L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

31 de decembre

2026-06-12T17:41:00Z

Jose2:

{{decembre}}

== Acontenyiments ==
* [[1229]]: [[Jaume I el Conquistador]], guanya als àraps la ciutat de [[Mallorca]].
* [[1378]]: En la Torreta de Canals, pedania de [[Xàtiva]], naix [[Alfons de Borja|Alfons de Borja i Llançol]], el qual arribarà a ser [[Papa]] en el nom de [[Calixt III]].
* [[1392]]: Els reis Don Joan i Donya Violant, que havien declarat la dissolució de la Juderia dos mesos abans, per la ruïna que ocasionaren en el barri els successos de l'any anterior, concedixen privilegi de reconstrucció de l'aljama dels judeus de la ciutat.
* [[1474]]: Els [[Jurats de Valéncia|Jurats valencians]] gratifiquen en trenta timbres a Joan d'Antiveros, per haver portat cartes de [[Isabel I de Castella|Isabel de Castella]], notificant la seua elevació al tro.
* [[1647]]: El notari Aleixandre Ripoll corrobora en un protocol sobre la [[pesta]] en [[Valéncia]] lo següent: "En este any per lo mes de Agost Nostre Señor servit per nostros pecats enviar pesta a Valencia i moriren pus de vint i cinch mil persones, no obstant que havia fugit la tercera part de la gent". Alguns, refugiats en la vall del [[monasteri de Santa Maria de la Murta]].
* [[1797]]: El bisbe Salinas, de [[Castelló de la Plana|Castelló]], firma una orde prohibint que s'administre el Viàtic per la nit, a causa d'un atracament produït contra el mateïx, dies abans, quan se'l va traure de l'iglésia en enganys.
* [[1850]]: S'obté la concessió definitiva per a la construcció del ferrocarril del Grau de [[Valéncia, cap i casal|Valéncia]] a [[Xàtiva]].

== Naiximents ==

* 1378: Alfons de Borja ([[Calixt III]]), el primer [[Papa]] valencià.

== Decesos ==
*

== Festes ==
* Nit de Cap d'[[Any]]

=== Santoral catòlic ===
* St. Silvestre
* M. de Deu de la Llet

== Vore també ==

{{mesos}}

== Bibliografia ==

* [[Antoni Ruiz Negre|Ruiz Negre, Antoni]]. ''Efemèrides i curiositats valencianes'' ([[Edicions Mosseguello]], [[2014]]). ISBN: 978-84-940548-6-0
* Ruiz Negre, Antoni. ''3000 efemèrides i curiositats valencianes'' (Edicions Mosseguello, [[2022]]). ISBN: 978-84-125453-5-7

[[Categoria:Decembre]]

28 de decembre

2026-06-12T17:38:47Z

Jose2:

{{decembre}}

== Acontenyiments ==
* [[1248]]: El Comanador de la Orde de l'Hospital ootorga la carta pobla de [[Torrent]] i [[Picanya]], per a cinquanta pobladors, a Costum de Valéncia.
* [[1323]]: Constituïts els procuradors per [[Dénia]] i [[Xàbia]], acodixen al Rei per a que els absolga del jurament de fidelitat que li tenien fet, a fi de jurar a l'infant Don Pere, a qui li havia transferit la vila.
* [[1519]] Es constitïx en [[Valéncia]] la Junta Rectora de la Germania, coneguda com a [[Junta dels Tretze]], despuix d'haver segut autorisada tres dies abans pel rei [[Carles I d'Espanya|Carles I]].
* [[1857]] La reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], concedix al [[Comte]] de Torrefiel, D. Enric Puigmolto i Mayans, el títul de Vescomte de Miranda per servicis prestats a la Corona.
* [[1873]]: En el Teatre de la Llibertat s'estrena el joguet còmic en un acte titulat "Sota, cavall i rei", original de Manuel Millàs.
* [[1874]]: El General Martínez Campos, en reunió secreta en els patricis valencians Marqués de Caceres, Marqués de Casa-Ramos, Comte d'Almodovar, [[Cirilo Amorós i Pastor|Ciril Amorós]], [[Teodor Llorente]], i atres, partidaris de la restauració borbònica en la figura del fill d'[[Isabel II]], precipiten els acontenyments al dia següent en [[Sagunt]], proclamant rei a [[Alfonso XII]].
* [[1908]]: [[Tomás Trénor i Palavicino|Tomàs Trénor]] manifesta a César Santomà, encarregat de la fabrica Lebón i Companyia, la necessitat de que suministre llum per a no interrompre de nit els treballs de l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909|Exposició]].

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

== Festes ==
*

=== Santoral catòlic ===
* Sts. Inocents
* St. Cesàreu

== Vore també ==

* [[Dia dels Sants Inocents]]

{{mesos}}

== Bibliografia ==

* [[Antoni Ruiz Negre|Ruiz Negre, Antoni]]. ''Efemèrides i curiositats valencianes'' ([[Edicions Mosseguello]], [[2014]]). ISBN: 978-84-940548-6-0
* Ruiz Negre, Antoni. ''3000 efemèrides i curiositats valencianes'' (Edicions Mosseguello, [[2022]]). ISBN: 978-84-125453-5-7

[[Categoria:Decembre]]

27 de decembre

2026-06-12T17:36:22Z

Jose2:

{{decembre}}

== Acontenyiments ==
* [[1060]]: Abd al-Malik és coronat rei de Valéncia. Per contra del gran prestigi que alcança son pare Abd al-Aziz, este rei fon negligent i descuidat, sent depost a causa d'una conspiració encapçalada per son gendre Al Mamún.
* [[1334]]: El rei [[Alfons IV]], en privilegi firmat en [[Castelló]], diu que no bastant els dèu dies de fira concedits pel rei En [[Jaume I|Jaume]], per la gran multitut de gent que ad ella acodia, durara quinze dies en lloc de dèu, i que escomençara el dia de la festa de Sant Lluch.
* [[1409]]: El Consell de la Ciutat acorda la realisació d'una font d'aigua neta junt a les [[Darassanes de Valéncia]], per a la població del Grau de la Mar, aixina com un brollador, i un porche de pedra en el qual es pugen guardar totes les mercaderies que vinguen de la mar.
* [[1517]]: Una enorme creixcuda del [[riu Xúquer]], derrocà trenta cases en [[Sumacàrcer]] i anegà la mitat del poble de [[Gavarda]].
* [[1637]]: Don Constantí i Don Frances Cernesio, senyors de la baronia de Parcent, compren uns terrenys situats junt a l'eixida del portal dels Ignocents a don Andreu Rebert i donya Paula Benet, per un import de dosmil cinccentes vintisset lliures. Esta propietat serà venuda uns anys més tart a l'Ajuntament de la Ciutat per a establir en ell el cementari dels Apestats, a on poder soterrar a les numeroses víctimes de l'epidemia de [[1647]].
* [[1909]]: El carrer major del Grau, situat entre les vies del ferrocarril i l'Escala Real del port, pren el nom d'Avinguda Ruiz Zorrilla, dedicada a dit polític, que es senyalà com u dels dirigents de la Revolució de [[1868]].
* [[1955]]: S'inaugura la nova tribuna del Mestalla, d'un volat de 32 metros i capacitat per a 7000 espectadors en la zona inferior i 5.000 en l'amfiteatre, en lo qual el camp alcança capacitat per a 30.000 persones.L'obra, eixecutada per Josep Valero Tormo, ha costat 100 millons de [[pessetes]].
* [[1962]]: L'Hospital Provincial de Valéncia, inaugurat el [[17 de juny]] pel Cap de l'Estat en visita a diversos actes en la Ciutat, atén a son primer pacient Rafael Font de Mora, cap del "SOIVRE" en [[Valéncia, (ciutat)|Valéncia]].

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

== Festes ==
*

=== Santoral catòlic ===
* St. Joan, ap.
* Sta. Fabiola

== Vore també ==

{{mesos}}

== Bibliografia[editar | editar còdic] ==

* [[Antoni Ruiz Negre|Ruiz Negre, Antoni]]. ''Efemèrides i curiositats valencianes'' ([[Edicions Mosseguello]], [[2014]]). ISBN: 978-84-940548-6-0
* Ruiz Negre, Antoni. ''3000 efemèrides i curiositats valencianes'' (Edicions Mosseguello, [[2022]]). ISBN: 978-84-125453-5-7

[[Categoria:Decembre]]

26 de decembre

2026-06-12T17:34:18Z

Jose2:

{{decembre}}

== Acontenyiments ==

* [[1409]]: En acort del Consell de [[Castelló]], s'ordena lliurar al cirugià Berenguer Mondedeu cinquanta sòlits, que se li donaven anualment per curar als pobres del l'hospital i a uns atres veïns de la vila.

* [[1414]]: En motiu de les festes per la visita de Fernando d'Antequera, els [[jurats de Valéncia]] manaren representar varis entremesos. Els títuls dels mateixos foren " La divisa del senyor rei", "Les sèt cadires", i "De l'hort o del verger".

* [[1571]]: El Consell de la ciutat d'[[Elig]], encarrega la construcció d'un relonge al mestre Alonso Gaytán, pel preu de doscentes setanta lliures, el qual deurà ser emplaçat en la Torre de la Vela.
* [[1882]]: Proyectat per l'arquitecte provincial Manuel Montesinos Arlandis, s'escomencen les obres de l'HospitalProvincial de Castelló.
* [[1926]]: Un gran temporal en la mar va desfer totalment en unes hores, el Dic de l'Est, del qual s'havien construït més de cent metros en el [[port de Valéncia]].

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

== Festes ==
*

=== Santoral catòlic ===
* Sts. Esteve i Marí
* St. Constantí

== Vore també ==

{{mesos}}

== Bibliografia==

* [[Antoni Ruiz Negre|Ruiz Negre, Antoni]]. ''Efemèrides i curiositats valencianes'' ([[Edicions Mosseguello]], [[2014]]). ISBN: 978-84-940548-6-0
* Ruiz Negre, Antoni. ''3000 efemèrides i curiositats valencianes'' (Edicions Mosseguello, [[2022]]). ISBN: 978-84-125453-5-7

[[Categoria:Decembre]]

25 de decembre

2026-06-12T17:33:16Z

Jose2:

{{decembre}}

== Acontenyiments ==
* Dia de [[Nadal]] en el món occidental i cristià.
* [[1283]]: Mort l'infant Manuel de Castella, el succeïx son fill Joan Manuel, d'un any d'edat, en el gran senyoriu de Villena.
* [[1340]]: Els Jurats i Consell de la Ciutat, veent que la orden donada pel rei Pere, en referència a reunir les dònes públiques en la pobla era contra fur, ordenen que no es complixca lo determinat pel Rei.
* [[1494]]: Don Antonio Palau, governador de [[Dénia]], és nomenat pel [[marqués]], lloctinent del procurador general del marquesat, càrrec que ya eixercia en temps de les Germanies.
* [[1540]]: Don Pere Calatayud, Justícia de [[Cocentaina]], no podent entregar les vares del seu ofici en mans del Comte Gimen Pérez de Corella, per haver desaparegut misteriosament sense que ningú tornara a saber d'ell, resol deixar-les en presència del poble reunit en l'iglésia de Santa Maria.
* [[1598]]: El Consell determina que quan el cirugià del bordell va el [[dissabte]] de visita, no puga reconéixer a les dònes en les seues habitacions, sino que les visite a totes en un lloc a propòsit, i la dòna que designe com a malalta al instant siga despedida del bordell.

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

== Festes ==
* [[Nadal]]

=== Santoral catòlic ===
* Nativitat del Senyor
* Mare de Deu de Belem

== Vore també ==

{{mesos}}

== Bibliografia ==

* [[Antoni Ruiz Negre|Ruiz Negre, Antoni]]. ''Efemèrides i curiositats valencianes'' ([[Edicions Mosseguello]], [[2014]]). ISBN: 978-84-940548-6-0
* Ruiz Negre, Antoni. ''3000 efemèrides i curiositats valencianes'' (Edicions Mosseguello, [[2022]]). ISBN: 978-84-125453-5-7

[[Categoria:Decembre]]

24 de decembre

2026-06-12T17:32:25Z

Jose2:

{{decembre}}

== Acontenyiments ==

* [[1446]]: Els Jurats de [[Valéncia]] ordenen, que a ningú de la guàrdia de la ciutat se li ocórrega abusar de les meretrius, aprofitant-se gratuïtament d'elles, establint al mateix temps que no es puga multar "a fadrins u hòmens sense dòna".
* [[1446]]: Es dicta una providència per part del Justicia, dient que si a qualsevol habitant de la ciutat se li fugara l'esposa per causa d'adultari o un atre crim, li siga permés a l'home tindre en sa casa per al seu servici una dòna, sense incórrer en cap pena corporal o pecuniària
* [[1558]]: En la parròquia del Salvador, de [[Cocentaina]], es coloca el retaule que havia segut encarregat al pintor Fra Nicolau Borràs, de la mateixa ciutat, i que havia acabat de pintar la vespra anterior.
* [[1646]]: A pesar de que la venda de [[tabac]] havia segut lliure per tot el [[Regne de Valéncia]] fins al moment, per real carta es determina estancar-lo d'ara en avant, i aplicar el producte de la seua venda en benefici de la Ciutat.
* [[1889]]: S'inauguren les noves dependències del Teatre del Colege Imperial dels Chiquets de Sant Vicent, posant en escena l'obra "La venida del Mesias", original de Joaquin Balaguer.
* [[1908]]: Edificat sobre el solar de l'antic Hospital d'En Bou per l'arquitecte Josep Manuel Cortina Pérez, s'inaugura el Teatre Eslava, que serà conegut popularment com la Bombonera.
* [[1916]]: Construït en l'Eixample, a on s'alçara l'antiga fàbrica de gas del marqués de Campo, és inaugurat el nou Mercat de Colon.

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

== Festes ==
* Nit de [[Nadal]]

=== Santoral catòlic ===
* Sts. Delfí i Tàrsila

== Vore també ==
{{mesos}}

== Bibliografia ==

* [[Antoni Ruiz Negre|Ruiz Negre, Antoni]]. ''Efemèrides i curiositats valencianes'' ([[Edicions Mosseguello]], [[2014]]). ISBN: 978-84-940548-6-0
* Ruiz Negre, Antoni. ''3000 efemèrides i curiositats valencianes'' (Edicions Mosseguello, [[2022]]). ISBN: 978-84-125453-5-7

[[Categoria:Decembre]]

23 de decembre

2026-06-12T17:27:46Z

Jose2:

{{decembre}}

== Acontenyiments ==
* [[1238]]: [[Jaume I]] confirma a l'antic governador almohade de [[Valéncia]] derrocat per Abú Zayd, refugiat en [[Sogorp]] i convertit al cristianisme, en la possesió del castell i vila d'Arenós.
* [[1520]]: Estalla un motí de les Germanies en [[Oriola]], dirigit pel notaris Pedro Terol i Pedro Garcia, a causa de no haver-se acceptat per part del govern de la ciutat que se'ls donara una representació en el Consell. Degut a l'avalot ocasionat, la noblea oriolana fugí refugiant-se en [[Albatera]].
* [[1524]]: En un document oficial, cpnsiderat com el primer escrit en [[castellà]] en el [[Regne de Valéncia]], [[Germana de Foix]] concedix un indult al Gremi de Peraires, condenats per pertànyer a les Germanies.
* [[1603]]: [[Felip III]] viaja a [[Valéncia]] per a passar les festes de [[Nadal]], passant la primera nit en el Monasteri de Sant Sebastià, situat en el [[carrer de Quart]], i traslladant-se al [[Palau Real de Valéncia|Palau Real]] al dia següent.
* [[1622]]: En [[Xérica]] conclauen les obres de la Torre Mudéixar de les Campanes, la qual s'havia alçat sobre la torre de l'Alcúdia, provablement construïda en el [[sigle XII]].
* [[1767]]: El soldat Manuel Sarcos Anner, natural de Catalunya, que estava servint en Valéncia, es suïcida llançant-se des de la torre del Micalet.
* [[1816]]: El Prevere don Pedro Baile i Laviña, inaugura una càtedra de Comerç, fundada en el Consulat Marítim i Terrestre d'Alacant, en presència de les primeres autoritats de la Ciutat.
* [[1823]]: Els caps de les partides carlistes, Marcoval, Josep Miralles, i Cabrera, al front de cent quaranta hòmens assaltaren el poble de Sant Mateu, obligant a la guarnició lliberal a tancar-se en una casota que tenien com a quarter. En poder organisar-se, contraatacaren els lliberals per sorpresa obligant a fugir a l'enemic.

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

== Festes ==
*

=== Santoral catòlic ===
* St. Joan de Kety, pv.
* Sta. Victòria, vg.

== Vore també ==

{{mesos}}

== Bibliografia ==

* [[Antoni Ruiz Negre|Ruiz Negre, Antoni]]. ''Efemèrides i curiositats valencianes'' ([[Edicions Mosseguello]], [[2014]]). ISBN: 978-84-940548-6-0
* Ruiz Negre, Antoni. ''3000 efemèrides i curiositats valencianes'' (Edicions Mosseguello, [[2022]]). ISBN: 978-84-125453-5-7

[[Categoria:Decembre]]

22 de decembre

2026-06-12T10:48:20Z

Jose2:

{{decembre}}

== Acontenyiments ==

* [[1269]]: [[Jaume I]] ordena que en les preses o assuts formats entre [[Alzira]] i el desembocador del riu, es deixe un portell d'una amplaria de al menys vinticinc pams, a fi de que les barques pogueren baixar i pujar sense embaràs.
* [[1319]]: L'infant Jaume renuncia a la seua primogenetura ingressant en l'[[Orde de Montesa]], i cedint el tro de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] a favor de son germà Anfòs, el qual regnarà con [[Anfòs II]] el Benigne.
* [[1335]]: El Consell de la Ciutat dona a un grup de prohoms de la parròquia de Sant Salvador cent sous, per a la construcció del porche i reparació del retaule de la Verge, que estan fent en el portal dels Catalans.
* [[1383]]: Els Jurats de [[Gandia]], en sa lluita contra el joc, acorden que cap carnicer puga rifar en la carniceria, [[Cabra|cabrits]], [[Corder|corders]] sancers o en quarts, baix pena de cinc sous per rifador i cada vegada que rifara
* [[1403]]: En la Sala Capitular de la [[catedral de Valéncia]], rep la tonsura, de mans del bisbe Juan de Formentera, Frances Bruscha, fill de Francesc, i natural de [[Torrent]].
* [[1574]]: El Consell ordena entregar al notari [[Martín de Viciana]] la cantitat de 25 lliures per a ajuda de la publicació d'un fullet, que no arriba a tres plecs, en lloança de la [[Llengua valenciana|llengua valenciana]].
* [[1682]]: Com introducció a la festa celebrada en el Palau Real de [[Madrit]], en motiu del natalici de la Reina Mare, es representen els entremesos originals del dramaturc valencià Antoni Folch de Cardona, titulats "La entrada de la reina" i "La pragmàtica de amor".

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

== Festes ==
*

=== Santoral catòlic ===
* St. Honorat
* St. Demetri

== Vore també ==
{{mesos}}

== Bibliografia ==

* [[Antoni Ruiz Negre|Ruiz Negre, Antoni]]. ''Efemèrides i curiositats valencianes'' ([[Edicions Mosseguello]], [[2014]]). ISBN: 978-84-940548-6-0
* Ruiz Negre, Antoni. ''3000 efemèrides i curiositats valencianes'' (Edicions Mosseguello, [[2022]]). ISBN: 978-84-125453-5-7

[[Categoria:Decembre]]

20 de decembre

2026-06-12T10:45:27Z

Jose2:

{{decembre}}

== Acontenyiments ==

* [[1392]]: El Rei fa donació a Antonio de Vitaclara, d'una sinagoga que pertanyia a AbrahimmMarban, i era Confraria de Comlehecet, i una atra que pertanyia a Harón Rubio; les dos situades junt al portal d'En Esplugues, parròquia de Sant Andreu.
* [[1406]]: S'ordena als Bales locals del [[Regne de Valéncia]] que sos veïns s'abastixquen de sal de la Vila de [[Burriana]], recordant l'obligació que tots tenen de no comprar sal de qualsevol atre lloc, en l'advertència de que "qui no ho faça se li multarà en dèu florins, i pèrdua de la béstia en la qual la transporte".
* [[1483]]: Els Reis catòlics creen de nou el ducat de Gandia, per a Pere Lluís de Borja i Catanel, fill de [[Roderic de Borja]], futur [[papa]] [[Aleixandre VI]].
* [[1502]]: Per a evitar els abusos dels hostalers del bordell, admetent a jòvens de poca edat per a son tràfic, el Consell ordena que cap dòna siga admesa sense presentar-la primerament al Justicia Criminal i que este donara el consentiment, baix multa de cinccents sous.
* [[1866]]: A benifici de donya Carolina Civili, s'estrena en el Teatre Principal de [[Valéncia]] l'apropòsit bilingüe en un acte i en vers, original Rafael Maria Liern, titulat "Una broma de sabo".
* [[1923]]: Definitivament es canvia el nom del carrer Peris i Valero pel de carrer de La Pau, dedicant-li a qui fon Alcalde, Governador Civil, i Diputat a Corts, una avinguda en el llimit del barri de Russafa sobre lo que es coneixia com a Camí de Trànsists.
* [[1961]]: En [[Madrit]], les Corts aproven la llei del "Plan Sur de Valencia", el qual supon obres que duraran cinc anys i costaran sèt mil millons de [[pessetes]].
* [[1990]]: En el carrer Ampar Iturbi explosionà un coche-bomba al pas d'un vehícul militar, Francisca Martín, que estava esperant l'autobús, pergué les dos cames a causa de l'explosió, i unes atres quinze persones resultaren ferides de menor consideració.

== Naiximents ==
*

== Decesos ==
*

== Festes ==
*

=== Santoral catòlic ===
* St. Domènec de Silos
* St. Ceferí

== Vore també ==
{{mesos}}

== Bibliografia ==

* [[Antoni Ruiz Negre|Ruiz Negre, Antoni]]. ''Efemèrides i curiositats valencianes'' (Edicions Mosseguello, [[2014]]). ISBN: 978-84-940548-6-0
* Antoni Ruiz Negre. ''3000 efemèrides i curiositats valencianes'' (Edicions Mosseguello, [[2022]]). ISBN: 978-84-125453-5-7

[[Categoria:Decembre]]

Benifaraig

2026-06-12T10:40:33Z

Jose2:

[[Archiu:Benifaraig. Campanar.jpg|thumb|200px|Campanar de l'iglésia de Benifaraig.]]
[[Archiu:Localidad de Benifaraig, distrito Poblados del Norte, municipio de Valencia.jpg|thumb|200px|Benifaraig]]
[[Archiu:Localidad de Benifaraig, distrito Poblados del Norte, comarca Huerta de Valencia, municipio Valencia.jpg|thumb|200px|Benifaraig]]

'''Benifaraig''' és el nom d'una [[pedania]] de la [[Ciutat de Valéncia]] pertanyent al [[Poblats del Nort|distrit dels Poblats del Nort]], situada al [[nort]] del seu terme municipal. Fon incorporat a la ciutat de [[Valéncia]] al voltant de l'any [[1900]].

== Geografia ==
Llimita al nort en [[Alfara del Patriarca]], al nort i al oest en [[Moncada]] i al sur en [[Borbotó]] i [[Carpesa]]. La forma d'arribar és pel Camí de Moncada.

== Demografia ==
Te una població, segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]] de 991 habitants.

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1986]] !! [[2001]] !! [[2009]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 722 || align=center| 538 || align=center| 766 || align=center| 834 || align=center| 1.048 || align=center| 809 || align=center| 903 || align=center| 1.023 || align=center| 938 || align=center| 942 || align=center| 1.026 || align=center| 1.014 || align=center| 991
|}
</center>

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [https://www.valencia.es/cas/inicio Ajuntament de Valéncia]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Benifaraig INE. Població de Benifaraig]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Benifaraig}}

{{Districtes, barris i pedanies de Valéncia}}

[[Categoria:Pedanies de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pedanies de Valéncia]]
[[Categoria:Barris de Valéncia (ciutat)]]

Associació Cultural Roc Chabàs La Marina

2026-06-12T09:43:37Z

Jose2: Revertides les edicions de 213.0.87.28 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de 88.19.64.208

[[Image:Rocchab.jpg|thumb|Logo de l'Associació Cultural Roc Chabàs]]

L''''Associació Cultural Roc Chabàs la Marina''' - Dénia, es una associació creada l'any [[2018]] en la localitat valenciana de [[Dénia]], en la comarca de la [[Marina Alta]]. El seu president és [[Pedro Fuentes Caballero]].

== Roc Chabàs ==

Dita entitat rep el nom del personage valencià que naixqué en Dénia, [[Roc Chabás Llorens|Roc Chabàs Llorens]] (Dénia, 1844 - Valéncia, 1912), que fon archiver de la [[catedral de Valéncia]], historiador, membre corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]], director de distintes seccions de l'entitat cultural valenciana [[Lo Rat Penat]] i de l'Escola d'Estudis Valencians. Roc Chabàs, està considerat un '''"referent de l'intelectualitat catòlica"''' de la seua época. Va destacar pels seus estudis històrics sobre temes relacionats en el [[Regne de Valéncia]].

== Activitats ==
[[Archiu:Portadarenaixi.jpg|thumb|200px|Portada revista ''Renaiximent. El mensual valencianiste'']]

L'entitat es declara [[Valencianisme|valencianista]] i que, entre unes atres activitats que du avant, estan les publicacions de temes valencians. L'Associació Cultural Roc Chabàs la Marina, busca la difusió d'actes que entitats similars programen, a l'hora que manifesta les seues opinions i incloure informació sobre diferents temes patrimonials, històrics, bibliogràfics, etc...

== Publicacions ==

L'associació edita dos publicacions, de periodicitat bimensual, que reben el nom de:

* ''[[Revista Renaiximent|Renaiximent. El Bimestral Valencianiste]]''
* ''[[Revista Terra Valenciana|Terra Valenciana]]''
En la secció de [https://yosocche.com/associacio-cultural-roc-chabas-la-marina-denia/?lang=val l'associació cultural Roc Chabàs] en la web [https://yosocche.com/?lang=val Yo Soc Che] es poden descarregar i llegir gratuïtament les seues revistes.

=== Llibres ===

* ''La batalla de Valéncia'' (El racó de Roc Chabàs, 2024), [[Pedro Fuentes Caballero]]. Obra editada per la mateixa associació.

== Objectius ==

Treballar per la difusió i el conreu de la llengua i la cultura valencianes.

== Comunicat ==

{{Cita|L'Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia, com Associació independent que és i no vinculada a cap partit polític, no està obligada a utilisar la normativa de l'[[AVL]] ya que esta normativa només la fa obligatòria en els usos de la pròpia administració, pero no en els usos privats de les associacions culturals i festives, o contra la llegítima llibertat d'expressió i creació lliterària de cada valencià. Per això esta Associació i dins de la llibertat normativa ha decidit utilisar la normativa de les [[Normes del Puig]] en tots els seus escrits i publicacions.}}

== Membres d'Honor ==

Durant la celebració de la Fira d'Associacions de Dénia, del 14 al 16 d'octubre de l'any [[2022]], l'associació Roc Chabàs feu entrega dels diplomes i reconeiximent com a membres d'Honor a les següents persones:

* [[Ferran Ribes i Blasco]]
* [[Joan Ignaci Culla]]
* [[José Vicente Bolta i Sellés]]
* [[Juli Moreno]]
* [[Juan Carlos Castaños]]
* [[Manuel Gimeno]]

Durant la celebració de la Fira d’Associacions de Dénia, el 14 d'octubre de l'any [[2023]], l'associació Roc Chabàs feu entrega dels diplomes i reconeiximent com a membres d'Honor a les següents persones:

* [[Vicent Andrés Bolufer]]
* [[Sonia Pérez Jiménez]]
* [[Vicente Manuel Bellvís Martín]]

== Vore també ==

* [[Roc Chabas|Roc Chabàs]]

== Enllaços externs ==

* [https://yosocche.com/associacio-cultural-roc-chabas-la-marina-denia/?lang=val Revista "Renaiximent" de l'associació Roc Chabàs en la web yosocche.com]
* [https://yosocche.com/associacio-cultural-roc-chabas-la-marina-denia/?lang=val Revista "Terra Valenciana" de l'associació Roc Chabàs en la web yosocche.com]
* [https://www.facebook.com/rocchabas/ Pàgina en facebook de l'associació Roc Chabàs]
* [https://www.youtube.com/watch?v=jrzDC62v8A8 Presentacio Roc Chabàs, Associacio Cultural valencianista de La Marida, seu en Denia - Raonem. Punt d'Encontre Manolo Soler]
* [https://valencianews.es/cultura/lassociacio-cultural-roc-chabas-i-convencio-valenciannista-organisen-una-intensa-jornada-cultural-en-denia/ L’Associacio Cultural Roc Chabàs i Convencio Valenciannista organisen una intensa jornada cultural en Denia - Valencia News]
* [https://valencianews.es/cultura/un-nou-exit-de-lassociacio-cultural-roc-chabas-en-la-fira-dassociacions-de-denia/ Un nou èxit de l’Associació Cultural Roc Chabàs en la Fira d’Associacions de Dénia - ''Valencia News'']
* [https://noticiasciudadanas.com/associacio-cultural-roc-chabas/ Un nou èxit de l’Associació Cultural Roc Chabàs en la Fira d’Associacions de Dénia - ''Noticias Ciudadanas'']
* [https://noticiasciudadanas.com/catalanisme-del-lajuntament-de-denia/ L’Associació Cultural Roc Chabàs de Dénia, denuncia el catalanisme de l’Ajuntament de Dénia - ''Noticias Ciudadanas'']

[[Categoria:Associacions Culturals Valencianes]]
[[Categoria:Associacions valencianistes]]

Província

2026-06-08T17:15:58Z

Jose2:

Una '''província''' és una subdivisió governamental usualment en el nivell inferior a [[Estat]]. Ademés la província és un grup de [[municipi|municipis]] i al nostre Regne hi ha un total de 50.
Les diputacions són les institucions que governen les províncies.
En les illes hi ha atres institucions de govern en lloc de les diputacions.
En [[Canàries]], cada illa té un cabildo.
En [[Balears]], cada illa té un consell.

[[Categoria:Divisió territorial]]

Benet XV

2026-06-08T17:14:24Z

Jose2:

[[File:Benedictus XV, by Nicola Perscheid, 1915 (retouched).jpg|thumb|250px|Benet XV]]
'''Benet XV''', ([[21 de novembre]] de [[1854]] - † [[22 de giner]] de [[1922]]), (en [[llatí]]: Benedictus XV, en [[italià]]: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit [[Papa]] de [[Roma]], càrrec que ostentà fins a la seua mort en l'any [[1922]].

Va promulgar un nou Codi de Dret Canònic (Codex Iuris Canonici) en l'any [[1917]], el qual ya havia segut elaborat en la seua major part pel seu antecessor sant [[Pio X]]. També en l'any 1917 va instituir la Congregació per a les Iglésies Orientals.

En la seua carta apostòlica Maximum illud de [[1919]] va donar un fort impuls a l'activitat missionera. En l'any [[1921]], en ocasió del sisè centenari de la mort de [[Dant Alighieri]], li va dedicar l'encíclica "In Praeclara Summorum", lloant la seua obra com una exaltació de la justícia i la providència.

A l'inici de l'any 1922, una [[epidèmia]] de [[grip]] es va estendre per [[Itàlia]] i el Papa Benet XV va resultar afectat. El 22 de giner de 1922 va morir en el [[Vaticà]], als 67 anys. Les seues últimes paraules varen ser estes: "Oferim la nostra vida per a la pau en el món".

== Referències ==
* Benedicto XV, Bonum Sane, §4, Vaticano, 25 de julio, 1920
* Conrad Gröber, Handbuch der Religiösen Gegenwartsfragen, Herder Freiburg, Germany 1937, 493
* George L. Williams, Papal Genealogy: The Families and Descendants of the Popes (2004:133)

== Bibliografia ==
* Barry, William (1922). "Benedict XV, pontiff of peace". The Dublin Review. Núm. CLXX, pp. 161-178
* Beyens, Eugène-Napoléon (1934). Quatre ans à Rome 1921-1926, fin du pontificat de Benoît XV. París: Plol
* Bourassa, Henri (1918). Le pape arbitre de la paix: Benoît XV. Montréal: Devoir
* Cárcel Ortí, Vicente (1999). Historia de la Iglesia. La Iglesia en la época contemporánea. Tomo III. Madrid: Palabra. ISBN 9788482393834.
* Di Pietro, Maria (1936). Benedetto XV. Milán: Vita e Pensiero
* Hayward, Fernand (1955) Un pape méconnu: Benoït XV. Tournai: Castermann
* Hermanas de S. Pablo (1983). Popes of the Twentieth Century. Pauline Books and Media. ISBN 978-0819858115
* Peters, Walter H. (1959). The life of Benedict XV. Milwaukee: Bruce
* Pollard, John Francis (1999). The Unknown Pope: Benedict XV (1914-1922) and the Pursuit of Peace. Londres: Geoffrey Chapman. ISBN 9780225668445

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Benedictus XV}}

{{successió
| títul = [[Archiu:Emblem of the Papacy SE.svg|40px|center]] [[Papa]]
| periodo = [[3 de setembre]] de [[1914]] - [[22 de giner]] de [[1922]]
| predecessor = [[Pio X]]
| successor = [[Pio XI]]
}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Papes]]
[[Categoria:Iglésia catòlica]]

Sihelné

2026-06-08T17:14:09Z

Jose2:

[[File:Wooden bell tower, Sihelné, C-P9096396.jpg|thumb|180px|Sihelné]]

'''Sihelné''' és un municipi d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Žilina]], al centre del país.

Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 2.154 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1630]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Eslovàquia]]

Suchá Dolina

2026-06-08T17:14:04Z

Jose2:

[[File:Slovakia Sariska highlands 38.jpg|thumb|250px|Suchá Dolina]]

'''Suchá Dolina''' és un [[municipi]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Prešov]], al norest del país.

Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 196 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1330]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Eslovàquia]]

Murtas

2026-06-08T17:13:56Z

Jose2:

[[File:Iglesia_de_San_Miguel,_en_Murtas_(Granada).jpg|thumb|250px|Murtas]]

'''Murtas''', és un [[municipi]] de la [[Comarca de la Alpujarra Granadina]], en la [[província de Granada]] ([[Comunitat Autònoma d'Andalusia]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 460 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Granada]]

== Referències ==

* https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Murtas INE. Població de Murtas
* [https://www.turgranada.es/municipio/murtas/ Patronato de Turismo de Granada. Murtas]

== Bibliografia ==

* [http://www.murtas.es/ Ajuntament de Murtas]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

{{Comarca de la Alpujarra Granadina}}

[[Categoria:Municipis de la província de Granada]]

Ferradal (Incio)

2026-06-08T17:13:44Z

Jose2:

[[File:Igrexa de San Pedro Fiz do Hospital, O Incio.jpg|thumb|250px|Iglésia de San Pedro Fiz do Hospital]]

'''Ferradal''' és una [[pedania]] del [[municipi]] d'[[Incio]], (parròquia de [[Santo Estevo de Eirexalba]]), situada en la [[Comarca de Sarria]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [http://www.concellooincio.es/ Ajuntament d'Incio]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|O Hospital, O Incio}}

{{Comarca de Sarria}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Bombai

2026-06-08T17:13:34Z

Jose2:

[[Image:MumbaiMontage.png|thumb|250px|Bombai]]
'''Bombai''', també coneguda baix la forma local '''Mumbai''', ([[idioma maratí|maratí]] मुंबई, Mumbaī) és la capital de l'estat federal de [[Maharashtra]] en l'[[Índia]]. És la més important ciutat portuaria del [[Subcontinent Indi|subcontinent]] en prop del 40% del tràfic exterior del país.<ref>Deutsche Lufthansa AG. [http://www.lufthansa.com/mediapool/pdf/76/media_507276.pdf «Bombay»]</ref> El nom deriva de la deesa local [[Mumba]].

És la ciutat més poblada de l'Índia, i la quarta ciutat més poblada del [[Terra|món]], en una població d'aproximadament 14.475.568 habitants,<ref>World Gazetteer (2013). [http://world-gazetteer.com/wg.php?x=&men=gcis&lng=en&des=wg&srt=npan&col=abcdefghinoq&msz=1500&pt=c&va=&srt=pnan «World: largest cities and towns and statistics of their population»]. World-gazetteer.com </ref> la Regió Metropolitana de Bombai (que agrupa a [[Kalyan]], [[Bhiwandi]], [[Virar]], [[Vasai]] i [[Panvel]]) junt en les zones urbanes veïnes de [[Navi Mumbai]] i [[Thane]] és la quarta més gran del món en una població calculada de 21.255.000 d'habitants.<ref>Demographia (2010). [http://web.archive.org/web/http://www.demographia.com/db-worldua2015.pdf «Demographia World Urban Areas (World Agglomerations)Population & Projections p.13».] Demographia.com</ref> És també la ciutat més rica de l'Índia.<ref>[http://www.livemint.com/2009/08/03224002/India-needs-cities-network-for.html «India needs cities network for easy rural-urban shift – Economy and Politics»]. livemint.com</ref>

Se troba situada en una estreta franja de terreny que sorgix de la costa pantanosa de Maharashtra i s'adinsa en la [[mar Aràbiga]]. La ciutat és el principal centre econòmic de l'Índia i alberga a la major indústria [[cine]]matogràfica del món, sent també nuc de comunicacions i un important centre cultural que conta en numeroses universitats, teatres, museus i galeries. Numerosos edificis del barri antic de Bombai estan construïts en una derivació regional de l'estil historiciste. Dos dels monuments de la ciutat, la [[Estació Chhatrapati Shivaji|Terminal Ferroviària de Chhatrapati Shivaji]] i els temples de la cova de [[Elephanta]], formen part de la llista de [[Patrimoni de l'Humanitat]] de la [[UNESCO]].

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Mumbai}}

[[Categoria:Geografia de l'Índia]]

Gòtic valencià

2026-06-08T17:13:00Z

Jose2:

[[Archiu:Catedral_d'Oriola,_porta_de_les_Cadenes.JPG|thumb|250px|[[Catedral d'Oriola]]]]
[[File:SantJeroniClaustreEscala06.jpg|thumb|250px|Claustre del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]]]
[[File:Palau generalitat.jpg|thumb|250px|Palu de la Generalitat Valenciana]]

El '''gòtic valencià''' és un estil artístic, en característiques pròpies que es va donar en el [[Regne de Valéncia]] entre el segon quart del [[sigle XIII]] i el [[sigle XV|XV]]; és dir, al final de l'Europa gòtica, de la que obté el seu nom, i al principi de la renaixentista.

Supon el desenroll propi i particular en terres valencianes de l'art gòtic, que va deixar la seua influència tant en l'arquitectura dels seus monuments religiosos i edificis civils, com en la pintura i l'escultura valenciana.

El gòtic valencià va nàixer en el segon quart del sigle XIII en gran força, sobre el territori reconquistat. Es va desenrollar durant el [[sigle XIV]] i va aplegar a la seua madurea i màxima expressió en el sigle XV, durant el gòtic tardà.

El gòtic valencià va tindre una particular evolució que va ser duradera en el temps, diversa i variada.

== Característiques del gótic valencià ==
Es poden establir les següents característiques que són comunes dins del gòtic valencià:

* Desenroll de l'arquitectura per tècniques ya utilisades en l'arquitectura romana i els països de la ribera del Mediterràneu. Sobre estes llínees, el Regne de Valéncia va rebre l'influència que aplegava de [[França]].
* Predominància clara de l'arquitectura de les cultures del Mediterràneu front a l'influència del gòtic francés.
* Les proporcions arquitectòniques no canvien en l'arribada de la [[renaixença]].
* Divergència en l'estil del gòtic clàssic.
* Influència clara del gòtic flamígero tardà, que li conferix singularitat.
* Revestiment durant els [[Sigle XVII|sigles XVII]] al [[Sigle XIX|XIX]] del gòtic valencià per estils més nous com el barroc o neoclàssic, de manera que a dia de hui bona part del gòtic valencià, encara permaneix amagat.
* Poca repercussió de l'[[art mudéixar]], encara que a pesar d'això, hi ha interessants eixemples d'arquitectura mudéixar en la [[Comunitat Valenciana]], que donat lo ocasional de la seua utilisació, són de gran singularitat.

== Arquitectura ==
El Gòtic valencià es caracterisa en l'arquitectura pels seus salons i iglésies de gran amplitut horisontal en émfasis en la part estructural recolzada en contraforts i decoració mínimes i austeres.

Casi tots els edificis importants es troben en poblacions de certa importància, a on es varen alçar en els [[Sigle XIII|sigles XIII]] i [[Sigle XIV|XIV]], ya que en el camp abundaven els moriscs, predominant els cristians en les ciutats.

Els arquitectes més destacats dins del gòtic valencià són: [[Pere Comte]], [[Francesc Baldomar]], [[Pere Balaguer]], [[Andreu Julià]], etc.

== Pintura gòtica valenciana ==
[[Comunitat Valenciana|Valéncia]] es convertirà en la sèu de l'escola pictòrica més important de la pintura gòtica internacional en la [[península ibèrica]]. En el [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] es troba la majoria de la pintura gòtica valenciana, ademés de posseir la major colecció de pintura gòtica d'[[Espanya]].

L'escola pictòrica del gòtic valencià tindrà el seu foc principal en Valéncia i estarà composta per mestres com [[Lluís Dalmau]], [[Lorenzo Saragossa]] (Retaule de [[Jérica]]), [[Pere Nicolau]] (retaule de [[Sarrión]]), l'[[Alemanya|alemà]] [[Marzal de Sax]] (gran retaule de Sant Jorge), [[Gonçal Peris]], [[Miguel Alcanyís]], [[Antoni Peris]], [[Jaume Mateu]] o [[Juan Rexach]].

En el Regne de Valéncia varen treballar també el brujense [[Louis Alincbrot]], coneixedor de l'obra de Jan van Eyck, establit en la capital del Túria de [[1439]] a [[1460]], [[Jacomart]], a partir de l'any [[1451]], autor del retaule de [[Catí]], i Juan Rexach, a qui s'atribuïx el retaule de Sant Martín, en la catedral de [[Segorbe]]. Aixina mateix, cal destacar la figura de [[Rodrigo d'Osona]], en el retaule del Calvari de l'iglésia de Sant Nicolás, de [[1476]], en una forta influència de Rogier Van der Weyden; sent figura clau en la transició cap a la pintura renaixentista, junt en [[Vicente Macip]].

== Escultura gótica valenciana ==
[[File:1533 wurde die Seidenbörse in Valencia fertiggestellt. 02.jpg|thumb|250px|Gàrgola de la [[Llonja de la Seda de Valéncia]], eixemple d'escultura gòtica valenciana.]]

La producció escultòrica del gòtic valencià, poc coneguda encara pel públic en general, està sent estudiada i redescoberta en l'actualitat per diversos especialistes que posen émfasis en el seu gran valor. En este camp cal destacar l'obra escultòrica del renombrat Pere Comte en edificis com la [[Llonja de la Seda de Valéncia|Llonja de la Seda]] i el claustre superior del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], entre atres edificis. Un atre eixemple destacat és el sepulcro dels Vallterra-Fernández d'Heredia en la catedral de Segorbe, que data de l'últim deceni del sigle XIV.

== Referències ==
* [https://www.academia.edu/6925675/Arquitectura_G%C3%B3tica_Valenciana Zaragozá Catalán, Arturo. «"Arquitectura gótica valenciana.Siglos XIII-XV"»]
* Zaragozá Catalán, Arturo.«"Memorias Olvidadas. Imágenes de la escultura gótica valenciana"

== Bibliografia ==
* Mariano Torreño Calatayud. Arquitectura gótica valenciana. Valencia. Carena Editors, 2010. ISBN 978-84-96419-96-4
* Zaragozá Catalán, Arturo. Arquitectura gótica valenciana.Siglos XIII-XV. Valencia, Generalitat Valenciana, 2000, ISBN 978-84-482-2545-2
* Zaragozá Catalán, Arturo. Memorias Olvidadas. Imágenes de la escultura gótica valenciana. Valencia, Generalitat Valenciana, 2015, ISBN 978-84-482-6017-0

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Gothic art in the Land of Valencia}}
* [https://elpais.com/diario/2003/06/04/cvalenciana/1054754298_850215.html El gótico llenó Valencia. Diario El Pais]
* [https://web.archive.org/web/20160304072752/http://museobellasartesvalencia.gva.es/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=47&Itemid=75&lang=es Pintura gótica valenciana. [[Museu de Belles Arts de Valéncia]]]
* [http://www.valenciaterraimar.org/blog/2013/08/un-recorrido-por-el-gotico-valenciano/ Recorrido por el gótico valenciano. Valencia Terra i Mar]

[[Categoria:Art gòtic]]
[[Categoria:Arquitectura]]
[[Categoria:Arquitectura gòtica d'Espanya]]
[[Categoria:Arquitectura gòtica de la Comunitat Valenciana]]

Nitrogen

2026-06-08T17:12:42Z

Jose2:

[[Image:Nitrogen.jpg|thumb|200px|right|<center>Nitrogen</center>]]

El '''nitrogen''', és un element químic gaseós, incolor, transparent, inodor i insípit que forma la major part de l'aire de l'[[atmòsfera]] i es troba en numerosos compost orgànics com per eixemple en les [[proteïna|proteïnes]].

El seu pes atòmic és 7 i el seu símbol és N.

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Nitrogen}}

[[Categoria:Atmòsfera]]
[[Categoria:Química]]

Melga

2026-06-08T17:12:31Z

Jose2:

{{CaixaTaxons
| nom = Melga
| image = Illustration Medicago sativa1.jpg
| llegenda = Ilustració de ''Medicago sativa''
| status = LC
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Fabaceae]]
| genus = ''[[Medicago]]''
| species = ''Medicago sativa''
| species_authority = [[L.]]
| mapa =
| llegenda_mapa =
}}

La '''melga''' ('''''Medicago sativa''''') és una planta herbàcea perenne de la família de les [[Fabaceae]], conreada arreu del món com a [[ferraja]] per al ganado, especialment per la seua elevada qualitat nutritiva. També és coneguda com '''alfals'''.

== Descripció ==

Planta vigorosa i profunda, que pot superar el metre d'altura.

* [[Fulla]]: composta per tres folíols obovats, en marge dentat cap a l'àpiç.

* [[Tija]]: erecta o postrada, ramificada, coberta de pèls curts.

* [[Flor]]: blava o violàcea, agrupada en glomèruls axilars; corola papilionàcea.

* [[Fruit]]: llegum espiralat, indehiscent, que conté diverses llavors reniformes.

* [[Arrel]]: molt desenrrollada, de tipo pivotant, capaç d'extraure [[aigua]] de gran profunditat i de fixar [[nitrogen]] atmosfèric gràcies a simbiosis en bacteries del género ''Rhizobium''.

== Hàbitat ==

Originària de'[[Àsia occidental]] i [[Mediterràneu oriental]], actualment es cultiva en pràcticament tot lo món. Preferix climes temperats i sòls ben drenats, encara que tolera la sequera una volta establida.

== Taxonomia ==

Descrita per [[Carles Linneo]] com ''Medicago sativa'', forma part d'un gènero extens que inclou diverses espècies espontànees i cultivades.

Se reconeixen diverses subespècies, varietats i híbrits usats segons la zona i ús agrícola.

== Etimologia ==

* ''Medicago'': deriva de “Mèdia”, regió de l'antiga [[Pèrsia]], des d'a on es creu que la planta fon introduïda a [[Grècia]].

* ''sativa'': del [[llatí]] ''sativus'', que significa ‘conreat’.

== Usos ==

Té gran valor com a ferraja, tant en fresc com en forma de fenaç o ensijament, degut al seu alt contingut en [[proteïna]] i [[Mineral|minerals]].

També s'ha utilisat en medicina tradicional com [[diürètic]], [[digestiu]] i [[estimulant]] del metabolisme.

En agricultura regenerativa es valora per la seua capacitat de millorar la fertilitat del sòl.

== Conservació ==

Ampliament conreada i difosa. No es troba en risc.

== Referències ==
* [https://www.fao.org/4/y8344e/y8344e04.htm FAO – Medicago sativa]
* [http://www.anthos.es/ Medicago sativa. Ptoyecte Anthos]
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/ild-23035 The Plant List – ''Medicago sativa'']
* [https://www.tropicos.org/name/1301767 Tropicos.org – ''Medicago sativa'']

== Bibliografia ==
* Conabio. 2009. ''Catálogo taxonómico de especies de México''. In Capital Nat. México. Conabio, Mexico City
* Flora ibérica – Vol. VII: ''Fabaceae''
* Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains I–VII, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence
* Mateo, G. & Crespo, M.B. (2001). ''Manual para la identificación de la flora valenciana''
* Iriondo, J.M. (2012). ''Botánica agrícola''

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Medicago sativa}}

* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/5016.html ''Medicago sativa'' en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Medicago_sativa ''Medicago sativa'' en Wikipedia en [[castellà]]]
* https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/melga

[[Categoria:Fabaceae]]
[[Categoria:Plantes conreades]]
[[Categoria:Plantes farratgeres]]
[[Categoria:Plantes perennes]]
[[Categoria:Plantes medicinals]]
[[Categoria:Flora de Valéncia]]

Vicente Pérez Madrid

2026-06-08T17:12:08Z

Jose2:

{{Ficha de futboliste
| nom = Vicent Pérez
| image =
| nombrecompleto = Vicent Pérez Madrit
| malnom =
| fechadenacimiento = [[11 de juliol]] de [[1986]] ({{edat|11|7|1986}})
| ciudaddenacimiento = [[Aspe]], [[provincia d'Alacant|Alacant]]
| paisdenacimiento = [[Espanya]]
| fechafallecimiento =
| ciudadfallecimiento =
| paisfallecimiento =
| minibandera = {{Bandera|Spain}}
| club = [[CD Numancia]]
| posició = Centrocampista
| partidosinternacionales =
| gols =
| alçada = 1, 80
| añodebut = [[2003]]
| clubdebut = [[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]]
| añoretiro =
| clubretiro =
}}
'''Vicent Pérez Madrit''' ([[Asp]], [[província d'Alacant]], [[Espanya]], [[11 de juliol]] de [[1986]]) es un futboliste [[Espanya|espanyol]]. Juga de centrocampista i el seu equip actual es el [[CD Numancia]] de la [[Segona Divisió d'Espanya]].

== Trayectòria ==

'''Vicent Pérez''' escomençà jugant en el fútbol base del [[Aspe Unió Deportiva]]. Posteriorment passà a la pedrera del [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] a on destacà, i en la temporada 2001/02 sent cadet, el [[Valencia Club de Fútbol|Valencia]] ho incorporà a la seua pedrera. Una temporada més tart retornà al [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]], a on jugà els tres anys de jovenil. En la seua etapa jovenil entrenava en el primer equip i debutà en [[2003]] en [[Segona Divisió B d'Espanya|Segona B]] de la ma de [[Josep Carles Graner]]. En la [[Segona Divisió B d'Espanya 2004/05|temporada 2004/05]] jugà en el [[Hercules Club de Fútbol B|Hercules B]] en [[Regional Preferent de la Comunitat Valenciana|Regional Preferent]] i disputà tres partits en el primer equip, dos en [[Josep Carles Graner|Graner]] i un en [[Xavier Subirats Hernández|Xavier Subirats]]; despuix de l'aplegada de [[Joan Carles Mandiá]] no tornà a jugar en el [[Hercules Club de Fútbol|Hercules]] que resultà ascendir a [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]].

La [[Segona Divisió d'Espanya 2005/06|temporada 2005/06]] l'Hercules ho cedi al [[Valencia Club de Fútbol Mestalla|Valencia B]] que havia descendit a [[Tercera Divisió d'Espanya|Tercera Divisió]]. En el filial valencianiste adquiri molta experiencia i consegui l'ascens a [[Segona Divisió B d'Espanya|Segona B]]. Al terme d'eixa campanya el jugador se desvinculà del club [[Hercules Club de Fútbol|hercula]], i fichà per una temporada en el [[Granada Club de Fútbol|Granat]] avalat per l'entrenador [[Josip Višnjić]]. Despuix de la seua primera temporada en el conjunt granadí renovà per dos temporades mes,<ref>{{cita web | autor = [[El Poble de Ceuta]] | any = 26 de decembre de 2006 | url = http://www.elpueblodeceuta.es/200612/20061226/200612267103.htm | titul = La Granada ficha a Álex Colorat i renou a Vicent }}</ref> en les quals se converti en peça fonamental i en capitán de l'equip. El [[Real Betis]] anduvo darrere del jugador, pero el [[Granada Club de Fútbol|Granat]] se negà a negociar si no pagaven la seua clausula de 3 millons de [[euro]]s.<ref>{{cita web | autor = [[Diari Ideal]] | any = 1 de novembre de 2007 | url = http://www.ideal.es/granada/20071101/deports/granada-cf/gorka-pintat-val-cinc-20071101.html | titul = Gorka Pintat val cinc millons d'euros i Vicent Pérez, tres }}</ref> En total en el [[Granada Club de Fútbol|Granat]] jugà 103 partits en lliga i materialisà 18 gols.<ref>{{cita web | autor = [[Diari Ideal]] | any = 13 de juny de 2009 | url = http://www.ideal.es/granada/20090613/deports/granada-cf/vicente-perez-prioritat-jugar-20090613.html | titul = Vicent Pérez: «La meua prioritat es jugar en Segona, pero no he decidit res» }}</ref> Despuix de quedar lliure, el [[26 de juny]] de [[2009]] s'anuncià la seua fichaje pel [[Gimnàstic de Tarragona]] per dos temporades,<ref>{{cita web | autor = [[Diari de Tarragona]] | any = 24 de juny de 2009 | url = http://diaridetarragona.com/esports/031674/vicente/proximo | titul = Vicent, el proxim }}</ref> donant el bot a [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]].El 19 de Juliol de 2013 fuig del CD Guadalajara enviant un [[burofax]] trencant el contracte en el CD Guadalajara.

== Clubs ==

{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" width=50%
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="450"|Club
!width="200"|Païs
!width="125"|Periodo
!width="75"|Lliga <br /> PJ (G)
!width="75"|Copa <br /> PJ (G)
|-
|-align=center
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]]
|[[Espanya]]
|[[Segona Divisió B d'Espanya 2003/04|2003-2004]]
|1 (0)
|
|-
|-align=center
|[[Hercules Club de Fútbol B|Hercules B]]
|[[Espanya]]
|2004-2005
|
|0 (0)
|-
|-align=center
|[[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]]
|[[Espanya]]
|[[Segona Divisió B d'Espanya 2004/05|2004-2005]]
|3 (0)
|
|-
|-align=center
|[[Valencia Club de Fútbol Mestalla|Valencia B]]
|[[Espanya]]
|2005-2006
|
|0 (0)
|-
|-align=center
|[[Granada Club de Fútbol|Granat CF]]
|[[Espanya]]
|[[Segona Divisió B d'Espanya 2006/07|2006-2007]]
|31 (7)
|
|-
|-align=center
|[[Granada Club de Fútbol|Granat CF]]
|[[Espanya]]
|[[Segona Divisió B d'Espanya 2007/08|2007-2008]]
|
|0 (0)
|-
|-align=center
|[[Granada Club de Fútbol|Granat CF]]
|[[Espanya]]
|[[Segona Divisió B d'Espanya 2008/09|2008-2009]]
|
|
|-
|-align=center
|[[Club Gimnàstic de Tarragona|Nàstic de Tarragona]]
|[[Espanya]]
|[[Segona Divisió d'Espanya 2009/10|2009-2011]]
|
|
|-
|-align=center
|[[Club Deportiu Leganés|CD Leganés]]
|[[Espanya]]
|[[Segona Divisió d'Espanya 2011/12|2011-2012]]
|
|
|-
|-align=center
|[[Club Deportiu Guadalajara (Espanya)|CD Guadalajara]]
|[[Espanya]]
|[[Segona Divisió d'Espanya 2012/13|2012-2013]]
|
|
|}

== Palmarés ==
=== Campeonats nacionals ===

* Subcampeó de [[Segona Divisió B d'Espanya|Segona Divisió B]] (Grup III) i ascens a [[Segona Divisió d'Espanya|Segona Divisió]] en el [[Hercules Club de Fútbol|Hercules CF]] ([[Segona Divisió B d'Espanya 2004/05|2004/05]]).
* Subcampeó de [[Tercera Divisió d'Espanya|Tercera Divisió]] (Grup VI) i ascens a [[Segona Divisió B d'Espanya|Segona Divisió B]] en el [[Valencia Club de Fútbol Mestalla|Valencia B]] ([[Tercera Divisió d'Espanya 2005/06|2005/06]]).

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
* [http://www.granadacf.info/jugador.php?liga=200708/a&id=8 Ficha en web de la Granada CF]

{{NF|1985||Perez Madrit, Vicent}}

[[Categoria:Futbolistes valencians]]
[[Categoria:Aspenses]]
[[Categoria:Futbolistes de la província d'Alacant]]
[[Categoria:Futbolistes de l'Hèrcules Club de Fútbol]]
[[Categoria:Futbolistes del Valéncia Club de Fútbol Mestalla]]

Cidad de Ebro

2026-06-08T17:11:51Z

Jose2:

[[File:CidadDeEbro20110507104801p1110709.jpg|thumb|250px|Cidad de Ebro]]

'''Cidad de Ebro''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Valle de Manzanedo]], situada en la [[comarca de Las Merindades]], en la [[província de Burgos]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 5 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Burgos]]
* [[Valle de Manzanedo]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Burgos]]

Castelloner

2026-06-08T17:10:46Z

Jose2:

El gentilici oficial de la ciutat i de la [[Província de Castelló|província de Castelló]] és [[Castellonenc|castellonenc]]. El gentilici oficial en [[valencià]] és castellonenc per al masculí i castellonenca per al femení.

En la ciutat de [[Castelló de la Plana]] també són utilisats els térmens, '''castelloner''' o '''castellonera''', per a referir-se a lo mateix, encara que eixa denominació és més pròpia de les [[Festes de la Magdalena]], quan se vestix l'indumentària tradicional pròpia de la ciutat de Castelló, que també designa a la persona que ho porta.

== Vore també ==
* [[Castellonenc]]

[[Categoria:Castelló de la Plana]]

James Ray Hines

2026-06-08T17:10:30Z

Jose2:

{{Biografia|
| nom = James Ray Hines
| image = [[File:Jim Hines 1968.jpg|200px]]
| peu =
| nacionalitat = [[EEUU]]
| ocupació = Deportiste
| data_naix = [[10 de setembre]] de [[1946 ]]
| lloc_naix =
| data_mort = [[3 de juny]] de [[2023]])
| lloc_mort =
}}

'''James Ray Hines''' (Dumas, [[10 de setembre]] de [[1946]] - † [[3 de juny]] de [[2023]]), millor conegut com Jim Hines, va ser un atleta [[nortamericà]] que competia en [[atletisme]] i que va posseir el récort mundial dels 100 metros plans durant 15 anys.

== Referències ==
* [https://www.olympedia.org/athletes/78559 «James Ray Hines». Olympedia (en [[anglés]])]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Jim Hines}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Deportistes]]
[[Categoria:Atletisme]]

San Clodio

2026-06-08T17:10:19Z

Jose2:

{{desambiguació}}

* [[San Clodio (As Nogais)]] .............................................................................[[Pedania]] de la [[província de Lugo]]
* [[San Clodio (Ribas de Sil)]] ...........................................................................Pedania de la província de Lugo
* [[San Clodio de Ribas de Sil]] .........................................................................Parròquia de la província de Lugo

[[Categoria:L'Enciclopèdia:Desambiguació]]

Os Guildeiros

2026-06-08T17:10:11Z

Jose2:

[[File:Igrexa parroquial de Ove, Ribadeo.JPG|thumb|250px|Iglésia de San Xoan de Ove]]

'''Os Guildeiros''' o simplement '''Guildeiros''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Ribadeo (Municipi)|Ribadeo]], (parròquia de [[San Xoán de Ove]]), situada en la [[Comarca de la Marinya Oriental]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 5 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]

== Referències ==
* [https://www.ribadeo.gal/ Ajuntament de Ribadeo]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Guildeiros INE. Població d'Os Guildeiros]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ove, Ribadeo}}

{{Comarca de la Marinya Oriental}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

La Seca

2026-06-08T17:10:02Z

Jose2:

'''La Seca''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Quintana Redonda]], en la [[comarca d'Almazán]], en la [[província de Sòria]], ([[Espanya]]), dins de la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 16 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Sòria]]
* [[Quintana Redonda]]

== Referències ==

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Seca INE. Població de La Seca]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

{{Comarca d'Almazán}}

[[Categoria:Municipis de la província de Sòria]]

Salgüero de Juarros

2026-06-08T17:09:51Z

Jose2:

[[File:SalgueroDeJuarros2016-03-28 11-15.jpg|thumb|250px|Salgüero de Juarros]]

'''Salgüero de Juarros''' és una [[pedania]] del [[municipi]] d'[[Ibeas de Juarros]], en la [[comarca d'Alfoz de Burgos]], en la [[província de Burgos]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2020]], conta en una població de 39 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Burgos]]
* [[Ibeas de Juarros]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Burgos]]

O Salvador de Pinza

2026-06-08T17:09:38Z

Jose2:

[[Archiu:Panorámica Sarria 2.jpg|thumb|300px|Sarria]]

'''O Salvador de Pinza''', '''San Salvador da Pinza''' o simplement '''Pinza''', és una parròquia i una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sarria (Municipi)|Sarria]], situada en la [[Comarca de Sarria]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia conta en 9 [[pedanies]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], la parròquia conta en una població de 34 habitants i la pedania conta en 4 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sarria (Municipi)|Sarria]]

== Referències ==
* [https://sarria.gal/gl/ Ajuntament de Sarriá]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Pinza INE. Població d'O Salvador de Pinza]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sarria}}

{{Comarca de Sarria}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

La Rambla del Banco

2026-06-08T08:47:36Z

Jose2:

'''La Rambla del Banco''', és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Cádiar]], en la [[Comarca de la Alpujarra Granadina]], en la [[província de Granada]] ([[Comunitat Autònoma d'Andalusia]]).

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 50 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Granada]]
* [[Cádiar]]

== Referències ==
* Alcalá, Pedro de (1883). Paul de Lagarde, ed. Petri Hispani. De lingua arabica libri duo. Gottingae. p. 237. «era donde trillan: ándar, anádir »
* Caro Baroja, Julio (2000). Los moriscos del Reino de Granada: ensayo de historia social. Tres Cantos: Intsmo. pp. 173-174; 180. ISBN 84-7090-076-5
* Vílchez, Rafael (9 de enero de 2012). «El olivo donde Aben Humeya fue coronado rey de los moriscos». IDEAL

== Bibliografia ==
* [http://www.dipgra.es/ Diputació Provincial de Granada]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=La Rambla del Banco. INE Població de La Rambla del Banco]
* [https://web.archive.org/web/20100401084646/http://www.turgranada.es/municipios/municipio.php?id_municipio=35 Patronato de Turismo de Granada. Cádiar]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [https://cadiar.es/ Ajuntament de Cádiar]

{{Comarca de la Alpujarra Granadina}}

[[Categoria:Municipis de la província de Granada]]

Currais (San Salvador do Mao)

2026-06-08T08:47:08Z

Jose2:

[[File:Pazo da Edra de Laiosa (Incio).jpg|thumb|250px|Pazo da Edra de Laiosa (San Martiño de Laiosa)]]

'''Currais''', és una [[pedania]] del [[municipi]] d'[[Incio]], (parròquia de [[San Salvador do Mao]]), situada en la [[Comarca de Sarria]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], actualment és un lloc despoblat.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Incio]]

== Referències ==
* [http://www.concellooincio.es/ Ajuntament d'Incio]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Currais INE. Població de Currais]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Laiosa, O Incio}}

{{Comarca de Sarria}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Ruská Nová Ves

2026-06-08T08:46:46Z

Jose2:

[[File:Slovakia Castle Zbojnicky 22.JPG|thumb|300px|Ruská Nová Ves]]

'''Ruská Nová Ves''' és un [[municipi]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Prešov]], al norest del país.

Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 1.221 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1423]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Eslovàquia]]

Vélez-Blanco

2026-06-08T08:46:35Z

Jose2:

'''Vélez-Blanco''' és un [[municipi]] situat en la [[província d'Almeria]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2019]], conta en una població de 1.904 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província d'Almeria]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Vélez-Blanco}}

{{Municipis de la província d'Almeria}}

[[Categoria:Municipis de la província d'Almeria]]

Estepona

2026-06-08T08:46:29Z

Jose2:

'''Estepona''' és un [[municipi]] situat en la [[província de Màlaga]], ([[Espanya]]), en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]].

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2019]], conta en una població de 68.286 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Màlaga]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Estepona}}

[[Categoria:Municipis de la província de Màlaga]]

Bioparc

2026-06-07T12:17:27Z

Jose2:

[[File:Bioparc Valencia II (2787453634).jpg|thumb|250px|Bioparc de Valéncia]]

'''Bioparc Valéncia''' o simplement '''Bioparc''' és un parc zoològic espanyol situat en la costa mediterrànea, en la ciutat de [[Valéncia]], en l'extremitat oest del [[Jardí del Túria]]. Va substituir al Zoo de [[Vivers]] de Valéncia fundat en l'any [[1965]] i tancat en l'any [[2007]], i es va inaugurar el [[27 de febrer]] de [[2008]]. És propietat de l'ajuntament de Valéncia pero està gestionat per una societat privada, Rain Forest Valéncia.

Especialisat en la fauna africana, està dividit en quatre zones representant quatre biomas : [[sabana]] seca, sabana humida, boscs de l'[[Àfrica]] equatorial i [[Madagascar]].

El seu disseny oculta les barreres entre públic i animals (gàbies, reixats, etc.) donant la sensació de que el visitant està dins de l'hàbitat de l'animal.

En la seua primera fase conta en 100.000 metros quadrats de superfície i alberga a més de 800 animals de 116 espècies del continent africà en grans espais que reproduïxen l'hàbitat de cada animal.

== Conservació ==
Colabora en l'Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) en varis proyectes de conservació (EEP i ESB). El [[14 de giner]] de [[2013]] naixquè el primer porc formiguer d'[[Espanya]].

== Espècies i instalacions ==
Les instalacions dissimulen les barreres visibles, contenint als animals per mig de fossos amagats a la vista, rieres o cristals.

Es recreen diferents ambients africans (Sabana, boscs de Madagascar i Àfrica equatorial).

Les instalacions conten en vegetació original de cada àrea, vegetació local i reproduccions o rèpliques tals com grans roques, coves o baobabs jagants.

En l'amfiteatre a l'aire lliure situat en el centre del parc, en capacitat per a 1000 persones, es realisen espectàculs en aus i mamífers.

=== Les ries ===

Per tot el parc, hi ha una gran cantitat de ries en les que naden centenars de peixos.

* Carpa koi ([[Cyprinus carpio]])
* Carpa de l'herba ([[Ctenopharyngodon idella]])
* Leucisco dorat ([[Leuciscus idus]])
* [[Esturió]] europeu ([[Acipenser sturio]])

=== Madagascar ===
L'illa de Madagascar està formada per tres recints i una sala d'exposicions sobre la biodiversitat de Madagascar.
[[File:Bioparc - Lemures jugando.JPG|thumb|250px|Lémurs de coa anellada]]
[[File:Bioparc - Flamencos.JPG|thumb|250px|Flamencs]]
La zona de Madagascar obri a les dèu, mija hora despuix de l'obertura del parc

Un mateix recint alberga sis espècies de lémurs.

* [[Lémur]] de coa anellada (''[[Lemur catta]]'')
* Lémur pardo de front roja (''[[Eulemur rufus]]'')
* Lémur de pancha roja (''[[Eulemur rubriventer]]'')
* Lémur mangosta (''[[Eulemur mongoz]]'')
* Lémur vari blanquinegre de collar (''[[Varecia variegata]] variegata'')
* Lémur vari rufo (''[[Varecia rubra]]'')
* Pintada monyuda (''[[Guttera pucherani]] pucherani'')

En un atre recint hi ha una grup d'aus.

* Pintada monyuda (''[[Guttera pucherani]] pucherani
* Flamenc rosa comú (''[[Phoenicopterus roseus]]'')
* Tàntal africà (''[[Mycteria ibis]]'')
* Ánade de Meller (''[[Anas melleri]]'')
* Cerceta hotentote (''[[Anas *hottentota]]'')

A l'eixida, un tercer recint mostra una parella de fosses, un depredador natural dels lémurs.

* Fossa (''[[Cryptoprocta ferox]]'')

=== Boscs d'Àfrica equatorial ===

==== Tronc buit ====

La zona de les selves comença des de la representació d'un tronc de sosten que ha caigut. En el seu interior, hi ha una gran cantitat de terraris en vàries espècies de [[Reptil|reptils]] i invertebrats.

* Cocodril nano del Congo ([[Osteolaemus tetraspis]])
* Tortuga lleopart ([[Geochelone pardalis]])
* Gecko de coa grossa africà ([[Hemitheconyx caudicinctus]])
* Gecko diürn malgache jagant ([[Phelsuma madagascariensis]] grandis]])
* Pitó real ([[Python regius]])
* Pitó de les roques de Seba ([[Python sebae]])
* Boa de Dumeril ([[Acantrophis dumerilii]])

==== Delta del riu Níger ====

En eixir del tronc, un bosc de ribera mostra el delta del [[riu Níger]].

Hi ha dos zones, una de llúdries i una atra de sitatungues, hipopótams pigmeos, mones i aus aquàtiques.
[[File:Hipopótamo Bioparc Valencia.JPG|thumb|250px|Hipopótam baix l'aigua en el Bioparc de Valéncia]]
* Hipopótam pigmeo ([[Hexaprotodon liberiensis]])
* Sitatunga occidental ([[Tragelaphus spekii]] gratus)
* Dril ([[Mandrillus leucophaeus]])
* Cercopiteco mono comuna ([[Cercopithecus mono]])
* Cercopitecco de Brazza ([[Cercopithecus neglectus]])
* Talapoin meridional ([[Miopithecus talapoin]])
* Llúdria de coll tacat ([[Hydrictis maculicollis]])
* Ánade negre africà ([[Anas sparsa]])
* Oca egipcíaca ([[Alopochen aegyptiacus]])

==== Bosc de montanya ====

Tres recints representen un bosc de montanya d'[[Etiopia]]. En el primer recint s'exhibixen bongos i dos espècies de [[Cephalophus|duiker]]. Un tronc buit ho separa dels atres dos recints, un en lleoparts i un atre en [[Chimpansé|chimpansés]].

Els lleoparts són tres, un eixemplar negre nomenat Mamba, i dos lleoparts de [[Sri Lanka]], del programa EEP per a la cría d'espècies en perill. Els chimpansés són de dos grups, de l'antic zoo de Vivers, i del Bioparc Fuengirola.

* Bongo (''[[Tragelaphus eurycerus]]'')
* Duiker de flancs rufos (''[[Cephalophus rufilatus]]'')
* Duiker oriental de Natal (''[[Cephalophus natalensis]]'')
* Grulla coronada *cuellinegra occidental (''[[Balearica pavonina]] pavonina'')
* [[Lleopart]] de Sri Lanka (''[[Panthera pardus kotiya]])
* Chimpansé comú d'Àfrica central (''[[Pa troglodytes troglodytes]])

==== Bais del Congo ====

Els bais són zones d'Àfrica a les que els grans animals de la selva acodixen en busca de sals imprescindibles per a realisar el seu metabolisme. L'instalació està formada per tres recints separats i una zona no visible per al públic en la que es poden desplaçar els goriles.

En un punt d'informació es presenta la campanya de EAZA 2011 pels [[grans simis]].

Hi ha dos grups de goriles, un de machos fadrins, i un atre reproductor, cada u en una zona distinta. El grup de fadrins compartix instalació en cercopitecos brazza, i el reproductor en cercopitecos, talapoines, mangabeyes i aus.

Per damunt d'un tronc els goriles es poden desplaçar per damunt del públic per a poder vore el tercer bai, a on s'exhibixen potamoqueros, búfalos de selva i pelícans, separats per un riu dels goriles.

[[File:BioPark Valencia May 2016 Gorilla Yoga.jpg|thumb|250px|Gorila en el Bioparc de Valéncia]]

* Gorila de planura occidental ([[Gorilla gorilla gorilla]])
* Cercopiteco de Brazza ([[Cercopithecus neglectus]])
* Cercopiteco de Hamlyn ([[Cercopithecus hamlyni]])
* Talapoin norteny ([[Miopithecus ogouensis]])
* Mangabey gris de coronilla blanca ([[Cercocebus atys]] lunulatus)
* Sitatunga occidental ([[Tragelaphus spekii]] gratus)
* [[Brúfol]] nano de selva ([[Syncerus caffer nanus]])
* Potamoquero roig de riu ([[Potamochoerus porcus]] pictus)
* Tarro canelo de la Veta ([[Tadorna cana]])
* [[Pelicà]] blanc ([[Pelecanus onocrotalus]])
* Calao terrestre norteny ([[Bucorvus abyssinicus]])

=== Chapulls ===

Una recreació de la [[cova Kitum]], representa els chapulls africans.

En l'entrada a la cova, hi ha un recint en tortugues, en el que es recreen les marques dels [[Elefant|elefants]] que acodixen a estos ecosistemes buscant sal.

En l'interior de la cova hi ha aquaris en peixos africans i tortugues de closca blana i finestres en vistes al recint d'elefants, al "llac Kyoga" de [[Uganda]] (hipopótams i cocodrils), i als primats del bai, que poden accedir a una [[plaja]] de modo que semblen conviure en els cocodrils.

Els hipopótams provenen de l'antic zoo de Vivers. L'instalació permet la visió subaquàtica de l'instalació. En tots els llacs, hi ha peixos que s'alimenten dels excrements dels hipopótams.
[[File:Elefante Bioparc Valencia.JPG|thumb|250px|Elefants en el Bioparc de Valéncia]]
* Elefant africà de sabana ([[Loxodonta africana]])
* Hipopótam del Nil ([[Hippopotamus amphibius]])
* Cocodril del Nil ([[Crocodylus niloticus]])
* Tortuga de closca blana africana ([[Trionyx triunguis]])
* Tortuga d'espueles africana ([[Geochelone sulcata]])
* Tilapia zebra ([[Tilapia buttikoferi]])
* Tilapia de Moçambic ([[Oreochromis mossambicus]])
* Tilapia del Llac Malaui ([[Oreochromis squamipinnis]])
* Cíclido del Llac Malaui pavo real emperador ([[Aulonocara nyassae]])
* Cíclido del Llac Malaui pavo real comú ([[Aulonocara baenschi]])
* Cíclido del Llac Malaui venoso ([[Nimbochromis venustus]])

==== Llac dels elefants ====
[[File:Pelicano - Bioparc Valencia (2787602116).jpg|thumb|250px|Pelícan]]
En una atra zona de chapulls, els elefants conten en un llac per a banyar-se, en el que també hi ha vàries aus.

* Elefant africà de sabana ([[Loxodonta africana]])
* Espátula africana ([[Platalea alba]])
* Pelícan gris ([[Pelecanus rufescens]])

=== La sabana ===

L'última zona del parc és la de la sabana, una zona d'una hectàrea de sabana africana plena d'animals, i en representacions dels principals parcs d'Àfrica oriental.

==== Sabana humida ====

===== El palmeral =====

La primera sabana és la dels boscs d'acacies del palmeral en [[Kènia]]. Esta zona conta en moltes espècies de grans mamífers, i en les ries, hi ha moltes aus aquàtiques. Des del restaurant, es pot tindre una bona vista de la zona de sabana, aixina com de la ria en la que està situat. Molts dels animals d'esta zona provenen de l'antic zoo de Vivers, com algunes [[Girafa|girafes]], els cobos d'aigua o les grulles coronades. Algunes de les seues girafes provenen de les naixcudes en el zoo botànic de Jerez, i unes atres vénen des d'[[Holanda]].
[[File:Bioparc - Jirafa de fondo Valencia.JPG|thumb|250px|Girafa]]
* Girafa de Rothschild ([[Giraffa camelopardalis rothschildi]])
* Cobo d'aigua comuna ([[Kobus ellipsiprymnus]])
* Kudú major ([[Tragelaphus strepsiceros]])
* Impala ([[Aepyceros melampus]])
* Damalisco pigargo ([[Damaliscus pygargus]])
* Gasela de Thompson ([[Eudorcas thomsonii]])
* Pintada comuna ([[Numida meleagris]])
* Jabirú africà ([[Ephippiorhynchus senegalensis]])
* Ibis sagrat comú ([[Threskiornis aethiopicus]])
* Grulla coronada cuelligris oriental ([[Balearica regulorum]] gibbericeps)
* Calao terrestre sureny ([[Bucorvus leadbeateri]])
* Ánade de pico groc ([[Anas undulata]])
* Ànet colorat ([[Netta rufina]])
* Ànet crestudo ([[Sarkidiornis melanotos]])
* Tarro canelo comú ([[Tadorna ferruginea]])
* Oca aliazul d'[[Etiopia]] ([[Cyanochen cyanoptera]])
* Suirirí de cara blanca ([[Dendrocygna viduata]])
* Suirirí bicolor ([[Dendrocygna bicolor]])

===== Les xares =====
[[File:Madoquakirkii.JPG|thumb|250px|Parella de Dik-dik]]
En les xares, s'oculten els suricators que vigilen el cel en busca de rapaces, i els temerosos diks-diks de Kirk.

* Dik-dik de Kirk ([[Madoqua kirkii]])
* Suricato ([[Suricata suricatta]])

===== Bosc de baobabs =====

En el bosc de baobabs viu un grup de dèu elefants africans de sabana, el segon en importància d'Espanya, despuix del Parc de la Naturalea de Cabárceno, ya que el recint càntabro conta en 20 eixemplars, la majoria naixcuts allí i conformen la major reserva d'elefants del món fòra d'Àfrica. El grup està format per Greta i Betty, dos elefantes que varen ser portades al zoo de [[Moscou]] per un carguero cubà des de Suràfrica, pero que varen ser enviades a Bioparc al no estar en bones condicions, Bully, una elefanta en problemes per vindre d'un circ, un jove mascle, i sis elefantes enviades des d'un rancho de [[Namíbia]]. Ademés dels elefants, en una atra instalació hi ha un grup de [[dromedari|dromedaris]].

* Elefant africà de sabana ([[Loxodonta africana]])
* Dromedari ([[Camelus dromedarius]])

===== Kopje =====

En la sabana s'alcen formacions rocoses, en les que els animals s'adapten per a viure allí. En un aviari, viuen moltes aus en mamífers adaptats a les roques i des d'una cristaleda, es pot vore el grup de [[Lleó (animal)|lleons]] d'[[Angola]] provinents del zoo de [[Lisboa]]. Fòra de l'aviari, hi ha un grup de mangostes rayades.
[[File:Scopus umbretta.JPG|thumb|250px|Ave Martell]]
[[File:Una siesta leonina I - Bioparc Valencia (2787806304).jpg|thumb|250px|Lleó]]

* Lleó d'Angola ([[Panthera leo]] bleyenbergui)
* Mangosta rayada africana ([[Mungos mungo]])
* Damán de les roques de la Veta ([[Procavia capensis]])
* Saltarrocas etíope ([[Oreotragus oreotragus]] saltatrixoides)
* Pintada crestada comuna de Kènia ([[Guttera pucherani]] pucherani)
* Cigonya d'Abdim ([[Ciconia abdimii]])
* Ibis hadada ([[Bostrychia hagedash]])
* Avemartell ([[Scopus umbretta]])
* Alcaraván de la Veta ([[Burhinus capensis]])
* Coloma de Guinea ([[Columba guinea]])
* Turaco d'orelles blanques etíop comú ([[Tauraco leucotis]] leucotis)
* Calao toque coronat ([[Tockus alboterminatus]])
* Calao de Von der Decken ([[Tockus deckeni]])
* Estornino metàlic púrpura ([[Lamprotornis purpureus]])
* Estornino metàlic esplèndit ([[Lamprotornis splendidus]])
* Estornino metàlic tricolor comú ([[Lamprotornis superbus|Spreo superbus]])
* Estornino de pit dorat comú ([[Cosmopsarus regius]])
* Tejedor roig sureny ([[Euplectes oryx]])

==== Sabana seca ====

===== Samburu =====
[[File:05 Bioparc - Rinoceronte Blanco.JPG|thumb|250px|Rinoceront blanc]]

Les torrenteres del parc de [[Samburu]] permeten crear un grup reproductor de rinoceronts blancs surenys, acompanyats de zebres, elands i esturços. En la part alta d'una torrentera, una parella de marabús han fet el seu niu. Separat del restant de rinoceronts, viu Romulo, el vell rinoceront macho de Vivers, que presenta greus problemes d'[[Estereotipia (comportament)|esterotipia]] pel reduït recint en el que vivia. Hui poc a poc se li va curant.

* Rinoceront blanc sureny ([[Ceratotherium simum simum]])
* Zebra de Grant ([[Equus burchelli]] antiquorum)
* Esturç surafricà ([[Struthio camelus]] australis)
* Marabú africà ([[Leptoptilos crumeniferus]])

===== El subsol de la sabana =====
[[File:03 Bioparc - Facoquero.JPG|thumb|250px|Facóquero]]
[[File:02 Bioparc - Oricteropodo.JPG|thumb|250px|Oricteropodo]]
Els enormes termiters de les Macrotermes natalensis permeten a una gran comunitat d'animals establir la seua llar. Els termiters de Bioparc Valéncia alberguen una gran cantitat d'animals que o viuen en l'interior de la terra, o be els usen de cau o com a font d'aliment. Aixina, les hienes oteen des d'ells als seus assuts, els puercoespins, rabosots orejuts i oricteropos dormen en ells durant el dia mentres els facoqueros busquen aliment, i per la vesprada es canvien, i una gran cantitat de rosegadors han establit les seues colónies en l'interior. De tots ells, destaquen les rates talps nuetes, que tenen una societat pareguda al de les termites.

* [[Hiena]] tacada ([[Crocuta crocuta]])
* Rabosot orejudo surafricà ([[Otocyon megalotis]] megalotis)
* Mangosta nana comuna undulada ([[Helogale parvula]] undulatus)
* Oricteropo ([[Orycteropus afer]])
* Facóquero comú ([[Phacochoerus africanus]])
* Puercoespín crestado surafricà ([[Hystrix africaeaustralis]])
* Rata jaganta gambiana ([[Cricetomys gambianus]])
* Rata espinosa egipcíaca ([[Acomys cahirinus]])
* Rata tope nueta ([[Heterocephalus glaber]])
* Varano del Nil ([[Varanus niloticus]])

== Servicis ==
El Bioparc, dispon de restaurant, dos tendes de regals, una sala de cine a on s'informa qué oferix i a qué es dedica el Bioparc.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [https://bioparcvalencia.es/ Pàgina Web oficial del Bioparc]
* https://www.youtube.com/user/BioparcValencia

{{Jardins de Valéncia}}

[[Categoria:Valéncia]]
[[Categoria:Parcs i jardins de Valéncia]]
[[Categoria:Museus de la ciutat de Valéncia]]

Palau de Joan de Valeriola

2026-06-07T12:15:04Z

Jose2:

[[File:Fundació Chirivella Soriano, València.JPG|right|thumb|Palau de Joan de Valeriola]]

El '''Palau de Joan de Valeriola''', construït en el [[sigle XIV]] i situat en el carrer de Valeriola nº 13 de [[Valéncia]], és actualment la seu de la [[Fundació Chirivella Soriano]], conta en més de 1000 m2, el palau conforma part del recorregut gòtic que oferix la ciutat de Valéncia.

== Història ==
Construït en el sigle XIV en estil gòtic valencià, va ser residència de l'influent cavaller Joan de Valeriola, entre els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], donant nom al carrer en que se situa. En el [[sigle XIX]] l'edifici va ser habilitat per a albergar vivendes de lloguer, distorsionant-se la primitiva fàbrica.

En l'any [[2001]] va ser adquirida per Manuel Chirivella i Alicia Soriano per a sèu de la seua Fundació Chirivella Soriano, realisant-se obres d'habilitació entre els anys [[2003]] i [[2005]], segons proyecte de l'arquitecte Carles Dolç i la dissenyadora Neus Sanfèlix, recuperant-se la traça original del palau i revalorisant els seus elements d'interés.

== Descripció ==
D'estil gòtic valencià, consta de tres plantes en més de 1000 metros quadrats. Posteriorment en época barroca es varen modificar les seues fronteres i es varen ocultar artesonats.

En el seu interior pot observar-se un esplèndit artesonat gòtic del sigle XIV, aixina com atres elements arquitectònics d'interés que estaven amagats, com els voltons de [[fusta]], tallades i pintades en múltiples motius policromats.

La construcció del Palau Joan de Valeriola es va produir en la primera mitat del sigle XIV. L'importància del Palau radica que numerosos elements originals de la seua construcció han aplegat fins a nosatres pràcticament inalterats. Despuix de la seua rehabilitació, l'arquitectura gòtica de la planta baixa i la primera planta noble, contrasta en les llínees més contemporànees de la segona planta, creant diferents i variats ambients en una mateixa exposició.

El fet més significatiu del palau és la colocació d'alfarjes en tot l'edifici, sent especialment rellevants, per la seua rica policromia, els dos situats en la planta noble, datats en el sigle XIV. Els alfarjes es troben en un excelent estat de conservació i despuix de la seua restauració han deixat al descobert motius florals, estructures geomètriques, escuts familiars i diverses composicions d'excepcionals característiques.

== Actualitat ==
Actualment és la seu de la Fundació Chirivella Soriano i d'acort en els fins de la fundació, els espais apareixen diàfans al objeto de acollir les exposicions.

== Vore també ==
* [[Palau de Valeriola]]
* [[Fundació Chirivella Soriano]]

== Referències ==
* [https://www.consorcimuseus.gva.es/museos/fundacio-xirivella-soriano/ Fundació Chirivella Soriano. Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana]
* [https://www.comunitatvalenciana.com/es/valencia/valencia/museos/fundacion-chirivella-soriano-palau-joan-de-valeriola Palau de Joan de Valeriola. Comunitat valenciana.com]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Fundació Chirivella Soriano}}

{{Museus de Valéncia}}

[[Categoria:Palaus]]
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Palaus de la ciutat de Valéncia]]
[[Categoria:Museus de la ciutat de Valéncia]]

Museus de la ciutat de Valéncia

2026-06-07T12:14:45Z

Jose2:

[[File:Ciudad de las Artes y las Ciencias (25046614916).jpg|thumb|250px|Ciutat de les Arts i de les Ciències de Valéncia]]

La més àmplia gamma d'aspectes culturals estan arreplegats en els museus de la ciutat, els quals fruïxen d'un reconegut prestigi dins i fora de les nostres fronteres. La capital del Túria és una ciutat en una vibrant història i un present que es proyecta en el futur, i açò es reflectix en el considerable número de museus i centres culturals de que podem fruir.

[[Valéncia]] i la cultura romanes unides a través de museus com el [[Museu de Belles Arts| de Belles Arts Sant Pio V]], un centre en obres clàssiques que contrasta en la modernitat de l'[[IVAM]]. Hem de destacar també el [[Museu de les ciències Príncip Felipe]], concebut com a centre per a l'educació i la divulgació de la ciència i la tecnologia. El [[Museu d'Història de Valéncia]] i el [[Museu de la ciutat]] nos permeten conéixer par de l'arqueologia i l'història.

Ademés contem con museus temàtics com la [[Casa museu Blasco Ibànyez]], el [[MuVIM|Museu de l'Ilustració i la Modernitat]] o el [[Museu faller]] entre molts atres.

Vore el llistat dels principals museus de Valéncia en:[[:Categoria:Museus de la ciutat de Valéncia|Museus de Valéncia]].

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ciutat de les Arts i les Ciències}}

{{Museus de Valéncia}}

[[Categoria:Museus de la ciutat de Valéncia]]

Dia Internacional dels Museus

2026-06-07T12:14:27Z

Jose2:

El '''Dia Internacional dels Museus''' o '''Dia dels Museus''' és un event coordinat pel [[Consell Internacional de Museus]] (ICOM) que té lloc cada any al voltant del [[18 de maig]]. Est event posa de relleu un tema diferent cada any i que està en el centre de les preocupacions de la comunitat dels museus.

El Dia Internacional dels Museus oferix als professionals dels museus l'oportunitat d'anar a la trobada del públic i sensibilisar-ho sobre els desafius que enfronten. De fet, el ICOM definix el [[museu]] com una organisació sense fins de lucre, una institució permanent al servici de la societat i el seu desenroll, oberta al públic, que adquirix, conserva, investiga, exhibix i transmet el patrimoni material i immaterial de l'humanitat i el seu [[mig ambient]] en fins educatius, d'estudi i plaer. Per lo tant, el Dia Internacional dels Museus servix de plataforma per a conscienciar al públic sobre els reptes actuals dels museus en el desenroll de la societat a nivell internacional. Ademés de les activitats del Consell Internacional de Museus, el Fondo de Dotació del Consell Internacional dels Museus (ICOM Fondo) també respala el Dia Internacional dels Museus.

== Història ==

Des de la seua creació en l'any [[1977]], el Dia Internacional dels Museus (DIM) ha guanyat cada volta més popularitat. En [[2009]], 20.000 museus de més de 90 països varen participar en el Dia Internacionals del Museus organisant events. En l'any [[2010]] varen participar 98 països, 100 en [[2011]] i en [[2012]], 129 països en 32.000 museus. En [[2011]], el cartell oficial del DIM fon traduït en 37 idiomes. Des de l'any [[2012]], esta sifra es va elevar a 38.

== Lemes ==

Els lemes en els últims anys han segut:

* [[2020]] “Museus per a l'igualtat: diversitat i inclusió“
* [[2021]] “El futur dels museus: recuperar i reimaginar“
* [[2022]] “El poder dels museus”
* [[2023]] “Museus, sostenibilitat i benestar”
* [[2024]] “Museus per l'educació i l'investigació“

== Vore també ==

* [[Consell Internacional de Museus]]
* [[Museu]]
* [[Museus de la ciutat de Valéncia]]
* [[Museus de la província de Castelló]]

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/D%C3%ADa_Internacional_de_los_Museos Dia Internacional dels Museus en Wikipedia]

[[Categoria:Museus]]

Breznička (Banská Bystrica)

2026-06-07T12:14:20Z

Jose2:

'''Breznička''' és un [[municipi]] d'[[Eslovàquia]] que es troba en la [[regió de Banská Bystrica]], al nort-oest del país.

Segons el cens de l'any [[2017]], conta en una població de 762 habitants.

== Història ==
La primera menció escrita del municipi, es remonta a l'any [[1279]].

[[Categoria:Eslovàquia]]

A Valinya (San Mamede da Chanca)

2026-06-07T12:14:13Z

Jose2:

[[Archiu:Panorámica Sarria 2.jpg|thumb|300px|Sarria]]

'''A Valinya''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Sarria (Municipi)|Sarria]], (parròquia de [[San Mamede da Chanca]]), situada en la [[Comarca de Sarria]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]] conta en una població de 4 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Sarria (Municipi)|Sarria]]

== Referències ==
* [https://sarria.gal/gl/ Ajuntament de Sarriá]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Valiña INE. Població d'A Valinya]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Sarria}}

{{Comarca de Sarria}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

A Chabola

2026-06-07T12:14:06Z

Jose2:

[[Archiu:Iglesia de Santa María de Pesqueiras.jpg|thumb|250px|Iglésia de Santa María de Pesqueiras]]

'''A Chabola''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Chantada]], (parròquia de [[Santa María de Pesqueiras]]), situada en la [[Comarca de Chantada]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Chantada (Municipi)|Chantada]]

== Referències ==
* [https://www.ayuntamiento.es/chantada/ Ajuntament de Chantada]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5
* Varela, José y Xurxo Lobato (1994). Ancares. La Coruña: Fundación Caixa Galicia. ISBN 84-605-1505-2

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Pesqueiras, Chantada}}

{{Comarca de Chantada}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

U (lletra)

2026-06-06T11:44:26Z

Jose2:

[[Archiu:Latin U.svg|200px|miniaturadeimagen|Lletra U]]
La '''U''', '''u''' en minúscula, és la vigèsima primera [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[vocal]]s. El seu nom és '''u'''. També pot dur [[accent]] agut ('''ú''') i [[diéresis]] ('''ü''').

== Fonètica ==
En [[valencià]] representa el sò [u], també s'escriu despuix de vocals per a formar els [[Diftonc|diftoncs]] decreixents ''au'', ''eu'', ''iu'' i ''ou'', pero en cas de pronunciar-se com a [[hiat|hiats]], s'escriuen en diéresis: ''aü'', ''eü'', ''iü'' i ''oü''. Ademés, en les combinacions gue, gui, que, qui, la u porta diéresis quan se pronuncia: güe, güi, qüe, qüi.

== Ortografia ==
=== S'escriu u ===
* A principi, mitan i final de paraula.
* En la paraula triumf i derivats.

=== S'escriu ú i ü ===
Vore: [[Accentuació de la llengua valenciana]]

== Història ==
En [[llatí]] la u s'escrivia igual que la [[V|ve]] i, ademés, sempre s'escrivia en mayúscules: SENATVS POPVLVSQVE ROMANVS. La raó per la qual no es diferenciaven les us de les ves és perque en llatí clàssic abdós lletres se pronunciaven igual. Més tart, a començaments de l'[[Edat Mija]], s'inventaren les minúscules, llavors se varen inventar dos minúscules per a la V: la ''v'' i la ''u'', pero no estaven distribuïdes igual que hui en dia, antigament s'escribia, independentment del sò que feren: en mayúscula sempre ''V'' (VN MAGNIFICH E VIRTVOS CAVALLER), pero en minúscula s'escrivia ''v'' si era la primera lletra de la paraula i en el restant de casos sempre ''u'' (vn magnifich e virtuos caualler). El problema és que en l'Edat Mija ya es diferenciaven els sòns de ve i u, pero es seguien escrivint igual. Finalment se decidí usar la minúscula ''v'' per al sò de ve i la minúscula ''u'' per al sò de u, pero també es va inventar la mayúscula ''U'' per a representar el sò de ''u'' (UN MAGNIFICH E VIRTUOS CAVALLER, un magnifich e virtuos cavaller)

== Vore també==
* [[Alfabet valencià]]
* [[Dígraf]]

== Enllaços externs ==
{{DGLV|U}}
{{Commonscat|U}}

[[Categoria:Llingüística]]
[[Categoria:Valencià]]
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]

Tuberculosis

2026-06-06T11:44:15Z

Jose2:

La '''tuberculosis''' (abreviada TBC o TB), dita antigament '''tisis''' (del [[grec]] φθίσις, a través del [[llatí]] phthisis) és una infecció bacteriana contagiosa que compromet principalment als [[pulmó|pulmons]], pero pot propagar-se ad atres órgans.

== Referències ==
{{Traduït de |es| Tuberculosis}}

[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Salut]]
[[Categoria:Malalties]]
[[Categoria:Malalties bacterianes]]

Archipèlec de Malta

2026-06-06T11:44:02Z

Jose2:

[[Archiu:Marsalforn Coastal Line.jpg|300px|thumb|Costa de Marsalforn, en l'illa de [[Gozo]].]]
L' '''archipèlec de Malta''' (en [[Idioma maltés|maltés]]: ''Gżejjer Maltin)'', les illes de la qual també són nomenades '''illes Calipsees''' o be '''illes Calipso''', és un [[archipèlec]] situat en la [[mar Mediterrànea]], al sur de [[Sicília]].

El seu territori, correspon al de la [[Malta|República de Malta]], i té un àrea de 316 quilómetros quadrats en total, en la que viuen més de 400.000 persones.

L'archipèlec està format per tres illes principals ([[Illa de Malta|Malta]], [[Gozo]] i [[Comino]]), dos chicotetes illes ([[Cominotto]] i [[Filfla|Filfola]]) i una gran cantitat de roques, de les quals les més importants són les nomenades illes de Sant Pau, totes les illes són part de la regió geogràfica italiana.

Les illes deuen el seu nom a la nimfa [[Calipso]], que, d'acort en lo que diu [[Homer]] en l'[[Odissea]], era la filla d'[[Atles (mitologia)|Atles]] i va viure en l'illa de [[Ogigia]], esta últim d'acort en alguns estudiosos es correspondria a l'illa de [[Gozo]].

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Islands of Malta}}

[[Categoria:Malta]]

San Martinyo de Río

2026-06-06T11:43:55Z

Jose2:

[[File:Casa concello Lancara 18.JPG|thumb|300px|Ajuntament de Láncara]]

'''San Martinyo de Río''' o simplement '''Río''', és una parròquia i una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Láncara (Municipi)|Láncara]], situada en la [[Comarca de Sarria]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]). La parròquia conta en 6 pedanies.

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2024]], la parròquia conta en 55 habitants i la pedania conta en 8 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Láncara (Municipi)|Láncara]]

== Referències ==
* [https://www.concellodelancara.com/gl Ajuntament de Láncara]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Martiño INE. Població de San Martinyo de Río]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Láncara}}

{{Comarca de Sarria}}

[[Categoria:Galícia]]
[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Port Saplaja

2026-06-06T11:43:47Z

Jose2:

[[Archiu:Port Saplaya (la pequeña Venecia) 2 - Valencia (2832050417).jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Port Saplaja]]
[[Archiu:Port Saplaya. Puerto desde la Plaça del Mercat.JPG|300px|miniaturadeimagen|Port de Port Saplaja des de la plaça del Mercat.]]
'''Port Saplaja''' (en [[castellà]] ''Port Saplaya''), és el nom d'una zona residencial costera, en el terme municipal d'[[Alboraya]], en la [[província de Valéncia]] ([[Espanya]]).

== Geografia ==
Port Saplaya es troba en la zona norest del terme municipal d'Alboraya, en la costa i a uns 2 km del centre urbà d'Alboraya. Està situada uns 500 m al nort del [[barranc del Carraixet]] i molt pròxima a l'autovia V-21. Es troba en el llitoral mediterràneu, i les seues plages tenen una extensió d'1 km aproximadament.

=== Plages ===
Les plages de Port Saplaya es troben adjacents a l'urbanisació i separades entre sí per l'entrada al port. Abdós són accessibles i conten en gran cantitat de servicis.

== Demografia ==
En l'any [[2023]] contava en una població censada de 2.045 habitants segons el [[INE Espanya|INE]].<ref>[http://www.ine.es/nomen2/index.done INE - Relació d'unitats poblacionals]</ref>

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[2009]] !! [[2023]]
|-
| align=center| 1.902 || align=center| 2.045
|}

</center>

== Historia ==
És coneguda per les seues plages i pel seu peculiar urbanisme, que li ha valgut el sobrenom turístic de "la chicoteta [[Venècia]]".

Port Saplaja va nàixer com una zona residencial en la década de 1970, i es produïen els seus primers empadronaments l'any 1975. Des del primer moment, es va consolidar com una zona de segona residència, encara que en l'actualitat constituïx la primera residència de bona part dels seus habitants. Este fet segurament és propiciat per la proximitat a la [[ciutat de Valéncia]].

Encara hui la població s'aumenta considerablement durant els mesos d'estiu, fet que ha dut l'ajuntament d'Alboraya a estendre els seus servicis a la zona, com l'AMIC (Agència Municipal d'Informació al Ciutadà), l'ambulatori i l'oficina de turisme.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
* [[Alboraya]]

== Referències ==
<references/>
* [https://www.alboraya.es/ Pàgina de l'Ajuntament d'Alboraya]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Port Saplaya}}

[[Categoria:Pedanies de la Província de Valéncia]]

Dematrius

2026-06-06T11:43:38Z

Jose2:

'''Dematrius''' és un més de l'antic calendari grec. Dematrius era el dècim més de l'any d'este calendari i es consagrava a la [[Deu|deesa]] [[Deméter]], que li dona nom, ya que era un més de sega i ella era la deesa de l'agricultura.

Este més era l'equivalent al més de [[juliol]] en els nostres dies.

== Referències ==
* Enciclopèdia Universal Ilustrada Europeu-Americana (Espasa). Tomo 18

[[Categoria:Antiga Grècia]]

Torre (San Xiao de Recaré)

2026-06-06T11:43:31Z

Jose2:

[[File:Capela de Santa Filomena do Cadramón, O Cadramón, O Valadouro.jpg|thumb|250px|Capella de Santa Filomena (Valle de Oro)]]

'''Torre''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[Valle de Oro (Municipi)|Valle de Oro]], (parròquia de [[San Xiao de Recaré]]) situada en la [[Comarca de la Marinya Central]], en la [[província de Lugo]], en la comunitat autònoma de [[Galícia]] ([[Espanya]]).

Segons les senyes del cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 1 habitant.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Lugo]]
* [[Valle de Oro (Municipi)|Valle de Oro]]

== Referències ==
* [https://www.valadouro.gal/ Ajuntament de Valle de Oro]
* [https://www.deputacionlugo.gal/es Diputació provincial de Lugo]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Torre INE. Població de Torre]
* [https://ssweb.seap.minhap.es/REL/frontend/inicio/municipios/all/all Entidades locales. Gobierno de Espanya]

== Bibliografia ==

* de Torres Luna, María Pilar; Pérez Fariña, María Luisa; Santos Solla, José Manuel (1989). Municipios y parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta de la Universidad de Santiago de Compostela. ISBN 8471915294.
* Fernández de la Vega, Celestino: voz "Lugo", en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada, Oviedo, 1974
* Miralbes Bedera, Rosario; de Torres Luna, María Pilar; Rodríguez Martínez-Conde, Rafael (1979). Mapa de límites de las parroquias de Galicia. Santiago de Compostela: Imprenta Paredes. ISBN 8460014142
* Procedo Ledo, Andrés. (1993). Galicia pueblo a pueblo. La Voz de Galicia. ISBN 84-88254-24-5

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|O Valadouro}}

{{Comarca de la Marinya Central}}

[[Categoria:Municipis de la província de Lugo]]

Mata de Arriba

2026-06-06T11:43:23Z

Jose2:

'''Mata de Arriba''' és una [[pedania]] del [[municipi]] de [[El Tornadizo]], en la [[comarca Sierra de Francia]], ([[Mancomunitat de Entresierras]] i [[Mancomunitat de Guijuelo y su entorno]]), en la [[província de Salamanca]], ([[Espanya]]), dins de la comunitat autònoma de [[Castella i Lleó]].

Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 2 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Salamanca]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Municipis de la província de Salamanca]]