L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià - Contribucions de l'usuari [vlc]

Benifairó de Les Valls

2026-05-19T13:05:45Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Benifairó i Quartell. Vista.jpg|thumb|250px|Vista de Benifairó de Les Valls i Quartell]]
[[Archiu:Església de Sant Gil Abat de Benifairó de les Valls 02.jpg|thumb|250px|Iglésia de Sant Gil Abat de Benifairó de Les Valls]]
[[Archiu:Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre, València).jpg|thumb|250px|Benifairó de Les Valls]]
[[Archiu:Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés (Benifairó de les Valls).jpg|miniaturadimage|Escalinata de la ermita de la Mare de Déu del Bon Succés.]]
'''Benifairó de Les Valls''' (en [[valencià]] i oficialment ''Benifairó de les Valls'')<ref>[http://www.civis.gva.es/pls/civisc/p_civis.detalle1?ent=4605800000&codi=ens&codcat=46058&taula=DENOMINACIONS&opció=1&categoria=Municipi&escut=escutgv&bandera=&denominació=Benifair%F3+dels+Valls&tit=Denominaci%F3n+Oficial CIVIS (Sistema d’Informació Municipal de la Generalitat Valenciana)]</ref> és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertany a la [[província de Valéncia]] i es troba en la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]].

== Demografia ==
Benifairó de Les Valls conta en una població de 2.314 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 1.978 || align=center| 2.010 || align=center| 1.978 || align=center| 1.966 || align=center| 1.954 || align=center| 1.915 || align=center| 1.907 || align=center| 1.905 || align=center| 2.011 || align=center| 2.324 || align=center| 2.205 || align=center| 2.314
|}
</center>

== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Carmen Gimeno Soler
| Partit_1 = [[Unión de Centro Democrático|UCD]]
| Alcalde_2 = David Chordá Pitarch
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = David Chordá Pitarch
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = David Chordá Pitarch
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = David Chordá Pitarch
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = María Vicenta Llanes Pérez
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = María Vicenta Llanes Pérez
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = María Vicenta Llanes Pérez
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Antonio E. Sanfrancisco Meseguer
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Antonio E. Sanfrancisco Meseguer
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Antonio E. Sanfrancisco Meseguer
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Consol Durán Diana
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [http://www.benifairovalls.com/ Ajuntament de Benifairó de Les Valls]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Benifairo INE. Població de Benifairó de Les Valls]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Benifairó de les Valls}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Benavites

2026-05-19T13:04:21Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Plaça de l'ajuntament de Benavites.JPG|thumb|250px|Plaça de l'ajuntament de Benavites]]
[[Archiu:Benavites, torre.JPG|thumb|250px|Torre de Benavites]]
[[Archiu:Iglesia de Nuestra Señora de los Ángeles (Benavites).jpg|thumb|250px|Benavites]]
[[Archiu:Ajuntament de Benavites (València).jpg|miniaturadimage|Ajuntament]]
'''Benavites''' és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]]. Té una extensió de 4,3 [[quilómetro quadrat|km²]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José Navarro Vilanova
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = José Navarro Vilanova
| Partit_2 = Independent
| Alcalde_3 = Manuel Gómez Alcaide
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Manuel Gómez Alcaide
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Mario J. Gómez Gómez
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Carlos Gil Santiago
| Partit_6 = [[PP]]
| Alcalde_7 = Soraya Sanchis Escrivá
| Partit_7 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_8= Soraya Sanchis Escrivá
| Partit_8= [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9= Carlos Gil Santiago
| Partit_9= [[PP]]
| Alcalde_10= Carlos Gil Santiago
| Partit_10= [[PP]]
| Alcalde_11= Carlos Gil Santiago
| Partit_11= [[PP]]
| Alcalde_12= Carlos Gil Santiago
| Partit_12= [[PP]]
}}

== Demografia ==
Benavites conta en una població de 667 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. Al voltant de l'any [[1980]], contava en 596 habitants.

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1980]] !! [[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 596 || align=center| 664 || align=center| 665 || align=center| 667 || align=center| 651 || align=center| 650 || align=center| 634 || align=center| 627 || align=center| 649 || align=center| 636 || align=center| 613 || align=center| 667
|}
</center>

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [https://www.benavites.es Ajuntament de Benavites]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Benavites INE. Població de Benavites]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Benavites}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Algímia d'Alfara

2026-05-19T13:03:32Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{Infobox pobles
|image_país = [[Archiu:Localització d'Algimia de la Baronia respecte del País Valencià.png|165px]]
|image_província = [[Archiu:Alfara de Algimia-Mapa del Campo de Murviedro.svg|165px]]
|nom = Algímia d'Alfara
|image_escut = [[Archiu:Escut d'Algímia d'Alfara.svg|90px]]
|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[El Camp de Morvedre]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]
|coor = 39°45′11″N 0°21′42″O
|superfície = 14,4 km²
|altitut = 183 msnm
|població = 1.106 hab. (2022)
|densitat = 72,73 hab./km²
|gentilici = Algimià/ana
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46148
|festes = Segon dumenge de decembre
|alcalde = Ernest Buralla Montal ([[ANEM - Algímia de Nou en Moviment]])
|web = [https://www.algimiadealfara.es Web oficial d'Algímia d'Alfara]
|notes =
}}
[[Archiu:Església de Sant Vicent Ferrer d'Algímia d'Alfara, porxo.JPG|265px|miniaturadeimagen|Iglésia de Sant Vicent Ferrer d'Algímia d'Alfara]]
[[Archiu:Església de Sant Vicent Ferrer d'Algímia d'Alfara, campanar.JPG|265px|miniaturadeimagen|Campanar de l'Iglésia de Sant Vicent Ferrer d'Algímia d'Alfara]]
'''Algímia d'Alfara''' (en [[castellà]] ''Algimia de Alfara''), és un [[municipi]] de la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]] pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]].

== Geografia ==
Municipi situat entre el riu [[Palància]] i les alvertents septentrionals de la [[Serra Calderona]]. La seua superfície és accidentada; únicament en la zona riberenya del Palància existixen chicotets plans. Les principals altures son: ''Picayo'' (347 m), ''Rodeno'' (399 m) i ''Clapissa'' (447 m). Per l'extrem oriental passa el riu Palància, que servix de llímit en el terme de [[Sagunt]]. El clima és mediterràneu. El poble està situat en la banda dreta del riu Palància, al peu del cerro del ''Picayo''.

Més d'una quarta part de la seua superfície està coberta de bosc, principalment de [[Pi (arbre)|pins]] i mont baix ([[coscolla]], [[tomello]] i [[romer]]). Hi ha pasts d'hivern, que s'arrenden tots els anys per a ganados de [[Castelló]] i [[Terol]].
[[Archiu:Arcos porticados de la Plaza de la Iglesia de Algimia d'Alfara.jpg|miniaturadimage|Algímia d'Alfara]]
S'accedix a este poble, des de [[Valéncia]], a través de l'[[A-23]] prenent despuix la [[CV-327]].

=== Localitats llimítrofs ===
Algímia d'Alfara llimita en les següents localitats: [[Alfara de la Baronia]] i [[Torres Torres]], en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]] en la [[província de Castelló]].

== Història ==
Esta localitat ya estava poblada en anterioritat a la conquista musulmana, aplegà a ser un núcleu destacat de la zona, que en l'any [[1602]] sobrepassà els 600 habitants. En l'any [[1609]] tenia 56 cases i estava habitat per 160 famílies de moriscs, abans de quedar completament despoblat despuix de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] d'estos i se repoblà a principis de [[1611]]. En l'any [[1646]] tenia uns 225 habitants, i el senyoriu pertanyia al comte de Villanueva. A partir de l'any [[1930]] se produïx una forta emigració, principalment cap a [[Sagunt]], per lo que la seua població passà de 1.009 habitants en [[1930]] a 876 en [[1994]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Enrique Navarro Company
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Manuel Gómez Amer
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Enrique Navarro Company
| Partit_3 = [[AP]]
| Alcalde_4 = Manuel Gómez Amer
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Francisco Salt Mocholí
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Francisco Salt Mocholí
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Francisco Salt Mocholí
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Francisco Salt Mocholí
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Francisco Salt Mocholí
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Ernest Buralla Montal
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Ernest Buralla Montal
| Partit_11 = [[ANEM - Algímia de Nou en Moviment]]
| Alcalde_12 = Ernest Buralla Montal
| Partit_12 = [[ANEM - Algímia de Nou en Moviment]]
}}

== Demografia ==
Alfara de la Baronia conta en 1.106 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. En [[2006]] sobrepassà els 1.000 habitants per primera volta des de la seua constitució.

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]]!! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 861 || align=center| 870 || align=center| 876 || align=center| 829 || align=center| 819 || align=center| 856 || align=center| 939 || align=center| 969 || align=center| 980 || align=center| 1.053 || align=center| 1.039 || align=center| 1.051 || align=center| 1.106
|}
</center>

== Economia ==
La major part de la superfície del terme està dedicada a cultius de secà, principalment [[garroferes]], [[oliveres]] i [[raïm|ceps]]. La superfície de regadiu està plantada de [[tarongers]] i productes de l'horta per al consum domèstic.

Hi ha vàries industries dedicades a la fabricació de material de construcció i fusteria. També hi ha pedreres.

== Monuments ==
[[Archiu:Algímia. Ermita 1.JPG|thumb|265px|Ermita de Nostra Senyora dels Desamparats]]

*Iglésia Parroquial [[Sant Vicent Ferrer]]. Fon construïda en el [[sigle XVI]]. Fins a [[1574]] la parròquia era anexa a la de [[Torres Torres]].
*Ermita de [[Verge dels Desamparats|Nostra Senyora dels Desamparats]].

== Llocs d'interés ==
*Parage de la [http://www.gva.es/algimia/comte.htm Font del Comte].

== Festes locals ==
* [[Sant Vicent Ferrer]]: se celebra en [[abril]].
* [[Verge dels Desamparats]]: se celebra el primer [[dumenge]] d'[[agost]].
* [[Porrat]]: se celebra el segon dumenge de [[decembre]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [https://www.algimiadealfara.es Ajuntament d'Algímia d'Alfara]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alfara INE. Població d'Algímia d'Alfara]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Algímia d'Alfara}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Algar del Palància

2026-05-19T13:02:11Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{Infobox pobles
|image_país = [[Archiu:Localització d'Algar respecte del País Valencià.png|165px]]
|image_província = [[Archiu:Localització d'Algar respecte del Camp de Morvedre.png|165px]]
|nom = Algar del Palància
|image_escut = [[Archiu:Escut d'Algar de Palància.svg|90px]]
|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[El Camp de Morvedre]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]
|coor = 39°47′3″N 0°22′3″O
|superfície = 13,2 km²
|altitut = 204 msnm
|població = 498 hab.
|densitat = 35,68 hab./km²
|gentilici = Algarí/ina
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46593
|festes = 21 de setembre
|alcalde = Amable Mondragón Salt ([[PPCV]])
|web = [http://www.gva.es/algardepalancia/ Web Oficial d'Algar]
|notes =
}}
[[Archiu:Torre de Algar. Ayuntamiento de Algar de Palancia.jpg|thumb|250px|Algar del Palància]]

'''Algar del Palància''' (en [[castellà]] ''Algar de Palancia''), és un [[municipi]] ubicat en la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Pertany a la comarca de [[El Camp de Morvedre]], llimitant al noroest en la comarca de l'[[Alt Palància]].

== Geografia ==
[[Archiu:Torre de Algar, Casa Consistorial de Algar de Palancia.jpg|miniaturadimage|Torre de Algar]]
[[Archiu:Acequia Mayor de Sagunto en Algar de Palancia.jpg|miniaturadimage|Séquia Major de Sagunt al seu pas per Algar de Palància]]
Municipi situat entre la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]], en les riberes del riu [[Palància]]. La superfície del terme és irregular, prou montanyosa en zones planes en les riberes del [[Palància]]. Les altures principals son: ''Castellet'' (371 m), ''la Solana'' (337 m), ''Picayo'' (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua part central, de nortoest a surest; per l'esquerra fluix la rambla d'[[Asuébar]] i per la dreta la rambla d'Arruïnes que servix de llímit entre Algar de Palància i el terme d'[[Alfara de la Baronia]]. El clima és mediterràneu. El poble s'alça junt a la banda dreta del Palància, en un chicotet alturó.

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-23 i prenent despuix la CV-327. Atre trayecte més cómodo és utilisar l'A-23 i pendre en l'eixida 18 la [[N-225]].

=== Localitats llimítrofs ===
Algar del Palància llimita en les següents localitats: [[Alfara de la Baronia]] i [[Torres Torres]], en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]], [[Sot de Ferrer]] i [[Soneixa]] en la [[província de Castelló]].

== Història ==
D'orige àrap, fon reconquistada en l'any [[1238]], pertanyent a l'[[Orde de la Mercé]] i mantenint la seua població morisca fins a l'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]], per lo que quedà pràcticament despoblada. En l'any [[1610]] es novament repoblada per cristians.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Juan Gascó Bojó
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Federico Cabrero Pomer
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Josep Catalunya Albert
| Partit_3 = [[Independent]]
| Alcalde_4 = Josep Catalunya Albert
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Josep Catalunya Albert
| Partit_5 = [[Independent]]
| Alcalde_6 = Juan Arnal Font
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Juan Arnal Font
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Juan Arnal Font
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Juan Emilio Lostado Gascó
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Juan Emilio Lostado Gascó
| Partit_10 = [[Tots Junts per Algar]]
| Alcalde_11 = Juan Emilio Lostado Gascó
| Partit_11 = [[Tots Junts per Algar]]
| Alcalde_12 = Amable Mondragón Salt
| Partit_12 = [[PPCV]]
}}

== Demografia ==
Algar del Palància conta en 498 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2008]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 395 || align=center| 396 || align=center| 397 || align=center| 413 || align=center| 416 || align=center| 428 || align=center| 422 || align=center| 450 || align=center| 568 || align=center| 471 || align=center| 498
|}
</center>

== Economia ==
245 [[Hectàrea|Ha.]] del terme són de propietat comunal, cobertes de pins i mont baix; s'utilisen per a pastura d'hivern. La ganaderia és de caràcter domèstic. La [[garrofera]] ocupa la major part del secà, seguits per les [[oliva|oliveres]], [[raïm|ceps]] [[armelers]] i [[cereal]]s.

La superfície del regadiu comprén els següents cultius: [[tarongers]], [[llima|llimeres]], [[cirera|cirerers]] i excelents [[nyispro]]s.

Existien una fàbrica de farines i atra d'algeps. Ara, també existixen una de pallets i atra d'escayoles.

== Monuments ==
[[Archiu:Església de la Mare de Déu de la Mercé, Algar de Palància.JPG|thumb|200px|Iglésia de la Mare de Deu de la Mercé]]

* '''Iglésia Parroquial'''. D'estil barroc, data del [[sigle XVIII]] i està dedicada a la Verge de la Mercé.

== Llocs d'interés ==
*'''Assut de l'Algar'''. D'on pren aigües del [[Palància]] la Sequia Major de [[Sagunt]]; la seua construcció data dels sigles XIII al XIV.

== Festes locals ==
*'''Sant Antoni Abat'''. Se celebra el [[17 de giner]].
*'''''Huitava'''''. En la tercera semana d'agost té lloc esta festa de la qual el major exponent són els bous al carrer.
*'''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Verge de la Mercé i a Sant Pere Nolasco a partir del [[21 de setembre]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}
* [https://www.algardepalancia.es Ajuntament d'Algar del Palància]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Algar INE. Població d'Algar del Palància]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Algar de Palància}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Algar del Palància

2026-05-19T12:59:36Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{Infobox pobles
|image_país = [[Archiu:Localització d'Algar respecte del País Valencià.png|165px]]
|image_província = [[Archiu:Localització d'Algar respecte del Camp de Morvedre.png|165px]]
|nom = Algar del Palància
|image_escut = [[Archiu:Escut d'Algar de Palància.svg|90px]]
|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[El Camp de Morvedre]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]
|coor = 39°47′3″N 0°22′3″O
|superfície = 13,2 km²
|altitut = 204 msnm
|població = 498 hab.
|densitat = 35,68 hab./km²
|gentilici = Algarí/ina
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46593
|festes = 21 de setembre
|alcalde = Amable Mondragón Salt ([[PPCV]])
|web = [http://www.gva.es/algardepalancia/ Web Oficial d'Algar]
|notes =
}}
[[Archiu:Torre de Algar. Ayuntamiento de Algar de Palancia.jpg|thumb|250px|Algar del Palància]]

'''Algar del Palància''' (en [[castellà]] ''Algar de Palancia''), és un [[municipi]] ubicat en la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Pertany a la comarca de [[El Camp de Morvedre]], llimitant al noroest en la comarca de l'[[Alt Palància]].

== Geografia ==
[[Archiu:Torre de Algar, Casa Consistorial de Algar de Palancia.jpg|miniaturadimage|Torre de Algar]]
Municipi situat entre la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]], en les riberes del riu [[Palància]]. La superfície del terme és irregular, prou montanyosa en zones planes en les riberes del [[Palància]]. Les altures principals son: ''Castellet'' (371 m), ''la Solana'' (337 m), ''Picayo'' (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua part central, de nortoest a surest; per l'esquerra fluix la rambla d'[[Asuébar]] i per la dreta la rambla d'Arruïnes que servix de llímit entre Algar de Palància i el terme d'[[Alfara de la Baronia]]. El clima és mediterràneu. El poble s'alça junt a la banda dreta del Palància, en un chicotet alturó.

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-23 i prenent despuix la CV-327. Atre trayecte més cómodo és utilisar l'A-23 i pendre en l'eixida 18 la [[N-225]].

=== Localitats llimítrofs ===
Algar del Palància llimita en les següents localitats: [[Alfara de la Baronia]] i [[Torres Torres]], en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]], [[Sot de Ferrer]] i [[Soneixa]] en la [[província de Castelló]].

== Història ==
D'orige àrap, fon reconquistada en l'any [[1238]], pertanyent a l'[[Orde de la Mercé]] i mantenint la seua població morisca fins a l'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]], per lo que quedà pràcticament despoblada. En l'any [[1610]] es novament repoblada per cristians.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Juan Gascó Bojó
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Federico Cabrero Pomer
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Josep Catalunya Albert
| Partit_3 = [[Independent]]
| Alcalde_4 = Josep Catalunya Albert
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Josep Catalunya Albert
| Partit_5 = [[Independent]]
| Alcalde_6 = Juan Arnal Font
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Juan Arnal Font
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Juan Arnal Font
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Juan Emilio Lostado Gascó
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Juan Emilio Lostado Gascó
| Partit_10 = [[Tots Junts per Algar]]
| Alcalde_11 = Juan Emilio Lostado Gascó
| Partit_11 = [[Tots Junts per Algar]]
| Alcalde_12 = Amable Mondragón Salt
| Partit_12 = [[PPCV]]
}}

== Demografia ==
Algar del Palància conta en 498 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2008]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 395 || align=center| 396 || align=center| 397 || align=center| 413 || align=center| 416 || align=center| 428 || align=center| 422 || align=center| 450 || align=center| 568 || align=center| 471 || align=center| 498
|}
</center>

== Economia ==
245 [[Hectàrea|Ha.]] del terme són de propietat comunal, cobertes de pins i mont baix; s'utilisen per a pastura d'hivern. La ganaderia és de caràcter domèstic. La [[garrofera]] ocupa la major part del secà, seguits per les [[oliva|oliveres]], [[raïm|ceps]] [[armelers]] i [[cereal]]s.

La superfície del regadiu comprén els següents cultius: [[tarongers]], [[llima|llimeres]], [[cirera|cirerers]] i excelents [[nyispro]]s.

Existien una fàbrica de farines i atra d'algeps. Ara, també existixen una de pallets i atra d'escayoles.

== Monuments ==
[[Archiu:Església de la Mare de Déu de la Mercé, Algar de Palància.JPG|thumb|200px|Iglésia de la Mare de Deu de la Mercé]]

* '''Iglésia Parroquial'''. D'estil barroc, data del [[sigle XVIII]] i està dedicada a la Verge de la Mercé.

== Llocs d'interés ==
*'''Assut de l'Algar'''. D'on pren aigües del [[Palància]] la Sequia Major de [[Sagunt]]; la seua construcció data dels sigles XIII al XIV.

== Festes locals ==
*'''Sant Antoni Abat'''. Se celebra el [[17 de giner]].
*'''''Huitava'''''. En la tercera semana d'agost té lloc esta festa de la qual el major exponent són els bous al carrer.
*'''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Verge de la Mercé i a Sant Pere Nolasco a partir del [[21 de setembre]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}
* [https://www.algardepalancia.es Ajuntament d'Algar del Palància]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Algar INE. Població d'Algar del Palància]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Algar de Palància}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Algar del Palància

2026-05-19T12:58:35Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{Infobox pobles
|image_país = [[Archiu:Localització d'Algar respecte del País Valencià.png|165px]]
|image_província = [[Archiu:Localització d'Algar respecte del Camp de Morvedre.png|165px]]
|nom = Algar del Palància
|image_escut = [[Archiu:Escut d'Algar de Palància.svg|90px]]
|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[El Camp de Morvedre]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]
|coor = 39°47′3″N 0°22′3″O
|superfície = 13,2 km²
|altitut = 204 msnm
|població = 498 hab.
|densitat = 35,68 hab./km²
|gentilici = Algarí/ina
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46593
|festes = 21 de setembre
|alcalde = Amable Mondragón Salt ([[PPCV]])
|web = [http://www.gva.es/algardepalancia/ Web Oficial d'Algar]
|notes =
}}
[[Archiu:Torre de Algar. Ayuntamiento de Algar de Palancia.jpg|thumb|250px|Ajuntament d'Algar]]

'''Algar del Palància''' (en [[castellà]] ''Algar de Palancia''), és un [[municipi]] ubicat en la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Pertany a la comarca de [[El Camp de Morvedre]], llimitant al noroest en la comarca de l'[[Alt Palància]].

== Geografia ==
[[Archiu:Torre de Algar, Casa Consistorial de Algar de Palancia.jpg|miniaturadimage|Torre de Algar]]
Municipi situat entre la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]], en les riberes del riu [[Palància]]. La superfície del terme és irregular, prou montanyosa en zones planes en les riberes del [[Palància]]. Les altures principals son: ''Castellet'' (371 m), ''la Solana'' (337 m), ''Picayo'' (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua part central, de nortoest a surest; per l'esquerra fluix la rambla d'[[Asuébar]] i per la dreta la rambla d'Arruïnes que servix de llímit entre Algar de Palància i el terme d'[[Alfara de la Baronia]]. El clima és mediterràneu. El poble s'alça junt a la banda dreta del Palància, en un chicotet alturó.

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-23 i prenent despuix la CV-327. Atre trayecte més cómodo és utilisar l'A-23 i pendre en l'eixida 18 la [[N-225]].

=== Localitats llimítrofs ===
Algar del Palància llimita en les següents localitats: [[Alfara de la Baronia]] i [[Torres Torres]], en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]], [[Sot de Ferrer]] i [[Soneixa]] en la [[província de Castelló]].

== Història ==
D'orige àrap, fon reconquistada en l'any [[1238]], pertanyent a l'[[Orde de la Mercé]] i mantenint la seua població morisca fins a l'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]], per lo que quedà pràcticament despoblada. En l'any [[1610]] es novament repoblada per cristians.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Juan Gascó Bojó
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Federico Cabrero Pomer
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Josep Catalunya Albert
| Partit_3 = [[Independent]]
| Alcalde_4 = Josep Catalunya Albert
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Josep Catalunya Albert
| Partit_5 = [[Independent]]
| Alcalde_6 = Juan Arnal Font
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Juan Arnal Font
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Juan Arnal Font
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Juan Emilio Lostado Gascó
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Juan Emilio Lostado Gascó
| Partit_10 = [[Tots Junts per Algar]]
| Alcalde_11 = Juan Emilio Lostado Gascó
| Partit_11 = [[Tots Junts per Algar]]
| Alcalde_12 = Amable Mondragón Salt
| Partit_12 = [[PPCV]]
}}

== Demografia ==
Algar del Palància conta en 498 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2008]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 395 || align=center| 396 || align=center| 397 || align=center| 413 || align=center| 416 || align=center| 428 || align=center| 422 || align=center| 450 || align=center| 568 || align=center| 471 || align=center| 498
|}
</center>

== Economia ==
245 [[Hectàrea|Ha.]] del terme són de propietat comunal, cobertes de pins i mont baix; s'utilisen per a pastura d'hivern. La ganaderia és de caràcter domèstic. La [[garrofera]] ocupa la major part del secà, seguits per les [[oliva|oliveres]], [[raïm|ceps]] [[armelers]] i [[cereal]]s.

La superfície del regadiu comprén els següents cultius: [[tarongers]], [[llima|llimeres]], [[cirera|cirerers]] i excelents [[nyispro]]s.

Existien una fàbrica de farines i atra d'algeps. Ara, també existixen una de pallets i atra d'escayoles.

== Monuments ==
[[Archiu:Església de la Mare de Déu de la Mercé, Algar de Palància.JPG|thumb|200px|Iglésia de la Mare de Deu de la Mercé]]

* '''Iglésia Parroquial'''. D'estil barroc, data del [[sigle XVIII]] i està dedicada a la Verge de la Mercé.

== Llocs d'interés ==
*'''Assut de l'Algar'''. D'on pren aigües del [[Palància]] la Sequia Major de [[Sagunt]]; la seua construcció data dels sigles XIII al XIV.

== Festes locals ==
*'''Sant Antoni Abat'''. Se celebra el [[17 de giner]].
*'''''Huitava'''''. En la tercera semana d'agost té lloc esta festa de la qual el major exponent són els bous al carrer.
*'''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Verge de la Mercé i a Sant Pere Nolasco a partir del [[21 de setembre]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}
* [https://www.algardepalancia.es Ajuntament d'Algar del Palància]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Algar INE. Població d'Algar del Palància]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Algar de Palància}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Alfara de la Baronia

2026-05-19T12:56:18Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{Infobox pobles
|image_país = [[Archiu:Localització d'Alfara d'Algimia respecte del País Valencià.png |165px]]
|image_província = [[Archiu:Localització d'Alfara d'Algimia respecte del Camp de Morvedre.png|165px]]
|nom = Alfara de la Baronia
|image_escut = [[Archiu:Escut d'Alfara de la Baronia.svg|65px]]
|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[El Camp de Morvedre]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]
|coor = 38°45′53″N 0°21′17″O
|superfície = 11,7 km²
|altitut = 70 msnm
|població = 606 hab. (2022)
|densitat = 45,73 hab./km²
|gentilici = Alfarenc/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46594
|festes = Ultima semana d'agost
|alcalde = Carlos Herrera Martí ([[PSPV-PSOE]])
|web = [https://www.alfaradelabaronia.es Web oficial d'Alfara de la Baronia]
|notes =
}}
[[Archiu:Plaza de la Iglesia, Alfara de la Baronía.jpg|miniaturadimage|Alfara de la Baronia]]
'''Alfara de la Baronia''' (conegut anteriorment com ''Alfara d'Algímia''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].

== Geografia ==
[[Archiu:Vista d'Alfara de la Baronia des de l'ermita de la mare de Déu dels Afligits.JPG|thumb|Alfara de la Baronia]]

Situat al noroest de la comarca de [[El Camp de Morvedre]], en el vall del riu [[Palància]]. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal són el ''Picaio'' (388 [[metro|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metro|m.]]) i la dita popularment ''Montanyeta de l'Ermita'' (229 [[metro|m.]]), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàrea|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[tomello]], [[romer]] i un poc d'[[espart]].

S'accedix a este poble des de [[Valéncia]] a través de la [[A-23]] prenent despuix la [[CV-327]] despuix de travessar la localitat veïna d'[[Algímia d'Alfara]].
[[Archiu:Calle Mayor de Alfara de la Baronía (Valencia).jpg|miniaturadimage|Carrer Major]]

=== Localitats llimítrofs ===
El terme municipal d'Alfara de la Baronia llimita en les següents poblacions: [[Algar del Palància (Camp de Morvedre)|Algar del Palància]], [[Sagunt]] i [[Algímia d'Alfara]] en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]] en la [[província de Castelló]].

== Història ==
La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica.

En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al ''Ager Saguntinus''.

La zona no va sofrir, en el [[sigle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[sigle III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Despuix de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Despuix de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'[[Algímia d'Alfara]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. En [[1249]], [[Jaume I]] feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any [[1270]] se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós ([[1360]]-[[1390]]), la casa comtal de Prades (1390-[[1445]]), els Vallterra (1445-[[1760]]), els Monsosriu (1760-[[1780]]) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).

En l'any [[1609]], Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En [[1611]] li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de [[Torres Torres]] Miguel Vallterra.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya

| Alcalde_1 = Armando Fito Serra
| Partit_1 = PSPV-PSOE


| Alcalde_2 = Armando Fito Serra
| Partit_2 = PSPV-PSOE


| Alcalde_3 = Armando Fito Serra
| Partit_3 = PSPV-PSOE


| Alcalde_4 = Armando Fito Serra
| Partit_4 = PSPV-PSOE


| Alcalde_5 = José Pérez Martínez
| Partit_5 = PSPV-PSOE


| Alcalde_6 = Miguel E. Coret Herrera
Josefa Serra Molina
| Partit_6 = [[PP]]


| Alcalde_7 = José E. Terrádez Navarro
| Partit_7 = [[PPCV]]


| Alcalde_8 = José E. Terrádez Navarro
| Partit_8 = [[PPCV]]


| Alcalde_9 = José E. Terrádez Navarro
| Partit_9 = [[PPCV]]


| Alcalde_10 = Carlos Herrera Martí
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]


| Alcalde_11 = Carlos Herrera Martí
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]


| Alcalde_12 = Carlos Herrera Martí
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Alfara de la Baronia conta en 606 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

Durant el [[sigle XVIII]] aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en [[1794]], passant a 736 en [[1860]]. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a [[1940]], any en que tornà a créixer gràcies a l'increment del regadiu a causa de la canalisació de les aigües de la ''Font d'Arguines''. En [[1970]] la població era de 850 habitants. Des d'eixa data, la població ha descendit considerablement.

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 548 || align=center| 534 || align=center| 522 || align=center| 509 || align=center| 499 || align=center| 502 || align=center| 488 || align=center| 487 || align=center| 498 || align=center| 515 || align=center| 535 || align=center| 606
|}
</center>

== Economia ==
Està basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la [[taronja]] per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'indústria i als servicis. Actualment l'indústria no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població ha segut tancada.

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
[[Archiu:Vista de l'ermita de la Mare de Déu dels Afligits d'Alfara de la Baronia.JPG|thumb|200px|Ermita de la Mare de Déu dels Afligits
]]
*'''Ermita de la ''Verge dels Afligits'''''. Edifici construït en el [[sigle XVII]]. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la [[Comunitat Valenciana]].
[[Archiu:Església de sant Agustí d'Alfara de la Baronia per darrere.JPG|thumb|200px|Iglésia de sant Agustí]]

*'''Iglésia de Sant Agustí'''. Iniciada la seua construcció a finals del [[sigle XVI]]. En [[1799]], se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a [[Cristóbal Bueso]] la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de [[Joaquim Oliet Cruella]]. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura són motius principals de les seues obres.

=== Monuments civils ===
[[Archiu:Tronc i cisterna. Alfara de la Baronia.JPG|thumb|200px|Cisterna]]

*'''La cisterna'''. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la [[Sequia Major de Sagunt]]. Se creu haver segut construïda a finals del [[sigle XVIII]], durant l'etapa de [[Floridablanca]], qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la [[seda]] per a arreplegar fondos per a la seua construcció.

== Festes patronals ==
Alfara de la Baronia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última semana d'agost i la primera de setembre.

*'''Festa de Sant Agustí''', titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.

*'''''Verge dels Afligits''''' té lloc la festa el 8 de setembre. La vesprà, la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [https://www.alfaradelabaronia.es Ajuntament d'Alfara de la Baronia]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alfara INE. Població d'Alfara de la Baronia]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Alfara de la Baronia}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Alfara de la Baronia

2026-05-19T12:54:21Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{Infobox pobles
|image_país = [[Archiu:Localització d'Alfara d'Algimia respecte del País Valencià.png |165px]]
|image_província = [[Archiu:Localització d'Alfara d'Algimia respecte del Camp de Morvedre.png|165px]]
|nom = Alfara de la Baronia
|image_escut = [[Archiu:Escut d'Alfara de la Baronia.svg|65px]]
|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[El Camp de Morvedre]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]
|coor = 38°45′53″N 0°21′17″O
|superfície = 11,7 km²
|altitut = 70 msnm
|població = 606 hab. (2022)
|densitat = 45,73 hab./km²
|gentilici = Alfarenc/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46594
|festes = Ultima semana d'agost
|alcalde = Carlos Herrera Martí ([[PSPV-PSOE]])
|web = [https://www.alfaradelabaronia.es Web oficial d'Alfara de la Baronia]
|notes =
}}
[[Archiu:Plaza de la Iglesia, Alfara de la Baronía.jpg|miniaturadimage|Alfara de la Baronia]]
'''Alfara de la Baronia''' (conegut anteriorment com ''Alfara d'Algímia''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].

== Geografia ==
[[Archiu:Vista d'Alfara de la Baronia des de l'ermita de la mare de Déu dels Afligits.JPG|thumb|Alfara de la Baronia]]

Situat al noroest de la comarca de [[El Camp de Morvedre]], en el vall del riu [[Palància]]. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal són el ''Picaio'' (388 [[metro|m.]]), la ''Costera'' (261 [[metro|m.]]) i la dita popularment ''Montanyeta de l'Ermita'' (229 [[metro|m.]]), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 [[Hectàrea|Ha.]]) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també [[tomello]], [[romer]] i un poc d'[[espart]].

S'accedix a este poble des de [[Valéncia]] a través de la [[A-23]] prenent despuix la [[CV-327]] despuix de travessar la localitat veïna d'[[Algímia d'Alfara]].

=== Localitats llimítrofs ===
El terme municipal d'Alfara de la Baronia llimita en les següents poblacions: [[Algar del Palància (Camp de Morvedre)|Algar del Palància]], [[Sagunt]] i [[Algímia d'Alfara]] en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]] en la [[província de Castelló]].

== Història ==
La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica.

En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al ''Ager Saguntinus''.

La zona no va sofrir, en el [[sigle V]], ni l'invasió dels [[vàndals]] ni el posterior control dels [[visigots]], motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'[[Imperi Romà]], ([[sigle III]]) moment en el que la població del ''Ager Saguntum'' se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Despuix de la dominació musulmana, en [[1233]], el rei [[Jaume I d'Aragó]] aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del [[Palància]]. Despuix de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'[[Algímia d'Alfara]], passà a formar part de la Baronia de [[Torres Torres]]. En [[1249]], [[Jaume I]] feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en [[Torres Torres]], de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any [[1270]] se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós ([[1360]]-[[1390]]), la casa comtal de Prades (1390-[[1445]]), els Vallterra (1445-[[1760]]), els Monsosriu (1760-[[1780]]) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).

En l'any [[1609]], Alfara quedà despoblada per l'[[expulsió dels moriscs]]. En [[1611]] li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de [[Torres Torres]] Miguel Vallterra.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya

| Alcalde_1 = Armando Fito Serra
| Partit_1 = PSPV-PSOE


| Alcalde_2 = Armando Fito Serra
| Partit_2 = PSPV-PSOE


| Alcalde_3 = Armando Fito Serra
| Partit_3 = PSPV-PSOE


| Alcalde_4 = Armando Fito Serra
| Partit_4 = PSPV-PSOE


| Alcalde_5 = José Pérez Martínez
| Partit_5 = PSPV-PSOE


| Alcalde_6 = Miguel E. Coret Herrera
Josefa Serra Molina
| Partit_6 = [[PP]]


| Alcalde_7 = José E. Terrádez Navarro
| Partit_7 = [[PPCV]]


| Alcalde_8 = José E. Terrádez Navarro
| Partit_8 = [[PPCV]]


| Alcalde_9 = José E. Terrádez Navarro
| Partit_9 = [[PPCV]]


| Alcalde_10 = Carlos Herrera Martí
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]


| Alcalde_11 = Carlos Herrera Martí
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]


| Alcalde_12 = Carlos Herrera Martí
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Alfara de la Baronia conta en 606 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

Durant el [[sigle XVIII]] aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en [[1794]], passant a 736 en [[1860]]. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a [[1940]], any en que tornà a créixer gràcies a l'increment del regadiu a causa de la canalisació de les aigües de la ''Font d'Arguines''. En [[1970]] la població era de 850 habitants. Des d'eixa data, la població ha descendit considerablement.

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 548 || align=center| 534 || align=center| 522 || align=center| 509 || align=center| 499 || align=center| 502 || align=center| 488 || align=center| 487 || align=center| 498 || align=center| 515 || align=center| 535 || align=center| 606
|}
</center>

== Economia ==
Està basada tradicionalment en l'[[agricultura]]. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la [[taronja]] per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'indústria i als servicis. Actualment l'indústria no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població ha segut tancada.

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
[[Archiu:Vista de l'ermita de la Mare de Déu dels Afligits d'Alfara de la Baronia.JPG|thumb|200px|Ermita de la Mare de Déu dels Afligits
]]
*'''Ermita de la ''Verge dels Afligits'''''. Edifici construït en el [[sigle XVII]]. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la [[Comunitat Valenciana]].
[[Archiu:Església de sant Agustí d'Alfara de la Baronia per darrere.JPG|thumb|200px|Iglésia de sant Agustí]]

*'''Iglésia de Sant Agustí'''. Iniciada la seua construcció a finals del [[sigle XVI]]. En [[1799]], se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a [[Cristóbal Bueso]] la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de [[Joaquim Oliet Cruella]]. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura són motius principals de les seues obres.

=== Monuments civils ===
[[Archiu:Tronc i cisterna. Alfara de la Baronia.JPG|thumb|200px|Cisterna]]

*'''La cisterna'''. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la [[Sequia Major de Sagunt]]. Se creu haver segut construïda a finals del [[sigle XVIII]], durant l'etapa de [[Floridablanca]], qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la [[seda]] per a arreplegar fondos per a la seua construcció.

== Festes patronals ==
Alfara de la Baronia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última semana d'agost i la primera de setembre.

*'''Festa de Sant Agustí''', titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.

*'''''Verge dels Afligits''''' té lloc la festa el 8 de setembre. La vesprà, la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [https://www.alfaradelabaronia.es Ajuntament d'Alfara de la Baronia]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alfara INE. Població d'Alfara de la Baronia]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Alfara de la Baronia}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Moncada

2026-05-19T12:50:08Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Montcada. Casa de la Reial Séquia 1.jpg|thumb|250px|Casa comuna de la Real Séquia de Moncada]]
[[Archiu:SemiMetroValencia.JPG|250px|thumb|250px|Seminari Metropolità de Valéncia]]
[[Archiu:Municipio de Moncada, comarca Huerta Norte, provincia de Valencia, España.jpg|thumb|250px|Moncada]]
[[Archiu:Seminario Metropolitano de Valencia, en el municipio de Moncada.jpg|miniaturadimage|Seminari Metropolità de València]]
'''Moncada''' [mon-'ka] és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), pertanyent a la comarca de l'[[Horta Nort]], d'a on és la seua capital.

=== Al voltant del nom ===
El nom impost pels [[pancatalanistes]] és ''Montcada'', i utilisen com a argument que Moncada està situada en un mont. Açò no és cert. Moncada està situada dins d'un clot, entre el Tossal Pelat i les montanyes de [[Nàquera]], el [[Garbí]], etc.

== Geografia ==
El relleu del terme municipal està format per una planura cuaternaria sobre la que s'eleven suaument en les partixes nort i oest del terme algunes lomes terciaries, prolongació de la Serra Calderona, i que alcancen la seua màxima altura en el Tós Pelat (92 m s. n. m.), cerro situat en el llímit entre els térmens de [[Bétera]], [[Valéncia]] i Moncada. Les lomes es prolonguen fins al mateix caixco urbà que ya ha escomençat a ocupar la loma de Santa Bàrbara.

El [[Barranc de Carraixet|barranc de Carraixet]] penetra per la seua banda noroest i travessa transversalment el terme per a eixir per la seua banda surest, junt a [[Alfara del Patriarca]].

=== Localitats limítrofes ===
El terme municipal de Moncada llimita en les següents localitats: [[Albalat dels Sorells]], [[Alfara del Patriarca]], [[Bétera]], [[Foyos]], [[Museros]], [[Nàquera]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Leonardo Margareto Layunta
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Leonardo Margareto Layunta
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Leonardo Margareto Layunta
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Leonardo Margareto Layunta
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 =Leonardo Margareto Layunta
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Juan José Medina Esteban (1999-2002) Moció de Censura
Concepció Andrés Sanchis (2002-2003)
| Partit_6 = [[PP]]
[[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Concepció Andrés Sanchis
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Juan José Medina Esteban
| Partit_8 = [[PP]]
| Alcalde_9 = Juan José Medina Esteban
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Amparo Orts Albiach
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Amparo Orts Albiach
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Amparo Orts Albiach
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 21.913 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 3.589 || align=center| 4.356 || align=center| 4.414 || align=center| 5.181 || align=center| 5.884 || align=center| 7.279 || align=center| 8.667 || align=center| 13.663 || align=center| 16.934 || align=center| 18.073 || align=center| 18.602 || align=center| 20.581 || align=center| 21.847 || align=center| 21.842 || align=center| 21.913
|}
</center>

== Economia ==
L'economia de Moncada, de la mateixa manera que el restant de localitats de la comarca valenciana de l'[[Horta de Valéncia]], és majoritàriament agrícola, per la situació geogràfica que dota a tota la zona de la comarca d'una fèrtil horta que ha segut, des de fa sigles, la principal font de recursos econòmics de Moncada. A pesar del predomini del sector primari en l'àrea agrícola, Moncada ha destacat en els últims 10 anys per un important auge en el sector terciari, produït, principalment per la gran demanda del sector hosteler derivat de la presència propenca de l'Universitat CEU Cardenal Herrera, l'afluència de la qual d'estudiants ha servit com a estímul per al modest sector hosteler de la localitat.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
* [https://www.moncada.es/ Ajuntament de Moncada]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Moncada INE. Població de Moncada]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Moncada}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}
{{Capitals comarques}}

[[Categoria:Moncada]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Moncada

2026-05-19T12:45:06Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Montcada. Casa de la Reial Séquia 1.jpg|thumb|250px|Casa comuna de la Real Séquia de Moncada]]
[[Archiu:SemiMetroValencia.JPG|250px|thumb|250px|Seminari Metropolità de Valéncia]]
[[Archiu:Municipio de Moncada, comarca Huerta Norte, provincia de Valencia, España.jpg|thumb|250px|Moncada]]
[[Archiu:Seminario Metropolitano de Valencia, en el municipio de Moncada.jpg|miniaturadimage|Seminari Metropolitá de Valencia]]
'''Moncada''' [mon-'ka] és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), pertanyent a la comarca de l'[[Horta Nort]], d'a on és la seua capital.

=== Al voltant del nom ===
El nom impost pels [[pancatalanistes]] és ''Montcada'', i utilisen com a argument que Moncada està situada en un mont. Açò no és cert. Moncada està situada dins d'un clot, entre el Tossal Pelat i les montanyes de [[Nàquera]], el [[Garbí]], etc.

== Geografia ==
El relleu del terme municipal està format per una planura cuaternaria sobre la que s'eleven suaument en les partixes nort i oest del terme algunes lomes terciaries, prolongació de la Serra Calderona, i que alcancen la seua màxima altura en el Tós Pelat (92 m s. n. m.), cerro situat en el llímit entre els térmens de [[Bétera]], [[Valéncia]] i Moncada. Les lomes es prolonguen fins al mateix caixco urbà que ya ha escomençat a ocupar la loma de Santa Bàrbara.

El [[Barranc de Carraixet|barranc de Carraixet]] penetra per la seua banda noroest i travessa transversalment el terme per a eixir per la seua banda surest, junt a [[Alfara del Patriarca]].

=== Localitats limítrofes ===
El terme municipal de Moncada llimita en les següents localitats: [[Albalat dels Sorells]], [[Alfara del Patriarca]], [[Bétera]], [[Foyos]], [[Museros]], [[Nàquera]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Leonardo Margareto Layunta
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Leonardo Margareto Layunta
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Leonardo Margareto Layunta
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Leonardo Margareto Layunta
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 =Leonardo Margareto Layunta
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Juan José Medina Esteban (1999-2002) Moció de Censura
Concepció Andrés Sanchis (2002-2003)
| Partit_6 = [[PP]]
[[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Concepció Andrés Sanchis
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Juan José Medina Esteban
| Partit_8 = [[PP]]
| Alcalde_9 = Juan José Medina Esteban
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Amparo Orts Albiach
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Amparo Orts Albiach
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Amparo Orts Albiach
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 21.913 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 3.589 || align=center| 4.356 || align=center| 4.414 || align=center| 5.181 || align=center| 5.884 || align=center| 7.279 || align=center| 8.667 || align=center| 13.663 || align=center| 16.934 || align=center| 18.073 || align=center| 18.602 || align=center| 20.581 || align=center| 21.847 || align=center| 21.842 || align=center| 21.913
|}
</center>

== Economia ==
L'economia de Moncada, de la mateixa manera que el restant de localitats de la comarca valenciana de l'[[Horta de Valéncia]], és majoritàriament agrícola, per la situació geogràfica que dota a tota la zona de la comarca d'una fèrtil horta que ha segut, des de fa sigles, la principal font de recursos econòmics de Moncada. A pesar del predomini del sector primari en l'àrea agrícola, Moncada ha destacat en els últims 10 anys per un important auge en el sector terciari, produït, principalment per la gran demanda del sector hosteler derivat de la presència propenca de l'Universitat CEU Cardenal Herrera, l'afluència de la qual d'estudiants ha servit com a estímul per al modest sector hosteler de la localitat.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
* [https://www.moncada.es/ Ajuntament de Moncada]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Moncada INE. Població de Moncada]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Moncada}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}
{{Capitals comarques}}

[[Categoria:Moncada]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Massamagrell

2026-05-19T12:42:50Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[Archiu:Massamagrell. Ajuntament.jpg|250px|miniaturadeimagen|Ajuntament de Massamagrell]]
[[File:Trinquet Tio Pena 03.jpg|thumb||250px|[[Trinquet]] Tio Pena de Massamagrell]]
[[Archiu:Fachada del convento de la Magdalena, en el municipio de Massamagrell, Valencia.jpg|miniaturadimage|Convent de la Magdalena]]
'''Massamagrell''' (en [[castellà]] ''Masamagrell''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Horta Nort]].

[[Archiu:Plaza de la Constitución, municipio de Massamagrell, comarca Horta Nord, provincia de Valencia.jpg|miniaturadimage|Plaça de la Constitució]]

== Geografia ==
Situat en la part septentrional de l'[[Horta de Valéncia]]. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, a on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al [[holocé]]. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de [[marjal]].

S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]] per a enllaçar en la [[CV-300]].

També es pot accedir a través de la [[Llínea 3 (MetroValencia)|llínea 3]] de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].

=== Localitats llimítrofs ===
El [[terme municipal]] de Massamagrell llimita en les localitats següents:
[[Massalfassar]], [[Museros]], [[La Pobla de Farnals]], [[Rafelbunyol]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

== Història ==
Fon una [[alqueria]] àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Sancha Pérez d'Aguilar en l'any [[1238]], pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.

En l'any [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en l'any [[1426]], també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El [[marquesat de Dos Aigües|marqués de Dosaigües]] fon el seu últim senyor territorial.

Tenia 105 cases (500 habitants) en l'any [[1646]], quasi mig sigle despuix que els moriscs foren [[expulsió dels moriscs|expulsats]]. En [[1794]], contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en l'any [[1897]], la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de l'any [[1900]] tirava la sifra de 2613 habitants.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José María Izquierdo Sorus
| Partit_1 = [[PCE]]
| Alcalde_2 = José Maria Izquierdo Sorus
| Partit_2 = [[PCE]]
| Alcalde_3 = Vicent Campos Oltra
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Vicent Campos Oltra
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = José Miguel Trujillo Bernalte (1995-1998)
Dominique François Herrouin (1998-1999)
| Partit_5 = [[EU]]
[[PPCV]]
| Alcalde_6 = Edmundo Boria Bolinches (1999-2001)

Maria Montserrat Gude Corbi (2001-2002)

Miguel Bailach Luengo (2002-2003)

| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]

[[IEM]]

[[PPCV]]

| Alcalde_7 = Miguel Bailach Llarc
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Miguel Bailach Llarc
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Miguel Bailach Llarc
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Paco Gómez Laserna (2015-2017)
Pep Galarza Planes (2017-2019)
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
[[Compromís]]
| Alcalde_11 = Paco Gómez Laserna
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Pilar Peris Barres
| Partit_12 = [[PPCV]]
}}

== Demografia ==
Conta en 16.223 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
|-
| align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568 || align=center| 15.752 || align=center| 16.132 || align=center| 16.223
|}
</center>

== Economia ==
L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'[[agricultura]] com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La [[ganaderia]] conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.

== Monuments ==
[[File:Convent 01.jpg|thumb|300 px|Convent de la Magdalena]]
*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a [[Sant Joan apòstol]]. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
*'''Convent de la Magdalena'''

== Festes locals ==
*'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de [[setembre]] se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el [[dilluns]] següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, nomenat tradicionalment el dia dels chics. El [[dimarts]] es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El [[dimecres]] se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el [[dijous]]. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la [[Moma]] i les virtuts, etc.

*'''Festes a [[San Francisco d'Asís]] '''. Se celebren el cap de semana més pròxim al [[4 d'octubre]], despuix d'acabar les Festes Patronals.

*'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el [[15 d'agost]], en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]].

*'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, [[24 de juny]], i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa missa en el carrer i bous al carrer.

== Personages rellevants ==

* [[Luis Amigó Ferrer|Fra Lluís Amigó]] (Massamagrell [[17 octubre]] [[1854]] - [[Sogorp]] [[1934]]), religiós de [[capuchins|l'Orde dels Capuchins]], fundador de les [[Germanes Terciàries Capuchines]] i dels [[Germans Terciaris Capuchins]], posteriorment bisbe de [[Solsona]] i de Sogorp.
* [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat.
* [[Juan Bautista Celda Visitación]] ([[1926]]-[[2000]]), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [https://massamagrell.es Ajuntament de Massamagrell]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Massamagrell INE. Població de Massamagrell]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Massamagrell}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Massamagrell

2026-05-19T12:41:49Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[Archiu:Massamagrell. Ajuntament.jpg|250px|miniaturadeimagen|Ajuntament de Massamagrell]]
[[File:Trinquet Tio Pena 03.jpg|thumb||250px|[[Trinquet]] Tio Pena de Massamagrell]]
'''Massamagrell''' (en [[castellà]] ''Masamagrell''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Horta Nort]].

[[Archiu:Plaza de la Constitución, municipio de Massamagrell, comarca Horta Nord, provincia de Valencia.jpg|miniaturadimage|Plaça de la Constitució]]

== Geografia ==
Situat en la part septentrional de l'[[Horta de Valéncia]]. El terreny és completament pla, excepte en la zona situada a l'oest de la població, a on s'alcen unes chicotetes llomes que a penes conseguixen els 40 m. d'altitut. El terra està constituït per depòsits quaternaris pertanyents al [[holocé]]. Junt en la costa, en una plaja de a penes 100 m. de llongitut, queda una zona de [[marjal]].

S'accedix a esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]] per a enllaçar en la [[CV-300]].

També es pot accedir a través de la [[Llínea 3 (MetroValencia)|llínea 3]] de [[MetroValencia|Metro Valéncia]].

=== Localitats llimítrofs ===
El [[terme municipal]] de Massamagrell llimita en les localitats següents:
[[Massalfassar]], [[Museros]], [[La Pobla de Farnals]], [[Rafelbunyol]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

== Història ==
Fon una [[alqueria]] àrap que, despuix de la conquiste, fon concedida pel rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Sancha Pérez d'Aguilar en l'any [[1238]], pero despuix se la va canviar per una atra i va donar la de Massamagrell a Sánchez Vera, Pedro Eximixen i Fortún Sánchez.

En l'any [[1271]] es va otorgar carta-pobla, tenint el domini la [[Orde de Calatrava]]. En [[1392]], el rei va transferir els drets que conservava a Raimundo Boïl, la família dels quals va obtindre anys despuix, en l'any [[1426]], també els de Calatrava i onze anys més tart la jurisdicció criminal. El [[marquesat de Dos Aigües|marqués de Dosaigües]] fon el seu últim senyor territorial.

Tenia 105 cases (500 habitants) en l'any [[1646]], quasi mig sigle despuix que els moriscs foren [[expulsió dels moriscs|expulsats]]. En [[1794]], contava ya en 230 cases (més de 1000 habitants). Un sigle més tart, en l'any [[1897]], la població s'havia quasi triplicat, conseguint 2852 habitants. El cens oficial de l'any [[1900]] tirava la sifra de 2613 habitants.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José María Izquierdo Sorus
| Partit_1 = [[PCE]]
| Alcalde_2 = José Maria Izquierdo Sorus
| Partit_2 = [[PCE]]
| Alcalde_3 = Vicent Campos Oltra
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Vicent Campos Oltra
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = José Miguel Trujillo Bernalte (1995-1998)
Dominique François Herrouin (1998-1999)
| Partit_5 = [[EU]]
[[PPCV]]
| Alcalde_6 = Edmundo Boria Bolinches (1999-2001)

Maria Montserrat Gude Corbi (2001-2002)

Miguel Bailach Luengo (2002-2003)

| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]

[[IEM]]

[[PPCV]]

| Alcalde_7 = Miguel Bailach Llarc
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Miguel Bailach Llarc
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Miguel Bailach Llarc
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Paco Gómez Laserna (2015-2017)
Pep Galarza Planes (2017-2019)
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
[[Compromís]]
| Alcalde_11 = Paco Gómez Laserna
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Pilar Peris Barres
| Partit_12 = [[PPCV]]
}}

== Demografia ==
Conta en 16.223 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
|-
| align=center| 12.274 || align=center| 12.260 || align=center| 12.505 || align=center| 12.283 || align=center| 12.499 || align=center| 12.766 || align=center| 13.221 || align=center| 13.826 || align=center| 14.002 || align=center| 14.568 || align=center| 15.752 || align=center| 16.132 || align=center| 16.223
|}
</center>

== Economia ==
L'indústria, el comerç i els servicis rivalisen en l'[[agricultura]] com a font de riquea, i a ells es deu el fort aument de població experimentat en els últims anys. La [[ganaderia]] conseguia certa importància en el sector porcí i avícola. A pesar de tindre costa (300 metros aprox.), no es practica la peixca.

== Monuments ==
[[File:Convent 01.jpg|thumb|300 px|Convent de la Magdalena]]
*'''Iglésia Parroquial'''. Està dedicada a [[Sant Joan apòstol]]. És espayosa, claustral, en bella frontera neoclàssica a qué s'accedix per uns quants escalons i campanar quadrat.
*'''Convent de la Magdalena'''

== Festes locals ==
*'''Festes Majors'''. Tradicionalment el dumenge últim de [[setembre]] se celebra una processó-rés del Rosario pel barri antic de la població, el [[dilluns]] següent se celebra la festivitat en honor a la [[Mare de Deu del Rosario]], patrona de la localitat, nomenat tradicionalment el dia dels chics. El [[dimarts]] es venera a la [[Immaculada Concepció]], conegut com el dia de les chiques. El [[dimecres]] se celebra la festa al Crist del Consol i de l'Ampar i a [[Sant Joan Evangeliste]], patró de Massamagrell, se li reserva el [[dijous]]. Tots estos dies tenen com a festa religiosa celebració de la [[Eucaristia]] en sermó al matí i a la vesprada solemne processó. Sent d'especial rellevància la celebrada el dijous, dia de sant Joan apòstol, on processionen les quatre camines, i davant d'elles es realisa una representació de diferents passages de la Bíblia: els quatre evangelistes, [[Josué]], [[Noé]], els barons justs del [[Apocalipsis]], el ball de la [[Moma]] i les virtuts, etc.

*'''Festes a [[San Francisco d'Asís]] '''. Se celebren el cap de semana més pròxim al [[4 d'octubre]], despuix d'acabar les Festes Patronals.

*'''Mare de Deu d'agost'''. Se celebren el [[15 d'agost]], en solemne Eucaristia i en la representació en l'altar major de la parròquia de la "dormissió de Maria", rodejada de plantes de [[alfàbega]].

*'''Festes de la Raval'''. Se celebren el cap de semana més pròxim a la festivitat de la Nativitat de sant Joan Batiste, [[24 de juny]], i consten de reveles i sopars a l'aire lliure, santa missa en el carrer i bous al carrer.

== Personages rellevants ==

* [[Luis Amigó Ferrer|Fra Lluís Amigó]] (Massamagrell [[17 octubre]] [[1854]] - [[Sogorp]] [[1934]]), religiós de [[capuchins|l'Orde dels Capuchins]], fundador de les [[Germanes Terciàries Capuchines]] i dels [[Germans Terciaris Capuchins]], posteriorment bisbe de [[Solsona]] i de Sogorp.
* [[Carmen Pichastor Ferrer]], seglar apòstol de la caritat.
* [[Juan Bautista Celda Visitación]] ([[1926]]-[[2000]]), sacerdot, pintor, i Fill predilecte de Massamagrell a títul pòstum.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [https://massamagrell.es Ajuntament de Massamagrell]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Massamagrell INE. Població de Massamagrell]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Massamagrell}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Massalfassar

2026-05-19T12:40:18Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[Archiu:Massalfassar. Església.JPG|250px|miniaturadeimagen|Iglésia de Sant Llorenç Màrtir de Massalfassar.]]
[[Archiu:Ayuntamiento de Massalfassar, provincia de Valencia.jpg|miniaturadimage|Ajuntament]]
'''Massalfassar''' (en [[castellà]] ''Masalfasar''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Geografia ==
El terme de Massalfassar està situat en la zona septentrional de l'[[Horta de Valéncia]], junt a la [[mar Mediterrànea]]. La superfície és completament plana, reblix de sediment cuaternaris del periodo holocé. La marjal es va transformar artificialment, en haver segut reblit i elevat el seu nivell.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Llorenç Fenollosa Margaix
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Llorenç Fenollosa Margaix
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Llorenç Fenollosa Margaix
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Joaquín Soler Garibo
| Partit_4 = [[PP]]
| Alcalde_5 = Joaquín Soler Garibo
| Partit_5 = [[PP]]
| Alcalde_6 = Joaquín Soler Garibo
| Partit_6 = [[PP]]
| Alcalde_7 = Joaquín Soler Garibo
| Partit_7 = [[PP]]
| Alcalde_8 = Joaquín Soler Garibo
| Partit_8 = [[PP]]
| Alcalde_9 = Joaquín Soler Garibo
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Carles Fontestad Muñoz
| Partit_10 = [[Compromís]]
| Alcalde_11 = Vicent Joan Morant Mayor (2019-2020)

Alvaro Montañés Fontestad (2020-2021)

Higinio Yuste Cortés (2021-2023)

| Partit_11 = [[Compromís]]

[[PP]]

[[CS]]

| Alcalde_12 = Higinio Yuste Cortés
| Partit_12 = Massalfassar En Marxa
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 2.587 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 1.478 || align=center| 1.415 || align=center| 1.391 || align=center| 1.364 || align=center| 1.351 || align=center| 1.345 || align=center| 1.345 || align=center| 1.340 || align=center| 1.688 || align=center| 2.026 || align=center| 2.280 || align=center| 2.388 || align=center| 2.475 || align=center| 2.587
|}
</center>

== Economia ==
En l'any [[2001]] solament un 3,6% de la població ocupada treballava en l'agricultura, en 189 ha cultivades, totes de regadiu gràcies a les aigües de la séquia Real de Moncada. D'estes, 114 són de cítrics, 75 d'[[hortalices]] (sobretot [[carchofa]] i [[ceba]]) i 10 de [[creïlles]]. Realment, no sempre els [[tarongers]] han tingut l'importància de l'actualitat: en l'any [[1959]], tan sol hi havia una trentena d'hectàrees dedicades a este tipo de cultiu.4

L'indústria i la construcció ampraven també en l'any 2001 al 21% i 8 dels ocupats respectivament. L'oferta secundària del municipi es concentra en el Polígon Industrial del Mediterràneu, del que Massalfassar té 60 ha (un 25%) dins del seu terme i que constituïx una de les majors concentracions industrials de tota l'horta valenciana, solament per darrere de [[Paterna]], [[Aldaya]], [[Quart de Poblet]], [[Silla]] i [[Valéncia]]. L'atra gran zona industrial està situada junt a la llínea del ferrocarril i es coneix com el Plexí. En 5,5 ha, dona cabuda a indústries no qualificades i és d'iniciativa privada. En conjunt, la construcció de maquinària, la [[fusta]], els productes metàlics, l'alimentació i el textil són els sectors més representats en l'estructura industrial de Massalfassar. El sector servicis ocupava en l'any 2001 al 67% de la població activa.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [https://www.massalfassar.es/ Ajuntament de Massalfassar]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Massalfassar INE. Població de Massalfassar]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Massalfassar}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Foyos

2026-05-19T12:38:57Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Foios. Casa del Poble.JPG|thumb|350px|Ajuntament de Foyos]]
[[Archiu:Iglesia de la Asunción, municipio de Foyos, provincia de Valencia.jpg|miniaturadimage|Parroquia de la Asunción]]
'''Foyos''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Geografia ==
El terme de Foyos té una forma allargada en direcció EO, des de les montanyes de la perifèria de l'[[Horta Nort]] fins a la [[mar Mediterrànea]]. La cota màxima està situada a uns 64 metros d'altura descendint llentament fins a la vora de la mar, sense cap accident destacat. El municipi dispon d'una llongitut de costa d'uns cinccents metros si ben no és accessible des del caixco urbà ya que es troba aïllada per l'autopista V-21. El [[Barranc del Carraixet|barranc de Carraixet]] eixercix de llímit pel [[sur]] en la localitat d'[[Alfara del Patriarca]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Francisco Rodrigo Muñoz
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Vicente Ruiz Llistó
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Josep Vicent Martí Lluch
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Concepción Martínez
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Jerónimo Montalt Ruiz
| Partit_5 = [[PP]]
| Alcalde_6 = Francisco Javier Ruiz Montalt
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Francisco Javier Ruiz Montalt
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Héctor Vicente Bueno Carceller
| Partit_8 = [[PP]]
| Alcalde_9 = Héctor Vicente Bueno Carceller
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Sergi Ruiz Alonso
| Partit_10 = [[Compromís]]
| Alcalde_11 = Sergi Ruiz Alonso
| Partit_11 = [[Compromís]]
| Alcalde_12 = Sergi Ruiz Alonso
| Partit_12 = [[Compromís]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 7.496 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1900]] !! [[1910]] !![[1920]] !![[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !![[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 1548|| align=center| 2126||align=center| 2376|| align=center| 2909|| align=center| 3017||align=center| 3321||align=center| 3565||align=center| 4341|| align=center| 5255|| align=center| 5352|| align=center| 5372|| align=center| 6287|| align=center| 6477|| align=center| 6781|| align=center| 7496
|}
</center>

== Economia ==
L'agricultura té encara certa importància en Foyos, en trobar-se numeroses hortes repartides per tot el terme. Totes elles eren de regadiu en l'any [[2001]], pero al noroest del terme existia una zona de seca, coneguda com la Plana de Foyos, a on es cultivaven [[oliveres]], [[Vinya|vinyes]], [[Garrofer|garroferes]] i inclús [[cereals]]. Hui, el secà pràcticament ha desaparegut i ha segut transformat en zona de rec, gràcies als pous descoberts en esta zona. En l'any 2001, un 5% de la població ocupada del poble es dedicava a l'agricultura i, en l'any [[1997]], encara quedaven cultivades unes 537 ha del terme. El [[taronger]] és el cultiu més important (333 ha), seguit de les [[hortalices]] (187 ha) i les [[creïlles]] (17 ha).6

En l'sny 2001 un 29% de la població activa treballava en l'indústria i un 11 en la construcció. Destaquen les fàbriques de productes metàlics, [[fusta]], maquinària i alimentació. El mateix any, el 54% dels ocupats treballaven en el sector servicis, la majoria en la ciutat de [[Valéncia]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
<references/>
* [https://www.foios.es/ Ajuntament de Foyos]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Foios INE. Població de Foyos]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Foios}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Bonrepòs i Mirambell

2026-05-19T12:37:52Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Bonrepòs i Mirambell. Església i carrer Major.jpg|thumb|Bonrepòs i Mirambell. Iglésia i carrer Major]]
[[Archiu:Barrio de Mirambell, municipio de Bonrepós y Mirambell, provincia de Valencia.jpg|miniaturadimage|Bonrepòs i Mirambell]]
'''Bonrepòs i Mirambell''' (en [[castellà]] ''Bonrepós y Mirambell''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Geografia ==
L'escàs terme municipal d'un [[quilómetro quadrat]] està situat en l'[[Horta de Valéncia]]. La seua superfície és totalment plana en un llauger pendent de noroest a surest sense que existixca cap accident geogràfic. El [[Barranc del Carraixet]] eixercix de llímit per l'oest i el sur del municipi.

El clima és [[clima mediterràneu]]; els vents dominants són els del nort, ponent i llevant; este últim és el que provoca les pluges, generalment d'autumne a primavera.

== Barris ==
El principal núcleu de població és el poble de Bonrepòs, situat en el marge esquerre del [[Barranc del Carraixet]]; el caseriu de Mirambell, forma quasi un sol núcleu urbà en Bonrepòs, i hi ha població disseminada per unes quantes [[Alqueria|alqueries]].

== Localitats llimítrofes ==
Bonrepòs i Mirambell llimita en les localitats d'[[Almàssera]], [[Tavernes Blanques]], [[Vinalesa]] i en les [[pedania|pedanies]] [[Valéncia (ciutat)|valencianes]] de [[Carpesa]] i [[Cases de Bàrcena]].

== Història ==
L'orige de la població és l'[[alqueria]] musulmana de Bonrepòs que despuix de la conquiste per part de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] va passar a ser territori de [[realenc]]. Pròxim a esta es trobava el caseriu de Mirambell que fon poblat per [[morisc]]s fins a la seua [[expulsió dels moriscs|expulsió]] del [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1609]].

En l'any [[1472]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] dona les terres de Bonrepòs a [[Francesc Jardí de Menaguerra]]. Durant el [[sigle XVI]] es produïxen diversos canvis d'amos passant a les mans dels Montoliu i els Mira-sol i Talamantes. En l'any [[1574]] Bonrepòs se segrega de la parròquia de [[Carpesa]] depenent d'ella Mirambell i [[Cases de Bàrcena]].

Finalment en l'aument demogràfic del [[sigle XX]] s'unifiquen els núcleus de població de Bonrepòs i de Mirambell.

== Demografia ==
Conta en una població de 3.831 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2011]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 643 || align=center| 727 || align=center| 820 || align=center| 1.010 || align=center| 1.361 || align=center| 1.308 || align=center| 1.613 || align=center| 1.754 || align=center| 2.701 || align=center| 2.5363 || align=center| 2.283 || align=center| 3.334 || align=center| 3.629 || align=center| 3.831
|}
</center>

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Juan Santiago Folguera Morón
| Partit_1 = Independent
| Alcalde_2 = Vicenta Bosch Palanca
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Vicenta Bosch Palanca
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Vicenta Bosch Palanca
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Vicenta Bosch Palanca
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Vicenta Bosch Palanca
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Vicenta Bosch Palanca (2003-2004) Moció de Censura
Maria Josep Amigó Laguarda (2004-2007)
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
[[BLOC]]
| Alcalde_8 = Vicenta Bosch Palanca (2007-2009) Defunció
Jesús Raga Ros (2009-2011)
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Fernando Traver Sanchis
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Rubén Rodríguez Navarro (2015-2017)
Rosella Antolí Santolaria (2017-2019)
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
[[Compromís]]
| Alcalde_11 = Rubén Rodríguez Navarro (2019-2020) Dimissió
Raquel Ramiro Pizarroso (2020-2023)
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Raquel Ramiro Pizarroso
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Economia ==
L'agricultura, ha segut tradicionalment l'activitat principal. Estaven cultivades la totalitat de les 59 ha de solc agrícola de municipi, sent absolutament totes de regadiu. Entre els cultius, predominaven els [[cítrics]] (28 ha), sobre les [[hortalices]] (18 ha) o les [[creïlles]] (13 ha).

El sector secundari posseïa un pes rellevant en el poble, en un 39% dels empleats, sent els productes metàlics, l'alimentació i la [[fusta]] els subsectors que més predominen. El motor de l'economia, no obstant, és el sector servicis, que amprava eixe mateix any al 54% dels ocupats.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [https://www.bonreposimirambell.es/va Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Mirambell INE. Població de Bonrepòs i Mirambell]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bonrepòs i Mirambell}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Almàssera

2026-05-19T12:36:51Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{Infobox pobles
|image_país = [[Archiu:Localització d'Almàssera respecte del País Valencià.png|95px]]
|image_província = [[Archiu:Localització d'Almàssera respecte de l'Horta Nord.png |160px]]
|nom = Almàssera
|image_escut = [[Archiu:Escut d'Almàssera (amb filacteri).svg|90px]]
|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Moncada]]
|coor = 39°30′42″N 0°21′2″O
|superfície = 2,7 km²
|altitut = 10 msnm
|població = 7.482 hab. (2022)
|densitat = 2.706,67 hab./km²
|gentilici = Almasserer/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46132
|festes = 4º dumenge d'agost
|alcalde = Emilio José Belencoso Rodrigo ([[PPCV]])
|web = [http://www.almassera.infoville.es Web Oficial d'Almàssera]
|notes =
}}
[[Archiu:Arquitectura modernista, casa Llopis, municipio Almassera, provincia Valencia.jpg|miniaturadimage|Almàssera]]
'''Almàssera''' (en [[castellà]] ''Almácera''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la [[província de Valéncia]], en la comarca de la [[Horta Nort]].

==Geografia==
Situat al nort de la [[ciutat de Valéncia]], en el marge esquerre del barranc de [[Carraixet]]. El terme és completament pla. El terreny és d'argila i arenes. El barranc de Carraixet ho creua d'oest a est i servix de llímit en [[Alboraya]] i [[Tavernes Blanques]]; normalment està sec, excepte en els periodos de pluja, que poden produir-se perilloses inundacions (com [[Gran riuada de Valéncia|la de 1957]], que va causar danys copiosos).

El clima és [[clima mediterràneu|mediterràneu]].

===Localitats llimítrofs===
El terme municipal d'Almàssera llimita en les localitats següents:
[[Alboraya]], [[Bonrepòs i Mirambell]], [[Meliana]], [[Tavernes Blanques]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

=== Accessos ===
La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de [[Valéncia]] és a través de la carretera [[CV-300]]. També conta en estació de ferrocarril en la llínea 3 de [[Metrovalencia]].

==Història==
Va ser una antiga [[alqueria]] musulmana donada pel rei [[Jaume I el Conquistador]] en l'any [[1238]] al bisbe d'Osca, Vidal de Canelles. En l'any [[1242]] pertanyia a Miró de Ciutadella. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlits a D.P. Marrades a data del [[7 de maig]] de [[1372]] i un atre el [[26 de juny]] del mateix any, segons consta en el llibre Claveria Comuna.

Despuix fins a l'any [[1610]], va ser senyoriu dels Arts, passant posteriorment a ser propietat dels [[comtes de Parcent]], fins a l'abolició dels senyorius en l'any [[1814]].

==Demografia==
Almàssera conta en una població de 7.433 habitants en l'any 2021 segons el cens del [[INE]].

<center>
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica d'Almàssera <ref>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Séries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </ref>
|-
! !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| Població||align=center| 1.675 || align=center| 1.956 || align=center| 2.261 || align=center| 2.335 || align=center| 2.625 || align=center| 2.729 || align=center| 2.965 || align=center| 4.713 || align=center| 5.482 || align=center| 5.396 || align=center| 5.759 || align=center| 6.737 || align=center| 6.883 || align=center| 7.308 || align=center| 7.482
|}
</center>

==Economia==
La superfície cultivada és de regadiu. Solen obtindre's tres collites a l'any. Els principals cultius són [[hortaliça|hortalices]]. Se rega en aigües de les séquies de Rascanya i Real de Moncada.

La principal indústria és la ceràmica i la fosa.

==Monuments==
[[Archiu:Almàssera. Església des de l'avinguda de santa Maria del Puig.jpg|thumb|250 px|Iglésia Parroquial d'Almàssera]]
*'''Iglésia Parroquial'''. La parròquia d'Almàssera va ser anexa a la d'Alboraya fins al [[sigle XIV]]. En l'any [[1699]] va ser reconstruïda. En l'any [[1792]] es va començar a edificar un atre temple, junt en l'anterior, acabat en la primera mitat del [[sigle XIX]]. En l'actual parròquia es conserva l'aquillat de les Sagrades Formes del ''Miracle dels Peixets''.

*'''Creu Coberta''' (Cruz Coberta). Com s'indica el seu nom, se tracta d'una creu coberta per a que no es degrade per les inclemències del temps.

==Festes locals==
*'''Festes Majors'''. Les festes municipals, o festes majors, tenen lloc a finals d'[[agost]], en el seu dia cima el quart [[dumenge]] d'agost, que se celebra el dia del Corpus, per privilegi papal. L'acte més important durant eixe dia és la tradicional processó del [[Corpus]], en la que participen numerosos veïns del poble interpretant a personages bíblics, junt en les danses i la presència dels jagants.
Atres dies importants són el dia del Crist de la Fe i la Providència, en solemne processó i el dia de les Calderes, que posa fi a les festes en l'espectacular preparació d'este plat típic i el colofó de ''la Chopà'' que consistix en una batalla d'[[aigua]] entre els veïns.

==Política==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Vicente Bayarri Orrios
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Antonio Sánchez Aguilar
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Vicente Bayarri Orrios Antonio Sánchez Aguilar Rafael Yagüe Monrabal
| Partit_3 = [[UCD]] [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Julián Puché Enric Ramon i Montanyana
| Partit_4 = [[PPCV]] [[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_5 = Enric Ramon i Montanyana
| Partit_5 = [[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_6 = Enric Ramon i Montanyana
| Partit_6 = [[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_7 = Enric Ramon i Montanyana
| Partit_7 = Ex-[[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_8 = Laura Roig Panach
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Laura Roig Panach
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Ramón Puchades Bort
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Ramón Puchades Bort
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Emilio José Belencoso Rodrigo
| Partit_12 = [[PPCV]]
}}

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [https://www.almassera.es Ajuntament d'Almàssera]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Almàssera INE. Població d'Almàssera]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Almàssera}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Alfara del Patriarca

2026-05-19T12:35:26Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{Infobox pobles
|image_país = [[Archiu:Localització d'Alfara del Patriarca respecte del País Valencià.png|99px]]
|image_província = [[Archiu:Localització d'Alfara del Patriarca respecte de l'Horta Nord.png|160px]]
|nom = Alfara del Patriarca
|image_escut = [[Archiu:Escut d'Alfara del Patriarca (amb corona reial).svg|80px]]
|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Moncada]]
|coor = 39°32′41″N 0°22′59″O
|superfície = 2 km²
|altitut = 35 msnm
|població = 3.315 hab. (2022)
|densitat = 1.674 hab./km²
|gentilici = Alfarer/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46115
|festes = Segona decena d'agost
|alcalde = Marisa Almodóvar Torres ([[PSPV-PSOE]])
|web = [https://www.alfaradelpatriarca.es/ Web Oficial d'Alfara del Patriarca]
|notes =
}}
[[Archiu:Ayuntamiento, municipio de Alfara del Patriarca, provincia de Valencia.jpg|miniaturadimage|Ajuntament]]
[[Archiu:Iglesia de San Bartolomé, plaza San Juan de Ribera, municipio de Alfara del Patriarca, Valencia.jpg|miniaturadimage|Plaça de Sant Joan de Ribera (Alfara del Patriarca).]]
'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Geografia ==
El escàs terme municipal de dos [[quilómetro quadrat| km²]] està situat en l'[[Horta de Valéncia]]. Per això els accidents geogràfics són mínims següent tot ell pràcticament pla estant situat el núcleu urbà a una altitut de [[metro|35 m]]. L'única excepció és el barranc del [[Carraixet]] que travessa el terme municipal de [[nort]] a [[sur]] a escassa distancia del núcleu urbà. A pesar de que normalment se troba sec el gran tamany de la seua conca provoca que siguen freqüents els desbordaments quant se produïxen episodis de [[gota freda]] en la primavera d'hivern. També és destacable que el terme municipal se troba solcat per la [[Séquia Real de Moncada]].

=== Localitats llimítrofs ===
Alfara del Patriarca llimita en les següents localitats: [[Foyos]], [[Moncada]], [[Vinalesa]] i en las pedanies [[Valéncia|valencianes]] de [[Carpesa]] i [[Benifaraig]].

== Història ==
[[Archiu:Restes de l'antic convent de Sant Dídac 2.jpg|thumb|250px|Restes de l'antic convent de Sant Dídac]]

Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús|musulmana]]. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per [[Jaume I]] als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del [[Regne de Valéncia]]. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en l'any [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat aragonesa de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el [[sigle XIV]] Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en l'any [[1396]] venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en l'any [[1595]] el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en [[1601]], el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i [[Burjassot]] a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el [[sigle XIX]].

A nivell eclesiàstic l'iglésia d'Alfara estava adscrita a la parròquia de [[Moncada]] des dels seus inicis. A pesar dels numerosos intents de separar-se no seria fins a l'any [[1818]] quan es constituiria la parròquia d'Alfara del Patriarca ya de forma permanent.

Durant les [[Guerres carlistes]] fon escenari d'incursions de les tropes del [[Ramon Cabrera|general Cabrera]] i de la partida de El Serrador.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Silvino Palau Roig
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Adrián Carsí Serra
| Partit_2 = [[AP]]-[[PDP]]-[[UL]]-[[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_3 = Fernando Brosell Esteban
| Partit_3 = [[PPCV]]
| Alcalde_4 = Fernando Brosell Esteban
| Partit_4 = [[PPCV]]
| Alcalde_5 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Adrián Carsí Serra
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Llorenç Rodado Mora
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Llorenç Rodado Mora
Marisa Almodóvar Torres
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Marisa Almodóvar Torres
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 3.315 habitants en l'any [[2022]]. El núcleu urbà se troba conurbat al de [[Moncada]] i este al de la pedania [[Valéncia|valenciana]] de [[Massarrojos]] formant una ciutat de fet de casi 25.000 habitants.

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 1.342|| align=center| 1.575 || align=center| 1.810 || align=center| 2.230 || align=center| 2.272 || align=center| 2.349|| align=center| 2.508 || align=center| 2.777 || align=center| 2.851 || align=center| 2.818 || align=center| 2.683 || align=center| 2.801 || align=center| 2.858 || align=center| 3.348 || align=center| 3.315
|}
</center>

== Economia ==
L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura següent el 100% dels seus cultius de [[regadiu]] destacant els [[tarongers]] i les [[Llimera|llimeres]], les [[creïlla|creïlles]], la [[dacsa]] i diverses [[hortaliça|hortalices]].

No obstant en l'últim sigle s'ha desenrollat una chicoteta indústria especialisada en la fabricació de [[Misto|mistos]], materials de construcció o insecticides.

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
*'''Iglésia Parroquial'''. Edifici barroc edificat en l'any [[1732]] en el solar que ocupava l'antic temple gòtic edificat per la família Jafer.

=== Monuments Civils ===

*'''[[Palau Casa de la Sirena|Casa de la Sirena]] '''. És una de les escasses [[Alqueria|alqueries]] fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el núcleu urbà de [[Benifaraig]] forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perque en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la frontera se troba en un relatiu bon estat, l'abandó de la finca està fent que se deteriore ràpidament.

[[Archiu:Alfara. Palau de Cruïlles y plaça Major.jpg|thumb|200 px|Castell-Palau de Cruïlles i plaça major]]

*'''Palau de Cruilles'''. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de les que a soles queda una i tres plantes, se troba situada en el centre del núcleu urbà. Se troba en molt bon estat de conservació encara que ha sofrit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha segut declarat [[Monument d'Interés Cultural]].

== Festes ==
Les festes patronals es celebren durant la segona quinzena del més d'[[agost]]. S'inicien el dia 15, festivitat de la Mare de Déu de l'Assunció, coneguda popularment com a ''la Mare de Déu d'Agost'', sent esta una festa molt antiga, com en la majoria dels pobles valencians, que es va popularisar a partir de la conquista crisiana. Esta festa és de ''carrer'' puix les clavarieses que l'organisen són cada any d'un carrer diferent. La vesprà de la festa, el dia 14, les clavarieses ofrenen [[alfàbega|alfàbegues]] a la Mare de Déu, com és fa en tots els pobles de la comarca. A partir del dia [[21 d'agost]], fins al dia 26, se celebra cada dia la festivitat d'un sant. El dia 21 els chiquets que han combregat eixe any fan la festa de [[Sant Vicent Ferrer]]. Al sendemà, dia 22, es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Rosari. El dia 23 les fadrines del poble són les encarregades de fer la festa de la Puríssima. El dia 24, festivitat de Sant Bertomeu, es celebra la festa del patró del poble, que antigament era organisada pels senyors de la localitat; l'orige d'esta festa està provablement lligada a l'onomàstica dels senyors de la localitat durant el sigle XIV, d'entre els que destacà Bertomeu Cruïlles. El dia 25 se celebra la festivitat de Santa Bàrbera, patrona de la localitat. Esta festa estava organisada fins fa pocs anys pels chics que havien acabat el servici militar. L'últim dia, el [[26 d'agost]], se celebra la festivitat de Sant Joan de Ribera, la ''festa grossa'', en la que els veïns recorden al que fon senyor de la localitat des de [[1595]], el Patriarca. Ademés d'estes festes durant tot l'any hi ha algunes atres més, com la Cavalcada de Reis i la Beneïda de Sant Antoni en [[giner]], les [[falles]] en [[març]] i la festa de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] que es celebra el segon dumenge de [[maig]].

== Accessos ==
La manera més senzilla d'aplegar des de la ciutat de [[Valéncia]] és a través del camí de [[Moncada]] que finalisa en el llímit d'esta última localitat en Alfara. El poble se troba a [[quilómetro|12 km]] de [[Valéncia]]. Igualment es pot arrivar en coche des de [[Vinalesa]], per el camí del Calvari de [[Carpesa]] i per el nort des de [[Nàquera]].

També és possible aplegar gràcies a la llínea 1 de [[Metro Valencia]] gràcies a les estacions de ''Moncada-Alfara'' o la de ''Seminari-CEU'' ya que encara que abdós se troben en el terme municipal de [[Moncada]] estan a escassos metros d'Alfara.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [http://www.alfaradelpatriarca.es/ Ajuntament d'Alfara del Patriarca]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alfara INE. Població d'Alfara del Patriarca]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Alfara del Patriarca}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Alfara del Patriarca

2026-05-19T12:31:49Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{Infobox pobles
|image_país = [[Archiu:Localització d'Alfara del Patriarca respecte del País Valencià.png|99px]]
|image_província = [[Archiu:Localització d'Alfara del Patriarca respecte de l'Horta Nord.png|160px]]
|nom = Alfara del Patriarca
|image_escut = [[Archiu:Escut d'Alfara del Patriarca (amb corona reial).svg|80px]]
|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Moncada]]
|coor = 39°32′41″N 0°22′59″O
|superfície = 2 km²
|altitut = 35 msnm
|població = 3.315 hab. (2022)
|densitat = 1.674 hab./km²
|gentilici = Alfarer/a
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46115
|festes = Segona decena d'agost
|alcalde = Marisa Almodóvar Torres ([[PSPV-PSOE]])
|web = [https://www.alfaradelpatriarca.es/ Web Oficial d'Alfara del Patriarca]
|notes =
}}
[[Archiu:Ayuntamiento, municipio de Alfara del Patriarca, provincia de Valencia.jpg|miniaturadimage|Ajuntament]]
'''Alfara del Patriarca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Geografia ==
El escàs terme municipal de dos [[quilómetro quadrat| km²]] està situat en l'[[Horta de Valéncia]]. Per això els accidents geogràfics són mínims següent tot ell pràcticament pla estant situat el núcleu urbà a una altitut de [[metro|35 m]]. L'única excepció és el barranc del [[Carraixet]] que travessa el terme municipal de [[nort]] a [[sur]] a escassa distancia del núcleu urbà. A pesar de que normalment se troba sec el gran tamany de la seua conca provoca que siguen freqüents els desbordaments quant se produïxen episodis de [[gota freda]] en la primavera d'hivern. També és destacable que el terme municipal se troba solcat per la [[Séquia Real de Moncada]].

=== Localitats llimítrofs ===
Alfara del Patriarca llimita en les següents localitats: [[Foyos]], [[Moncada]], [[Vinalesa]] i en las pedanies [[Valéncia|valencianes]] de [[Carpesa]] i [[Benifaraig]].

== Història ==
[[Archiu:Restes de l'antic convent de Sant Dídac 2.jpg|thumb|250px|Restes de l'antic convent de Sant Dídac]]

Com la majoria de localitats de la comarca, Alfara del Patriarca fon una [[alqueria]] [[Al-Andalús|musulmana]]. Les terres que conformen l'actual terme d'Alfara del Patriarca foren donades per [[Jaume I]] als nobles i soldats que l'ajudaren en la conquista del [[Regne de Valéncia]]. El Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia arreplega la donació d'estes terres feta per [[Jaume I d'Aragó]] en l'any [[1249]] a [[Ximén Pérez]] de la localitat aragonesa de [[Tarazona]]. Sobre estes terres es construirien posteriorment dos alqueries, denominades d'En Losa i d'En Sadorní, respectivament. Uns anys més tart s'edificaren més alqueries, i el propietari d'una d'elles, En Guillem de Sant Joan, construiria una pobleta formada per sis o set cases, les quals foren venudes posteriorment a En Pere Calvet, qui adquirí la totalitat de les alqueries i cases del terme d'Alfara. Ya en el [[sigle XIV]] Guillem Jàfer i els seus descendents es convertirien en propietaris d'Alfara, fins a l'any 1388 en que fon adquirit per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Les vicissituts que hagué d'atravessar Bonifaci Ferrer a partir d'eixos anys (encausament judicial, pèrdua de la dona i de la majoria dels fills)feren que renunciara als bens terrenals i ingressara en l'orde cartoixana. D'esta forma, en l'any [[1396]] venia el senyoriu d'Alfara a Bertomeu Cruïlles, la famíla del qual estaria al front del senyoriu durant prop de 200 anys. L'endeutament econòmic de Cosme Macià de Cruïlles feu que se subastaren tots els seus bens, adquirint en l'any [[1595]] el senyoriu d'Alfara el Patriarca Joan de Ribera. Uns anys més tart, en [[1601]], el Patriarca cedia els seus senyorius d'Alfara i [[Burjassot]] a l'institució per ell fundada, el Real Colege de Corpus Christi de la ciutat de Valencia. El Colege del Patriarca eixerciria la jurisdicció senyorial d'Alfara durant prop de 300 anys, fins a la desamortisació i dissolució del règim senyorial produida en el [[sigle XIX]].

A nivell eclesiàstic l'iglésia d'Alfara estava adscrita a la parròquia de [[Moncada]] des dels seus inicis. A pesar dels numerosos intents de separar-se no seria fins a l'any [[1818]] quan es constituiria la parròquia d'Alfara del Patriarca ya de forma permanent.

Durant les [[Guerres carlistes]] fon escenari d'incursions de les tropes del [[Ramon Cabrera|general Cabrera]] i de la partida de El Serrador.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Silvino Palau Roig
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Adrián Carsí Serra
| Partit_2 = [[AP]]-[[PDP]]-[[UL]]-[[Unió Valenciana|UV]]
| Alcalde_3 = Fernando Brosell Esteban
| Partit_3 = [[PPCV]]
| Alcalde_4 = Fernando Brosell Esteban
| Partit_4 = [[PPCV]]
| Alcalde_5 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Enrique Miguel Cuñat Sesé
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Adrián Carsí Serra
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Llorenç Rodado Mora
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Llorenç Rodado Mora
Marisa Almodóvar Torres
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Marisa Almodóvar Torres
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 3.315 habitants en l'any [[2022]]. El núcleu urbà se troba conurbat al de [[Moncada]] i este al de la pedania [[Valéncia|valenciana]] de [[Massarrojos]] formant una ciutat de fet de casi 25.000 habitants.

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 1.342|| align=center| 1.575 || align=center| 1.810 || align=center| 2.230 || align=center| 2.272 || align=center| 2.349|| align=center| 2.508 || align=center| 2.777 || align=center| 2.851 || align=center| 2.818 || align=center| 2.683 || align=center| 2.801 || align=center| 2.858 || align=center| 3.348 || align=center| 3.315
|}
</center>

== Economia ==
L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura següent el 100% dels seus cultius de [[regadiu]] destacant els [[tarongers]] i les [[Llimera|llimeres]], les [[creïlla|creïlles]], la [[dacsa]] i diverses [[hortaliça|hortalices]].

No obstant en l'últim sigle s'ha desenrollat una chicoteta indústria especialisada en la fabricació de [[Misto|mistos]], materials de construcció o insecticides.

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
*'''Iglésia Parroquial'''. Edifici barroc edificat en l'any [[1732]] en el solar que ocupava l'antic temple gòtic edificat per la família Jafer.

=== Monuments Civils ===

*'''[[Palau Casa de la Sirena|Casa de la Sirena]] '''. És una de les escasses [[Alqueria|alqueries]] fortificades que encara queden en la comarca de l'Horta. A pesar d'estar integrada en el núcleu urbà de [[Benifaraig]] forma part del terme d'Alfara. Rep esta denominació perque en l'escut (conservat actualment en l'ajuntament) apareix una dona rodejada per una serp. Encara que la frontera se troba en un relatiu bon estat, l'abandó de la finca està fent que se deteriore ràpidament.

[[Archiu:Alfara. Palau de Cruïlles y plaça Major.jpg|thumb|200 px|Castell-Palau de Cruïlles i plaça major]]

*'''Palau de Cruilles'''. Esta construcció senyorial de fortes torres en els seus cantons de les que a soles queda una i tres plantes, se troba situada en el centre del núcleu urbà. Se troba en molt bon estat de conservació encara que ha sofrit grans reformes. Actualment és propietat de l'ajuntament que el destina a fins culturals i ha segut declarat [[Monument d'Interés Cultural]].

== Festes ==
Les festes patronals es celebren durant la segona quinzena del més d'[[agost]]. S'inicien el dia 15, festivitat de la Mare de Déu de l'Assunció, coneguda popularment com a ''la Mare de Déu d'Agost'', sent esta una festa molt antiga, com en la majoria dels pobles valencians, que es va popularisar a partir de la conquista crisiana. Esta festa és de ''carrer'' puix les clavarieses que l'organisen són cada any d'un carrer diferent. La vesprà de la festa, el dia 14, les clavarieses ofrenen [[alfàbega|alfàbegues]] a la Mare de Déu, com és fa en tots els pobles de la comarca. A partir del dia [[21 d'agost]], fins al dia 26, se celebra cada dia la festivitat d'un sant. El dia 21 els chiquets que han combregat eixe any fan la festa de [[Sant Vicent Ferrer]]. Al sendemà, dia 22, es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Rosari. El dia 23 les fadrines del poble són les encarregades de fer la festa de la Puríssima. El dia 24, festivitat de Sant Bertomeu, es celebra la festa del patró del poble, que antigament era organisada pels senyors de la localitat; l'orige d'esta festa està provablement lligada a l'onomàstica dels senyors de la localitat durant el sigle XIV, d'entre els que destacà Bertomeu Cruïlles. El dia 25 se celebra la festivitat de Santa Bàrbera, patrona de la localitat. Esta festa estava organisada fins fa pocs anys pels chics que havien acabat el servici militar. L'últim dia, el [[26 d'agost]], se celebra la festivitat de Sant Joan de Ribera, la ''festa grossa'', en la que els veïns recorden al que fon senyor de la localitat des de [[1595]], el Patriarca. Ademés d'estes festes durant tot l'any hi ha algunes atres més, com la Cavalcada de Reis i la Beneïda de Sant Antoni en [[giner]], les [[falles]] en [[març]] i la festa de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] que es celebra el segon dumenge de [[maig]].

== Accessos ==
La manera més senzilla d'aplegar des de la ciutat de [[Valéncia]] és a través del camí de [[Moncada]] que finalisa en el llímit d'esta última localitat en Alfara. El poble se troba a [[quilómetro|12 km]] de [[Valéncia]]. Igualment es pot arrivar en coche des de [[Vinalesa]], per el camí del Calvari de [[Carpesa]] i per el nort des de [[Nàquera]].

També és possible aplegar gràcies a la llínea 1 de [[Metro Valencia]] gràcies a les estacions de ''Moncada-Alfara'' o la de ''Seminari-CEU'' ya que encara que abdós se troben en el terme municipal de [[Moncada]] estan a escassos metros d'Alfara.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [http://www.alfaradelpatriarca.es/ Ajuntament d'Alfara del Patriarca]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alfara INE. Població d'Alfara del Patriarca]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Alfara del Patriarca}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Vinalesa

2026-05-19T12:26:20Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:ErStaBárbara Vinalesa.jpg|thumb|300px|Ermita de Santa Barbara, en Vinalesa]]
[[Archiu:Iglesia de San Honorato, parroquia del municipio de Vinalesa, provincia Valencia.jpg|miniaturadimage|Parroquía de San Honorato, Vinalesa.]]
[[Archiu:Municipio Vinalesa, provincia de Valencia.jpg|miniaturadimage|Vinalesa]]
'''Vinalesa''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Toponímia ==
El topònim Vinalesa prové de l'àrap Ben Aleza, encara que el sufix -eixa és de provable orige prerromà.

== Geografia ==
Es troba a la vora del [[barranc del Carraixet]] i conectada en [[Alfara del Patriarca]] i l'antiga carretera de [[Barcelona]].

El terme municipal, d'1,5 km², està situat en l'[[Horta de Valéncia]], a l'esquerra del [[barranc del Carraixet]]. Tot el terme, a excepció de dit barranc, és pràcticament pla, en una altitut mija de 14 m s. n. m. Està, ademés, travessat en la seua part nort per la [[séquia de Moncada]], que creua el barranc gràcies a un sifó. Aparte del núcleu urbà, Vinalesa posseïx algunes cases disseminades.

El terme municipal té una extensió de 159 ha. En l'actualitat, 137 ha corresponen a sol rústic dedicat a l'agricultura de regadiu. El sol urbà està ocupat per 22,4 ha lo que supon el 14,4 % del total del terme.

El clima de Vinalesa pertany al tipo mediterràneu, en temperatures suaus en hivern i caloroses en estiu. Les precipitacions són escasses donant-se pluges de forta intensitat horària en primavera i autumne. Té una temperatura mija de 17,3°.

==== Localitats llimítrofes ====
Llimita al [[oest]] en [[Alfara del Patriarca]] i [[Benifaraig]], al [[nort]] en [[Foyos]], al [[est]] en Foyos i [[Cases de Bàrcena]] i al [[sur]] en [[Bonrepòs i Mirambell]]

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Felipe Navarro Fuster
| Partit_1 = Independent
| Alcalde_2 = Felipe Navarro Fuster
| Partit_2 = [[AP]]
| Alcalde_3 = Mª Rosario Resurrección
| Partit_3 = [[UV]]
| Alcalde_4 = Rafael Pardo
| Partit_4 = [[PPCV]]
| Alcalde_5 = Rafael Pardo
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = Julio Martínez Blat
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Julio Martínez Blat
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Julio Martínez Blat
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Julio Martínez Blat
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Julio Martínez Blat (2015-2017)
Alba Cataluña Peydró (2017-2019)
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Javier Puchol Ruiz
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Javier Puchol Ruiz
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 3.495 habitants en l'any [[2023]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2011]] !! [[2023]]
|-
| align=center| 1.272 || align=center| 1.463 || align=center| 1.681 || align=center| 1.866 || align=center| 1.872 || align=center| 2.161 || align=center| 2.062 || align=center| 2.210 || align=center| 2.414 || align=center| 2.216 || align=center| 2.341 || align=center| 2.592 || align=center| 2.483 || align=center| 3.166 || align=center| 3.495
|}

</center>

== Economia ==
L'agricultura és relativament important, i en l'any [[2001]] concentrava a un 6,5 % de la població activa. En l'any [[1997]] estaven cultivades 109 ha, predominant les [[hortalices]] (42 ha), les [[creïlles]] (21 ha) i els cítrics (45 ha).

Vinalesa va albergar una de les primeres fàbriques de la Comunitat Valenciana, i eixa tradició va seguir en la [[década de 1930]] en l'instalació de diverses fàbriques de [[Rajola|rajoles]]. Pese a tot, l'indústria solament ocupava al 33,5 % de la població en l'any [[2003]]. Els rams més destacats són l'alimentari, manufacturats de [[Plàstic|plàstics]], indústries del [[paper]] i textil. El sector més important és el servicis, en un 60 % d'actius eixe mateix any.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
<references/>
* [https://www.vinalesa.es/ Ajuntament de Vinalesa]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vinalesa INE. Població de Vinalesa]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Vinalesa}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Vinalesa

2026-05-19T12:25:28Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:ErStaBárbara Vinalesa.jpg|thumb|300px|Ermita de Santa Barbara, en Vinalesa]]
[[Archiu:Iglesia de San Honorato, parroquia del municipio de Vinalesa, provincia Valencia.jpg|miniaturadimage|Parroquía de San Honorato, Vinalesa.]]
'''Vinalesa''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Toponímia ==
El topònim Vinalesa prové de l'àrap Ben Aleza, encara que el sufix -eixa és de provable orige prerromà.

== Geografia ==
Es troba a la vora del [[barranc del Carraixet]] i conectada en [[Alfara del Patriarca]] i l'antiga carretera de [[Barcelona]].

El terme municipal, d'1,5 km², està situat en l'[[Horta de Valéncia]], a l'esquerra del [[barranc del Carraixet]]. Tot el terme, a excepció de dit barranc, és pràcticament pla, en una altitut mija de 14 m s. n. m. Està, ademés, travessat en la seua part nort per la [[séquia de Moncada]], que creua el barranc gràcies a un sifó. Aparte del núcleu urbà, Vinalesa posseïx algunes cases disseminades.

El terme municipal té una extensió de 159 ha. En l'actualitat, 137 ha corresponen a sol rústic dedicat a l'agricultura de regadiu. El sol urbà està ocupat per 22,4 ha lo que supon el 14,4 % del total del terme.

El clima de Vinalesa pertany al tipo mediterràneu, en temperatures suaus en hivern i caloroses en estiu. Les precipitacions són escasses donant-se pluges de forta intensitat horària en primavera i autumne. Té una temperatura mija de 17,3°.

==== Localitats llimítrofes ====
Llimita al [[oest]] en [[Alfara del Patriarca]] i [[Benifaraig]], al [[nort]] en [[Foyos]], al [[est]] en Foyos i [[Cases de Bàrcena]] i al [[sur]] en [[Bonrepòs i Mirambell]]

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Felipe Navarro Fuster
| Partit_1 = Independent
| Alcalde_2 = Felipe Navarro Fuster
| Partit_2 = [[AP]]
| Alcalde_3 = Mª Rosario Resurrección
| Partit_3 = [[UV]]
| Alcalde_4 = Rafael Pardo
| Partit_4 = [[PPCV]]
| Alcalde_5 = Rafael Pardo
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = Julio Martínez Blat
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Julio Martínez Blat
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Julio Martínez Blat
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Julio Martínez Blat
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Julio Martínez Blat (2015-2017)
Alba Cataluña Peydró (2017-2019)
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Javier Puchol Ruiz
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Javier Puchol Ruiz
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 3.495 habitants en l'any [[2023]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2011]] !! [[2023]]
|-
| align=center| 1.272 || align=center| 1.463 || align=center| 1.681 || align=center| 1.866 || align=center| 1.872 || align=center| 2.161 || align=center| 2.062 || align=center| 2.210 || align=center| 2.414 || align=center| 2.216 || align=center| 2.341 || align=center| 2.592 || align=center| 2.483 || align=center| 3.166 || align=center| 3.495
|}

</center>

== Economia ==
L'agricultura és relativament important, i en l'any [[2001]] concentrava a un 6,5 % de la població activa. En l'any [[1997]] estaven cultivades 109 ha, predominant les [[hortalices]] (42 ha), les [[creïlles]] (21 ha) i els cítrics (45 ha).

Vinalesa va albergar una de les primeres fàbriques de la Comunitat Valenciana, i eixa tradició va seguir en la [[década de 1930]] en l'instalació de diverses fàbriques de [[Rajola|rajoles]]. Pese a tot, l'indústria solament ocupava al 33,5 % de la població en l'any [[2003]]. Els rams més destacats són l'alimentari, manufacturats de [[Plàstic|plàstics]], indústries del [[paper]] i textil. El sector més important és el servicis, en un 60 % d'actius eixe mateix any.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
<references/>
* [https://www.vinalesa.es/ Ajuntament de Vinalesa]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vinalesa INE. Població de Vinalesa]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Vinalesa}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Estivella

2026-05-08T20:57:02Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[Archiu:Estivella des de l albarda.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista d'Estivella]]
'''Estivella''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[El Camp de Morvedre]].

== Geografia ==
Estivella està situada en la comarca de El Camp de Morvedre, a 35 quilómetros de [[Valéncia]], i conta en una població d'uns 1559 habitants ([[INE]] [[2022]]) i una superfície de 21 quilómetros quadrats. El terme municipal està travessat per l'Autovia Mudéjar (A-23) i per l'antiga carretera nacional N-234, entre els pK 9 i 12.
[[Archiu:Estivella (Valencia).jpg|miniaturadimage|Estivella]]
El relleu del municipi està definit per la vall del riu Palancia per l'[[est]] i per una zona més abrupta i montanyosa per l'[[oest]], formada per l'alvertent septentrional de la [[Serra Calderona]]. La zona montanyosa conta en cerros separats per barrancs l'altitut dels quals no sol passar de 500 metros. La seua altura més important és el Garbí (603 metros). Creua el terme de nort a sur el llit sec del [[riu Palancia]], que té un caixer ample i poderós. Els barrancs més importants són els de el Pla, de Linares, de la Carrasca i de la Beselga, que baixen cap al Palancia des del sector oest del terme i es junten per a desembocar en un sol caixer junt a la població. L'altitut oscila entre els 660 metros, en el llímit en [[Segart]], i els 94 metros a la vora del riu Palancia. El poble s'alça a 114 metros sobre el nivell de la mar.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Rafael Blasco Renau
| Partit_1 = Independent
| Alcalde_2 = Rafael Blasco Renau
| Partit_2 = [[AP]]
| Alcalde_3 = Robert Renau Ramon
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Robert Renau Ramon
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Robert Renau Ramon
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Robert Renau Ramon
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Robert Renau Ramon
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Robert Renau Ramon
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = María Jesús Ramón Beltrán
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Rafael Mateu Mateu
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Rafael Mateu Mateu
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Josep Francesc Mateu Bolós
| Partit_12 = Junts per Estivella - [[Compromís]]
}}

== Demografia ==
Estivella conta en una població de 1.559 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1990]] !! [[1992]] !![[1994]] !![[1996]] !![[1998]] !! [[2000]] !![[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2009]]!! [[2022]]
|-
| align=center| 1104|| align=center| 1092||align=center| 1122|| align=center| 1097|| align=center| 1076||align=center| 114||align=center| 1125||align=center| 1164|| align=center| 1199|| align=center| 1252|| align=center| 1352|| align=center| 1559
|}
</center>

== Economia ==
Tradicionalment basada en l'agricultura. Els regadius es troben junt al riu Palancia; els cultius més importants són els cítrics. Els terrenys de secà estan dedicats fonamentalment a frutals i fruts secs, també a [[Vinya|vinyes]].

Actualment té en proyecte varis Plans d'Actuació Integral pendents d'aprovació per part de la [[Generalitat Valenciana]].

També posseïx un polígon industrial, que actualment alberga vàries empreses, i l'únic accés de les quals és la travessia que creua la població.

L'indústria de servicis juga una important basa, de fet el poble conta en dos residències de vells, varis restaurants i complexos d'hostage rurals.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
<references/>
* [https://www.estivella.es/ Ajuntament d'Estivella]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Estivella INE. Població d'Estivella]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Estivella}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

El Puig de Santa Maria

2026-05-07T13:01:55Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{Infobox pobles
|image_país = [[File:Localització de Puig respecte del País Valencià.png|125px]]
|image_província = [[File:Localització de Puig respecte de l'Horta Nord.png|125px]]
|nom = El Puig de Santa Maria
|image_escut = [[File:Escut del Puig.svg|65px]]
Escut
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Provincia de Valencia]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Massamagrell]]
|coor = 39º35'22,52"
|superfície = 26,8 km²
|altitut = 5 [[msnm]]
|població = 8.792 hab. (2022)
|densitat = 328,05 hab./km²
|gentilici = puchenc
|llengua = [[valencià]]
|còdic_postal = 46540
|festes = Primer dumenge de setembre
|alcalde = Vicent Porta Carreres ([[Compromís]])
|web = [https://www.elpuig.es Web oficial d'El Puig de Santa Maria]
|notes =
}}
[[Archiu:Ajuntament del Puig de Santa Maria (València).jpg|miniaturadimage|Ajuntament]]
'''El Puig de Santa Maria''' (en [[castellà]] ''El Puig''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[provincia de Valéncia]] en la comarca de l'[[Horta Nort]].

Els residents d'esta localitat reben el nom de ''puchenc'', encara que a voltes es diu també ''pucher'', lo qual és incorrecte.

== Geografia ==

Integrat en la comarca d'[[Horta Nort]], se situa a 18 quilómetros de [[Valéncia]]. El terme municipal està travessat per l'autovia del Mediterràneu (A-7), per l'autovia V-21 (accés nort de Valéncia) i per carreteres locals que permeten la comunicació en [[Rafelbunyol]], [[Puçol]] i [[Pobla de Farnals]].

El seu relleu presenta tres parts diferenciades. La primera d'elles és la més occidental i correspon a algunes estribacions montanyoses de la [[Serra Calderona]], sent la seua altura més important el pico Cabeç Bord (240 metros), ademés de Serra Llarga (165 metros). En mig de la planura s'alcen alguns cerros de la mateixa naturalea calcàrea. Finalment es troba el llitoral, dominat per la [[plaja]] del Puig.

El poble està dominat per dos tossals, La Montanya la Patà (56 metros), la Montanya de Santa Bàrbara (41 metros). La Montanya la Patà és la més gran i el nom de la patà ve per la llegenda segons conten, el cavall del rei [[Jaume I]] el conquistador, va donar una coç en el sol del tossal, i va fer brotar [[aigua]]. En la part superior de la montanya, es troben els restants del castell. En la montanya de Santa Bàrbara, podem trobar l'ermita de Santa Bàrbara (propietat Municipal des de l'any [[1994]]).

L'altitut oscila entre els 240 metros (Cabeç Bord) i el nivell de la mar. El poble s'alça a 22 metros sobre el nivell de la mar.

=== Localitats limítrofes ===
{| align="center" width="60%" cellspacing="0" cellpadding="4" border="2" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;"
| align="center" width="35%" |'''Noroest:''' [[Sagunt]]
| align="center" width="30%" |'''Nort:''' [[Puçol]]
| align="center" width="35%" |'''Norest:''' [[Puçol]]
|-
| align="center" width="35%" |'''Oest:''' [[Nàquera]]
| align="center" width="30%" |'''[[Archiu:Rosadelsvents.jpg|75x75px]]'''
| align="center" width="35%" |'''Est:''' [[Mar Mediterrànea]]
|-
| align="center" width="35%" |'''Suroest:''' [[Rafelbunyol]]
| align="center" width="30%" |'''Sur:''' [[Rafelbunyol]] i [[La Pobla de Farnals]]
| align="center" width="35%" |'''Surest:''' [[La Pobla de Farnals]]
|}

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Aurelio Badía Luis
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Aurelio Badía Luis
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = José María Vidal Peris
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = José María Vidal Peris
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = José María Vidal Peris
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = José María Vidal Peris (1999-2001) Moció de Censura
María Alfonsa Vázquez Sosa (2001-2003)10
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
[[PPCV]]
| Alcalde_7 = Joan Francesc García Fèlix
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Eugeni Ruiz Angresola (2007-2008)
José Miguel Tolosa Peiró (2008-2011)11
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
[[PPCV]]
| Alcalde_9 = José Miguel Tolosa Peiró
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Luisa Salvador Tomàs
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Luisa Salvador Tomàs
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Vicent Porta Carreres
| Partit_12 = [[Compromís]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 8.792 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2016]] !! [[2018]] !! [[2020]] !! [[2022]]

|-
| align=center| 6.474 || align=center| 6.520 || align=center| 6.844 || align=center| 6.868 || align=center| 7.039 || align=center| 7.195 || align=center| 7.574 || align=center| 7.851 || align=center| 8.499 || align=center| 8.893 || align=center| 9.030 || align=center| 8.883 || align=center| 8.735 || align=center| 8.533 || align=center| 8.718 || align=center| 8.792
|}
</center>

== Economia ==

La seua economia tradicionalment agrària, està en progressiu estat de transformació cap a un esquema industrial la base fonamental del qual la constituïx la metalúrgia, i el sector terciari.

Dins de la superfície llaurada, el secà ho ocupen la [[vinya]] i la [[garrofera]] i el regadiu ho ocupen els frutals com els [[tarongers]], [[dacsa]] i [[hortalices]], etc., encara que principal impuls econòmic del municipi ha segut el cultiu i l'exportació de la [[taronja]]. Les majors proporcions corresponen a les hortalices. La ganaderia estava representada pel [[Vaca|vacú]], [[Ovella|oví]] i [[Porc|porcí]]. Per una atra part, l'activitat peixquera ha desaparegut pero en les seues plages s'han instalat ara complexos residencials d'[[estiu]].

El sector industrial conta en varis tallers de relaminació de [[ferro]], fàbriques de conserves vegetals, envasos de fusta, una de [[Cervesa|cerveses]] i d'aigua ionisada, i atres instalacions com les d'arts gràfiques, aixina com activitats relacionades en el sector hosteler i salons de celebracions.

L'urbanisme en el municipi es desenrolla en dos zones perfectament delimitades, la primera en el caixco urbà i en segon lloc, en els sectors propencs a les plages.

== Monuments ==
* [[Monasteri de Santa Maria d'El Puig]], data del sigle XIII.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{Reflist}}

* [https://www.elpuig.es/ Ajuntament d'El Puig de Santa Maria]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Puig INE. Població d'El Puig de Santa Maria]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
* [https://www.elpuig.es/ Ajuntament d'El Puig de Santa Maria]
{{commonscat|El Puig de Santa Maria}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

La Venta d'Emperador

2026-05-07T13:00:18Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{atresusos|Emperador}}
[[Archiu:Emperador. Església del Rosari 2.JPG|250px|miniaturadeimagen|Iglésia del Rosari, en La Venta d'Emperador.]]
[[Archiu:Municipio de Emperador, comarca Horta Nord, provincia de Valencia, España.jpg|miniaturadimage|La Venta d'Emperador]]
'''La Venta d'Emperador''' (en [[castellà]] ''Emperador''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Geografia ==
=== Situació ===
Està situat en la zona norest de [[l'Horta de Valéncia]]. La superfície és completament plana i carix de cursos d'[[aigua]].

=== Localitats limítrofes ===
El terme municipal de la Venta d'Emperador està totalment rodejat pel terme municipal de [[Museros]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Depenent de Museros
| Partit_1 =
| Alcalde_2 = Depenent de Museros
| Partit_2 =
| Alcalde_3 = Francisco Gimeno Raimundo
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Francisco Gimeno Raimundo
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Francisco Gimeno Raimundo
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Francisco Gimeno Raimundo
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Francisco Gimeno Raimundo
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = María Vicenta Ruiz Gimeno
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Alberto Bayarri Remolí
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Alberto Bayarri Remolí
| Partit_10 = [[PP]]
| Alcalde_11 = Alberto Bayarri Remolí
| Partit_11 = [[PP]]
| Alcalde_12 = Alberto Bayarri Remolí
| Partit_12 = [[PP]]
}}

== Demografia ==
El municipi conta en una població de 705 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1860]] !! [[1900]] !![[1930]] !![[1960]] !![[1990]] !! [[2001]] !![[2011]] !! [[2019]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 167|| align=center| 172||align=center| 175|| align=center| 192|| align=center| 182||align=center| 215||align=center| 637||align=center| 687||align=center| 705
|}
</center>

== Economia ==

En l'any [[2001]], el 8% dels ocupats es dedicaven a l'agricultura, especialment en el [[taronger]]; el 28 i 13% dels empleats treballaven en l'indústria i la construcció respectivament i la mitat dels actius (50%) ho feyen en el sector servicis.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
<references/>
* [https://www.emperador.es/ Ajuntament de La Venta d'Emperador]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Emperador INE. Població de La Venta d'Emperador]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Emperador (Valencia)}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Rafelbunyol

2026-05-07T08:47:28Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[Archiu:Rafelbunyol. Església de Sant Antoni.JPG|250px|miniaturadeimagen|Iglésia de Sant Antoni Abat, en Rafelbunyol.]]
[[Archiu:Sindicato Agrícola, municipio de Rafelbunyol, provincia Valencia, España.jpg|miniaturadimage|Rafelbunyol]]
[[Archiu:Municipio de Rafelbunyol, provincia de Valencia, España.jpg|miniaturadimage|Rafelbunyol]]
'''Rafelbunyol''' (en [[castellà]] ''Rafelbuñol''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Geografia ==
El terme de Rafelbunyol està situat en la part septentrional de l'[[Horta Nort]]. El seu terme municipal té forma d'un rectàngul molt allargat, de direcció nort-oest, sur-este i acabant en la seua part nort occidental en un triàngul. La Séquia Real de Moncada dividix el terme en dos parts. A la seua dreta, l'Horta (l'horta) pròpiament dita; a la seua esquerra el secà, actualment transformat en regadiu de motor. La superfície del terme és fonamentalment plana.

=== Municipis limítrofs ===
Llimita en [[Massamagrell]], [[Museros]], [[La Pobla de Farnals]] i [[El Puig de Santa Maria]] (en la mateixa comarca); i en [[Nàquera]] (en la comarca d'[[El Camp de Turia]]).

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José Lluch Vicente
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Jaime García García
| Partit_2 = [[AIR]]
| Alcalde_3 = Jaime García García
| Partit_3 = [[AP]]
| Alcalde_4 = Jaime García García
| Partit_4 = [[PPCV]]
| Alcalde_5 = Jaime García García
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = Jaime García García
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Jaime García García
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Jaime García García
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Jaime García García
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Francisco Alberto López López
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Francisco Alberto López López
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Francisco Alberto López López
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
La seua població censada en l'any [[2022]] era de 9.381 habitants segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2016]] !! [[2019]] !! [[2022]]

|-
| align=center| 4.918 || align=center| 4.967 || align=center| 5.015 || align=center| 5.260 || align=center| 5.273 || align=center| 5.553 || align=center| 5.811 || align=center| 6.349 || align=center| 6.874 || align=center| 7.647 || align=center| 8.670 || align=center| 8.826 || align=center| 9.907 || align=center| 8.941 || align=center| 9.381
|}
</center>

== Economia ==

El municipi està emmarcat en una comarca històricament agrícola. Originàriament la major part del terme municipal era terra de secà a excepció d'una zona situada al surest de la població, regada per les aigües de la Séquia Real de Moncada. En l'actualitat, l'explotació de les aigües subterrànees per mig dels tretze pous de rec existents i l'aplicació de les tècniques de rec heretades dels àraps, ha fet que canvie la fisonomia agrària del municipi. Del cultiu de la [[vinya]], la [[garrofera]] o l'[[olivera]], i en alguns moments el full de morera, s'ha anat passant a un cultiu de cítrics (274 ha), principalment [[tarongers]], i, en menor proporció, [[hortalices]] (5 ha) i frutals (2 ha), en lo que s'ha guanyat terreny al secà fins a quedar reduït a una proporció de terreny pràcticament insignificant, situada en el nort del terme municipal. Pese a la seua importància històrica, segons el cens de Floridablanca de l'any [[1787]] en el que el 89,71% de la població es dedicava al sector primari, este sector ocupava en [[2003]] només al 6% de la població activa.14 En l'any [[2011]] la superfície total agrícola es reduïa a 208,72 ha.

En els [[anys 50]] predominava el policultiu extensiu en: frutals en l'hort, hortalices en l'horta i [[arròs]] en la marjal, no obstant, en els [[anys 60]] es posa fi al gran cicle social-agrari, lo que supon la devaluació social i real de la propietat de la terra, l'agricultura a temps parcial, l'especulació sobre el sol en fins no-agraris... Tot això va donar pas a que en la segona mitat del [[sigle XX]] es produïren els primers intents industrialisadors, aixina a partir de l'any [[1986]] s'establix en el terme municipal un núcleu relativament important d'indústries. L'indústria, que ocupava en 2003 el 24% de la població, està molt diversificada: alimentació, prefabricació de formigó, textils, productes de bellea, tallers d'estructura metàlica, etc. Este desenroll es deu a les Normes Subdisiaries que, aprovades en l'any [[1989]], establien 46 ha per a l'activitat industrial. El 14,4% de la població s'ocupa en la construcció i la gran majoria (el 55,3%), en el sector servicis.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{Reflist}}

* [https://www.rafelbunyol.es/ Ajuntament de Rafelbunyol]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Rafelbunyol INE. Població de Rafelbunyol]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Rafelbunyol}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Rafelbunyol

2026-05-07T08:46:43Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[Archiu:Rafelbunyol. Església de Sant Antoni.JPG|250px|miniaturadeimagen|Iglésia de Sant Antoni Abat, en Rafelbunyol.]]
[[Archiu:Sindicato Agrícola, municipio de Rafelbunyol, provincia Valencia, España.jpg|miniaturadimage|Rafelbunyol]]
'''Rafelbunyol''' (en [[castellà]] ''Rafelbuñol''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Geografia ==
El terme de Rafelbunyol està situat en la part septentrional de l'[[Horta Nort]]. El seu terme municipal té forma d'un rectàngul molt allargat, de direcció nort-oest, sur-este i acabant en la seua part nort occidental en un triàngul. La Séquia Real de Moncada dividix el terme en dos parts. A la seua dreta, l'Horta (l'horta) pròpiament dita; a la seua esquerra el secà, actualment transformat en regadiu de motor. La superfície del terme és fonamentalment plana.

=== Municipis limítrofs ===
Llimita en [[Massamagrell]], [[Museros]], [[La Pobla de Farnals]] i [[El Puig de Santa Maria]] (en la mateixa comarca); i en [[Nàquera]] (en la comarca d'[[El Camp de Turia]]).

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José Lluch Vicente
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Jaime García García
| Partit_2 = [[AIR]]
| Alcalde_3 = Jaime García García
| Partit_3 = [[AP]]
| Alcalde_4 = Jaime García García
| Partit_4 = [[PPCV]]
| Alcalde_5 = Jaime García García
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = Jaime García García
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Jaime García García
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Jaime García García
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Jaime García García
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Francisco Alberto López López
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Francisco Alberto López López
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Francisco Alberto López López
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
La seua població censada en l'any [[2022]] era de 9.381 habitants segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2012]] !! [[2014]] !! [[2016]] !! [[2019]] !! [[2022]]

|-
| align=center| 4.918 || align=center| 4.967 || align=center| 5.015 || align=center| 5.260 || align=center| 5.273 || align=center| 5.553 || align=center| 5.811 || align=center| 6.349 || align=center| 6.874 || align=center| 7.647 || align=center| 8.670 || align=center| 8.826 || align=center| 9.907 || align=center| 8.941 || align=center| 9.381
|}
</center>

== Economia ==

El municipi està emmarcat en una comarca històricament agrícola. Originàriament la major part del terme municipal era terra de secà a excepció d'una zona situada al surest de la població, regada per les aigües de la Séquia Real de Moncada. En l'actualitat, l'explotació de les aigües subterrànees per mig dels tretze pous de rec existents i l'aplicació de les tècniques de rec heretades dels àraps, ha fet que canvie la fisonomia agrària del municipi. Del cultiu de la [[vinya]], la [[garrofera]] o l'[[olivera]], i en alguns moments el full de morera, s'ha anat passant a un cultiu de cítrics (274 ha), principalment [[tarongers]], i, en menor proporció, [[hortalices]] (5 ha) i frutals (2 ha), en lo que s'ha guanyat terreny al secà fins a quedar reduït a una proporció de terreny pràcticament insignificant, situada en el nort del terme municipal. Pese a la seua importància històrica, segons el cens de Floridablanca de l'any [[1787]] en el que el 89,71% de la població es dedicava al sector primari, este sector ocupava en [[2003]] només al 6% de la població activa.14 En l'any [[2011]] la superfície total agrícola es reduïa a 208,72 ha.

En els [[anys 50]] predominava el policultiu extensiu en: frutals en l'hort, hortalices en l'horta i [[arròs]] en la marjal, no obstant, en els [[anys 60]] es posa fi al gran cicle social-agrari, lo que supon la devaluació social i real de la propietat de la terra, l'agricultura a temps parcial, l'especulació sobre el sol en fins no-agraris... Tot això va donar pas a que en la segona mitat del [[sigle XX]] es produïren els primers intents industrialisadors, aixina a partir de l'any [[1986]] s'establix en el terme municipal un núcleu relativament important d'indústries. L'indústria, que ocupava en 2003 el 24% de la població, està molt diversificada: alimentació, prefabricació de formigó, textils, productes de bellea, tallers d'estructura metàlica, etc. Este desenroll es deu a les Normes Subdisiaries que, aprovades en l'any [[1989]], establien 46 ha per a l'activitat industrial. El 14,4% de la població s'ocupa en la construcció i la gran majoria (el 55,3%), en el sector servicis.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{Reflist}}

* [https://www.rafelbunyol.es/ Ajuntament de Rafelbunyol]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Rafelbunyol INE. Població de Rafelbunyol]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Rafelbunyol}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

La Pobla de Farnals

2026-05-07T08:45:43Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{Infobox pobles
|image_país = [[File:Localització de la Pobla de Farnals respecte del País Valencià.png|95px]]
La Pobla de Farnals
|image_província = [[File:Localització de la Pobla de Farnals respecte de l'Horta Nord.png|165px]]
[[Comarca]]
|nom = Pobla de Farnals‎
|image_escut = [[File:Escut de La Pobla de Farnals.svg|90px]]
[[Escut]]
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Massamagrell]]
|coor = 39º34'40,06"N 0º19'33,78"O
|superfície = 3,6 km²
|altitut = 4 msnm
|població = 8.368 hab. (2021)
|densitat = 2324,44 hab./km²
|gentilici = Creueti/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46139
|festes = 2ª semana de setembre
|alcalde = Enric Palanca Torres ([[PSPV]])
|web = [https://www.lapobladefarnals.es/ Pagina web de La Pobla de Farnals]
|notes =
}}
[[Archiu:Iglesia de San José, parroquia de la Puebla de Farnals, provincia de Valencia, España.jpg|miniaturadimage|Iglésia Parroquial de San José]]
'''La Pobla de Farnals''' (en [[castellà]] ''Puebla de Farnals''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].

És també nomenada '''La Creu'''. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de l'[[Horta Nort]].

== Geografia ==
Situada en la part septentrional de la comarca, a mitan camí entre [[Sagunt]] i [[Valéncia]]. El seu relleu és completament pla. El seu clima és mediterràneu.

En la [[marjal]] abans plantat d'[[arròs|arròs]], creix ara una vegetació de juncs i bogues.

S'accedix ad esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]].
També se pot accedir a traves de la llínea 3 de [[MetroValéncia|MetroValencia]].

=== Barris i pedanies ===
En el terme municipal de La Pobla de Farnals es troba també el nucleu de població de la '''Plaja Pobla de Farnals''' [http://stable.toolserver.org/geohack/geohack.php?pagename=Puebla_de_Farn%C3%A1ls&language=es&params=39_33_51.50_N_0_17_0.40_W_region:ES_type:city/ 39º33'51,50"N 0º17'0,40"O].

El poble té dos barris que són: Barri Aviles i Barri Moratall.

=== Localitats llimítrofes ===
El [[terme municipal]] de La Pobla de Farnals llimita en les següents localitats de [[Massamagrell]], [[El Puig de Santa Maria]] i [[Rafelbunyol]], totes elles de la província de Valéncia.

== Història ==
L'orige d'esta població pareix estar en una primitiva [[alqueria]] de qui els propietaris eren els Farnals, família musulmana, i que degué d'estar, segons la tradició, en el lloc que hui ocupa l'iglésia parroquial, front a la font Caduf. L'interpretació que fan Cabanes, Herrero i Alonso en el seu estudi "Documents i senyes per ad un estudi toponímic de la regió valenciana" és que Farnals seria un topònim d'orige llatí (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, en l'afegit d'una -r secundaria. També, el que fon croniste de La Pobla de Farnals, Ramon Beüt i Belenguer es decanta per l'etimologia premusulmana del nom del lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un topònim àrap. Cal dir que també en un antic pergamí que recull vàries donacions fetes pel [[Cit]] a l'efímer bisbe de Valéncia J. de Perigort, apareix la varians castellanisada de Frenales.

Al seu terme existixen com vestigi del seu passat islàmic una partida denominada de Ceba, una antiga font -la de Caduf- front a l'iglésia i el Camí dels Moriscs, que escomença en la carretera de Barcelona front al barri de Moratall i es dirigix, formant un tortuós trayecte, cap al litoral.

En el còdex migeval de les donacions fetes en l'antic [[Regne de Valéncia]] pel rei [[Jaume I]] esta població apareix com [[alqueria]] de Fernalis. D'esta es fa donació a data de [[28 de decembre]] de [[1240]] a Deusdat, Sanç d'Aima i el ''correger'' Pere Marti, fora dels forns i molins, per tal que la repartiren entre els seus veïns. S'especifica, ademés, que la donació comprenia el núcleu de damunt (''Aufaquia'') com el de baix (''Aciflia'').

Ad un tal Guillem d'Alcala, en compensació (per la revocació de la donació) de Fernalis se li entrega el [[29 de decembre]] de [[1240]] l'alqueria de Godayla (Godella), en menyscapte d'Eiximen Sanç de Geraix. I és que el de [[17 de juny]] de [[1238]], la donació que se li havia fet de l'alqueria de Fernalis ad un tal Guillem d'Alcala, que podria ser l'anterior Guillem d'Alcala, apareix borrada. Açò no obstant, el mateix any i dia (17 de juny de 1238), ad un Guillem Alcala se li otorga l'alqueria de Fernalis.

Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de [[1238]]. Dos anys despuix, el monarca de Montpellier encarregà el repartiment de terres i cases a Farnals i a tres individus: els mencionats Deudat, Aima i Marti. El mateix any de [[1240]], Jaume I revocà la donació que de Farnals havia fet a G. Alcala i li entregà, en compensació, la alqueria de Godella.

En temps del croniste [[Gaspar Juan Escolano|Gaspar Joan Escolano]] Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els sigles [[XVI]] i [[XVII]], la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valéncia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, topònim que ya es troba registrat en la primera mitat del sigle [[XV]] al llibre d'aveïnades de la ciutat de Valéncia.

La Pobla i Puig formaren antigament una baronia que pertany per les rodalies de l'any [[1340]] a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronesa sense descendència, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdicció criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdicció civil passà en el temps a la família Exarch, que senyorejava la veïna localitat de [[Rafelbunyol]].

En este punt no podem deixar de mencionar la dicotomia que existia en el passat entre els dos núcleus de Farnals, tal i com se desprén de la llectura del Repartiment, que provablement albergarien els repobladors cristians i la població musulmana, respectivament. Farnalis Aciflia o de baix constituiria la moreria, tal i com delata l'apelatiu de Moratall en que lo trobem documentat a les postrimeries del sigle [[XVIII]] i que és en lo que encara es coneix la barriada meridional d'este municipi de l'[[Horta Nort]], quedant por lo tant despoblat en l'expulsió dels moriscs en [[1609]], un any despuix de que la Pobla deixara de dependre d'[[El Puig de Santa Maria]]. Por eixos anys nos informa Cavanilles que havia "170 veïns entre la Creu i el Moratall, lloc que aumenta cada dia", és dir, uns 680 habitants, i que alguns autors com Sanchis Sivera han volgut identificar (basant-se en una certa homofonia) en Morman, una alqueria musulmana que és mencionada en el Repartiment. Sanchis Guarner, en canvi, propon per a Moratalla el significat de chicoteta muralla o mur.

Un fill de la població, el pare Joaquim Ferrer, solicità al Vaticà que es traslladaren les despulles de Sant Felix fins a la Pobla, petició que fon concedida pel pontífex i que significà que el cos del sant arribarà fins a terres valencianes en l'any [[1785]], convertint-se des d'aquell moment en el patró del poble. Com la capella que existia llavors no era el marc més adequat per acollir la relíquia, se construí una nova iglésia –encara no tenia el títul de parròquia i depenia eclesiàsticament de Massamagrell–, que fon beneït el dia [[16 d'agost]] de [[1789]], a on fon traslladada des del seu alberc provisional del convent de mares capuchines de la ciutat de Valéncia acompanyada per solemne comitiva.

El temple creuetí fon posteriorment eixamplat (1887) i elevat a curat independent en l'any [[1902]]..

== Administració ==

{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José Vicente Peris Ferrer
| Partit_1 = [[PCE]]
| Alcalde_2 = José Vicente Peris Ferrer
| Partit_2 = [[PCE]]
| Alcalde_3 = José Vicente Sanchis Marqués
| Partit_3 = [[PSPV]]
| Alcalde_4 = José Vicente Sanchis Marqués
| Partit_4 = [[PSPV]]
| Alcalde_5 = José Vicente Sanchis Marqués
| Partit_5 = [[PSPV]]
| Alcalde_6 = Josep Vicent Sanchis Marqués
| Partit_6 = [[PSPV]]
| Alcalde_7 = José Vicente Sanchis Marqués
| Partit_7 = [[PSPV]]
| Alcalde_8 = José Manuel Peralta González (2007-2008)
Natividad García Castellar (2008-2011)
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = José Manuel Peralta González
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Enric Palanca Torres
| Partit_10 = [[PSPV]]
| Alcalde_11 = Enric Palanca Torres
| Partit_11 = [[PSPV]]
| Alcalde_12 = Enric Palanca Torres
| Partit_12 = [[PSPV]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 8.368 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 4.865 || align=center| 4.663 || align=center| 5.161 || align=center| 4.960 || align=center| 5.191 || align=center| 5.473 || align=center| 5.479 || align=center| 6.172 || align=center| 6.191 || align=center| 6.752 || align=center| 7.840 || align=center| 8.368
|}
</center>

== Economia ==
La població, tradicionalment agrícola, travessa ara un periodo d'industrialisació. El terreny cultivat està dedicat principalment a agres ([[taronja|tarongers]], [[llima|llimeres]]), mentres que el rest se succeïxen en cultiu intensiu de diverses [[hortaliça|hortalices]]. L'[[aigua]] per al [[riu]] procedix de la [[Sequia Real de Moncada]].

El sector industrial ocupa casi un miler d'ocupats, repartits entre una gran fàbrica de productes alimenticis i empreses metalúrgiques de relaminació en calent. Ademés conta en tallers de manyaneria, ceràmica, construcció, etc.

L'indústria hotelera, que sols actua temporalment, dona ocupació a més de 150 persones. El sector turístic s'ha desenrollat de manera important en els últims anys.

== Monuments ==
[[File:La Pobla de Farnals. Ajuntament 1.JPG|thumb|250 px|La Pobla de Farnals. Ajuntament]]
*Iglésia Parroquial. En la primera mitat del [[sigle XVIII]] fon construïda la nova iglésia, que tingué que ser ampliada en [[1887]]. Des de [[1902]] és parròquia independent.
*Ajuntament del [[sigle XX]]

== Festes locals ==
*'''Festes Majors'''. Celebren estes festes durant la segona semana de [[setembre]], en honor a Sant Fèlix Màrtir, Sant Josep Obrer, Sant Francesc i a l'Immaculada Concepció.

*'''Festes de la Plaja Pobla de Farnals'''
[[Falles]]: Del 15 al 19 de [[març]].

Festes en urbanisacions/complexos: a lo llarc del més de [[juliol]].

Festes en honor a la Verge del Carme: durant la segona semana d'[[agost]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{Reflist}}

* [https://www.lapobladefarnals.es/ Ajuntament de La Pobla de Farnals]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Farnals INE. Població de La Pobla de Farnals]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Potries}}

* [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|La Pobla de Farnals}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

La Pobla de Farnals

2026-05-07T08:44:34Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{Infobox pobles
|image_país = [[File:Localització de la Pobla de Farnals respecte del País Valencià.png|95px]]
La Pobla de Farnals
|image_província = [[File:Localització de la Pobla de Farnals respecte de l'Horta Nord.png|165px]]
[[Comarca]]
|nom = Pobla de Farnals‎
|image_escut = [[File:Escut de La Pobla de Farnals.svg|90px]]
[[Escut]]
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Horta Nort]]
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Massamagrell]]
|coor = 39º34'40,06"N 0º19'33,78"O
|superfície = 3,6 km²
|altitut = 4 msnm
|població = 8.368 hab. (2021)
|densitat = 2324,44 hab./km²
|gentilici = Creueti/na
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46139
|festes = 2ª semana de setembre
|alcalde = Enric Palanca Torres ([[PSPV]])
|web = [https://www.lapobladefarnals.es/ Pagina web de La Pobla de Farnals]
|notes =
}}
[[Archiu:Iglesia de San José, parroquia de la Puebla de Farnals, provincia de Valencia, España.jpg|miniaturadimage|La Pobla de Farnals]]
'''La Pobla de Farnals''' (en [[castellà]] ''Puebla de Farnals''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].

És també nomenada '''La Creu'''. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la comarca de l'[[Horta Nort]].

== Geografia ==
Situada en la part septentrional de la comarca, a mitan camí entre [[Sagunt]] i [[Valéncia]]. El seu relleu és completament pla. El seu clima és mediterràneu.

En la [[marjal]] abans plantat d'[[arròs|arròs]], creix ara una vegetació de juncs i bogues.

S'accedix ad esta localitat des de [[Valéncia]], per carretera, prenent la [[V-21]].
També se pot accedir a traves de la llínea 3 de [[MetroValéncia|MetroValencia]].

=== Barris i pedanies ===
En el terme municipal de La Pobla de Farnals es troba també el nucleu de població de la '''Plaja Pobla de Farnals''' [http://stable.toolserver.org/geohack/geohack.php?pagename=Puebla_de_Farn%C3%A1ls&language=es&params=39_33_51.50_N_0_17_0.40_W_region:ES_type:city/ 39º33'51,50"N 0º17'0,40"O].

El poble té dos barris que són: Barri Aviles i Barri Moratall.

=== Localitats llimítrofes ===
El [[terme municipal]] de La Pobla de Farnals llimita en les següents localitats de [[Massamagrell]], [[El Puig de Santa Maria]] i [[Rafelbunyol]], totes elles de la província de Valéncia.

== Història ==
L'orige d'esta població pareix estar en una primitiva [[alqueria]] de qui els propietaris eren els Farnals, família musulmana, i que degué d'estar, segons la tradició, en el lloc que hui ocupa l'iglésia parroquial, front a la font Caduf. L'interpretació que fan Cabanes, Herrero i Alonso en el seu estudi "Documents i senyes per ad un estudi toponímic de la regió valenciana" és que Farnals seria un topònim d'orige llatí (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, en l'afegit d'una -r secundaria. També, el que fon croniste de La Pobla de Farnals, Ramon Beüt i Belenguer es decanta per l'etimologia premusulmana del nom del lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un topònim àrap. Cal dir que també en un antic pergamí que recull vàries donacions fetes pel [[Cit]] a l'efímer bisbe de Valéncia J. de Perigort, apareix la varians castellanisada de Frenales.

Al seu terme existixen com vestigi del seu passat islàmic una partida denominada de Ceba, una antiga font -la de Caduf- front a l'iglésia i el Camí dels Moriscs, que escomença en la carretera de Barcelona front al barri de Moratall i es dirigix, formant un tortuós trayecte, cap al litoral.

En el còdex migeval de les donacions fetes en l'antic [[Regne de Valéncia]] pel rei [[Jaume I]] esta població apareix com [[alqueria]] de Fernalis. D'esta es fa donació a data de [[28 de decembre]] de [[1240]] a Deusdat, Sanç d'Aima i el ''correger'' Pere Marti, fora dels forns i molins, per tal que la repartiren entre els seus veïns. S'especifica, ademés, que la donació comprenia el núcleu de damunt (''Aufaquia'') com el de baix (''Aciflia'').

Ad un tal Guillem d'Alcala, en compensació (per la revocació de la donació) de Fernalis se li entrega el [[29 de decembre]] de [[1240]] l'alqueria de Godayla (Godella), en menyscapte d'Eiximen Sanç de Geraix. I és que el de [[17 de juny]] de [[1238]], la donació que se li havia fet de l'alqueria de Fernalis ad un tal Guillem d'Alcala, que podria ser l'anterior Guillem d'Alcala, apareix borrada. Açò no obstant, el mateix any i dia (17 de juny de 1238), ad un Guillem Alcala se li otorga l'alqueria de Fernalis.

Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de [[1238]]. Dos anys despuix, el monarca de Montpellier encarregà el repartiment de terres i cases a Farnals i a tres individus: els mencionats Deudat, Aima i Marti. El mateix any de [[1240]], Jaume I revocà la donació que de Farnals havia fet a G. Alcala i li entregà, en compensació, la alqueria de Godella.

En temps del croniste [[Gaspar Juan Escolano|Gaspar Joan Escolano]] Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els sigles [[XVI]] i [[XVII]], la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valéncia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, topònim que ya es troba registrat en la primera mitat del sigle [[XV]] al llibre d'aveïnades de la ciutat de Valéncia.

La Pobla i Puig formaren antigament una baronia que pertany per les rodalies de l'any [[1340]] a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronesa sense descendència, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdicció criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdicció civil passà en el temps a la família Exarch, que senyorejava la veïna localitat de [[Rafelbunyol]].

En este punt no podem deixar de mencionar la dicotomia que existia en el passat entre els dos núcleus de Farnals, tal i com se desprén de la llectura del Repartiment, que provablement albergarien els repobladors cristians i la població musulmana, respectivament. Farnalis Aciflia o de baix constituiria la moreria, tal i com delata l'apelatiu de Moratall en que lo trobem documentat a les postrimeries del sigle [[XVIII]] i que és en lo que encara es coneix la barriada meridional d'este municipi de l'[[Horta Nort]], quedant por lo tant despoblat en l'expulsió dels moriscs en [[1609]], un any despuix de que la Pobla deixara de dependre d'[[El Puig de Santa Maria]]. Por eixos anys nos informa Cavanilles que havia "170 veïns entre la Creu i el Moratall, lloc que aumenta cada dia", és dir, uns 680 habitants, i que alguns autors com Sanchis Sivera han volgut identificar (basant-se en una certa homofonia) en Morman, una alqueria musulmana que és mencionada en el Repartiment. Sanchis Guarner, en canvi, propon per a Moratalla el significat de chicoteta muralla o mur.

Un fill de la població, el pare Joaquim Ferrer, solicità al Vaticà que es traslladaren les despulles de Sant Felix fins a la Pobla, petició que fon concedida pel pontífex i que significà que el cos del sant arribarà fins a terres valencianes en l'any [[1785]], convertint-se des d'aquell moment en el patró del poble. Com la capella que existia llavors no era el marc més adequat per acollir la relíquia, se construí una nova iglésia –encara no tenia el títul de parròquia i depenia eclesiàsticament de Massamagrell–, que fon beneït el dia [[16 d'agost]] de [[1789]], a on fon traslladada des del seu alberc provisional del convent de mares capuchines de la ciutat de Valéncia acompanyada per solemne comitiva.

El temple creuetí fon posteriorment eixamplat (1887) i elevat a curat independent en l'any [[1902]]..

== Administració ==

{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José Vicente Peris Ferrer
| Partit_1 = [[PCE]]
| Alcalde_2 = José Vicente Peris Ferrer
| Partit_2 = [[PCE]]
| Alcalde_3 = José Vicente Sanchis Marqués
| Partit_3 = [[PSPV]]
| Alcalde_4 = José Vicente Sanchis Marqués
| Partit_4 = [[PSPV]]
| Alcalde_5 = José Vicente Sanchis Marqués
| Partit_5 = [[PSPV]]
| Alcalde_6 = Josep Vicent Sanchis Marqués
| Partit_6 = [[PSPV]]
| Alcalde_7 = José Vicente Sanchis Marqués
| Partit_7 = [[PSPV]]
| Alcalde_8 = José Manuel Peralta González (2007-2008)
Natividad García Castellar (2008-2011)
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = José Manuel Peralta González
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Enric Palanca Torres
| Partit_10 = [[PSPV]]
| Alcalde_11 = Enric Palanca Torres
| Partit_11 = [[PSPV]]
| Alcalde_12 = Enric Palanca Torres
| Partit_12 = [[PSPV]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 8.368 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 4.865 || align=center| 4.663 || align=center| 5.161 || align=center| 4.960 || align=center| 5.191 || align=center| 5.473 || align=center| 5.479 || align=center| 6.172 || align=center| 6.191 || align=center| 6.752 || align=center| 7.840 || align=center| 8.368
|}
</center>

== Economia ==
La població, tradicionalment agrícola, travessa ara un periodo d'industrialisació. El terreny cultivat està dedicat principalment a agres ([[taronja|tarongers]], [[llima|llimeres]]), mentres que el rest se succeïxen en cultiu intensiu de diverses [[hortaliça|hortalices]]. L'[[aigua]] per al [[riu]] procedix de la [[Sequia Real de Moncada]].

El sector industrial ocupa casi un miler d'ocupats, repartits entre una gran fàbrica de productes alimenticis i empreses metalúrgiques de relaminació en calent. Ademés conta en tallers de manyaneria, ceràmica, construcció, etc.

L'indústria hotelera, que sols actua temporalment, dona ocupació a més de 150 persones. El sector turístic s'ha desenrollat de manera important en els últims anys.

== Monuments ==
[[File:La Pobla de Farnals. Ajuntament 1.JPG|thumb|250 px|La Pobla de Farnals. Ajuntament]]
*Iglésia Parroquial. En la primera mitat del [[sigle XVIII]] fon construïda la nova iglésia, que tingué que ser ampliada en [[1887]]. Des de [[1902]] és parròquia independent.
*Ajuntament del [[sigle XX]]

== Festes locals ==
*'''Festes Majors'''. Celebren estes festes durant la segona semana de [[setembre]], en honor a Sant Fèlix Màrtir, Sant Josep Obrer, Sant Francesc i a l'Immaculada Concepció.

*'''Festes de la Plaja Pobla de Farnals'''
[[Falles]]: Del 15 al 19 de [[març]].

Festes en urbanisacions/complexos: a lo llarc del més de [[juliol]].

Festes en honor a la Verge del Carme: durant la segona semana d'[[agost]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{Reflist}}

* [https://www.lapobladefarnals.es/ Ajuntament de La Pobla de Farnals]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Farnals INE. Població de La Pobla de Farnals]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Potries}}

* [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]

== Enllaços externs ==
{{commonscat|La Pobla de Farnals}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Museros

2026-05-07T08:43:24Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Ermita de.jpg|thumb|[[Ermita]] de Sant Roc, en Museros]]
[[Archiu:Ayuntamiento de Museros, comarca Horta Nord, provincia de Valencia, España.jpg|miniaturadimage|Ajuntament de Museros]]
[[Archiu:Calle Mayor, municipio de Museros, comarca Horta Nord, provincia de Valencia, España.jpg|miniaturadimage|Carrer Major, Museros.]]
'''Museros''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Geografia ==
El terme municipal està situat en la zona septentrional de l'[[Horta de Valéncia]] contant un clima mediterràneu. La seua superfície és plana en una llaugera pendent de noroest a surest. Els únics accidents geogràfics se situen en la zona nort-occidental del terme en els llímits d'est en els de [[Rafelbunyol]] i [[Nàquera]] a on se situen unes lomes que alcancen uns 95 metros d'altura i que són les últimes estribacions del sistema Ibèric.

Es pot accedir a esta localitat a través de la [[Llínea 3 (MetroValencia)|llínea 3 de Metro Valéncia]]. El terme de Museros envol per complet al del chicotet municipi d'[[La Venta d'Emperador]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José María Simón Gimeno
| Partit_1 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_2 = José María Simón Gimeno
| Partit_2 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_3 = José María Simón Gimeno
| Partit_3 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_4 = José María Aznar Monferrer
| Partit_4 = [[PP]]
| Alcalde_5 = José María Aznar Monferrer
| Partit_5 = [[PP]]
| Alcalde_6 = Joaquim Albinyana Gimeno
| Partit_6 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_7 = José María Aznar Monferrer
| Partit_7 = [[PP]]
| Alcalde_8 = José María Aznar Monferrer
| Partit_8 = [[PP]]
| Alcalde_9 = José María Aznar Monferrer
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Cristina Civera Balaguer
| Partit_10 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_11 = Cristina Civera Balaguer
| Partit_11 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_12 = Cristina Civera Balaguer
| Partit_12 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 6.663 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2020]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 1.576 || align=center| 1.771 || align=center| 1.948 || align=center| 2.119 || align=center| 2.249 || align=center| 2.277 || align=center| 2.524 || align=center| 2.907 || align=center| 4.165 || align=center| 4.097 || align=center| 4.210 ||align=center| 4.567 ||align=center| 5.832 ||align=center| 6.189 ||align=center| 6.596 ||align=center| 6.663
|}
</center>

== Economia ==
Encara que tradicionalment l'economia estiguera centrada en l'agricultura, en l'actualitat només ocupa al 6,2% de la població activa. De les 1.115 ha de cultius, només 53 són de secà (50 de [[garrofera]]) i les restants de regadiu, predominant els cítrics (926 ha, 700 de [[taronger]]) i les [[hortalices]] (136 ha). Estes terres estan regades per la Séquia de Moncada i diversos pous. Conte ademés en ganaderia [[Vaca|vacuna]], [[Porc|porcina]] i granges avícoles. Un 52% de la població es dedica al sector servicis, un 14% a la construcció i un 28% a l'indústria. En el polígon de Museros destaca l'alimentació, metalúrgia, la construcció de maquinària, la [[fusta]] i el [[paper]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
* [https://museros.org/ Ajuntament de Museros]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Museros INE. Població de Museros]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Museros}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Museros

2026-05-07T08:42:36Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Ermita de.jpg|thumb|[[Ermita]] de Sant Roc, en Museros]]
[[Archiu:Ayuntamiento de Museros, comarca Horta Nord, provincia de Valencia, España.jpg|miniaturadimage|Ajuntament de Museros]]
'''Museros''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertany a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de l'[[Horta Nort]].

== Geografia ==
El terme municipal està situat en la zona septentrional de l'[[Horta de Valéncia]] contant un clima mediterràneu. La seua superfície és plana en una llaugera pendent de noroest a surest. Els únics accidents geogràfics se situen en la zona nort-occidental del terme en els llímits d'est en els de [[Rafelbunyol]] i [[Nàquera]] a on se situen unes lomes que alcancen uns 95 metros d'altura i que són les últimes estribacions del sistema Ibèric.

Es pot accedir a esta localitat a través de la [[Llínea 3 (MetroValencia)|llínea 3 de Metro Valéncia]]. El terme de Museros envol per complet al del chicotet municipi d'[[La Venta d'Emperador]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José María Simón Gimeno
| Partit_1 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_2 = José María Simón Gimeno
| Partit_2 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_3 = José María Simón Gimeno
| Partit_3 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_4 = José María Aznar Monferrer
| Partit_4 = [[PP]]
| Alcalde_5 = José María Aznar Monferrer
| Partit_5 = [[PP]]
| Alcalde_6 = Joaquim Albinyana Gimeno
| Partit_6 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_7 = José María Aznar Monferrer
| Partit_7 = [[PP]]
| Alcalde_8 = José María Aznar Monferrer
| Partit_8 = [[PP]]
| Alcalde_9 = José María Aznar Monferrer
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Cristina Civera Balaguer
| Partit_10 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_11 = Cristina Civera Balaguer
| Partit_11 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_12 = Cristina Civera Balaguer
| Partit_12 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 6.663 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2020]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 1.576 || align=center| 1.771 || align=center| 1.948 || align=center| 2.119 || align=center| 2.249 || align=center| 2.277 || align=center| 2.524 || align=center| 2.907 || align=center| 4.165 || align=center| 4.097 || align=center| 4.210 ||align=center| 4.567 ||align=center| 5.832 ||align=center| 6.189 ||align=center| 6.596 ||align=center| 6.663
|}
</center>

== Economia ==
Encara que tradicionalment l'economia estiguera centrada en l'agricultura, en l'actualitat només ocupa al 6,2% de la població activa. De les 1.115 ha de cultius, només 53 són de secà (50 de [[garrofera]]) i les restants de regadiu, predominant els cítrics (926 ha, 700 de [[taronger]]) i les [[hortalices]] (136 ha). Estes terres estan regades per la Séquia de Moncada i diversos pous. Conte ademés en ganaderia [[Vaca|vacuna]], [[Porc|porcina]] i granges avícoles. Un 52% de la població es dedica al sector servicis, un 14% a la construcció i un 28% a l'indústria. En el polígon de Museros destaca l'alimentació, metalúrgia, la construcció de maquinària, la [[fusta]] i el [[paper]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
* [https://museros.org/ Ajuntament de Museros]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Museros INE. Població de Museros]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Museros}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Moncada

2026-05-07T08:41:24Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Montcada. Casa de la Reial Séquia 1.jpg|thumb|250px|Casa comuna de la Real Sequia de Moncada.]]
[[Archiu:SemiMetroValencia.JPG|250px|miniaturadeimagen|Seminari Metropolità de Valéncia]]
[[Archiu:Municipio de Moncada, comarca Huerta Norte, provincia de Valencia, España.jpg|miniaturadimage|Moncada]]
'''Moncada''' [mon-'ka] és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), pertanyent a la comarca de l'[[Horta Nort]], d'a on és la seua capital.

=== Al voltant del nom ===
El nom impost pels [[pancatalanistes]] és ''Montcada'', i utilisen com a argument que Moncada està situada en un mont. Açò no és cert. Moncada està situada dins d'un clot, entre el Tossal Pelat i les montanyes de [[Nàquera]], el [[Garbí]], etc.

== Geografia ==
El relleu del terme municipal està format per una planura cuaternaria sobre la que s'eleven suaument en les partixes nort i oest del terme algunes lomes terciaries, prolongació de la Serra Calderona, i que alcancen la seua màxima altura en el Tós Pelat (92 m s. n. m.), cerro situat en el llímit entre els térmens de [[Bétera]], [[Valéncia]] i Moncada. Les lomes es prolonguen fins al mateix caixco urbà que ya ha escomençat a ocupar la loma de Santa Bàrbara.

El [[Barranc de Carraixet|barranc de Carraixet]] penetra per la seua banda noroest i travessa transversalment el terme per a eixir per la seua banda surest, junt a [[Alfara del Patriarca]].

=== Localitats limítrofes ===
El terme municipal de Moncada llimita en les següents localitats: [[Albalat dels Sorells]], [[Alfara del Patriarca]], [[Bétera]], [[Foyos]], [[Museros]], [[Nàquera]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Leonardo Margareto Layunta
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Leonardo Margareto Layunta
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Leonardo Margareto Layunta
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Leonardo Margareto Layunta
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 =Leonardo Margareto Layunta
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Juan José Medina Esteban (1999-2002) Moció de Censura
Concepció Andrés Sanchis (2002-2003)
| Partit_6 = [[PP]]
[[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Concepció Andrés Sanchis
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Juan José Medina Esteban
| Partit_8 = [[PP]]
| Alcalde_9 = Juan José Medina Esteban
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Amparo Orts Albiach
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Amparo Orts Albiach
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Amparo Orts Albiach
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 21.913 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2010]] !! [[2015]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 3.589 || align=center| 4.356 || align=center| 4.414 || align=center| 5.181 || align=center| 5.884 || align=center| 7.279 || align=center| 8.667 || align=center| 13.663 || align=center| 16.934 || align=center| 18.073 || align=center| 18.602 || align=center| 20.581 || align=center| 21.847 || align=center| 21.842 || align=center| 21.913
|}
</center>

== Economia ==
L'economia de Moncada, de la mateixa manera que el restant de localitats de la comarca valenciana de l'[[Horta de Valéncia]], és majoritàriament agrícola, per la situació geogràfica que dota a tota la zona de la comarca d'una fèrtil horta que ha segut, des de fa sigles, la principal font de recursos econòmics de Moncada. A pesar del predomini del sector primari en l'àrea agrícola, Moncada ha destacat en els últims 10 anys per un important auge en el sector terciari, produït, principalment per la gran demanda del sector hosteler derivat de la presència propenca de l'Universitat CEU Cardenal Herrera, l'afluència de la qual d'estudiants ha servit com a estímul per al modest sector hosteler de la localitat.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
* [https://www.moncada.es/ Ajuntament de Moncada]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Moncada INE. Població de Moncada]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Moncada}}

{{Municipis de l'Horta Nort}}
{{Capitals comarques}}

[[Categoria:Moncada]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Algar del Palància

2026-05-07T08:39:11Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{Infobox pobles
|image_país = [[Archiu:Localització d'Algar respecte del País Valencià.png|165px]]
|image_província = [[Archiu:Localització d'Algar respecte del Camp de Morvedre.png|165px]]
|nom = Algar del Palància
|image_escut = [[Archiu:Escut d'Algar de Palància.svg|90px]]
|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[El Camp de Morvedre]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]
|coor = 39°47′3″N 0°22′3″O
|superfície = 13,2 km²
|altitut = 204 msnm
|població = 498 hab.
|densitat = 35,68 hab./km²
|gentilici = Algarí/ina
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46593
|festes = 21 de setembre
|alcalde = Amable Mondragón Salt ([[PPCV]])
|web = [http://www.gva.es/algardepalancia/ Web Oficial d'Algar]
|notes =
}}
[[Archiu:Torre de Algar. Ayuntamiento de Algar de Palancia.jpg|miniaturadimage|Torre de Algar. ]]
'''Algar del Palància''' (en [[castellà]] ''Algar de Palancia''), és un [[municipi]] ubicat en la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Pertany a la comarca de [[El Camp de Morvedre]], llimitant al noroest en la comarca de l'[[Alt Palància]].

== Geografia ==
Municipi situat entre la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]], en les riberes del riu [[Palància]]. La superfície del terme és irregular, prou montanyosa en zones planes en les riberes del [[Palància]]. Les altures principals son: ''Castellet'' (371 m), ''la Solana'' (337 m), ''Picayo'' (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua part central, de nortoest a surest; per l'esquerra fluix la rambla d'[[Asuébar]] i per la dreta la rambla d'Arruïnes que servix de llímit entre Algar de Palància i el terme d'[[Alfara de la Baronia]]. El clima és mediterràneu. El poble s'alça junt a la banda dreta del Palància, en un chicotet alturó.

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de l'A-23 i prenent despuix la CV-327. Atre trayecte més cómodo és utilisar l'A-23 i pendre en l'eixida 18 la [[N-225]].

=== Localitats llimítrofs ===
Algar del Palància llimita en les següents localitats: [[Alfara de la Baronia]] i [[Torres Torres]], en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]], [[Sot de Ferrer]] i [[Soneixa]] en la [[província de Castelló]].

== Història ==
D'orige àrap, fon reconquistada en l'any [[1238]], pertanyent a l'[[Orde de la Mercé]] i mantenint la seua població morisca fins a l'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]], per lo que quedà pràcticament despoblada. En l'any [[1610]] es novament repoblada per cristians.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Juan Gascó Bojó
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Federico Cabrero Pomer
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Josep Catalunya Albert
| Partit_3 = [[Independent]]
| Alcalde_4 = Josep Catalunya Albert
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Josep Catalunya Albert
| Partit_5 = [[Independent]]
| Alcalde_6 = Juan Arnal Font
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Juan Arnal Font
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Juan Arnal Font
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Juan Emilio Lostado Gascó
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Juan Emilio Lostado Gascó
| Partit_10 = [[Tots Junts per Algar]]
| Alcalde_11 = Juan Emilio Lostado Gascó
| Partit_11 = [[Tots Junts per Algar]]
| Alcalde_12 = Amable Mondragón Salt
| Partit_12 = [[PPCV]]
}}

== Demografia ==
Algar del Palància conta en 498 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2008]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 395 || align=center| 396 || align=center| 397 || align=center| 413 || align=center| 416 || align=center| 428 || align=center| 422 || align=center| 450 || align=center| 568 || align=center| 471 || align=center| 498
|}
</center>

== Economia ==
245 [[Hectàrea|Ha.]] del terme són de propietat comunal, cobertes de pins i mont baix; s'utilisen per a pastura d'hivern. La ganaderia és de caràcter domèstic. La [[garrofera]] ocupa la major part del secà, seguits per les [[oliva|oliveres]], [[raïm|ceps]] [[armelers]] i [[cereal]]s.

La superfície del regadiu comprén els següents cultius: [[tarongers]], [[llima|llimeres]], [[cirera|cirerers]] i excelents [[nyispro]]s.

Existien una fàbrica de farines i atra d'algeps. Ara, també existixen una de pallets i atra d'escayoles.

== Monuments ==
[[Archiu:Església de la Mare de Déu de la Mercé, Algar de Palància.JPG|thumb|200px|Iglésia de la Mare de Déu de la Mercé]]

*'''Iglésia Parroquial'''. D'estil barroc, data del [[sigle XVIII]] i està dedicada a la Verge de la Mercé.

== Llocs d'interés ==
*'''Assut de l'Algar'''. D'on pren aigües del [[Palància]] la Sequia Major de [[Sagunt]]; la seua construcció data dels sigles XIII al XIV.

== Festes locals ==
*'''Sant Antoni Abat'''. Se celebra el [[17 de giner]].
*'''''Huitava'''''. En la tercera semana d'agost té lloc esta festa de la qual el major exponent són els bous al carrer.
*'''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Verge de la Mercé i a Sant Pere Nolasco a partir del [[21 de setembre]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}
* [https://www.algardepalancia.es Ajuntament d'Algar del Palància]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Algar INE. Població d'Algar del Palància]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Algar de Palància}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Benavites

2026-05-07T08:37:42Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Plaça de l'ajuntament de Benavites.JPG|thumb|Plaça de l'ajuntament de Benavites]]
[[Archiu:Benavites, torre.JPG|250px|miniaturadeimagen|Torre de Benavites]]
[[Archiu:Iglesia de Nuestra Señora de los Ángeles (Benavites).jpg|miniaturadimage|Benavites]]
'''Benavites''' és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]]. Té una extensió de 4,3 [[quilómetro quadrat|km²]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José Navarro Vilanova
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = José Navarro Vilanova
| Partit_2 = Independent
| Alcalde_3 = Manuel Gómez Alcaide
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Manuel Gómez Alcaide
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Mario J. Gómez Gómez
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Carlos Gil Santiago
| Partit_6 = [[PP]]
| Alcalde_7 = Soraya Sanchis Escrivá
| Partit_7 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
| Alcalde_8= Soraya Sanchis Escrivá
| Partit_8= [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9= Carlos Gil Santiago
| Partit_9= [[PP]]
| Alcalde_10= Carlos Gil Santiago
| Partit_10= [[PP]]
| Alcalde_11= Carlos Gil Santiago
| Partit_11= [[PP]]
| Alcalde_12= Carlos Gil Santiago
| Partit_12= [[PP]]
}}

== Demografia ==
Benavites conta en una població de 667 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. Al voltant de l'any [[1980]], contava en 596 habitants.

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1980]] !! [[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 596 || align=center| 664 || align=center| 665 || align=center| 667 || align=center| 651 || align=center| 650 || align=center| 634 || align=center| 627 || align=center| 649 || align=center| 636 || align=center| 613 || align=center| 667
|}
</center>

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [https://www.benavites.es Ajuntament de Benavites]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Benavites INE. Població de Benavites]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Benavites}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Benifairó de Les Valls

2026-05-07T08:36:36Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Benifairó i Quartell. Vista.jpg|thumb|250px|Vista de Benifairó de Les Valls i Quartell]]
[[Archiu:Església de Sant Gil Abat de Benifairó de les Valls 02.jpg|thumb|250px|Iglésia de Sant Gil Abat de Benifairó de Les Valls]]
[[Archiu:Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre, València).jpg|miniaturadimage|Benifairó de Les Valls]]
'''Benifairó de Les Valls''' (en [[valencià]] i oficialment ''Benifairó de les Valls'')<ref>[http://www.civis.gva.es/pls/civisc/p_civis.detalle1?ent=4605800000&codi=ens&codcat=46058&taula=DENOMINACIONS&opció=1&categoria=Municipi&escut=escutgv&bandera=&denominació=Benifair%F3+dels+Valls&tit=Denominaci%F3n+Oficial CIVIS (Sistema d’Informació Municipal de la Generalitat Valenciana)]</ref> és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertany a la [[província de Valéncia]] i es troba en la [[comarca]] del [[Camp de Morvedre]].

== Demografia ==
Benifairó de Les Valls conta en una població de 2.314 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2008]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 1.978 || align=center| 2.010 || align=center| 1.978 || align=center| 1.966 || align=center| 1.954 || align=center| 1.915 || align=center| 1.907 || align=center| 1.905 || align=center| 2.011 || align=center| 2.324 || align=center| 2.205 || align=center| 2.314
|}
</center>

== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Carmen Gimeno Soler
| Partit_1 = [[Unión de Centro Democrático|UCD]]
| Alcalde_2 = David Chordá Pitarch
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = David Chordá Pitarch
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = David Chordá Pitarch
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = David Chordá Pitarch
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = María Vicenta Llanes Pérez
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = María Vicenta Llanes Pérez
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = María Vicenta Llanes Pérez
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Antonio E. Sanfrancisco Meseguer
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Antonio E. Sanfrancisco Meseguer
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Antonio E. Sanfrancisco Meseguer
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Consol Durán Diana
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [http://www.benifairovalls.com/ Ajuntament de Benifairó de Les Valls]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Benifairo INE. Població de Benifairó de Les Valls]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Benifairó de les Valls}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Faura

2026-05-07T08:35:47Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[Archiu:Faura. Casa Comtal. Puerta.jpg|thumb|250px|Porta de la Casa Comtal, en Faura.]]
[[Archiu:Ermita de Santa Bàrbara i Calvari de Faura.jpg|miniaturadimage|Faura]]
'''Faura''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[El Camp de Morvedre]].

== Geografia ==

Faura se situa en la subcomarca de Valle de Segó (popularment coneguda com Els Valls). La superfície del terme és plana, en excepció d'un chicotet sector al suroest pel que penetra en els monts de la Rodana, i poblada d'horts de [[tarongers]]. La localitat està situada en el llímit [[nort]] del terme, i es troba conurbada en [[Benifairó de Les Valls]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Jesús Forner Pérez
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Enrique Ferrer Soriano
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Enrique Ferrer Soriano
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Enrique Ferrer Soriano
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Enrique Ferrer Soriano
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Enrique Ferrer Soriano
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Antoni Francesc Gaspar Ramos
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Antoni Francesc Gaspar Ramos
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Antoni Francesc Gaspar Ramos
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Antoni Francesc Gaspar Ramos
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Antoni Francesc Gaspar Ramos
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Consol Duran Diana
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Faura conta en una població de 3.568 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1990]] !! [[1992]] !![[1994]] !![[1996]] !![[1998]] !! [[2000]] !![[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2011]] !! [[2014]] !! [[2016]] !! [[2018]] !! [[2020]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 2789|| align=center| 2821||align=center| 2840|| align=center| 2809|| align=center| 2819||align=center| 2830||align=center| 2792||align=center| 2743|| align=center| 3029|| align=center| 3648|| align=center| 3556|| align=center| 3493|| align=center| 3547|| align=center| 3553|| align=center| 3568
|}
</center>

== Economia ==
El descens de la superfície agrària útil en els últims anys obedix a la reconversió en sol urbà-industrial i en l'ocupació de les infraestructures viàries. Faura cultiva 41 ha en clar predomini del cultiu dels cítrics, que suponen el 94% de la superfície beneficiada pel rec. L'economia es recolza en l'indústria de manipulació i transformació dels productes agrícoles.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
<references/>
* [http://www.faura.es/ Ajuntament de Faura]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Faura INE. Població de Faura]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Faura}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Gilet

2026-05-07T08:34:50Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[Archiu:Vista aerea Gilet.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista àerea de Gilet]]
[[Archiu:Gilet, torre.JPG|200px|miniaturadeimagen|Torre de Gilet]]
[[Archiu:Ayuntamiento de Gilet (Valencia).jpg|miniaturadimage|Ajuntament]]
'''Gilet''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].

== Geografia ==
El municipi està integrat en la subcomarca de la Baronia i en la comarca de Camp de Morvedre, situant-se a 33 quilómetros de [[Valéncia]]. El terme municipal està travessat per l'autovia A-23 i per l'antiga carretera nacional N-234.

Està enclavat en el surest de la [[Serra Calderona]] junt a la conca del [[riu Palancia]]. L'altitut oscila entre els 466 metros al suroest i els 70 metros a la vora del riu Palancia, al norest. El poble s'alça a 83 m s. n. m.45.

La superfície del terreny és montanyosa, i les altures de les montanyes apleguen fins als 400 metros en la par [[oest]]. Les més importants són:
* Xocainet (437 m)
* Pico de l'Àguila (441 m)
* La Redona o Penya (427 m)
* Mont de la Creu (325 m)

La vegetació natural es caracterisa per l'existència de [[Pi (arbre)|pi]] carrasco en casi totes les montanyes aixina com matorrals de garriga.

El clima característic és el mediterràneu, en [[Estiu|estius]] calorosos i [[Hivern|hiverns]] templats, sent la temperatura mija anual d'uns 18,5 °C. El règim de pluges és prou irregular, pero solen donar-se en més freqüència en [[autumne]] i [[primavera]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José Benet Arnau
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = José María Catalunya Oliver
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = José María Catalunya Oliver
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = José María Catalunya Oliver
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = José María Catalunya Oliver
Vicente Campos Orón
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Vicente Campos Orón
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Francisco Aicart Garcia
| Partit_7 = [[PP]]
| Alcalde_8 = Maria Concepció Borrell Gascón (2007-2010)
Salvador Costa Escrivà (2010-2011)
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Juan Carlos Vera Orea
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Salvador Costa Escrivà
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Salvador Costa Escrivà
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Salvador Costa Escrivà
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Gilet conta en una població de 3.601 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2007]] !! [[2010]] !! [[2012]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 1.196 || align=center| 1.215 || align=center| 1.333 || align=center| 1.433 || align=center| 1.480 || align=center| 1.477 || align=center| 1.577 || align=center| 2.118 || align=center| 2.561 || align=center| 3.103 || align=center| 3.328 || align=center| 3.308 || align=center| 3.601
|}
</center>

== Economia ==
La major part de la població s'ha dedicat tradicionalment a l'agricultura, predominant fins als últims anys el cultiu de secà. Actualment s'ha anat abandonant el cultiu de secà i s'ha fomentat més el de regadiu, sent lo més cultivat el [[taronger]]. Sobre secà, actualment queden alguns [[Garrofer|garrofers]] i algunes [[oliveres]].

Tradicionalment l'indústria de Gilet ha estat desenrollada en els recursos naturals que posseïx, pero cal destacar que fins als [[anys 1990]], era conegut per la seua gran producció de [[Granera|graneres]] artesanals, de palma en la seua majoria, encara que actualment este ofici ha anat desapareixent

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [http://www.gilet.es/ Ajuntament de Gilet]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Gilet INE. Població de Gilet]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Gilet}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Torres Torres

2026-05-07T08:33:34Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[Image:Vista de Torres Torres un dia ennuvolat.JPG|thumb|350px|Vista de Torres Torres]]
[[Archiu:Municipio de Torres Torres.jpg|miniaturadimage|Torres Torres]]
[[Archiu:Castillo de Torres Torres (Valencia).jpg|miniaturadimage|Castell de Torres Torres]]
'''Torres Torres''' (en [[castellà]] ''Torres-Torres''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].

== Geografia ==
Integrat en la comarca de [[Camp de Morvedre]], se situa a 41 quilómetros de la capital valenciana. El terme municipal està travessat per l'Autovia Mudéjar (A-23) i per la carretera N-234 en el pK 13, ademés de per carreteres locals que permeten la comunicació en [[Quart de Les Valls]] (CV-320), [[Algímia d'Alfara]] (CV-310) i [[Serra]] (CV-310).

El relleu inclou a l'est una part de la vall mija del riu Palancia i una zona més montanyosa a l'[[oest]] que forma part de la [[Serra Calderona]]. El riu Palancia banya la part oriental del terme i servix de frontera en el de [[Sagunt]]. El terreny és allí més o menys pla i es manté a una altitut mínima de 120 metros. Cap al costat occidental, el terreny comença a elevar-se i es fa més accidentat, fins a alcançar els 725 m prop de l'Alt de la Nevera, que servix de vèrtiç divisori entre els térmens de Serra, [[Sogorp]] i Torres Torres. Atres picos importants en la zona montanyosa occidental són la Montanya de la Gronsa (598 m) i la Montanya dels Ombries (604 m). El poble s'alça a 168 metros sobre el nivell de la mar.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Adolfo Ballester Mestre
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Vicente Martí Seguí
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Vicente Martí Seguí
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Vicente Martí Seguí
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Vicente Martí Seguí
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Agustín Melchor Poyo
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Agustín Melchor Poyo
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Agustín Melchor Poyo
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Alfonso Guillem Moliner
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Rafael Gil Ballester
Víctor Mateu Ocón
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
[[PPCV]]
| Alcalde_11 = Víctor Mateu Ocón
Amparo Bolós Andreu
| Partit_11 = [[PPCV]]
[[TPTT]]
| Alcalde_12 = Javier Peris Escrig
| Partit_12 = [[PPCV]]
}}

== Demografia ==

Torres Torres conta en 745 habitants censats segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2023]].

<center>
{|align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1990]] !![[1992]] !![[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2008]] !! [[2011]] !! [[2017]] !! [[2023]]
|-
| align=center| 410|| align=center| 376 || align=center| 401 || align=center| 417 || align=center| 415 || align=center| 435 || align=center| 458 || align=center| 492 || align=center| 550 || align=center| 602 || align=center| 644 || align=center| 745
|}
</center>

== Economia ==
Econòmicament la seua font de riquea és l'agricultura, principalment la de regadiu, predominant el cultiu de cítrics i frutals. En el secà es troben [[Garrofera|garroferes]], [[armelers]], [[Plàtano|plataners]], [[vinya]] i [[oliveres]]. La ganaderia conta en caps de ganado [[Ovella|llanar]] i [[Vaca|vacú]]. L'indústria és pràcticament inexistent.

== Monuments ==
El municipi conta en uns banys del [[sigle XIV]], són coneguts com banys aràbics encara que la seua construcció data ya de l'época cristiana.

== Personages ilustres ==
El [[periodiste]] valencià [[Paco Nadal]], és natural d'esta població.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
<references />
* [https://www.torrestorres.es/ Ajuntament de Torres Torres]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Torres INE. Població de Torres Torres]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Torres Torres}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Torres Torres

2026-05-07T08:32:43Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[Image:Vista de Torres Torres un dia ennuvolat.JPG|thumb|350px|Vista de Torres Torres]]
[[Archiu:Municipio de Torres Torres.jpg|miniaturadimage|Torres Torres]]
'''Torres Torres''' (en [[castellà]] ''Torres-Torres''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].

== Geografia ==
Integrat en la comarca de [[Camp de Morvedre]], se situa a 41 quilómetros de la capital valenciana. El terme municipal està travessat per l'Autovia Mudéjar (A-23) i per la carretera N-234 en el pK 13, ademés de per carreteres locals que permeten la comunicació en [[Quart de Les Valls]] (CV-320), [[Algímia d'Alfara]] (CV-310) i [[Serra]] (CV-310).

El relleu inclou a l'est una part de la vall mija del riu Palancia i una zona més montanyosa a l'[[oest]] que forma part de la [[Serra Calderona]]. El riu Palancia banya la part oriental del terme i servix de frontera en el de [[Sagunt]]. El terreny és allí més o menys pla i es manté a una altitut mínima de 120 metros. Cap al costat occidental, el terreny comença a elevar-se i es fa més accidentat, fins a alcançar els 725 m prop de l'Alt de la Nevera, que servix de vèrtiç divisori entre els térmens de Serra, [[Sogorp]] i Torres Torres. Atres picos importants en la zona montanyosa occidental són la Montanya de la Gronsa (598 m) i la Montanya dels Ombries (604 m). El poble s'alça a 168 metros sobre el nivell de la mar.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Adolfo Ballester Mestre
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Vicente Martí Seguí
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Vicente Martí Seguí
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Vicente Martí Seguí
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = Vicente Martí Seguí
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = Agustín Melchor Poyo
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Agustín Melchor Poyo
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Agustín Melchor Poyo
| Partit_8 = [[PPCV]]
| Alcalde_9 = Alfonso Guillem Moliner
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Rafael Gil Ballester
Víctor Mateu Ocón
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
[[PPCV]]
| Alcalde_11 = Víctor Mateu Ocón
Amparo Bolós Andreu
| Partit_11 = [[PPCV]]
[[TPTT]]
| Alcalde_12 = Javier Peris Escrig
| Partit_12 = [[PPCV]]
}}

== Demografia ==

Torres Torres conta en 745 habitants censats segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2023]].

<center>
{|align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1990]] !![[1992]] !![[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2008]] !! [[2011]] !! [[2017]] !! [[2023]]
|-
| align=center| 410|| align=center| 376 || align=center| 401 || align=center| 417 || align=center| 415 || align=center| 435 || align=center| 458 || align=center| 492 || align=center| 550 || align=center| 602 || align=center| 644 || align=center| 745
|}
</center>

== Economia ==
Econòmicament la seua font de riquea és l'agricultura, principalment la de regadiu, predominant el cultiu de cítrics i frutals. En el secà es troben [[Garrofera|garroferes]], [[armelers]], [[Plàtano|plataners]], [[vinya]] i [[oliveres]]. La ganaderia conta en caps de ganado [[Ovella|llanar]] i [[Vaca|vacú]]. L'indústria és pràcticament inexistent.

== Monuments ==
El municipi conta en uns banys del [[sigle XIV]], són coneguts com banys aràbics encara que la seua construcció data ya de l'época cristiana.

== Personages ilustres ==
El [[periodiste]] valencià [[Paco Nadal]], és natural d'esta població.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
<references />
* [https://www.torrestorres.es/ Ajuntament de Torres Torres]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Torres INE. Població de Torres Torres]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Torres Torres}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Segart

2026-05-07T08:31:44Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Segart.jpg|thumb|Segart]]
[[Archiu:Ayuntamiento de Segart (Valencia).jpg|miniaturadimage|Ajuntament]]
[[Archiu:Iglesia de la Purísima Concepción, parroquia de Segart.jpg|miniaturadimage|Segart]]
'''Segart''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].

== Geografia ==
El poble es troba situat als peus del mont Garbí (601 metros), La Llosa (565 metros)3 i el Puntal de l'Abella (654 metros). El relleu és un tant accidentat en l'alvertent que baixa cap al riu Palancia. Entre els barrancs estan els de la Font, El Meliquet i de Segart o Palmeral.

El mig climàtic és propi de zones mediterrànees, puix, a pesar de la seua altitut (256 metros sobre el nivell de la mar), es troba a uns catorze quilómetros de la mar.

=== Localitats limítrofes ===
Llimita al [[nort]] en [[Estivella]], al [[sur]] en [[Nàquera]], a l'[[est]] en [[Albalat dels Tarongers]] i a l'[[oest]] en [[Serra]], totes elles poblacions de la provincincia de Valéncia.

== Administració ==
{{Alcaldes Espanya
| Alcalde_1 = Francisco J. Garriga Ambrosio
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = José García Andrés
| Partit_2 = [[AP]]-PDP-UL-[[UV]]
| Alcalde_3 = José García Andrés
| Partit_3 = [[AP]]
| Alcalde_4 = José García Andrés
| Partit_4 = [[PPCV]]
| Alcalde_5 = José García Andrés
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = José García Andrés
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = José García Andrés
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Vicent de Paül Garriga
| Partit_8 = [[BLOC]]
| Alcalde_9 = Vicent de Paül Garriga
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Vicent de Paül Garriga
Francisco J. Garriga Garcia
| Partit_10 = [[PPCV]]
| Alcalde_11 = Francisco J. Garriga Garcia
| Partit_11 = Junts per Segart
| Alcalde_12 = Francisco J. Garriga Garcia
| Partit_12 = Junts per Segart

}}

== Demografia ==
Segart conta en 174 habitants en l'any [[2022]] segons les senyes del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1860]] !! [[1900]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1980]] !! [[1990]] !! [[1994]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2004]] !! [[2007]] !! [[2009]] !! [[2014]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 263 || align=center| 214 || align=center| 219 || align=center| 224 || align=center| 184 || align=center| 186 || align=center| 164 || align=center| 149 || align=center| 142 || align=center| 160 || align=center| 190 || align=center| 168 || align=center| 212 || align=center| 158 || align=center| 139 || align=center| 134 || align=center| 184 || align=center| 174

|}

</center>

== Economia ==
Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà predomina el cultiu d'[[oliveres]], [[armelers]] i [[Garrofera|garroferes]]. En la zona de regadiu el cultiu majoritari és el del [[taronger]]. La terra és treballada en règim de propietat. Entre els anys [[1931]] i [[1988]] va haver un aument de la superfície de regadiu del 140% passant de 5 ha a 7 ha. Actualment posseïx poca indústria pero el sector servicis s'ha enfocat cap a l'hostaleria i el turisme rural.

Fins a la creació del [[Serra Calderona|parc natural de la Serra Calderona]] es realisava l'extracció de la pedra arenisca denominada rodeno que s'utilisava per a la construcció i l'acondicionament dels carrers com adoquinat. L'extracció d'esta pedra ha segut una de les causes principals de mortandat en la població masculina de Segart, ya que el trencament de la pedra generava una pols de [[quars]] que era aspirat pel treballador i depositat en els [[Pulmó|pulmons]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

==Referències==
{{referències}}

* [http://www.segart.es/ Ajuntament de Segart]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Segart INE. Població de Segart]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Segart}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Segart

2026-05-07T08:31:01Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Segart.jpg|thumb|Segart]]
[[Archiu:Ayuntamiento de Segart (Valencia).jpg|miniaturadimage|Ajuntament]]
'''Segart''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].

== Geografia ==
El poble es troba situat als peus del mont Garbí (601 metros), La Llosa (565 metros)3 i el Puntal de l'Abella (654 metros). El relleu és un tant accidentat en l'alvertent que baixa cap al riu Palancia. Entre els barrancs estan els de la Font, El Meliquet i de Segart o Palmeral.

El mig climàtic és propi de zones mediterrànees, puix, a pesar de la seua altitut (256 metros sobre el nivell de la mar), es troba a uns catorze quilómetros de la mar.

=== Localitats limítrofes ===
Llimita al [[nort]] en [[Estivella]], al [[sur]] en [[Nàquera]], a l'[[est]] en [[Albalat dels Tarongers]] i a l'[[oest]] en [[Serra]], totes elles poblacions de la provincincia de Valéncia.

== Administració ==
{{Alcaldes Espanya
| Alcalde_1 = Francisco J. Garriga Ambrosio
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = José García Andrés
| Partit_2 = [[AP]]-PDP-UL-[[UV]]
| Alcalde_3 = José García Andrés
| Partit_3 = [[AP]]
| Alcalde_4 = José García Andrés
| Partit_4 = [[PPCV]]
| Alcalde_5 = José García Andrés
| Partit_5 = [[PPCV]]
| Alcalde_6 = José García Andrés
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = José García Andrés
| Partit_7 = [[PPCV]]
| Alcalde_8 = Vicent de Paül Garriga
| Partit_8 = [[BLOC]]
| Alcalde_9 = Vicent de Paül Garriga
| Partit_9 = [[PPCV]]
| Alcalde_10 = Vicent de Paül Garriga
Francisco J. Garriga Garcia
| Partit_10 = [[PPCV]]
| Alcalde_11 = Francisco J. Garriga Garcia
| Partit_11 = Junts per Segart
| Alcalde_12 = Francisco J. Garriga Garcia
| Partit_12 = Junts per Segart

}}

== Demografia ==
Segart conta en 174 habitants en l'any [[2022]] segons les senyes del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1860]] !! [[1900]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1980]] !! [[1990]] !! [[1994]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2004]] !! [[2007]] !! [[2009]] !! [[2014]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 263 || align=center| 214 || align=center| 219 || align=center| 224 || align=center| 184 || align=center| 186 || align=center| 164 || align=center| 149 || align=center| 142 || align=center| 160 || align=center| 190 || align=center| 168 || align=center| 212 || align=center| 158 || align=center| 139 || align=center| 134 || align=center| 184 || align=center| 174

|}

</center>

== Economia ==
Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà predomina el cultiu d'[[oliveres]], [[armelers]] i [[Garrofera|garroferes]]. En la zona de regadiu el cultiu majoritari és el del [[taronger]]. La terra és treballada en règim de propietat. Entre els anys [[1931]] i [[1988]] va haver un aument de la superfície de regadiu del 140% passant de 5 ha a 7 ha. Actualment posseïx poca indústria pero el sector servicis s'ha enfocat cap a l'hostaleria i el turisme rural.

Fins a la creació del [[Serra Calderona|parc natural de la Serra Calderona]] es realisava l'extracció de la pedra arenisca denominada rodeno que s'utilisava per a la construcció i l'acondicionament dels carrers com adoquinat. L'extracció d'esta pedra ha segut una de les causes principals de mortandat en la població masculina de Segart, ya que el trencament de la pedra generava una pols de [[quars]] que era aspirat pel treballador i depositat en els [[Pulmó|pulmons]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

==Referències==
{{referències}}

* [http://www.segart.es/ Ajuntament de Segart]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Segart INE. Població de Segart]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Segart}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Quartell

2026-05-07T08:30:10Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[Archiu:IglesiaStAna.jpg|300px|miniaturadeimagen|Iglésia de Santa Ana, en Quartell]]
[[Archiu:Iglesia de Santa Ana, parroquia de Quartell (Valencia).jpg|miniaturadimage|Quartell]]
'''Quartell''' (en [[castellà]] ''Cuartell''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].

== Geografia ==
Integrat en la comarca de ''El Camp de Morvedre'', se situa a 37 quilómetros de [[Valéncia]]. El terme municipal està atravessat per l'Autopista del Mediterràneu (AP-7), per l'Autovia del Mediterràneu (A-7) i per la carretera N-340 (*pK 940), ademés de per carreteres locals que conecten en [[Benifairó de Les Valls]], [[Quart de Les Valls]] i [[Benavites]].

El municipi està situat en el centre de la Vall de Segó, una planura natural formada pels contraforts de la [[Serra d'Espadà]] i de la [[Serra Calderona]]. El territori és pla i el poble s'alça a 36 metros sobre el nivell de la mar. La superfície del terme municipal és de 3,26 km² una gran part d'este territori (aproximadament el 87%) està dedicat al cultiu. L'altitut oscila entre els 61 metros al noroest i el nivell de la mar en l'exclavament que s'obri al llitoral mediterràneu.

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya

| Alcalde_1 = Miguel Marqués Marqués
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = José Torrente Oller
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Francisco Huguet Queralt
| Partit_3 = [[PP]]
| Alcalde_4 = Francisco Huguet Queralt
| Partit_4 = [[PP]]
| Alcalde_5 = Francisco Huguet Queralt
| Partit_5 = [[PP]]
| Alcalde_6 = Francisco Huguet Queralt
| Partit_6 = [[PP]]
| Alcalde_7 = Francisco Huguet Queralt
| Partit_7 = [[PP]]
| Alcalde_8 = Francisco Huguet Queralt
| Partit_8 = [[PP]]
| Alcalde_9 = Francisco Huguet Queralt
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Pere Campos Giménez
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
[[Compromís]]
| Alcalde_11 = Pere Campos Giménez
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
[[Compromís]]
| Alcalde_12 = Cristina Marqués Ferrer
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
[[Compromís]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 1.683 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1990]] !! [[1992]] !![[1994]] !![[1996]] !![[1998]] !! [[2000]] !![[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 1348|| align=center| 1356|| align=center| 1361|| align=center| 1374|| align=center| 1366||align=center| 1369||align=center| 1369||align=center| 1395|| align=center| 1410|| align=center| 1431|| align=center| 1683
|}
</center>

== Economia ==
La principal activitat econòmica d'esta zona és el cultiu de cítrics, en la seua majoria diferents varietats de [[taronges]] i [[Clementina|clementines]], aixina com la seua gestió i posterior comercialisació. Encara que en la zona de la marjal també es troben parceles destinades al cultiu de frutes i verdures de temporada, com a [[Meló|melons]], [[Tomata|tomates]] o [[Carabassa|carabasses]]. Ademés, donades les característiques climàtiques de la zona, des de fa pocs anys s'està popularisant el cultiu de l'[[albocat]].

Posseïx un extens llistat d'empreses dedicades a l'explotació de cítrics.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
<references/>
* [http://www.quartell.es/ Ajuntament de Quartell]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Quartell INE. Població de Quartell]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Quartell}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Quart de Les Valls

2026-05-07T08:29:21Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[Archiu:Font de Quart (Quart de les Valls, València).jpg|300px|miniaturadeimagen|Font de Quart de Les Valls.]]
[[Archiu:Ajuntament de Quart de les Valls (València).jpg|miniaturadimage|Quart de Les Valls]]
[[Archiu:Iglesia parroquial de San Miguel Arcángel de Quart de les Valls.jpg|miniaturadimage|Quart de Les Valls]]
'''Quart de Les Valls''' (en [[castellà]] ''Cuart de les Valls''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].

== Geografia ==
Municipi situat en el sector noroest del Valle de Segó. La superfície del terme és montanyosa, a excepció del sector oriental.

El clima és de tipo mediterràneu.

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la A-7, prenent despuix la N-340 i finalment la CV-320.

=== Localitats limítrofes ===
El terme municipal de Quart de Les Valls llimita en els següents municipis: [[Sagunt]], [[Benifairó de Les Valls]], [[Faura]] i [[Quartell]] totes elles en la província de Valéncia i [[Almenara]] de la [[província de Castelló]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Miguel Llueca Pascual
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Miguel Llueca Pascual
| Partit_2 = Independent
| Alcalde_3 = Emilio Sevilla Guillem
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Emilio Sevilla Guillem
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = José Sevillà Los Santos
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = José Sevillà Los Santos
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = José Sevillà Los Santos
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = José Sevillà Ibars
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = María del Pilar Álvarez Montero
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = María del Pilar Álvarez Montero
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Néstor Albert Queralt
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Lara González Asensi
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 1.049 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1990]] !! [[1992]] !![[1994]] !![[1996]] !![[1998]] !! [[2000]] !![[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2020]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 1094|| align=center| 1083||align=center| 1075|| align=center| 1093|| align=center| 1083||align=center| 1048||align=center| 1069||align=center| 1087|| align=center| 1092|| align=center| 1100||align=center| 1024||align=center| 1049
|}
</center>

== Economia ==
Basada tradicionalment en l'agricultura. Els cultius de secà ocupen 350 ha, collint-se [[Oliveres|olives]], [[armeles]] i diverses frutes. Les terres de regadiu estan dedicades al cultiu de [[taronger]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
<references/>
* [https://www.quartdelesvalls.es Ajuntament de Quart de Les Valls]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Valls INE. Població de Quart de Les Valls]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Quart de les Valls}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Quart de Les Valls

2026-05-07T08:28:36Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[Archiu:Font de Quart (Quart de les Valls, València).jpg|300px|miniaturadeimagen|Font de Quart de Les Valls.]]
[[Archiu:Ajuntament de Quart de les Valls (València).jpg|miniaturadimage|Quart de Les Valls]]
'''Quart de Les Valls''' (en [[castellà]] ''Cuart de les Valls''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]].

== Geografia ==
Municipi situat en el sector noroest del Valle de Segó. La superfície del terme és montanyosa, a excepció del sector oriental.

El clima és de tipo mediterràneu.

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la A-7, prenent despuix la N-340 i finalment la CV-320.

=== Localitats limítrofes ===
El terme municipal de Quart de Les Valls llimita en els següents municipis: [[Sagunt]], [[Benifairó de Les Valls]], [[Faura]] i [[Quartell]] totes elles en la província de Valéncia i [[Almenara]] de la [[província de Castelló]].

== Administració ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Miguel Llueca Pascual
| Partit_1 = [[UCD]]
| Alcalde_2 = Miguel Llueca Pascual
| Partit_2 = Independent
| Alcalde_3 = Emilio Sevilla Guillem
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Emilio Sevilla Guillem
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = José Sevillà Los Santos
| Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_6 = José Sevillà Los Santos
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = José Sevillà Los Santos
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = José Sevillà Ibars
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = María del Pilar Álvarez Montero
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = María del Pilar Álvarez Montero
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Néstor Albert Queralt
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Lara González Asensi
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}

== Demografia ==
Conta en una població de 1.049 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1990]] !! [[1992]] !![[1994]] !![[1996]] !![[1998]] !! [[2000]] !![[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2020]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 1094|| align=center| 1083||align=center| 1075|| align=center| 1093|| align=center| 1083||align=center| 1048||align=center| 1069||align=center| 1087|| align=center| 1092|| align=center| 1100||align=center| 1024||align=center| 1049
|}
</center>

== Economia ==
Basada tradicionalment en l'agricultura. Els cultius de secà ocupen 350 ha, collint-se [[Oliveres|olives]], [[armeles]] i diverses frutes. Les terres de regadiu estan dedicades al cultiu de [[taronger]].

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
<references/>
* [https://www.quartdelesvalls.es Ajuntament de Quart de Les Valls]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Valls INE. Població de Quart de Les Valls]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Quart de les Valls}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Albalat dels Tarongers

2026-05-07T08:25:09Z

Juan Emilio Prades Bel:

{{Infobox pobles
|image_país = [[Archiu:Localització d'Albalat dels Tarongers respecte del País Valencià.png|165px]]
|image_província = [[Archiu:Localització d'Albalat dels Tarongers respecte del Camp de Morvedre.png|165px]]
|nom = Albalat dels Tarongers
|image_escut = [[Archiu:Escut d'Albalat dels Tarongers.svg|65px]]
|país = [[Archiu:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[El Camp de Morvedre]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Sagunt]]
|coor = 39°42′18″N 0°20′14″O
|superfície = 21,35 km²
|altitut = 96 msnm
|població = 1.368 hab.
|densitat = 54,75 hab./km²
|gentilici = Albalatà/ana
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46591
|festes = 15 d'agost
|alcalde = Maria Asensi Ferrus ([[PP]])
|web = [http://www.albalatdelstarongers.net Web Oficial d'Albalat dels Tarongers]
|notes =
}}
[[Archiu:Iglesia parroquial de la Inmaculada de Albalat de Taronchers.jpg|miniaturadimage|Albalat dels Tarongers]]
'''Albalat dels Tarongers''' (en [[castellà]] ''Albalat de Taronchers''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[El Camp de Morvedre]]. Fins a la mitat del [[sigle XIX]] se nomenava ''Albalat de Segart''.

== Geografia ==
Se troba situat en el banda esquerra del llit del riu [[Palància]] a una altitut de 96 metros sobre el nivell de la mar [[Mediterrànea]] i a una distancia d'este de 15 [[quilómetro]]s, en la comarca de [[El Camp de Morvedre]].

Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny montanyós i vall entre la [[Serra Calderona]] i la [[Serra d'Espadà]] per a on transcorre el riu [[Palància]], en la denominada subcomarca de la Baronia.

El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu [[Palància]]; també esta compost per montanyes i barrancs, en oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.

El terme està format en part pel [[Parc natural de la Serra Calderona]] i en part pel riu [[Palància]] i el seu vall.

=== Localitats llimítrofs ===
El [[terme municipal]] d'Albalat dels Tarongers llimita en les localitats següents:
[[Estivella]], [[Gilet]], [[Nàquera]], [[El Puig de Santa Maria]], [[Sagunt]] i [[Segart]] totes elles de la [[província de Valéncia]].

=== Comunicacions ===
El terme es travessat per l'autovia [[A-23]] ([[Sagunt]]-[[Somport]]), i per la [[Llínea C-5 (Rodalies Valéncia)|ferrocarril Valéncia-Sagunt-Saragossa]].

== Història ==
L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula ''Balat'' significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la [[partida]] del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític ([[2000 a. C.|2000 a. C.]]), aixina com l'assentament de l'[[Edat del Bronze]] existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber ([[1600 a. C.|1600]]-[[1500 a. C.|1500 a. C.]]). També s'han trobat restos de l'[[Edat del Bronze]] en ''La Albardeta'' i en el ''Tossalet de les Panses''. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels [[sigle XII|sigles XII]]-[[sigle XIV|XIV]]. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei [[Jaume I d'Aragó]]. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.

La primera referència sobre els varis posseïdors d'Albalat se troba en el [[Llibre del Repartiment]] en l'any [[1238]]. En l'any [[1360]] era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En [[1609]], any despuix de l'[[expulsió dels moriscs]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de [[1611]], otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de [[Galícia]] i [[Múrcia]], aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i [[Segart]] en Pedro Saavedra.

No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo [[1813]]-[[1816]]. En [[1865]], se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i [[Segart]], per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.

== Demografia ==
Albalat dels Tarongers conta en 1.368 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

|-
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 584 || align=center| 570 || align=center| 576 || align=center| 651 || align=center| 664 || align=center| 709 || align=center| 742 || align=center| 799 || align=center| 804 || align=center| 1.070 || align=center| 1.169 || align=center| 1.368
|}
</center>

== Economia ==
Basada en l'[[agricultura]], principalment el cultiu del [[taronja|taronger]]. Dels 21,35 quilómetros quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees són de cítrics, 533 de secà en [[garrofa|garroferes]], 485 d'[[oliveres]] i 26 d'[[armelers]].

== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
*'''Iglésia de la Puríssima o de la Immaculada''' (finals del [[sigle XVIII]]). Planta de tres naus i [[creu llatina]].

=== Monuments civils ===
[[Archiu:Albalat dels Tarongers 08.JPG|thumb|Castell d'Albalat dels Tarongers]]

*'''Castell''': el palau senyorial dels [[sigle XIV|sigles XIV]] a [[sigle XV|XV]] [[gòtic]] millor conservat de la comarca.
* '''[[Castell del Piló]] ''': en ruïnes.
*'''Aqüeducte del barranc de la ''Font de la Ribera''''': hui en dia a soles queda un arc dels tres que el formaven.

== Llocs d'interés ==
* '''[[Parc natural de la Serra Calderona]] '''.

* '''Riu [[Palància]] '''.

== Festes ==
* Festa de [[Sant Antoni Abat]] (17 de giner).
* Festes de la Verge d'Agost, [[Sant Roc]] i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'[[agost]]).
* Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de [[setembre]].
* [[Carnestoltes]] ([[Febrer]]). Se deixà de celebrar a partir de [[1939]].
* Festes d'[[octubre]]. Deixaren de celebrar-se en els anys 50.

== Gastronomia ==
A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: [[arròs]], [[creïlla]], [[abadejo]], [[ceba]] i sofregit de [[tomata]]. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant vàries jornades a arreglar els camins o a arreplegar l'[[espart]] a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal.

== Política ==
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = Juan Antonio Albiol Llusar
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Juan Antonio Albiol Llusar
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = Juan Antonio Albiol Llusar
| Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_4 = Francisco Javier Esteve Asensi
| Partit_4 = [[EUPV]]
| Alcalde_5 = Francisco Javier Esteve Asensi
| Partit_5 = [[EUPV]]
| Alcalde_6 = José Salvador Garriga Igualada
| Partit_6 = [[PPCV]]
| Alcalde_7 = Filiberto Miguel Prats Asensi
| Partit_7 = [[BNV]]
| Alcalde_8 = Filiberto Miguel Prats Asensi
| Partit_8 = [[BNV]]
| Alcalde_9 = Filiberto Miguel Prats Asensi
| Partit_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = Maite Pérez Furió
| Partit_10 = [[PSOE]]
| Alcalde_11 = Maite Pérez Furió
| Partit_11 = [[PSOE]]
| Alcalde_12 = Maria Asensi Ferrus
| Partit_12 = [[PP]]
}}

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{Reflist}}

* [https://www.albalatdelstarongers.es Ajuntament d'Albalat dels Tarongers]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Albalat INE. Població d'Albalat dels Tarongers]
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Albalat dels Tarongers}}

{{Municipis d'El Camp de Morvedre}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Calamocha

2026-04-14T19:39:59Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Calamocha1.jpg|thumb|Calamocha]]
[[Archiu:Riberas del río Jiloca, municipio de Calamocha, Teruel, España.jpg|miniaturadimage|Ribera del río Jiloca]]
'''Calamocha''' és un [[municipi]] de la [[província de Terol]] en la [[Comunitat autònoma|comunitat]] d'[[Aragó]], pertanyent a la comarca aragonesa de [[ Jiloca]].

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 4.505 habitants.
[[Archiu:Casa consistorial y ayuntamiento, municipio de Calamocha, Teruel, España.jpg|miniaturadimage|Casa consistorial]]

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Terol]]

== Referències ==

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Calamocha INE. Població de Calamocha]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Calamocha}}

[[Categoria:Municipis de la província de Terol]]

Vinaceite

2026-04-14T19:36:00Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[Image:Vinaceite47.JPG|thumb|250px|Vinaceite]]
[[Archiu:Iglesia de San Juan Bautista parroquia de Vinaceite, municipio de la provincia de Teruel, España.jpg|miniaturadimage|Vinaceite]]
'''Vinaceite''' és un [[municipi]] de la [[província de Terol]] en la [[Comunitat autònoma|comunitat]] d'[[Aragó]], pertanyent a la comarca aragonesa de [[Bajo Martín]].

Posseïx una economia principalment ganadera i agrícola, destacant la ganaderia porcina, ovina i vacuna. Està situat en la vora del [[riu]] Aguasvivas.

Té una superfície de 50,07 km² i segons el cens de l'any [[2019]], conta en una població de 251 habitants ([[INE]] [[2019]]).

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Terol]]

[[Categoria:Municipis de la província de Terol]]

Bello (Terol)

2026-04-14T19:33:41Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Escudo de Bello (Teruel).svg|thumb|200px|Escut de Bello (Terol)]]
[[Archiu:Silo del municipio de Bello, provincia de Teruel, España.jpg|miniaturadimage|Silo de Bello]]
[[Archiu:Ayuntamiento del municipio de Bello, provincia de Teruel, España.jpg|miniaturadimage|Casa consistorial]]
'''Bello''' és un [[municipi]] de la [[província de Terol]] en la [[Comunitat autònoma|comunitat]] d'[[Aragó]], pertanyent a la comarca aragonesa de [[Jiloca]].

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 217 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Terol]]

== Referències ==

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Bello INE. Població de Bello]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bello (Teruel)}}

[[Categoria:Municipis de la província de Terol]]

Bello (Terol)

2026-04-14T19:32:56Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Escudo de Bello (Teruel).svg|thumb|200px|Escut de Bello (Terol)]]
[[Archiu:Silo del municipio de Bello, provincia de Teruel, España.jpg|miniaturadimage|Silo de Bello]]
'''Bello''' és un [[municipi]] de la [[província de Terol]] en la [[Comunitat autònoma|comunitat]] d'[[Aragó]], pertanyent a la comarca aragonesa de [[Jiloca]].

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 217 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Terol]]

== Referències ==

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Bello INE. Població de Bello]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bello (Teruel)}}

[[Categoria:Municipis de la província de Terol]]

Bañón

2026-04-14T19:30:50Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Vsta general Bañon y Valle Jiloca.jpg|thumb|Vsta general de Bañon i el valle de Jiloca]]
[[Archiu:Municipio de Bañón, comarca del Jiloca, provincia de Teruel, España.jpg|miniaturadimage|Bañón]]
'''Bañón''' és un [[municipi]] de la [[província de Terol]] en la [[Comunitat autònoma|comunitat]] d'[[Aragó]], pertanyent a la comarca aragonesa de [[Jiloca]].

Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2023]], conta en una població de 151 habitants.

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Terol]]

== Referències ==

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Bañón INE. Població de Bañón]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bañón}}

[[Categoria:Municipis de la província de Terol]]

Loscos

2026-04-14T19:29:48Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Loscos, Teruel, España, 2017-01-04, DD 70.jpg|thumb|Loscos]]
[[Archiu:Municipio de Loscos, provincia de Teruel (España), 2026.jpg|miniaturadimage|Núcleo urbano de Loscos]]
'''Loscos''' és un [[municipi]] de la [[província de Terol]] en la [[Comunitat autònoma|comunitat]] d'[[Aragó]], pertanyent a la comarca aragonesa de [[Jiloca]].

Té un àrea de 71,78 [[quilómetro quadrat|km²]] en una població de 139 habitants ([[INE (Espanya)|INE]] [[2017]]).

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Terol]]

[[Categoria:Municipis de la província de Terol]]

Monforte de Moyuela

2026-04-14T19:27:27Z

Juan Emilio Prades Bel:

[[File:Ambista de Monfort.jpg|thumb|200px|Monfort]]
[[Archiu:Ayuntamiento del municipio de Monforte de Moyuela, provincia de Teruel (España), 2026.jpg|thumb|200px|Ajuntament, casa consistorial]]
[[Archiu:Patrimonio cultural de Monforte de Moyuela, provincia de Teruel (España).jpg|thumb|200px|Monforte de Moyuela]]

'''Monforte de Moyuela''' és un [[municipi]] de la [[província de Terol]] en la [[Comunitat autònoma|comunitat]] d'[[Aragó]], pertanyent a la comarca aragonesa de [[Jiloca]].

Té un àrea de 47,73 [[quilómetro quadrat|km²]] en una població de 64 habitants ([[INE (Espanya)|INE]] [[2017]]).

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Terol]]

[[Categoria:Municipis de la província de Terol]]