L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Francisco Sanz Baldoví

2023-01-30T18:34:26Z

Jogim: Nou artícul/Adaptat de: https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Sanz_Baldov%C3%AD

[[Archiu:Francisco Sanz Baldovi 1914.png|220px|miniatura|dreta|Francisco Sanz Baldovi]]

'''Francisco Sanz Baldoví''' ([[Anna]], [[31 de maig]] de [[1871]]-[[Valéncia]], [[1939]]), fon un guitarriste, cantant i ventríloc [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Inicis ==
Fill de Rafael Sanz i de Dolores Baldoví, naixqué en [[Anna]] en el carrer de Enmig número 5 el dimecres [[31 de maig]] de [[1871]].

La tradició afirma que Francisco Sanz, deprengué a tocar la guitarra ''d'oït'', possiblement al costat d'algun d'aquells músics que formaven part de la primitiva banda de música. Igualment participà com a espectador i intèrpret en les sessions de teatre que organisava el ''Círculo Recreativo la Unión'' que, a manera d'ateneu cultural i instructiu, es creà en la localitat al principi de la dècada de 1880. Possiblement en una d'estes representacions, quan tenia dèneu anys, assistí al seu primer espectàcul de ventrilòquia. Expliquen els que li conegueren que aquella funció marcà el seu futur de manera decisiva; sabia que era lo que volia fer, encara que probablement, encara no sabia com fer-ho.

El seu caracter mamprenedor li portà a ser soci fundador de la Societat Recreativa d'[[Anna]] en l'any 1892.

En 1894, en 22 anys, les inquietuts culturals i la necessitat de buscar fortuna després de la defunció dels seus pares li portaren a eixir del poble i buscar nous horisons en [[Valéncia]], on conseguí que Antonio Díaz, empresari en aquella època del ''Teatro Ruzafa'', li admetera com a tenor còmic. El ''Ruzafa'' fon una escola en la qual aquell chicon de poble es feu actor professional en poc menys de tres anys. La malaltia del tenor titular feu que en poc temps tinguera l'oportunitat de debutar en èxit.

Gràcies al seu ingeni sobre l'escenari, obtingué grans èxits, basats sempre en la cuidada posta en escena dels personages que representava i que portaren a interpretacions molt celebrades, tal com ocórregué en l'estrena en ''El Ruzafa'' de la sarsuela titulada ''«En la vía»'' (en llibret de Gaspar Thous Caspe i Antonio Sempere Zamora i música del mestre Vicente Chulvi) en la qual Sanz interpretava el paper de D. Pepito Vilallonga, que posteriorment tornà a interpretar en un dels seus ninots.

L'afany per millorar les seues qualitats artístiques i montar el seu propi espectàcul, feu que durant estos anys decidira millorar la seua tècnica de la guitarra i estudiara en [[Francesc Tàrrega]] de qui arribà a ser un discípul destacat.

== Carrera ==
[[Archiu:Frey Volt.png|miniatura|Frey Volt, una de les creacions de Sanz]]

Consolidada la seua trayectòria en el ''Teatro Ruzafa'' decidí llançar-se a montar el seu propi espectàcul. En 1897 debuta en un festival de [[Gandia]] en el monòlec ''«Oratoria fin de siglo»''. Est espectàcul era bàsicament un eixercici de transformisme en el qual Sanz utilisava la seua facilitat per a imitar veus i la facultat de deslocalisar el sò de la seua veu en l'escenari per mantindre la tensió escènica. En acabant, entrà a formar part del ''Circo Alegría'', on obtingué gran èxit i que sobretot, li ajudà a estendre i popularisar el seu espectàcul per tota Espanya: [[Múrcia]], [[Cartagena (Espanya)|Cartagena]], [[Valladolid]], [[Burgos]], [[Vitòria]], [[Pamplona]], [[Bilbao]], [[Saragossa]] i [[Barcelona]], foren alguns dels escenaris que disfrutaren) de l'art de Sanz.

Al finalisar el contracte estrenà, ya com a empresari, el seu espectàcul de ninots en el [[Teatro Principal de Valéncia]], on havia actuat en els seus inicis com a tenor còmic, per a passar posteriorment al Principal de [[Castelló de la Plana]] i al Coliseo Imperial de [[Madrit]], on estigué durant tres messos. Ad estos escenaris els seguiren els de Barcelona, [[Màlaga]], [[Granada]], [[Las Palmas de Gran Canaria]], [[Tenerife]] i [[Amèrica]], a la qual tornaria de forma periòdica. Durant estos primers anys del segle XX, la seua presència en els millors teatres d'Espanya, [[Portugal]] i Amèrica era molt habitual conseguint en tots ells una acceptació de públic i critica sense precedents per a un artiste de varietats en l'època.

Més avant, l'esperit inquet i àvit de coneiximent de Sanz li portà a participar dels primers passos del cinematógraf en Espanya; i en 1918, i baix la direcció de [[Maximilià Thous i Orts]], feu un documental en el títul de ''«Sanz y el secreto de su arte»'' en el qual, a manera de docudrama de poc més de 60 minuts de duració dividit en quatre parts donà a conèixer els mecanismes tècnics que donaven vida als seus ninots. Esta película fon sense cap dubte un dels primers intents, en els inicis del segle XX, de realisar cine d'animació, en una producció en la qual interactuen l'autómata al costat de personages quotidians; narrant una història que transcorria en l'Espanya real de l'época i que entre molts atres valors, és un autèntic document sociològic que, en la seua realisació, està al nivell de películes com: ''«El hotel eléctrico»'' (1908) de Segundo de Chomón, o de la cinta francesa de 1904 ''«Wood The world's Greatest Ventriloquist»'' i inclús de ''«Le Voyage dans la Lune»'', de Georges Méliès.

Sanz arribà a ser considerat com el millor ventríloc de la seua època. Obtingué una gran fortuna que acabà perdent per a tornar a començar de nou. Morí en 1939, en acabar una gira per Amèrica. Està soterrat en el cementeri d'[[Anna]] al costat de la seua dona, Josefa Sols Lluch, que li sobrevixqué 18 anys.

== Bibliografia ==
* {{cita llibre|llinage1=Izquierdo Anrubia|nom1=José|títul=Francisco Sanz Baldoví, el prodigioso caballero de la fantasía |data=2014|lloc=[[Anna]]|pàgina=221|url=http://www.historiadeanna.com/LIBROS/Sanz.pdf|dataaccés=15 de febrer de 2015}}

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Francisco Sanz Baldovi}}
* {{cita libro|apellidos1=Expósito Cadalás|nombre1=Inmaculada|título=Los autómatas de Francisco Sanz y Baldoví: Estudio técnico y valoración de su estado de conservación|fecha=2011|editorial=[[Universitat Politècnica de Valéncia]]|ubicación=[[Valencia]]|páginas=142|url=https://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/13724/Tesina%20completa.pdf?sequence=1&isAllowed=y|fechaacceso=15 de febrero de 2015}} [https://riunet.upv.es/handle/10251/13724?show=full Trabajo final del Máster Universitario en Conservación y Restauración de Bienes Culturales].
* [https://web.archive.org/web/20150215150514/http://puppetvisionmovie.com/2013/07/secrets-of-paco-sanzs-art/ ''Secrets of Paco Sanz’s Art''] en PuppetVision. Inclou enllaç a la película ''Sanz y el secreto de su arte''. (en anglés)
* [https://web.archive.org/web/20150215113626/https://ventriloquistsanz.wordpress.com/ ''El fabuloso mundo del ventrílocuo Paco Sanz''], ''web'' Ignacio Ramos Altamira.
* [http://www.titeresante.es/2013/07/29/el-ventrilocuo-valenciano-paco-sanz/ ''El ventrílocuo valenciano Paco Sanz''], en Titeresante.
* [http://ivac.gva.es/banco/archivos/Folleto%20Sanz%20Completo.pdf ''Sanz y el secreto de su arte''] Fullet de l'[[Institut Valencià de Cinematografia]] relatiu al procés de restauració de la película.

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]

Ricardo Causarás Casaña

2023-01-30T14:15:09Z

Jogim: /* Aeroplà-Monoplà "Causarás" */

[[Archiu:1.909.- Ricardo Causarás Casaña.jpg|220px|miniaturadeimagen|derecha|[[Ricardo Causarás Casaña]]]]
'''Ricardo Causarás Casaña''' ([[Valéncia]], [[1875]] - † [[Barcelona]], [[1953]]) fon un escultor i pioner aeronàutic [[Comunitat Valenciana|valencià]].

En l'any [[1886]] es matriculà per primera volta en l' "[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]]" de Valéncia.

En [[1905]] viajà a [[París]] (Francia), a on estigué treballant un any com a escultor i pintor moderniste.

En l'any [[1908]] fon Representant i Vice-Secretari de la Secció d'Exposicions del Círcul de Belles Arts, en la "[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional Valenciana i Nacional]] de [[1909]] a [[1910]]. Inventà l'"Art en Paracera", i fon professor d'escultura, de dibuix artístic superior, i de composició decorativa d'escultura. Tenia un taller d'escultura i construcció d'avions, en el [[Barri del Carme]] de Valéncia, i des de l'any [[1918]] continuà inventant i construïnt màquines industrials per a ús propi i professional, com una lupa, una càmara fotogràfica, una ràdio-galena, i una màquina per a fer cigarrets. En l'any [[1935]], fon Director en funcions de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts Casa Llonja de Barcelona.

== Aeroplà-Monoplà "Causarás" ==
[[Archiu:1.909.- Planos del Aeroplano-Monoplano Causarás.jpg|left|220px|thumb|Plans a escala 1:100 de la patent de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" de 1909]]

El [[20 de juliol]] de 1909, en Valéncia, solicità la patent núm. 46.026, per al seu invent aeronàutic, de nom Aeroplà-Monoplà "Causarás". Dit avió fon construït i volat en Valéncia i [[Paterna]], en un diseny geomètric, aerodinàmic i futuriste, de forma triangular en un [[ala delta]] rígida aeronàutica en els plans sustentadors i la carlinga, un motor, dos hèlices, estabilitat lateral i llongitudinal.

El prototip media 1,50 m. de llarc por 1,06 m. d'envergadura alar en motor, i era volat per un sistema catapulta des de lo més alt de la torre de senyals óptiques adossada en la part superior de la [[Torre Àrap de Paterna]], instalació militar del Quarter del Regiment d'Artilleria Montada.

L'avió estava alvançat per a la seua época comparat en avions posteriors com l' ''Ala delta Rogallo'' construït i patentat pels ingeniers aeronàutics nortamericans de la NASA, en [[1948]], l'avió militar alemà i nortamericà "XB70-Valkyrie", l'avió del consorci anglo-francés "Bac Concorde", l'avió militar i civil rus "Túpolev TU-144", els avions militars nortamericans "F117A-Nighthawk", el "B-2 Stealth Spirit Bomber", els Transbordadors Espacials de la NASA, i els actuals avions espia espanyols i nortamericans de les sèries UAV y UCAV.

Actualment la patent d'invenció de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" es troba depositada en els Archius Històrics i Museu de [[Madrit]], de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, del Govern d'Espanya.

== Vore també ==

* [[Joan Olivert Serra]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ricardo Causarás Casaña}}

* [https://luiscausaras.blogspot.com/ Escultor y pintor Ricardo Causarás Casaña]
* [https://causaras.blogspot.com/2014/11/2014-11-02-conferencia-los-comienzos-de.html/ Los comienzos de la aeronáutica en Valencia" (1603 -1912)]
* [https://greatbustardsflight.blogspot.com/2022/03/aeroplano-monoplano-causaras.html/ Aeroplano-Monoplano Causarás]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escultors]]
[[Categoria:Escultors valencians]]
[[Categoria:Tecnologia]]

Joan Olivert Serra

2023-01-30T14:14:07Z

Jogim: /* Història */

{{Biografia|
| nom = Joan Olivert Serra
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Pioner de l'aviació
| data_naix = [[1888]]
| lloc_naix = [[Cullera]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[23 de juny]] de [[1949]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}

'''Joan Olivert Serra''' (1888 - 1949), fon un pioner de l'aviació que realisà el primer vol motorisat en Espanya, el [[5 de setembre]] de [[1909]] en la localitat de [[Paterna]].

[[Archiu:Olivert-Brunet aircraft (1909) 20100107 760.jpeg|miniatura|Aeroplà Olivert-Brunet en el Museu de les Ciències Príncip Felipe de Valéncia]]

== Història ==
Naixcut en una familia relativament acomodada i propietari agrícola en [[Cullera]], Olivert sempre mostrà admiració pel vol, guanyant-se el malnom de ''el volaoret''. A pesar de la poca colaboració familiar, Olivert continuà en la seua afició, estudiant [[ingenieria]] industrial en [[Barcelona]] i invertí part del seu patrimoni en construïr un aeroplà-biplà basat en el disseny del seu professor Gaspar Brunet Viadera. També fon Vicepresident de la Secció d'Aviació del [[Círcul de Belles Arts de Valéncia]].

L'aparat s'expongué encara sense motorisar en el Pabelló d'Indústria de la [[Exposició Regional Valenciana]] de 1909, pero l'[[Ajuntament de Valéncia]] patrocinà la compra d'un motor i una hèlice per a completar el prototip.

El vol tingué lloc en el camp de maniobres militars del Regiment d'Artilleria Montada N.º 11 de l'Eixèrcit de Terra de Paterna. Aparentement l'intenció era a soles córrer sense alçar el vol, pero l'afluència de públic animà a Olivert, que feu un trayecte ascendent d'uns 40 metros, elevant-se per l'aire unos decímetros.

== Vore també ==

* [[Ricardo Causarás Casaña]]

== Referències ==
* [https://web.archive.org/web/20140922082243/http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=848901395B96CDB5C12574480046E38B Historia 1900-1909 (Ejército del Aire)]
* [https://web.archive.org/web/20091211115350/http://funaereacv.es/Relatos/Default.aspx?agr=59&loc=Bio Biografía en la Fundación Aérea de la Comunidad Valenciana]
* [http://www.lasprovincias.es/alicante/20090904/valencia/hace-siglo-habia-psicosis-20090904.html «Hace un siglo había psicosis por volar»]
* [http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2009/09/06/piloto-volo-corriente/628011.html El piloto que voló contra corriente]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090918/ribera/homenaje-altos-vuelos-20090918.html Un homenaje de altos vuelos]

== Bibliografia ==
* Murcia Llorens, Rafael. "[http://publicaciones.defensa.gob.es/pprevistas/cb52896b-fb63-65ab-9bdd-ff0000451707/index.html#/10/ Pensamiento de un piloto de los primeros tiempos]", en "Aeroplano, Revista de Historia Aeronáutica", n.º 30. Octubre 2012. Págs. 4 y sstes.

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Tecnologia]]

Ricardo Causarás Casaña

2023-01-30T14:00:13Z

Jogim: Vore també

[[Archiu:1.909.- Ricardo Causarás Casaña.jpg|220px|miniaturadeimagen|derecha|[[Ricardo Causarás Casaña]]]]
'''Ricardo Causarás Casaña''' ([[Valéncia]], [[1875]] - † [[Barcelona]], [[1953]]) fon un escultor i pioner aeronàutic [[Comunitat Valenciana|valencià]].

En l'any [[1886]] es matriculà per primera volta en l' "[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]]" de Valéncia.

En [[1905]] viajà a [[París]] (Francia), a on estigué treballant un any com a escultor i pintor moderniste.

En l'any [[1908]] fon Representant i Vice-Secretari de la Secció d'Exposicions del Círcul de Belles Arts, en la "[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional Valenciana i Nacional]] de [[1909]] a [[1910]]. Inventà l'"Art en Paracera", i fon professor d'escultura, de dibuix artístic superior, i de composició decorativa d'escultura. Tenia un taller d'escultura i construcció d'avions, en el [[Barri del Carme]] de Valéncia, i des de l'any [[1918]] continuà inventant i construïnt màquines industrials per a ús propi i professional, com una lupa, una càmara fotogràfica, una ràdio-galena, i una màquina per a fer cigarrets. En l'any [[1935]], fon Director en funcions de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts Casa Llonja de Barcelona.

== Aeroplà-Monoplà "Causarás" ==
[[Archiu:1.909.- Planos del Aeroplano-Monoplano Causarás.jpg|left|220px|thumb|Plans a escala 1:100 de la patent de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" de 1909]]

El [[20 de juliol]] de 1909, en Valéncia, solicità la patent núm. 46.026, per al seu invent aeronàutic, de nom Aeroplà-Monoplà "Causarás". Dit avió fon construït i volat en Valéncia i [[Paterna]], en un diseny geomètric, aerodinàmic i futuriste, de forma triangular en un [[ala delta]] rígida aeronàutica en els plans sustentadors i la carlinga, un motor, dos hèlices, estabilitat lateral i llongitudinal.

El prototip media 1,50 m. de llarc por 1,06 m. d'envergadura alar en motor, i era volat per un sistema catapulta des de lo més alt de la torre de senyals óptiques adossada en la part superior de la [[Torre Àrap de Paterna]], instalació militar del Quarter del Regiment d'Artillería Montada.

L'avió estava alvançat per a la seua época comparat en avions posteriors com l' ''Ala delta Rogallo'' construït i patentat pels ingeniers aeronàutics nortamericans de la NASA, en [[1948]], l'avió militar alemà i nortamericà "XB70-Valkyrie", l'avió del consorci anglo-francés "Bac Concorde", l'avió militar i civil rus "Túpolev TU-144", els avions militars nortamericans "F117A-Nighthawk", el "B-2 Stealth Spirit Bomber", els Transbordadors Espacials de la NASA, i els actuals avions espia espanyols i nortamericans de les sèries UAV y UCAV.

Actualment la patent d'invenció de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" es troba depositada en els Archius Històrics i Museu de [[Madrit]], de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, del Govern d'Espanya.

== Vore també ==

* [[Joan Olivert Serra]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ricardo Causarás Casaña}}

* [https://luiscausaras.blogspot.com/ Escultor y pintor Ricardo Causarás Casaña]
* [https://causaras.blogspot.com/2014/11/2014-11-02-conferencia-los-comienzos-de.html/ Los comienzos de la aeronáutica en Valencia" (1603 -1912)]
* [https://greatbustardsflight.blogspot.com/2022/03/aeroplano-monoplano-causaras.html/ Aeroplano-Monoplano Causarás]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escultors]]
[[Categoria:Escultors valencians]]
[[Categoria:Tecnologia]]

Joan Olivert Serra

2023-01-30T13:56:13Z

Jogim:

{{Biografia|
| nom = Joan Olivert Serra
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Pioner de l'aviació
| data_naix = [[1888]]
| lloc_naix = [[Cullera]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[23 de juny]] de [[1949]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}

'''Joan Olivert Serra''' (1888 - 1949), fon un pioner de l'aviació que realisà el primer vol motorisat en Espanya, el [[5 de setembre]] de [[1909]] en la localitat de [[Paterna]].

[[Archiu:Olivert-Brunet aircraft (1909) 20100107 760.jpeg|miniatura|Aeroplà Olivert-Brunet en el Museu de les Ciències Príncip Felipe de Valéncia]]

== Història ==
Naixcut en una familia relativament acomodada i propietari agrícola en [[Cullera]], Olivert sempre mostrà admiració pel vol, guanyant-se el malnom de ''el volaoret''. A pesar de la poca colaboració familiar, Olivert continuà en la seua afició, estudiant [[ingenieria]] industrial en [[Barcelona]] i invertí part del seu patrimoni en construïr un aeroplà-biplà basat en el disseny del seu professor Gaspar Brunet Viadera. També fon Vicepresident de la Secció d'Aviació del [[Círcul de Belles Arts de Valéncia]].

L'aparat s'expongué encara sense motorisar en el Pabelló d'Indústria de la [[Exposició Regional Valenciana]] de 1909, pero l'[[Ajuntament de Valéncia]] patrocinà la compra d'un motor i una hèlice per a completar el prototip.

El vol tingué lloc en el camp de maniobres militars del Regiment d'Artilleria Montat N.º 11 de l'Eixèrcit de Terra de Paterna. Aparentement l'intenció era a soles córrer sense alçar el vol, pero l'afluència de públic animà a Olivert, que feu un trayecte ascendent d'uns 40 metros, elevant-se per l'aire unos decímetros.

== Vore també ==

* [[Ricardo Causarás Casaña]]

== Referències ==
* [https://web.archive.org/web/20140922082243/http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=848901395B96CDB5C12574480046E38B Historia 1900-1909 (Ejército del Aire)]
* [https://web.archive.org/web/20091211115350/http://funaereacv.es/Relatos/Default.aspx?agr=59&loc=Bio Biografía en la Fundación Aérea de la Comunidad Valenciana]
* [http://www.lasprovincias.es/alicante/20090904/valencia/hace-siglo-habia-psicosis-20090904.html «Hace un siglo había psicosis por volar»]
* [http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2009/09/06/piloto-volo-corriente/628011.html El piloto que voló contra corriente]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090918/ribera/homenaje-altos-vuelos-20090918.html Un homenaje de altos vuelos]

== Bibliografia ==
* Murcia Llorens, Rafael. "[http://publicaciones.defensa.gob.es/pprevistas/cb52896b-fb63-65ab-9bdd-ff0000451707/index.html#/10/ Pensamiento de un piloto de los primeros tiempos]", en "Aeroplano, Revista de Historia Aeronáutica", n.º 30. Octubre 2012. Págs. 4 y sstes.

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Tecnologia]]

Joan Olivert Serra

2023-01-30T13:54:50Z

Jogim: Nou artícul/Adaptat de: https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Olivert_Serra

{{Biografia|
| nom = Joan Olivert Serra
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Pioner de l'aviació
| data_naix = [[1888]]
| lloc_naix = [[Cullera]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[23 de juny]] de [[1949]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}

'''Joan Olivert Serra''' (1888 - 1949), fon un pioner de l'aviació que realisà el primer vol motorisat en Espanya, el [[5 de setembre]] de [[1909]] en la localitat de [[Paterna]].

[[Archiu:Olivert-Brunet aircraft (1909) 20100107 760.jpeg|miniatura|Aeroplà Olivert-Brunet en el Museu de les Ciències Príncip Felipe de Valéncia]]

== Història ==
Naixcut en una familia relativament acomodada i propietari agrícola en [[Cullera]], Olivert sempre mostrà admiració pel vol, guanyant-se el malnom de ''el volaoret''. A pesar de la poca colaboració familiar, Olivert continuà en la seua afició, estudiant [[ingenieria]] industrial en [[Barcelona]] i invertí part del seu patrimoni en construïr un aeroplà-biplà basat en el disseny del seu professor Gaspar Brunet Viadera. També fon Vicepresident de la Secció d'Aviació del [[Círcul de Belles Arts de Valéncia]].

L'aparat s'expongué encara sense motorisar en el Pabelló d'Indústria de la [[Exposició Regional Valenciana]] de 1909, pero l'[[Ajuntament de Valéncia]] patrocinà la compra d'un motor i una hèlice per a completar el prototip.

El vol tingué lloc en el camp de maniobres militars del Regiment d'Artilleria Montat N.º 11 de l'Eixèrcit de Terra de Paterna. Aparentement l'intenció era a soles córrer sense alçar el vol, pero l'afluència de públic animà a Olivert, que feu un trayecte ascendent d'uns 40 metros, elevant-se per l'aire unos decímetros.

== Vore també ==

* [[Ricardo Causarás Casaña]]

== Referències ==
* [https://web.archive.org/web/20140922082243/http://www.ejercitodelaire.mde.es/ea/pag?idDoc=848901395B96CDB5C12574480046E38B Historia 1900-1909 (Ejército del Aire)]
* [https://web.archive.org/web/20091211115350/http://funaereacv.es/Relatos/Default.aspx?agr=59&loc=Bio Biografía en la Fundación Aérea de la Comunidad Valenciana]
* [http://www.lasprovincias.es/alicante/20090904/valencia/hace-siglo-habia-psicosis-20090904.html «Hace un siglo había psicosis por volar»]
* [http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2009/09/06/piloto-volo-corriente/628011.html El piloto que voló contra corriente]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090918/ribera/homenaje-altos-vuelos-20090918.html Un homenaje de altos vuelos]

== Bibliografia ==
* Murcia Llorens, Rafael. "[http://publicaciones.defensa.gob.es/pprevistas/cb52896b-fb63-65ab-9bdd-ff0000451707/index.html#/10/ Pensamiento de un piloto de los primeros tiempos]", en "Aeroplano, Revista de Historia Aeronáutica", n.º 30. Octubre 2012. Págs. 4 y sstes.

{{NF|1888|1949|}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Cullerencs]]
[[Categoria:Tecnologia]]
[[Categoria:Aviadors]]

Ricardo Causarás Casaña

2023-01-29T18:22:55Z

Jogim: Enllaç intern

[[Archiu:1.909.- Ricardo Causarás Casaña.jpg|220px|miniaturadeimagen|derecha|[[Ricardo Causarás Casaña]]]]
'''Ricardo Causarás Casaña''' ([[Valéncia]], 1875 - [[Barcelona]], 1953) fon un escultor i pioner aeronàutic valencià.

En 1886 es matriculà per primera volta en l' "[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]]" de Valéncia.

En 1905 viajà a [[París]] (Francia), on estigué treballant un any com a escultor i pintor moderniste.

En 1908 fon Representant i Vice-Secretari de la Secció d'Exposicions del Círcul de Belles Arts, en la "[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional Valenciana i Nacional]] de 1909 a 1910. Inventà l'"Art en Paracera", i fon professor d'escultura, de dibuix artístic superior, i de composició decorativa d'escultura. Tenia un taller d'escultura i construcció d'avions, en el [[Barri del Carme]] de Valéncia, i des de 1918 continuà inventant i construïnt màquines industrials per a ús propi i professional, com una lupa, una càmara fotogràfica, una ràdio-galena, i una màquina per a fer cigarrets. En 1935, fon Director en funcions de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts Casa Llonja de Barcelona.

== Aeroplà-Monoplà "Causarás" ==
[[Archiu:1.909.- Planos del Aeroplano-Monoplano Causarás.jpg|left|220px|thumb|Plans a escala 1:100 de la patent de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" de 1909]]

El 20 de juliol de 1909, en Valéncia, solicità la patent núm. 46.026, per al seu invent aeronàutic, de nom Aeroplà-Monoplà "Causarás". Dit avió fon construït i volat en Valéncia i [[Paterna]], en un diseny geomètric, aerodinàmic i futuriste, de forma triangular en un [[ala delta]] rígida aeronàutica en els plans sustentadors i la carlinga, un motor, dos hèlices, estabilitat lateral i llongitudinal.

El prototip media 1,50 m. de llarc por 1,06 m. d'envergadura alar en motor, i era volat per un sistema catapulta des de lo més alt de la torre de senyals óptiques adossada en la part superior de la [[Torre Àrap de Paterna]], instalació militar del Quarter del Regiment d'Artillería Montada.

L'avió estava alvançat per a la seua época comparat en avions posteriors com l' ''Ala delta Rogallo'' construït i patentat pels ingeniers aeronàutics nortamericans de la NASA, en 1948, l'avió militar alemà i nortamericà "XB70-Valkyrie", l'avió del consorci anglo-francés "Bac Concorde", l'avió militar i civil rus "Túpolev TU-144", els avions militars nortamericans "F117A-Nighthawk", el "B-2 Stealth Spirit Bomber", els Transbordadors Espacials de la NASA, i els actuals avions espia espanyols i nortamericans de les sèries UAV y UCAV.

Actualment la patent d'invenció de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" es troba depositada en els Archius Històrics i Museu de [[Madrit]], de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, del Govern d'Espanya.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ricardo Causarás Casaña}}

* [https://luiscausaras.blogspot.com/ Escultor y pintor Ricardo Causarás Casaña]
* [https://causaras.blogspot.com/2014/11/2014-11-02-conferencia-los-comienzos-de.html/ Los comienzos de la aeronáutica en Valencia" (1603 -1912)]
* [https://greatbustardsflight.blogspot.com/2022/03/aeroplano-monoplano-causaras.html/ Aeroplano-Monoplano Causarás]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escultors]]
[[Categoria:Escultors valencians]]
[[Categoria:Tecnologia]]

Ricardo Causarás Casaña

2023-01-29T18:18:11Z

Jogim: /* Aeroplà-Monoplà "Causarás" */

[[Archiu:1.909.- Ricardo Causarás Casaña.jpg|220px|miniaturadeimagen|derecha|[[Ricardo Causarás Casaña]]]]
'''Ricardo Causarás Casaña''' ([[Valéncia]], 1875 - [[Barcelona]], 1953) fon un escultor i pioner aeronàutic valencià.

En 1886 es matriculà per primera volta en l' "Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles" de Valéncia.

En 1905 viajà a [[París]] (Francia), on estigué treballant un any com a escultor i pintor moderniste.

En 1908 fon Representant i Vice-Secretari de la Secció d'Exposicions del Círcul de Belles Arts, en la "[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional Valenciana i Nacional]] de 1909 a 1910. Inventà l'"Art en Paracera", i fon professor d'escultura, de dibuix artístic superior, i de composició decorativa d'escultura. Tenia un taller d'escultura i construcció d'avions, en el [[Barri del Carme]] de Valéncia, i des de 1918 continuà inventant i construïnt màquines industrials per a ús propi i professional, com una lupa, una càmara fotogràfica, una ràdio-galena, i una màquina per a fer cigarrets. En 1935, fon Director en funcions de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts Casa Llonja de Barcelona.

== Aeroplà-Monoplà "Causarás" ==
[[Archiu:1.909.- Planos del Aeroplano-Monoplano Causarás.jpg|left|220px|thumb|Plans a escala 1:100 de la patent de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" de 1909]]

El 20 de juliol de 1909, en Valéncia, solicità la patent núm. 46.026, per al seu invent aeronàutic, de nom Aeroplà-Monoplà "Causarás". Dit avió fon construït i volat en Valéncia i [[Paterna]], en un diseny geomètric, aerodinàmic i futuriste, de forma triangular en un [[ala delta]] rígida aeronàutica en els plans sustentadors i la carlinga, un motor, dos hèlices, estabilitat lateral i llongitudinal.

El prototip media 1,50 m. de llarc por 1,06 m. d'envergadura alar en motor, i era volat per un sistema catapulta des de lo més alt de la torre de senyals óptiques adossada en la part superior de la [[Torre Àrap de Paterna]], instalació militar del Quarter del Regiment d'Artillería Montada.

L'avió estava alvançat per a la seua época comparat en avions posteriors com l' ''Ala delta Rogallo'' construït i patentat pels ingeniers aeronàutics nortamericans de la NASA, en 1948, l'avió militar alemà i nortamericà "XB70-Valkyrie", l'avió del consorci anglo-francés "Bac Concorde", l'avió militar i civil rus "Túpolev TU-144", els avions militars nortamericans "F117A-Nighthawk", el "B-2 Stealth Spirit Bomber", els Transbordadors Espacials de la NASA, i els actuals avions espia espanyols i nortamericans de les sèries UAV y UCAV.

Actualment la patent d'invenció de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" es troba depositada en els Archius Històrics i Museu de [[Madrit]], de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, del Govern d'Espanya.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ricardo Causarás Casaña}}

* [https://luiscausaras.blogspot.com/ Escultor y pintor Ricardo Causarás Casaña]
* [https://causaras.blogspot.com/2014/11/2014-11-02-conferencia-los-comienzos-de.html/ Los comienzos de la aeronáutica en Valencia" (1603 -1912)]
* [https://greatbustardsflight.blogspot.com/2022/03/aeroplano-monoplano-causaras.html/ Aeroplano-Monoplano Causarás]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escultors]]
[[Categoria:Escultors valencians]]
[[Categoria:Tecnologia]]

Ricardo Causarás Casaña

2023-01-29T18:17:27Z

Jogim: /* Enllaços externs */

[[Archiu:1.909.- Ricardo Causarás Casaña.jpg|220px|miniaturadeimagen|derecha|[[Ricardo Causarás Casaña]]]]
'''Ricardo Causarás Casaña''' ([[Valéncia]], 1875 - [[Barcelona]], 1953) fon un escultor i pioner aeronàutic valencià.

En 1886 es matriculà per primera volta en l' "Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles" de Valéncia.

En 1905 viajà a [[París]] (Francia), on estigué treballant un any com a escultor i pintor moderniste.

En 1908 fon Representant i Vice-Secretari de la Secció d'Exposicions del Círcul de Belles Arts, en la "[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional Valenciana i Nacional]] de 1909 a 1910. Inventà l'"Art en Paracera", i fon professor d'escultura, de dibuix artístic superior, i de composició decorativa d'escultura. Tenia un taller d'escultura i construcció d'avions, en el [[Barri del Carme]] de Valéncia, i des de 1918 continuà inventant i construïnt màquines industrials per a ús propi i professional, com una lupa, una càmara fotogràfica, una ràdio-galena, i una màquina per a fer cigarrets. En 1935, fon Director en funcions de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts Casa Llonja de Barcelona.

== Aeroplà-Monoplà "Causarás" ==
[[Archiu:1.909.- Planos del Aeroplano-Monoplano Causarás.jpg|left|220px|thumb|Plans a escala 1:100 de la patent de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" de 1909]]

El 20 de juliol de 1909, en Valéncia, solicità la patent núm. 46.026, per al seu invent aeronàutic, de nom Aeroplà-Monoplà "Causarás". Dit avió fon construït i volat en Valéncia i [[Paterna]], en un diseny geomètric, aerodinàmic i futuriste, de forma triangular en un [[ala delta]] rígida aeronàutica en els plans sustentadors i la carlinga, un motor, dos hèlices, estabilitat lateral i llongitudinal.

El prototip media 1,50 m. de llarc por 1,06 m. d'envergadura alar en motor, i era volat per un sistema catapulta des de lo més alt de la torre de senyals óptiques adossada en la part superior de la [[Torre Àrap de Paterna]], instalació militar del Quarter del Regiment d'Artillería Montada.

L'avió estava alvançat per a la seua época comparat en avions posteriors com l' ''Ala delta Rogallo'' construït i patentat pels ingeniers aeronàutics nortamericans de la NASA, en 1948, l'avió militar alemà i nortamericà "XB70-Valkyrie", l'avió del consorci anglo-francés "Bac Concorde", l'avió militar i civil rus "Túpolev TU-144", els avions militars nortamericans "F117A-Nighthawk", el "B-2 Stealth Spirit Bomber", els Transbordadors Espacials de la NASA, i els actuals avions espia espanyols i nortamericans de les sèries UAV y UCAV.

Actualment la patent d'invenció de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" es troba depositada en els Archius Històrics i Museu de [[Madrit]], de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, del Ministeri d'Industria, Turisme i Comerç, del Govern d'Espanya.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ricardo Causarás Casaña}}

* [https://luiscausaras.blogspot.com/ Escultor y pintor Ricardo Causarás Casaña]
* [https://causaras.blogspot.com/2014/11/2014-11-02-conferencia-los-comienzos-de.html/ Los comienzos de la aeronáutica en Valencia" (1603 -1912)]
* [https://greatbustardsflight.blogspot.com/2022/03/aeroplano-monoplano-causaras.html/ Aeroplano-Monoplano Causarás]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escultors]]
[[Categoria:Escultors valencians]]
[[Categoria:Tecnologia]]

Ricardo Causarás Casaña

2023-01-29T17:57:50Z

Jogim: Nou artícul/Adaptat de: https://es.hispanopedia.com/index.php?title=Ricardo_Causar%C3%A1s_Casa%C3%B1a

[[Archiu:1.909.- Ricardo Causarás Casaña.jpg|220px|miniaturadeimagen|derecha|[[Ricardo Causarás Casaña]]]]
'''Ricardo Causarás Casaña''' ([[Valéncia]], 1875 - [[Barcelona]], 1953) fon un escultor i pioner aeronàutic valencià.

En 1886 es matriculà per primera volta en l' "Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles" de Valéncia.

En 1905 viajà a [[París]] (Francia), on estigué treballant un any com a escultor i pintor moderniste.

En 1908 fon Representant i Vice-Secretari de la Secció d'Exposicions del Círcul de Belles Arts, en la "[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional Valenciana i Nacional]] de 1909 a 1910. Inventà l'"Art en Paracera", i fon professor d'escultura, de dibuix artístic superior, i de composició decorativa d'escultura. Tenia un taller d'escultura i construcció d'avions, en el [[Barri del Carme]] de Valéncia, i des de 1918 continuà inventant i construïnt màquines industrials per a ús propi i professional, com una lupa, una càmara fotogràfica, una ràdio-galena, i una màquina per a fer cigarrets. En 1935, fon Director en funcions de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts Casa Llonja de Barcelona.

== Aeroplà-Monoplà "Causarás" ==
[[Archiu:1.909.- Planos del Aeroplano-Monoplano Causarás.jpg|left|220px|thumb|Plans a escala 1:100 de la patent de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" de 1909]]

El 20 de juliol de 1909, en Valéncia, solicità la patent núm. 46.026, per al seu invent aeronàutic, de nom Aeroplà-Monoplà "Causarás". Dit avió fon construït i volat en Valéncia i [[Paterna]], en un diseny geomètric, aerodinàmic i futuriste, de forma triangular en un [[ala delta]] rígida aeronàutica en els plans sustentadors i la carlinga, un motor, dos hèlices, estabilitat lateral i llongitudinal.

El prototip media 1,50 m. de llarc por 1,06 m. d'envergadura alar en motor, i era volat per un sistema catapulta des de lo més alt de la torre de senyals óptiques adossada en la part superior de la [[Torre Àrap de Paterna]], instalació militar del Quarter del Regiment d'Artillería Montada.

L'avió estava alvançat per a la seua época comparat en avions posteriors com l' ''Ala delta Rogallo'' construït i patentat pels ingeniers aeronàutics nortamericans de la NASA, en 1948, l'avió militar alemà i nortamericà "XB70-Valkyrie", l'avió del consorci anglo-francés "Bac Concorde", l'avió militar i civil rus "Túpolev TU-144", els avions militars nortamericans "F117A-Nighthawk", el "B-2 Stealth Spirit Bomber", els Transbordadors Espacials de la NASA, i els actuals avions espia espanyols i nortamericans de les sèries UAV y UCAV.

Actualment la patent d'invenció de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" es troba depositada en els Archius Històrics i Museu de [[Madrit]], de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, del Ministeri d'Industria, Turisme i Comerç, del Govern d'Espanya.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ricardo Causarás Casaña}}

* [https://luiscausaras.blogspot.com/ Escultor y pintor Ricardo Causarás Casaña]
* [http://www.causaras.net/monoplano-causaras-1.html Monoplano "Causarás"]

Proyecte:Portal

2023-01-22T13:26:24Z

Jogim: Existix alguna plantilla per a sugerir el canvi de nom d'un articul?

{|style="float: right; margin-left: 2em; width: 100%" cellpadding="8" cellspacing="8"
|width=100% div style="background-color:#f7f8cc; border: 3px solid #838B83; padding: 1em;"|
*Benvingut al '''Portal Comunitari''' de [[L'Enciclopèdia en valencià]], un lloc a on podràs enterar-te de tot lo que succeïx en '''L'Enciclopèdia'''.
*Ademés, pots descobrir i colaborar en les tasques programades o unir-te als proyectes de colaboració.
*Pots vore les últimes edicions en els '''[[Especial:Recentchanges|canvis recents]] ''' o en els '''[[Especial:Newpages|artículs nous]]'''.

[[Image:Gtk-dialog-info.svg|20px]] '''Embajada / Embassy / Ambassade / Embaixada / Botschaft / Ambasciata'''
* [[Image:750px-Flag_of_Spain_svg.png|20px]] Si no hablas valenciano y necesitas cualquier tipo de ayuda, por favor, visita la [[Proyecte:Embaixada|Embajada de L'Enciclopèdia]]
* [[L'Enciclopèdia en valenciano|Artículo en castellano sobre L'Enciclopèdia en valenciano]]
* [[Plantilla:Bienvenido|Plantilla en castellano de L'Enciclopèdia para páginas de discusión de usuarios]]
* [[Image:Flag of the United Kingdom (1-2).svg|20px]] If you don't speak Valencian language, may be useful for you to visit [[Proyecte:Embaixada|L'Enciclopèdia Embassy]].
* [[L'Enciclopèdia in Valencian|Article in English about L'Enciclopèdia in Valencian]]
* [[Plantilla:Welcome|L'Enciclopèdia Template in English for users talk pages]]
* [[Image:Flag_of_France.svg|20px]] Si vous ne parlez pas langue valencienne et que vous avez besoin d’aide, vous pouvez la demander à [[Proyecte:Embaixada|L'Ambassade de L'Enciclopèdia]].
* [[L'Enciclopèdia en valencien|Article en français sur L’Enciclopèdia en valencien]]

[[Image:Crystal Clear app kedit.svg|35px]] '''''¿EN QUÉ PUC COLABORAR?'''''
* '''[[Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia|Crea nous artículs]] ''': Llista d'artículs que tota enciclopèdia ha de tindre. Consulta i completa els artículs que falten per editar.
* '''[[Proyecte:Llista d'artículs que L'Enciclopèdia en valencià deuria tindre|Crea nous artículs de temàtica valenciana]] ''': Llista d'artículs de temàtica valenciana que L'Enciclopèdia en valencià ha de tindre. Completa els artículs.
* '''[[Especial:Wantedpages|Artículs més solicitats]] ''': Artículs mes solicitats i enllaçats i que encara no existixen en L'Enciclopèdia. Crea els artículs.
* '''[[Especial:Uncategorizedpages|Artículs sense categoria]] ''': Artículs que s'han quedat sense cap categoria quan s'editaren. Fes-los visibles i dona-les una categoria.
* '''[[Proyecte:Artículs destacats|Artículs destacats]] ''': ¿Has fet o has trobat un artícul de calitat?. Afig-lo a la llista d'artículs destacats per a la portada de L'Enciclopèdia.
* '''[[Especial:Wantedcategories|Categories sense editar]] ''': Categories que encara no estan editades ni insertades dins de cap categoria. Edita les categories.
* '''[[Especial:Unusedcategories|Categories sense artículs]] ''': Categories que encara no tenen cap artícul sobre la seua temàtica.
* '''[[:Categoria:Proyecte:Revisar ortografia|Ortografia]] ''': Artículs que han de corregir la seua ortografia en valencià. Pots ajudar-te dels [[Proyecte:Escriure en valencià|correctors]] en [[llengua valenciana]].
* '''[[:Categoria:Proyecte:Fusionar|Fusionar]] ''': Artículs duplicats o en els que s'ha sugerit la seua fusió en un atre artícul. Ajuda a mantindre l'orde en L'Enciclopèdia.
* '''[[:Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll|Desenrollar]] ''': Artículs en desenroll que necessiten ser completats en mes informació. Ajuda a tindre artículs de calitat en L'Enciclopèdia.
* '''[[:Categoria:Wikificar|Wikificar]] ''': Artículs que no tenen el format d'estil adequat a L'Enciclopèdia. Ajuda a millorar l'estil dels artículs en L'Enciclopèdia.
* '''[[Especial:Fewestrevisions|Revisar]] ''': Artículs menys revisats de L'Enciclopèdia. Revisa'ls i si es necessari millora l'artícul ampliant l'informació o corregint possibles erros.
* '''[[Especial:Ancientpages|Antics]]:''' Artículs que mes temps fa que no es revisen. A voltes els artículs mes antics es poden ampliar o es recomanable revisar la seua ortografia.
* '''[[:Categoria:Artículs en passages que requerixen referències|Referències]] ''': Artículs en passages que requerixen referencies. Ajuda a tindre artículs de calitat en L'Enciclopèdia.
* '''[[:Categoria:Proyecte:No neutral|Neutralitat]] ''': Artículs en els que s'ha qüestionat si complixen en el [[Proyecte:Punt de vista neutral|punt de vista neutral]]. Ajuda a mantindre la neutralitat de L'Enciclopèdia.
* '''[[Proyecte:Imàgens destacades|Imàgens destacades]]:''' ¿Has fet o has trobat una foto especialment bona?. Afig-la a la llista d'imàgens destacades per a la portada de L'Enciclopèdia.
* '''[[Especial:Unusedimages|Imàgens sense us]]:''' Dona-li us a les imàgens que necessites o borra les imàgens en erros de visualisació.
* '''[[Plantilla:Portada:Portals|Portals temàtics]]:''' Crea un portal temàtic sobre un tema que t'agrade, reunint o creant artículs sobre eixa temàtica en concret.
* '''[[Proyecte:Bots/Solicituts|Bot-tasques]]:''' Demana ací algun treball que puga ser fàcilment automatisat per un [[Proyecte:Bots|bot]] local.
* '''Artículs per a actualisar:''' Actualisa el número d'habitants, estadístiques i atres senyes d'interés en els artículs més visitats pels internautes de L'Enciclopèdia referits a municipis, províncies, comunitats autònomes i països, etc. ''Es important que les senyes de L'Enciclopèdia estiguen actualisades''. Per eixemple en: [[Comunitat Valenciana]], [[Alacant]], [[Castelló de la Plana]], [[Valéncia]], [[Elig]], [[Alcoy]], etc.

= Portal Comunitari =

= '''Archius''' =
[[Image:Crystal Project File-manager.png|35px]]
Consulta ací els archius del Portal de la Comunitat de '''dates anteriors''':
*'''[[Proyecte:Portal/Archiu 2008|Archiu Any 2008]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2009|2009]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2010|2010]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2011|2011]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2012|2012]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2013|2013]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2014|2014]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2015|2015]] '''.

= '''Any 2016''' =
[[Image:Nuvola apps ksirc.svg|35px]] '''Participa ací en el Portal Comunitari de L'Enciclopèdia en Valencià. Deixa els teus comentaris, opinions, dubtes, proyectes, etc.'''
== '''Maig 2016''' ==
=== Pàgina aleatòria ===
Totes les wikis disponen de l'opció de '''pàgina aleatòria''' i crec que nosatres no devem ser menys. Em sembla que seria molt interessant afegir esta opció ací. Seria útil a l'hora de buscar artículs per a millorar-los i també per als visitants. ¿Qué opineu? --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:09, 27 maig 2016 (CEST)

...............................................................................................

Totalment d'acort. És una molt bona idea. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 10:41, 27 maig 2016 (CEST)
:Ficat. Totes les sugerències son benvingudes --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 23:32, 29 maig 2016 (CEST)

== '''Juny 2016''' ==
=== L'Enciclopèdia ix en Wikipedia ===
*Puix sí, per fi L'Enciclopèdia ix en Wikipedia, concretament en l'edició sueca, en l'[https://sv.wikipedia.org/wiki/Katalanskspr%C3%A5kiga_Wikipedia artícul dedicat a la Wikipedia catalana] :s. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:24, 7 jun 2016 (CEST)
----
Moltes gracies per la noticia. Ya era hora, despres de la censura en la Wikipedia en castellà a on borraren l'artícul de Uiquipedia en valencià per culpa de la censura dels de sempre. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 17:18, 13 oct 2016 (CEST)

== ''' Juliol 2016''' ==
=== Número d'artículs ===
Algú sap la raó per la que des de fa ya un temps, quan s'accedix a Uiquipèdia sense registrar-se, apareix en la portada com a número d'artículs 11.151. Crec que deuríem arreglar-ho, aixina els visitants podran conéixer el número correcte, que ara mateixa és de 11.202. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 17:52, 29 jul 2016 (CEST)

== '''Setembre 2016''' ==
=== Pancatalanisme i catalanisme ===
He vist que l'artícul catalanisme redirigix a pantalanisme. Crec que deuriem trinde dos artículs separats perque el catalanisme s'adscriu tan sols a Catalunya mentres que l'atre és expansionista. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:47, 18 set 2016 (CEST)

== '''Octubre 2016''' ==
== Atra Uiquipedia ==
He trobat [http://uiquipedia.wikia.com/wiki/Portada esta] pagina. ¿Algú sap alguna cosa? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 15:55, 5 oct 2016 (CEST)
-------
Si, es la primera edicio de [[L'Enciclopèdia en valencià]]. El primer puesto a on estigue abans de tindre domini propi. En realitat, es deuria d'eliminar ya que es una edicio abandonada. S'ho comentare a [[Usuari:Admin|Admin]]. ¡Gracies!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:56, 13 oct 2016 (CEST)

= '''Any 2017''' =
[[Image:Nuvola apps ksirc.svg|35px]] '''Participa ací en el Portal Comunitari de L'Enciclopèdia en Valencià. Deixa els teus comentaris, opinions, dubtes, proyectes, etc.'''

== ''' Març 2017''' ==
=== Actualisació de MediaWiki ===
El software de Uiquipèdia s'ha actualisat a la versió 1.28. Si detectes problemes, pots comentar-los ací. —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:38, 14 març 2017 (CET)

== '''Abril 2017''' ==
=== Problemes en plantilla ===
Algú sap la raó per la que la [[Plantilla:Infotaula]] no funciona? El problema és important perque és utilisada en multitut d'artículs en els que ara mateixa no es visualisa ficha alguna. Per eixemple en estos: [[Theodore Roosevelt]], [[Arthur Schopenhauer]], [[Winston Churchill]]... Salutacions. [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 16:52 25 abr 2017 (CEST)

=== Problemes en la contrasenya ===
A mi des de l'última actualisació no me deixa mantindre la sessió oberta i tinc que ficar la contrasenya totes les voltes pero ademés em diu que la canvie per atra més llarga i al intentar-ho me dona error i no deixa canviar-la. Tampoc tinc l'icono de la firma com antes. Jose2

------
Yo també tinc els mateixos problemes, menys lo que comentes sobre la contrasenya. [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:38 27 abr 2017 (CEST)

== Canvi de nom ==
Per que s'ha canviat el nom de l'enciclopedia? Es una questio de copyright? [[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:04 12 oct 2017 (CEST)

== '''Octubre 2017''' ==
== Uiquipèdia és ara L'Enciclopèdia ==
En motiu de la pròxima celebració dels 10 anys de Uiquipèdia, l'enciclopèdia canvia de nom per a nomenarse '''L'Enciclopèdia'''. En este canvi definitiu es busca dotar a l'enciclopèdia d'una personalitat i marca pròpia que reflectixca l'imparcialitat i l'independència d'este proyecte colaboratiu sense ànim de lucre. —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 11:12 12 oct 2017 (CEST)
: Ah, d'acort. [[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:19 12 oct 2017 (CEST)

O.K. Pero per favor que mantinga molt de temps la possibilitat de trovar-la també en una redirecció en el nom de Uiquipèdia per a que la gent puga trovar-la en facilitat. Jose 2.
:La redirecció deixarà de funciona en aproximadament 10 díes, si sabeu d'enllaços que estiguen apuntant a l'antic domini, estaria be demanar que els canvien. ¡Moltes gràcies!--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 14:32 1 dec 2017 (CET)

== Ayuda ==
Necesito ayuda para un articulo. Necesito saber cuanto dinero ha enviado la Generalitat de Cataluña a las entidades pancatalanistas en la Comunidad Valenciana. Son dos datos:
* Que entidades son las que han recibido fondos.
* Cuanto dinero se ha dado a cada una de ella.

Gracias de antemano. —[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:43 15 nov 2017 (CET)
---------------
Te contesto en tu pagina de discursión. Saludos: [[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:07 1 dic 2017 (CET)

= '''Any 2018''' =
[[Image:Nuvola apps ksirc.svg|35px]] '''Participa ací en el Portal Comunitari de L'Enciclopèdia en Valencià. Deixa els teus comentaris, opinions, dubtes, proyectes, etc.'''

= '''Any 2019''' =
[[Image:Nuvola apps ksirc.svg|35px]] '''Participa ací en el Portal Comunitari de L'Enciclopèdia en Valencià. Deixa els teus comentaris, opinions, dubtes, proyectes, etc.'''

== Filtro anti-spam ==
El filtro antispam no me deja editar mi página de usuario, ¿alguien me puede ayudar por favor? —[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:53 7 set 2019 (CEST)

== Ayuda ==
Alguien podria crear un mapa de Tabarnia como [https://www.google.co.uk/search?q=mapa+tabarnia&client=opera&tbm=isch&source=iu&ictx=1&fir=RhnANmBM7GALAM%253A%252CTGbOICoI1bZ8-M%252C_&vet=1&usg=AI4_-kS-v7g6nLM_-4NzldNO4vOnJrxiVg&sa=X&ved=2ahUKEwjl1cCOg7_lAhVloXEKHQpHDFYQ9QEwB3oECAYQKg&biw=843&bih=455#imgrc=RhnANmBM7GALAM: este] con licencia libre para poder usarlo? Gracias. —[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 14:15 28 oct 2019 (CET)

Tambien necesitaria la imagen del escudo por favor. —[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 11:45 29 oct 2019 (CET)

Per si te servix de ajuda, ací hi ha alguna coseta en llicencia: https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Tabarnia. —[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:15 29 oct 2019 (CEST)

Gràcies. No apareixen ni la bandera ni l'escut. ¿Crees que se li pot demanar al creador que ho puge a la Wikipedia? —[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:20 29 oct 2019 (CET)

Hola a todos de nuevo. Me podeis ayudar con el articulo sobre [[Anex:Organisacions valencianistes]]? —[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:52 20 nov 2019 (CET)

alguien podría quitar la plantilla de "en desenroll" de [[Plantilla:Aeroport]] por favor? Me sale el filtro antispam y no la puedo quitar.

== 28-Novembre-2019 ==
L'enciclopèdia aplega als '''14.000 artículs''' en l'articul dedicat a la Roca de la Verge dels Desamparats: https://www.lenciclopedia.org/Roca_de_la_Mare_de_Deu_dels_Desamparats —[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 15:26 28 nov 2019 (CEST)

= '''Any 2020''' =
[[Image:Nuvola apps ksirc.svg|35px]] '''Participa ací en el Portal Comunitari de L'Enciclopèdia en Valencià. Deixa els teus comentaris, opinions, dubtes, proyectes, etc.'''

== Inici d'any ==
Iniciem l'any 2020 en 14.028 artículs, lo que nos ficaria en el Ranking de Uiquipèdies (https://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias/Table) en el lloc nº. 127 dels 307 existents actualment.[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 00:26 1 giner 2020 (CEST)

== Traduccions i versió mòvil ==
Realisades les traduccions al valencià de l'ultima actualisació del software de MediaWiki de febrer-2020. La versió mòvil de L'Enciclopèdia està ya traduïda al valencià en un 100%, inclosa la versió ''beta''. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:07 21 abr 2020 (CEST)

== 15.000 artículs ==
Hui 28-06-2020, l'enciclopèdia ha arribat als 15.000 artículs en l'artícul ''[[Palau Real de Riofrío]]'', lo que nos situaria en el Ranking de Wikipedies (https://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias/Table) en el lloc Nº 127 dels 310 existents actualment, entre els idiomes "Yídish" i "Amárico". [[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:30 28 juny 2020 (CEST)
----------
¡Enhorabona [[Usuari:Jose2|Jose2]]!. Gran treball. Està ya reflexat en l'[[Proyecte:Actualitat|Actualitat]] de L'Enciclòpedia. [[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 18:06 29 juny 2020 (CEST)

= '''Any 2021''' =
[[Image:Nuvola apps ksirc.svg|35px]] '''Participa ací en el Portal Comunitari de L'Enciclopèdia en Valencià. Deixa els teus comentaris, opinions, dubtes, proyectes, etc.'''

== 20.000 artículs ==
Hui 24-11-2021, l'enciclopèdia ha arribat als 20.000 artículs en l'artícul ''[[Piràmide de Kheops]]'', lo que nos situaria en el Ranking de Wikipedies (https://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias/Table) en el lloc Nº 119 dels 325 existents actualment, entre els idiomes "Mongolian" i "Mingrelian". [[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 20:28 24 nov 2021 (CEST)

= '''Any 2022''' =
[[Image:Nuvola apps ksirc.svg|35px]] '''Participa ací en el Portal Comunitari de L'Enciclopèdia en Valencià. Deixa els teus comentaris, opinions, dubtes, proyectes, etc.'''
[[Archiu:RACV22.jpg|thumb|250px|]]
== Reconeiximent de la RACV ==
La [[RACV]] otorga el [[6 d'abril]] de [[2022]], a l'enciclopèdia un reconeiximent per la seua valiosa contribució al desenroll, utilisació i consolidació de les [[Normes del Puig]]. [[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:15 07 abr 2022 (CEST)
--------
¡Enhorabona a tots els enciclopedistes!. ¡Moltes gràcies [[Usuari:Jose2|Jose2]]!. [[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 14:54 30 maig 2022 (CEST)

== Us del terme "web" ==
Des dels inicis de [[L'Enciclopèdia en valencià]] s'adoptà coloquialment el terme '''uep''' per a designar lo que en anglés i castellà es nomena '''web''', convivint ací abdós térmens per igual. Açò tenia sentit en els anys inicials del proyecte, al tractar-se d'un neologisme i no haver designat la [[RACV]] un terme en valencià oficialment i també per analogia, al constar el títul d'este portal web originalment com a "Uiquipèdia". Pero ya fa temps que la RACV contempla en el seu Diccionari General de la Llengua Valenciana el terme "web" com el correcte, per tant, ya no te sentit continuar utilisant el terme "uep", ya que únicament "web" és correcte.{{DGLV|Web}}

Per tot lo abans referit i perqué és evident que devem cenyir-nos a la normativa de la RACV, s'ha deixat el terme "web" en tota L'Enciclopèdia, incloses les plantilles. Preguem a tots els usuaris que utilisen únicament el terme '''web''' en L'Enciclopèdia. Moltes gràcies. [[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:46 1 juny 2022 (CEST)

== 25.000 artículs ==
Hui 14-09-2022, l'enciclopèdia ha arribat als 25.000 artículs en l'artícul ''[[Museu d'Història de Valéncia]]'', lo que nos situaria en el Ranking de Wikipedies (https://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias/Table) en el lloc Nº 118 de les 329 existents actualment, entre els idiomes "Bishnupriya Manipuri" i "Kotava". [[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 17:49 14 set 2022 (CEST)
---------------
¡Estem d'enhorabona tots els enciclopedistes!. ¡Gràcies [[Usuari:Jose2|Jose2]]!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:57 23 set 2022 (UTC)

----------------
A 30-09-2022, l'enciclopèdia ha aplegat als 25.440 artículs, lo que nos situaria en el Ranking de Wikipedies (https://meta.wikimedia.org/wiki/List_of_Wikipedias/Table) en el lloc Nº 117 de les 329 existents actualment, entre els idiomes "Sicilian" i "Bishnupriya Manipuri". [[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 19:49 30 set 2022 (CEST)

= '''Any 2023''' =
[[Image:Nuvola apps ksirc.svg|35px]] '''Participa ací en el Portal Comunitari de L'Enciclopèdia en Valencià. Deixa els teus comentaris, opinions, dubtes, proyectes, etc.'''

== Giner 2023 ==
Escomençem l'any 2023 en 26.442 artículs i l'idea de enguany fer molts més en l'ajuda de tots. ¡ Feliç Any Nou !

[[Categoria:Comunitat de L'Enciclopèdia]]
[[Categoria:L'Enciclopèdia]]

== Existix alguna plantilla per a sugerir el canvi de nom d'un artícul? ==

He buscat ací i no la trobe:

https://www.lenciclopedia.org/wiki/Ajuda:Plantilles

Gràcies.

[[Usuari:Jogim|Jogim]]

Nacionalisme en Espanya

2023-01-18T16:42:22Z

Jogim: Enllaços i escala imagens

En [[Espanya]] n'hi han diversos moviments nacionalistes, la majoria teorisats i desenrollats durant el [[sigle XX]]. Uns reivindiquen l'independència política i/o econòmica respecte a Espanya, i atres reivindiquen majors cotes d'autogovern dins de l'Estat.

== Nacionalisme espanyol ==
{{AP|Nacionalisme espanyol}}
[[Image:Flag of Spain.svg|180px|thumb|right|<center>[[Bandera d'Espanya]] (oficial)</center>]]

El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre [[Espanya]]. Històricament, l'acceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el [[centralisme]] polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'[[absolutisme]] dels [[Àustries]] i els [[Borbons]], i de l'atractiu de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament ([[carlisme]], [[federalisme]], etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologies d'[[ultraesquerra]] com d'[[ultradreta]], passant per totes les ideologies intermiges. Hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i és una ideologia majoritària en Espanya. L'espanyolisme moderat està representat en el [[Partit Popular]], en el [[PSOE]] i en [[UPyD]], i el radical (o panespanyolisme) lo representen [[Falange Espanyola]], [[España 2000]] i [[Democracia Nacional]]

== Nacionalisme vasc ==
{{AP|Nacionalisme vasc}}
[[Image:Flag of the Basque Country.svg|180px|thumb|right|<center>[[Ikurriña]] vasca</center>]]

El nacionalisme vasc, desenrollat, entre atres, per Sabino Arana a finals del [[sigle XIX]], és una ideologia política que aboga per l'unitat i defensa de la entitat política dels territoris que entenen que figuren en la nació vasca i que actualment es repartixen entre dos estats: [[Espanya]] i [[França]], per lo que la seua extensió territorial se correspon en la del territori definit tradicionalment com Euskal Herria (Poble vasc en [[euskera]]). Dit territori comprén l'actual comunitat autònoma del [[País Vasc]] i la comunitat foral de [[Navarra]], el comtat de Treviño (província de Burgos), Vall de Vilavert (Cantàbria) i part del departament francés de Pirineus Atlàntics (els tres territoris històrics que conformen el País Vasc francés: Baixa Navarra, Labort i Sola).

== Nacionalisme català ==

[[Image:Estelada roja.svg|180px|thumb|right|<center>[[Estelada]] pancatalanista</center>]]
Dins del nacionalisme català es troba la ideologia de que [[Catalunya]] és una [[nació]] de la qual la seua llengua es el [[llengua catalana|català]] i tindre el dret d'autodeterminació.

Este nacionalisme està representat per partits com [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] o [[Convergència i Unió]]. ERC directament busca l'independentisme mentres que Convergència i Unió el que busca es el reconeiximent total de Catalunya com a nació, el dret d'autodeterminació, i l'opció final d'independència o no dependria del vot dels catalans.

=== Pancatalanisme ===
{{AP|Pancatalanisme}}

El pancatalanisme és un nacionalisme que pensa que la nació catalana va més allà de les fronteres de l'actual Catalunya. En el començament del [[sigle XX]] del nacionalisme català començaren les especulacions de que el català es parlava més allà de [[Catalunya]], [[Andorra]], [[Perpinyà]] i [[l'Alguer]]. El [[català]] en si va engullir els dialectes de transició aragonesos-catalans, la [[llengua balear]] i la [[llengua valenciana]].

Des del sigle XX intenta impondre la seua cultura i identitat en les Illes Balears i en el Regne de Valéncia negant qualsevol identitat independent balear i valenciana i aprofitant-se dels fets històrics i obres lliteràries de les [[Illes Balears]], el [[Regne de Valéncia]] i poc a poc del [[Regne d'Aragó]].

Esta suposta identitat ''cultural'' es diu [[Països Catalans]] un terme fomentat per l'ensagiste [[Joan Fuster]] recolzat principalment en Catalunya, i per grups minoritaris en la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, tenint un recolzament totalment nul en [[Perpinyà]], [[Andorra]], [[Aragó]] (En sa franja oriental), el [[Carche]] i [[L'Alguer]].

== Nacionalisme gallec ==
{{AP|Nacionalisme gallec}}
[[Image:Bandeira galega socialista.svg|180px|thumb|right|<center>[[Estreleira]] galega</center>]]

El nacionalisme gallec és una corrent ideològica que aboga pel reconeiximent polític i cultural de [[Galícia]] com a nació. Per definició, és un moviment contrari al [[lusisme]].

Dins del nacionalisme gallec es poden trobar dos corrents ideològiques principals:

*La majoritària, aboga per una amplia autonomia, o per la transformació d'Espanya en un estat federal o confederal.
*Atra, molt minoritària (extraparlamentària), és la de l'esquerra independentista, que aposta per trencar totalment en Espanya i en el model de societat capitalista.

== Nacionalisme valencià ==
{{AP|Valencianisme}}
[[Image:Senyera valenciana.png|180px|thumb|right|<center>[[Real Senyera]] valenciana (oficial)</center>]]
[[Image:Senyera del nacionalisme valencià.svg|180px|thumb|right|<center>[[Estrelada]] blanca</center>]]

El nacionalisme valencià és l'ideologia que defén la sobirania [[cultura valenciana|cultural]], política i econòmica del poble valencià. Postula que el territori valencià està format per l'actual [[Comunitat Valenciana]], considerant valencianes tant la part valenciaparlant com la castellaparlant, i defén la [[Real Senyera]] valenciana i les seues versions. Per definició, està en contra dels [[països catalans]] i del pancatalanisme, al negar estos l'existència d'una [[cultura valenciana|identitat cultural privativa]] del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].

=== Nacionalisme valencià i el [[Carche]] ===
Actualment no hi ha cap intenció en particular respecte al Carche, puix ni es vol la seua anexió a la [[Comunitat Valenciana]] ni tampoc una potenciació de la [[cultura valenciana]]. L'únic que voldria el valencianisme és assegurar la conservació i la co-oficialitat del valencià en el Carche.

=== Nacionalisme valencià i Requena-Utiel ===
El valencianisme actual, considera la comarca natural de [[Requena]]-[[Utiel]] com una comarca valenciana més, pero respectant els seus orígens castellans. Les seues costums característiques es consideren puix, com una part més de la riquea cultural del poble valencià.

== Atres nacionalismes ==
Dins d'Espanya encara existixen més nacionalismes, encara que molt minoritaris, tals com el nacionalisme asturià, l'aragonés, l'andalús i el canari. Excepte el cas canari (tradicionalment en representació parlamentària) i l'aragonés, estos nacionalismes tenen escassa repercussió social en els seus pobles, encara que actualment s'està potenciant molt el nacionalisme en totes les nacions d'Espanya.

[[Categoria:Nacionalisme]]
[[Categoria:Espanya]]

Nacionalismes de la Comunitat Valenciana

2023-01-18T10:57:27Z

Jogim: Millora de la redacció. (Nota: UPyD ya no existix)

El [[nacionalisme]] és l'[[ideologia]] que atribuïx una identitat colectiva pròpia i diferenciada a una societat o un territori, en la que es fonen aspiracions molt diverses, en base a que la llegitimitat política i cultural d'una colectivitat, poble o nació, deriva de la pròpia societat.

Ademés, sol tindre associat un fort component sentimental, relacionat en el sentiment de "mare pàtria".

Entre la societat [[Comunitat Valenciana|valenciana]], no ha pogut generalisar-se un nacionalisme autoctoniste fort, per la penetració social (a voltes interessada) de nacionalismes alienants o d'orige foràneu, que han dividit al poble valencià en diferents tendències, contrapostes per definició i objectius.

== Corrents principals ==

Actualment, en la [[Comunitat Valenciana]] existixen cinc concepcions ideològiques diferents sobre qué significa ser valencià i, per tant, defendre lo valencià: el valencianisme (que pot ser nacionaliste o regionaliste), l'espanyolisme, i el catalanisme, en forma de [[pancatalanisme]] i de [[Tercera via del nacionalisme valencià|tercera via pancatalanista]].

Algunes d'estes corrents, com el catalanisme i l'espanyolisme, es [[retroalimentació|retroalimenten]] mutuament ya que són corrents totalment antagòniques.

{| border=1 style="float:right;

|+ '''IDENTIFICACIÓ GENERAL'''
! Ideologia !! Reivindicacions culturals !! Marc geopolític defés !! Símbols adoptats
|-
| NACIONALISME VALENCIÀ || [[cultura valenciana|Llengua i cultura valenciana]] || [[Regne de Valéncia]] || [[Real Senyera Valenciana]] i [[Estrelada valenciana]]
|-
|-
| REGIONALISME VALENCIÀ || [[cultura valenciana|Llengua i cultura valenciana]] i [[Idioma espanyol|Llengua i cultura espanyola]] || [[Regne de Valéncia]] i [[Espanya]] || [[Real Senyera Valenciana]] i Bandera Espanyola
|-
| PANCATALANISME || [[Idioma català|Llengua i cultura catalana]] || [[Països Catalans]] || [[Senyal Real d'Aragó|Quatribarrada catalana]] i [[Estelada|Estelada catalana]]
|-
| TERCERA VIA PANCATALANISTA || [[Idioma català|Llengua i cultura catalana]] || [[Comunitat Valenciana]] en una possible integració o federació en els [[Països Catalans]] || [[Senyal Real d'Aragó|Quatribarrada catalana]], Penó de la conquista, [[Estelada|Estelada catalana]], [[Real Senyera]], [[Estrelada valenciana]] i atres versions d'estes.
|-
| ESPANYOLISME || [[Idioma espanyol|Llengua i cultura espanyola]] (normalment, baix un punt de vista centraliste, uniformisant i [[idioma castellà|pancastellaniste]]) || [[Espanya]] || Bandera Espanyola
|}.

== Valencianisme ==
{{AP|Valencianisme}}

El valencianisme és un moviment ideològic, cultural i polític, basat en la defensa de la [[llengua valenciana]], la [[cultura valenciana]], el [[Poble Valencià|poble valencià]] i la [[Comunitat Valenciana|terra valenciana]]. El valencianisme es pot definir com l'amor i defensa per lo valencià, siga des d'una postura regionalista com des d'una postura nacionalista o independentista. En general, a nivell cultural està representat per entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] o [[Lo Rat Penat]], a nivell social pel [[Grup d'Acció Valencianista]] i atres associacions, i a nivell polític per [[Som Valencians]], [[Poble Democràtic]], [[Acció Nacionalista Valenciana]], [[Avant]], [[Renovacio Politica]] i, antigament, per l'extinta [[Unió Valenciana]].

=== Nacionalisme Valencià ===

El nacionalisme valencià és l'ideologia que defén al poble valencià, la seua identitat, la [[llengua valenciana]], la seua cultura i més quotes d'autogovern. Defén la bandera històrica i oficial [[Real Senyera]] valenciana i les seues versions.

<gallery>
File:Flag of the Valencian Community (2x3).svg|[[Real Senyera]] valenciana (oficial)
File:Senyera Valenciana simplificada 2x3.svg|[[Real Senyera]] en versió simplificada.
File:Senyera del nacionalisme valencià.svg|[[Estrelada valenciana|Estrelada valencianista]], bandera reivindicativa de principis del [[sigle XX]].
File:Senyera d'Esquerra Valenciana (1931).png|[[Estrelada valenciana|Estrelada]] d’[[Esquerra Valenciana]], durant la [[Segona República Espanyola|IIª República Espanyola]].</gallery>

=== Regionalisme valencià ===
{{AP|Regió}}
El [[Regió|regionalisme]] és una doctrina política que defén la distinció d'una regió dins d'un Estat no federal, sense reclamar l'independència. Esta tendència fon per eixemple defesa pel partit [[Coalició Valenciana]] o per [[Unió Valenciana]] en els seus inicis. Defén el [[valencià]] com a llengua pròpia dels valencians i diferent del [[català]] i en llínees generals promou la potenciació de la [[llengua valenciana|llengua]] i la [[cultura valenciana]]. Fon el primer tipo de valencianisme que va conseguir representació en les [[Corts Valencianes]] en els 6 escans d'[[Unió Valenciana]].

Algunes formacions en concret, d'este espectre ideològic, han utilisat o utilisen el valencià d'una manera tíbia, de forma únicament estètica, priorisant al cap i a la fi l'us del [[castellà]] en les seues comunicacions.

<gallery>
File:Flag of the Valencian Community (2x3).svg|[[Real Senyera]] valenciana (oficial)
Archiu:Bandera de España.svg|[[Bandera d'Espanya]] (oficial)
</gallery>

== Catalanisme ==

=== Pancatalanisme o nacionalisme catalaniste ===
{{AP|Pancatalanisme}}
És una ideologia transoberanista que postula que la [[Comunitat Valenciana]] és un territori de [[llengua catalana]] que forma part dels [[Països Catalans]]. Per això, els pancatalanistes busquen fomentar i reforçar els llaços culturals i polítics dels suposts territoris de "cultura catalana" (segons ells [[Catalunya]] i [[Illes Balears]]). Açò, en última instància, conduiria a l'independència de la [[Comunitat Valenciana]] respecte a [[Espanya]], en la creació política i cultural dels [[Països Catalans]]. En este marc irreal s'emmarquen actualment partits residuals com [[ERPV|Esquerra Republicana del País Valencià]]. El fracàs d'esta ideologia en la [[Comunitat Valenciana]] ha provocat moltes crisis i divergències entre els pancatalanistes valencians, i fon l'orige de la tercera via pancatalanista.

De fet, partits molt pròxims al pancatalanisme en la seua política cultural, com el [[PSPV|Partit Socialista del País Valencià]] i el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià (BNV)]], no són pancatalanistes estrictes; puix, en general, s'emmarquen més en les [[terceres víes]].

En gran mida, el pancatalanisme valencià depén totalment de les grans cantitats de diners que periòdicament aporten la [[Generalitat de Catalunya]] i atres organismes catalans a entitats com [[Acció Cultural del País Valencià]].

<gallery>

File:Estelada roja.svg|[[Estelada|Bandera pancatalanista socialista (o roja)]]
File:Estelada blava.svg|[[Estelada|Bandera pancatalanista original]]
File:Flag of Catalonia.svg|[[Quatribarrada]]</gallery>

=== Tercera via pancatalanista ===
{{AP|Tercera via del nacionalisme valencià}}
Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, al vore l'escassa repercussió política i social que obtenia el pancatalanisme en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. Alguns pancatalanistes se donaren conte de que tenien que canviar de discurs o de formes si volien quallar entre els valencians, aixina com de que lo més pràctic era adoptar algunes actituts i símbols tradicionalment típics del valencianisme (i tradicionalment rebujats pel pancatalanisme) sense renunciar del tot a una doctrina pancatalanista o [[Joan Fuster|fusteriana]]. La tercera vía (és dir, ni pancatalanisme ni valencianisme, sino un punt mig entre estos), se basa, puix, en una incongruència doctrinal (per l'antagonia dels conceptes que aglutina), i es podria definir com un [[pancatalanisme]] maquillat de [[valencianisme]], que mescla tant símbols pancatalanistes (com la quatribarrada i les seues versions) com símbols valencianistes (com la Real Senyera i les seues versions).

Pertanyen ad este grup partits com el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]] i [[República Valenciana]], entre atres. Els principals punts que defenen estos partits, són la creació d'una constitució valenciana que permeta a la [[Comunitat Valenciana]] organisar-se en una "República Valenciana" (federable en Catalunya i Mallorca), i la normativisació i normalisació del [[valencià]], supeditat al [[català]]. Un atre partit que podria ser considerat tercerviiste és [[Opció Nacionalista Valenciana]], puix diu estar en contra dels [[països catalans]], diu reivindicar la independència del [[valencià]] respecte al [[català]], i l'us les [[Normes del Puig]] de la [[RACV]]; pero usa les [[Normes de Castelló]] i accepta l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVL]].

El nomenat [[Estatut de Benicàssim]] pot ser considerat la primera plasmació de l'espirit tercerviiste.

<gallery>

File:Estelada roja.svg|[[Estelada|Bandera pancatalanista socialista (o roja)]].

File:Estelada blava.svg|[[Estelada|Bandera pancatalanista original]].

File:Flag of Catalonia.svg|[[Quatribarrada]].

File:Senyera valenciana preautonòmica 2009.svg|Bandera del [[Consell preautonomic]] ([[1979]]).

Archiu:Senyera valenciana de l'Estatut de Benicàssim.svg.png|Bandera de l'[[Estatut de Benicàssim]] ([[1981]]).

File:Senyera Valenciana simplificada 2x3.svg|[[Real Senyera]] en versió simplificada.

File:Senyera del nacionalisme valencià.svg|[[Estrelada valenciana|Estrelada valencianista]], bandera reivindicativa de principis del [[sigle XX]]

File:Senyera d'Esquerra Valenciana (1931).png|[[Estrelada valenciana|Estrelada]] d’[[Esquerra Valenciana]], durant la [[Segona República Espanyola|IIª República Espanyola]]</gallery>

== Espanyolisme ==
{{AP|nacionalisme espanyol}}
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defén l'unitat política y cultural d'[[Espanya]].

El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre [[Espanya]]. Històricament, l'acceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el [[centralisme]] polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'[[absolutisme]] dels [[Àustries]] i els [[Borbons]], i de l'atractiu de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament ([[carlisme]], [[federalisme]], etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologies d'[[ultraesquerra]] com d'[[ultradreta]], passant per totes les ideologies intermiges. De fet, hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i territoris espanyols.

En la [[Comunitat Valenciana]] l'espanyolisme és una ideologia molt estesa. L'espanyolisme moderat està representat en el [[Partit Popular]], en el [[PSOE]], i en [[Ciudadanos]] i l'espanyolisme radical (o panespanyolisme) lo representen [[Falange Espanyola]], [[España 2000]] i [[Democracia Nacional]].

Per electoralisme, i per a intentar suplantar l'espai polític i social dels partits valencianistes, alguns d'estos partits practiquen una forma d'intrusisme polític consistent en adoptar aparentment algunes actituts i elements tradicionals del valencianisme.

<gallery>
Archiu:Bandera de España.svg|[[Bandera d'Espanya]] (oficial)
</gallery>

== Vore també ==
*[[Comunitat Valenciana]]
*[[Patria Valenciana]]
*[[Nació Valenciana]]
*[[País Valencià]]

== Referències ==
* Part del text ha segut estret de [http://es.wikipedia.org/wiki/Nacionalismo_valenciano Wikipedia en Espanyol]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Valencian nationalism}}

[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Nacionalisme valencià]]

Nacionalisme en Espanya

2023-01-17T17:48:17Z

Jogim: /* Nacionalisme valencià */En general, la RACV, LRP, ARV i el GAV, UV i CV, no són nacionalistes i s'engloben en el valencianisme regionalista o regionalisme valencià.

En [[Espanya]] n'hi han diversos moviments nacionalistes, la majoria teorisats i desenrollats durant el [[sigle XX]]. Uns reivindiquen l'independència política i/o econòmica respecte a Espanya, i atres reivindiquen majors cotes d'autogovern dins de l'Estat.

== Nacionalisme espanyol ==

[[Image:Flag of Spain.svg|thumb|right|<center>[[Bandera d'Espanya]] (oficial)</center>]]

El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre [[Espanya]]. Històricament, l'acceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el [[centralisme]] polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'[[absolutisme]] dels [[Àustries]] i els [[Borbons]], i de l'atractiu de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament ([[carlisme]], [[federalisme]], etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologies d'[[ultraesquerra]] com d'[[ultradreta]], passant per totes les ideologies intermiges. Hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i és una ideologia majoritària en Espanya. L'espanyolisme moderat està representat en el [[Partit Popular]], en el [[PSOE]] i en [[UPyD]], i el radical (o panespanyolisme) lo representen [[Falange Espanyola]], [[España 2000]] i [[Democracia Nacional]]

== Nacionalisme vasc ==
[[Image:Flag of the Basque Country.svg|thumb|right|<center>[[Ikurriña]] vasca</center>]]
El nacionalisme vasc, desenrollat, entre atres, per Sabino Arana a finals del [[sigle XIX]], és una ideologia política que aboga per l'unitat i defensa de la entitat política dels territoris que entenen que figuren en la nació vasca i que actualment es repartixen entre dos estats: [[Espanya]] i [[França]], per lo que la seua extensió territorial se correspon en la del territori definit tradicionalment com Euskal Herria (Poble vasc en [[euskera]]). Dit territori comprén l'actual comunitat autònoma del [[País Vasc]] i la comunitat foral de [[Navarra]], el comtat de Treviño (província de Burgos), Vall de Vilavert (Cantàbria) i part del departament francés de Pirineus Atlàntics (els tres territoris històrics que conformen el País Vasc francés: Baixa Navarra, Labort i Sola).

== Nacionalisme català ==
[[Image:Estelada roja.svg|thumb|right|<center>[[Estelada]] pancatalanista</center>]]
Dins del nacionalisme català es troba la ideologia de que [[Catalunya]] és una [[nació]] de la qual la seua llengua es el [[llengua catalana|català]] i tindre el dret d'autodeterminació.

Este nacionalisme està representat per partits com [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] o [[Convergència i Unió]]. ERC directament busca l'independentisme mentres que Convergència i Unió el que busca es el reconeiximent total de Catalunya com a nació, el dret d'autodeterminació, i l'opció final d'independència o no dependria del vot dels catalans.

=== Pancatalanisme ===
{{AP|Pancatalanisme}}
El pancatalanisme és un nacionalisme que pensa que la nació catalana va més allà de les fronteres de l'actual Catalunya. En el començament del [[sigle XX]] del nacionalisme català començaren les especulacions de que el català es parlava més allà de [[Catalunya]], [[Andorra]], [[Perpinyà]] i [[l'Alguer]]. El [[català]] en si va engullir els dialectes de transició aragonesos-catalans, la [[llengua balear]] i la [[llengua valenciana]].

Des del sigle XX intenta impondre la seua cultura i identitat en les Illes Balears i en el Regne de Valéncia negant qualsevol identitat independent balear i valenciana i aprofitant-se dels fets històrics i obres lliteràries de les [[Illes Balears]], el [[Regne de Valéncia]] i poc a poc del [[Regne d'Aragó]].

Esta suposta identitat ''cultural'' es diu [[Països Catalans]] un terme fomentat per l'ensagiste [[Joan Fuster]] recolzat principalment en Catalunya, i per grups minoritaris en la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, tenint un recolzament totalment nul en [[Perpinyà]], [[Andorra]], [[Aragó]] (En sa franja oriental), el [[Carche]] i [[L'Alguer]].

== Nacionalisme gallec ==
[[Image:Bandeira galega socialista.svg|thumb|right|<center>[[Estreleira]] galega</center>]]
El nacionalisme gallec és una corrent ideològica que aboga pel reconeiximent polític i cultural de [[Galícia]] com a nació. Per definició, és un moviment contrari al [[lusisme]].

Dins del nacionalisme gallec es poden trobar dos corrents ideològiques principals:

*La majoritària, aboga per una amplia autonomia, o per la transformació d'Espanya en un estat federal o confederal.
*Atra, molt minoritària (extraparlamentària), és la de l'esquerra independentista, que aposta per trencar totalment en Espanya i en el model de societat capitalista.

== Nacionalisme valencià ==

[[Image:Senyera valenciana.png|thumb|right|<center>[[Real Senyera]] valenciana (oficial)</center>]]
[[Image:Senyera del nacionalisme valencià.svg|thumb|right|<center>[[Estrelada]] blanca</center>]]

{{AP|Valencianisme}}

El [[valencianisme]] és l'ideologia que defén la sobirania [[cultura valenciana|cultural]], política i econòmica del poble valencià. Postula que el territori valencià està format per l'actual [[Comunitat Valenciana]], considerant valencianes tant la part valenciaparlant com la castellaparlant, i defén la [[Real Senyera]] valenciana i les seues versions. Per definició, està en contra dels [[països catalans]] i del pancatalanisme, al negar estos l'existència d'una [[cultura valenciana|identitat cultural privativa]] del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].

=== Nacionalisme valencià i el [[Carche]] ===
Actualment no hi ha cap intenció en particular respecte al Carche, puix ni es vol sa anexió a la [[Comunitat Valenciana]] ni tampoc una potenciació de la [[cultura valenciana]]. Lo únic que voldria el valencianisme és assegurar la conservació i la co-oficialitat del valencià en el Carche.

=== Nacionalisme valencià i Requena-Utiel ===
El valencianisme actual, considera la comarca natural de [[Requena]]-[[Utiel]] com una comarca valenciana més, pero respectant els seus orígens castellans. Les seues costums característiques es consideren puix, com una part més de la riquea cultural del poble valencià.

== Més nacionalismes ==
Dins d'Espanya encara n'hi han més nacionalismes, encara que molt minoritaris, tals com el nacionalisme asturià, l'aragonés, l'andalús i el canari. Excepte el cas canari (tradicionalment en representació parlamentària) i l'aragonés, estos nacionalismes tenen escassa repercussió social en els seus pobles, encara que actualment s'està potenciant molt el nacionalisme en totes les nacions d'Espanya.

[[Categoria:Nacionalisme]]
[[Categoria:Espanya]]

Discussió:Valencianisme

2023-01-17T17:30:20Z

Jogim: /* Nota */

En realitat, Coalicio Valenciana te una ideologia nacionalista valenciana. El fet de buscar el foralisme constitucional dona a conéixer que parlem d'un nacio valenciana dins de l'estat espanyol. Tipo de nacionalisme que tambe es molt comu i ademes majoritari en [[Galícia]]. Per tant crec que es deuria llevar Cva de regionalisme i posarlos en nacionalistes. Ya que encara que no diuen en ningun moment que son nacionalistes, heu son. Admes tampoc declaren que siguen regionalistes, sino foralistes. UV per eixemple es declara nacionaliste i foraliste, en ningun moment parla de l'independencia de la nacio valenciana. En tot cas, regionalistes serien els del [[PP]] o [[PSOE]] que sols volen a Valéncia com a una regio mes d'espanya i ademes a cada vegà en manco poder d'autogovern. [[España 2000]] seria tambe un bon eixemple de regionalisme, pero clar, PP, PSOE i España 2000 no son valencianistes. No se pot ser regionaliste i valencianiste al mateix temps, perque el valencianiste pensa en sa nacio valenciana (Nacionaliste) i el regionaliste pensa en ''"la gran nacio espanyola"'' en representacio de Valencia. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:17, 6 juny 2009 (UTC)

Segons la uiquipedia:
''Opció Nacionalista Valenciana (ONV) és un partit polític valencianiste de la Comunitat Valenciana fundat en 2005 per Carles Choví de caràcter nacionaliste valencià i progressiste. En ell s'integraren ex-membres d'Unió Valenciana, com el seu propi fundador i president.

Segons els seus estatuts, defén l'independència normativa de la llengua valenciana, a pesar d'utilisar les normes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la constitució de la Nació Valenciana dins d'una Espanya constituïda com a estat federat.''

Cva pensa lo mateix, encara que no es nomena com a nacionaliste, pensa lo mateix, una Comunitat Foral Valenciana dins d'Espanya (federal o no). Si fora federal, totes les comunitats serien forals, pero Valencia pot ser foral sense que el rest de comunitats heu siguen, i per tant en una Espanya no federal. Pero ''al fin i al cabo'' es lo mateix. Per tant Cva si es nacionalista.

Per cert, crec que ONV no es deuria considerar com a "valencianiste" ya que usant les normes de la AVL crec que no eh... Ya que està aceptant i usant unes normes totalment catalanes i que l'independencia llinguistica dle valencià simplement heu gasta com a "brometa" o per a causar problemes... Pero a part de que yo no senc res d'este partit.. No es deuria considerar valencianiste, ya que mentres no faja res puix mal anem... M'encarregaré ademés de llevar este partit de l'artícul i a llevarli lo de la ideologia "valencianista". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:27, 6 juny 2009 (UTC)

== ONV ==

Segons els seus estatuts, defén l'independència normativa de la llengua valenciana, a pesar d'utilisar les normes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la constitució de la '''Nació Valenciana dins d'una Espanya constituïda com a estat federat. '''

Definicio de Regionalisme valencià:
El regionalisme valencià (més com valencianisme) és una corrent política que defén la distinció del Regne de Valéncia, pàtria valenciana o de la Nació valenciana '''dins d'un estat espanyol, ya siga com un estat federat o autonòmic.'''

¿Llavors perque poseu com a diferents ONV o Cva si pensen exactament lo mateix? ESTAT FEDERAT I REGNE VALENCIÀ FORAL! Nosé perque dividiu "Nacionaliste" de "Regionaliste" si es exactament lo mateix. En realitat regionaliste es el que pren una nacio com a una simple regio i que pensa en el rest de l'estat. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:01, 7 juny 2009 (UTC)

Gastar o no estreletes no vol dir que la ideologia siga la mateixa. I tots estos partits tenen la mateixa, Nacio valenciana, comunitat foral = Espanya federal = '''NACIONALISME'''. Regionalisme = ZERO --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:05, 7 juny 2009 (UTC)

== Nota ==

Ni ser valencianiste és sempre sinònim de ser nacionaliste o independentiste, ni ser nacionaliste o independentiste és sempre sinònim de ser valencianiste. No és igual ser "valencià nacionaliste" que ser nacionaliste valencià (és dir, valencianiste). L'orde dels factors importa. Existixen molts "valencians nacionalistes" (espanyolistes i catalanistes) pero pocs que siguen realment nacionalistes valencians (valencianistes), i tampoc es pot ignorar el fet de que la majoria de les entitats valencianistes com la RACV, LRP, el GAV, o partits com UV, CV, Avant, RePo, etc. són més de caràcter regionalista que nacionalista, sense deixar per això de ser entitats o partits valencianistes.

La defensa d'una cultura privativa dels valencians, d'una identitat cultural única i distinta a la dels atres pobles del món, és la condició ''sine qua non'' del valencianisme. La política, en canvi, és un component secundari, que s'incorpora posteriorment al factor identitari de partida.

Un salut.

--[[Usuari:Jogim|Jogim]] ([[Usuari Discussió:Jogim|discussió]]) 17:28 17 gin 2023 (UTC)

Discussió:Valencianisme

2023-01-17T17:28:43Z

Jogim: Nota

En realitat, Coalicio Valenciana te una ideologia nacionalista valenciana. El fet de buscar el foralisme constitucional dona a conéixer que parlem d'un nacio valenciana dins de l'estat espanyol. Tipo de nacionalisme que tambe es molt comu i ademes majoritari en [[Galícia]]. Per tant crec que es deuria llevar Cva de regionalisme i posarlos en nacionalistes. Ya que encara que no diuen en ningun moment que son nacionalistes, heu son. Admes tampoc declaren que siguen regionalistes, sino foralistes. UV per eixemple es declara nacionaliste i foraliste, en ningun moment parla de l'independencia de la nacio valenciana. En tot cas, regionalistes serien els del [[PP]] o [[PSOE]] que sols volen a Valéncia com a una regio mes d'espanya i ademes a cada vegà en manco poder d'autogovern. [[España 2000]] seria tambe un bon eixemple de regionalisme, pero clar, PP, PSOE i España 2000 no son valencianistes. No se pot ser regionaliste i valencianiste al mateix temps, perque el valencianiste pensa en sa nacio valenciana (Nacionaliste) i el regionaliste pensa en ''"la gran nacio espanyola"'' en representacio de Valencia. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:17, 6 juny 2009 (UTC)

Segons la uiquipedia:
''Opció Nacionalista Valenciana (ONV) és un partit polític valencianiste de la Comunitat Valenciana fundat en 2005 per Carles Choví de caràcter nacionaliste valencià i progressiste. En ell s'integraren ex-membres d'Unió Valenciana, com el seu propi fundador i president.

Segons els seus estatuts, defén l'independència normativa de la llengua valenciana, a pesar d'utilisar les normes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la constitució de la Nació Valenciana dins d'una Espanya constituïda com a estat federat.''

Cva pensa lo mateix, encara que no es nomena com a nacionaliste, pensa lo mateix, una Comunitat Foral Valenciana dins d'Espanya (federal o no). Si fora federal, totes les comunitats serien forals, pero Valencia pot ser foral sense que el rest de comunitats heu siguen, i per tant en una Espanya no federal. Pero ''al fin i al cabo'' es lo mateix. Per tant Cva si es nacionalista.

Per cert, crec que ONV no es deuria considerar com a "valencianiste" ya que usant les normes de la AVL crec que no eh... Ya que està aceptant i usant unes normes totalment catalanes i que l'independencia llinguistica dle valencià simplement heu gasta com a "brometa" o per a causar problemes... Pero a part de que yo no senc res d'este partit.. No es deuria considerar valencianiste, ya que mentres no faja res puix mal anem... M'encarregaré ademés de llevar este partit de l'artícul i a llevarli lo de la ideologia "valencianista". --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 15:27, 6 juny 2009 (UTC)

== ONV ==

Segons els seus estatuts, defén l'independència normativa de la llengua valenciana, a pesar d'utilisar les normes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la constitució de la '''Nació Valenciana dins d'una Espanya constituïda com a estat federat. '''

Definicio de Regionalisme valencià:
El regionalisme valencià (més com valencianisme) és una corrent política que defén la distinció del Regne de Valéncia, pàtria valenciana o de la Nació valenciana '''dins d'un estat espanyol, ya siga com un estat federat o autonòmic.'''

¿Llavors perque poseu com a diferents ONV o Cva si pensen exactament lo mateix? ESTAT FEDERAT I REGNE VALENCIÀ FORAL! Nosé perque dividiu "Nacionaliste" de "Regionaliste" si es exactament lo mateix. En realitat regionaliste es el que pren una nacio com a una simple regio i que pensa en el rest de l'estat. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:01, 7 juny 2009 (UTC)

Gastar o no estreletes no vol dir que la ideologia siga la mateixa. I tots estos partits tenen la mateixa, Nacio valenciana, comunitat foral = Espanya federal = '''NACIONALISME'''. Regionalisme = ZERO --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 19:05, 7 juny 2009 (UTC)

== Nota ==

Ni ser valencianiste és sempre sinònim de ser nacionaliste o independentiste, ni ser nacionaliste o independentiste és sempre sinònim de ser valencianiste. No és igual ser "valencià nacionaliste" que ser nacionaliste valencià (és dir, valencianiste). L'orde dels factors importa. Existixen molts "valencians nacionalistes" (espanyolistes i catalanistes) pero pocs que siguen realment nacionalistes valencians (valencianistes), i tampoc es pot ignorar el fet de que la majoria de les entitats valencianistes com la RACV, LRP, el GAV, o partits com UV, CV, Avant, RePo, etc. són més de caràcter regionalista que nacionalista, sense deixar per això de ser entitats o partits valencianistes.

La defensa d'una cultura privativa dels valencians, d'una identitat cultural única i distinta a la dels atres pobles del món, és la condició sine qua non del valencianisme. La política, en canvi, és un component secundari, que s'incorpora posteriorment al factor identitari de partida.

Un salut.

--[[Usuari:Jogim|Jogim]] ([[Usuari Discussió:Jogim|discussió]]) 17:28 17 gin 2023 (UTC)

Valencianisme

2023-01-17T17:06:38Z

Jogim: No pot definir-se el valencianisme com un moviment necessariament nacionaliste i baix afirmar que: "Podem diferenciar dos corrents principals dins del valencianisme polític: el regionalisme i el nacionalisme.". (vore discussió)

[[File:Flag of the Valencian Community (2x3).svg|right||thumb|220px|<center>Real Senyera Valenciana</center>]]

El '''valencianisme''' és un moviment cultural, ideològic i polític, basat en la defensa de la [[llengua valenciana]], la [[cultura valenciana]], el [[Poble Valencià|poble valencià]] i la [[Comunitat Valenciana|terra valenciana]]. El valencianisme es pot definir com l'amor i defensa per lo valencià.

== Història ==

El valencianisme ha estat present en la societat valenciana des dels inicis d'esta. Com a moviment cultural, ideològic i polític, el valencianisme escomençà a caminar a finals del [[sigle XIX]] en la fundació d'entitats com [[Lo Rat Penat]] en l'any [[1878]] i en el discurs de personalitats com [[Teodor Llorente]], [[Constantí Llombart]] o [[Faustí Barberà]].

[[File:Portada - De regionalisme i valentinicultura.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' (1902) de [[Faustí Barberà]], considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern]]

Des dels inicis de la transició democràtica valenciana, ha estat representat per algunes entitats com [[Lo Rat Penat]] o la [[RACV]] en el terreny cultural, el [[Grup d'Acció Valencianista]] en el terreny de la movilisació i en lo polític per alguns partits polítics sorgits posteriorment a la desaparició d'[[UCD]].

A finals dels [[anys 70]] va sorgir [[Unió Regional Valenciana]] (URV) que tragué un regidor en l'[[Ajuntament de Valéncia]] en les primeres eleccions democràtiques. URV va desaparéixer per a posteriorment, el sector més nacionaliste i d'esquerres fundar [[Esquerra Nacionalista Valenciana]] (ENV) i el sector més moderat i de centre fundar en l'any [[1982]] el partit [[Unió Valenciana]], que arribà a condicionar governs locals, autonòmics i que va obtindre per al valencianisme representació parlamentària en [[Vicent Gonzalez Lizondo]].

Per la heterogeneïtat d'este moviment (de dretes, d'esquerres, republicans, de centre, etc.) existixen sectors que tenen posicionaments [[nacionalisme|nacionalistes]] o [[independentisme|independentistes]] com la [[Plataforma Jovenil Valencianista]] o més pròxims al regionalisme valencià com la formació [[Coalició Valenciana]].

No obstant, per l'intromissió del [[pancatalanisme]], corrent minoritària que vol destrossar les senyes d'identitat valencianes, actualment alguns vinculen al valencianisme en l'anti-pancatalanisme.

== Defensa de la llengua valenciana ==

La defensa de l'independència llingüística i la singularitat de la [[llengua valenciana]] és la seua caracterisació per excelència.

El '''valencianisme''' està en contra de l'imposició llingüística del [[català]], rebujant les catalanistes [[Normes de Castelló]] de [[1932]] i de la catalanista [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] per a optar per les [[Normes d'El Puig]], propostes per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en [[1981]], que reflectixen la forma de parlar dels valencians.

== Valencianisme polític ==
El '''valencianisme''' polític ha segut representat històricament per diversos partits, en la década dels anys 80-90 per [[Unió Valenciana]] i en menor mida per [[Esquerra Nacionalista Valenciana]] i en la década dels anys [[2000]] per [[Coalicio Valenciana]] i atres formacions menors. Actualment se troba representat per atres formacions polítiques tals com:

*[[Som Valencians]] (SOMVAL)
*[[AVANT]] (format per [[Acció Nacionalista Valenciana]], [[Renovacio Politica]] i [[Unio]])
*[[Poble Democratic]] (Poble)

=== Corrents ===

Podem diferenciar dos corrents principals dins del valencianisme polític: el regionalisme i el nacionalisme. Les dos defenen els interessos del territori de l'actual Comunitat Valenciana, pero mentres el primer interpreta la seua realitat jurídica com una regió espanyola, el segons entén la Comunitat Valenciana com una nació. N'hi ha una tercera corrent (esta part del nacionalisme valencià) que seria l'independentisme, corrent molt minoritària en l'espectre polític valencianiste.

== Definicions ==
[[Archiu:Amva.jpg|thumb|250px]]

{{Cita|¿Que es ser valencianiste?

No podem passar-nos tota la vida definint qué es el valencianisme i ser valencianiste. Sense anim de ser exhaustius, valencianiste es tot aquell que es sent basicament valencià/na, haja naixcut o no aci, de dretes o d'esquerres, de la costa o dels pobles de l'interior en un compromis clar i ferm de promoure i fomentar una vinculacio entre les persones que treballen, viuen o han vixcut aci, en el nostre territori valencià. Un compromis que alguns entenem que s'ha d'estendre a la recuperacio politica, económica, cultural i de l'idioma valencià. En definitiva valencianiste/ista es tota aquella persona que està compromesa en la recuperacio i promocio de la consciencia identitaria de poble valencià.

De lo anteriorment dit es despren que els conceptes de valencianiste i comoditat (o passivitat) no poden anar junts de la ma. Mes encara, com dia [[Miquel Adlert]], el valencianisme no es un concepte que s'herete, ni tampoc que siga permanent a lo llarc del temps en una persona perque una volta, fa temps, va fer merits heroics suficients. No es, per tant, una condicio que mai prescriu. La condicio de valencianiste es guanya dia a dia, cada hora, en cada moment, per qualsevol acte i actitut que aposte per Valencia i per lo valencià.

¿Quants dels que s'autonomenen valencianistes realment estan compromesos (i per tant, mantenen una actitut activa) en la recuperacio i promocio de la consciencia identitaria de poble valencià?|Batiste de Gandia}}

== Vore també ==
*[[Nacionalismes de la Comunitat Valenciana]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Valencian Nationalism}}
{{Commonscat|Blaverismo}}
*
[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/07/24/el-naiximent-del-nacionalisme-valencia/ El naiximent del nacionalisme valencià]

[[Categoria:Valencianisme]]
[[Categoria:Nacionalisme valencià]]
[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]

Discussió:Nacionalismes de la Comunitat Valenciana

2023-01-17T16:49:51Z

Jogim: /* Nota */

== Nacionalismo valenciano/ pan catalanismo ==

Vamos, es imposible que en un artículo sobre el nacionalismo valenciano se acepte el pan catalanismo. Es totalmente contradictorio.¿Puede un nacionalista valenciano aceptar que Valéncia pierda su identidad, su lengua, su personalidad, diluida en un proyecto de estado utópico llamado gran Cataluña, paises catalanes o el nombre que quieran inventarse?

Es inadmisible tal equiparación. Como un musulsmán no puede ser cristiano, un pan catalanista no puede ser nacionalista valenciano. Otra cosa es que los pan catalanistas manipulen las palabras para engañar a la gente y tratar de sacar votos.

es más, ¿como se puede incluir la marfega pan catalanista de izquierdas?¿Que tiene eso que ver con el nacionalismo valenciano?--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:23, 24 des 2007 (PST)

::Desgraciadament, mos tenim que tragar que els pancatalanistes saquen a relluir estes banderes en nom del valencianisme, per a confondre a la gent. Només n'hi ha que vore-los un 9 d'octubre per la vesprà per a comprovar-ho. És lo que ells diuen valencianisme, pero que descaradament és pancatalanisme fet des de ací, i en partits d'ací, com el BNV (Bloc Nacionalista Valencià), que pretén enganyar als valencians fins en el nom i passegen màrfegues pel carrer. Nos agrade o no, és una realitat. Van de nacionalistes valencians. Lo que no lleva, que a lo millor, també deurien de constar en un artícul sobre nacionalisme català. És el llop en pell de corder.--Ssurfer 02:31, 25 des 2007 (PST)

: Claro pero que ellos se llamen a si mismos nacionalistas noq ueire decir que lo sean y aceptarlo es como aceptar que Stalin era un demócrata o que Fidel tiene instaurada en Cuba una democracia (él lo dice). Lo que pienso es que no podemos aceptar esa manipulación del lenguaje que tratan de oficializar. La verdad y la equidad no quiere decir que tengamos que aceptar una falsedad tan flagrante. Seria como si en Mejico, los EEUU pagaran un partido que defienda la anexión a EEUU como un estado federal más y, se les aceptara que se definieran como nacionalistas mejicanos, cuando sus objetivos consistieran en imponer el inglés alegando que el español es un inglés mal hablado, algo que se puede verificar paseando por Miami o New York y escuchando a los "incultos" hispanos hablar spanglish. La bandera de las estrellas es la de Mejico, pero en una guerra una bala rompio la estrella correspondiente y de ahí que hoy no aparezca. Que afirmaran que el tequila es una bebida tipica de Nueva York,...

¿Se les podría aceptar que se llamaran y los llmaran los medios, nacionalistas mejicanos?--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 01:52, 26 des 2007 (PST)

Est artícul no té trellat. Estic d'acort én Vinatea: els pancatalanistes i tercerviístes (tant pancatalanistes com panespanyolistes)no peguen aci ni én cola. Per atra banda dir que "l'espanyolisme és signe de moderació" està de més, per que equival a dir que tots els demés moviments són radicals (i això que l'articul considera espanyolistes a E2000 i AN, quan en realitat són tercerviístes panespanyolistes). Tampoc té sentit ficar a un mateix partit en varios dels idearis com fa. Un partit és d'un signe o d'atre, pero no de varis.

I atre dilema sería: ¿¿El PP i el PSOE qué són?? ¿¿espanyolistes?? ¿¿pancatalanistes?? ¿¿espanyolistes que fan pancatalanisme?? En definitiva, que est artícul és molt relatiu.

Bo, he puntualisat lo dit, i he llevat lo de "Valéncia no és precisament nacionalista" per ser una frase incoherent én el contingut de l'artícul. No se pot dir açò, quan s'està considerant a l'espanyolisme un nacionalisme, i quan la majoría de la societat valenciana és espanyolista.

== Correccions fetes ==

M'he vist obligat a fer unes correcions. Lo primer de tot, distinguia valencianisme en dos perque uns utilisaven un terme i atres un atre. Aixo no te coherencia, ya que tant UV com CVa busquen el foralisme/federalisme. Alguns militants de UV busquen el independnetisme pero aixo es minoritari. Per tant, en valencianisme s'han de posar les dos banderes, la Real Senyera i la Estrelada soles que uns la gasten i atres no. I dia ademes que en el regionalisme s'incloien Cva i que no buscava el foralisme sino que se conformava con l'autonomia. N'hi ha que documentar-se una miqueta mes, ya que CVa busca ante tot el foralisme valencià, el nostre autogovern sense haver d'eixir d'Espanya. Nomes recalcar aixo, per tant, he convinat les seccions nacionalisme valencià i regionalisme valencià en "Valencianisme" ya que els dos pensen exactament igual (Uns de esquerres, atres de dretes...), foralisme, pero uns gasten una bandera i atres atra. Soles aixo. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 02:26, 5 ag 2009 (UTC)

== Retocs ==

He ordenat les imàgens i he corregit alguns comentaris poc rigurosos i fora de context, puix alguns punts d'est artícul mesclaven conceptes i donaven lloc a confusió entre ideologíes. Encara tinc que retocar algunes coses puntuals, pero en general, crec que l'artícul ya està be.

Un salut.

--[[Usuari:Jogim|Jogim]] 16:50, 30 abr 2010 (UTC)

Si, està quedant molt be, ànim i avant --[[Usuari:Jose2|jose2]] 17:20, 30 abr 2010 (UTC)
:Falta la bandera del triàngul blau: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/87/Estelada_blava.svg --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] 17:31, 30 abr 2010 (UTC)

== Banderes ==

Bo, ya he ficat les banderes que dius i ordenat els pocs conceptes que faltaven. Tal com ha quedat est artícul, fins el visitant més ignorant podría diferenciar clarament cada ideología.

Fins atra. Un salut.

--[[Usuari:Jogim|Jogim]] 12:21, 5 maig 2010 (UTC)

== Nota ==

Ni ser valencianiste és sempre sinònim de ser nacionaliste o independentiste, ni ser nacionaliste o independentiste és sempre sinònim de ser valencianiste. No és igual ser "valencià nacionaliste" que ser nacionaliste valencià (és dir, valencianiste). L'orde dels factors importa. Existixen molts "valencians nacionalistes" (espanyolistes i catalanistes) pero pocs que siguen realment nacionalistes valencians (valencianistes), i tampoc es pot ignorar el fet de que la majoria de les entitats valencianistes com la RACV, LRP, el GAV, o partits com UV, CV, Avant, RePo, etc. són més de caràcter regionalista que nacionalista, sense deixar per això de ser entitats o partits valencianistes.

Un salut.

--[[Usuari:Jogim|Jogim]] ([[Usuari Discussió:Jogim|discussió]]) 16:48 17 gin 2023 (UTC)

Discussió:Nacionalismes de la Comunitat Valenciana

2023-01-17T16:48:26Z

Jogim: Nota

== Nacionalismo valenciano/ pan catalanismo ==

Vamos, es imposible que en un artículo sobre el nacionalismo valenciano se acepte el pan catalanismo. Es totalmente contradictorio.¿Puede un nacionalista valenciano aceptar que Valéncia pierda su identidad, su lengua, su personalidad, diluida en un proyecto de estado utópico llamado gran Cataluña, paises catalanes o el nombre que quieran inventarse?

Es inadmisible tal equiparación. Como un musulsmán no puede ser cristiano, un pan catalanista no puede ser nacionalista valenciano. Otra cosa es que los pan catalanistas manipulen las palabras para engañar a la gente y tratar de sacar votos.

es más, ¿como se puede incluir la marfega pan catalanista de izquierdas?¿Que tiene eso que ver con el nacionalismo valenciano?--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 14:23, 24 des 2007 (PST)

::Desgraciadament, mos tenim que tragar que els pancatalanistes saquen a relluir estes banderes en nom del valencianisme, per a confondre a la gent. Només n'hi ha que vore-los un 9 d'octubre per la vesprà per a comprovar-ho. És lo que ells diuen valencianisme, pero que descaradament és pancatalanisme fet des de ací, i en partits d'ací, com el BNV (Bloc Nacionalista Valencià), que pretén enganyar als valencians fins en el nom i passegen màrfegues pel carrer. Nos agrade o no, és una realitat. Van de nacionalistes valencians. Lo que no lleva, que a lo millor, també deurien de constar en un artícul sobre nacionalisme català. És el llop en pell de corder.--Ssurfer 02:31, 25 des 2007 (PST)

: Claro pero que ellos se llamen a si mismos nacionalistas noq ueire decir que lo sean y aceptarlo es como aceptar que Stalin era un demócrata o que Fidel tiene instaurada en Cuba una democracia (él lo dice). Lo que pienso es que no podemos aceptar esa manipulación del lenguaje que tratan de oficializar. La verdad y la equidad no quiere decir que tengamos que aceptar una falsedad tan flagrante. Seria como si en Mejico, los EEUU pagaran un partido que defienda la anexión a EEUU como un estado federal más y, se les aceptara que se definieran como nacionalistas mejicanos, cuando sus objetivos consistieran en imponer el inglés alegando que el español es un inglés mal hablado, algo que se puede verificar paseando por Miami o New York y escuchando a los "incultos" hispanos hablar spanglish. La bandera de las estrellas es la de Mejico, pero en una guerra una bala rompio la estrella correspondiente y de ahí que hoy no aparezca. Que afirmaran que el tequila es una bebida tipica de Nueva York,...

¿Se les podría aceptar que se llamaran y los llmaran los medios, nacionalistas mejicanos?--[[Usuari:Vinatea|Chimo]] 01:52, 26 des 2007 (PST)

Est artícul no té trellat. Estic d'acort én Vinatea: els pancatalanistes i tercerviístes (tant pancatalanistes com panespanyolistes)no peguen aci ni én cola. Per atra banda dir que "l'espanyolisme és signe de moderació" està de més, per que equival a dir que tots els demés moviments són radicals (i això que l'articul considera espanyolistes a E2000 i AN, quan en realitat són tercerviístes panespanyolistes). Tampoc té sentit ficar a un mateix partit en varios dels idearis com fa. Un partit és d'un signe o d'atre, pero no de varis.

I atre dilema sería: ¿¿El PP i el PSOE qué són?? ¿¿espanyolistes?? ¿¿pancatalanistes?? ¿¿espanyolistes que fan pancatalanisme?? En definitiva, que est artícul és molt relatiu.

Bo, he puntualisat lo dit, i he llevat lo de "Valéncia no és precisament nacionalista" per ser una frase incoherent én el contingut de l'artícul. No se pot dir açò, quan s'està considerant a l'espanyolisme un nacionalisme, i quan la majoría de la societat valenciana és espanyolista.

== Correccions fetes ==

M'he vist obligat a fer unes correcions. Lo primer de tot, distinguia valencianisme en dos perque uns utilisaven un terme i atres un atre. Aixo no te coherencia, ya que tant UV com CVa busquen el foralisme/federalisme. Alguns militants de UV busquen el independnetisme pero aixo es minoritari. Per tant, en valencianisme s'han de posar les dos banderes, la Real Senyera i la Estrelada soles que uns la gasten i atres no. I dia ademes que en el regionalisme s'incloien Cva i que no buscava el foralisme sino que se conformava con l'autonomia. N'hi ha que documentar-se una miqueta mes, ya que CVa busca ante tot el foralisme valencià, el nostre autogovern sense haver d'eixir d'Espanya. Nomes recalcar aixo, per tant, he convinat les seccions nacionalisme valencià i regionalisme valencià en "Valencianisme" ya que els dos pensen exactament igual (Uns de esquerres, atres de dretes...), foralisme, pero uns gasten una bandera i atres atra. Soles aixo. --[[Usuari:Vixca Valencia|Vixca Valencia]] 02:26, 5 ag 2009 (UTC)

== Retocs ==

He ordenat les imàgens i he corregit alguns comentaris poc rigurosos i fora de context, puix alguns punts d'est artícul mesclaven conceptes i donaven lloc a confusió entre ideologíes. Encara tinc que retocar algunes coses puntuals, pero en general, crec que l'artícul ya està be.

Un salut.

--[[Usuari:Jogim|Jogim]] 16:50, 30 abr 2010 (UTC)

Si, està quedant molt be, ànim i avant --[[Usuari:Jose2|jose2]] 17:20, 30 abr 2010 (UTC)
:Falta la bandera del triàngul blau: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/87/Estelada_blava.svg --[[Usuari:Sempreval|Sempreval]] 17:31, 30 abr 2010 (UTC)

== Banderes ==

Bo, ya he ficat les banderes que dius i ordenat els pocs conceptes que faltaven. Tal com ha quedat est artícul, fins el visitant més ignorant podría diferenciar clarament cada ideología.

Fins atra. Un salut.

--[[Usuari:Jogim|Jogim]] 12:21, 5 maig 2010 (UTC)

== Nota ==

Ni ser valencianiste és sempre sinònim de ser nacionaliste o independentiste, ni ser nacionaliste o independentiste és sempre sinònim de ser valencianiste. No és igual ser "valencià nacionaliste" que ser nacionaliste valencià (és dir, valencianiste). L'orde dels factors importa. Existixen molts "valencians nacionalistes" (espanyolistes i catalanistes) pero pocs que siguen realment nacionalistes valencians (valencianistes), i tampoc es pot ignorar el fet de que la majoria de les entitats valencianistes com la RACV, LRP, el GAV, o partits com UV, CV, Avant, Repo, etc. són més de caràcter regionalista que nacionalista, sense deixar per això de ser entitats o partits valencianistes.

Un salut.

--[[Usuari:Jogim|Jogim]] ([[Usuari Discussió:Jogim|discussió]]) 16:48 17 gin 2023 (UTC)

Nacionalismes de la Comunitat Valenciana

2023-01-17T16:02:00Z

Jogim: Reordenació dels apartats d'una forma més comprensible i realista (vore discussió). Eliminació d'alguns enllaços redundants.

El [[nacionalisme]] és l'[[ideologia]] que atribuïx una identitat colectiva pròpia i diferenciada a una societat o un territori, en la que es fonen aspiracions molt diverses, en base a que la llegitimitat política i cultural d'una colectivitat, poble o nació, deriva de la pròpia societat.

Ademés, sol tindre associat un fort component sentimental, relacionat en el sentiment de "mare pàtria".

Entre la societat [[Comunitat Valenciana|valenciana]], no ha pogut generalisar-se un nacionalisme autoctoniste fort, per la penetració social (a voltes interessada) de nacionalismes alienants o d'orige foràneu, que han dividit al poble valencià en diferents tendències, contrapostes per definició i objectius.

== Corrents principals ==

Actualment, en la [[Comunitat Valenciana]] existixen cinc concepcions ideològiques diferents sobre qué significa ser valencià i, per tant, defendre lo valencià: el valencianisme (que pot ser nacionaliste o regionaliste), l'espanyolisme, i el catalanisme, en forma de [[pancatalanisme]] i de [[Tercera via del nacionalisme valencià|tercera via pancatalanista]].

{| border=1 style="float:right;

|+ '''IDENTIFICACIÓ GENERAL'''
! Ideologia !! Reivindicacions culturals !! Marc geopolític defés !! Símbols adoptats
|-
| NACIONALISME VALENCIÀ || [[cultura valenciana|Llengua i cultura valenciana]] || [[Regne de Valéncia]] || [[Real Senyera Valenciana]] i [[Estrelada valenciana]]
|-
|-
| REGIONALISME VALENCIÀ || [[cultura valenciana|Llengua i cultura valenciana]] i [[Idioma espanyol|Llengua i cultura espanyola]] || [[Regne de Valéncia]] i [[Espanya]] || [[Real Senyera Valenciana]] i Bandera Espanyola
|-
| PANCATALANISME || [[Idioma català|Llengua i cultura catalana]] || [[Països Catalans]] || [[Senyal Real d'Aragó|Quatribarrada catalana]] i [[Estelada|Estelada catalana]]
|-
| TERCERA VIA PANCATALANISTA || [[Idioma català|Llengua i cultura catalana]] || [[Comunitat Valenciana]] en una possible integració o federació en els [[Països Catalans]] || [[Senyal Real d'Aragó|Quatribarrada catalana]], Penó de la conquista, [[Estelada|Estelada catalana]], [[Real Senyera]], [[Estrelada valenciana]] i atres versions d'estes.
|-
| ESPANYOLISME || [[Idioma espanyol|Llengua i cultura espanyola]] (normalment, baix un punt de vista centraliste, uniformisant i [[idioma castellà|pancastellaniste]]) || [[Espanya]] || Bandera Espanyola
|}.

== Valencianisme ==
{{AP|Valencianisme}}

El valencianisme és un moviment ideològic, cultural i polític, basat en la defensa de la [[llengua valenciana]], la [[cultura valenciana]], el [[Poble Valencià|poble valencià]] i la [[Comunitat Valenciana|terra valenciana]]. El valencianisme es pot definir com l'amor i defensa per lo valencià, siga des d'una postura regionalista com des d'una postura nacionalista o independentista. En general, a nivell cultural està representat per entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] o [[Lo Rat Penat]], a nivell social pel [[Grup d'Acció Valencianista]] i atres associacions, i a nivell polític per [[Som Valencians]], [[Poble Democràtic]], [[Acció Nacionalista Valenciana]], [[Avant]], [[Renovacio Politica]] i, antigament, per l'extinta [[Unió Valenciana]].

=== Nacionalisme Valencià ===

El nacionalisme valencià és l'ideologia que defén al poble valencià, la seua identitat, la [[llengua valenciana]], la seua cultura i més quotes d'autogovern. Defén la bandera històrica i oficial [[Real Senyera]] valenciana i les seues versions.

<gallery>
File:Flag of the Valencian Community (2x3).svg|[[Real Senyera]] valenciana (oficial)
File:Senyera Valenciana simplificada 2x3.svg|[[Real Senyera]] en versió simplificada.
File:Senyera del nacionalisme valencià.svg|[[Estrelada valenciana|Estrelada valencianista]], bandera reivindicativa de principis del [[sigle XX]].
File:Senyera d'Esquerra Valenciana (1931).png|[[Estrelada valenciana|Estrelada]] d’[[Esquerra Valenciana]], durant la [[Segona República Espanyola|IIª República Espanyola]].</gallery>

=== Regionalisme valencià ===
{{AP|Regió}}
El [[Regió|regionalisme]] és una doctrina política que defén la distinció d'una regió dins d'un Estat no federal, sense reclamar l'independència. Esta tendència fon per eixemple defesa pel partit [[Coalició Valenciana]] o per [[Unió Valenciana]] en els seus inicis. Defén el [[valencià]] com a llengua pròpia dels valencians i diferent del [[català]] i en llínees generals promou la potenciació de la [[llengua valenciana|llengua]] i la [[cultura valenciana]]. Fon el primer tipo de valencianisme que va conseguir representació en les [[Corts Valencianes]] en els 6 escans d'[[Unió Valenciana]].

Algunes formacions en concret, d'este espectre ideològic, han utilisat o utilisen el valencià d'una manera tíbia, de forma únicament estètica, priorisant al cap i a la fi l'us del [[castellà]] en les seues comunicacions.

<gallery>
File:Flag of the Valencian Community (2x3).svg|[[Real Senyera]] valenciana (oficial)
Archiu:Bandera de España.svg|[[Bandera d'Espanya]] (oficial)
</gallery>

== Catalanisme ==

=== Pancatalanisme o nacionalisme catalaniste ===
{{AP|Pancatalanisme}}
És una ideologia transoberanista que postula que la [[Comunitat Valenciana]] és un territori de [[llengua catalana]] que forma part dels [[Països Catalans]]. Per això, els pancatalanistes busquen fomentar i reforçar els llaços culturals i polítics dels suposts territoris de "cultura catalana" (segons ells [[Catalunya]] i [[Illes Balears]]). Açò, en última instància, conduiria a l'independència de la [[Comunitat Valenciana]] respecte a [[Espanya]], en la creació política i cultural dels [[Països Catalans]]. En este marc irreal s'emmarquen actualment partits residuals com [[ERPV|Esquerra Republicana del País Valencià]]. El fracàs d'esta ideologia en la [[Comunitat Valenciana]] ha provocat moltes crisis i divergències entre els pancatalanistes valencians, i fon l'orige de la tercera via pancatalanista.

De fet, partits molt pròxims al pancatalanisme en la seua política cultural, com el [[PSPV|Partit Socialista del País Valencià]] i el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià (BNV)]], no són pancatalanistes estrictes; puix, en general, s'emmarquen més en les [[terceres víes]].

En gran mida, el pancatalanisme valencià depén totalment de les grans cantitats de diners que periòdicament aporten la [[Generalitat de Catalunya]] i atres organismes catalans a entitats com [[Acció Cultural del País Valencià]].

<gallery>

File:Estelada roja.svg|[[Estelada|Bandera pancatalanista socialista (o roja)]]
File:Estelada blava.svg|[[Estelada|Bandera pancatalanista original]]
File:Flag of Catalonia.svg|[[Quatribarrada]]</gallery>

=== Tercera via pancatalanista ===
{{AP|Tercera via del nacionalisme valencià}}
Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, al vore l'escassa repercussió política i social que obtenia el pancatalanisme en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. Alguns pancatalanistes se donaren conte de que tenien que canviar de discurs o de formes si volien quallar entre els valencians, aixina com de que lo més pràctic era adoptar algunes actituts i símbols tradicionalment típics del valencianisme (i tradicionalment rebujats pel pancatalanisme) sense renunciar del tot a una doctrina pancatalanista o [[Joan Fuster|fusteriana]]. La tercera vía (és dir, ni pancatalanisme ni valencianisme, sino un punt mig entre estos), se basa, puix, en una incongruència doctrinal (per l'antagonia dels conceptes que aglutina), i es podria definir com un [[pancatalanisme]] maquillat de [[valencianisme]], que mescla tant símbols pancatalanistes (com la quatribarrada i les seues versions) com símbols valencianistes (com la Real Senyera i les seues versions).

Pertanyen ad este grup partits com el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]] i [[República Valenciana]], entre atres. Els principals punts que defenen estos partits, són la creació d'una constitució valenciana que permeta a la [[Comunitat Valenciana]] organisar-se en una "República Valenciana" (federable en Catalunya i Mallorca), i la normativisació i normalisació del [[valencià]], supeditat al [[català]]. Un atre partit que podria ser considerat tercerviiste és [[Opció Nacionalista Valenciana]], puix diu estar en contra dels [[països catalans]], diu reivindicar la independència del [[valencià]] respecte al [[català]], i l'us les [[Normes del Puig]] de la [[RACV]]; pero usa les [[Normes de Castelló]] i accepta l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVL]].

El nomenat [[Estatut de Benicàssim]] pot ser considerat la primera plasmació de l'espirit tercerviiste.

<gallery>

File:Estelada roja.svg|[[Estelada|Bandera pancatalanista socialista (o roja)]].

File:Estelada blava.svg|[[Estelada|Bandera pancatalanista original]].

File:Flag of Catalonia.svg|[[Quatribarrada]].

File:Senyera valenciana preautonòmica 2009.svg|Bandera del [[Consell preautonomic]] ([[1979]]).

Archiu:Senyera valenciana de l'Estatut de Benicàssim.svg.png|Bandera de l'[[Estatut de Benicàssim]] ([[1981]]).

File:Senyera Valenciana simplificada 2x3.svg|[[Real Senyera]] en versió simplificada.

File:Senyera del nacionalisme valencià.svg|[[Estrelada valenciana|Estrelada valencianista]], bandera reivindicativa de principis del [[sigle XX]]

File:Senyera d'Esquerra Valenciana (1931).png|[[Estrelada valenciana|Estrelada]] d’[[Esquerra Valenciana]], durant la [[Segona República Espanyola|IIª República Espanyola]]</gallery>

== Espanyolisme ==
{{AP|nacionalisme espanyol}}
L'[[espanyolisme]] o nacionalisme espanyol és el moviment que defén l'unitat política y cultural d'[[Espanya]].

El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre [[Espanya]]. Històricament, l'acceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el [[centralisme]] polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'[[absolutisme]] dels [[Àustries]] i els [[Borbons]], i de l'atractiu de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament ([[carlisme]], [[federalisme]], etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologies d'[[ultraesquerra]] com d'[[ultradreta]], passant per totes les ideologies intermiges. De fet, hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i territoris espanyols.

En la [[Comunitat Valenciana]] l'espanyolisme és una ideologia molt estesa. L'espanyolisme moderat està representat en el [[Partit Popular]], en el [[PSOE]] i en [[UPyD]] i l'espanyolisme radical (o panespanyolisme) lo representen [[Falange Espanyola]], [[España 2000]] i [[Democracia Nacional]]

Per electoralisme, i a nivell valencià, alguns d'estos partits practiquen una forma d'intrusisme polític consistent en adoptar aparentment els conceptes del valencianisme (vore [[tàctica del camalleó]]), i es poden considerar part de les nomenades [[terceres víes]].

<gallery>
Archiu:Bandera de España.svg|[[Bandera d'Espanya]] (oficial)
</gallery>

== Vore també ==
*[[Comunitat Valenciana]]
*[[Patria Valenciana]]
*[[Nació Valenciana]]
*[[País Valencià]]

== Referències ==
* Part del text ha segut estret de [http://es.wikipedia.org/wiki/Nacionalismo_valenciano Wikipedia en Espanyol]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Valencian nationalism}}

[[Categoria:Política de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Nacionalisme valencià]]

Poble Democràtic

2014-09-25T18:41:20Z

Jogim:

{{Partit Polític |
nom = POBLE |
color = black |
logo = [[Image:logo_POBLE_democratic.jpg|180px]] |
president = |
líder = |
portaveu = |
fundació = Octubre [[2013]] |
dissolució = |
sèu = |
ideologia = [[autonomisme]], [[democràcia]], [[ecologisme]], [[progressisme]]|
internacional = |
partits = |
web = http://www.poble.org |
}}
'''Poble Democràtic''' ('''POBLE''') és un partit polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Es definix com un proyecte polític de proximitat i propon una estructura interna plenament horisontal, sense jerarquia.

==Ideologia==
L'ideari del partit es fonamenta en els següents aspectes<ref>http://www.poble.org/va/coneix-el-proyecte/nostre-ideari Ideari POBLE</ref>:
* Autonomisme integrador
* Canvi social
* Transparència <ref>[http://www.poble.org/va/coneix-el-proyecte/ultimes-noticies/146-volem-transpar%C3%A8ncia-real Transparència real]</ref>
* Democràcia

==Estructura==
POBLE canvia la estructura de [[jerarquia]] [[vertical]] típica dels [[partits]] tradicionals per una estructura assambleària, [[transversal]] i [[horisontal]], establint els mateixos drets i deures per a tots els partits locals o grups municipals que s'integren en el proyecte.

Esta estructura intenta crear una xàrcia de sinèrgies a on el conjunt oferix recolzament organisatiu i formatiu, coordinació i ajuda per a treballar millor de cara als problemes locals, servicis de resolució de problemes i organisació d'actes i events.

==Autofinançació==
POBLE busca la no dependència dels diners de subvencions o ajudes externes, com a forma d'evitar la supeditació dels ideals del partit a atres diferents.
Per a conseguir-la es financen en els diners dels participants en el proyecte i en la venda d'artículs com targetes d'[[Euromilló]].

Gràcies a l'estructura llaugera i al sistema [[e-política|e-polític]] necessiten una quantitat de diners molt menor que els partits tradicionals.

==Referències==
<references />

==Enllaços externs==
*http://www.poble.org
*[http://www.youtube.com/watch?v=PEe_plIG4Gs Vídeo de la presentació de POBLE]
*[http://www.youtube.com/watch?v=fVFgWbwzCKo Vídeo d'un seminari de POBLE]
[[Categoria:Partits polítics de la Comunitat Valenciana]]

Galeria de la Real Senyera

2011-06-24T15:53:44Z

Jogim: /* II República Espanyola (1931-1936) */

*'''''La finalitat d'esta galeria es realisar una recopilació exhaustiva sobre imàgens, fotografies, portolans, mapes, cartells i publicacions històriques i actuals sobre la [[Real Senyera Valenciana]].'''''. Pots ajudar-te dels "enllaços externs" que voràs al final de l'artícul per a colaborar i pujar imàgens.

== Portolans migevals ==

=== (1300-1400) ===

<gallery>
Image:Detall Atles d'Abraham Cresques (1375). Biblioteca Nacional Paris.jpg|Detall de l'Atles d'Abraham Cresques (1375). Biblioteca Nacional de [[Paris]]. Si be encara no apareix representat el blau, és evident que la Senyera dels valencians no era quatribarrada sino bibarrada, i distinta de les del [[Aragó|Regne d'Aragó]], el [[Balears|Regne de Mallorca]] i el [[Catalunya|Condat de Barcelona]].
</gallery>

=== (1400-1500) ===

<gallery>
Image:Anonim, 1410 (Biblioteca Nacional de Paris).jpg|1410. Anònim conservat en la Biblioteca Nacional de [[Paris]]. És la primera representació en un mapa de la Real Senyera, bibarrada i en franja blava.
Image:1426-Battista Beccario-Bavarian State Library-Munich.jpg|Portolà migeval (1426) de Battista Beccario conservat en la Bavarian State Library de [[Munich]]. Este portolà demostra clarament que la Real Senyera no era la bandera local de [[Valéncia]], sino la bandera de tot el [[Regne de Valéncia]], ya que ix junt a les banderes reals de [[Castella]], de [[Portugal]] i del regne musulmà de [[Granada]].
Image:Portola 1440.jpg|1440. Anònim (taller Vallseca). Biblioteca Nacional Central de [[Florència]]. La configuració de les banderes i regnes es repetix.
Image:1456. Jacobo Bertran. Museu Maritim Nacional de Greenwich.jpg|Portolà migeval (1456)de Jacobo Bertràn. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]). La configuració de les banderes i regnes es repetix.
Image:1473-Gratiosus Benincasa-Ancona, Italia-Biblioteca Universitaria di Bologna.jpg|Portolà migeval (1473) de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya.
Image:3 quart s. XV. Anonim (taller Rosell). Hispanic Society, Nova York.jpg|3 quart s. XV. Anonim (taller Rosell). Hispanic Society de [[Nova York]]. La configuració de les banderes i regnes es repetix.
Image:1486. Arnaldus Domenech. Museu Maritim Nacional, Greenwich.jpg|Portolà migeval (1486)d'Arnaldus Domenech. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]). La configuració de les banderes i regnes es repetix.
</gallery>

=== (1500-1600) ===

<gallery>
Image:1578. Joan Martines. Biblioteca Hungtington. San Marino (California).jpg|1578. Portolà de Joan Martines. Biblioteca Hungtington. San Marino ([[California]]). La Real Senyera ix perpendicular al màstil.
</gallery>

=== (1600-1700) ===

<gallery>
Image:1620. Anonim. Museu Maritim Nacional, Londres.jpg|1620. Anònim. Museu Marítim Nacional de [[Londres]].
Image:1640. Joan Oliva. Museu Maritim Nacional, Greenwich.jpg|1640. Portolà de Joan Oliva. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]).
</gallery>

== Edat mija ==

<gallery>
Image:Senyera-Ajuntament.jpg|Copia de l'original '''Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valéncia]].
</gallery>

== Segle XIX ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Processo Corpus Inicis segle XIX.jpg|Inicis del segle XIX. Rollo anònim de la [[Processó del Corpus de Valéncia]] Ciutat. Archiu Municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]].
</gallery>

== Inicis del segle XX (1900-1930) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Expo-1910.jpg|Portada de la guia oficial de l'Exposició Nacional de [[1910]], (continuació de l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] de [[1909]]), que reproduïx el cartell oficial, obra de l'artiste [[Vicente Climent]].
Image:Prensa 1000.JPG|'''Real Senyera''' en [[Madrit]] en [[1925]].
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:Baixada Real Senyera. Ajuntament Valencia. Anys 20.jpg|Baixada de la Real Senyera de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Anys 20 (encara no existix l'actual palc d'autoritats).
</gallery>

== II República Espanyola (1931-1936) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Falles Alcoy.jpg|Cartell de les Falles d'[[Alcoy]] de l'any [[1935]], en temps de la [[II República Espanyola]], per l'artiste alcoyà V. Abad Rico.

Image:Portada del programa oficial de Falles 1933.jpg|Portada del programa oficial de Falles de 1933.

Image:Portada Nou Teatro valensia. 1933.jpg|Eixemplar de ''"Nou Teatro Valensiá"'' de 1933.
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:Alzira, 27 de novembre de 1932. Manifa pro Estatut.jpg|Manifestació pro Estatut d'Autonomia en [[Alzira]], el 27 de novembre de 1932.

Image:Miting nacionaliste valencia. Manises, 1932.JPG|[[Manises]], 1932. Mitin valencianiste en [[Manises]]. Destaca la pancarta de Joventut Republicana Valencianista entre les Reals Senyeres.

Image:Alzira, 1934. Manifa reclamant l'Estatut d'Autonomia.jpg|Manifestació pro Estatut d'Autonomia en [[Alzira]], en 1934.

Image:Aplec Valencianiste en 1935.JPG|Aplec valencianiste en la Montanyeta de la Patà. [[El Puig]], 1935.

Image:Falla 1931 Gracia-En Sanz.jpg| Valéncia, 1931. Carrers Gracia-En Sanz en Falles.

Image:Falla 1936 Conde Altea-Maestro Gozalbo.jpg|Valéncia, 1936. Carrers Conde Altea-Maestro Gozalbo en Falles.

Image:Ateneu d'Alacant. 29-7-1934.jpg|Clausura de la III Semana Cultural Valenciana pel Centre Valencianiste d'[[Alcoy]]. Ateneu d'[[Alacant]]. 29-7-1934.
</gallery>

== Guerra Civil Espanyola (1936-1939) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:EV-Cartell.jpg|Cartell de la Guerra Civil del partit [[Esquerra Valenciana]], en la [[Senyera estrelada]] valenciana roja ben destacada, obra del pintor valencià '''Dubon'''.

Image:1937. Cartel Guerra Civil. Vicente Vila Gimeno.jpg|Cartell de la Guerra Civil, obra de Vicente Vila Gimeno, 1937.

Image:Cartell 1938.jpg|Cartell de la Guerra Civil Espanyola de l'any 1938. Obra de Luíz Alcaraz. La llegenda en castellà diu: "Hagamos Valencia inexpugnable". La Senyera es troba representada dalt del [[Micalet]] i la Bandera Espanyola Republicana dalt de la Torre de Santa Caterina.
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:Columna_Palleter-2.jpg|"Columna Palleter" de Valéncia de l'Eixercit Republicà de principis de la Guerra Civil Espanyola. A la vista la Senyera Valenciana en estrela blanca.

Image:Madrit,1936. Propaganda republicana.jpg|Propaganda antifascista en [[Madrit]], 1936. La Real Senyera apareix sobre la bandera rusa.

Image:Milicians republicans valencians-1936.jpg|Milicians republicans valencians en 1936.

Image:Unio Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil.jpg|Unió Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil baix la Real Senyera Valenciana.

Image:Fallers republicans, Plaça de Bous, Valencia, 1937.jpg|Fallers republicans en la Plaça de Bous de Valéncia, 1937.

Image:Apertura Institut Obrer. Valencia, 1937.jpg|Apertura Institut Obrer. Valéncia, 1937

Image:1939. Desfile de la Victoria. Hugo Jager. 19-5-1939.jpg|Franco mostra la Real Senyera com a trofeu de guerra en el ''"Desfile de la Victoria"'', en [[Madrit]], el 19 de maig de 1939.
</gallery>

== Dictadura (1939-1975) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Festes Petrel 1954.jpg|Cartell Festes de [[Petrer]] de 1954. La Senyera del Regne de Valéncia (en blau) apareix junt a la Senyera del rei (sense blau), i la creu de Sant Jordi, patró de la Corona d'Aragó.
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>Image:Alcoy-Capita-Cristia-1973.jpg| Festes d'[[Alcoy]], 1973. Capità Cristià de la Filà dels Vascs.
</gallery>

== Transició Democràtica i Pre-autonomia (1975-1980) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Autonomia 9.jpg|Cartell valencianiste reclamant l'autonomia per a Valéncia en la Transició Democràtica.
Image:Dia Nacional.jpg|Cartell valencianiste en la llegenda "[[9 d'Octubre]] Dia Nacional Valencià", en temps de la Pre-Autonomia Valenciana.
Image:Revista Murta 9.jpg|Eixemplar de la [[Revista Murta]].

</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:9 d'Octubre 1977.jpg|Fotografia del [[9 d'Octubre]] de 1977 davant de l'estàtua de Jaume I, en la Plaça Alfons el Magnànim (Parterre) de Valéncia Ciutat.
Image:Aplec d'Afirmacio Valencianista. Valencia, 5-6-1978.jpg|Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.
Image:Vista Tribuna. Aplec d'Afirmacio Valencianista. Valencia, 5-6-1978.jpg|Tribuna Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.
Image:5 Juny 1978.jpg|Oradors de l'Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.
</gallery>

== Finals segle XX (1981-2000) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:ENV 1981.jpg|II Congrés Nacional Joventuts d'Esquerra Nacionalista Valenciana. Valéncia, 1981.

Image:9 Dia Nacional.jpg|Cartell de [[Valéncia 2000]] i Taula Nova Valenciana, sobre el [[9 d'Octubre]] de 1983.
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:Manifa en defensa de l'Estatut. Valencia 13-6-1997. A.jpg|Manifestació en defensa de l'Estatut. Vista de la Pancarta principal. Valéncia, 13-6-1997.

Image:Manifa en defensa de l'Estatut. Valencia 13-6-1997. B.jpg|Manifestació en defensa de l'Estatut. Vista de conjunt. Valéncia, 13-6-1997.

Image:9 d'Octubre 1992.jpg|[[9 d'Octubre]] de 1992 pel Carrer la Pau de Valéncia Ciutat. Dirigents i membres d'[[Esquerra Nacionalista Valenciana]] (ENV) i a continuació la pancarta de [[Joventut Valencianista]] (JV).

</gallery>

== Segle XXI (Any 2001 en avant) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Senyera Castello.jpg|Pegatina o cartell de [[Castelló]] en la Real Senyera Valenciana i la [[Bandera de Castelló]]. Any 2000 en avant.
</gallery>

=== Fotografies ===

== Bibliografia ==

* "''Senyera Valenciana: la bandera de tots''", Andreu Tintorer / [[Felip Bens]], Ed. [[Lo Rat Penat]], Valéncia, 2005. ISBN 84-89069-93-X
* "''La Real Senyera, Bandera Nacional dels Valencians''", [[Antoni Atienza]], Ed. [[L'Oronella]], Valéncia, 2001. ISBN 84-89737-26-6
* "''Tratado de la Real Señera''", [[Ricart Garcia Moya]], Ed. Ajuntament de Valéncia, Valéncia, 1993. ISBN 84-88639-08-2
* "''La Senyera dels Valencians''", Francisco Molina Pont, Ed. [[Va Naixer]], Valéncia, 1980. ISBN 84-300-3712-8
* "''Bandera del Reino de Valencia''", Fermín Juanto Manrique, Ed. [[Paraval]], Valéncia, 1979. ISBN 84-85673-00-X
* "''La Senyera Valenciana''", Ed. Lo Rat Penat-Marí Montañana, Valéncia, 1977.

== Enllaços externs ==

*[http://butronmaker.blogspot.com/2007/08/bandera-valenciana.html Recopilació sobre la Senyera valenciana]
*[http://www.cjav.org/val/iniciva/senyera.htm Real Senyera Coronada]
*[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=11233&start=40&postdays=0&postorder=asc&highlight=&sid=0c41cbf829150ccdf9aa28924898419b Imàgens sobre la Senyera valenciana]
*[http://mossarabia.lavila.net/elpuig4/senyera.htm Artícul de Rafel Medina sobre La Senyera]
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm La Real Senyera en l'Alcoyà i El Comtat]
* [http://web.archive.org/web/20060502092026/http://www.pinedo.info/cultura/cultura1.html#G La senyera valenciana] per [[Antoni Atienza]].
* Catàlec de l'exposició [http://web.archive.org/web/20060128234631/http://www.dva.gva.es/senyera/senyera_02.html ''Senyera Valenciana. La bandera de tots''], publicat per la Diputació de Valéncia.
* [http://butronmaker.blogspot.com Portolans migevals en la Real Senyera]

[[Categoria:Real Senyera]]

Ad hominem

2010-09-17T13:45:15Z

Jogim:

Un argument '''ad hominem''' o '''argumentum ad hominem''', en [[llatí]], lliteralment, "argument a l'home", és una [[falàcia llògica]] consistent en replicar ad una afirmació o raonament referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de al propi argument o afirmació.

== ''Ad hominem'' falaç ==

Un raonament ''ad hominem'' falaç, seguix la següent estructura:

# La persona ''A'' afirma ''B''
# Hi ha alguna cosa criticable o impopular en ''A''
# Per tant ''B'' és fals

La primera declaració o 'afirmació fàctica' és l'eix central del debat. L'última afirmació o 'conclusió', servix per a evitar rebatre l'afirmació ''B'' i pot ser explícita o implícita.

Els raonaments ''ad hominem'' són unes de les falàcies més ben estudiades i solen ser recolllides en els llibres d'introducció a la [[llògica]] i al [[pensament crític]]. S'usen freqüentment en els debats polítics i juís actuals. són una ferramenta [[retòrica]] molt poderosa.

== Eixemples ==

<blockquote>''"Toni afirma que <nowiki>2 + 2 = 3</nowiki>, pero és un badoc que no sap res, aixina que <nowiki>2 + 2</nowiki> no pot ser igual a 3"''</blockquote>

Efectivament, 2 + 2 no és igual a 3, pero això és totalment independent de si Toni és un badoc o no, i com este raonament ataca l'inteligència de Toni, és una falàcia ''ad hominem''.

== Validea ==

Un testimoni o [[raonament deductiu]] pot ser rebujable o rebatible per falta de [[credibilitat]] o coherència del mateix; pero buscar el descrèdit de la persona que defén un raonament per a qüestionar indirectament la validea d'este, és una falàcia ''ad hominem''.

Les premisses que desacrediten ad una persona soles poden ser usades com a arguments si la persona criticada ha comés perjuri durant sa argumentació. Per eixemple:

# ''A'' és acusat de mentir quan ha dit ''Q''
# Un testimoni baix perjuri és qüestionable
# Per tant, ''Q'' ha de descartar-se

== ''Ad hominem'' invers ==

{{AP|Argumentum ad verecundiam}}

Una variant de la falàcia ''ad hominem'' consistix en considerar correcte un argument, no pel contingut del mateix, sino per les virtuts de la persona o proponent que ho diu. Per eixemple:

<blockquote>''"Els OVNIs existixen, i n'hi ha una conspiració del govern estadounidenc que ho oculta. Ho fica en un llibre [o ho diu la prensa], i si ho fica en un llibre [o en la prensa] deu ser cert"''</blockquote>

El prestigi acadèmic que es presupon a totes les publicacions escrites, no implica que tot lo que estes afirmen siga necessariament cert pel simple fet d'estar escrit en elles.

== Bibliografia ==

* [[Ricardo García Damborenea]], ''Uso de razón'', Madrit, Biblioteca Nueva, 2000.
* [[Arthur Schopenhauer]], ''El arte de tener razón''. Madrit, Alianza, 2004.
* Chaim Perelman y L. Olbrechts-Tyteca, ''Tratado de la argumentación'', Madrit, Gredos, 1989.

== Vore ademés ==

* [[Falàcia llògica]]
* [[Locucions llatines]]
* [[Argumentum ad verecundiam]]
* [[Llista de prejuís cognitius]]

[[Categoria:Falàcies llògiques]]
[[Categoria:Locucions llatines]]

Ad hominem

2010-09-17T13:34:52Z

Jogim:

Un argument '''ad hominem''' o '''argumentum ad hominem''', en [[llatí]], lliteralment "argument a l'home", és una [[falàcia llògica]] consistent en replicar ad una afirmació o argument referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de al propi argument o afirmació.

== ''Ad hominem'' falaç ==

Un argument ''ad hominem'' falaç seguix la següent estructura:

# La persona ''A'' afirma ''B''
# Hi ha alguna cosa criticable o impopular en ''A''
# Per tant ''B'' és fals

La primera declaració o 'afirmació fàctica' és l'eix central del debat. L'última afirmació o 'conclusió', servix per a evitar rebatre l'afirmació ''B'' i pot ser explícita o implícita.

Ad hominem és una de les falàcies més ben estudiades i normalment és recollida en els llibres d'introducció a la [[llògica]] i al [[pensament crític]]. S'usa freqüentment en els debats polítics i juís actuals. És una ferramenta [[retòrica]] molt poderosa.

== Eixemples ==

<blockquote>''"Toni afirma que <nowiki>2 + 2 = 3</nowiki>, pero és un badoc que no sap res, aixina que <nowiki>2 + 2</nowiki> no pot ser igual a 3"''</blockquote>

Efectivament, 2 + 2 no és igual a 3, pero això és totalment independent de si Toni és un badoc o no, i com este raonament ataca l'inteligència de Toni, és una falàcia ''Ad hominem''.

== Validea ==

''Ad hominem'' és falaç (sense validea) si s'aplica a una deducció pero no si és un indici (o premissa) de l'argument. Un testimoni o [[raonament deductiu]] pot ser rebujable o rebatible per falta de [[credibilitat]] o [[coherència]] del mateix; pero buscar el descrèdit de la persona que defén un raonament per a qüestionar indirectament la validea d'este, és una falàcia ''ad hominem''.

Les premisses que desacrediten ad una persona soles poden ser usades com a arguments si la persona criticada ha comés perjuri durant sa argumentació. Per eixemple:

# ''A'' és acusat de mentir quan ha dit ''Q''
# Un testimoni baix perjuri és qüestionable
# Per tant, ''Q'' ha de descartar-se

== ''Ad hominem'' invers ==

{{AP|Argumentum ad verecundiam}}

Una variant de la falàcia ''Ad hominem'' consistix en considerar correcte un argument, no pel contingut del mateix, sino per les virtuts de la persona o proponent que ho diu. Per eixemple:

<blockquote>''"Els OVNIs existixen, i n'hi ha una conspiració del govern estadounidenc que ho oculta. Ho fica en un llibre [o ho diu la prensa], i si ho fica en un llibre [o en la prensa] deu ser cert"''</blockquote>

El prestigi acadèmic que es presupon a totes les publicacions escrites, no implica que tot lo que estes afirmen siga necessariament cert pel simple fet d'estar escrit en elles.

== Bibliografia ==

* [[Ricardo García Damborenea]], ''Uso de razón'', Madrit, Biblioteca Nueva, 2000.
* [[Arthur Schopenhauer]], ''El arte de tener razón''. Madrit, Alianza, 2004.
* Chaim Perelman y L. Olbrechts-Tyteca, ''Tratado de la argumentación'', Madrit, Gredos, 1989.

== Vore ademés ==

* [[Falàcia llògica]]
* [[Locucions llatines]]
* [[Argumentum ad verecundiam]]
* [[Llista de prejuís cognitius]]

[[Categoria:Falàcies llògiques]]
[[Categoria:Locucions llatines]]

Ad hominem

2010-09-17T12:59:57Z

Jogim: Pàgina nova, en el contingut: « Un argument '''ad hominem''' o '''argumentum ad hominem''' (llatí), lliteralment "argument a l'home", és una falàcia llògica consistent en replicar a...».

Un argument '''ad hominem''' o '''argumentum ad hominem''' ([[llatí]]), lliteralment "argument a l'home", és una [[falàcia llògica]] consistent en replicar ad una afirmació o argument referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de al propi argument o afirmació.

== ''Ad hominem'' com a falàcia llògica ==

Un argument (falaç) ''ad hominem'' seguix la següent estructura:

# La persona ''A'' afirma ''B''
# Hi ha alguna cosa criticable o impopular en ''A''
# Per tant ''B'' és fals

La primera declaració o 'afirmació fàctica' és l'eix central del debat. L'última afirmació o 'conclusió', servix per a evitar rebatre l'afirmació ''B'' i pot ser explícita o implícita.

Ad hominem és una de les falàcies més ben estudiades i normalment és recollida en els llibres d'introducció a la [[llògica]] i al [[pensament crític]]. S'usa freqüentment en els debats polítics i juís actuals. És una ferramenta [[retòrica]] molt poderosa.

== Validea ==

''Ad hominem'' és falaç si s'aplica a una deducció pero no si és un indici (o premissa) de l'argument. Un testimoni o [[raonament deductiu]] pot ser rebujable o rebatible per falta de [[credibilitat]] o [[coherència]] del mateix; pero buscar el descrèdit de la persona que defén un raonament per a qüestionar indirectament la validea d'este, és una falàcia ''ad hominem''.

Les premisses que desacrediten ad una persona soles poden ser usades com a arguments si la persona criticada ha comés perjuri durant sa argumentació. Per eixemple:

# ''A'' és acusat de mentir quan ha dit ''Q''
# Un testimoni baix perjuri és qüestionable
# Per tant, ''Q'' ha de descartar-se

== Vore ademés ==

* [[Falàcia llògica]]

[[Categoria:Falàcies llògiques]]
[[Categoria:Locucions llatines]]

Irredentisme

2010-09-17T12:15:40Z

Jogim:

'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Italia irredenta'') de l'[[Imperio austrohúngaro|Austria-Hungría]] ([[Provincia de Trento|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmàcia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (real o no) de compartir vinculs histórics, culturals, llingüístics o racials.

== Història ==

L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].

En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).

L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la disolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracasant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a la [[Invasió de Etiopia|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niza]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra (10 juny [[1940]]). L'asunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.

Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalismo|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix soberania d'un o més estats extrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.

== Eixemples actuals i del sigle XX ==

* [[Qüestió d'Olivença]]
* [[Gran Albània]]
* [[Gran Alemanya]]
* [[Gran Armènia]]
* [[Gran Bulgària]]
* [[països catalans|Gran Catalunya]]
* [[Gran Croàcia]]
* [[Gran Finlàndia]]
* [[Gran Hungria]]
* [[Gran Idea]] (''Grècia'')
* [[Gran Israel]]
* [[Gran Marroc]]
* [[Gran Sèrbia]] (''Kosovo'')
* [[Gran Síria]]
* [[Itàlia irredenta]]
* [[Macedònia unida]]
* [[Illes Malvines]]

[[Categoria:Irredentisme]]
[[Categoria:Fascisme]]

Irredentisme

2010-09-17T12:10:20Z

Jogim:

'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Italia irredenta'') de l'[[Imperio austrohúngaro|Austria-Hungría]] ([[Provincia de Trento|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmacia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (o l'excusa) de compartir vinculs histórics, culturals, llingüístics o racials.

== Història ==

L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].

En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).

L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la disolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracasant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niza]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra (10 juny [[1940]]). L'asunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.

Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalismo|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix soberania d'un o més estats extrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.

== Eixemples actuals i del sigle XX ==

* [[Qüestió d'Olivença]]
* [[Gran Albània]]
* [[Gran Alemanya]]
* [[Gran Armènia]]
* [[Gran Bulgària]]
* [[països catalans|Gran Catalunya]]
* [[Gran Croàcia]]
* [[Gran Finlàndia]]
* [[Gran Hungria]]
* [[Gran Idea]] (''Grècia'')
* [[Gran Israel]]
* [[Gran Marroc]]
* [[Gran Sèrbia]] (''Kosovo'')
* [[Gran Síria]]
* [[Itàlia irredenta]]
* [[Macedònia unida]]
* [[Illes Malvines]]

[[Categoria:Irredentisme]]
[[Categoria:Fascisme]]

Irredentisme

2010-09-17T12:08:08Z

Jogim:

'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Italia irredenta'') de l'[[Imperio austrohúngaro|Austria-Hungría]] ([[Provincia de Trento|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmacia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (o l'excusa) de compartir vinculs histórics, culturals, llingüístics o racials.

== Història ==

L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].

En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).

L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la disolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracasant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niza]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra (10 juny [[1940]]). L'asunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.

Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalismo|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix soberania d'un o més estats extrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.

== Eixemples actuals i del sigle XX ==

* [[Qüestió d'Olivença]]
* [[Gran Albània]]
* [[Gran Alemanya]]
* [[Gran Armènia]]
* [[Gran Bulgària]]
* [[països catalans|Gran Catalunya]]
* [[Gran Croàcia]]
* [[Gran Finlàndia]]
* [[Gran Hungria]]
* [[Gran Idea]] (''Grècia'')
* [[Gran Israel]]
* [[Gran Marroc]]
* [[Gran Sèrbia]] (''Kosovo'')
* [[Gran Síria]]
* [[Itàlia irredenta]]
* [[Macedònia unida]]
* [[Illes Malvines]]

[[Categoría:Irredentisme]]
[[Categoría:Fascisme]]

Irredentisme

2010-09-17T11:43:00Z

Jogim: Pàgina nova, en el contingut: «'''Irredentisme''' (de l'italià ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític italià, posterior a...».

'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Italia irredenta'') de l'[[Imperio austrohúngaro|Austria-Hungría]] ([[Provincia de Trento|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmacia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'excusa de compartir vinculs histórics, culturals, llingüístics o racials.

== Història ==

En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).

L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la disolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracasant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niza]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra (10 juny [[1940]]). L'asunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.

Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalismo|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix soberania d'un o més estats extrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.

== Eixemples actuals i del sigle XX ==

* [[Qüestió d'Olivença]]
* [[Gran Albània]]
* [[Gran Alemanya]]
* [[Gran Armènia]]
* [[Gran Bulgària]]
* [[països catalans|Gran Catalunya]]
* [[Gran Croàcia]]
* [[Gran Finlàndia]]
* [[Gran Hungria]]
* [[Gran Idea]] (''Grècia'')
* [[Gran Israel]]
* [[Gran Marroc]]
* [[Gran Sèrbia]]
* [[Gran Síria]]
* [[Itàlia irredenta]]
* [[Macedònia unida]]

[[Categoría:Irredentisme]]
[[Categoría:Fascisme]]

Levante-EMV

2010-09-10T19:52:35Z

Jogim:

[[Image:Levante.jpg|thumb|300px|<center>Logotip del periòdic '''Levante-EMV'''</center>]]
'''''Levante El Mercantil Valenciano''''' ('''Levante-EMV''') és un periòdic valencià de tirada autonòmica en la [[Comunitat Valenciana]], actualment pertany al grup editorial [[Catalunya|català]] [[Prensa Ibérica]].

Es va fundar el [[15 d'abril]] del [[1939]], inicialment depenent de [[FET y de las JONS]] i, després, de la cadena periodística del [[Movimiento Nacional]]; des del [[1977]] va pertànyer a Medios de Comunicación Social del Estado i el [[1984]] va ser adquirit pel grup editorial [[Prensa Ibérica]].

==Enllaços externs==
*[http://www.levante-emv.com Levante-EMV]

[[Categoria: Mijos de comunicació valencians]]
[[Categoria: Prensa Valenciana]]
[[Categoria:Diaris Digitals de la Comunitat Valenciana]]

Joan Fuster

2010-09-10T19:49:40Z

Jogim:

[[Image:Joan_Fuster.jpg|thumb|250px|right|L'escritor '''Joan Fuster''' en una conferencia.]]

[[Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg|thumb|235px|right|Carnet falangiste de '''Joan Fuster''']]

'''Joan Fuster i Ortells''' ([[Sueca]], [[Comunitat Valenciana]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - Sueca, [[21 de juny]] de [[1992]]), fon un [[escritor]] valencià [[pancatalanisme|pancatalaniste]]<ref>http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html</ref><ref>http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes</ref> i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític ''[[països catalans]]''. La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' (Mosatros, els valencians) en [[1962]])

== Biografia ==

La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Partit Carliste]]), que va deprendre l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les últimes époques.

En 1960, Joan Fuster, intentava viure de l'escritura publicant articuls, en castellà, en el ''"Suplemento Dominical"'' del diari [[Levante-EMV]], diari conegut entre els valencians de l'època com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'agost de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català [[Max Cahner]] l'opúscul ''"Nosaltres els valencians"'', Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: El fi, justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic.

<blockquote>«''En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.''»</blockquote><ref>''"Suplemento Dominical"'' de ''Levante-EMV'', del 14 d'agost de 1960</ref>

Ya en 1962, Fuster trobà en el [[pancatalanisme]] una bona forma de viure de l'escritura:

<blockquote> «''"On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco : no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicción. Ciertamente, estas disipaciones intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.''»</blockquote><ref>''Nosaltres els valencians''.Pròlec de l'edició en castellà</ref>

Si be per l'época que va escriure el seu ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' es declarava [[lliberalisme|lliberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròlec a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al conseguir la majoria d'edat, a la [[Falange]].<ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de Valéncia]]''.</ref><ref>http://www.uiquipedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg</ref>.

Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Al faltar, en el seu testament, va donar el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>, encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual es propietaria al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic es conserva sancer en Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>.

== Obra ==

L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:

=== Ensaig ===

*''Antología del surrealismo español''. Alacant, Verbo, 1952
*''La poesia catalana fins a la Renaixença''. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
*''Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer''. Barcelona, Barcino, 1955
*''El descrèdit de la realitat''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
*''Antologia de la poesia valenciana''. Barcelona, Selecta, 1956
*''La poesia catalana''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
*''Les originalitats''. Barcelona, Barcino, 1956
*''El món literari de sor Isabel de Villena''. Valéncia, Lo Rat Penat, 1957
*''Figures de temps''. Barcelona, Selecta, 1957
*''Indagacions possibles''. Palma de Mallorca, Moll, 1958
*''Recull de contes valencians''. Barcelona, Albertí, 1958
*''Ausiàs March. Antologia poètica''. Barcelona, Selecta, 1959
*''Un món per a infants''. València, 1959
*''Judicis finals''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
*''Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler''. Barcelona, Aedos, 1961
*''Valencia''. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
*''Nosaltres, els valencians''. Barcelona, Edicions 62, 1962
*''El País Valenciano''. Barcelona, Destino, 1962
*''Poetes, moriscos i capellans''. Valéncia, L'Estel, 1962
*''Qüestió de noms''. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
*''El bandolerisme català II. La llegenda''. Barcelona, Aymà, 1963
*''Raimon''. Barcelona, Alcides, 1964
*''Diccionari per a ociosos''. Barcelona, A. C., 1964
*''Alicante y la Costa Blanca''. Barcelona, Planeta, 1965
*''Causar-se d'esperar''. Barcelona, A. C., 1965
*''Combustible per a falles''. Valéncia, Garbí, 1967
*''L'home, mesura de totes les coses''. Barcelona, Edicions 62, 1967
*''Consells, proverbis i insolències''. Barcelona, A. C., 1968
*''Examen de consciència''. Barcelona, Edicions 62, 1968
*''Heretgies, revoltes i sermons''. Barcelona, Selecta, 1968
*''Obres completes I. Llengua, literatura, història''. Barcelona, Edicions 62, 1968
*''Abans que el sol no creme''. Barcelona, La Galera, 1969
*''Obres completes II. Diari 1952-1960''. Barcelona, Edicions 62, 1969
*"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
*''L'Albufera de València''. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
*''Obres completes III. Viatge pel País Valencià''. Barcelona, Edicions 62, 1971
*''Babels i babilònies''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
*''Literatura catalana contemporània''. Barcelona, Curial, 1972
*''Rebeldes y heterodoxos''. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
*''Contra Unamuno y los demás''. Barcelona, Península, 1975
*''Obres completes IV. Assaigs''. Barcelona, Edicions 62, 1975
*''La Decadència al País Valencià''. Barcelona, Curial, 1976
*''Un país sense política''. Barcelona, La Magrana, 1976
*''El blau en la senyera''. Valéncia, Tres i Quatre, 1977
*''Contra el noucentisme''. Barcelona, Crítica, 1977
*''Obres completes V. Literatura i llegenda''. Barcelona, Edicions 62
*''Destinat (sobretot) a valencians''. Valéncia, Tres i Quatre, 1979
*''Notes d'un desficiós''. Valéncia, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]
*''Ara o mai''. València, Tres i Quatre, 1981
*''Indagacions i propostes''. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]
*''País Valencià, per què?''. Valéncia, Tres i Quatre, 1982
*''Veure el País Valencià''. Barcelona, Destino, 1983
*''Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans''. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
*''Sagitari''. Valéncia, Diputació de València, 1984
*''Pamflets polítics''. Barcelona, Empúries, 1985
*''Punts de meditació (Dubtes de la "Transición").'' Valéncia, Tres i Quatre, 1985
*''Llibres i problemes del Renaixement''. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989
*''Textos d'exili''. Valéncia, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlecs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
*''Obres completes VI. Assaigs 2.'' Barcelona, Edicions 62, 1991

=== Poesia ===

*''Sobre Narcís''. València, Torre, 1948
*''3 poemes''. Alacant, Verbo, 1949
*''Ales o mans''. València, Editorial Torre, 1949
*''Va morir tan bella''. València, 1951
*''Terra en la boca''. Barcelona, Barcino, 1953
*''Escrit per al silenci''. València, Institució Alfons el Magnànim, 1954
*''Set llibres de versos''. València, Tres i Quatre, 1987

== Vore ademés ==

*[[Lluís Vicent Aracil]]
*[[Manuel Sanchis Guarner]]
*[[Eliseu Climent]]

== Referències ==
{{Reflist}}

[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Biografies]]

Joan Fuster

2010-09-10T19:47:00Z

Jogim:

[[Image:Joan_Fuster.jpg|thumb|250px|right|L'escritor '''Joan Fuster''' en una conferencia.]]

[[Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg|thumb|235px|right|Carnet falangiste de '''Joan Fuster''']]

'''Joan Fuster i Ortells''' ([[Sueca]], [[Comunitat Valenciana]], [[23 de novembre]] de [[1922]] - Sueca, [[21 de juny]] de [[1992]]), fon un [[escritor]] valencià [[pancatalanisme|pancatalaniste]]<ref>http://www.lasprovincias.es/valencia/20090329/politica/comunitat-vota-20090329.html</ref><ref>http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/clave/batalla/Valencia/elpepuespval/20070219elpval_20/Tes</ref> i figura clau en el nacionalisme pancatalaniste i en la promoció del terme polític ''[[països catalans]]''. La seua principal obra, possiblement, fon l'ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' (''Nosatros, els valencians'', [[1962]])

== Biografia ==

La seua família era de procedència llauradora. La primera excepció fon son pare (dirigent local del [[Partit Carliste]]), que va deprendre l'ofici de talliste d'imàgens i eixercí de professor de dibuix. Joan Fuster, puix, no fon un home de lletres per tradició familiar. Estos paràmetros cronològics, geogràfics i familiars són rellevants a la llum de la seua obra posterior, i ho singularisen en el panorama ensagístic de les últimes époques.

En 1960, Joan Fuster, intentava viure de l'escritura publicant articuls, en castellà, en el ''"Suplemento Dominical"'' del diari [[Levante-EMV]], diari conegut entre els valencians de l'època com el "diario regional del movimiento". En un artícul d'agost de 1960, poc ans de redactar per encàrrec del català [[Max Cahner]] l'opúscul ''"Nosaltres els valencians"'', Fuster deixà ben patent lo que ell considerava que implica ser escritor, o voler viure de l'escritura: El fi, justifica els mijos. No importa falsejar la realitat per a trobar un editor o vendre una idea al públic.

<blockquote>«''En cierta manera, escribir es siempre mentir, pero cuando el escritor habla de sí mismo, la mentira es siempre absoluta. Nadie resiste la tentación de ofrecerse a su público en la mejor de las prosopopeyas, aunque sea fingiéndola.''»</blockquote><ref>''"Suplemento Dominical"'' de ''Levante-EMV'', del 14 d'agost de 1960</ref>

Ya en 1962, Fuster trobà en el [[pancatalanisme]] una bona forma de viure de l'escritura:

<blockquote> «''"On n’ecrit les livres qu’on veut.” Por lo menos, a mí me pasa eso un poco : no escribo los libros que querría escribir, y he escrito alguno _más de uno_ sin ganas y sin demasiada convicción. Ciertamente, estas disipaciones intelectuales suelen ser un riesgo intrínseco en cualquier “hombre de letras”, y no tengo derecho a quejarme. En la medida en que me he hecho un oficio de la pluma, no he tenido más remedio que resignarme a ello.''»</blockquote><ref>''Nosaltres els valencians''.Pròlec de l'edició en castellà</ref>

Si be per l'época que va escriure el seu ensaig ''[[Nosaltres, els valencians]]'' es declarava [[lliberalisme|lliberal]],<ref>''Nosaltres, els valencians'', Pròlec a la segona edició.</ref> en la seua joventut havia segut afiliat tant a les "joventuts del Moviment Falangiste d'Espanya" com, automàticament al conseguir la majoria d'edat, a la [[Falange]].<ref>[http://www.uv.es/~catedra/val/fuster1.htm ''Fuster, un esquema biogràfic'']. De la ''Càtedra Joan Fuster'' de l'''[[Universitat de Valéncia]]''.</ref><ref>http://www.uiquipedia.org/Image:Joan_Fuster-Carnet.jpg</ref>.

Era un gran llector i un gran coleccioniste de llibres. Al faltar, en el seu testament, va donar el seu extens llegat bibliogràfic a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a l'Ajuntament de Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>, encara que la Biblioteca Nacional de Catalunya ha cedit la part de la qual es propietaria al "Museu-Casa Fuster" i, per tant, el seu llegat bibliogràfic es conserva sancer en Sueca<ref> [http://bv.gva.es/documentos/Julio_2004/1.pdf El Testament i la Casa de Fuster].</ref>.

== Obra ==

L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:

=== Ensaig ===

*''Antología del surrealismo español''. Alacant, Verbo, 1952
*''La poesia catalana fins a la Renaixença''. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
*''Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer''. Barcelona, Barcino, 1955
*''El descrèdit de la realitat''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
*''Antologia de la poesia valenciana''. Barcelona, Selecta, 1956
*''La poesia catalana''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
*''Les originalitats''. Barcelona, Barcino, 1956
*''El món literari de sor Isabel de Villena''. Valéncia, Lo Rat Penat, 1957
*''Figures de temps''. Barcelona, Selecta, 1957
*''Indagacions possibles''. Palma de Mallorca, Moll, 1958
*''Recull de contes valencians''. Barcelona, Albertí, 1958
*''Ausiàs March. Antologia poètica''. Barcelona, Selecta, 1959
*''Un món per a infants''. València, 1959
*''Judicis finals''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
*''Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler''. Barcelona, Aedos, 1961
*''Valencia''. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
*''Nosaltres, els valencians''. Barcelona, Edicions 62, 1962
*''El País Valenciano''. Barcelona, Destino, 1962
*''Poetes, moriscos i capellans''. Valéncia, L'Estel, 1962
*''Qüestió de noms''. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
*''El bandolerisme català II. La llegenda''. Barcelona, Aymà, 1963
*''Raimon''. Barcelona, Alcides, 1964
*''Diccionari per a ociosos''. Barcelona, A. C., 1964
*''Alicante y la Costa Blanca''. Barcelona, Planeta, 1965
*''Causar-se d'esperar''. Barcelona, A. C., 1965
*''Combustible per a falles''. Valéncia, Garbí, 1967
*''L'home, mesura de totes les coses''. Barcelona, Edicions 62, 1967
*''Consells, proverbis i insolències''. Barcelona, A. C., 1968
*''Examen de consciència''. Barcelona, Edicions 62, 1968
*''Heretgies, revoltes i sermons''. Barcelona, Selecta, 1968
*''Obres completes I. Llengua, literatura, història''. Barcelona, Edicions 62, 1968
*''Abans que el sol no creme''. Barcelona, La Galera, 1969
*''Obres completes II. Diari 1952-1960''. Barcelona, Edicions 62, 1969
*"Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
*''L'Albufera de València''. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
*''Obres completes III. Viatge pel País Valencià''. Barcelona, Edicions 62, 1971
*''Babels i babilònies''. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
*''Literatura catalana contemporània''. Barcelona, Curial, 1972
*''Rebeldes y heterodoxos''. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
*''Contra Unamuno y los demás''. Barcelona, Península, 1975
*''Obres completes IV. Assaigs''. Barcelona, Edicions 62, 1975
*''La Decadència al País Valencià''. Barcelona, Curial, 1976
*''Un país sense política''. Barcelona, La Magrana, 1976
*''El blau en la senyera''. Valéncia, Tres i Quatre, 1977
*''Contra el noucentisme''. Barcelona, Crítica, 1977
*''Obres completes V. Literatura i llegenda''. Barcelona, Edicions 62
*''Destinat (sobretot) a valencians''. Valéncia, Tres i Quatre, 1979
*''Notes d'un desficiós''. Valéncia, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]
*''Ara o mai''. València, Tres i Quatre, 1981
*''Indagacions i propostes''. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]
*''País Valencià, per què?''. Valéncia, Tres i Quatre, 1982
*''Veure el País Valencià''. Barcelona, Destino, 1983
*''Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans''. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
*''Sagitari''. Valéncia, Diputació de València, 1984
*''Pamflets polítics''. Barcelona, Empúries, 1985
*''Punts de meditació (Dubtes de la "Transición").'' Valéncia, Tres i Quatre, 1985
*''Llibres i problemes del Renaixement''. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989
*''Textos d'exili''. Valéncia, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlecs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
*''Obres completes VI. Assaigs 2.'' Barcelona, Edicions 62, 1991

=== Poesia ===

*''Sobre Narcís''. València, Torre, 1948
*''3 poemes''. Alacant, Verbo, 1949
*''Ales o mans''. València, Editorial Torre, 1949
*''Va morir tan bella''. València, 1951
*''Terra en la boca''. Barcelona, Barcino, 1953
*''Escrit per al silenci''. València, Institució Alfons el Magnànim, 1954
*''Set llibres de versos''. València, Tres i Quatre, 1987

== Vore ademés ==

*[[Lluís Vicent Aracil]]
*[[Manuel Sanchis Guarner]]
*[[Eliseu Climent]]

== Referències ==
{{Reflist}}

[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Biografies]]

Antonio de Bofarull i Brocà

2010-09-10T18:59:20Z

Jogim:

'''Antoni de Bofarull y Brocà''' ([[Reus]], [[3 de novembre]] de [[1821]] - [[Barcelona]], [[12 de febrer]] de [[1892]]) fon un [[historiador]], [[arqueòlec]], [[filòlec]], [[noveliste]], [[poeta]] i [[dramaturc]] [[Catalunya|català]], autor d'algunes obres transcendentals per al desenroll del [[pancatalanisme|nacionalisme català]].

== Biografia ==

Nebot de [[Próspero de Bofarull y Mascaró|Próspero de Bofarull]], estudià lleis en Barcelona. Fon [[archiver]] i director de l' [[Archiu de la Corona d'Aragó]] de [[1852]] a [[1868]].

Era conegut entre els intelectuals de sa época pel [[chovinisme]] i la fantasia de molts dels seus escrits sobre [[Catalunya]]. En este sentit, destaquen ''"Hazañas y recuerdos de los catalanes ó colección de leyendas"'' (Barcelona, 1846), i sa ''"Historia crítica (civil i eclesiàstica) de Cataluña"'' (Barcelona, 1876-1878), 9 toms en uit volúmens, en resposta a la ''"Historia de Cataluña"'' (1868) de [[Víctor Balaguer]]. Fon l'inventor de l'expressió "Confederació Catalano-Aragonesa" en referència a lo que sempre s'havia conegut com "[[Corona d'Aragó]]".

El seu [[catalanisme]] exacerbat, li feu tindre una interminable polèmica pública en M. Velasco (a través d'artículs en prensa) ''"sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos'' [archius] ''Generales e Históricos de Barcelona y Valencia"''.

== Bibliografia ==

*Bofarull, Antonio / Velasco, M. ''"Cuestión de archivos"'', Ed. ''La Opinión'', Valéncia, 1864. 21 cm Pags 91 Ref 11.8101
*Bofarull, Antonio, ''"La Confederación Catalano-Aragonesa, realizada en el periodo más notable del gobierno soberano del conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV"'', Casa Editorial de D. Luis Tasso, Barcelona, 1872.

[[Categoria:Catalanisme]]
[[Categoria:Escritors catalans]]
[[Categoria:Archivers catalans]]

Chovinisme

2010-09-10T18:51:09Z

Jogim:

El '''chovinisme''' o '''chauvinisme''' (adaptació del llinage del patriota [[Francia|francés]] [[Nicolas Chauvin]], un personage històric condecorat durant les guerres napoleòniques), i conegut coloquialment com '''patrioterisme'''; és la creença [[narcisisme|narcisista]] pròxima a la [[paranoia]] i la [[mitomania]] de que lo propi del [[país]], o [[regió]], al que ú pertany és lo millor en qualsevol aspecte. El nom procedix de la [[comèdia]] ''La cocarde tricolore'' dels germans Cogniard, en la que un actor, de nom Chauvin, personifica un patriotisme exagerat, que ralla l'histrionisme.

El chovinisme és un raonament fals o paralògic, i per tant és una [[falàcia]] de tipo [[Etnocentrisme|etnocèntric]] o de ''[[ídola fori]]''. En [[retòrica]], constituïx un dels [[argument]]s ''[[ad hominem]]'' usats per a persuadir en [[sentiment]]s en lloc de en raons a les persones més viscerals que racionals, i en este sentit és usat frecuentement per polítics i empresaris per a manipular a les mases. Ademés, està íntimament relacionat en el [[romanticisme]] i la creença en els "caracteres nacionals" o ''[[volkgeist]]'' (espirit del poble en [[idioma alemà|alemà]]), si be els [[Grècia|grecs]] ya es burlaben de qui dia que la [[lluna]] d' [[Atenes]] era millor que la d' [[Éfeso]]. Psicológicament, es tracta d'un [[sistema delirant]] que oculta una [[neurosis]] d'inferioritat en forma [[paranoia|paranoica]] ([[deliri de grandea]]), molt asentat en la naturalea humana. Està relacionat en la [[mania persecutoria]] de culpar dels mals propis ad atres pobles, regions, països o raçes. [[Erich Fromm]], [[León Poliakov]] i [[Jon Juaristi]] han estudiat les manifestacions més perverses i perilloses del chovinisme, i que poden associar-se a les ideologies totalitàries, la [[xenofòbia]], el [[racisme]] o inclús el [[sexisme]].

== Vore ademés ==

* [[Pàtria]]
* [[Màtria]]
* [[Nació]]
* [[Tribalisme]]
* [[Etnocentrisme]]
* [[Nacionalisme]]
* [[Irredentisme]]
* [[Jingoisme]]
* [[Racisme]]
* [[Xenofòbia]]
* [[Sexisme]]
* [[Paternalisme]]
* [[Llista de prejuís cognitius]]

== Bibliografia ==

* Jon Juaristi, ''El bosque originario'' (2000).
* Erich Fromm, ''El miedo a la libertad''.
* José Ortega y Gasset, ''La rebelión de las masas''.

[[Categoria:Nacionalisme]]
[[Categoria:Galicismes]]
[[Categoria:Terminologia política]]

Chovinisme

2010-09-10T18:46:52Z

Jogim: Pàgina nova, en el contingut: «El '''chovinisme''' o '''chauvinisme''' (adaptació del llinage del patriota francés Nicolas Chauvin, un personage històric condecorat en les gu...».

El '''chovinisme''' o '''chauvinisme''' (adaptació del llinage del patriota [[Francia|francés]] [[Nicolas Chauvin]], un personage històric condecorat en les guerres napoleòniques), también conegut coloquialment com '''patrioterisme''', és la creença [[narcisisme|narcisista]] pròxima a la [[paranoia]] i la [[mitomania]] de que lo propi del [[país]], o [[regió]], al que ú pertany és lo millor en qualsevol aspecte. El nom procedix de la [[comèdia]] ''La cocarde tricolore'' dels germans Cogniard, en la que un actor, de nom Chauvin, personifica un patriotisme exagerat.

El chovinisme és un raonament fals o paralògic, i per tant és una [[falàcia]] de tipo [[Etnocentrisme|etnocèntric]] o de ''[[ídola fori]]''. En [[retòrica]], constituïx un dels [[argument]]s ''[[ad hominem]]'' usats per a persuadir en [[sentiment]]s en lloc de en raons a les persones més viscerals que racionals, i en este sentit és usat frecuentement per polítics i empresaris per a manipular a les mases. Ademés, està íntimament relacionat en el [[romanticisme]] i la creença en els "caracteres nacionals" o ''[[volkgeist]]'' (espirit del poble en [[idioma alemà|alemà]]), si be els [[Grècia|grecs]] ya es burlaben de qui dia que la [[lluna]] d' [[Atenes]] era millor que la d' [[Éfeso]]. Psicológicament, es tracta d'un [[sistema delirant]] que oculta una [[neurosis]] d'inferioritat en forma [[paranoia|paranoica]] ([[deliri de grandea]]), molt asentat en la naturalea humana. Està relacionat en la [[mania persecutoria]] de culpar dels mals propis ad atres pobles, regions, països o raçes. [[Erich Fromm]], [[León Poliakov]] i [[Jon Juaristi]] han estudiat les manifestacions més perverses i perilloses del chovinisme, i que poden associar-se a les ideologies totalitàries, la [[xenofòbia]], el [[racisme]] o inclús el [[sexisme]].

== Vore ademés ==

* [[Pàtria]]
* [[Màtria]]
* [[Nació]]
* [[Tribalisme]]
* [[Etnocentrisme]]
* [[Nacionalisme]]
* [[Irredentisme]]
* [[Jingoisme]]
* [[Racisme]]
* [[Xenofòbia]]
* [[Sexisme]]
* [[Paternalisme]]
* [[Llista de prejuís cognitius]]

== Bibliografia ==

* Jon Juaristi, ''El bosque originario'' (2000).
* Erich Fromm, ''El miedo a la libertad''.
* José Ortega y Gasset, ''La rebelión de las masas''.

[[Categoria:Nacionalisme]]
[[Categoria:Galicismes]]
[[Categoria:Terminologia política]]

Regles d'esquivar vocables

2010-09-10T13:37:43Z

Jogim:

{{en desenroll|Eixemple|4|juny}}

'''Les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagessívols''' són una llista de 325 prescripcions o recomanacions, d'autoria ambigua, manuscrites de forma anònima i desordenada, inclús improvisada, que ocupen dos fulles i mija en un [[còdex]] de la [[Catedral de Girona]].

Segons els autors pancatalanistes, les ''Regles d'esquivar vocables'' són un intent migeval de donar al català un ''Appendix Probi'', o un equivalent català al ''Liber Elegantiarum'' ([[Joan Esteve]],[[1489]]), al ''Prose della volgar lingua'', (Pietro Bembo, [[1525]]), al ''Diálogo de la lengua'' ([[Juan de Valdés]], sobre [[1535]]), al ''Diálogo em louvor da nossa linguagem'' (Joao de Barros, [[1540]]), i al ''Défense et il.lustration de la langue française'' (Joachim du Bellay,[[1549]]) que tingueren atres idiomes com el [[valencià]], l’[[italià]], el [[castellà]], el [[francés]] i el [[portugués]].

Segons els estudis d’autors com [[Ricart García Moya]], les ''Regles d’esquivar vocables'' solament són una falsificació moderna per a intentar omplir la falta d’una obra equivalent a les citades en la lliteratura catalana, i de pas, una forma de “demostrar” que els valencians migevals es sentien catalans, i aixina fomentar el [[pancatalanisme]] entre els valencians actuals. Moya, inclús apunta al paleógraf català [[Jaume Massó i Torrents]] (descobridor del manuscrit) com el autor de les mateixes. El total anonimat històric, l’aparició d’anacronismes i l’improvisació, aixina com el fet de que les ''Regles'', imiten l'estructura de l'''Appendix Probi'' (que no fon descobert fins a [[1837]]) reforcen esta teoria.

== Estructura ==

Les 325 regles tenen una estructura repetitiva consistent en recomanacions del tipo “evitar dir X en lloc de Y”, o simplement “evitar dir X” (imitant l'estructura de l'''Appendix Probi''); pero, a diferència d'este, les ''Regles d'esquivar vocables'' estan plenes de contradiccions i anacronismes. L’aparició de rectificacions i notes sobre la marcha (com en les regles 129 i 211, o a l’hora de citar a Jeroni Pau), aixina com la mescla arbitrària del lèxic recomanat, denoten improvisació i reforcen l’impressió general de falta d’un criteri definit per part de l’autor.

== Un manuscrit fantasma ==

El Còdex de [[Pere Miquel Carbonell]] (del [[sigle XV]]) sempre fon molt familiar per als filólecs i archivers catalans, pero fins a [[1932]] cap investigador del còdex havía referenciat l’existència en ell de cap document paregut a les ''Regles d’esquivar vocables''.

Per eixemple, en [[1807]] l’erudit Jaime Villanueva estudià en detall el Còdex de Carbonell, publicant seues impresions i descrivint el contingut (odes, epitafis, himnes, epigrames, correspondència de Carbonell en Jeroni Pau, etc) sense descriure res paregut a les ''Regles'' (Villanueva: ''Viaje literario'', [[Madrit]], [[1850]]). El còdex fon descrit rigorosament en atre document conservat en la ''Real Academia de la Historia'' (Sig. 9/4560); pero les ''Regles'' (supostament escrites entre les fulles 200 i 202) tampoc foren descrites. Ni tansevol [[Manuel de Bofarull]] (un archiver conegut pel seu patriotisme, que no hauria ignorat un descobriment aixina) al revisar i descriure atra volta el contingut del còdex de Carbonell (Bofarull:'' Colecció de doc''. [[Barcelona]],[[ 1864]]), va vore algo paregut a les ''Regles''. Es natural puix, pensar que les ''Regles'' encara no estaven escrites en [[1807]] (i tampoc en [[1850]] ni 1864), ya que un descobriment aixina hauria enorgullit a qualsevol investigador català.

Fon el [[paleògraf]] pancatalaniste Jaume Massó i Torrents, qui feu la primera referència ad estes regles en son ''Repertori de l’antiga literatura catalana; la poesía'' (vol. I, Barcelona [[1932]]), i este fet (junt al de que cap investigador català del còdex Carbonell les haguera vist mai), fa pensar que Massó no fon solament el descobridor, sino que, de fet, fon l’autor material de les ''Regles''. Un cas paregut seria el protagonisat en [[1670]] per l’archiver [[Joan Gaspar Roig i Jalpí|Roig i Jalpí]], autor del ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', un fals cronicó que Jalpí feu passar per manuscrit en [[1420]], i que encara que algú ya denunciara sa falsetat per l’any [[1700]], els catalans donaren per autèntic fins el sigle XX. Bàsicament, perque el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'' enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana, imitant el idioma del [[1400]] i penjant l’autoria ad un tal “yo [[Bernat Boades]]”. Aixina i tot, i sense comprovar qui fon l’autor, [[Badía i Margarit]], dedicà a les ''Regles'' un estudi en [[1950]].

Des de l’estudi de [[1950]] s’han fet molts llibres sobre les ''Regles''; pero les preguntes ¿per qué un document supostament tan transcendental mai fon publicat ni imprimit? i ¿per qué mai foren advertides per cap investigador del Còdex de Carbonell? seguixen sense resposta.

== Una autoría ambigüa ==

En un inici, els principals defensors de l'autenticitat de les ''Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagessívols'' (com els pancatalanistes [[Badía i Margarit]] o [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), afirmaven que eren una obra conjunta (i per tant, pancatalanista) de l'escritor valencià [[Bernat Fenollar]] i dels catalans Pere Miquel Carbonell i Jeroni Pau (cosí de Carbonell), aixina com l'obra promotora de la [[Brama dels llauradors]] de [[Jaume Gassull]], pel simple fet de que les ''Regles'' parlen d'un ambigu ''"reverend Fenollar"'' o ''"mossén Fenollar"'', de Pau i de Carbonell.

Aixina i tot, hui en día, els numerosos anacronismes i incongruències de les ''Regles'' fan que els propis defensors d'estes, seguixquen sense poder concretar una autoría i datació coherents; aplegant a l'extrem de que el propi Badía i Margarit (que durant cinquanta anys les atribuí sense repars a Fenollar, Pau i Carbonell) hui les atribuix únicament a Carbonell, puix les dos parts de les ''Regles'' són tan iguals en lèxic, estil, caligrafia i incoherències, que han obligat a Badia i Margarit a tindre que admetre que foren obra d'una única persona.

===Lapsus que descarten a Fenollar===

*Les ''Regles'' (que segons sos defensors són un desafiu lliterari dirigit a Jaume Gassull, i el detonant de la ''Brama dels llauradors'') estàn escrites en prosa i tant Fenollar com Gassull sempre debatien en vers, i en la mateixa mètrica.

*La total falta de relació lèxica entre la ''Brama dels llauradors'' i les ''Regles d'esquivar vocables''. Si les ''Regles'' foren un desafiu intelectual o lliterari de Fenollar a Gassull, deuríen criticar el llèxic que defén Gassull, pero el lèxic de les ''Regles'' no te res que vore en el de l’obra de Gassull. Les coincidències entre les paraules citades en la ''Brama'' i les ''Regles'' són ínfimes.

*Les ''Regles'' diuen lliteralment: ''“mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la llengua catalana, a juy de mossèn Fenollar”''; pero cap valencià de l’epoca de Fenollar hauría usat la denominació ''“llengua catalana”'', puix solament usaven la denominació ''“llengua valenciana”''. De fet, est és un dels pocs punts en el que tots els defensors de les ''Regles'' estàn d'acort.

*El propi fet de que les ''Regles d'esquivar vocables'' parlen d'un tal ''“reverend Fenollar”'' (en "d" final), irònicament descarta l'autoria de Bernat Fenollar; puix els valencians del [[sigle XV]] solien ensordir les terminacions en "D" a “T”, i com es pot vore en les obres de Fenollar, este no era una excepció a la norma general: ''“reverent mestre”'' (''Lo passi en cobles'', [[Valéncia]], [[1493]])

*La regla (49) censura ''“no vaig anar e vaig venir, sino aní i venguí”'', intercalant en la (48) la nota ''“aquests vocables de vaig anar a missèr Hierony Pau ne a mi, Pere Miquel Carbonell, no par sían bons vocables. Més val dir: anam venguem. No: vam anar”''. És dir, que les ''Regles'' recomanen l'us del pretèrit simple i critiquen el pretèrit perifràstic, i si l'autor de les Regles critica el perifràstic, és perque supon que esta era la forma general en aquella época; pero en Valéncia era just al contrari, lo que descarta una autoria valenciana.

*Moltes regles censuren formes valencianes cultes i habituals en l'època de Fenollar, en els cenàculs lliteraris coetàneus i en l'obra del propi Fenollar; per eixemple, la (47) ''“no perea e probea, sino peresa i pobresa”'', la (94) ''“no nosatres, sino nosaltres”'', la (208) ''“no teua, sino tua”'', la (207) ''“no seua, sino sua”'', la (206) ''“no meua, sino mia”'', entre atres. Açò descarta a Fenollar i apunta ad una autoria catalana.

===Lapsus que descarten a Pau===

*Est humaniste català, desenrrollà sa obra en [[Itàlia]] i escrivia habitualment en [[idioma llatí|llatí]].

===Lapsus que descarten a Carbonell===

*Carbonell sempre escrivia ''"Gyrona"'' i no ''"Gerona"''. En sa obra ''Chróniques d’Espanya'', que Carbonell redactà durant la suposta compilació de les ''Regles'', sempre apareix "Gyrona" en referència a [[Girona]]; pero la regla (132) censura escriure ''“Gyrona per Gerona”''.

*La regla (136), censura ''“Mallorca per Mallorques”'', ignorant que Carbonell únicament usava estos dos termens en ses ''Chróniques d’Espanya'' (t. II, ed. Barcino, p.98).

*La regla (181) està escrita en ortografía [[Pompeu Fabra|fabriana]] puix censura ''“juhiverd per juliverd”'', quan en ses obres, Carbonell sempre escriu ''"vert"'' (Carbonell: ''Chróniques d’Espanya'', c. [[1497]]), lo que apunta a una factura moderna del manuscrit.

*Atra regla, la (240), censura ''“orde de Cistell per dir orde de Cisterç”'', quan el propi Carbonell no fa cas de sa pròpia regla i escriu ''“orde de Cistells”'' (Ex. Joan II), i ''“sanct Bernat de Cistell”'' (Bula, [[1491]]).

*Carbonell sempre usa tant ''“jaquir”'' com ''“lexar”'', pero la regla (183) recomana usar ''"lexar o deixar en lloc de jaquir"''.

==Atres indicis de falsificació moderna==

*La regla (143) és un evident anacronisme, puix censura ''“maixcarat per mascarat”'', quan en l'època en la que (supostament) foren escrites les ''Regles d'esquivar vocables'' encara no existía el terme ''“maixcarat”'', i per lo tant no tenía sentit censurar-lo.

*Atres regles (coincidint sospitosament en l’ortografía catalana de l’[[IEC]] i de [[Pompeu Fabra]]) censuren ''“setrot o pitxer per jarro”'' (296), ''“xiular per siular”'' (195), o ''“punxor per dir punxó”'' (163); quan Bernat Fenollar, i els valencians coetàneus ([[Jaume Roig|Roig]], [[Joanot Martorell|Martorell]], etc), usaven la palatal sorda "CH" al escriure "picher" i els derivats de "chiular" i "punchar": ''“no punchen les seus”'' (''Lo Procés de les Olives'', [[Valéncia]], [[1497]]).

*Segons els defensors de les ''Regles'', estes pretenien ser un vocabulari llatinisant; pero estes igual recomanen una paraula poc etimològica front ad un sinònim més etimològic (com ''“sarments”'' en lloc de ''“vits”''), que lo contrari. És dir, que les ''Regles'' estàn fetes de forma arbitrària i no encaixen ni en un criteri etimologiste, geollíngüístic (diatópic o dialectològic) ni sociollingüístic (diastrátic o de nivells del llenguage).

*El manuscrit atribuïx sa autoria ad' ''“altres hòmens diserts catalans e valenctians e prestantísims trobadors (…) e altres perfetament pronuntiants lo vulgar català”''; pero, si (supostament) colaboraren tants experts en sa redacció, ¿per qué les ''Regles'', unes prescripipcions supostament fetes per ad ''“esquivar vocables o mots grossers o pagessívols”'', prescriuen tants erros ''“grossers i pagessívols”''?

== Bibliografia ==
*GARCÍA MOYA, Ricart, DHIVAM, Valéncia, Associació Valenciana d’Informació i Difusió, 2006.
*GARCÍA MOYA, Ricart, Historias del idioma valenciano, Valéncia, Romeu, 2003.
*BADIA I MARGARIT, MIQUEL, “Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagessívols” Unas normas del siglo XV sobre pureza de la lengua catalana. En el Boletín de la Real academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIII (1950) Ampliat en dos artículs en 1951 i 1952.

== Enllaços externs ==
*http://perso.wanadoo.es/rgmoya/elhuevocolon.htm
*http://perso.wanadoo.es/rgmoya/extra/botifarres.htm

[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Català]]
[[Categoria:Filologia]]

Regles d'esquivar vocables

2010-09-10T13:34:44Z

Jogim: Protegit "Regles d'esquivar vocables" ([edit=autoconfirmed] (indefinit) [move=autoconfirmed] (indefinit))

{{en desenroll|Eixemple|4|juny}}

'''Les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagessívols''' són una llista de 325 prescripcions o recomanacions, d'autoria ambigua, manuscrites de forma anònima i desordenada, inclús improvisada, que ocupen dos fulles i mija en un [[còdex]] de la [[Catedral de Girona]].

Segons els autors pancatalanistes, les ''Regles d'esquivar vocables'' són un intent migeval de donar al català un ''Appendix Probi'', o un equivalent català al ''Liber Elegantiarum'' ([[Joan Esteve]],[[1489]]), al ''Prose della volgar lingua'', (Pietro Bembo, [[1525]]), al ''Diálogo de la lengua'' ([[Juan de Valdés]], sobre [[1535]]), al ''Diálogo em louvor da nossa linguagem'' (Joao de Barros, [[1540]]), i al ''Défense et il.lustration de la langue française'' (Joachim du Bellay,[[1549]]) que tingueren atres idiomes com el [[valencià]], l’[[italià]], el [[castellà]], el [[francés]] i el [[portugués]].

Segons els estudis d’autors com [[Ricart García Moya]], les ''Regles d’esquivar vocables'' solament són una falsificació moderna per a intentar omplir la falta d’una obra equivalent a les citades en la lliteratura catalana, i de pas, una forma de “demostrar” que els valencians migevals es sentien catalans, i aixina fomentar el [[pancatalanisme]] entre els valencians actuals. Moya, inclús apunta al paleógraf català [[Jaume Massó i Torrents]] (descobridor del manuscrit) com el autor de les mateixes. El total anonimat històric, l’aparició d’anacronismes i l’improvisació, aixina com el fet de que les ''Regles'', imiten l'estructura de l'''Appendix Probi'' (que no fon descobert fins a [[1837]]) reforcen esta teoria.

== Estructura ==

Les 325 regles tenen una estructura repetitiva consistent en recomanacions del tipo “evitar dir X en lloc de Y”, o simplement “evitar dir X” (imitant l'estructura de l'''Appendix Probi''); pero, a diferència d'este, les ''Regles d'esquivar vocables'' estan plenes de contradiccions i anacronismes. L’aparició de rectificacions i notes sobre la marcha (com en les regles 129 i 211, o a l’hora de citar a Jeroni Pau), aixina com la mescla arbitrària del lèxic recomanat, denoten improvisació i reforcen l’impressió general de falta d’un criteri definit per part de l’autor.

== Un manuscrit fantasma ==

El Còdex de [[Pere Miquel Carbonell]] (del [[sigle XV]]) sempre fon molt familiar per als filólecs i archivers catalans, pero fins a [[1932]] cap investigador del còdex havía referenciat l’existència en ell de cap document paregut a les ''Regles d’esquivar vocables''.

Per eixemple, en [[1807]] l’erudit Jaime Villanueva estudià en detall el Còdex de Carbonell, publicant seues impresions i descrivint el contingut (odes, epitafis, himnes, epigrames, correspondència de Carbonell en Jeroni Pau, etc) sense descriure res paregut a les ''Regles'' (Villanueva: ''Viaje literario'', [[Madrit]], [[1850]]). El còdex fon descrit rigorosament en atre document conservat en la ''Real Academia de la Historia'' (Sig. 9/4560); pero les ''Regles'' (supostament escrites entre les fulles 200 i 202) tampoc foren descrites. Ni tansevol [[Manuel de Bofarull]] (un archiver conegut pel seu patriotisme, que no hauria ignorat un descobriment aixina) al revisar i descriure atra volta el contingut del còdex de Carbonell (Bofarull:'' Colecció de doc''. [[Barcelona]],[[ 1864]]), va vore algo paregut a les ''Regles''. Es natural puix, pensar que les ''Regles'' encara no estaven escrites en [[1807]] (i tampoc en [[1850]] ni 1864), ya que un descobriment aixina hauria enorgullit a qualsevol investigador català.

Fon el [[paleògraf]] pancatalaniste Jaume Massó i Torrents, qui feu la primera referència ad estes regles en son ''Repertori de l’antiga literatura catalana; la poesía'' (vol. I, Barcelona [[1932]]), i este fet (junt al de que cap investigador català del còdex Carbonell les haguera vist mai), fa pensar que Massó no fon solament el descobridor, sino que, de fet, fon l’autor material de les ''Regles''. Un cas paregut seria el protagonisat en [[1670]] per l’archiver [[Joan Gaspar Roig i Jalpí|Roig i Jalpí]], autor del ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', un fals cronicó que Jalpí feu passar per manuscrit en [[1420]], i que encara que algú ya denunciara sa falsetat per l’any [[1700]], els catalans donaren per autèntic fins el sigle XX. Bàsicament, perque el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'' enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana, imitant el idioma del [[1400]] i penjant l’autoria ad un tal “yo [[Bernat Boades]]”. Aixina i tot, i sense comprovar qui fon l’autor, [[Badía i Margarit]], dedicà a les ''Regles'' un estudi en [[1950]].

Des de l’estudi de [[1950]] s’han fet molts llibres sobre les ''Regles''; pero les preguntes ¿per qué un document supostament tan transcendental mai fon publicat ni imprimit? i ¿per qué mai foren advertides per cap investigador del Còdex de Carbonell? seguixen sense resposta.

== Una autoría ambigüa ==

En un inici, els principals defensors de l'autenticitat de les ''Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagessívols'' (com els pancatalanistes [[Badía i Margarit]] o [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), afirmaven que eren una obra conjunta (i per tant, pancatalanista) de l'escritor valencià [[Bernat Fenollar]] i dels catalans Pere Miquel Carbonell i Jeroni Pau (cosí de Carbonell), aixina com l'obra promotora de la [[Brama dels llauradors]] de [[Jaume Gassull]], pel simple fet de que les ''Regles'' parlen d'un ambigu ''"reverend Fenollar"'' o ''"mossén Fenollar"'', de Pau i de Carbonell.

Aixina i tot, hui en día, els numerosos anacronismes i incongruències de les ''Regles'' fan que els propis defensors d'estes, seguixquen sense poder concretar una autoría i datació coherents; aplegant a l'extrem de que el propi Badía i Margarit (que durant cinquanta anys les atribuí sense repars a Fenollar, Pau i Carbonell) hui les atribuix únicament a Carbonell, puix les dos parts de les ''Regles'' són tan iguals en lèxic, estil, caligrafia i incoherències, que han obligat a Badia i Margarit a tindre que admetre que foren obra d'una única persona.

===Lapsus que descarten a Fenollar===

*Les ''Regles'' (que segons sos defensors són un desafiu lliterari dirigit a Jaume Gassull, i el detonant de la ''Brama dels llauradors'') estàn escrites en prosa i tant Fenollar com Gassull sempre escrivien en vers, i en la mateixa mètrica.

*La total falta de relació lèxica entre la ''Brama dels llauradors'' i les ''Regles d'esquivar vocables''. Si les ''Regles'' foren un desafiu intelectual o lliterari de Fenollar a Gassull, deuríen criticar el llèxic que defén Gassull, pero el lèxic de les ''Regles'' no te res que vore en el de l’obra de Gassull. Les coincidències entre les paraules citades en la ''Brama'' i les ''Regles'' són ínfimes.

*Les ''Regles'' diuen lliteralment: ''“mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la llengua catalana, a juy de mossèn Fenollar”''; pero cap valencià de l’epoca de Fenollar hauría usat la denominació ''“llengua catalana”'', puix solament usaven la denominació ''“llengua valenciana”''. De fet, est és un dels pocs punts en el que tots els defensors de les ''Regles'' estàn d'acort.

*El propi fet de que les ''Regles d'esquivar vocables'' parlen d'un tal ''“reverend Fenollar”'' (en "d" final), irònicament descarta l'autoria de Bernat Fenollar; puix els valencians del [[sigle XV]] solien ensordir les terminacions en "D" a “T”, i com es pot vore en les obres de Fenollar, este no era una excepció a la norma general: ''“reverent mestre”'' (''Lo passi en cobles'', [[Valéncia]], [[1493]])

*La regla (49) censura ''“no vaig anar e vaig venir, sino aní i venguí”'', intercalant en la (48) la nota ''“aquests vocables de vaig anar a missèr Hierony Pau ne a mi, Pere Miquel Carbonell, no par sían bons vocables. Més val dir: anam venguem. No: vam anar”''. És dir, que les ''Regles'' recomanen l'us del pretèrit simple i critiquen el pretèrit perifràstic, i si l'autor de les Regles critica el perifràstic, és perque supon que esta era la forma general en aquella época; pero en Valéncia era just al contrari, lo que descarta una autoria valenciana.

*Moltes regles censuren formes valencianes cultes i habituals en l'època de Fenollar, en els cenàculs lliteraris coetàneus i en l'obra del propi Fenollar; per eixemple, la (47) ''“no perea e probea, sino peresa i pobresa”'', la (94) ''“no nosatres, sino nosaltres”'', la (208) ''“no teua, sino tua”'', la (207) ''“no seua, sino sua”'', la (206) ''“no meua, sino mia”'', entre atres. Açò descarta a Fenollar i apunta ad una autoria catalana.

===Lapsus que descarten a Pau===

*Est humaniste català, desenrrollà sa obra en [[Itàlia]] i escrivia habitualment en [[idioma llatí|llatí]].

===Lapsus que descarten a Carbonell===

*Carbonell sempre escrivia ''"Gyrona"'' i no ''"Gerona"''. En sa obra ''Chróniques d’Espanya'', que Carbonell redactà durant la suposta compilació de les ''Regles'', sempre apareix "Gyrona" en referència a [[Girona]]; pero la regla (132) censura escriure ''“Gyrona per Gerona”''.

*La regla (136), censura ''“Mallorca per Mallorques”'', ignorant que Carbonell únicament usava estos dos termens en ses ''Chróniques d’Espanya'' (t. II, ed. Barcino, p.98).

*La regla (181) està escrita en ortografía [[Pompeu Fabra|fabriana]] puix censura ''“juhiverd per juliverd”'', quan en ses obres, Carbonell sempre escriu ''"vert"'' (Carbonell: ''Chróniques d’Espanya'', c. [[1497]]), lo que apunta a una factura moderna del manuscrit.

*Atra regla, la (240), censura ''“orde de Cistell per dir orde de Cisterç”'', quan el propi Carbonell no fa cas de sa pròpia regla i escriu ''“orde de Cistells”'' (Ex. Joan II), i ''“sanct Bernat de Cistell”'' (Bula, [[1491]]).

*Carbonell sempre usa tant ''“jaquir”'' com ''“lexar”'', pero la regla (183) recomana usar ''"lexar o deixar en lloc de jaquir"''.

==Atres indicis de falsificació moderna==

*La regla (143) és un evident anacronisme, puix censura ''“maixcarat per mascarat”'', quan en l'època en la que (supostament) foren escrites les ''Regles d'esquivar vocables'' encara no existía el terme ''“maixcarat”'', i per lo tant no tenía sentit censurar-lo.

*Atres regles (coincidint sospitosament en l’ortografía catalana de l’[[IEC]] i de [[Pompeu Fabra]]) censuren ''“setrot o pitxer per jarro”'' (296), ''“xiular per siular”'' (195), o ''“punxor per dir punxó”'' (163); quan Bernat Fenollar, i els valencians coetàneus ([[Jaume Roig|Roig]], [[Joanot Martorell|Martorell]], etc), usaven la palatal sorda "CH" al escriure "picher" i els derivats de "chiular" i "punchar": ''“no punchen les seus”'' (''Lo Procés de les Olives'', [[Valéncia]], [[1497]]).

*Segons els defensors de les ''Regles'', estes pretenien ser un vocabulari llatinisant; pero estes igual recomanen una paraula poc etimològica front ad un sinònim més etimològic (com ''“sarments”'' en lloc de ''“vits”''), que lo contrari. És dir, que les ''Regles'' estàn fetes de forma arbitrària i no encaixen ni en un criteri etimologiste, geollíngüístic (diatópic o dialectològic) ni sociollingüístic (diastrátic o de nivells del llenguage).

*El manuscrit atribuïx sa autoria ad' ''“altres hòmens diserts catalans e valenctians e prestantísims trobadors (…) e altres perfetament pronuntiants lo vulgar català”''; pero, si (supostament) colaboraren tants experts en sa redacció, ¿per qué les ''Regles'', unes prescripipcions supostament fetes per ad ''“esquivar vocables o mots grossers o pagessívols”'', prescriuen tants erros ''“grossers i pagessívols”''?

== Bibliografia ==
*GARCÍA MOYA, Ricart, DHIVAM, Valéncia, Associació Valenciana d’Informació i Difusió, 2006.
*GARCÍA MOYA, Ricart, Historias del idioma valenciano, Valéncia, Romeu, 2003.
*BADIA I MARGARIT, MIQUEL, “Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagessívols” Unas normas del siglo XV sobre pureza de la lengua catalana. En el Boletín de la Real academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIII (1950) Ampliat en dos artículs en 1951 i 1952.

== Enllaços externs ==
*http://perso.wanadoo.es/rgmoya/elhuevocolon.htm
*http://perso.wanadoo.es/rgmoya/extra/botifarres.htm

[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Català]]
[[Categoria:Filologia]]

Regles d'esquivar vocables

2010-09-10T13:34:05Z

Jogim:

{{en desenroll|Eixemple|4|juny}}

'''Les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagessívols''' són una llista de 325 prescripcions o recomanacions, d'autoria ambigua, manuscrites de forma anònima i desordenada, inclús improvisada, que ocupen dos fulles i mija en un [[còdex]] de la [[Catedral de Girona]].

Segons els autors pancatalanistes, les ''Regles d'esquivar vocables'' són un intent migeval de donar al català un ''Appendix Probi'', o un equivalent català al ''Liber Elegantiarum'' ([[Joan Esteve]],[[1489]]), al ''Prose della volgar lingua'', (Pietro Bembo, [[1525]]), al ''Diálogo de la lengua'' ([[Juan de Valdés]], sobre [[1535]]), al ''Diálogo em louvor da nossa linguagem'' (Joao de Barros, [[1540]]), i al ''Défense et il.lustration de la langue française'' (Joachim du Bellay,[[1549]]) que tingueren atres idiomes com el [[valencià]], l’[[italià]], el [[castellà]], el [[francés]] i el [[portugués]].

Segons els estudis d’autors com [[Ricart García Moya]], les ''Regles d’esquivar vocables'' solament són una falsificació moderna per a intentar omplir la falta d’una obra equivalent a les citades en la lliteratura catalana, i de pas, una forma de “demostrar” que els valencians migevals es sentien catalans, i aixina fomentar el [[pancatalanisme]] entre els valencians actuals. Moya, inclús apunta al paleógraf català [[Jaume Massó i Torrents]] (descobridor del manuscrit) com el autor de les mateixes. El total anonimat històric, l’aparició d’anacronismes i l’improvisació, aixina com el fet de que les ''Regles'', imiten l'estructura de l'''Appendix Probi'' (que no fon descobert fins a [[1837]]) reforcen esta teoria.

== Estructura ==

Les 325 regles tenen una estructura repetitiva consistent en recomanacions del tipo “evitar dir X en lloc de Y”, o simplement “evitar dir X” (imitant l'estructura de l'''Appendix Probi''); pero, a diferència d'este, les ''Regles d'esquivar vocables'' estan plenes de contradiccions i anacronismes. L’aparició de rectificacions i notes sobre la marcha (com en les regles 129 i 211, o a l’hora de citar a Jeroni Pau), aixina com la mescla arbitrària del lèxic recomanat, denoten improvisació i reforcen l’impressió general de falta d’un criteri definit per part de l’autor.

== Un manuscrit fantasma ==

El Còdex de [[Pere Miquel Carbonell]] (del [[sigle XV]]) sempre fon molt familiar per als filólecs i archivers catalans, pero fins a [[1932]] cap investigador del còdex havía referenciat l’existència en ell de cap document paregut a les ''Regles d’esquivar vocables''.

Per eixemple, en [[1807]] l’erudit Jaime Villanueva estudià en detall el Còdex de Carbonell, publicant seues impresions i descrivint el contingut (odes, epitafis, himnes, epigrames, correspondència de Carbonell en Jeroni Pau, etc) sense descriure res paregut a les ''Regles'' (Villanueva: ''Viaje literario'', [[Madrit]], [[1850]]). El còdex fon descrit rigorosament en atre document conservat en la ''Real Academia de la Historia'' (Sig. 9/4560); pero les ''Regles'' (supostament escrites entre les fulles 200 i 202) tampoc foren descrites. Ni tansevol [[Manuel de Bofarull]] (un archiver conegut pel seu patriotisme, que no hauria ignorat un descobriment aixina) al revisar i descriure atra volta el contingut del còdex de Carbonell (Bofarull:'' Colecció de doc''. [[Barcelona]],[[ 1864]]), va vore algo paregut a les ''Regles''. Es natural puix, pensar que les ''Regles'' encara no estaven escrites en [[1807]] (i tampoc en [[1850]] ni 1864), ya que un descobriment aixina hauria enorgullit a qualsevol investigador català.

Fon el [[paleògraf]] pancatalaniste Jaume Massó i Torrents, qui feu la primera referència ad estes regles en son ''Repertori de l’antiga literatura catalana; la poesía'' (vol. I, Barcelona [[1932]]), i este fet (junt al de que cap investigador català del còdex Carbonell les haguera vist mai), fa pensar que Massó no fon solament el descobridor, sino que, de fet, fon l’autor material de les ''Regles''. Un cas paregut seria el protagonisat en [[1670]] per l’archiver [[Joan Gaspar Roig i Jalpí|Roig i Jalpí]], autor del ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'', un fals cronicó que Jalpí feu passar per manuscrit en [[1420]], i que encara que algú ya denunciara sa falsetat per l’any [[1700]], els catalans donaren per autèntic fins el sigle XX. Bàsicament, perque el ''Llibre dels feyts d’armes de Catalunya'' enriquia l'escassa lliteratura migeval catalana, imitant el idioma del [[1400]] i penjant l’autoria ad un tal “yo [[Bernat Boades]]”. Aixina i tot, i sense comprovar qui fon l’autor, [[Badía i Margarit]], dedicà a les ''Regles'' un estudi en [[1950]].

Des de l’estudi de [[1950]] s’han fet molts llibres sobre les ''Regles''; pero les preguntes ¿per qué un document supostament tan transcendental mai fon publicat ni imprimit? i ¿per qué mai foren advertides per cap investigador del Còdex de Carbonell? seguixen sense resposta.

== Una autoría ambigüa ==

En un inici, els principals defensors de l'autenticitat de les ''Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagessívols'' (com els pancatalanistes [[Badía i Margarit]] o [[Manuel Sanchis Guarner|Sanchis Guarner]]), afirmaven que eren una obra conjunta (i per tant, pancatalanista) de l'escritor valencià [[Bernat Fenollar]] i dels catalans Pere Miquel Carbonell i Jeroni Pau (cosí de Carbonell), aixina com l'obra promotora de la [[Brama dels llauradors]] de [[Jaume Gassull]], pel simple fet de que les ''Regles'' parlen d'un ambigu ''"reverend Fenollar"'' o ''"mossén Fenollar"'', de Pau i de Carbonell.

Aixina i tot, hui en día, els numerosos anacronismes i incongruències de les ''Regles'' fan que els propis defensors d'estes, seguixquen sense poder concretar una autoría i datació coherents; aplegant a l'extrem de que el propi Badía i Margarit (que durant cinquanta anys les atribuí sense repars a Fenollar, Pau i Carbonell) hui les atribuix únicament a Carbonell, puix les dos parts de les ''Regles'' són tan iguals en lèxic, estil, caligrafia i incoherències, que han obligat a Badia i Margarit a tindre que admetre que foren obra d'una única persona.

===Lapsus que descarten a Fenollar===

*Les ''Regles'' (que segons sos defensors són un desafiu lliterari dirigit a Jaume Gassull, i el detonant de la ''Brama dels llauradors'') estàn escrites en prosa i tant Fenollar com Gassull sempre escrivien en vers, i en la mateixa mètrica.

*La total falta de relació lèxica entre la ''Brama dels llauradors'' i les ''Regles d'esquivar vocables''. Si les ''Regles'' foren un desafiu intelectual o lliterari de Fenollar a Gassull, deuríen criticar el llèxic que defén Gassull, pero el lèxic de les ''Regles'' no te res que vore en el de l’obra de Gassull. Les coincidències entre les paraules citades en la ''Brama'' i les ''Regles'' són ínfimes.

*Les ''Regles'' diuen lliteralment: ''“mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la llengua catalana, a juy de mossèn Fenollar”''; pero cap valencià de l’epoca de Fenollar hauría usat la denominació ''“llengua catalana”'', puix solament usaven la denominació ''“llengua valenciana”''. De fet, est és un dels pocs punts en el que tots els defensors de les ''Regles'' estàn d'acort.

*El propi fet de que les ''Regles d'esquivar vocables'' parlen d'un tal ''“reverend Fenollar”'' (en "d" final), irònicament descarta l'autoria de Bernat Fenollar; puix els valencians del [[sigle XV]] solien ensordir les terminacions en "D" a “T”, i com es pot vore en les obres de Fenollar, este no era una excepció a la norma general: ''“reverent mestre”'' (''Lo passi en cobles'', [[Valéncia]], [[1493]])

*La regla (49) censura ''“no vaig anar e vaig venir, sino aní i venguí”'', intercalant en la (48) la nota ''“aquests vocables de vaig anar a missèr Hierony Pau ne a mi, Pere Miquel Carbonell, no par sían bons vocables. Més val dir: anam venguem. No: vam anar”''. És dir, que les ''Regles'' recomanen l'us del pretèrit simple i critiquen el pretèrit perifràstic, i si l'autor de les Regles critica el perifràstic, és perque supon que esta era la forma general en aquella época; pero en Valéncia era just al contrari, lo que descarta una autoria valenciana.

*Moltes regles censuren formes valencianes cultes i habituals en l'època de Fenollar, en els cenàculs lliteraris coetàneus i en l'obra del propi Fenollar; per eixemple, la (47) ''“no perea e probea, sino peresa i pobresa”'', la (94) ''“no nosatres, sino nosaltres”'', la (208) ''“no teua, sino tua”'', la (207) ''“no seua, sino sua”'', la (206) ''“no meua, sino mia”'', entre atres. Açò descarta a Fenollar i apunta ad una autoria catalana.

===Lapsus que descarten a Pau===

*Est humaniste català, desenrrollà sa obra en [[Itàlia]] i escrivia habitualment en [[idioma llatí|llatí]].

===Lapsus que descarten a Carbonell===

*Carbonell sempre escrivia ''"Gyrona"'' i no ''"Gerona"''. En sa obra ''Chróniques d’Espanya'', que Carbonell redactà durant la suposta compilació de les ''Regles'', sempre apareix "Gyrona" en referència a [[Girona]]; pero la regla (132) censura escriure ''“Gyrona per Gerona”''.

*La regla (136), censura ''“Mallorca per Mallorques”'', ignorant que Carbonell únicament usava estos dos termens en ses ''Chróniques d’Espanya'' (t. II, ed. Barcino, p.98).

*La regla (181) està escrita en ortografía [[Pompeu Fabra|fabriana]] puix censura ''“juhiverd per juliverd”'', quan en ses obres, Carbonell sempre escriu ''"vert"'' (Carbonell: ''Chróniques d’Espanya'', c. [[1497]]), lo que apunta a una factura moderna del manuscrit.

*Atra regla, la (240), censura ''“orde de Cistell per dir orde de Cisterç”'', quan el propi Carbonell no fa cas de sa pròpia regla i escriu ''“orde de Cistells”'' (Ex. Joan II), i ''“sanct Bernat de Cistell”'' (Bula, [[1491]]).

*Carbonell sempre usa tant ''“jaquir”'' com ''“lexar”'', pero la regla (183) recomana usar ''"lexar o deixar en lloc de jaquir"''.

==Atres indicis de falsificació moderna==

*La regla (143) és un evident anacronisme, puix censura ''“maixcarat per mascarat”'', quan en l'època en la que (supostament) foren escrites les ''Regles d'esquivar vocables'' encara no existía el terme ''“maixcarat”'', i per lo tant no tenía sentit censurar-lo.

*Atres regles (coincidint sospitosament en l’ortografía catalana de l’[[IEC]] i de [[Pompeu Fabra]]) censuren ''“setrot o pitxer per jarro”'' (296), ''“xiular per siular”'' (195), o ''“punxor per dir punxó”'' (163); quan Bernat Fenollar, i els valencians coetàneus ([[Jaume Roig|Roig]], [[Joanot Martorell|Martorell]], etc), usaven la palatal sorda "CH" al escriure "picher" i els derivats de "chiular" i "punchar": ''“no punchen les seus”'' (''Lo Procés de les Olives'', [[Valéncia]], [[1497]]).

*Segons els defensors de les ''Regles'', estes pretenien ser un vocabulari llatinisant; pero estes igual recomanen una paraula poc etimològica front ad un sinònim més etimològic (com ''“sarments”'' en lloc de ''“vits”''), que lo contrari. És dir, que les ''Regles'' estàn fetes de forma arbitrària i no encaixen ni en un criteri etimologiste, geollíngüístic (diatópic o dialectològic) ni sociollingüístic (diastrátic o de nivells del llenguage).

*El manuscrit atribuïx sa autoria ad' ''“altres hòmens diserts catalans e valenctians e prestantísims trobadors (…) e altres perfetament pronuntiants lo vulgar català”''; pero, si (supostament) colaboraren tants experts en sa redacció, ¿per qué les ''Regles'', unes prescripipcions supostament fetes per ad ''“esquivar vocables o mots grossers o pagessívols”'', prescriuen tants erros ''“grossers i pagessívols”''?

== Bibliografia ==
*GARCÍA MOYA, Ricart, DHIVAM, Valéncia, Associació Valenciana d’Informació i Difusió, 2006.
*GARCÍA MOYA, Ricart, Historias del idioma valenciano, Valéncia, Romeu, 2003.
*BADIA I MARGARIT, MIQUEL, “Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagessívols” Unas normas del siglo XV sobre pureza de la lengua catalana. En el Boletín de la Real academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIII (1950) Ampliat en dos artículs en 1951 i 1952.

== Enllaços externs ==
*http://perso.wanadoo.es/rgmoya/elhuevocolon.htm
*http://perso.wanadoo.es/rgmoya/extra/botifarres.htm

[[Categoria:Pancatalanisme]]
[[Categoria:Català]]
[[Categoria:Filologia]]

Antonio de Bofarull i Brocà

2010-09-10T13:30:05Z

Jogim:

'''Antoni de Bofarull y Brocà''' ([[Reus]], [[3 de novembre]] de [[1821]] - [[Barcelona]], [[12 de febrer]] de [[1892]]) fon un [[historiador]], [[arqueòlec]], [[filòlec]], [[noveliste]], [[poeta]] i [[dramaturc]] [[Catalunya|català]], autor d'algunes obres transcendentals per al desenroll del [[pancatalanisme|nacionalisme català]].

== Biografia ==

Nebot de [[Próspero de Bofarull y Mascaró|Próspero de Bofarull]], estudià lleis en Barcelona. Fon [[archiver]] i director de l' [[Archiu de la Corona d'Aragó]] de [[1852]] a [[1868]].

Era conegut entre els intelectuals de sa època pel chovinisme i la fantasia de molts dels seus escrits sobre [[Catalunya]]. En este sentit, destaquen ''"Hazañas y recuerdos de los catalanes ó colección de leyendas"'' (Barcelona, 1846), i sa ''"Historia crítica (civil i eclesiàstica) de Cataluña"'' (Barcelona, 1876-1878), 9 toms en uit volúmens, en resposta a la ''"Historia de Cataluña"'' (1868) de [[Víctor Balaguer]]. Fon l'inventor de l'expressió "Confederació Catalano-Aragonesa" en referència a lo que sempre s'havia conegut com "[[Corona d'Aragó]]".

El seu [[catalanisme]] exacerbat, li feu tindre una interminable polèmica pública en M. Velasco (a través d'articuls en prensa) ''"sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos Generales e Históricos de Barcelona y Valencia"''.

== Bibliografia ==

*Bofarull, Antonio / Velasco, M. ''"Cuestión de archivos"'', Ed. ''La Opinión'', Valéncia, 1864. 21 cm Pags 91 Ref 11.8101
*Bofarull, Antonio, ''"La Confederación Catalano-Aragonesa, realizada en el periodo más notable del gobierno soberano del conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV"'', Casa Editorial de D. Luis Tasso, Barcelona, 1872.

[[Categoria:Catalanisme]]
[[Categoria:Escritors catalans]]
[[Categoria:Archivers catalans]]

Antonio de Bofarull i Brocà

2010-09-10T13:25:56Z

Jogim: Pàgina nova, en el contingut: «'''Antoni de Bofarull y Brocà''' (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fon un historiador, arqueòlec, ...».

'''Antoni de Bofarull y Brocà''' ([[Reus]], [[3 de novembre]] de [[1821]] - [[Barcelona]], [[12 de febrer]] de [[1892]]) fon un [[historiador]], [[arqueòlec]], [[filòlec]], [[noveliste]], [[poeta]] i [[dramaturc]] [[Catalunya|català]], autor d'algunes obres transcendentals per al desenroll del [[pancatalanisme|nacionalisme català]].

== Biografia ==

Nebot de [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]], estudià lleis en Barcelona. Fon [[archiver]] i director de l' [[Archiu de la Corona d'Aragó]] de [[1852]] a [[1868]].

Era conegut entre els intelectuals de sa època pel chovinisme i la fantasia de molts dels seus escrits sobre [[Catalunya]]. En este sentit, destaquen ''"Hazañas y recuerdos de los catalanes ó colección de leyendas"'' (Barcelona, 1846), i sa ''"Historia crítica (civil i eclesiàstica) de Cataluña"'' (Barcelona, 1876-1878), 9 toms en uit volúmens, en resposta a la ''"Historia de Cataluña"'' (1868) de [[Víctor Balaguer]]. Fon l'inventor de l'expressió "Confederació Catalano-Aragonesa" en referència a lo que sempre s'havia conegut com "[[Corona d'Aragó]]".

El seu [[catalanisme]] exacerbat, li feu tindre una interminable polèmica pública en M. Velasco (a través d'articuls en prensa) ''"sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos Generales e Históricos de Barcelona y Valencia"''.

== Bibliografia ==

*Bofarull, Antonio / Velasco, M. ''"Cuestión de archivos"'', Ed. ''La Opinión'', Valéncia, 1864. 21 cm Pags 91 Ref 11.8101
*Bofarull, Antonio, ''"La Confederación Catalano-Aragonesa, realizada en el periodo más notable del gobierno soberano del conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV"'', Casa Editorial de D. Luis Tasso, Barcelona, 1872.

Catedral de Valéncia

2010-09-09T10:04:47Z

Jogim:

{{destacat}}

[[Image:Vista especial de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|Vista de: Cimborri, Micalet i Basílica dels Desamparats.]]
[[Image:Vista occidental de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Vista occidental, [[Plaça de la Verge]].</center>]]

La '''Catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana), dita popularment '''“La Seu”''' en [[valencià]], és seu del [[archidiòcesis de Valéncia|arquebisbat de Valéncia]] i està dedicada per desig de [[Jaume I]] —Segon la tradició del [[sigle XIII]]—- a Santa Maria. Fon consagrada l'any [[1238]] pel primer [[bisbe]] de [[Valéncia]] posterior a la [[Reconquista]], Pere d'Albalat. Es troba sobre l'antiga [[mesquita]], que al seu torn s'havia alçat sobre l'antiga catedral visigòtica.

El [[arquitectura gòtica|gòtic]] valencià o mediterràneu és l'estil constructiu predominant d'esta catedral, encara que també conté elements del [[romànic]], del gòtic francés, del [[renaiximent]], del [[barroc]] i [[neoclàssic]].

En el seu interior es venera el [[Sant Càliç]], datat del [[sigle I]], i dau a la catedral pel rei [[Alfons el Magnànim]] en [[1436]].

Conté algunes de les primeres i millors pintures del [[Quattrocento]] de tota la Península Ibèrica, que van arribar de [[Roma]] a través d'artistes contractats per [[Aleixandre VI]]. Este últim papa valencià, quan encara era el cardenal [[Roderic de Borja]], va fer la petició per a elevar la seu Valentina al ranc de Metropolitana, categoria que li fon otorgada pel papa [[Inocenci VIII]] en [[1492]].

== Història ==

L'estructura principal de la '''Catedral de Valéncia''' (Iglésia catedral basílica Metropolitana) es va alçar entre els [[sigle XIII|siglos XIII]] i [[sigle XV|XV]], raó per la qual és principalment d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]]. No obstant, la seua construcció es va prolongar durant sigles,<ref> de fet en [[valencià]] es diu la frase “Això és mes llarc que l'obra de la Seu” '', per a referir-se a una cosa que no s'acaba mai (Mira i Casterà, Joan Francesc, p. 28).</ref> raó per la qual hi ha una mescla d'estils artístics -que van des de l'enjorn [[romànic]], fins al subtil [[renaiximent]], el [[barroc]] recarregat i el més contingut [[neoclàssic]]- que és la característica més rellevant de la catedral de [[Valéncia]] i que la convertix en una joya de l'arquitectura universal.

Les excavacions en l'adjacent Centre Arqueològic de [[l'Almoina]] han desenterrat restes de l'antiga catedral visigoda, la qual, més tart, va passar a ser [[mesquita]].<ref> (Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214).</ref> Hi ha constància documental de que fins a décades després de la conquista cristiana ([[1238]]) la mesquita-catedral va permanéixer en peu –Inclús en les sentències alcoràniques en les parets-, fins que finalment el [[22 de juny]] de [[1262]] el flare Andreu d'Albalat<ref> Andreu d'Albalat era germà del primer bisbe de Valéncia i arquebisbe de [[Tarragona]] Pere d'Albalat, i després ell mateix fon bisbe de la diòcesis Valentina de [[1276]] a [[1288]]. Esta diòcesis era anhelada tant pel primat de [[Toledo]] com per l'arquebisbe de Tarragona, qui finalment es va fer en esta gràcies al soport de [[Jaume I]], que volia preservar els seus regnes de la ingerència castellana (Furió, Antoni, p. 62).</ref> va resoldre derrocar-la i construir en el seu lloc una catedral, en correspondència en els plans de l'arquitecte Arnau Vidal.<ref> Simó, Trinidad i Sebastià, Anna, p. 214. Segons una hipòtesis de treball l'antiga mesquita musulmana, es correspondria en l'actual transepte de la catedral, sent la porta dels apòstols l'entrada a la mesquita i la porta de l'Almoina el mihrab [[http://www.jdiezarnal.Com/valenciacatedral.Html]].</ref>

Per alçar-la es va utilisar material de les veïnes pedreres de [[Burjassot]] i [[Godella]], pero també d'atres més alluntades com les de [[Benidorm]] i [[Xàbia]], d'on van arribar en barco.

== Evolució constructiva ==
[[Image:Evolucio constructiva de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Evolució constructiva.</center>]]
Encara que el recorregut per l'interior de la catedral és molt ric i mos porta d'uns estils a atres quasi sense solució de continuïtat, es tracta bàsicament d'un edifici de planta gòtica de tres naus en [[creuer (arquitectura)|creuer]] cobert en [[cimbori]], [[girola]] i [[àbsit]] poligonal.

La catedral, que s'anava fent a mesura que la [[mesquita]] es derrocava, contava ya al final del [[sigle XIII]] en el [[deambulatori]] o girola en els seus huit [[capella|capelles]] i en la porta romànica de l'Almoina, situada en el braç oriental del creuer.

Entre [[1300]] i [[1350]] es va tancar el [[transepte]] o creuer pel seu costat oest en la construcció de la porta gòtica dels apòstols. També es van construir tres trams de les tres naus -una central i dos laterals-, i es va iniciar el [[cimbori]].

L'antiga [[Sala Capitular]] (hui ''Capella del Sant Càliç'') ([[1356]]-[[1369]]), a on es reunien els clercs per a delliberar els asunts interns, i la torre [[campanar]] del [[Micalet]] ([[1381]]-[[1425]]) es van alçar inicialment separades de la resta de l'església, pero en [[1459]] els mestres [[Francesc Baldomar]] i [[Pere Compte]] van iniciar l'ampliació de les naus de la catedral en un tram més, conegut com ''Arcada Nova'' o ''Arcada de la Seu'', i la van unir definitivament tant en la sala capitular com en el ''Micalet''. Des d'aquell moment la catedral mesura 94 metros de llarc per 53,65 d'ample en el transepte.

Els sigles del [[renaiximent]] (XV-XVI) van influir poc en la ya consolidada arquitectura pero molt en la decoració pictòrica, com la de l'altar major, i escultòrica, com la de la capella de la Resurrecció.
[[Image:Situacio de la catedral de valencia.jpg|thumb|left|200px|<center>Situació de la Seu en Valéncia.</center>]]
De l'etapa [[barroc|barroca]] destaca que en [[1703]] l'alemà [[Konrad Rudolf]] va proyectar i va iniciar la porta principal de la catedral, coneguda com '' dels Ferros'' per la reixa que la rodeja. A causa de la [[Guerra de Successió]] no la va poder acabar, i van ser principalment els escultors [[Francisco Vergara]] e [[Ignacio Vergara]] els que ho van fer. Al ser la seua planta corba, el parament cóncau que en orige creava un singular i estudiat efecte de perspectiva, desvirtuat durant el [[sigle XX]] a causa del derrocament dels edificis adjacents (antic carrer de Saragossa) per a ampliar la plaça de la Reina.

Des de l'últim terç del [[sigle XVIII]] es va posar en marcha un proyecte de renovació de l'edifici, la intenció del qual era dotar-lo d'un aspecte neoclàssic homogéneu, defugint de l'estil gòtic que llavors era considerat obra de bàrbars. L'obra va començar el [[1774]] i va anar a càrrec de l'arquitecte [[Antoni Gilabert Fornés]]. La remodelació va afectar tant elements constructius com ornamentals: els [[pinàcul]]s exteriors del temple van ser eliminats, els terrats ocultes per teulades, i l'estructura gòtica mascarada per estucs, dorats i atres elements ''pseudo''clàssics.

El [[1931]] fon declarada monument històric-artístic, pero durant la [[Guerra Civil Espanyola]] fon incendiada, raó per la qual es van perdre part dels seus elements artístics. El [[cor (arquitectura)|cor]], situat en la part central, fon desmontat en [[1940]] i traslladat al fons de l'altar major. Els [[orgue (música)|òrguens]], que havien patit importants danys durant el conflicte bèlic, no van ser reconstruïts.

Aixina mateix en [[1970]] les cridades ''Cases dels Canonges'', construccions adossades en les capelles exteriors en el carrer del Micalet, van ser derrocades per a tornar a la catedral el seu aspecte anterior, al mateix temps que l'allaugerarien d'elements d'escàs o nul valor arquitectònic.

En [[1972]] es va mamprendre la tasca de [[repristinació]] de la catedral, que va significar la retirada de quasi tots els elements clàssics, per a recuperar l'aspecte gòtic original. Només va quedar com a decoració clàssica la major part de les capelles laterals i de la girola, i alguns elements puntuals, com les escultures sobre els [[carcanyol]]s del cimbori.

En l'actualitat presenta, després de diverses neteges, un bon estat de conservació, especialment després de l'exposició portà a terme el [[1999]] en el nom ''la Llum de les Imàgens'' [http://www.laluzdelasimagenes.Com/]. El temple està declarat ''Be d'Interés Cultural'' per part del Consell de la [[Generalitat Valenciana]].

== Exterior de la catedral ==

=== La porta ''de l'Almoina'' o ''del Palau'' ===
[[Image:porta de lalmoina.jpg|thumb|right|300px|<center>Porta de l'Almoina.</center>]]

La '''porta de l'Almoina''', dita aixina per ser veïna a la ya desapareguda casa de [[l'Almoina]], a on s'ajudava als necessitats, és la més antiga de la catedral. També és coneguda com ''Porta del Palau'' pel seu veinage en el palau arquebisbal. D'estil [[Estil romànic|romànic]], constituïx un element clàrament diferenciat del rest de la catedral, que és principalment [[Estil gòtic|gòtic]]. El fet de que estiga mirant cap a la [[Meca]] sugerix que allí mateixa es trobava el [[mihrab]] de la mesquita principal de la ciutat.

La porta, sobreix de l'extradós del mur catedralici formant un arc abocinat de sis arquivoltes de mig punt concèntriques i en degradació (de fora cap a dins), que se recolzen sobre fines columnes en capitels, magníficament historiats en escenes del Génesis en la part esquerra, i de l'èxodo en la dreta.

La composició i l'estil d'esta porta (especialment els elements geomètrics) són molt pareguts als de la "porta dels Fillols" de la catedral de Lleida, lo que fa pensar ad alguns autors en un mateix autor o mestre d'obres, encara que durant l'[[Edat Mija]] les colles de picapedrers viajaven i treballaven per tota Europa, i copiaven les idees d'atres autors (un bon eixemple serien les [[Torres de Quart]], obra del valencià [[Francesc Baldomar]] inspirada en el castell de [[Nàpols]]) i per això les catedrals de [[Lleó]] i [[Burgos]] són tan paregudes a les franceses, el romànic pirenaic és tan paregut al de [[Lombardia]], o [[el Micalet]] es pareix tant als campanars d'[[Osca]] i [[Lleida]].

En opinió d'Amando García Rodríguez: <ref>García Rodríguez, Amando: ''"La Catedral de Valencia"''. Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008.</ref>

<blockquote>''"Esta semejanza ha hecho pensar en la posibilidad de que algún maestro leridano fuera el responsable de su construcción. Otros historiadores consideran que es demasiado restrictivo encuadrar la portada del Palau dentro de este modelo y que más que en la escuela de la catedral de Lérida habría que pensar en una última etapa de las edificaciones románicas existentes tanto en Aragón como Cataluña. En todo caso, la portada se diferencia de esas portadas por su extraordinaria decoración figurativa, que corresponde a una época algo más tardía que la de aquellas."''</blockquote>

Per atra banda, les ménsules o permòdols d'esta porta representen a set parelles entre les que n'hi ha inscrit: ''En Pere am (en) Na Maria, sa muller; Guillermo am Na Berenguera, sa muller; En Ramon am Na Dolça, sa muller; En Francesc am Na Ramona, sa muller; En Bernat am Na Floreta, sa muller; En Bertran am Na Berenguera, sa muller;'' i ''En Doménec am Na Ramona, sa muller''.

Estos fets, han segut combinats en la llegenda de [[les donzelles de Lleida]] per alguns cronistes com [[Pere Antoni Beuter|Beuter]] i [[Gaspar Juan Escolano|Escolano]], i tergiversades pels autors [[pancatalanisme|pancatalanistes]] moderns, per a concloure que esta porta fon obra d'un arquitecte lleidatà, que les parelles que apareixen en ella foren lleidatanes i que per tant "els primers repobladors de la ciutat foren lleidatans"; i aixina "demostrar" que els valencians parlen "català occidental". Pero esta afirmació és rebuscada i arbitrària, puix lo més probable (i simple) és que els personages representats foren els burguesos o nobles promotors de l'obra, ya que a lo llarc de l'història, i a lo llarc de tota Europa, era habitual representar o indicar d'alguna forma gràfica i simple qui havia pagat les obres públiques o privades (foren romàniques, gòtiques, renaixentistes, etc), ya que era la forma ideal de fer saber a la societat (majoritàriament analfabeta) qui (o quins) havien segut els promotors o benefactors.

=== Capella de Sant Jordi ===
Si caminem des de l'Almoina deixant la catedral a la nostra esquerra trobem just davant del Centre Arqueològic de la Almoina una chicoteta capella, la de Sant Jordi. Segons les cròniques, el [[9 d'octubre]] de [[1238]], conquistada la ciutat de [[Valéncia]], [[Jaume I]] se dirigí a la mesquita major, i feu la primera missa en el lloc a on hui se troba esta capella de Sant Jordi, adosada a la part exterior del àbsit.

En el interior de la capella, sobre un altar, n'hi ha un retaule gòtic, en una pintura de Sant Jordi i un ròtul que diu: ''Sant Jordi en la batalla del Puig de Santa Maria. Any [[1237]]. Esta pintura és molt pareguda -a chicoteta escala- al quadre que se conserva en la Victoria and Albert Museum de Londres i que allí es diu "Sant George in the Battle of Puig".

=== Obra Nova ===
[[Image:obra nova de la catedral de valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Obra nova</center>]]
Si al passar la capella de Sant Jordi continuem redonejant la catedral per nostra esquerra trobem un passadiç de [[1660]] que unix la catedral en la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]]. Res més passar-ho comença l'Obra Nova, una galeria o tribuna d'estil [[Estil renaixentiste|renaixentiste]] que està oberta cap a la actual Plaça de la Verge, que històricament rebia el nom de la plaça de la Seu.

Esta tribuna de tres pisos en arcades obertes, d'estil renaixentiste (en el pis d'avall), toscà (en mig) i jònic (dalt) estava adscrita a la contemplació dels espectàculs públics, com a processons i eixecucions per part dels canonges. Per això rep també el nom de llongeta dels canonges o del Capítul. La seua construcció s'inicià el [[1566]], baix la direcció del arquitecte Miquel Porcar i del fuster i talliste Gaspar Gregori.

En una de les restauracions de la catedral durant la segon mitat del [[sigle XX]] fon suprimit la seua teulada i balcons i columnetes quedaren molt visible, com una espècie de teatre romà adherida a la catedral. Com contrapartida, el cimborri gòtic ara pot ser millor contemplat des de la [[Plaça de la Verge]].

=== Porta dels apòstols ===
[[Image:Porta dels apostols.jpg|thumb|left|250px|<center>Porta dels apòstols.</center>]]
Només passar l'Obra Nova a nostra esquerra s'encontra la porta dels Apòstols, dita aixina per les estàtues els dotze apòstols que alberga. D'estil gòtic francés, contrasta notablement en la porta romànica de l'Almoina en que confronta a la atra part del creuer. Se sap que en sa construcció treballà Nicolàs d'Ancona o de Autun des de [[1303]] i que en [[1354]] ya estava acabada. Fora qui fora el seu autor, era un mal coneixedor de la pedra del país, puix empleada una de tipo quebradiç que se degradà en rapidea i que obligà a continues reparacions, ya documentades en el [[sigle XV]]. Durant els anys [[1960]] la porta fon completament restaurada i les figures originals -en molt mal estat de conservació- foren expostes en el museu de la catedral i substituibles per còpies, que són les que hui decoren la porta.

La porta s'obri abocinada sobre un mur resaltat que li servix d'enquadrament. Consta de tres arquivoltes oixivals decorades respectivament, en catorze estatuilles d'àngels (la interior), setze de sants i dihuit de profetes (el exterior), colocades unes sobre les atres, seguint la direcció dels arcs i cada una en els seus corresponents doselets. Totes estes figures, en total quaranta-huit, estaven policromades.

Estes tres arquivoltes se recolzen sobre sis doseletes -tres a cada costat- que protegixen sis estàtues de apòstols recolzats, al mateix temps, sobre pilars de secció prismàtica triangular del qual les seues cares se decoren en quadrifulles en esfinges de la verge i del Arcàngel, en relleu, i varis escuts del rei, familiars (Com els Borja o els Centelles) i gremials. Els atres sis apòstols apareixen situats fora del arc, pero sobre idèntics pedestals. En el àngul que forma la porta en el mur de la iglésia, a abdós costats, apareixen en sents doselets gòtics, les estàtues de Sant Sixt i San Llorenç i de San Valeri i San Vicent Màrtir.
Els batients o fulles de les portes, els claus i els herrages de la porta son originals de 1438.

L'arquivolta queda emmarcada per un gablet abonat per arqueries cegues en estàtues. En la part superior de la frontera, també dins d'un gablet, s'obri una gran rosetó de sis puntes, que representa la estrela de Davit o Salomon, de 6,45 metros de diàmetro, constituïda per dos triànguls equilàters entrellaçats en els intersticis de la que figuren varis adorns de traceria calada que emmarca vidrieres polícromes. Este rosetó fon casi totalment reconstruït en els anys 1960 al haver patit la mal de la pedra.

En el tímpan de la porta s'encontra la image de Santa Maria, baix la advocació de la que fon consagrada la catedral, en el chiquet en braços rodejada de huit àngels músics; abans de [[1599]] [[Títul de l'enllaç]]esta image de la Verge del tímpan se trobava en el mainel, de manera molt semblant a la que n'hi ha en l'Iglésia archiprestal de [[Morella]].

En el peu de la porta dels Apòstols es reunix tots els dijous a les 12 del matí, el [[Tribunal de les Aigües]], relíquia secular de la administració de justícia corresponent al dret d'aigües de [[l'horta de Valéncia]]. Provablement ya se reunia en este mateix lloc quan l'actual catedral era encara mesquita.

=== Micalet ===
{{AP|El Micalet}}
[[Image:Miguelete.jpg|thumb|rigth|250px|Image del Micalet abans d' obrir la Plaça de la Reina]]
Des de la Porta dels Apòstols, si deixem la plaça de la Verge a nostra dreta i mos dirigim pel carrer del Micalet, arribem a la torre campanar del Micalet, entranyable emblema sentimental per al poble valencià, i provablement el monument més característic de la ciutat. Fon iniciat el 1381 per Andreu Julià, i per a commemorar este fet se gravà una inscripció -casi illegible hui dia- sobre la base de la torre que diu: "''Aquest campanar fonch començat en l'any de la nativitat de nostre senyor Jesucrist MCCCLXXXI. Regnant en Arago lo molt alt rei en Pere. Estant de bisbe en Valéncia lo molt alt en Jaume, fill de l'alt infant en Pere e cosí germà de dit rey''". Andreu Julià deixà la obra el [[1396]] i en [[1402]] la reanudà Josep Franch. En [[1414]] se va fer càrrec de l'obra Pere Balaguer, que és el autor de la bella decoració del últim cos.

=== Porta dels Ferros ===
Just al costat del [[Micalet]] es troba la porta principal, dita dels Ferros per la reixa de ferro que circumda el atri de entrada. És la més moderna, iniciada en [[1703]] pel escultor i arquitecte alemà Konrad Rudolf. Arribà a Valéncia en el archiduc [[Carles d'Àustria]], pero al finalisar la guerra de Succesió se'n anà en ell, ya que era el seu escultor de càmara, i deixà paralisades les obres en [[1707]], que foren acabades en [[1713]] pels seus discípuls Francisco Vergara "el Vell" i Francisco Stolz. Atres escultors que intervingueren foren Andrés Robles i Ignacio Vergara i els picapedrers, José Mines i Domingo Laviesa.

[[Image:Porta dels ferros.jpg|thumb|centre|300px|<center>Porta dels ferros.</center>]]

Esta porta és de notable interés pel seu plantejament acertat i atrevit dins del context hispànic de l'época. Es tracta d'u dels pocs eixemples de la aplicació del barroc arquitectònic italià, de planta ondulant i en moviment, a estil de Bernini o Borromini, a diferència dels edificis barrocs espanyols de la época, de tipo churrigueresc, en planta tradicional i gran profusió decorativa.

La porta dels Ferros, que se pareix a un retaule de forma concava, medix més de 36 metros d'altura. Quan se va construir pretenia crear la ilusió òptica d'una major sensació d'espai en un lloc realment molt chicotet -a la manera de [[Bernini]] o Borromini- ya que fon concebuda per a ser vista des del estret carrer (de Saragossa) que acabava en la mateixa porta. Hui este carrer ha desaparegut a l'eixamplar-se la plaça de la Reina i la forma retorçuda de la porta és una plaça gran resulta del tot incomprensible.

La porta dels Ferros, que està precedida per un atri que llimita una reixa de ferro, també barroca, se desenrolla en tres cossos superposts:

En el primer, n'hi han tres columnes a cada costat de la porta, en fuste decorat i capitells corintis, realisats per Konrad Rudolf entre els que s'òbrin sendes hornacines en les estàtues de Sant Tomàs de Vilanova i San Pere Pasqual, obra de Francisco Stolz. Sobre el arc d'entrada destaca un baix relleu, atribuït a Ignaci Vergara que representa el anagrama de la Verge, en glòria de àngels i atres adorns, i emmarcat sobre una venera d'estil rococó.

El segon cos, més reduït, té quatre columnes del mateix orde, en el intercolumni del centre, un rosetó oval, i en els laterals les estàtues de San Llorenç de [[Francesc Stolz]] i de [[Sant Vicent Màrtir]], obra de Konrad Rudolf, i medallons en els busts dels papes valencians, [[Calixt III]] i [[Aleixandre VI]], en figures alegòriques: als peus del primer la caritat i la justícia, i als del segon la esperança i la fortalea; abdós són obres de Francesc Vergara.

En el tercer cos, de menors dimensions, se representa la asunció de la Verge en un alt relleu atribuït a Ignaci Vergara i, en àtic, el símbol del Esperit Sant en relleu baix un frontó partit, i en els seus extrems, les escultures de San Lluís Beltran i San Vicent Ferrer, obra de Stolz.

== Interior de la catedral ==

=== Cimborri ===
D'estil gòtic francés (sigle XIV-XV), està format per un prisma octogonal de dos cossos superposts, en huit vidrieres de fina traceria calada en cada cos. El primer cos o part baixa és d'autor desconegut, del [[sigle XIV]], mentres que el segon cos o part alta és obra de Martí Llobet (de el [[1430]] més o manco). El cimborri dota de llum natural sempre blanca al creuer, gràcies a les finestres translúcides de alabastre i al fet de que el se armaçó de pedra està reduït al mínim.

El cimborri descansa en trompes còniques i se tanca en una revolta de creueria compsota per huit nervis i plementèria de rajola. En una alçària d'uns 40 metros, l'ausència de contrafots i la llaugerea constructiva derivada de la traceria calada dels seus murs resulta prodigiosa des d'el punt de vista arquitectònic.

En els carcanyols, baix les trompes del cimborri figuren quatre escultures d'estuc del [[sigle XVIII]] que reprsenten els quatre evangelistes en els atributs en que se identifiquen: Sant Lucas en el bou, obra de Josep Pujol, Sant Joan Evangeliste en l'àguila del mateix autor, San Mateu en el àngel, de Josep Esteve i Sant Marc en el lleó, de Francesc Sanchís. En la seua part superior n'hi ha una campana (el cimboriet) de [[1805]] que actualment no s'utilisa.

[[Image:Cimborri de la catedral de Valencia.jpg|thumb|centre|300px|<center>Cimborri de la Seu</center>]]
[[Image:Cimborri de la catedral de Valencia per dins.jpg|thumb|centre|300px|Cimborri vist per dins, a on se poden observar els quatre carcanyols.]]

=== Capella del Sant Càliç ===
[[Image:Sant Calze.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Sant Càliç]], tesor de la capella homònima.</center>]]
Obra d'Andreu Julià en estil gòtic florit ([[1356]]-[[1369]]), l'actual capella del Sant Calze se destinava en un principi a la celebració de reunions del capítul de la catedral, es a dir, a sala capitular. També se gastava per a enterros de prelats i canonges, i en el seu sub-pis n'hi ha una cripta que hui es troba cegada. Després va servir de càtedra de teologia, sent també aprofitada per a reunir-se les Corts Valencianes. Més tart va rebre el nom de la Capella del Crist de la Bona Mort, pero en [[1916]] se va decidir el traslladament del Sant Càliç a la capella, d'a on prové el seu actual nom.

Originalment era una capella exenta, pero en [[1496]] [[Pere Comte]] va concloure el passadiç, en estil gòtic florit, que la unia en el rest de la catedral. Per a accedir, n'hi ha que entrar per la porta dels Ferros i girar a ma dreta fins que trobem una entrada al corredor o sala d'accés, al final de la qual n'hi ha una portalada gòtica en pedra que permet el ingrés en la capella. En este passadiç d'accés trobem cinc sepulcres gòtics de pedra, u dels quals del bisbe Vidal de Blans, que manà edificar la Adoració dels Pastors, obra de [[1472]], de Paolo de San Leocadio. Esta obra, que es troba en un estat de conservació pèssim, era un dels frescs que realisà per a mostrar la seua maestria i acreditar-se per a pintar el presbiteri i és, al mateix temps, una de ls primeres pintures renaixentistes -si no la primera- feta en la [[Península Ibèrica]]. Front a est fresc n'hi ha un retaule de Sant Miquel posterior, de principis del [[sigle XVI]], obra sojorna del Mestre de Gavarda, encara d'estructura gòtica, encara que de transició al Renaiximent. Resulta interessant comparar-lo tant en la Adoració dels Pastors de Paolo de San Leocadi com en el quadre de Batisme del Crist, obra de madurea del mateix Macip.

=== Girola ===
[[Image:Girola de la Catedral de Valencia.jpg|thumb|right|300px|<center>Girola de la '''Catedral de Valéncia''' (Panorama).</center>]]
Es una de las parts mes antigues de la catedral, ya que per ací escomença la seua construcció en l'any [[1262]]. La girola, espai destinat per a que els fidels puguen deambular a través de las capelles sense interrompre el cult de l'Altar Major, no es un element molt habitual en les iglésies de Valéncia, ya que només apareix en la catedral i en Santa Caterina.

Primitivament se podia contemplar l'Altar Major a través dels arcs del presbiteri (com encara hui en l'iglésia de Santa Caterina, pero es cegaren en motiu de la reforma barroca de l'àbsit del [[sigle XVII]].

==== Capella de la Resurrecció ====
Se troba en el trans-altar i es diu popularment "la Coveta". És un bell alt relleu renaixentiste de la resurrecció, de [[1510]], fet en pedra alabastrina polida i abrillantada. La manà fer el llavors bisbe cardenal de Valéncia [[Roderic de Borja]], futur papa [[Aleixandre VI]], en memòria al seu tio [[Calixt III]]. Conserva rests de policromia i del dorat que el decoraven i ha segut atribuït successivament a Damià Forment, Pere Berruguet i atres, pero finalment s'ha documentat com de Gregori de Biguerny.

==== Sacristia ====
La sacristia és una de les parts més antigues de la catedral, gòtica del [[sigle XIII]]. S'encontra en el cantó dret del començament de la girola, en la seua intersecció en el creuer. És un espai de planta quadrada cobert en una revolta de creueria octopartita i trompes en els cantons. Té un gran finestral gòtic de sis metros d'altura que la ilumina. Se comunica en atra habitació que és la actual Sala Capitular en la que està la galeria de retrats de tots els prelats de la seu valentina.

=== Altar Major ===
El Altar Major de planta poligonal està cobert per una revolta de sis nervis. Té cinc finestrals i se cmunica en la girola a través de dos portes laterals. Tant la revolta com els murs estaven ornamentats en murals encarregats a Miquel Alcanyís, que va fer en [[1432]], pero que desaparegueren en un incendi en [[1469]]. Posteriorment, cap al [[1474]], s'encarregaren noves pintures, d'estil renaixentiste, a Paolo de Sant Leocadi i Francesc Pagano. Estes pintures foren tapades, en tot i això, per una luxosa ornamentació barroca durant [[1674]]-[[1682]], portada a cap baix la direcció de Juan Pérez Castiel. L'àbsit gòtic de planta poligonal quedà recobert en noves revoltes, superposició d'adorns, imàgens, pilastres, columnes salomòniques, permòdols, mènsules, carcanyols, tímpans partits, festons, àngels dorats, etc. La riquea de marbres i dorats, la suntuositat de les formes i profusa decoració evocava el estil rococó.

Aixina fon fins a juny de [[2004]], quan per asar foren encontrades baix la revolta de Juan Pérez Castiel unes pintures de gran bellea que han segut datades en [[1474]]. Estes pintures, que representen àngels tocant instruments musicals, són les adés mencionades de [[Paolo de San Leocadi]] i Francesc Pagano. Poc després del incendi de [[1469]], cap a 1474, el que seria futur papa [[Aleixandre VI]] ordenà a abdós pintors que realisaren les pintures al fresc que ara se tornen a contemplar, després de que la revolta de Pérez Castiel fora desmontada.

[[Image:Capella major de la seu.jpg|thumb|centre|1000px|<center>Vista cenital de la Capella Major</center>]]

==== Retaule major ====
En el presbiteri trobem ademés un retaule que en realitat és un gran armari acotat per dos portes, que guardava un retaule renaixentiste d'argent elaborat pel orfebre Bernabo Thadeo de Piero de Pone, que fon fundit en [[Mallorca]] en [[1812]] per a engrunsar moneda en la guerra contra [[Napoleó]].

=== Naus ===
L'estructura principal de la catedral, formada per les naus, el transepte i la girola, se va construir entre el [[sigle XIII]] i el [[sigle XV]], raó per la que és d'estil gòtic i, concretament, gòtic valencià o mediterràneu, que se caracterisa per ser més primitiu horisontal i pesat que el vertical i suntuós gòtic francés.

==== Capella de Sant Francesc de Borja ====
Es tracta d'una de les capelles laterals de la part dreta de la nau central, dedicada a [[Sant Francesc de Borja]], la qual conté dos magnífics quadros de Goya de [[1788]]. El de la esquerra representa a Sant Francesc de Borja despedint-se dels seus familiars en el Palau Ducal de Gandia per a ingressar en la Companyia de Jesús. A la dreta trobem San Francesc de Borja, ya sacerdot jesuïta, que assistix a un moribunt impenitent.

== Elements singulars de la catedral ==

Entre els elements singulars cal destacar, pel que fa en l'exterior del temple:

*La porta oriental, crida ''de l'Almoina'' i d'estil romànic (s. XIII)<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090510/valencia/portada-romanica-catedral-20090510.Html Porta romànica]</ref>
*La chicoteta capella septentrional, crida ''de Sant Jordi'', on es va celebrar la primera misa (s. XIII)
*L'arcada nort-occidental, cridà ''Obra Nova'' i d'estil renaixentiste italià (s. XVI)
*La porta occidental, cridà '' dels apòstols'' i d'estil gòtic francés (s. XIV)
*El campanar, cridat ''el Micalet'' i d'estil gòtic valencià (s.XIV)
*La porta meridional, cridà '' dels Ferros'' i d'estil barroc italià (s. XVIII)

Pel que fa a l'interior del temple cal destacar:

*El cimbori, maravella del gòtic francés (s. XIV), tant vist des de dins com des de fora
*L'antiga sala capitular o ''Capella del Sant Càliç'', d'estil gòtic tardà (segona mitat s. XIV)
*La girola, d'estil gòtic valencià (s.XIII), majorment recoberta de decoració neoclàssica (s. XVIII)
*L'altar major o presbiteri, decorat en pintures renaixentistes (s. XV) i afegits posteriors barrocs (s. XVII)
*La nau principal i les laterals, d'estil gòtic valencià (S. XIII-XIV)

== Personages destacats ==
*[[Jaume I]], rei de Valéncia, iniciador de la catedral
*[[Pere Balaguer]], mestre pedrapiquer que va treballar en la catedral
*[[Andreu Julià]], mestre pedrapiquer que va treballar en la catedral
*[[Vicent Ferrer]], sant que va predicar en la catedral
*[[Alfons el Magnànim]], rei de Valéncia que va portar el Sant Càliç a la catedral
*[[Ausias March]], poeta soterrat en la catedral
*[[Martí Llobet]], mestre pedrapiquer i escultor que va treballar en la catedral
*[[Francesc Baldomar]], mestre pedrapiquer que va treballar en la catedral
*[[Pere Compte|Pere comte]], mestre pedrapiquer que va treballar en la catedral
*[[Roderic de Borja]], papa que va introduir el renaiximent en la catedral
*[[Vicent Macip]], pintor renaixentiste que va treballar en la catedral
*[[Paolo de Sant Leocadio]], pintor renaixentiste que va treballar en la catedral
*[[Fernando Yáñez de l'Almedina]], pintor renaixentiste que va treballar en la catedral
*[[Hernando dels Plans]], pintor renaixentiste que va treballar en la catedral
*[[Juan Pérez Castiel]], escultor barroc que va treballar en la catedral

== Referències ==
{{Reflist}}

== Bibliografia consultada ==

*García Rodríguez, Amando: ''"La Catedral de Valencia"''. Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008.
*Prosper, Pilar / Matas, Josep: ''"Arquitectura Civil i religiosa en la Ciutat de Valéncia"'', Lo Rat Penat, Valéncia, 1996. ISBN 84-89069-18-2
*Hernández Úbeda, Luis (coord.): ''"Conéixer Valéncia a través de la seua arquitectura"''. Colege Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana i Ajuntament de Valéncia, Valéncia, decembre de 1996.

== Vore també ==
* [[Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats]]
* [[Micalet]]

== Enllaços externs ==
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Catedral_de_Val%C3%A8ncia Commons|Catedral de València]
*[http://www.catedraldevalencia.Es Pàgina oficial de la catedral de Santa Maria de Valéncia, La catedral del Sant Càliç]
*[http://www.gothicmed.com/gothicmed/GothicMed/virtual-museum/comunidad-valenciana/Valencia/Catedral.Html Comunitat Valenciana. Iglésia catedral basílica metropolitana de Santa Maria.] GothicMed. Un museu virtual d'arquitectura gòtica mediterrànea
*[http://www.gotik-romanik.de/Valencia,%20Thumbnails/Thumbnails.Html Fotografies]
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090510/valencia/portada-romanica-catedral-20090510.Html Porta romànica]

{{Traduït de|es|Catedral_de_Santa_María_de_Valencia}}

{{Monuments de Valéncia}}

[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]
[[Categoria:Catedrals del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Catedrals gòtiques|Valéncia]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Bandera de Castelló de la Plana

2010-09-09T09:57:33Z

Jogim:

[[Image:Bandera de Castelló de la Plana.png|thumb|right|250px|<center>'''Bandera de Castelló de la Plana'''</center>]]

== Vexilologia ==

Esta [[bandera]] està formada per:

* Quatre pals de gules sobre camp d'or, el [[Senyal Real d'Aragó|Senyal Real]] d'Aragó, puix Castelló de la Plana fon senyoriu real durant l'época foral.
* Una franja vertical de color vert en l'asta, per a diferenciar esta bandera d'atres banderes paregudes (entre elles la [[Real Senyera]]).
* L'[[Escut de Castelló de la Plana|escut tradicional de la ciutat]] en el cantó superior de l'asta.

== Història ==

En realitat, la bandera original (i tradicional) de Castelló solament estava formada per l'escut de la ciutat sobre el Senyal Real, i la franja vertical de color vert és un afegit d'algun moment de finals del sigle XX, clarament inspirat en la franja blava de la [[Real Senyera]].

<blockquote>''"Se conserva un documento en el que ya aparece, en pleno siglo XVI, el Justicia de Castellón con la bandera de las cuatro barras, sin franjas azules ni verdes. Sobre la bandera están, eso sí, las armas de la ciudad, o sea el mismo escudo que ahora tenemos en el campanario. Pero la gente de Castellón no le da importancia a esas cosas."''</blockquote><ref>Cita d'Àngel Sánchez Gozalbo, croniste oficial de Castelló de la Plana, en ''Valencia Semanal'', nº 28, 25-6-1978</ref>

Segons alguns (encara que no existixen proves al respecte), la franja de color vert fon inventada per l'ajuntament castellonenc a finals de la [[Segona República Espanyola]] , i en la victòria [[Franquisme|franquista]], esta bandera fon prohibida i guardada en l'Archiu Provincial de Castelló fins a [[1952]], quan l'archiver propongué al govern central l'us d'esta bandera per part de la ciutat. El govern permeté únicament usar el color vert. L'ajuntament crearia puix una bandera verda i l'usaria per a fer les tradicionals cintes de la [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Romeria de les Canyes]]. En el temps, el govern franquiste permitiria l'us sancer de la bandera en la balconada de la frontera principal junt a la [[bandera d'Espanya]], la [[Falange Espanyola|falangista]] i la [[carlisme|carlista]].

Pero en contra d'estes afirmacions, és molt significatiu vore que en plena [[transició espanyola|transició democràtica]], la bandera actual era pràcticament desconeguda entre els castellonencs, aplegant a l'extrem d'escriure's desficacis com:

<blockquote>''"La franja verde que lleva la bandera de Castellón ha producido ya más de un incidente entre triste y divertido a un tiempo. Esta franja apareció un buen dia, hará unos tres años, en el balcón del Ayuntamiento. No se sabe si por mimetismo de franja o con intención diferenciadora. Algunos dicen que el verde es el color de la ciudad. Pero en el siglo pasado era el blanco, según la bandera que paseaban los liberales frente a la sede de los carlistas recordándoles su derrota los días 7, 8 y 9 de julio de cada año. Y en tiempos de la dictadura de Primo, los concejales aparecen llevando fajín rojo... o sea que..."''</blockquote><ref>''Valencia Semanal'', nº 28, 25-6-1978</ref>

== Vore ademés ==

*[[Escut de Castelló de la Plana]]
*[[Casa consistorial de Castelló de la Plana]]

== Referències ==

{{Reflist}}

[[Categoria:Castelló de la Plana]]

Cimera de la Casa d'Aragó

2010-09-08T19:27:30Z

Jogim:

[[Image:Escut Comunitat Valenciana.png|thumb|right|250px|<center>Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional '''Cimera Real d'Aragó'''</center>]]

La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludía a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el XII i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.<ref>''Cfr.''

[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>

[[Image:Escut Ferran II d'Arago.jpg|thumb|left|250px|<center>Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])</center>]]

Posteriorment, la ''vibra'' passà a ser símbol de la realea de la [[Corona d'Aragó]], i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del ''rat-penat'' ([[mosseguello]]), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.<ref>Alberto Montaner Frutos, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado.'' Zaragoza, Institución "Fernando el Católico", 1995.</ref> Esta confusió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del [[sigle XVI]], com el ''Livro da Nobreza e Perfeição das Armas'' (''Llibre de la Noblea i Perfecció de les Armes'') del heraldiste [[Portugal|portugués]] António Godinho.<ref>[http://ttonline.iantt.pt/dserve.exe?dsqServer=calm6&dsqIni=imagens.ini&dsqApp=Archive&dsqCmd=show.tcl&dsqDb=Images&dsqPos=0&dsqSearch=((UserText02=%27livro%27)AND(UserText02=%27da%27)AND(UserText02=%27nobreza%27)AND(UserText02=%27aragao%27)) Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v]</ref>

En terminologia [[heràldica]], es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Iñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heràldica)|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[l'Aljafería]], manat construir per [[Ferran II d'Aragó|Ferran II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]].

== Bibliografia ==

*MENÉNDEZ PIDAL DE NAVASCUÉS, Faustino, «Los reyes de Aragón», ''Símbolos de España'', Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2000, págs. 95-138. ISBN 9788425911101
*MONTANER FRUTOS, Alberto, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado'', Zaragoza, Institución «Fernando el Católico» - C.S.I.C., 1995. ISBN 8478202838.
*REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26), pág. 134. ISBN 9788496869066.

== Vore també ==
*[[Corona d'Aragó]]
*[[Sant Jordi]]
*[[Llengües de la Corona d'Aragó]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php Sobre Sant Jordi en Aragó]

[[Categoria:Casa d'Aragó]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Heràldica d'Espanya]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Escuts d'Aragó]]

Cimera de la Casa d'Aragó

2010-09-08T19:22:59Z

Jogim:

[[Image:Escut Comunitat Valenciana.png|thumb|right|250px|<center>Escut oficial de la Comunitat Valenciana (DOGV 211, de 13 de decembre de [[1984]]), basat en la tradicional '''Cimera Real d'Aragó'''</center>]]

La '''Cimera Real d'Aragó''' o '''Drac Alat''', és un popular afegit sobre la [[Senyal Real d'Aragó|Senyal Real]] que representa ad una ''vibra'' o [[drac alat]] i que escomençà a usar [[Pere el Cerimoniós]] en el [[sigle XIV]] de divisa personal. Esta ''vibra'', provablement relacionada en [[Sant Jordi]], el patró d'[[Aragó]], ademés juga en les paraules «dragón» o «dragó» i «d'Aragón», <ref>[[Guillermo Fatás Cabeza]], «El escudo de Aragón», en ''Aragón, reino y corona: Centro Cultural de la Villa de Madrid, del 4 de abril al 21 de mayo de 2000'', [Zaragoza] : Gobierno de Aragón, [2000], págs 167-174. ISBN 84-8324-084-X. Véase el capítulo [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=9&path=1270&forma=&config_zoom=S&presentacion=pagina «Epílogo: El dragón d'Aragón»], pág. 174.</ref> que aludía a la dignitat real en les terres i pobles del rei d'Aragó, habitualment nomenat entre el XII i el XIV «Casal d'Aragó» i [[Corona d'Aragó]] des de l'última década del sigle XIII.<ref>''Cfr.''

[http://www.seacex.es/documentos/corona_aragon_08_03_expan.pdf «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)»], en [[Ernest Belenguer]], Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, ''La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII)'', Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalitat Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3: {{Cita|Entre los siglos XII y XIV, la documentación poco habla de Corona de Aragón y más del Casal d'Aragó, si bien la expresión de Corona de Aragón ya se observa con Jaime el Justo, prevaleciendo así el título jerárquico del reino por delante del de condado y principado.|Belenguer, Garín Llombart y Carmen Morte, «La expansión: el Casal d'Aragó (1213-1412) / L'expansió: el Casal d'Aragó (1213-1412)», ''op. cit''. 2006.}}</ref>

[[Image:Escut Ferran II d'Arago.jpg|thumb|left|250px|<center>Armes de Ferran II d'Aragó i V de Castella, en el [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[L'Aljafería]] ([[1492]])</center>]]

Posteriorment, la ''vibra'' passà a ser símbol de la realea de la [[Corona d'Aragó]], i símbol dels organismes i delegats vinculats a la monarquía en tots els dominis de la corona. Es postula que és l'element originari de la posterior representació heràldica del ''rat-penat'' ([[mosseguello]]), que no sería més que una degeneració formal de la vibra.<ref>Alberto Montaner Frutos, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado.'' Zaragoza, Institución "Fernando el Católico", 1995.</ref> Esta confusió, deguda a que les ales del drac pareixen les d'un mosseguello, ya apareix en algunes obres del [[sigle XVI]], com el ''Livro da Nobreza e Perfeição das Armas'' (''Llibre de la Noblea i Perfecció de les Armes'') del heraldiste [[Portugal|portugués]] António Godinho.<ref>[http://ttonline.iantt.pt/dserve.exe?dsqServer=calm6&dsqIni=imagens.ini&dsqApp=Archive&dsqCmd=show.tcl&dsqDb=Images&dsqPos=0&dsqSearch=((UserText02=%27livro%27)AND(UserText02=%27da%27)AND(UserText02=%27nobreza%27)AND(UserText02=%27aragao%27)) Armas dos Reis de Portugal, Aragão, Hungria e Navarra, in Livro da Nobreza e Perfeição das Armas, 6v]</ref>

En terminologia [[heràldica]], es definiria com un caixco en corona real oberta, mantelet en [[Creu d'Íñigo Arista]] i cimera en forma de drac alat, que s'afig sobre l'escut o insígnia real en sí. A partir de la seua utilisació per part de Pere IV d'Aragó, i fins a hui, l'emblema passà de ser la [[divisa (heràldica)|divisa]] personal d'este, a representar a tot son llinage real. Un bon eixemple de son us, és l'ornamentació d'una de les sales del [[Palau dels Reixos Catòlics]] de [[l'Aljafería]], manat construir per [[Ferran II d'Aragó|Ferran II d'Aragó i V de Castella]] en [[1492]].

== Bibliografia ==

*MENÉNDEZ PIDAL DE NAVASCUÉS, Faustino, «Los reyes de Aragón», ''Símbolos de España'', Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2000, págs. 95-138. ISBN 9788425911101
*MONTANER FRUTOS, Alberto, ''El señal del rey de Aragón: historia y significado'', Zaragoza, Institución «Fernando el Católico» - C.S.I.C., 1995. ISBN 8478202838.
*REDONDO VEINTEMILLAS, Guillermo, Alberto Montaner Frutos y María Cruz García López, ''Aragón en sus escudos y banderas'', Zaragoza, Caja de la Inmaculada, 2007 (Colecció Mariano de Pano y Ruata, 26), pág. 134. ISBN 9788496869066.

== Vore també ==
*[[Corona d'Aragó]]
*[[Sant Jordi]]
*[[Llengües de la Corona d'Aragó]]

== Enllaços externs ==
*[http://www.guiaservicios.com/arag_aragoneses-san-jorge.php Sobre Sant Jordi en Aragó]

[[Categoria:Casa d'Aragó]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Heràldica d'Espanya]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Escuts d'Aragó]]

Real Senyera

2010-09-08T19:18:25Z

Jogim:

[[Image:Senyera valenciana.png|thumb|275px|<center>'''Real Senyera Valenciana'''.</center>]]
[[Image:Prensa 1000.JPG|thumb|'''Real Senyera''' en [[Madrit]] en [[1925]]]]
La '''Real Senyera''', '''Senyera Valenciana''' o '''Senyera de la Comunitat Valenciana''' és l'unica senyera llegítima i tradicional del poble valencià. Està descrita en l'artícul 5º de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] i en l'artícul 2º de la llei 8/1984 de la [[Generalitat Valenciana]] de 4 de [[decembre]], per la que se regulen els símbols de la [[Comunitat Valenciana]] i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre).
{{cita|U. La tradicional Senyera de la Comunitat Valenciana està composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava junt a l'asta.}}

== Vexilologia ==
Quatre pals de gules (llínies roges) sobre camp d'or (fons groc) representant la seua vinculació a l'antiga [[Corona d'Aragó]], i una franja perpendicular en blau (color real) que orla una corona real.

Es culmina el màstil en un [[Rat Penat]] o [[Cimera de la Casa d'Aragó|
vibra]] en les ales desplegades.

== Orige ==
Els primers testimonis escrits i/o gràfics (texts administratius, portolans de finals del [[sigle XIV]]) sobre la senyera valenciana dels que se té noticia, mostren sempre una primitiva senyera bibarrada (én dos barres roges), no quatribarrada; pero sense franja blava.

L'orige de la corona data de [[1377]], quan el rei [[Pere IV el Cerimoniós]], decidí afegir a la bandera d'Aragó tal privilegi, per a evidenciar el ranc del [[Regne de Valéncia]] dins de la [[Corona d'Aragó]]. Se creu que les dos barres estaven relacionades en Aragó i els estats pontificis.

[[Image:Senyera-Ajuntament.jpg|thumb|300px|Copia de l'original '''Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valéncia]]]]

La primera representació gràfica que se coneix de la Real Senyera én franja blava, és un portolà de [[1410]], conservat en la Biblioteca Nacional de [[França]]. En ell la [[Senyera]] ya porta franja blava, pero encara és bibarrada. Este portolà estigué en la cartoixa de Vall de Crist en [[Altura]], [[Castelló]], fins que fon rapinyat per la desamortisació de Mendizábal i dut a [[Paris]] junt ad atres fondos valencians.

Durant la dictadura de [[Franco]] estigué vedada al considerar-la potencialment "reaccionaria", i durant la transició democràtica, el pancatalanisme intentà desacreditar son us, per a impondre en son puesto la quatribarrada, al ser la mateixa bandera que adoptà [[Catalunya]]. Per a intentar justificar-se, els pancatalanistes se basaven en una serie de suposts sense cap fonament històric, com un supost penó de [[Jaume I]] guardat en l'[[Ajuntament de Valéncia]] (i curiosament exaltat per la [[Falange Espanyola]] i el govern local durant el franquisme, ademés també de la misteriosa paraula "Año" en castellà, en conte d'"Any", en valencià).

Finalment, les reivindicacions de la major part de la societat valenciana donaren resultat i la Real Senyera fon oficialisada en [[1982]], per mig de l'aprovació de l'[[Estatut d'autonomia valencià]], i ix cada [[9 d'Octubre]] en provessó cívica per [[Valéncia]] ciutat.

== Curiositats ==

La Real Senyera posseïx ranc "Real", i se li rendixen honors militars en 21 salves de canonades, com a qualsevol Rei.

Per tal motiu, la Real Senyera tampoc s'inclina mai. Quan es baixada des del balcó de l'Ajuntament de [[Valéncia]] cada [[9 d'Octubre]], baixa en solemnitat, i de manera totalment vertical. Açò és degut a [[Pere I el Cerimoniós]] qui, entre atres prerrogatives, otorgà a la Senyera la consideració de Real, és a dir, donà a la bandera valenciana un estatus similar al d'un rei. Per tant, de la mateixa forma que un rei no inclina el cap en saludar a un atre rei, tampoc ho fa la Real Senyera. En tot i això, els reis catòlics sí inclinen el cap per a saludar a Deu (per eixemple, en saludar el sagrari), per tant la Real Senyera en cas de trobar-se davant de Deu hauria d'inclinar-se de la mateixa forma que ho faria qualsevol rei catòlic -tal era el cas de Pere I el Cerimoniós o dels reis espanyols actuals hereus de la Corona Aragonesa-.

Ademés, la Real Senyera tenia la seua pròpia guàrdia “personal”, el [[Centenar de la Ploma]], que era una milícia formada per 100 ballesters que la custodiava quan eixia de la ciutat de Valéncia, o quan havia alguna batalla contra atres regnes o regions.

Estes consideracions tan especials, demostren que la Real Senyera no era una simple bandera local, sino que fon la bandera representativa de tot el [[Regne de Valéncia]], puix cap atra [[bandera]] valenciana fruïa de protocols com estos.

== Versions històriques de la Real Senyera ==
La Real Senyera ha tingut a lo llarc de la seua llarga història moltes representacions que en chicotetes variacions conformen l'historia de la Real Senyera Valenciana a lo llarc dels segles.

*Per a vore una visió històrica de la Real Senyera visita la [[Galeria de la Real Senyera]].

<gallery>
Image:Senyera cua 2.png|Real Senyera Valenciana històrica colocada en forma vertical d'asta o màstil i arrematada en forma de "cua d'oroneta". Utilisada històricament en provessons religioses (p.eix. [[Corpus de Valéncia]]) i actes oficials (p. eix. [[9 d'Octubre]]) per diverses entitats.
Image:Senyera cua.svg|Real Senyera Valenciana històrica arrematada en forma de "cua d'oroneta".
</gallery>

== Versions de la Real Senyera en el sigle XX ==

Durant el sigle XX, en el desenroll de les diferents ideologies polítiques, sorgiren tres versions de la Real Senyera valenciana. La primera versió en sorgir, fon la versió simplificada, sense corona, creada pels republicans valencians. De forma paralela, els [[nacionalisme valencià|nacionalistes valencians]] crearen l'[[Estrelada valenciana|Estrelada valencianista]] afegint una estrela blanca; i, en [[1931]], el partit [[Esquerra Valenciana]], afegí una estrela roja.

<gallery>
Image:Senyera Valenciana simplificada.png|Versió simplificada de la Real Senyera valenciana.
Image:Senyera_del_nacionalisme_valencia.svg|[[Estrelada valenciana|Estrelada valencianista]], bandera reivindicativa de principis del [[sigle XX]].
Image:Senyera d'Esquerra Valenciana (1931).svg|[[Estrelada Valenciana|Senyera Estrelada]] d’[[Esquerra Valenciana]], durant la [[Segona República Espanyola|IIª República Espanyola]].
</gallery>

*Per a vore mes imàgens i representacions de la Real Senyera visita la [[Galeria de la Real Senyera]].

== Bibliografia ==

* "''Senyera Valenciana: la bandera de tots''", Andreu Tintorer / [[Felip Bens]], Ed. [[Lo Rat Penat]], Valéncia, 2005. ISBN 84-89069-93-X
* "''La Real Senyera, Bandera Nacional dels Valencians''", [[Antoni Atienza]], Ed. [[L'Oronella]], Valéncia, 2001. ISBN 84-89737-26-6
* "''Tratado de la Real Señera''", [[Ricart Garcia Moya]], Ed. Ajuntament de Valéncia, Valéncia, 1993. ISBN 84-88639-08-2
* "''La Senyera dels Valencians''", Francisco Molina Pont, Ed. [[Va Naixer]], Valéncia, 1980. ISBN 84-300-3712-8
* "''Bandera del Reino de Valencia''", Fermín Juanto Manrique, Ed. [[Paraval]], Valéncia, 1979. ISBN 84-85673-00-X
* "''La Senyera Valenciana''", Ed. Lo Rat Penat-Marí Montañana, Valéncia, 1977.
* La bandera valenciana regnícola. Full número 2. [[Grup d'Accio Valencianista]].
* La Senyera Valenciana. Full divulgacio. VV. AA. 3ª Ed. [[Lo Rat Penat]]. Valencia, 1977.

== Vore també ==
*[[Galeria de la Real Senyera]]

== Enllaços externs ==

*[http://butronmaker.blogspot.com/2007/08/bandera-valenciana.html Recopilació sobre la Senyera valenciana]
*[http://www.cjav.org/val/iniciva/senyera.htm Real Senyera Coronada]
*[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=11233&start=40&postdays=0&postorder=asc&highlight=&sid=0c41cbf829150ccdf9aa28924898419b Imàgens sobre la Senyera valenciana]
*[http://mossarabia.lavila.net/elpuig4/senyera.htm Artícul de Rafel Medina sobre La Senyera]
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm La Real Senyera en l'Alcoyà i El Comtat]
* [http://web.archive.org/web/20060502092026/http://www.pinedo.info/cultura/cultura1.html#G La senyera valenciana] per [[Antoni Atienza]].
* Catàlec de l'exposició [http://web.archive.org/web/20060128234631/http://www.dva.gva.es/senyera/senyera_02.html ''Senyera Valenciana. La bandera de tots''], publicat per la Diputació de Valéncia.
* [http://butronmaker.blogspot.com Portolans migevals en la Real Senyera]

[[Categoria:Real Senyera]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Banderes valencianes]]

Galeria de la Real Senyera

2010-09-08T18:46:07Z

Jogim:

*'''''La finalitat d'esta galeria es realisar una recopilació exhaustiva sobre imàgens, fotografies, portolans, mapes, cartells i publicacions històriques i actuals sobre la [[Real Senyera Valenciana]].'''''. Pots ajudar-te dels "enllaços externs" que voràs al final de l'artícul per a colaborar i pujar imàgens.

== Portolans migevals ==

=== (1300-1400) ===

<gallery>
Image:Detall Atles d'Abraham Cresques (1375). Biblioteca Nacional Paris.jpg|Detall de l'Atles d'Abraham Cresques (1375). Biblioteca Nacional de [[Paris]]. Si be encara no apareix representat el blau, és evident que la Senyera dels valencians no era quatribarrada sino bibarrada, i distinta de les del [[Aragó|Regne d'Aragó]], el [[Balears|Regne de Mallorca]] i el [[Catalunya|Condat de Barcelona]].
</gallery>

=== (1400-1500) ===

<gallery>
Image:Anonim, 1410 (Biblioteca Nacional de Paris).jpg|1410. Anònim conservat en la Biblioteca Nacional de [[Paris]]. És la primera representació en un mapa de la Real Senyera, bibarrada i en franja blava.
Image:1426-Battista Beccario-Bavarian State Library-Munich.jpg|Portolà migeval (1426) de Battista Beccario conservat en la Bavarian State Library de [[Munich]]. Este portolà demostra clarament que la Real Senyera no era la bandera local de [[Valéncia]], sino la bandera de tot el [[Regne de Valéncia]], ya que ix junt a les banderes reals de [[Castella]], de [[Portugal]] i del regne musulmà de [[Granada]].
Image:Portola 1440.jpg|1440. Anònim (taller Vallseca). Biblioteca Nacional Central de [[Florència]]. La configuració de les banderes i regnes es repetix.
Image:1456. Jacobo Bertran. Museu Maritim Nacional de Greenwich.jpg|Portolà migeval (1456)de Jacobo Bertràn. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]). La configuració de les banderes i regnes es repetix.
Image:1473-Gratiosus Benincasa-Ancona, Italia-Biblioteca Universitaria di Bologna.jpg|Portolà migeval (1473) de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya.
Image:3 quart s. XV. Anonim (taller Rosell). Hispanic Society, Nova York.jpg|3 quart s. XV. Anonim (taller Rosell). Hispanic Society de [[Nova York]]. La configuració de les banderes i regnes es repetix.
Image:1486. Arnaldus Domenech. Museu Maritim Nacional, Greenwich.jpg|Portolà migeval (1486)d'Arnaldus Domenech. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]). La configuració de les banderes i regnes es repetix.
</gallery>

=== (1500-1600) ===

<gallery>
Image:1578. Joan Martines. Biblioteca Hungtington. San Marino (California).jpg|1578. Portolà de Joan Martines. Biblioteca Hungtington. San Marino ([[California]]). La Real Senyera ix perpendicular al màstil.
</gallery>

=== (1600-1700) ===

<gallery>
Image:1620. Anonim. Museu Maritim Nacional, Londres.jpg|1620. Anònim. Museu Marítim Nacional de [[Londres]].
Image:1640. Joan Oliva. Museu Maritim Nacional, Greenwich.jpg|1640. Portolà de Joan Oliva. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]).
</gallery>

== Edat mija ==

<gallery>
Image:Senyera-Ajuntament.jpg|Copia de l'original '''Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valéncia]].
</gallery>

== Segle XIX ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Processo Corpus Inicis segle XIX.jpg|Inicis del segle XIX. Rollo anònim de la [[Processó del Corpus de Valéncia]] Ciutat. Archiu Municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]].
</gallery>

== Inicis del segle XX (1900-1930) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Expo-1910.jpg|Portada de la guia oficial de l'Exposició Nacional de [[1910]], (continuació de l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] de [[1909]]), que reproduïx el cartell oficial, obra de l'artiste [[Vicente Climent]].
Image:Prensa 1000.JPG|'''Real Senyera''' en [[Madrit]] en [[1925]].
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:Baixada Real Senyera. Ajuntament Valencia. Anys 20.jpg|Baixada de la Real Senyera de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Anys 20 (encara no existix l'actual palc d'autoritats).
</gallery>

== II República Espanyola (1931-1936) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Falles Alcoy.jpg|Cartell de les Falles d'[[Alcoy]] de l'any [[1935]], en tems de la [[II República Espanyola]], per l'artiste alcoyà V. Abad Rico.

Image:Portada del programa oficial de Falles 1933.jpg|Portada del programa oficial de Falles de 1933.

Image:Portada Nou Teatro valensia. 1933.jpg|Eixemplar de ''"Nou Teatro Valensiá"'' de 1933.
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:Alzira, 27 de novembre de 1932. Manifa pro Estatut.jpg|Manifestació pro Estatut d'Autonomia en [[Alzira]], el 27 de novembre de 1932.

Image:Miting nacionaliste valencia. Manises, 1932.JPG|[[Manises]], 1932. Mitin valencianiste en [[Manises]]. Destaca la pancarta de Joventut Republicana Valencianista entre les Reals Senyeres.

Image:Alzira, 1934. Manifa reclamant l'Estatut d'Autonomia.jpg|Manifestació pro Estatut d'Autonomia en [[Alzira]], en 1934.

Image:Aplec Valencianiste en 1935.JPG|Aplec valencianiste en la Montanyeta de la Patà. [[El Puig]], 1935.

Image:Falla 1931 Gracia-En Sanz.jpg| Valéncia, 1931. Carrers Gracia-En Sanz en Falles.

Image:Falla 1936 Conde Altea-Maestro Gozalbo.jpg|Valéncia, 1936. Carrers Conde Altea-Maestro Gozalbo en Falles.

Image:Ateneu d'Alacant. 29-7-1934.jpg|Clausura de la III Semana Cultural Valenciana pel Centre Valencianiste d'[[Alcoy]]. Ateneu d'[[Alacant]]. 29-7-1934.
</gallery>

== Guerra Civil Espanyola (1936-1939) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:EV-Cartell.jpg|Cartell de la Guerra Civil del partit [[Esquerra Valenciana]], en la [[Senyera estrelada]] valenciana roja ben destacada, obra del pintor valencià '''Dubon'''.

Image:1937. Cartel Guerra Civil. Vicente Vila Gimeno.jpg|Cartell de la Guerra Civil, obra de Vicente Vila Gimeno, 1937.

Image:Cartell 1938.jpg|Cartell de la Guerra Civil Espanyola de l'any 1938. Obra de Luíz Alcaraz. La llegenda en castellà diu: "Hagamos Valencia inexpugnable". La Senyera es troba representada dalt del [[Micalet]] i la Bandera Espanyola Republicana dalt de la Torre de Santa Caterina.
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:Columna_Palleter-2.jpg|"Columna Palleter" de Valéncia de l'Eixercit Republicà de principis de la Guerra Civil Espanyola. A la vista la Senyera Valenciana en estrela blanca.

Image:Madrit,1936. Propaganda republicana.jpg|Propaganda antifascista en [[Madrit]], 1936. La Real Senyera apareix sobre la bandera rusa.

Image:Milicians republicans valencians-1936.jpg|Milicians republicans valencians en 1936.

Image:Unio Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil.jpg|Unió Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil baix la Real Senyera Valenciana.

Image:Fallers republicans, Plaça de Bous, Valencia, 1937.jpg|Fallers republicans en la Plaça de Bous de Valéncia, 1937.

Image:Apertura Institut Obrer. Valencia, 1937.jpg|Apertura Institut Obrer. Valéncia, 1937

Image:1939. Desfile de la Victoria. Hugo Jager. 19-5-1939.jpg|Franco mostra la Real Senyera com a trofeu de guerra en el ''"Desfile de la Victoria"'', en [[Madrit]], el 19 de maig de 1939.
</gallery>

== Dictadura (1939-1975) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Festes Petrel 1954.jpg|Cartell Festes de [[Petrer]] de 1954. La Senyera del Regne de Valéncia (en blau) apareix junt a la Senyera del rei (sense blau), i la creu de Sant Jordi, patró de la Corona d'Aragó.
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>Image:Alcoy-Capita-Cristia-1973.jpg| Festes d'[[Alcoy]], 1973. Capità Cristià de la Filà dels Vascs.
</gallery>

== Transició Democràtica i Pre-autonomia (1975-1980) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Autonomia 9.jpg|Cartell valencianiste reclamant l'autonomia per a Valéncia en la Transició Democràtica.
Image:Dia Nacional.jpg|Cartell valencianiste en la llegenda "[[9 d'Octubre]] Dia Nacional Valencià", en temps de la Pre-Autonomia Valenciana.
Image:Revista Murta 9.jpg|Eixemplar de la [[Revista Murta]].

</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:9 d'Octubre 1977.jpg|Fotografia del [[9 d'Octubre]] de 1977 davant de l'estàtua de Jaume I, en la Plaça Alfons el Magnànim (Parterre) de Valéncia Ciutat.
Image:Aplec d'Afirmacio Valencianista. Valencia, 5-6-1978.jpg|Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.
Image:Vista Tribuna. Aplec d'Afirmacio Valencianista. Valencia, 5-6-1978.jpg|Tribuna Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.
Image:5 Juny 1978.jpg|Oradors de l'Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.
</gallery>

== Finals segle XX (1981-2000) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:ENV 1981.jpg|II Congrés Nacional Joventuts d'Esquerra Nacionalista Valenciana. Valéncia, 1981.

Image:9 Dia Nacional.jpg|Cartell de [[Valéncia 2000]] i Taula Nova Valenciana, sobre el [[9 d'Octubre]] de 1983.
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:Manifa en defensa de l'Estatut. Valencia 13-6-1997. A.jpg|Manifestació en defensa de l'Estatut. Vista de la Pancarta principal. Valéncia, 13-6-1997.

Image:Manifa en defensa de l'Estatut. Valencia 13-6-1997. B.jpg|Manifestació en defensa de l'Estatut. Vista de conjunt. Valéncia, 13-6-1997.

Image:9 d'Octubre 1992.jpg|[[9 d'Octubre]] de 1992 pel Carrer la Pau de Valéncia Ciutat. Dirigents i membres d'[[Esquerra Nacionalista Valenciana]] (ENV) i a continuació la pancarta de [[Joventut Valencianista]] (JV).

</gallery>

== Segle XXI (Any 2001 en avant) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Senyera Castello.jpg|Pegatina o cartell de [[Castelló]] en la Real Senyera Valenciana i la [[Bandera de Castelló]]. Any 2000 en avant.
</gallery>

=== Fotografies ===

== Bibliografia ==

* "''Senyera Valenciana: la bandera de tots''", Andreu Tintorer / [[Felip Bens]], Ed. [[Lo Rat Penat]], Valéncia, 2005. ISBN 84-89069-93-X
* "''La Real Senyera, Bandera Nacional dels Valencians''", [[Antoni Atienza]], Ed. [[L'Oronella]], Valéncia, 2001. ISBN 84-89737-26-6
* "''Tratado de la Real Señera''", [[Ricart Garcia Moya]], Ed. Ajuntament de Valéncia, Valéncia, 1993. ISBN 84-88639-08-2
* "''La Senyera dels Valencians''", Francisco Molina Pont, Ed. [[Va Naixer]], Valéncia, 1980. ISBN 84-300-3712-8
* "''Bandera del Reino de Valencia''", Fermín Juanto Manrique, Ed. [[Paraval]], Valéncia, 1979. ISBN 84-85673-00-X
* "''La Senyera Valenciana''", Ed. Lo Rat Penat-Marí Montañana, Valéncia, 1977.

== Enllaços externs ==

*[http://butronmaker.blogspot.com/2007/08/bandera-valenciana.html Recopilació sobre la Senyera valenciana]
*[http://www.cjav.org/val/iniciva/senyera.htm Real Senyera Coronada]
*[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=11233&start=40&postdays=0&postorder=asc&highlight=&sid=0c41cbf829150ccdf9aa28924898419b Imàgens sobre la Senyera valenciana]
*[http://mossarabia.lavila.net/elpuig4/senyera.htm Artícul de Rafel Medina sobre La Senyera]
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm La Real Senyera en l'Alcoyà i El Comtat]
* [http://web.archive.org/web/20060502092026/http://www.pinedo.info/cultura/cultura1.html#G La senyera valenciana] per [[Antoni Atienza]].
* Catàlec de l'exposició [http://web.archive.org/web/20060128234631/http://www.dva.gva.es/senyera/senyera_02.html ''Senyera Valenciana. La bandera de tots''], publicat per la Diputació de Valéncia.
* [http://butronmaker.blogspot.com Portolans migevals en la Real Senyera]

[[Categoria:Real Senyera]]

Archiu:Ateneu d'Alacant. 29-7-1934.jpg

2010-09-08T18:23:35Z

Jogim:

9 d'Octubre

2010-09-08T18:17:29Z

Jogim:

[[Image:Dia del regne de valencia baixada de senyera.jpg|thumb|right|200px|Baixada de la Senyera des de l'Ajuntament de Valéncia el 9 d'Octubre.]]
[[Image:Senyera-Ajuntament.jpg|thumb|300px|'''Copia de l'original Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valencia]]]]

El '''9 d'octubre''' o día de '''[[Sant Donís]]''' és el '''Dia nacional de la [[Comunitat Valenciana]]''' i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de [[Valéncia]] del rei [[Jaume I]] en [[1238]].

Evidentment, la conquista i formació del [[Regne de Valéncia]] no es va culminar fins a [[1304]]-[[1305]] en la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] i el [[Tractat d'Elig]], i el territori actual no es va unificar fins a [[1851]] en l'incorporació de [[Requena]] i [[Utiel]], pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser [[Valéncia]] la capital del [[Regne de Valéncia]].

La ciutat de [[Valéncia]] començà a celebrar l'entrada de [[Jaume I]] en el any [[1338]], any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el [[segle XV]], la festa va adquirir un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piluletes i trons.

Els parlamentaris valencians van plasmar l'acort per a celebrar esta festa en el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] de [[1982]].

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del [[Govern Valencià]], del president de la [[Generalitat Valenciana]] i de entitats valencianistes com [[Lo Rat Penat]], en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la [[Real Senyera]] en la que hui en dia a les dotcze del matí del '''9 d'Octubre''', la [[Senyera]] baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'[[Ajuntament de Valéncia]], mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des de açí es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gracies i d'ahi al [[Parterre]] fins que torna al [[Ajuntament de Valéncia]].

Previ a la Processó Cívica, [[Lo Rat Penat]],realisa una ofrena floral a l'estatua de [[Francesc de Vinatea]], en la plaça de l'[[Ajuntament de Valéncia]].

També es celebra la tradicional [[mocadorà]], que resulta ser un equivalent [[valencià]] del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per [[Sant Donís]], (Bisbe de [[París]]) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La [[Mocadorà]] consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

Com a acte festiu, des de l'any [[2003]], se celebra, per la vesprada, l'[[Entrada de Moros i Cristians Ciutat de Valéncia]], en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

== Bibliografia ==

*Moreno, Juli/Ferrandis, Mariví: ''"9 d'Octubre, Dia Nacional Valencià"''. Lo Rat Penat, Valéncia, 1997. ISBN 84-89069-31-X

== Enllaços externs ==
*[http://www.valencianisme.eu/9doctubre/ Sobre el 9 d'Octubre]

==Referencies==
{{Traduït de|es|Día_de_la_Comunidad_Valenciana}}

[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]

Galeria de la Real Senyera

2010-09-08T18:08:15Z

Jogim:

*'''''La finalitat d'esta galeria es realisar una recopilació exhaustiva sobre imàgens, fotografies, portolans, mapes, cartells i publicacions històriques i actuals sobre la [[Real Senyera Valenciana]].'''''. Pots ajudar-te dels "enllaços externs" que voràs al final de l'artícul per a colaborar i pujar imàgens.

== Portolans migevals ==

=== (1300-1400) ===

<gallery>
Image:Detall Atles d'Abraham Cresques (1375). Biblioteca Nacional Paris.jpg|Detall de l'Atles d'Abraham Cresques (1375). Biblioteca Nacional de [[Paris]]. Si be encara no apareix representat el blau, és evident que la Senyera dels valencians no era quatribarrada sino bibarrada, i distinta de les del [[Aragó|Regne d'Aragó]], el [[Balears|Regne de Mallorca]] i el [[Catalunya|Condat de Barcelona]].
</gallery>

=== (1400-1500) ===

<gallery>
Image:Anonim, 1410 (Biblioteca Nacional de Paris).jpg|1410. Anònim conservat en la Biblioteca Nacional de [[Paris]]. És la primera representació en un mapa de la Real Senyera, bibarrada i en franja blava.
Image:1426-Battista Beccario-Bavarian State Library-Munich.jpg|Portolà migeval (1426) de Battista Beccario conservat en la Bavarian State Library de [[Munich]]. Este portolà demostra clarament que la Real Senyera no era la bandera local de [[Valéncia]], sino la bandera de tot el [[Regne de Valéncia]], ya que ix junt a les banderes reals de [[Castella]], de [[Portugal]] i del regne musulmà de [[Granada]].
Image:Portola 1440.jpg|1440. Anònim (taller Vallseca). Biblioteca Nacional Central de [[Florència]]. La configuració de les banderes i regnes es repetix.
Image:1456. Jacobo Bertran. Museu Maritim Nacional de Greenwich.jpg|Portolà migeval (1456)de Jacobo Bertràn. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]). La configuració de les banderes i regnes es repetix.
Image:1473-Gratiosus Benincasa-Ancona, Italia-Biblioteca Universitaria di Bologna.jpg|Portolà migeval (1473) de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya.
Image:3 quart s. XV. Anonim (taller Rosell). Hispanic Society, Nova York.jpg|3 quart s. XV. Anonim (taller Rosell). Hispanic Society de [[Nova York]]. La configuració de les banderes i regnes es repetix.
Image:1486. Arnaldus Domenech. Museu Maritim Nacional, Greenwich.jpg|Portolà migeval (1486)d'Arnaldus Domenech. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]). La configuració de les banderes i regnes es repetix.
</gallery>

=== (1500-1600) ===

<gallery>
Image:1578. Joan Martines. Biblioteca Hungtington. San Marino (California).jpg|1578. Portolà de Joan Martines. Biblioteca Hungtington. San Marino ([[California]]). La Real Senyera ix perpendicular al màstil.
</gallery>

=== (1600-1700) ===

<gallery>
Image:1620. Anonim. Museu Maritim Nacional, Londres.jpg|1620. Anònim. Museu Marítim Nacional de [[Londres]].
Image:1640. Joan Oliva. Museu Maritim Nacional, Greenwich.jpg|1640. Portolà de Joan Oliva. Museu Marítim Nacional de Greenwich ([[Gran Bretanya]]).
</gallery>

== Edat mija ==

<gallery>
Image:Senyera-Ajuntament.jpg|Copia de l'original '''Real Senyera Valenciana''', custodiada en l'[[Ajuntament de Valéncia]].
</gallery>

== Segle XIX ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Processo Corpus Inicis segle XIX.jpg|Inicis del segle XIX. Rollo anònim de la [[Processó del Corpus de Valéncia]] Ciutat. Archiu Municipal de l'[[Ajuntament de Valéncia]].
</gallery>

== Inicis del segle XX (1900-1930) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Expo-1910.jpg|Portada de la guia oficial de l'Exposició Nacional de [[1910]], (continuació de l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] de [[1909]]), que reproduïx el cartell oficial, obra de l'artiste [[Vicente Climent]].
Image:Prensa 1000.JPG|'''Real Senyera''' en [[Madrit]] en [[1925]].
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:Baixada Real Senyera. Ajuntament Valencia. Anys 20.jpg|Baixada de la Real Senyera de l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Anys 20 (encara no existix l'actual palc d'autoritats).
</gallery>

== II República Espanyola (1931-1936) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Falles Alcoy.jpg|Cartell de les Falles d'Alcoy de l'any [[1935]], en tems de la [[II República Espanyola]], per l'artiste alcoyà V. Abad Rico.

Image:Portada del programa oficial de Falles 1933.jpg|Portada del programa oficial de Falles de 1933.

Image:Portada Nou Teatro valensia. 1933.jpg|Eixemplar de ''"Nou Teatro Valensiá"'' de 1933.
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:Alzira, 27 de novembre de 1932. Manifa pro Estatut.jpg|Manifestació pro Estatut d'Autonomia en [[Alzira]], el 27 de novembre de 1932.

Image:Miting nacionaliste valencia. Manises, 1932.JPG|[[Manises]], 1932. Mitin nacionaliste valencià. Destaca la pancarta de Joventut Republicana Valencianista entre les Reals Senyeres.

Image:Alzira, 1934. Manifa reclamant l'Estatut d'Autonomia.jpg|Manifestació pro Estatut d'Autonomia en [[Alzira]], en 1934.

Image:Aplec Valencianiste en 1935.JPG|Aplec valencianiste en la Montanyeta de la Patà. [[El Puig]], 1935.

Image:Falla 1931 Gracia-En Sanz.jpg| Valéncia, 1931. Carrers Gracia-En Sanz en Falles.

Image:Falla 1936 Conde Altea-Maestro Gozalbo.jpg|Valéncia, 1936. Carrers Conde Altea-Maestro Gozalbo en Falles.
</gallery>

== Guerra Civil Espanyola (1936-1939) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:EV-Cartell.jpg|Cartell de la Guerra Civil del partit [[Esquerra Valenciana]], en la [[Senyera estrelada]] valenciana roja ben destacada, obra del pintor valencià '''Dubon'''.

Image:1937. Cartel Guerra Civil. Vicente Vila Gimeno.jpg|Cartell de la Guerra Civil, obra de Vicente Vila Gimeno, 1937.

Image:Cartell 1938.jpg|Cartell de la Guerra Civil Espanyola de l'any 1938. Obra de Luíz Alcaraz. La llegenda en castellà diu: "Hagamos Valencia inexpugnable". La Senyera es troba representada dalt del [[Micalet]] i la Bandera Espanyola Republicana dalt de la Torre de Santa Caterina.
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:Columna_Palleter-2.jpg|"Columna Palleter" de Valéncia de l'Eixercit Republicà de principis de la Guerra Civil Espanyola. A la vista la Senyera Valenciana en estrela blanca.

Image:Madrit,1936. Propaganda republicana.jpg|Propaganda antifascista en [[Madrit]], 1936. La Real Senyera apareix sobre la bandera rusa.

Image:Milicians republicans valencians-1936.jpg|Milicians republicans valencians en 1936.

Image:Unio Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil.jpg|Unió Republicana Nacionalista cantant l'Internacional durant la Guerra Civil baix la Real Senyera Valenciana.

Image:Fallers republicans, Plaça de Bous, Valencia, 1937.jpg|Fallers republicans en la Plaça de Bous de Valéncia, 1937.

Image:Apertura Institut Obrer. Valencia, 1937.jpg|Apertura Institut Obrer. Valéncia, 1937

Image:1939. Desfile de la Victoria. Hugo Jager. 19-5-1939.jpg|Franco mostra la Real Senyera com a trofeu de guerra en el ''"Desfile de la Victoria"'', en [[Madrit]], el 19 de maig de 1939.
</gallery>

== Dictadura (1939-1975) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Festes Petrel 1954.jpg|Cartell Festes de [[Petrer]] de 1954. La Senyera del Regne de Valéncia (en blau) apareix junt a la Senyera del rei (sense blau), i la creu de Sant Jordi, patró de la Corona d'Aragó.
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>Image:Alcoy-Capita-Cristia-1973.jpg| Festes d'[[Alcoy]], 1973. Capità Cristià de la Filà dels Vascs.
</gallery>

== Transició Democràtica i Pre-autonomia (1975-1980) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Autonomia 9.jpg|Cartell valencianiste reclamant l'autonomia per a Valéncia en la Transició Democràtica.
Image:Dia Nacional.jpg|Cartell valencianiste en la llegenda "[[9 d'Octubre]] Dia Nacional Valencià", en temps de la Pre-Autonomia Valenciana.
Image:Revista Murta 9.jpg|Eixemplar de la [[Revista Murta]].

</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:9 d'Octubre 1977.jpg|Fotografia del [[9 d'Octubre]] de 1977 davant de l'estàtua de Jaume I, en la Plaça Alfons el Magnànim (Parterre) de Valéncia Ciutat.
Image:Aplec d'Afirmacio Valencianista. Valencia, 5-6-1978.jpg|Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.
Image:Vista Tribuna. Aplec d'Afirmacio Valencianista. Valencia, 5-6-1978.jpg|Tribuna Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.
Image:5 Juny 1978.jpg|Oradors de l'Aplec d'Afirmació Valencianista. Plaça de Bous de Valéncia, 5-6-1978.
</gallery>

== Finals segle XX (1981-2000) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:ENV 1981.jpg|II Congrés Nacional Joventuts d'Esquerra Nacionalista Valenciana. Valéncia, 1981.

Image:9 Dia Nacional.jpg|Cartell de [[Valéncia 2000]] i Taula Nova Valenciana, sobre el [[9 d'Octubre]] de 1983.
</gallery>

=== Fotografies ===

<gallery>
Image:Manifa en defensa de l'Estatut. Valencia 13-6-1997. A.jpg|Manifestació en defensa de l'Estatut. Vista de la Pancarta principal. Valéncia, 13-6-1997.

Image:Manifa en defensa de l'Estatut. Valencia 13-6-1997. B.jpg|Manifestació en defensa de l'Estatut. Vista de conjunt. Valéncia, 13-6-1997.

Image:9 d'Octubre 1992.jpg|[[9 d'Octubre]] de 1992 pel Carrer la Pau de Valéncia Ciutat. Dirigents i membres d'[[Esquerra Nacionalista Valenciana]] (ENV) i a continuació la pancarta de [[Joventut Valencianista]] (JV).

</gallery>

== Segle XXI (Any 2001 en avant) ==

=== Cartells i publicacions ===

<gallery>
Image:Senyera Castello.jpg|Pegatina o Cartell valencianiste de Castelló en la Real Senyera Valenciana i la Bandera de Castelló. Anys 2000.
</gallery>

=== Fotografies ===

== Bibliografia ==

* "''Senyera Valenciana: la bandera de tots''", Andreu Tintorer / [[Felip Bens]], Ed. [[Lo Rat Penat]], Valéncia, 2005. ISBN 84-89069-93-X
* "''La Real Senyera, Bandera Nacional dels Valencians''", [[Antoni Atienza]], Ed. [[L'Oronella]], Valéncia, 2001. ISBN 84-89737-26-6
* "''Tratado de la Real Señera''", [[Ricart Garcia Moya]], Ed. Ajuntament de Valéncia, Valéncia, 1993. ISBN 84-88639-08-2
* "''La Senyera dels Valencians''", Francisco Molina Pont, Ed. [[Va Naixer]], Valéncia, 1980. ISBN 84-300-3712-8
* "''Bandera del Reino de Valencia''", Fermín Juanto Manrique, Ed. [[Paraval]], Valéncia, 1979. ISBN 84-85673-00-X
* "''La Senyera Valenciana''", Ed. Lo Rat Penat-Marí Montañana, Valéncia, 1977.

== Enllaços externs ==

*[http://butronmaker.blogspot.com/2007/08/bandera-valenciana.html Recopilació sobre la Senyera valenciana]
*[http://www.cjav.org/val/iniciva/senyera.htm Real Senyera Coronada]
*[http://www.valenciafreedom.com/web/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=11233&start=40&postdays=0&postorder=asc&highlight=&sid=0c41cbf829150ccdf9aa28924898419b Imàgens sobre la Senyera valenciana]
*[http://mossarabia.lavila.net/elpuig4/senyera.htm Artícul de Rafel Medina sobre La Senyera]
*[http://www.colectiuaitana.com/bandera.htm La Real Senyera en l'Alcoyà i El Comtat]
* [http://web.archive.org/web/20060502092026/http://www.pinedo.info/cultura/cultura1.html#G La senyera valenciana] per [[Antoni Atienza]].
* Catàlec de l'exposició [http://web.archive.org/web/20060128234631/http://www.dva.gva.es/senyera/senyera_02.html ''Senyera Valenciana. La bandera de tots''], publicat per la Diputació de Valéncia.
* [http://butronmaker.blogspot.com Portolans migevals en la Real Senyera]

[[Categoria:Real Senyera]]

Bandera de Castelló de la Plana

2010-09-08T17:58:43Z

Jogim:

[[Image:Bandera de Castelló de la Plana.png|thumb|right|250px|<center>'''Bandera de Castelló de la Plana'''</center>]]

== Vexilologia ==

Esta [[bandera]] està formada per:

* Quatre pals de gules sobre camp d'or, el [[Senyal Real d'Aragó|Senyal Real]] d'Aragó, puix Castelló de la Plana fon senyoriu real durant l'època foral.
* Una franja vertical de color vert en l'asta, per a diferenciar esta bandera d'altres banderes paregudes (entre elles la [[Real Senyera]]).
* L'[[Escut de Castelló de la Plana|escut tradicional de la ciutat]] en el cantó superior de l'asta.

== Història ==

En realitat, la bandera original (i tradicional) de Castelló solament estaba formada per l'escut de la ciutat sobre el Senyal Real, i la franja vertical de color vert és un afegit d'algún moment de finals del sigle XX, clarament inspirat en la franja blava de la [[Real Senyera]].

<blockquote>''"Se conserva un documento en el que ya aparece, en pleno siglo XVI, el Justicia de Castellón con la bandera de las cuatro barras, sin franjas azules ni verdes. Sobre la bandera están, eso sí, las armas de la ciudad, o sea el mismo escudo que ahora tenemos en el campanario. Pero la gente de Castellón no le da importancia a esas cosas."''</blockquote><ref>Cita d'Àngel Sánchez Gozalbo, croniste oficial de Castelló de la Plana, en ''Valencia Semanal'', nº 28, 25-6-1978</ref>

Segons alguns (encara que no existixen proves al respecte), la franja de color vert fon inventada per l'ajuntament castellonenc a finals de la [[Segona República Espanyola]] , i en la victòria [[Franquisme|franquista]], esta bandera fon prohibida i guardada en l'Archiu Provincial de Castelló fins a [[1952]], quan l'archiver propongué al govern central l'ús d'esta bandera per part de la ciutat. El govern permeté únicament usar el color vert. L'ajuntament crearia puix una bandera verda i l'usaria per a fer les tradicionals cintes de la [[Festes de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Romeria de les Canyes]]. En el temps, el govern franquiste permitiria l'ús sancer de la bandera en la balconada de la frontera principal junt a la [[bandera d'Espanya]], la [[Falange Espanyola|falangista]] i la [[carlisme|carlista]].

Pero en contra d'estes afirmacions, és molt significatiu vore que en plena [[transició democràtica]], la bandera actual era pràcticament desconeguda entre els castellonencs, aplegant a l'extrem d'escriure's desficacis com:

<blockquote>''"La franja verde que lleva la bandera de Castellón ha producido ya más de un incidente entre triste y divertido a un tiempo. Esta franja apareció un buen dia, hará unos tres años, en el balcón del Ayuntamiento. No se sabe si por mimetismo de franja o con intención diferenciadora. Algunos dicen que el verde es el color de la ciudad. Pero en el siglo pasado era el blanco, según la bandera que paseaban los liberales frente a la sede de los carlistas recordándoles su derrota los días 7, 8 y 9 de julio de cada año. Y en tiempos de la dictadura de Primo, los concejales aparecen llevando fajín rojo... o sea que..."''</blockquote><ref>''Valencia Semanal'', nº 28, 25-6-1978</ref>

== Vore ademés ==

*[[Escut de Castelló de la Plana]]
*[[Casa consistorial de Castelló de la Plana]]

== Referències ==

{{Reflist}}

[[Categoria:Castelló de la Plana]]