = Magnoliophyta | classis = M…»

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Prunus
| image = almendro.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Rosales]]
| familia = [[Rosaceae]]
| genus = '''Prunus'''
| species = més de 400 espècies
}}

El gènero '''''Prunus''''' inclou arbres i abruixells caducs o perennifolis, coneguts popularment per produir fruits com la [[pruna]], la [[bresquilla]], l'[[albercoc]], la [[cirera]] o l ''[[armela]]. Té gran importància agrícola i ornamental, i està àmpliament distribuït per l’hemisferi nort, especialment en zones temperades.

== Descripció morfològica ==

Les espècies del gènero ''Prunus'' compartixen característiques botàniques comunes:

* [[Fulla]]: simples, alternes, en marge dentat o serrat, en estípules sovint caduques.
* [[Flor]]: actinomorfes, hermafrodites, en cinc sépals i cinc pétals, habitualment blanques o rosades, solitàries o agrupades en corimbes, umbeles o raïms.
* [[Fruit]]: [[drupa]], fruit carnós d’una sola llavor, en pell llisa o peluda, polpa comestible en moltes espècies.
* [[Tronc]]: arbres o abruixells de fusta dura, escorça llisa o badada, a sovint en lenticeles visibles.

== Hàbitat i distribució ==

El gènero ''Prunus'' es troba en boscs, muntanyes i clars de l’hemisferi nort, des d’Europa fins Àsia oriental i Amèrica. Moltes espècies han segut domesticades o naturalisades en zones agrícoles i jardins de tot el món.

== Classificació interna ==

''Prunus'' és un gènero molt ampli, que inclou diverses seccions o subgèneros. Algunes espècies representatives:

• ''[[Prunus domestica]]'': prunera

• ''[[Prunus persica]]'': bresquiller

• ''[[Prunus armeniaca]]'': albercoquer

• ''[[Prunus avium]]'': cirerer dolç

• ''[[Prunus cerasus]]'': cirerer àcit

• ''[[Prunus dulcis]]'': armeler

• ''[[Prunus spinosa]]'': prunyoner (espècie silvestre)

• ''[[Prunus laurocerasus]]'': lloreret (espècie ornamental)

== Sistemàtica i filogènia ==

''Prunus'' forma part de la família [[Rosaceae]], dins de la tribu [[Amygdaleae]]. Encara la seua gran diversitat, estudis moleculars han confirmat la seua monofilia, i han permés reorganisar millor les relacions entre espècies i subgèneros.

== Citologia ==

La majoria d’espècies de ''Prunus'' tenen un número bàsic de x = 8. Es presenten formes diploides, triploides i poliploides. L’hibridació i la poliploïdia han tingut un paper clau en la domesticació dels fruits del gènero.

== Taxonomia ==

El gènero ''Prunus'' fon establit per [[Carles Linneo]] en 1753. Per motius històrics, alguns botànics havien separat grups com ''Amygdalus'' (armelers) o ''Cerasus'' (cirerers), pero hui dia s’inclouen generalment dins ''Prunus''.

== Etimologia ==

Prunus: del llatí ''prūnus'', que designava la prunera i el seu fruit.

== Importància ecològica ==

Les flors de ''Prunus'' són molt importants per a insectes polinisadors com les abelles. Els fruits són consumits per aus i mamífers, contribuint a la dispersió de llavors. Algunes espècies formen part de l’estrat arbustiu en boscs i marges.

== Usos ==

* Producció de fruits comestibles: prunes, bresquilles, albercocs, cireres, armeles.
* Cultiu ornamental per les flors vistoses (''Prunus serrulata'', ''Prunus cerasifera'').
* Fusta en ebanisteria i ferramentes (''Prunus serotina'').
* Aprofitament apícola i paisagístic.

== Amenaces i conservació ==

Algunes espècies silvestres de ''Prunus'' estan en regressió per la destrucció d’hàbitats, hibridació en cultius i malalties com el virus de la sharka. Els bancs de germoplasma conserven varietats antigues i salvages per a preservar la diversitat.

== Galeria ==

<gallery mode="packed" heights="180">
Plum on tree02.jpg|Prunes de ''Prunus domestica''
Prunus_persica_Durazno.JPG|Bresquilles de ''Prunus persica''
Süßkirschen_by_Stepro_02.jpg|Cireres ''Prunus avium''
Apricots.jpg|Albercocs ''Prunus armeniaca''
Almendras_en_el_arbol.jpeg|Armeles ''Prunus dulcis''
</gallery>

== Referències ==

• Bortiri, E., et al. (2001). Phylogeny and systematics of ''Prunus''. *Molecular Phylogenetics and Evolution*.

• Yazbek, M.M., & Oh, S.-H. (2013). Peaches and almonds: Molecular systematics of ''Prunus''.

== Bibliografia ==

• Hanelt, P. (2001). *Mansfeld’s Encyclopedia of Agricultural and Horticultural Crops*. Springer.

• Potter, D. et al. (2007). Phylogeny and classification of Rosaceae. *Plant Systematics and Evolution*.

== Enllaços externs ==

* [https://www.inaturalist.org/taxa/47258-Prunus ''Prunus'' en iNaturalist]

* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000284-2 ''Prunus'' en Plants of the World Online]

* [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000032243 ''Prunus'' en World Flora Online]

* [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/10926.html ''Prunus'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Prunus Artícul sobre ''Prunus'' en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Gèneros botànics]]
[[Categoria:Rosaceae]]

Malus

2025-07-26T03:55:15Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{Taxobox | color = | textcolor = black | nom = Malus | image = Malus toringo sargentii0.jpg | llegenda = | regnum = Plantae | divisio = Magnoliophyta…»

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Malus
| image = Malus toringo sargentii0.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Rosales]]
| familia = [[Rosaceae]]
| genus = '''Malus'''
| species = unes 30-55 espècies
}}

El gènero '''''Malus''''' comprén arbres caducs, comunament coneguts com a [[pomera|pomeres]], originaris principalment de l’hemisferi nort temperat. La seua espècie més coneguda és la [[poma]] cultivada, ''Malus domestica'', una de les fruites més importants a nivell mundial.

== Descripció morfològica ==

Els membres del gènero ''Malus'' compartixen les següents característiques:

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, ovalades o elíptiques, en marge dentat i superfície tomentosa o glabra.
* [[Flor]]: hermafrodites, actinomorfes, en cinc pétals generalment blancs, rosats o rojos, agrupades en [[corimbe|corimbes]].
* [[Fruit]]: [[Poma]], un [[pseudocarp]] o fruit fals en carnositat i sabor variable segons l’espècie i varietat.
* [[Tronc]]: arbre de menuda o mijana grandària, en escorça grisenca i capçada ampla i ramificada.

== Hàbitat i distribució ==

El gènero ''Malus'' es distribuïx per Europa, Àsia i Nort-amèrica. Creix de forma silvestre en boscs temperats, vores i camps, pero moltes espècies i híbrits es cultiven extensament en zones temperades de tot el món.

== Classificació interna ==

Espècies representatives de ''Malus'':

• ''[[Malus domestica]]'': pomera cultivada

• ''[[Malus sylvestris]]'': pomera silvestre europea

• ''[[Malus sieversii]]'': pomera silvestre d’Àsia Central, provable ancestre de la poma moderna

• ''[[Malus baccata]]'': pomera siberiana

• ''[[Malus floribunda]]'': pomera japonesa ornamental

• ''[[Malus × zumi]]'': híbrits ornamentals

== Sistemàtica i filogènia ==

''Malus'' pertany a la tribu [[Maleae]], dins de la família [[Rosaceae]], junt a atres gèneros com ''Pyrus'' i ''Chaenomeles''. Els estudis moleculars han confirmat la seua proximitat filogenètica en el grup de plantes de fruits pomaces.

== Citologia ==

El número cromosòmic bàsic de ''Malus'' és x = 17. L’espècie ''Malus domestica'' és diploide (2n = 34), encara que també s’han seleccionat triploides per a obtindre fruits més grossos i millor qualitat.

== Taxonomia ==

''Malus'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en 1753. És un gènero ben establit dins de la família [[Rosaceae]], encara que molts híbrits i varietats comercials dificulten la seua delimitació exacta.

== Etimologia ==

Malus: nom llatí clàssic usat pels romans per a referir-se a la pomera.

== Importància ecològica ==

Les espècies de ''Malus'' oferixen flors que atrauen abelles i atres insectes polinisadors. El seu fruit servix d’aliment a aus i mamífers, tant en estat silvestre com en cultiu.

== Usos ==

• Fruita fresca (pomes)

• Sucs, compotes, sidra i rebosteria

• Fusta per a ferramentes i utensilis

• Espècies ornamentals en parcs i carrers

• Polinisació creuada en cultius mixtos

== Amenaces i conservació ==

Espècies silvestres com ''Malus sieversii'' estan en regressió per la pèrdua d’hàbitat i l’hibridació en cultius. S’han establit programes de conservació **in situ** i **ex situ** per a preservar la diversitat genètica de les pomeres.

== Galeria ==

<gallery mode="packed" heights="180">
Lob Korocha1.JPG|''Malus domestica''
Malus-baccata.JPG|''Malus baccata''
Maguillo 24J 01.jpg|''Malus sylvestris''
Malus floribunda (Japanese crabapple).jpg|''Malus floribunda''
</gallery>

== Referències ==

• Juniper, B.E. et al. (1999). The origin of the apple. *Science*.

• Harris, S.A. et al. (2002). Genetic clues to the origin of the apple. *Theoretical and Applied Genetics*.

== Bibliografia ==

• Morgan, J. & Richards, A. (1993). *The Book of Apples*. Ebury Press.
• Hanelt, P. (2001). *Mansfeld’s Encyclopedia of Agricultural and Horticultural Crops*. Springer.

== Enllaços externs ==

• [https://www.inaturalist.org/taxa/48418-Malus ''Malus'' en iNaturalist]

• [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30001542-2 ''Malus'' en Plants of the World Online]

• [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000025949 ''Malus'' en World Flora Online]

• [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/13495.html ''Malus'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]

• [https://es.wikipedia.org/wiki/Malus Artícul sobre ''Malus'' en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Gèneros botànica]]
[[Categoria:Rosaceae]]

Ficus

2025-07-26T03:41:55Z

Flora:

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Ficus
| image = Ficus_elastica_-_Köhler–s_Medizinal-Pflanzen-206.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Rosales]]
| familia = [[Moraceae]]
| genus = '''Ficus'''
| species = unes 800-1.000 espècies
}}

El gènero '''''Ficus''''' inclou arbres, abruixells i plantes trepadores, moltes d’elles conegudes pel seu fruit característic, la [[figa]], i pel seu paper ecològic en ecosistemes tropicals. És un dels gèneros més diversos de plantes llenyoses en el món, i es distribuïx principalment en zones tropicals i subtropicals.

== Descripció morfològica ==

Els membres del gènero ''Ficus'' presenten característiques distintives:

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, generalment en làmina gran i nerviació peninervada, de marge sancer o llaugerament lobulat, en làtex blanc.
* [[Flor]]: inflorescències especials dites *siconis*, que contenen flors unisexuals tancades dins d’un receptàcul carnós.
* [[Fruit]]: [[Siconi|siconi]] (figa), fruit múltiple i carnós derivat de la inflorescència interna, sovint comestible.
* [[Tronc]]: arbres o abruixells en escorça llisa o clavillada, alguns epífics i estranguladors, en làtex abundant.

== Hàbitat i distribució ==

''Ficus'' es distribuïx principalment en zones tropicals de tot el món: Àfrica, Àsia, Austràlia, Amèrica Central i Suramèrica. Algunes espècies arriben a climes més temperats, com ''Ficus carica'', originària de la Mediterrànea occidental i sud-oest asiàtic.

== Classificació interna ==

Les espècies més conegudes i representatives són:

• ''[[Ficus carica]]'': figuera comuna (cultivada pel seu fruit comestible)

• ''[[Ficus religiosa]]'': figuera sagrada de l’Índia

• ''[[Ficus benghalensis]]'': arbre banyan

• ''[[Ficus elastica]]'': figuera de caucho

• ''[[Ficus sycomorus]]'': sicomor

• ''[[Ficus microcarpa]]'': figuera de llorer, usada com ornamental

== Sistemàtica i filogènia ==

''Ficus'' forma part de la família [[Moraceae]] i és el gènero més gran dins d’ella. Estudis moleculars han mostrat que el gènero és monofilètic i antic, en especialisació estreta en la seua relació ecològica en les vespes polinisadores del gènero ''Blastophaga''.

== Citologia ==

El número cromosòmic més comú en ''Ficus'' és 2n = 26 o 2n = 28, segons l’espècie. Algunes espècies presenten variabilitat cromosòmica per hibridació i selecció.

== Taxonomia ==

''Ficus'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en 1753. És el gènero tipo de la família [[Moraceae]], coneguda per les seues plantes llenyoses, làtex blanc i fruits múltiples.

== Etimologia ==

Ficus: nom llatí clàssic usat per a designar la figuera i el seu fruit, la figa.

== Importància ecològica ==

Les espècies de ''Ficus'' són fonamentals en boscs tropicals, car produïxen fruits abundants que alimenten gran varietat de fauna (aus, primats, rat penats, etc.) durant tot l’any.

== Usos ==

• Fruita comestible (figues)

• Medicina tradicional

• Fusta tova per a usos locals

• Ornamental en parcs i jardins

• Fonts de làtex i fibres

== Amenaces i conservació ==

Moltes espècies de ''Ficus'' estan amenaçades per la destrucció d’hàbitat, especialment en zones tropicals. Algunes espècies tenen programes de conservació i propagació ex-situ.

== Galeria ==

<gallery mode="packed" heights="180">
Ficus_carica_Panascè.jpg|Ficus carica''
Bodhi_tree_foster_botanical_gardens_hawaii.jpg|''Ficus religiosa''
Ficus-Benghalensis-Coral-Gables.JPG|''Ficus benghalensis''
Ficus_elastica1.jpg|''Ficus elastica''
Ficus benjamina.jpg|''Ficus benjamina''
</gallery>

== Vore també ==

* [[Ficus centenari (Castelló)]]

== Referències ==

• Berg, Cornelis C. (1989). Classification and Distribution of Ficus.

• Corner, E.J.H. (1965). The Life of Plants.

== Bibliografia ==

• Janzen, D. H. (1979). How to be a fig. *Annual Review of Ecology and Systematics*, 10, 13–51.

• Weiblen, G. D. (2002). How to be a fig wasp. *Annual Review of Entomology*, 47, 299–330.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ficus}}
{{Wikispecies|Ficus}}
{{DGLV|Ficus}}

• [https://www.inaturalist.org/taxa/16599-Ficus ''Ficus'' en iNaturalist]

• [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:327773-2 ''Ficus'' en Plants of the World Online]

• [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000011846 ''Ficus'' en World Flora Online]

• [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/14038.html ''Ficus'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]

• [https://es.wikipedia.org/wiki/Ficus Artícul sobre ''Ficus'' en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Gèneros botànica]]
[[Categoria:Moraceae]]

Cedre

2025-07-26T03:30:54Z

Flora:

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Cedrus
| image = Cedrus_atlantica2.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Pinophyta]]
| classis = [[Pinopsida]]
| ordo = [[Pinales]]
| familia = [[Pinaceae]]
| genus = '''Cedrus'''
| species = 3-4 espècies
}}

El gènero '''''Cedrus''''' comprén arbres perennifolis de gran port, coneguts popularment com a cedres. Són propis de muntanyes de clima temperat i mediterràneu, i es troben principalment en la regió mediterrànea oriental, l'Himàlaya i l’Atles nort-africà.

== Descripció morfològica ==

Els membres del gènero ''Cedrus'' presenten les següents característiques:

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: aciculars, rígides, de color vert blavenc o glauc, agrupades en fascículs sobre braquiblasts o disperses sobre macroblasts.
* [[Flor]]: estròbils unisexuals; les masculines en forma de cilindre allargat i les femenines ovoïdals, erectes.
* [[Fruit]]: [[Con|con]] gran, erecte i lignificà, que es desintegra sobre l’arbre per dispersar les [[Sàmara|sàmares]] alades.
* [[Tronc]]: de creiximent lent, recte, escorça grisa i clavillada, capçada piramidal en arbres joves i ampla en adults.

== Hàbitat i distribució ==

El gènero ''Cedrus'' habita en zones montanyoses entre 1.300 i 3.200 m d’altura. Es troba en el Líban, Síria, Turquia, l’Himàlaya occidental (Afganistan, Pakistan, Índia) i les serrades de l’Atles al Marroc i Algèria.

== Classificació interna ==

Les espècies reconegudes habitualment dins ''Cedrus'' són:

• ''[[Cedrus libani]]'': cedre del Líban

• ''[[Cedrus atlantica]]'': cedre de l’Atles

• ''[[Cedrus deodara]]'': cedre de l’Himàlaya

• ''[[Cedrus brevifolia]]'': cedre de Chipre (a voltes considerat subespècie de ''C. libani'')

== Sistemàtica i filogènia ==

''Cedrus'' és el gènero més basal dins de les Pinaceae. Estudis moleculars indiquen que és germà dels pins (''Pinus''), pero se separà primerament dins la família.

== Citologia ==

El número cromosòmic bàsic és x = 12, i la fòrmula habitual és 2n = 24. El genoma de ''Cedrus'' mostra cariotips relativament estables dins de la família Pinaceae.

== Taxonomia ==

El gènero ''Cedrus'' fon establit per [[Carles Linneo]] en 1753. Es tracta d’un grup ben delimitat dins la família [[Pinaceae]], caracterisat per les seues fulles agrupades i cons desintegrables erectes.

== Etimologia ==

Cedrus: del grec *kedros* (κέδρος), usat per a designar diversos arbres aromàtics, provablement incloent ginebres i cedres.

== Importància ecològica ==

Els cedres tenen un paper important com a arbres dominants en boscs montans. Brinden refugi i aliment a fauna local i estabilisen els sòls en pendents.

== Usos ==

• [[Fusta]] de gran qualitat, aromàtica i resistent

• Ornamental en parcs i jardins

• Revalorisació paisagística en reforestacions

• En la cultura i simbologia de diverses civilisacions

== Amenaces i conservació ==

''Cedrus libani'' i ''Cedrus brevifolia'' han patit una reducció del seu hàbitat natural per la tala i pressió humana. S’han establit programes de reforestació i protecció de boscs autòctons en diversos països.

== Galeria ==

<gallery mode="packed" heights="180">
The Cedars of God, Lebanon 2002.jpeg|''Cedrus libani''
Cedrus deodara JPG1b.jpg|''Cedrus deodara''
Cèdre du Chélia 15 (Algeria).JPG|''Cedrus atlantica''
Cedrus libani brevifolia1.jpg|''Cedrus brevifolia''
</gallery>

== Referències ==

• Farjon, A. (2010). A Handbook of the World's Conifers. Brill Academic.

== Bibliografia ==

• Debazac, E. F. (1964). Les Cedres. Centre Technique du Bois et de l'Ameublement.

• Gymnosperm Database. Cedrus. www.conifers.org

== Enllaços externs ==

• [https://www.inaturalist.org/taxa/48677-Cedrus ''Cedrus'' en iNaturalist]

• [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30001054-2 ''Cedrus'' en Plants of the World Online]

• [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000007901 ''Cedrus'' en World Flora Online]

• [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/11212.html ''Cedrus'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]

• [https://es.wikipedia.org/wiki/Cedrus Artícul sobre ''Cedrus'' en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Gèneros botànica]]
[[Categoria:Pinaceae]]

Cedre

2025-07-26T03:17:38Z

Flora: /* Enllaços externs */

[[File:Cedre-large.jpg|thumb|right|300px|<center>Cedre del Líban</center>]]

El '''cedre''' (del [[llatí]] ''cedru'') és un gènero de d'arbres en flor de la família Abietàcees, que és caracterisa perque adopta la forma d'arbre sempre [[vert]].

== Descripció ==

És un arbre molt alt que pot aplegar a 40 metros d'alçària, en tronc gros i dret, ramificat irregularment, en fulles punyents, de [[fusta]] resistent i aromàtica.

== Tipos ==

Hi ha diverses espècies de cedres i les principals són:

* Cedre de l'[[Índia]]
* Cedre de l'[[Atles]]
* Cedre del [[Líban]]

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Cedre}}

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Arbres]]
[[Categoria:Gèneros botànica]]

Ficus

2025-07-26T03:16:00Z

Flora: /* Enllaços externs */

[[File:Ficus 1.JPG|thumb|right|<center>''[[Ficus elastica]] ''</center>]]

'''''Ficus''''' és un [[Gènero (biologia)|gènero]] de plantes en flor dins de la [[Família (biologia)|família]] de les moràcies.

És el gènero al qual pertany la [[figuera]] i moltes plantes utilisades com ornamentals nomenades popularment com ''Ficus''.

Les plantes d'este gènero adopten la forma d'arbres, arbusts i lianes i fan el frut (una figa normalment comestible) en forma de siconi.

Són originàries de la zona de clima tropical, en unes poques [[espècie]]s en zones de clima temperat càlit.

== Vore també ==

* [[Ficus centenari (Castelló)]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ficus}}
{{Wikispecies|Ficus}}
{{DGLV|Ficus}}

[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Gèneros botànica]]
[[Categoria:Plantes ornamentals]]

Quercus

2025-07-26T03:14:13Z

Flora: /* Enllaços externs */

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Quercus
| image = Ljusterö Bössarviken 01.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Magnoliophyta'''
| classis = '''Magnoliopsida'''
| ordo = '''Fagales'''
| familia = '''Fagaceae'''
| genus = '''Quercus'''
| species = més de 500 espècies
}}

El gènero '''''Quercus''''' inclou els [[Quercus faginea|roures]], [[Carrasca|carrasques]], [[Quercus suber|sureres]], [[Quercus coccifera|coscolls]] i atres arbres o abruixells [[caducifolis]] o [[perennifolis]], propis de zones templades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.

== Descripció morfològica ==

Els membres del gènero ''Quercus'' presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comunes:

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
* [[Flor]]: [[Monoic|monoics]], en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
* [[Fruit]]: [[Núcula|núcula]], coneguda com [[bellota]], parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
* [[Tronc|Tronc]]: arbres de soca potent i corfa rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies abruixelloses, adaptades a ambients secs.

== Hàbitat i distribució ==

El gènero ''Quercus'' s'estén per tot l'Hemisferi Nort: [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica del Nort]] i el nort-oest d'[[Àfrica]]. Les zones de màxima diversitat es troben en:

* [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], en centenars d'espècies endèmiques.
* [[China]] i [[Himalaya]] oriental, a on conviuen espècies caduques i perennes.
* [[Mediterràneu]] occidental, especialment la [[Península Ibèrica]], en rouredes, carrascals i surerars.

En el [[Regne de Valéncia]], és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.

== Classificació interna ==

Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:

* **''Quercus''**: roures blancs (''Q. robur'', ''Q. alba'')
* **''Cerris''**: roures eurasiàtics (''Q. cerris'')
* **''Ilex''**: espècies perennifòlies com la carrasca (''Q. ilex'') i el coscoll (''Q. coccifera'')
* **''Lobatae''**: roures rojos americans (''Q. rubra'', ''Q. palustris'')
* **''Protobalanus''** i **''Virentes''**: grups menors quasi exclusius d’Amèrica

El número d’espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.

== Sistemàtica i filogènia ==

Estudis moleculars recents han redefinit la classificació interna de ''Quercus''. Ara es reconeixen dos grans llinages evolutius principals:

* Un grup euroasiàtic: roures blancs, ''Cerris'' i perennifolis mediterràneus
* Un grup americà: roures rojos, ''Protobalanus'' i ''Virentes''

A pesar de la diversitat, moltes espècies poden hibridar entre si, generant formes intermèdies i complicant la seua taxonomia.

== Citologia ==

Les espècies del gènero ''Quercus'' presenten en general **un número cromosòmic bàsic de 𝑥 = 12**. El cariotip habitual és **2n = 24**, encara que s'han detectat alguns casos de poliploïdia i variacions estructurals.

Estudis citogenètics indiquen que:

* El nùmero cromosòmic és **estable** dins del gènero.
* Les diferències en la **morfologia cromosòmica** ajuden a diferenciar certes seccions.
* La **fluorescència i hibridació in situ (FISH)** ha revelat patrons específics de seqüències repetides.

📎 [Quercus - Chromosome Counts Database (CCDB)](https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus)
📎 [Chromosome numbers of *Quercus* (IPNI-Kew)](https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2)

== Taxonomia ==

''Quercus'' fon descrit i publicat per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]] en l’obra [[Species Plantarum*]] . Forma part de la família [[Fagaceae]], la mateixa que els faigs (''Fagus'') i castanyers (''Castanea'').

== Etimologia ==

*Quercus*: paraula llatina usada en l’antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.

== Importància ecològica ==

Les espècies de ''Quercus'' formen ecosistemes claus:

* Refugi per a gran varietat d’aus, mamífers, insectes i foncs
* Fonts d’aliment ([[Bellota|bellotes]]) per a la fauna
* Estabilisació del sol i del cicle hídric
* Resistència al foc gràcies al rebrot de soca

== Usos ==

El gènero ''Quercus'' és aprofitat per l’home des de temps antics:

* [[Fusta]]: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya
* [[Suro]]: extret de la surera (''Q. suber''), per a taps, aïllaments i artesania
* [[Tanins]]: de l’escorça, usats tradicionalment per a adobar pells
* [[Truficultura]]: espècies micorisades per a cultivar trufes
* [[Jardineria]]: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers
* [[Bellotes]]: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs.

== Amenaces i conservació ==

Diverses espècies de ''Quercus'' estan amenaçades per:

* Canvi climàtic i desertificació
* Pressió urbanística i agrícola
* Malalties fúngiques com la seca (''Phytophthora spp.'')
* Danys per insectes xilòfags com ''Cerambyx cerdo''

Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal d’espècies endèmiques.

== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="180">
Carrasca de la Raboseras.JPG|[[Carrasca]] (''Quercus ilex'')
Quercus suber JPG1.jpg|[[Surera]] (''Quercus suber'')
Quercus coccifera 1.JPG|[[Coscoll]] (''Quercus coccifera'')
Crooked branches of Quercus robur.jpg |Roure europeu
Quercus faginea centenario.jpg|[[Quercus faginea|Roure valencià]]
Quercus_cerris.JPG|Roure turc
</gallery>

== Referències ==

* Colmeiro, Miguel: *Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo*, Madrid, 1871.

== Bibliografia ==

* Malaret, Augusto (1970). *Lexicón de Fauna y Flora*. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569
* Pereira Sieso, Juan. *Bellotas, el alimento de la edad de oro*. Universitat de Castella-La Manxa.

== Enllaços externs ==

* [https://www.inaturalist.org/taxa/48106-Quercus ''Quercus'' en iNaturalist]
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2 ''Quercus'' en Plants of the World Online]
* [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000031403 ''Quercus'' en World Flora Online]
* [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/5051.html ''Quercus'' en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus ''Quercus'' en la Chromosome Counts Database]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus Artícul sobre ''Quercus'' en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Gèneros botànica]]
[[Categoria:Fagaceae]]

Pinus

2025-07-26T03:13:41Z

Flora: /* Enllaços externs */

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Pinus
| image = Illustration Pinus sylvestris0 new.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisió = '''Pinophyta'''
| classis = '''Pinopsida'''
| ordo = '''Pinales'''
| familia = '''Pinaceae'''
| genus = '''Pinus'''
| species = més de 100 espècies
}}

El gènero '''''Pinus''''' inclou els pins, arbres perennes i resinós, típics de zones temperades i fredes de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més importants i extensos entre les gimnospermes, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i econòmic.

== Descripció morfològica ==

Els membres del gènero ''Pinus'' presenten característiques comunes:

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: acícula simples, agrupats en fascículs de 2 a 5, persistents durant diversos anys.
* [[Flor]]: plantes monoics, en flors masculines en aments i femenines en cons solitaris o agrupats.
* [[Fruit]]: pinyes llenyoses o coriàcees, en escames que protegixen les llavors en ales.
* [[Tronc]]: arbres en soca recta, corfa gruixuda i rugosa, sovint en resina abundant; algunes espècies poden ser molt longeves.

== Hàbitat i distribució ==

El gènero ''Pinus'' s'estén per zones temperades i fredes de l’Hemisferi Nort, abastant:

* Europa, especialment zones montanyoses i mediterrànees.
* Amèrica del Nort i parts de l’Àsia.
* Algunes espècies arriben fins a zones subtropicals i de muntanya alta.

A la Península Ibèrica, el pi és un arbre forestal molt comú, dominant en molts ecosistemes mediterràneus.

== Classificació interna ==

Les espècies de ''Pinus'' es distribuïxen en dos grans subgèneros segons la morfologia de les fulles i les pinyes:

* **Subgènero ''Pinus'' (pins de fulla curta)**: acícoles agrupades en fascículs de 2 o 3 fulles; pinyes generalment llenyoses i groses.
* **Subgènero ''Strobus'' (pins de fulla llarga)**: acícoles en fascículs de 5; pinyes més toves i llaugeres.

Algunes espècies destacades:

* [[Pinus sylvestris]] (pi roig)
* [[Pinus pinea]] (pi pinyoner)
* [[Pinus nigra]] (pi negre)
* [[Pinus halepensis]] (pi blancal)
* [[Pinus strobus]] (pi blanc)

== Sistemàtica i filogènia ==

Els estudis moleculars han confirmat la divisió en dos subgèneros principals i han aclarit les relacions evolutives entre les espècies, mostrant adaptacions diverses a diferents ecosistemes.

== Citologia ==

Les espècies del gènero ''Pinus'' presenten un número cromosòmic bàsic de **𝑥 = 12**, en cariotip habitual de **2n = 24**. Hi ha certa variabilitat segons l’espècie i la regió.

== Taxonomia ==

''Pinus'' fon descrit per [[Carles Linneo]] el 1753 en l’obra [[Species Plantarum]]. Forma part de la família [[Pinaceae]], dins de l'orde [[Pinales]].

== Etimologia ==

*Pinus*: paraula llatina usada antigament per designar els pins.

== Importància ecològica ==

Els pins són espècies clau en molts ecosistemes:

* Refugi i aliment per a fauna variada, com aus i insectes.
* Estabilisació de sols i prevenció de l’erosió.
* Producció de resina, que protegix l’arbre i és aprofitada per l’home.
* Resistència al foc i capacitat de regeneració.

== Usos ==

El gènero ''Pinus'' té gran valor per a l’home:

* [[Fusta]]: molt usada en construcció, mobles i paper.
* [[Resina]]: per a productes químics, verniços i usos medicinal.
* [[Pinyes i llavors]]: el pi pinyoner (''P. pinea'') produïx pinyons comestibles.
* [[Reforestació]]: espècies resistents per a restaurar boscs degradats.

== Amenaces i conservació ==

Els pins es veuen afectats per:

* Incendis forestals, encara que molts s'hi adapten.
* Malalties fúngiques i plagues d’insectes.
* Canvi climàtic que altera el seu hàbitat.
* Desforestació i usos intensius del sol.

S’estan fent esforços per conservar espècies autòctones i gestionar els boscs de manera sostenible.

== Galeria ==
<gallery mode="packed" heights="180">
Borovice pod Kunětickou Horou.jpg|Pi roig (''Pinus sylvestris'')
Pinus pinea Wellington Botanic Gardens.jpg|Pi pinyoner (''Pinus pinea'')
Pin laricio Corse.jpg|Pi negre (''Pinus nigra'')
Pino secolare - Castelleone di Suasa.JPG|Pi blancal (''Pinus halepensis'')
Pinus strobus trees.jpg|Pi blanc (''Pinus strobus'')
</gallery>

== Referències ==

* Farjon, A. (2010). *A Handbook of the World's Conifers*. Brill Academic Publishers.
* Richardson, D.M. (1998). *Ecology and Biogeography of Pinus*. Cambridge University Press.

== Bibliografia ==

* Gernandt, D.S. et al. (2005). *Phylogeny and classification of Pinus*. Botanical Review.
* Liu, T.S. (1971). *The Pines of China and the World*. USDA Forest Service.

== Enllaços externs ==

* [https://www.inaturalist.org/taxa/28938-Pinus ''Pinus'' en iNaturalist]
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000052-2 ''Pinus'' en Plants of the World Online]
* [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000030739 ''Pinus'' en World Flora Online]
* [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/4983.html ''Pinus'' en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus Artícul sobre ''Pinus'' en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Gèneros botànica]]
[[Categoria:Pinaceae]]

Citrus

2025-07-26T03:13:04Z

Flora: /* Enllaços externs */

{{Taxobox
| color =
| textcolor = black
| nom = Citrus
| image = Citrus maxima2.jpg
| llegenda =
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Sapindales]]
| familia = [[Rutaceae]]
| genus = '''Citrus'''
| species = unes 10-20 espècies
}}

El gènero '''''Citrus''''' comprén arbres i abruixells fruiters, coneguts popularment com a cítrics, que inclouen espècies com la [[taronja]], la [[llima]], la [[llima verda]], la [[mandarina]] i el [[pomell]]. Són originaris de zones tropicals i subtropicals d’Àsia i tenen gran importància econòmica i cultural a nivell mundial.

== Descripció morfològica ==

Els membres del gènero ''Citrus'' presenten característiques comunes:

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, en marge sancer o llaugerament dentat, sovint aromàtiques per la presència d’olis essencials en cèlules especials.
* [[Flor]]: perfectes, actinomorfes, blanques o llaugerament rosades, solitàries o en raïms menuts.
* [[Fruit]]: [[Hesperidi]], fruit carnós típic dels cítrics, en escata exterior rugosa, format per gallons carregats de suc àcit i dolç.
* [[Tronc]]: arbres o abruixells en escorça fina i ramificació densa, en fulles i fruits aromàtics.

== Hàbitat i distribució ==

El gènero ''Citrus'' és originari del surest d’Àsia, especialment de zones de l’Índia, la China i el surest asiàtic. Actualment s’ha naturalisat i cultiva a zones subtropicals i temperades càlides de tot el món, com la Mediterrànea, Amèrica Central, Suramèrica i atres regions.

== Classificació interna ==

Les espècies més conegudes i cultivades dins el gènero ''Citrus'' són:

• ''[[Citrus x sinensis]]'': taronja dolça

• ''[[Citrus x limon]]'': llima comuna

• ''[[Citrus reticulata]]'': mandarina

• ''[[Citrus x aurantiifolia]]'': llima verda

• ''[[Citrus x paradisi]]'': pomell

• ''[[Citrus medica]]'': ponciler

La classificació exacta és complexa per la gran hibridació i cultiu, que ha generat moltes varietats i cultivars.

== Sistemàtica i filogènia ==

Estudis genètics mostren que la majoria dels cítrics actuals provenen d’unes poques espècies progenitores i que la hibridació i la selecció humana han generat la diversitat cultivada.

== Citologia ==

Les espècies de ''Citrus'' tenen un número cromosòmic bàsic de x = 9, i un cariotip habitual de 2n = 18. Es donen casos de poliploïdia que afecten la grandària i qualitat dels fruits.

== Taxonomia ==

El gènero ''Citrus'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en 1753. Forma part de la família [[Rutaceae]], coneguda per incloure plantes en olis essencials i característiques aromàtiques.

== Etimologia ==

Citrus: paraula llatina usada per designar el ponciler o cidro (''Citrus medica''), conreat en temps del romans.

== Importància ecològica ==

Els cítrics són fonamentals per a ecosistemes agrícoles i jardineria, atraent polinisadors i oferint fruits com a aliment per a fauna i humans.

== Usos ==

El gènero ''Citrus'' té múltiples usos:

• Fruites fresques i sucs

• Oli essencial per a perfumeria i cosmètica

• Medicinals tradicionals

• Ornamental en jardins i parcs

• Components en gastronomia i rebosteria

== Amenaces i conservació ==

Les plantacions de cítrics poden estar afectades per plagues com la mosca de la fruita i malalties bacterianes o víriques (ex. Huanglongbing). La conservació de varietats tradicionals és important per a la biodiversitat agrícola.

== Galeria ==

<gallery mode="packed" heights="180">
Laranxeira_Naranjo_GFDL.JPG|Taronger
Citrus_limon_-_Lemon_tree_-_Limonero_-_Limoeiro.JPG|Llimera
Limonaia_del_Castel_-_DSC02147.JPG|Mandariner
Grapefruit_Plant.JPG|Pomeller
</gallery>

== Referències ==

• Swingle, Walter T., and Reece, Philip C. The Citrus Industry. University of California, 1967.

== Bibliografia ==
• Mabberley, D. J. (2004). Mabberley’s Plant-book: a Portable Dictionary of Plants, their Classification and Uses. Cambridge University Press.

• Morton, J. (1987). Fruits of Warm Climates. Creative Resource Systems, Inc.

== Enllaços externs ==

• [https://www.inaturalist.org/taxa/33402-Citrus ''Citrus'' en iNaturalist]

• [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2 ''Citrus'' en Plants of the World Online]

• [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000033299 ''Citrus'' en World Flora Online]

• [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/10776.html ''Citrus'' en l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]

• [https://es.wikipedia.org/wiki/Citrus Artícul sobre ''Citrus'' en la Wikipedia castellana]

[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Gèneros botànica]]
[[Categoria:Rutaceae]]

2025-07-25T05:11:24Z

Flora: Pàgina nova, en el contingut: «{{CaixaTaxons | nom = Pi carrasca | image = Pino secolare - Castelleone di Suasa.JPG | llegenda = | status = LC | regnum = Plantae | divisio = [[Pinophyta]…»

{{CaixaTaxons
| nom = Pi carrasca
| image = Pino secolare - Castelleone di Suasa.JPG
| llegenda =
| status = LC
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Pinophyta]]
| classis = [[Pinopsida]]
| ordo = [[Pinales]]
| familia = [[Pinaceae]]
| genus = [[Pinus]]
| species = Pinus halepensis
| species_authority = [[Philip Miller|Mill.]]
| mapa = Pinus halepensis range.svg
| llegenda_mapa = Distribució natural
}}

El '''pi carrasca''' ('''''Pinus halepensis'''''), també conegut com a pi d’Alep, és un [[arbre]] [[perennifoli]] conífer de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants a terres valencianes.

== Descripció ==
Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d’altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques joves i rogenca i clavillada en els eixemplars vells.

* [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color vert clar.
* [[Flor|Flor]]: [[monoic]], en [[inflorescència]]s masculines groguenques i femenines menudes, verdes o rogenques, que apareixen entre [[març]] i [[maig]].
* [[Fruit|Fruit]]: [[pinya]] de tipo [[estròbil]] lignificat, ovoide-convexa, d’uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S’obri per l’acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent.
* [[Tronc|Tronc]]: escorça fibrosa i escamosa, de color gris rogenc; resistent al foc i capaç de rebrotar ocasionalment en peu.

== Hàbitat ==
Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i marges de conreus. És una espècie pionera, molt adaptable i dominant en gran part del territori valencià, especialment en zones alterades o incendiades.

== Taxonomia ==
''Pinus halepensis'' fon descrit per [[Philip Miller]] en l’any 1768.

== Etimologia ==
* '''Pinus''': nom llatí clàssic per al pi.
* '''halepensis''': ‘d’Alep’, ciutat de Síria, fent referència al lloc on fon descrit originalment.

== Usos ==
S’utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua fusta és blana, usada per a embalage i paper. També té ús ornamental i forestal. De la resina s’obtenien derivats com trementina. Antigament s’usava la llavor (pinyó) en rebosteria, encara que és més menut que el del [[Pinus pinea|pi pinyoner]].

== Conservació ==
Encara que es molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes.

== Referències ==
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262483-1 Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew]
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). *Flora Ibérica*. Real Jardín Botánico, CSIC.

== Bibliografia ==
* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.
* Gómez Campo, C. (1985). *Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares*.

== Enllaços externs ==
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13173.html Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_halepensis Pinus halepensis en Wikipedia (castellà)]

== Dits valencians ==
{{Autoritat}}
[[Categoria:Arbres]]
[[Categoria:Pinus]]
[[Categoria:Pinaceae]]
[[Categoria:Plantes perennifòlies]]
[[Categoria:Flora de Valéncia]]
[[Categoria:Espècies pioneres]]