https://www.lenciclopedia.org/w/api.php?action=feedcontributions&feedformat=atom&user=Katxis 2026-04-05T18:09:10Z Contribucions de l'usuari MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Usuari:Caro_de_Segeda&diff=174179 2021-05-26T12:53:24Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div>* [[Usuari:Katxis/Taller]]<br /> {| width=100% cellpadding=&quot;2&quot; cellspacing=&quot;2&quot; align=&quot;top&quot; style=&quot;background:#f2faff&quot;<br /> |-<br /> ! style=&quot;background:#006699; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; border:1px solid Black; text-align:top&quot; |<br /> {|width=&quot;100%&quot; border=&quot;1&quot; cellspacing=&quot;0&quot; cellpadding=&quot;0&quot; style=&quot;background:transparent; color:white&quot;<br /> |-<br /> !width=&quot;100%&quot;|&lt;big&gt;&lt;big&gt;&lt;big&gt;'''Katxis'''&lt;/big&gt;&lt;/big&gt;&lt;/big&gt;<br /> |}<br /> |}<br /> <br /> {| style=&quot;float: right; background-color:#f9f9f9; border: #99B3FF solid 1px&quot;<br /> |-<br /> | &lt;center&gt;&lt;big&gt;'''Yo'''&lt;/big&gt;&lt;/center&gt;<br /> |-<br /> |{{Usuari:Userbox/No català}}<br /> |}<br /> Hola, ya fa uns anys que estic en esta Uiquipèdia, ajudant a que la llengua valenciana tinga més presencia en internet.<br /> <br /> == Sobre la llengua valenciana ==<br /> Defenc el valencià com a llengua diferent del català i crec que l'única acadèmica que pot normalisar esta llengua es la RACV. També defenc l'us de l'accentuació en valencià.<br /> <br /> A causa de la situació que patix la llengua valenciana, crec que l'us d'internet és la millor ferramenta per a evitar l'extinció i la glotofàgia de la llengua per part del català. Ademés, com tota llengua chicoteta, i en l'avanç de l'anglés en tots els àmbits, és necessari impulsar la creació de tot tipo de productes llingüístics (software en valencià, per eixemple) i utilisar la llengua valenciana en tots el àmbits possibles (des de la llectura de noveles fins a la creació de artículs sobre física quàntica). <br /> <br /> === Defensa de la llengua ===<br /> La millor manera de defendre la llengua valenciana és parlant-la sempre que es puga, llegint en valencià, escoltant música en valencià i estudiant la llengua.<br /> <br /> Crec que estaria be fer una llista comparativa dels termes que existixen en valencià i en catlencià aixina com un diccionari que establixca les diferències en les atres llengües romàniques, especialment, el català i el balear.<br /> <br /> També pense que la RACV deuria escriure diccionaris especialisats, sobre tot de ciències per a expandir el valencià en totes les àrees del saber.</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nous_Catalans&diff=160767 2020-03-31T14:40:38Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div>'''Nous Catalans''' va ser una fundació independentista catalana.<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2016-09-26/nous-catalans-echa-el-cierre_1265328/ CDC cierra la fundación con la que predicó el independentismo entre la inmigración]<br /> <br /> [[Categoria:Nacionalisme català]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nous_Catalans&diff=160766 2020-03-31T14:39:31Z

<p>Katxis: Pàgina nova, en el contingut: «&#039;&#039;&#039;Nous Catalans&#039;&#039;&#039; va ser una fundació independentista catalana. Categoria:Nacionalisme català»</p> <hr /> <div>'''Nous Catalans''' va ser una fundació independentista catalana.<br /> <br /> [[Categoria:Nacionalisme català]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fundaci%C3%B3_CatDem&diff=160765 2020-03-31T14:36:10Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div>La '''Fundació CatDem''' (''Catalanista i Demòcrata'') és una fundació (''think tank'') vinculada a CDC. Va rebre una subvenció en 2015 per valor de 46.165 euros&lt;ref&gt;[https://okdiario.com/espana/gobierno-subvenciono-fundaciones-independentistas-estudios-revolucion-cataluna-1697254 El Gobierno subvencionó a fundaciones independentistas por hacer estudios sobre «la revolución de Cataluña»]&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Referències ==<br /> &lt;references/&gt;<br /> <br /> [[Categoria:Nacionalisme català]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fundaci%C3%B3_CatDem&diff=160764 2020-03-31T13:47:32Z

<p>Katxis: Pàgina nova, en el contingut: «La &#039;&#039;&#039;Fundació CatDem&#039;&#039;&#039; (&#039;&#039;Catalanista i Demòcrata&#039;&#039;) és una fundació (&#039;&#039;think tank&#039;&#039;) vinculada a CDC. Va rebre una subvenció en 2015 per valor de 46.165…»</p> <hr /> <div>La '''Fundació CatDem''' (''Catalanista i Demòcrata'') és una fundació (''think tank'') vinculada a CDC. Va rebre una subvenció en 2015 per valor de 46.165 euros&lt;ref&gt;[https://okdiario.com/espana/gobierno-subvenciono-fundaciones-independentistas-estudios-revolucion-cataluna-1697254 El Gobierno subvencionó a fundaciones independentistas por hacer estudios sobre «la revolución de Cataluña»]&lt;/ref&gt;.<br /> <br /> == Referències ==<br /> &lt;references/&gt;</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Organisacions_valencianistes&diff=156833 2019-11-26T16:21:45Z

<p>Katxis: /* Politiques */</p> <hr /> <div><br /> <br /> == Llengua ==<br /> === Organismes ===<br /> * [[Real Academia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Lo Rat Penat]]<br /> <br /> === Organisacions ===<br /> * [[Junts front a l'AVL]]<br /> * [[Joventuts Ratpenatistes]]<br /> <br /> == Politiques ==<br /> === Partits ===<br /> * [[SOM]]<br /> * [[Avant]]<br /> * [[Poble Democràtic]]<br /> * [[Accio Nacionalista Valenciana]]<br /> <br /> === Organisacions ===<br /> * [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)<br /> * Joventuts del GAV<br /> <br /> == Associacions ==<br /> <br /> === Culturals ===<br /> * [[Associacio Cultural Valencianista Vernissa]]<br /> * [[Associació Cultural Cardona Vives]]<br /> * [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]<br /> * [[Colectiu Fullana]]<br /> * [[Colectiu Valldaura]]<br /> * [[Fundació Nou Valencianisme]]<br /> * [[Entitat Cultural Valenciana El Piló|El Piló de Burjassot]]<br /> <br /> == Personalitats ==<br /> * Ricart García Moya<br /> * Joan Benet<br /> <br /> == Atres ==<br /> * [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)<br /> * [[Casal Bernat i Baldoví]]<br /> * [[Convencio Valencianista|Convenció Valencianista]]<br /> * [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV)<br /> * Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia<br /> * En Moviment<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Plataforma Jovenil Valencianista]]<br /> * [[Plataforma Valencianista]]<br /> * [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana|Rogle Constantí Llombart]]<br /> * [[Software Valencià]]<br /> * [[Convencio Valencianista]]<br /> * Revista Ucrònica. Pensament i Vanguarda.<br /> * Raonem [https://www.facebook.com/raonempuntencontre/?ref=py_c vincul]<br /> * En moviment [https://www.facebook.com/enmoviment.org/?ref=py_c vincul]<br /> * El Palleter [https://elpalleteroficial.blogspot.com vincul]<br /> * Edicions Mosseguello<br /> * Plataforma per la Llengua Valenciana</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Organisacions_valencianistes&diff=156817 2019-11-26T11:18:19Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div><br /> <br /> == Llengua ==<br /> === Organismes ===<br /> * [[Real Academia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Lo Rat Penat]]<br /> <br /> === Organisacions ===<br /> * [[Junts front a l'AVL]]<br /> * [[Joventuts Ratpenatistes]]<br /> <br /> == Politiques ==<br /> === Partits ===<br /> * [[SOM]]<br /> * [[Avant]]<br /> * [[Poble Democràtic]]<br /> * [[Accio Nacionalista Valenciana]]<br /> * [[República Valenciana]] [http://www.republicavalenciana.org vincul]<br /> <br /> === Organisacions ===<br /> * [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)<br /> * Joventuts del GAV<br /> <br /> == Associacions ==<br /> <br /> === Culturals ===<br /> * [[Associacio Cultural Valencianista Vernissa]]<br /> * [[Associació Cultural Cardona Vives]]<br /> * [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]<br /> * [[Colectiu Fullana]]<br /> * [[Colectiu Valldaura]]<br /> * [[Fundació Nou Valencianisme]]<br /> * [[Entitat Cultural Valenciana El Piló|El Piló de Burjassot]]<br /> <br /> == Personalitats ==<br /> * Ricart García Moya<br /> * Joan Benet<br /> <br /> == Atres ==<br /> * [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)<br /> * [[Casal Bernat i Baldoví]]<br /> * [[Convencio Valencianista|Convenció Valencianista]]<br /> * [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV)<br /> * Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia<br /> * En Moviment<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Plataforma Jovenil Valencianista]]<br /> * [[Plataforma Valencianista]]<br /> * [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana|Rogle Constantí Llombart]]<br /> * [[Software Valencià]]<br /> * [[Convencio Valencianista]]<br /> * Revista Ucrònica. Pensament i Vanguarda.<br /> * Raonem [https://www.facebook.com/raonempuntencontre/?ref=py_c vincul]<br /> * En moviment [https://www.facebook.com/enmoviment.org/?ref=py_c vincul]<br /> * El Palleter [https://elpalleteroficial.blogspot.com vincul]<br /> * Edicions Mosseguello<br /> * Plataforma per la Llengua Valenciana</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Organisacions_valencianistes&diff=156815 2019-11-26T11:17:06Z

<p>Katxis: /* Atres */</p> <hr /> <div><br /> <br /> == Llengua ==<br /> === Organismes ===<br /> * [[Real Academia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Lo Rat Penat]]<br /> <br /> === Organisacions ===<br /> * [[Junts front a l'AVL]]<br /> * [[Joventuts Ratpenatistes]]<br /> <br /> == Politiques ==<br /> === Partits ===<br /> * [[SOM]]<br /> * [[Avant]]<br /> * [[Poble Democràtic]]<br /> * [[Accio Nacionalista Valenciana]]<br /> * [[República Valenciana]] [http://www.republicavalenciana.org vincul]<br /> <br /> === Organisacions ===<br /> * [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)<br /> * Joventuts del GAV<br /> <br /> == Associacions ==<br /> <br /> === Culturals ===<br /> * [[Associacio Cultural Valencianista Vernissa]]<br /> * [[Associació Cultural Cardona Vives]]<br /> * [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]<br /> * [[Colectiu Fullana]]<br /> * [[Colectiu Valldaura]]<br /> * [[Fundació Nou Valencianisme]]<br /> * [[Entitat Cultural Valenciana El Piló|El Piló de Burjassot]]<br /> <br /> == Atres ==<br /> * [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)<br /> * [[Casal Bernat i Baldoví]]<br /> * [[Convencio Valencianista|Convenció Valencianista]]<br /> * [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV)<br /> * Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia<br /> * En Moviment<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Plataforma Jovenil Valencianista]]<br /> * [[Plataforma Valencianista]]<br /> * [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana|Rogle Constantí Llombart]]<br /> * [[Software Valencià]]<br /> * [[Convencio Valencianista]]<br /> * Revista Ucrònica. Pensament i Vanguarda.<br /> * Raonem [https://www.facebook.com/raonempuntencontre/?ref=py_c vincul]<br /> * En moviment [https://www.facebook.com/enmoviment.org/?ref=py_c vincul]<br /> * El Palleter [https://elpalleteroficial.blogspot.com vincul]<br /> * Edicions Mosseguello</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Organisacions_valencianistes&diff=156814 2019-11-26T11:14:19Z

<p>Katxis: /* Politiques */</p> <hr /> <div><br /> <br /> == Llengua ==<br /> === Organismes ===<br /> * [[Real Academia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Lo Rat Penat]]<br /> <br /> === Organisacions ===<br /> * [[Junts front a l'AVL]]<br /> * [[Joventuts Ratpenatistes]]<br /> <br /> == Politiques ==<br /> === Partits ===<br /> * [[SOM]]<br /> * [[Avant]]<br /> * [[Poble Democràtic]]<br /> * [[Accio Nacionalista Valenciana]]<br /> * [[República Valenciana]] [http://www.republicavalenciana.org vincul]<br /> <br /> === Organisacions ===<br /> * [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)<br /> * Joventuts del GAV<br /> <br /> == Associacions ==<br /> <br /> === Culturals ===<br /> * [[Associacio Cultural Valencianista Vernissa]]<br /> * [[Associació Cultural Cardona Vives]]<br /> * [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]<br /> * [[Colectiu Fullana]]<br /> * [[Colectiu Valldaura]]<br /> * [[Fundació Nou Valencianisme]]<br /> * [[Entitat Cultural Valenciana El Piló|El Piló de Burjassot]]<br /> <br /> == Atres ==<br /> * [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)<br /> * [[Casal Bernat i Baldoví]]<br /> * [[Convencio Valencianista|Convenció Valencianista]]<br /> * [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV)<br /> * Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia<br /> * En Moviment<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Plataforma Jovenil Valencianista]]<br /> * [[Plataforma Valencianista]]<br /> * [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana|Rogle Constantí Llombart]]<br /> * [[Software Valencià]]<br /> * [[Convencio Valencianista]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Organisacions_valencianistes&diff=156813 2019-11-26T11:13:15Z

<p>Katxis: /* Organisacions */</p> <hr /> <div><br /> <br /> == Llengua ==<br /> === Organismes ===<br /> * [[Real Academia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Lo Rat Penat]]<br /> <br /> === Organisacions ===<br /> * [[Junts front a l'AVL]]<br /> * [[Joventuts Ratpenatistes]]<br /> <br /> == Politiques ==<br /> === Partits ===<br /> * [[SOM]]<br /> * [[Avant]]<br /> * [[Poble Democràtic]]<br /> * [[Accio Nacionalista Valenciana]]<br /> <br /> === Organisacions ===<br /> * [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)<br /> * Joventuts del GAV<br /> <br /> == Associacions ==<br /> <br /> === Culturals ===<br /> * [[Associacio Cultural Valencianista Vernissa]]<br /> * [[Associació Cultural Cardona Vives]]<br /> * [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]<br /> * [[Colectiu Fullana]]<br /> * [[Colectiu Valldaura]]<br /> * [[Fundació Nou Valencianisme]]<br /> * [[Entitat Cultural Valenciana El Piló|El Piló de Burjassot]]<br /> <br /> == Atres ==<br /> * [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)<br /> * [[Casal Bernat i Baldoví]]<br /> * [[Convencio Valencianista|Convenció Valencianista]]<br /> * [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV)<br /> * Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia<br /> * En Moviment<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Plataforma Jovenil Valencianista]]<br /> * [[Plataforma Valencianista]]<br /> * [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana|Rogle Constantí Llombart]]<br /> * [[Software Valencià]]<br /> * [[Convencio Valencianista]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Organisacions_valencianistes&diff=156810 2019-11-26T11:10:52Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div><br /> <br /> == Llengua ==<br /> === Organismes ===<br /> * [[Real Academia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Lo Rat Penat]]<br /> <br /> === Organisacions ===<br /> * [[Junts front a l'AVL]]<br /> <br /> == Politiques ==<br /> === Partits ===<br /> * [[SOM]]<br /> * [[Avant]]<br /> * [[Poble Democràtic]]<br /> * [[Accio Nacionalista Valenciana]]<br /> <br /> === Organisacions ===<br /> * [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)<br /> * Joventuts del GAV<br /> <br /> == Associacions ==<br /> <br /> === Culturals ===<br /> * [[Associacio Cultural Valencianista Vernissa]]<br /> * [[Associació Cultural Cardona Vives]]<br /> * [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]<br /> * [[Colectiu Fullana]]<br /> * [[Colectiu Valldaura]]<br /> * [[Fundació Nou Valencianisme]]<br /> * [[Entitat Cultural Valenciana El Piló|El Piló de Burjassot]]<br /> <br /> == Atres ==<br /> * [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)<br /> * [[Casal Bernat i Baldoví]]<br /> * [[Convencio Valencianista|Convenció Valencianista]]<br /> * [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV)<br /> * Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia<br /> * En Moviment<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Plataforma Jovenil Valencianista]]<br /> * [[Plataforma Valencianista]]<br /> * [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana|Rogle Constantí Llombart]]<br /> * [[Software Valencià]]<br /> * [[Convencio Valencianista]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Organisacions_valencianistes&diff=156808 2019-11-26T11:08:49Z

<p>Katxis: /* Llengua */</p> <hr /> <div><br /> <br /> == Llengua ==<br /> === Organismes ===<br /> * [[Real Academia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Lo Rat Penat]]<br /> <br /> === Organisacions ===<br /> * [[Junts front a l'AVL]]<br /> <br /> == Politiques ==<br /> * [[SOM]]<br /> * [[Avant]]<br /> * [[Poble Democràtic]]<br /> * [[Accio Nacionalista Valenciana]]<br /> <br /> == Associacions ==<br /> === Politiques ===<br /> * [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)<br /> <br /> === Culturals ===<br /> * [[Associacio Cultural Valencianista Vernissa]]<br /> * [[Associació Cultural Cardona Vives]]<br /> * [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]<br /> * [[Colectiu Fullana]]<br /> * [[Colectiu Valldaura]]<br /> * [[Fundació Nou Valencianisme]]<br /> * [[Entitat Cultural Valenciana El Piló|El Piló de Burjassot]]<br /> <br /> == Atres ==<br /> * [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)<br /> * [[Casal Bernat i Baldoví]]<br /> * [[Convencio Valencianista|Convenció Valencianista]]<br /> * [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV)<br /> * Joventuts del GAV<br /> * Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia<br /> * En Moviment<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Plataforma Jovenil Valencianista]]<br /> * [[Plataforma Valencianista]]<br /> * [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana|Rogle Constantí Llombart]]<br /> * [[Software Valencià]]<br /> * [[Convencio Valencianista]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Organisacions_valencianistes&diff=156807 2019-11-26T11:08:23Z

<p>Katxis: /* Associacions */</p> <hr /> <div><br /> <br /> == Llengua ==<br /> * [[Real Academia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Lo Rat Penat]]<br /> * [[Junts front a l'AVL]]<br /> <br /> == Politiques ==<br /> * [[SOM]]<br /> * [[Avant]]<br /> * [[Poble Democràtic]]<br /> * [[Accio Nacionalista Valenciana]]<br /> <br /> == Associacions ==<br /> === Politiques ===<br /> * [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)<br /> <br /> === Culturals ===<br /> * [[Associacio Cultural Valencianista Vernissa]]<br /> * [[Associació Cultural Cardona Vives]]<br /> * [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]<br /> * [[Colectiu Fullana]]<br /> * [[Colectiu Valldaura]]<br /> * [[Fundació Nou Valencianisme]]<br /> * [[Entitat Cultural Valenciana El Piló|El Piló de Burjassot]]<br /> <br /> == Atres ==<br /> * [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)<br /> * [[Casal Bernat i Baldoví]]<br /> * [[Convencio Valencianista|Convenció Valencianista]]<br /> * [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV)<br /> * Joventuts del GAV<br /> * Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia<br /> * En Moviment<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Plataforma Jovenil Valencianista]]<br /> * [[Plataforma Valencianista]]<br /> * [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana|Rogle Constantí Llombart]]<br /> * [[Software Valencià]]<br /> * [[Convencio Valencianista]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Organisacions_valencianistes&diff=156805 2019-11-26T11:08:06Z

<p>Katxis: /* Atres */</p> <hr /> <div><br /> <br /> == Llengua ==<br /> * [[Real Academia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Lo Rat Penat]]<br /> * [[Junts front a l'AVL]]<br /> <br /> == Politiques ==<br /> * [[SOM]]<br /> * [[Avant]]<br /> * [[Poble Democràtic]]<br /> * [[Accio Nacionalista Valenciana]]<br /> <br /> == Associacions ==<br /> * [[Associacio Cultural Valencianista Vernissa]]<br /> * [[Associació Cultural Cardona Vives]]<br /> * [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]<br /> * [[Colectiu Fullana]]<br /> * [[Colectiu Valldaura]]<br /> * [[Fundació Nou Valencianisme]]<br /> * [[Entitat Cultural Valenciana El Piló|El Piló de Burjassot]]<br /> <br /> <br /> == Atres ==<br /> * [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)<br /> * [[Casal Bernat i Baldoví]]<br /> * [[Convencio Valencianista|Convenció Valencianista]]<br /> * [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV)<br /> * Joventuts del GAV<br /> * Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia<br /> * En Moviment<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Plataforma Jovenil Valencianista]]<br /> * [[Plataforma Valencianista]]<br /> * [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana|Rogle Constantí Llombart]]<br /> * [[Software Valencià]]<br /> * [[Convencio Valencianista]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Organisacions_valencianistes&diff=156804 2019-11-26T11:07:56Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div><br /> <br /> == Llengua ==<br /> * [[Real Academia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Lo Rat Penat]]<br /> * [[Junts front a l'AVL]]<br /> <br /> == Politiques ==<br /> * [[SOM]]<br /> * [[Avant]]<br /> * [[Poble Democràtic]]<br /> * [[Accio Nacionalista Valenciana]]<br /> <br /> == Associacions ==<br /> * [[Associacio Cultural Valencianista Vernissa]]<br /> * [[Associació Cultural Cardona Vives]]<br /> * [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]<br /> * [[Colectiu Fullana]]<br /> * [[Colectiu Valldaura]]<br /> * [[Fundació Nou Valencianisme]]<br /> * [[Entitat Cultural Valenciana El Piló|El Piló de Burjassot]]<br /> <br /> <br /> == Atres ==<br /> * [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)<br /> * [[Casal Bernat i Baldoví]]<br /> * [[Convencio Valencianista|Convenció Valencianista]]<br /> * [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)<br /> * [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV)<br /> * Joventuts del GAV<br /> * Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia<br /> * En Moviment<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Plataforma Jovenil Valencianista]]<br /> * [[Plataforma Valencianista]]<br /> * [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana|Rogle Constantí Llombart]]<br /> * [[Software Valencià]]<br /> * [[Convencio Valencianista]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Organisacions_valencianistes&diff=156803 2019-11-26T10:29:46Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div><br /> <br /> == Llengua ==<br /> * [[Real Academia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Lo Rat Penat]]<br /> * [[Junts front a l'AVL]]<br /> <br /> == Politiques ==<br /> * [[SOM]]<br /> * [[Avant]]<br /> * [[Poble Democràtic]]<br /> <br /> == Associacions ==<br /> * [[Associacio Cultural Valencianista Vernissa]]<br /> * [[Associació Cultural Cardona Vives]]<br /> * [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]<br /> * [[Colectiu Fullana]]<br /> * [[Colectiu Valldaura]]<br /> * [[Fundació Nou Valencianisme]]<br /> * [[Entitat Cultural Valenciana El Piló|El Piló de Burjassot]]<br /> <br /> <br /> == Atres ==<br /> * [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)<br /> * [[Casal Bernat i Baldoví]]<br /> * [[Convencio Valencianista|Convenció Valencianista]]<br /> * [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)<br /> * [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV)<br /> * Joventuts del GAV<br /> * Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia<br /> * En Moviment<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Plataforma Jovenil Valencianista]]<br /> * [[Plataforma Valencianista]]<br /> * [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana|Rogle Constantí Llombart]]<br /> * [[Software Valencià]]<br /> * [[Convencio Valencianista]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Organisacions_valencianistes&diff=156802 2019-11-26T10:27:00Z

<p>Katxis: Desfeta la revisió 156801 de Katxis (disc.)</p> <hr /> <div><br /> <br /> == Llengua ==<br /> * [[Real Academia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Lo Rat Penat]]<br /> * [[Junts front a l'AVL]]<br /> <br /> == Politiques ==<br /> * [[SOM]]<br /> * [[Avant]]<br /> * [[Poble Democràtic]]<br /> <br /> == Associacions ==<br /> * [[Associacio Cultural Valencianista Vernissa]]<br /> * [[Associació Cultural Cardona Vives]]<br /> * [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]<br /> * [[Colectiu Fullana]]<br /> * [[Colectiu Valldaura]]<br /> * [[Fundació Nou Valencianisme]]<br /> * [[Entitat Cultural Valenciana El Piló|El Piló de Burjassot]]<br /> <br /> <br /> == Atres ==<br /> * [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)<br /> * [[Casal Bernat i Baldoví]]<br /> * [[Convencio Valencianista|Convenció Valencianista]]<br /> * [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)<br /> * [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV)<br /> * Joventuts del GAV<br /> * Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia<br /> * En Moviment<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Plataforma Jovenil Valencianista]]<br /> * [[Plataforma Valencianista]]<br /> * [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana|Rogle Constantí Llombart]]<br /> * [[Software Valencià]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Organisacions_valencianistes&diff=156801 2019-11-26T10:26:39Z

<p>Katxis: /* Atres */</p> <hr /> <div><br /> <br /> == Llengua ==<br /> * [[Real Academia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Lo Rat Penat]]<br /> * [[Junts front a l'AVL]]<br /> <br /> == Politiques ==<br /> * [[SOM]]<br /> * [[Avant]]<br /> * [[Poble Democràtic]]<br /> <br /> == Associacions ==<br /> * [[Associacio Cultural Valencianista Vernissa]]<br /> * [[Associació Cultural Cardona Vives]]<br /> * [[Associació Cultural Roc Chabàs La Marina]]<br /> * [[Colectiu Fullana]]<br /> * [[Colectiu Valldaura]]<br /> * [[Fundació Nou Valencianisme]]<br /> * [[Entitat Cultural Valenciana El Piló|El Piló de Burjassot]]<br /> <br /> <br /> == Atres ==<br /> * [[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA)<br /> * [[Casal Bernat i Baldoví]]<br /> * [[Convencio Valencianista|Convenció Valencianista]]<br /> * [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV)<br /> * [[Institut d'Estudis Valencians]] (IEV)<br /> * Joventuts del GAV<br /> * Mestres i Llicenciats del Regne de Valéncia<br /> * En Moviment<br /> * [[Patronat de la RACV|Patronat de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]<br /> * [[Plataforma Jovenil Valencianista]]<br /> * [[Plataforma Valencianista]]<br /> * [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana|Rogle Constantí Llombart]]<br /> * [[Software Valencià]]<br /> * Convenció Valencianista [http://www.convenciovalencianista.org vincul]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Administraci%C3%B3_General_del_Estat&diff=156661 2019-11-22T13:12:54Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div>L''''Administració General de l'Estat''' és una de les [[Administració Pública d'Espanya|Administracions Públiques d'Espanya]], caracterisada per la seua competència sobretot el territori nacional, en contraposició a les Administracions [[comunitat autònoma|autonòmiques]] i [[Administració local d'Espanya|locals]]. <br /> <br /> Està integrada per:<br /> * L'Administració Central ([[Govern d'Espanya|Governe]] o [[Consell de Ministres d'Espanya|Consell de Ministres]], [[Comissions Delegades del Govern]], [[Ministeris d'Espanya|Ministeris]], [[Comissió General de Secretaris d'Estat i Subsecretaris]], [[Comissions Interministerials]])<br /> * L'[[Administració Perifèrica]] ([[Delegacions del Govern]] en les [[Comunitats Autònomes]], els [[Subdelegació del Governe|Subdelegats del Govern]] en les Províncies i els Directors Insulars de l'Administració General de l'Estat.<br /> * L'[[Administració del Estat en l'Exterior]] ([[embaixada|embaixades]] i [[consulat]]).<br /> <br /> [[Categoria:Administració Pública d'Espanya]]<br /> [[Categoria:Administració General del Estat|*]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Proyecte:Portal&diff=156660 2019-11-22T12:53:56Z

<p>Katxis: /* Ayuda */</p> <hr /> <div>{|style=&quot;float: right; margin-left: 2em; width: 100%&quot; cellpadding=&quot;8&quot; cellspacing=&quot;8&quot; <br /> |width=100% div style=&quot;background-color:#f7f8cc; border: 3px solid #838B83; padding: 1em;&quot;|<br /> *Benvingut al '''Portal Comunitari''' de [[L'Enciclopèdia]], un lloc a on podràs enterar-te de tot lo que succeïx en '''L'Enciclopèdia'''. <br /> *Ademés, pots descobrir i colaborar en les tasques programades o unir-te als proyectes de colaboració.<br /> *Pots vore les últimes edicions en els '''[[Especial:Recentchanges|canvis recents]] ''' o en els '''[[Especial:Newpages|artículs nous]] '''.<br /> <br /> <br /> [[Image:Gtk-dialog-info.png|35px]] '''Embajada / Embassy / Ambassade / Embaixada / Botschaft / Ambasciata'''<br /> *Si no hablas valenciano y necesitas ayuda, visita nuestra [[Proyecte:Embaixada|Embajada]], [[Plantilla:Bienvenido|Bienvenida]] y la [[L'Enciclopèdia (Castellano)|introducción a L'Enciclopèdia en castellano]].<br /> *If you don't speak Valencian language, please visit our [[Proyecte:Embaixada|Embassy]], [[Plantilla:Welcome|Welcome]] and the [[L'Enciclopèdia (English)|introduction about L'Enciclopèdia in English]].<br /> <br /> <br /> [[Image:Crystal Clear app kedit.png|35px]] '''''¿EN QUE PUC COLABORAR?'''''<br /> * '''[[Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia|Crea nous artículs]] ''': Llista d'artículs que tota enciclopèdia ha de tindre. Consulta i completa els artículs que falten per editar.<br /> * '''[[Proyecte:Llista d'artículs que L'Enciclopèdia en valencià deuria tindre|Crea nous artículs de temàtica valenciana]] ''': Llista d'artículs de temàtica valenciana que L'Enciclopèdia en valencià ha de tindre. Completa els artículs.<br /> * '''[[Especial:Wantedpages|Artículs més solicitats]] ''': Artículs mes solicitats i enllaçats i que encara no existixen en L'Enciclopèdia. Crea els artículs.<br /> * '''[[Especial:Uncategorizedpages|Artículs sense categoria]] ''': Artículs que s'han quedat sense cap categoria quan s'editaren. Fes-los visibles i dona-les una categoria.<br /> * '''[[Proyecte:Artículs destacats|Artículs destacats]] ''': ¿Has fet o has trobat un artícul de calitat?. Afig-lo a la llista d'artículs destacats per a la portada de L'Enciclopèdia.<br /> * '''[[Especial:Wantedcategories|Categories sense editar]] ''': Categories que encara no estan editades ni insertades dins de cap categoria. Edita les categories.<br /> * '''[[Especial:Unusedcategories|Categories sense artículs]] ''': Categories que encara no tenen cap artícul sobre la seua temàtica.<br /> * '''[[:Categoria:Proyecte:Revisar ortografia|Ortografia]] ''': Artículs que han de corregir la seua ortografia en valencià. Pots ajudar-te dels [[Proyecte:Escriure en valencià|correctors]] en [[llengua valenciana]].<br /> * '''[[:Categoria:Proyecte:Fusionar|Fusionar]] ''': Artículs duplicats o en els que s'ha sugerit la seua fusió en un atre artícul. Ajuda a mantindre l'orde en L'Enciclopèdia.<br /> * '''[[:Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll|Desenrollar]] ''': Artículs en desenroll que necessiten ser completats en mes informació. Ajuda a tindre artículs de calitat en L'Enciclopèdia.<br /> * '''[[:Categoria:Proyecte:Uiquificar|Uiquificar]] ''': Artículs que no tenen el format d'estil adequat a L'Enciclopèdia. Ajuda a millorar l'estil dels artículs en L'Enciclopèdia.<br /> * '''[[Especial:Fewestrevisions|Revisar]] ''': Artículs menys revisats de L'Enciclopèdia. Revisa'ls i si es necessari millora l'artícul ampliant l'informació o corregint possibles erros.<br /> * '''[[Especial:Ancientpages|Antics]]:''' Artículs que mes temps fa que no es revisen. A voltes els artículs mes antics es poden ampliar o es recomanable revisar la seua ortografia.<br /> * '''[[:Categoria:Artículs en passages que requerixen referències|Referencies]] ''': Artículs en passages que requerixen referencies. Ajuda a tindre artículs de calitat en L'Enciclopèdia. <br /> * '''[[:Categoria:Proyecte:No neutral|Neutralitat]] ''': Artículs en els que s'ha qüestionat si complixen en el [[Proyecte:Punt de vista neutral|punt de vista neutral]]. Ajuda a mantindre la neutralitat de L'Enciclopèdia.<br /> * '''[[Proyecte:Imàgens destacades|Imàgens destacades]]:''' ¿Has fet o has trobat una foto especialment bona?. Afig-la a la llista d'imàgens destacades per a la portada de L'Enciclopèdia. <br /> * '''[[Especial:Unusedimages|Imàgens sense us]]:''' Dona-li us a les imàgens que necessites o borra les imàgens en erros de visualisació.<br /> * '''[[Plantilla:Portada:Portals|Portals temàtics]]:''' Crea un portal temàtic sobre un tema que t'agrade, reunint o creant artículs sobre eixa temàtica en concret.<br /> * '''[[Proyecte:Bots/Solicituts|Bot-tasques]]:''' Demana ací algun treball que puga ser fàcilment automatisat per un [[Proyecte:Bots|bot]] local.<br /> * '''Articuls per a actualisar:''' Actualisa el número d'habitants, estadistiques i atres senyes d'interes en els articuls més visitats pels internautes de L'Enciclopèdia referits a municipis, províncies, comunitats autonomes i països, etc. ''Es important que les senyes de L'Enciclopèdia estiguen actualisades''. Per eixemple en: [[Comunitat Valenciana]], [[Alacant]], [[Castelló de la Plana]], [[Valencia]], [[Elig]], [[Alcoy]], etc. <br /> <br /> = Portal Comunitari =<br /> <br /> <br /> = '''Archius''' = <br /> [[Image:Crystal Clear app file-manager.png|35px]] <br /> Consulta ací els archius del Portal de la Comunitat de '''dates anteriors''':<br /> *'''[[Proyecte:Portal/Archiu 2008|Archiu Any 2008]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2009|2009]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2010|2010]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2011|2011]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2012|2012]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2013|2013]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2014|2014]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2015|2015]] '''.<br /> <br /> <br /> = '''Any 2016''' =<br /> [[Image:Nuvola apps ksirc.png|35px]] '''Participa ací en el Portal Comunitari de L'Enciclopèdia en Valencià. Deixa els teus comentaris, opinions, dubtes, proyectes, etc.'''<br /> == '''Maig 2016''' ==<br /> === Pàgina aleatòria ===<br /> Totes les wikis disponen de l'opció de '''pàgina aleatòria''' i crec que nosatres no devem ser menys. Em sembla que seria molt interessant afegir esta opció ací. Seria útil a l'hora de buscar artículs per a millorar-los i també per als visitants. ¿Qué opineu? --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:09, 27 maig 2016 (CEST)<br /> <br /> ...............................................................................................<br /> <br /> Totalment d'acort. És una molt bona idea. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 10:41, 27 maig 2016 (CEST)<br /> :Ficat. Totes les sugerencies son benvingudes --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 23:32, 29 maig 2016 (CEST)<br /> <br /> == '''Juny 2016''' ==<br /> === L'Enciclopèdia ix en Wikipedia ===<br /> *Puix sí, per fi L'Enciclopèdia ix en Wikipedia, concretament en l'edició sueca, en l'[https://sv.wikipedia.org/wiki/Katalanskspr%C3%A5kiga_Wikipedia artícul dedicat a la Wikipedia catalana] :s. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:24, 7 jun 2016 (CEST)<br /> ----<br /> Moltes gracies per la noticia. Ya era hora, despres de la censura en la Wikipedia en castellà a on borraren l'articul de Uiquipedia en valencià per culpa de la censura dels de sempre. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 17:18, 13 oct 2016 (CEST)<br /> <br /> == ''' Juliol 2016''' ==<br /> === Número d'artículs ===<br /> Algú sap la raó per la que des de fa ya un temps, quan s'accedix a Uiquipèdia sense registrar-se, apareix en la portada com a número d'artículs 11.151. Crec que deuríem arreglar-ho, aixina els visitants podran conéixer el número correcte, que ara mateixa és de 11.202. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 17:52, 29 jul 2016 (CEST)<br /> <br /> == '''Setembre 2016''' ==<br /> === Pancatalanisme i catalanisme ===<br /> He vist que l'artícul catalanisme redirigix a pantalanisme. Crec que deuriem trinde dos artículs separats perque el catalanisme s'adscriu tan sols a Catalunya mentres que l'atre és expansionista. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:47, 18 set 2016 (CEST)<br /> <br /> == '''Octubre 2016''' ==<br /> == Atra Uiquipedia ==<br /> He trobat [http://uiquipedia.wikia.com/wiki/Portada esta] pagina. ¿Algu sap alguna cosa? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 15:55, 5 oct 2016 (CEST)<br /> -------<br /> Si, es la primera edicio de [[L'Enciclopèdia en valencià]]. El primer puesto a on estigue abans de tindre domini propi. En realitat, es deuria d'eliminar ya que es una edicio abandonada. S'ho comentare a [[Usuari:Admin|Admin]]. ¡Gracies!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:56, 13 oct 2016 (CEST)<br /> <br /> = '''Any 2017''' =<br /> [[Image:Nuvola apps ksirc.png|35px]] '''Participa ací en el Portal Comunitari de L'Enciclopèdia en Valencià. Deixa els teus comentaris, opinions, dubtes, proyectes, etc.'''<br /> <br /> == ''' Març 2017''' ==<br /> === Actualisació de MediaWiki ===<br /> El software de Uiquipèdia s'ha actualisat a la versió 1.28. Si detectes problemes, pots comentar-los ací. —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:38, 14 març 2017 (CET)<br /> <br /> == '''Abril 2017''' ==<br /> === Problemes en plantilla ===<br /> Algú sap la raó per la que la [[Plantilla:Infotaula]] no funciona? El problema és important perque és utilisada en multitut d'artículs en els que ara mateixa no es visualisa ficha alguna. Per eixemple en estos: [[Theodore Roosevelt]], [[Arthur Schopenhauer]], [[Winston Churchill]]... Salutacions. [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 16:52 25 abr 2017 (CEST)<br /> <br /> === Problemes en la contrasenya ===<br /> A mi des de l'última actualisació no me deixa mantindre la sessió oberta i tinc que ficar la contrasenya totes les voltes pero ademés em diu que la canvie per atra més llarga i al intentar-ho me dona error i no deixa canviar-la. Tampoc tinc l'icono de la firma com antes. Jose2<br /> <br /> ------<br /> Yo també tinc els mateixos problemes, menys lo que comentes sobre la contrasenya. [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:38 27 abr 2017 (CEST) <br /> <br /> == Canvi de nom ==<br /> Per que s'ha canviat el nom de l'enciclopedia? Es una questio de copyright? [[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:04 12 oct 2017 (CEST)<br /> <br /> == '''Octubre 2017''' ==<br /> == Uiquipèdia és ara L'Enciclopèdia ==<br /> En motiu de la pròxima celebració dels 10 anys de Uiquipèdia, l'enciclopèdia canvia de nom per a nomenarse '''L'Enciclopèdia'''. En este canvi definitiu es busca dotar a l'enciclopèdia d'una personalitat i marca pròpia que reflectixca l'imparcialitat i l'independència d'este proyecte colaboratiu sense ànim de lucre. —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 11:12 12 oct 2017 (CEST)<br /> : Ah, d'acort. [[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:19 12 oct 2017 (CEST)<br /> <br /> O.K. Pero per favor que mantinga molt de temps la possibilitat de trovar-la també en una redirecció en el nom de Uiquipèdia per a que la gent puga trovar-la en facilitat. Jose 2.<br /> :La redirecció deixarà de funciona en aproximadament 10 díes, si sabeu d'enllaços que estiguen apuntant a l'antic domini, estaria be demanar que els canvien. ¡Moltes gràcies!--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 14:32 1 dec 2017 (CET)<br /> <br /> == Ayuda ==<br /> Necesito ayuda para un articulo. Necesito saber cuanto dinero ha enviado la Generalitat de Cataluña a las entidades pancatalanistas en la Comunidad Valenciana. Son dos datos:<br /> * Que entidades son las que han recibido fondos.<br /> * Cuanto dinero se ha dado a cada una de ella.<br /> <br /> Gracias de antemano. —[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:43 15 nov 2017 (CET)<br /> ---------------<br /> Te contesto en tu pagina de discursión. Saludos: [[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:07 1 dic 2017 (CET)<br /> <br /> = '''Any 2018''' =<br /> [[Image:Nuvola apps ksirc.png|35px]] '''Participa ací en el Portal Comunitari de L'Enciclopèdia en Valencià. Deixa els teus comentaris, opinions, dubtes, proyectes, etc.'''<br /> <br /> = '''Any 2019''' =<br /> El filtro antispam no me deja editar mi página de usuario, ¿alguien me puede ayudar por favor? —[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:53 7 set 2019 (CEST)<br /> <br /> == Ayuda ==<br /> Alguien podria crear un mapa de Tabarnia como [https://www.google.co.uk/search?q=mapa+tabarnia&amp;client=opera&amp;tbm=isch&amp;source=iu&amp;ictx=1&amp;fir=RhnANmBM7GALAM%253A%252CTGbOICoI1bZ8-M%252C_&amp;vet=1&amp;usg=AI4_-kS-v7g6nLM_-4NzldNO4vOnJrxiVg&amp;sa=X&amp;ved=2ahUKEwjl1cCOg7_lAhVloXEKHQpHDFYQ9QEwB3oECAYQKg&amp;biw=843&amp;bih=455#imgrc=RhnANmBM7GALAM: este] con licencia libre para poder usarlo? Gracias. —[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 14:15 28 oct 2019 (CET)<br /> <br /> Tambien necesitaria la imagen del escudo por favor. —[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 11:45 29 oct 2019 (CET)<br /> <br /> Per si te servix de ajuda, ací hi ha alguna coseta en llicencia: https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Tabarnia. —[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:15 29 oct 2019 (CEST)<br /> <br /> Gràcies. No apareixen ni la bandera ni l'escut. ¿Crees que se li pot demanar al creador que ho puge a la Wikipedia? —[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:20 29 oct 2019 (CET)<br /> <br /> <br /> Hola a todos de nuevo. Me podeis ayudar con el articulo sobre [[Anex:Organisacions valencianistes]]? —[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:52 20 nov 2019 (CET)<br /> <br /> alguien podría quitar la plantilla de &quot;en desenroll&quot; de [[Plantilla:Aeroport]] por favor? Me sale el filtro antispam y no la puedo quitar. <br /> <br /> [[Categoria:Comunitat de L'Enciclopèdia]]<br /> [[Categoria:L'Enciclopèdia]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Proyecte:Portal&diff=156659 2019-11-22T12:50:27Z

<p>Katxis: /* Ayuda */</p> <hr /> <div>{|style=&quot;float: right; margin-left: 2em; width: 100%&quot; cellpadding=&quot;8&quot; cellspacing=&quot;8&quot; <br /> |width=100% div style=&quot;background-color:#f7f8cc; border: 3px solid #838B83; padding: 1em;&quot;|<br /> *Benvingut al '''Portal Comunitari''' de [[L'Enciclopèdia]], un lloc a on podràs enterar-te de tot lo que succeïx en '''L'Enciclopèdia'''. <br /> *Ademés, pots descobrir i colaborar en les tasques programades o unir-te als proyectes de colaboració.<br /> *Pots vore les últimes edicions en els '''[[Especial:Recentchanges|canvis recents]] ''' o en els '''[[Especial:Newpages|artículs nous]] '''.<br /> <br /> <br /> [[Image:Gtk-dialog-info.png|35px]] '''Embajada / Embassy / Ambassade / Embaixada / Botschaft / Ambasciata'''<br /> *Si no hablas valenciano y necesitas ayuda, visita nuestra [[Proyecte:Embaixada|Embajada]], [[Plantilla:Bienvenido|Bienvenida]] y la [[L'Enciclopèdia (Castellano)|introducción a L'Enciclopèdia en castellano]].<br /> *If you don't speak Valencian language, please visit our [[Proyecte:Embaixada|Embassy]], [[Plantilla:Welcome|Welcome]] and the [[L'Enciclopèdia (English)|introduction about L'Enciclopèdia in English]].<br /> <br /> <br /> [[Image:Crystal Clear app kedit.png|35px]] '''''¿EN QUE PUC COLABORAR?'''''<br /> * '''[[Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia|Crea nous artículs]] ''': Llista d'artículs que tota enciclopèdia ha de tindre. Consulta i completa els artículs que falten per editar.<br /> * '''[[Proyecte:Llista d'artículs que L'Enciclopèdia en valencià deuria tindre|Crea nous artículs de temàtica valenciana]] ''': Llista d'artículs de temàtica valenciana que L'Enciclopèdia en valencià ha de tindre. Completa els artículs.<br /> * '''[[Especial:Wantedpages|Artículs més solicitats]] ''': Artículs mes solicitats i enllaçats i que encara no existixen en L'Enciclopèdia. Crea els artículs.<br /> * '''[[Especial:Uncategorizedpages|Artículs sense categoria]] ''': Artículs que s'han quedat sense cap categoria quan s'editaren. Fes-los visibles i dona-les una categoria.<br /> * '''[[Proyecte:Artículs destacats|Artículs destacats]] ''': ¿Has fet o has trobat un artícul de calitat?. Afig-lo a la llista d'artículs destacats per a la portada de L'Enciclopèdia.<br /> * '''[[Especial:Wantedcategories|Categories sense editar]] ''': Categories que encara no estan editades ni insertades dins de cap categoria. Edita les categories.<br /> * '''[[Especial:Unusedcategories|Categories sense artículs]] ''': Categories que encara no tenen cap artícul sobre la seua temàtica.<br /> * '''[[:Categoria:Proyecte:Revisar ortografia|Ortografia]] ''': Artículs que han de corregir la seua ortografia en valencià. Pots ajudar-te dels [[Proyecte:Escriure en valencià|correctors]] en [[llengua valenciana]].<br /> * '''[[:Categoria:Proyecte:Fusionar|Fusionar]] ''': Artículs duplicats o en els que s'ha sugerit la seua fusió en un atre artícul. Ajuda a mantindre l'orde en L'Enciclopèdia.<br /> * '''[[:Categoria:Proyecte:Artículs en desenroll|Desenrollar]] ''': Artículs en desenroll que necessiten ser completats en mes informació. Ajuda a tindre artículs de calitat en L'Enciclopèdia.<br /> * '''[[:Categoria:Proyecte:Uiquificar|Uiquificar]] ''': Artículs que no tenen el format d'estil adequat a L'Enciclopèdia. Ajuda a millorar l'estil dels artículs en L'Enciclopèdia.<br /> * '''[[Especial:Fewestrevisions|Revisar]] ''': Artículs menys revisats de L'Enciclopèdia. Revisa'ls i si es necessari millora l'artícul ampliant l'informació o corregint possibles erros.<br /> * '''[[Especial:Ancientpages|Antics]]:''' Artículs que mes temps fa que no es revisen. A voltes els artículs mes antics es poden ampliar o es recomanable revisar la seua ortografia.<br /> * '''[[:Categoria:Artículs en passages que requerixen referències|Referencies]] ''': Artículs en passages que requerixen referencies. Ajuda a tindre artículs de calitat en L'Enciclopèdia. <br /> * '''[[:Categoria:Proyecte:No neutral|Neutralitat]] ''': Artículs en els que s'ha qüestionat si complixen en el [[Proyecte:Punt de vista neutral|punt de vista neutral]]. Ajuda a mantindre la neutralitat de L'Enciclopèdia.<br /> * '''[[Proyecte:Imàgens destacades|Imàgens destacades]]:''' ¿Has fet o has trobat una foto especialment bona?. Afig-la a la llista d'imàgens destacades per a la portada de L'Enciclopèdia. <br /> * '''[[Especial:Unusedimages|Imàgens sense us]]:''' Dona-li us a les imàgens que necessites o borra les imàgens en erros de visualisació.<br /> * '''[[Plantilla:Portada:Portals|Portals temàtics]]:''' Crea un portal temàtic sobre un tema que t'agrade, reunint o creant artículs sobre eixa temàtica en concret.<br /> * '''[[Proyecte:Bots/Solicituts|Bot-tasques]]:''' Demana ací algun treball que puga ser fàcilment automatisat per un [[Proyecte:Bots|bot]] local.<br /> * '''Articuls per a actualisar:''' Actualisa el número d'habitants, estadistiques i atres senyes d'interes en els articuls més visitats pels internautes de L'Enciclopèdia referits a municipis, províncies, comunitats autonomes i països, etc. ''Es important que les senyes de L'Enciclopèdia estiguen actualisades''. Per eixemple en: [[Comunitat Valenciana]], [[Alacant]], [[Castelló de la Plana]], [[Valencia]], [[Elig]], [[Alcoy]], etc. <br /> <br /> = Portal Comunitari =<br /> <br /> <br /> = '''Archius''' = <br /> [[Image:Crystal Clear app file-manager.png|35px]] <br /> Consulta ací els archius del Portal de la Comunitat de '''dates anteriors''':<br /> *'''[[Proyecte:Portal/Archiu 2008|Archiu Any 2008]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2009|2009]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2010|2010]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2011|2011]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2012|2012]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2013|2013]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2014|2014]] ''' / '''[[Proyecte:Portal/Archiu 2015|2015]] '''.<br /> <br /> <br /> = '''Any 2016''' =<br /> [[Image:Nuvola apps ksirc.png|35px]] '''Participa ací en el Portal Comunitari de L'Enciclopèdia en Valencià. Deixa els teus comentaris, opinions, dubtes, proyectes, etc.'''<br /> == '''Maig 2016''' ==<br /> === Pàgina aleatòria ===<br /> Totes les wikis disponen de l'opció de '''pàgina aleatòria''' i crec que nosatres no devem ser menys. Em sembla que seria molt interessant afegir esta opció ací. Seria útil a l'hora de buscar artículs per a millorar-los i també per als visitants. ¿Qué opineu? --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:09, 27 maig 2016 (CEST)<br /> <br /> ...............................................................................................<br /> <br /> Totalment d'acort. És una molt bona idea. --[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 10:41, 27 maig 2016 (CEST)<br /> :Ficat. Totes les sugerencies son benvingudes --[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 23:32, 29 maig 2016 (CEST)<br /> <br /> == '''Juny 2016''' ==<br /> === L'Enciclopèdia ix en Wikipedia ===<br /> *Puix sí, per fi L'Enciclopèdia ix en Wikipedia, concretament en l'edició sueca, en l'[https://sv.wikipedia.org/wiki/Katalanskspr%C3%A5kiga_Wikipedia artícul dedicat a la Wikipedia catalana] :s. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 01:24, 7 jun 2016 (CEST)<br /> ----<br /> Moltes gracies per la noticia. Ya era hora, despres de la censura en la Wikipedia en castellà a on borraren l'articul de Uiquipedia en valencià per culpa de la censura dels de sempre. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 17:18, 13 oct 2016 (CEST)<br /> <br /> == ''' Juliol 2016''' ==<br /> === Número d'artículs ===<br /> Algú sap la raó per la que des de fa ya un temps, quan s'accedix a Uiquipèdia sense registrar-se, apareix en la portada com a número d'artículs 11.151. Crec que deuríem arreglar-ho, aixina els visitants podran conéixer el número correcte, que ara mateixa és de 11.202. Salutacions. --[[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 17:52, 29 jul 2016 (CEST)<br /> <br /> == '''Setembre 2016''' ==<br /> === Pancatalanisme i catalanisme ===<br /> He vist que l'artícul catalanisme redirigix a pantalanisme. Crec que deuriem trinde dos artículs separats perque el catalanisme s'adscriu tan sols a Catalunya mentres que l'atre és expansionista. --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 12:47, 18 set 2016 (CEST)<br /> <br /> == '''Octubre 2016''' ==<br /> == Atra Uiquipedia ==<br /> He trobat [http://uiquipedia.wikia.com/wiki/Portada esta] pagina. ¿Algu sap alguna cosa? --[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 15:55, 5 oct 2016 (CEST)<br /> -------<br /> Si, es la primera edicio de [[L'Enciclopèdia en valencià]]. El primer puesto a on estigue abans de tindre domini propi. En realitat, es deuria d'eliminar ya que es una edicio abandonada. S'ho comentare a [[Usuari:Admin|Admin]]. ¡Gracies!. --[[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 16:56, 13 oct 2016 (CEST)<br /> <br /> = '''Any 2017''' =<br /> [[Image:Nuvola apps ksirc.png|35px]] '''Participa ací en el Portal Comunitari de L'Enciclopèdia en Valencià. Deixa els teus comentaris, opinions, dubtes, proyectes, etc.'''<br /> <br /> == ''' Març 2017''' ==<br /> === Actualisació de MediaWiki ===<br /> El software de Uiquipèdia s'ha actualisat a la versió 1.28. Si detectes problemes, pots comentar-los ací. —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 19:38, 14 març 2017 (CET)<br /> <br /> == '''Abril 2017''' ==<br /> === Problemes en plantilla ===<br /> Algú sap la raó per la que la [[Plantilla:Infotaula]] no funciona? El problema és important perque és utilisada en multitut d'artículs en els que ara mateixa no es visualisa ficha alguna. Per eixemple en estos: [[Theodore Roosevelt]], [[Arthur Schopenhauer]], [[Winston Churchill]]... Salutacions. [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 16:52 25 abr 2017 (CEST)<br /> <br /> === Problemes en la contrasenya ===<br /> A mi des de l'última actualisació no me deixa mantindre la sessió oberta i tinc que ficar la contrasenya totes les voltes pero ademés em diu que la canvie per atra més llarga i al intentar-ho me dona error i no deixa canviar-la. Tampoc tinc l'icono de la firma com antes. Jose2<br /> <br /> ------<br /> Yo també tinc els mateixos problemes, menys lo que comentes sobre la contrasenya. [[Usuari:Posmo|Posmo]] ([[Usuari Discussió:Posmo|discussió]]) 13:38 27 abr 2017 (CEST) <br /> <br /> == Canvi de nom ==<br /> Per que s'ha canviat el nom de l'enciclopedia? Es una questio de copyright? [[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:04 12 oct 2017 (CEST)<br /> <br /> == '''Octubre 2017''' ==<br /> == Uiquipèdia és ara L'Enciclopèdia ==<br /> En motiu de la pròxima celebració dels 10 anys de Uiquipèdia, l'enciclopèdia canvia de nom per a nomenarse '''L'Enciclopèdia'''. En este canvi definitiu es busca dotar a l'enciclopèdia d'una personalitat i marca pròpia que reflectixca l'imparcialitat i l'independència d'este proyecte colaboratiu sense ànim de lucre. —[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 11:12 12 oct 2017 (CEST)<br /> : Ah, d'acort. [[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 11:19 12 oct 2017 (CEST)<br /> <br /> O.K. Pero per favor que mantinga molt de temps la possibilitat de trovar-la també en una redirecció en el nom de Uiquipèdia per a que la gent puga trovar-la en facilitat. Jose 2.<br /> :La redirecció deixarà de funciona en aproximadament 10 díes, si sabeu d'enllaços que estiguen apuntant a l'antic domini, estaria be demanar que els canvien. ¡Moltes gràcies!--[[Usuari:Admin|Admin]] ([[Usuari Discussió:Admin|discussió]]) 14:32 1 dec 2017 (CET)<br /> <br /> == Ayuda ==<br /> Necesito ayuda para un articulo. Necesito saber cuanto dinero ha enviado la Generalitat de Cataluña a las entidades pancatalanistas en la Comunidad Valenciana. Son dos datos:<br /> * Que entidades son las que han recibido fondos.<br /> * Cuanto dinero se ha dado a cada una de ella.<br /> <br /> Gracias de antemano. —[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 14:43 15 nov 2017 (CET)<br /> ---------------<br /> Te contesto en tu pagina de discursión. Saludos: [[Usuari:Valencian|Valencian]] ([[Usuari Discussió:Valencian|discussió]]) 15:07 1 dic 2017 (CET)<br /> <br /> = '''Any 2018''' =<br /> [[Image:Nuvola apps ksirc.png|35px]] '''Participa ací en el Portal Comunitari de L'Enciclopèdia en Valencià. Deixa els teus comentaris, opinions, dubtes, proyectes, etc.'''<br /> <br /> = '''Any 2019''' =<br /> El filtro antispam no me deja editar mi página de usuario, ¿alguien me puede ayudar por favor? —[[Usuari:Chabi|Chabi]] ([[Usuari Discussió:Chabi|discussió]]) 13:53 7 set 2019 (CEST)<br /> <br /> == Ayuda ==<br /> Alguien podria crear un mapa de Tabarnia como [https://www.google.co.uk/search?q=mapa+tabarnia&amp;client=opera&amp;tbm=isch&amp;source=iu&amp;ictx=1&amp;fir=RhnANmBM7GALAM%253A%252CTGbOICoI1bZ8-M%252C_&amp;vet=1&amp;usg=AI4_-kS-v7g6nLM_-4NzldNO4vOnJrxiVg&amp;sa=X&amp;ved=2ahUKEwjl1cCOg7_lAhVloXEKHQpHDFYQ9QEwB3oECAYQKg&amp;biw=843&amp;bih=455#imgrc=RhnANmBM7GALAM: este] con licencia libre para poder usarlo? Gracias. —[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 14:15 28 oct 2019 (CET)<br /> <br /> Tambien necesitaria la imagen del escudo por favor. —[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 11:45 29 oct 2019 (CET)<br /> <br /> Per si te servix de ajuda, ací hi ha alguna coseta en llicencia: https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Tabarnia. —[[Usuari:Jose2|Jose2]] ([[Usuari Discussió:Jose2|discussió]]) 12:15 29 oct 2019 (CEST)<br /> <br /> Gràcies. No apareixen ni la bandera ni l'escut. ¿Crees que se li pot demanar al creador que ho puge a la Wikipedia? —[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 12:20 29 oct 2019 (CET)<br /> <br /> <br /> Hola a todos de nuevo. Me podeis ayudar con el articulo sobre [[Anex:Organisacions valencianistes]]? —[[Usuari:Katxis|Katxis]] ([[Usuari Discussió:Katxis|discussió]]) 13:52 20 nov 2019 (CET)<br /> <br /> alguien podría quitar la plantilla de {{en desenroll}} de [[Plantilla:Aeroport]] por favor? Me sale el filtro antispam y no la puedo quitar. <br /> <br /> [[Categoria:Comunitat de L'Enciclopèdia]]<br /> [[Categoria:L'Enciclopèdia]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aeroport_d%27Alacant-Elig&diff=156658 2019-11-22T12:47:54Z

<p>Katxis: /* Enllaços externs */</p> <hr /> <div>{{Aeroport<br /> | nom = Aeroport d'Alacant-Elig<br /> | nom_natiu = <br /> | image = Alicante airport.jpg<br /> | imajo-informo = <br /> | tipo = <br /> | proprietari = Aena<br /> | operacanto = Aena<br /> | país = [[Espanya]]<br /> | lloc = [[Elig]], [[Comunitat Valenciana]]<br /> | coordenades = 38°16′56″N 00°33′29″O<br /> | pagina_web = <br /> | mapo-imajo = <br /> | direciono = 10/28<br /> | longeso = 3 000<br /> | surfaco = Asfalt/concret<br /> | direciono1 = <br /> | longeso1 = <br /> | surfaco1 = <br /> | direciono2 = <br /> | longeso2 = <br /> | surfaco2 = <br /> | direciono3 = <br /> | longeso3 = <br /> | surfaco3 = <br /> | direciono4 = <br /> | longeso4 = <br /> | surfaco4 = <br /> | direciono5 = <br /> | longeso5 = <br /> | surfaco5 = <br /> | statistiko-yaro = 2014<br /> | operaci = 71 570<br /> | voyajanti = 10 065 873<br /> }}<br /> L''''Aeroport d'Alacant-Elig''' ([[codi IATA]]: '''ALC''', [[codi OACI]]: '''LEAL'''), també conegut com a '''Aeroport de l'Altet''', és l'[[aeroport]] de la ciutat d'[[Elig]], encara que dóna servici a una gran area de l'[[Espanya|Estat espanyol]] compresa entre la [[Comunitat Valenciana]], la [[Regió de Múrcia]] i [[Castella-la Mancha]]. Es troba situat entre les localitats [[Elig|ilicitanes]] de [[L'Altet]] i [[Torre del Pla]], a 10 km a l'est d'[[Elig]], i a 9 km al sur-oest de la [[Alacant|capital alacantina]]. Tradicionalment ha tengut un important tràfic de vols ''charter'', en l'actualitat la major part del tràfic és regular i de caràcter nacional i internacional.<br /> <br /> En 9.139.607 passagers i 3.200 tonellades de càrrega gestionades en [[2010]],&lt;ref&gt;{{ref-web|url=http://www.aena.es/csee/Satellite?Language=CA_VA&amp;SiteName=ALC&amp;c=Page&amp;cid=1049437849204&amp;pagename=subHome |títol=Presentació |consulta=20 març 2011 |obra=Aeroport d'Alacant |editor= |data= |llengua= }}&lt;/ref&gt; és l'aeroport de major tràfic de la [[Comunitat Valenciana]], per davant del de [[Aeroport de Valéncia|Valéncia]], el sext en la [[Aeroports d'Espanya|ret aeroportuària espanyola]] per darrere dels aeroports de [[Aeroport de Madrit-Barajas|Madrit]], de [[Aeroport de Barcelona|Barcelona]], de [[Aeroport de Palma-Son Sant Joan|Palma]], de [[Aeroport de Màlaga|Màlaga]] i [[Aeroport de Las Palmas de Gran Canària|Las Palmas de Gran Canària]]; i el número quaranta d'[[Europa]].<br /> <br /> Estos resultats mantenen la tendència positiva de la [[Dècada del 2000|última década]], a pesar d'acontenyiments com els [[Atentats de l'11 de setembre de 2001|atentats de l'11-S]], la [[Crisis de finals de la década del 2000|crisis econòmica del 2009]], el [[Erupcions de l'Eyjafjalla del 2010|núvol de cendra volcànica del 2010]] o la [[crisis dels controladors aereus en Espanya en 2010]].<br /> <br /> L'aeroport de l'Altet es troba en contínua expansió. Des dels seus inicis ya ha vengut sent una de les terminals més rendibles de tota la xarcia, a causa del ''boom'' turístic que ha patit la [[Costa Blanca]] durant el final del [[sigle XX]]. Ara, i durant els últims anys, l'aument d'oferta de vols oferta per la companyia [[Irlanda|irlandesa]] [[Ryanair]], ademés de moltes atres, ha contribuït notablement a la nomenada expansió. Al seu voltant est aument de vols s'ha complementat (i en part, també ha causat) una ampliació de les instalacions aeroportuàries. A l'inicial Terminal 1 (T1), inaugurada el [[4 de maig]] de [[1967]], s'afegí la Terminal 2 (T2) el [[16 de gener]] de [[2007]] i la base d'operacions de [[Ryanair]] en [[novembre]] del mateix any. La segona terminal fon planejada com a provisional mentres es construïa, des de [[2005]], l'última ampliació, la Nova Area Terminal (NAT). No obstant això, l'obertura de la segona terminal no fon suficient per a cobrir les necessitats imminents de l'aeroport. Les carències es varen resoldre en gran part en l'obertura el [[23 de maig]] de [[2011]] de la NAT. Les administracions [[Govern d'Espanya|central]] i [[Generalitat Valenciana|autonòmica]], aixina com els sectors de l'[[indústria]], el [[comerç]] i el [[turisme]] alacantins, han posat grans esperances en que l'entrada en servici de l'ampliació de l'aeroport puga reflotar l'economia de la regió de la [[Crisis de finals de la década del 2000|crisis econòmica]].<br /> <br /> == Ubicació ==<br /> L'aeroport d'Alacant-Elig se situa en el terme municipal d'[[Elig]], entre les pedanies de [[Torre del Pla]] i [[L'Altet]] (pertanyents a la [[Elig|mateixa localitat]]), als peus de la [[Serra de Colmenars]] i junt al [[Parage Natural dels Saladers d'Aiguamarga]] (estos dos ya en el municipi d'[[Alacant]]). Està distanciat 9 km (al [[sur]]) de la [[Alacant|capital alacantina]] i 13 km (a l'[[est]]) del centre de la ciutat d'[[Elig]].<br /> <br /> Es troba enclavat en el mig d'una de les àrees més poblades de la [[península Ibèrica]], a on destaquen les [[Província d'Alacant|províncies d'Alacant]], de [[Província de Valéncia|Valéncia]], d'[[Província d'Albacete|Albacete]] i la [[Regió de Múrcia]]. En el centre d'una dilatada zona turística que abasta des de [[Gandia]] fins a [[Águilas]] (en la [[Regió de Múrcia]]), uns 300 km de llinea de costa; incloent municipis com [[Gandia]], [[Xàtiva]], [[Ontinyent]], [[Alcoy]], [[Villena]], [[Almansa]], [[Albacete]], [[Yecla]], [[Llorca]], [[Águilas]], [[Múrcia]], Noroest de la Regió de Múrcia, [[Cartagena]], [[Oriola]], [[Torrevella]], [[Elig]], [[Elda]], [[Alacant]], [[Benidorm]] o [[Dénia]].<br /> <br /> {| class=&quot;wikitable sortable&quot;<br /> |-<br /> ! Província !! Població !! Superfície (km²) !! Densitat de població (hab/km²)<br /> |-<br /> | [[Província d'Alacant]] || 1.926.285 || 5.816 || 329,61<br /> |-<br /> | [[Província de Valéncia]] || 2.575.362 || 10.763 || 239,28<br /> |-<br /> | [[Província d'Albacete]] || 401.682 || 14.926 || 26,91<br /> |-<br /> | [[Regió de Múrcia]] || 1.461.979 || 11.313 || 129<br /> |-<br /> | '''TOTAL''' || '''6.365.308''' || '''42.818''' || '''148,66'''<br /> |}<br /> <br /> === Relleu ===<br /> L'aeroport de l'Altet s'assenta a 43 metres sobre el nivell del mar, sobre una extensa formació quaternària creada per la cconca del [[riu Vinalopó]] que presenta model de glacis. Els accidents topogràfics són pràcticament nuls. L'única cosa que altera el païsage més immediat són les elevacions miocèniques de la [[Serra de Colmenars]] (de poc més de 100 m d'altitut), i que es localisa a poc més d'1 km al nort de la terminal en sentit paralel a este.<br /> <br /> === Clima ===<br /> L'intensitat i la direcció dels vents, en contades ocasions superen els 20 nudos en components oest i nort-oest fonamentalment. Les característiques tèrmiques i pluviomètriques de la zona (al voltant de 17°C i 300 mm de mitja anual) i els alts índexs de visibilitat (en el 99,5% de les mides se superen els 4.800 metres), concedixen a l'aeroport un emplaçament privilegiat que li permet un ús eficaç, sobretot per l'excelent orientació de la pista de vol.<br /> <br /> == Història ==<br /> Abans que es construïra l'actual aeroport, la ciutat d'[[Alacant]] disponia de la Base Aèria de Rabassa, creada per l'eixercit.<br /> <br /> == Infraestructures ==<br /> Est aeroport dispon de les següents infraestructures:&lt;ref name=WAD/&gt;&lt;ref&gt;{{ref-web|url=http://www.aena.es/csee/Satellite?Language=CA_VA&amp;SiteName=ALC&amp;c=Page&amp;cid=1049437849176&amp;pagename=subHome |títol=Aeroport d'Alacant |consulta=20 març 2011 |obra= |editor= |data= |llengua= }}&lt;/ref&gt;<br /> * Una pista de 3.000 metres.<br /> * Dos terminals de passagers.<br /> ** Cinquanta-dos mostradors de facturació més un per a equipage especial.<br /> ** Dihuit portes d'embarcament, cinc en ''finger''.<br /> ** zona comercial.<br /> ** Una sala VIP.<br /> ** Onze cintes en hipòdrom per a la arreplegada d'equipage.<br /> * Trenta-set posicions d'estacionament d'aeronaus comercials en plataforma.<br /> * Vint-i-quatre posicions d'estacionament per a aviació general.<br /> <br /> == Companyies aèries ==<br /> {|class=&quot;wikitable sortable&quot; style=&quot;font-size: 85%&quot; width= align=<br /> |- bgcolor=lightgrey<br /> ! width=&quot;15%&quot;|Aerollínea|| width=&quot;40%&quot;, class=&quot;unsortable&quot;|Destinació<br /> |-<br /> |[[Aer Lingus]] || Belfast-International [de temporada], Cork [de temporada], Dublin<br /> |-<br /> |[[Air Algerie]] || Orà<br /> |-<br /> |[[Air Berlin]] || Berlín-Tegel, Düsseldorf, Frankfurt, Hamburc, Munic, Nuremberc [de temporada], Paderborn [de temporada], Palma, Stuttgart [de temporada], Zurich [de temporada]<br /> |-<br /> |[[Air Europa]] || Palma, Madrit, Tenerife Sur<br /> |-<br /> |[[Air Finland]] || Hèlsinki<br /> |-<br /> |[[Bmibaby]] || Birmingham, Cardiff, East Midlands<br /> |-<br /> |[[Cimber Sterling]] || Copenhague [escomença el 16 Maig]<br /> |-<br /> |[[City Airline]] || Goteborg-Landvetter [escomença el 2 Abril]<br /> |-<br /> |[[Easyjet]] || Basilea/Mulhouse, Belfast-International, Bristol, East Midlands, Edimburg, Ginebra, Glasgow-International, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Luton, Londres-Stansted, Manchester, Newcastle<br /> |-<br /> |[[Flybe]] || Exeter, Southampton<br /> |-<br /> |[[Flyglobespan]] || Aberdeen [de temporada], Edimburg, Glasgow-International<br /> |-<br /> |[[Iberia Airlines|Iberia]] operat per [[Air Nostrum]] || Madrit, Bilbao, Eivissa, Tenerife Nort<br /> |-<br /> |[[Iceland Express]] || Reykjavik-Keflavik [escomença el 25 Març]<br /> |-<br /> |[[Jet2.com]] || Blackpool, Leeds/Bradford, Manchester <br /> |-<br /> |[[Jetairfly]] || Brusseles, Lieja, Oostend<br /> |-<br /> |[[Monarch Airlines]] || Birmingham (UK), Londres-Gatwick, Londres-Luton, Manchester (UK)<br /> |-<br /> |[[Norwegian Air Shuttle]] || Bergen, Copenhague, Oslo-Gardermoen, Oslo-Rygge, Stavanger, Estocolm-Arlanda, Trondheim, Varsòvia<br /> |-<br /> |[[Ryanair]] || Billund, Birmingham, Bournemouth, Bratislava, Bremen, Bristol, Brussel·les Sud-Charleroi, Derry [de temporada], Dublin, East Midlands, Edimburg, Eindhoven, Friederichshafen, Gdańsk, Glasgow-Prestwick, Gothenburg-City, Hahn, Haugesund, Karlsruhe/Baden-Baden, Leeds/Bradford, Liverpool, Londres-Gatwick, Londres-Stansted, Maastricht/Aachen, Marrakech, Memmingen, Milà-Orio al Serio, Oslo-Rygge, Oslo-Torp, Paris-Beauvais, Poznan [escomença el 3 Maig], Santiago de Compostela (estacional), Shannon [finalisa el 25 de març], Estocolm-Skavsta, Weeze, Wroclaw<br /> |-<br /> |[[Scandinavian Airlines System]] || Bergen, Kristiansand, Oslo, Stavanger, Trondheim<br /> |-<br /> |[[Thomas Cook Airlines]] || Belfast-International, Birmingham, Bristol, Cardiff, East Midlands, Edimburg, Glasgow-International, Leeds/Bradford, Londres-Gatwick, Manchester, Newcastle<br /> |-<br /> |[[Thomsonfly]] || Belfast-International, Birmingham, Bristol, Cardiff, Doncaster/Sheffield, Durham Tees Valley, East Midlands, Glasgow-International, Leeds/Bradford, Liverpool, Londres-Gatwick, Manchester, Newcastle<br /> |-<br /> |[[Transavia]] || Amsterdam, Eindhoven, Rotterdam<br /> |-<br /> |[[Transaero Airlines]] || Moscou-Domodedovo<br /> |-<br /> |[[VIM Airlines]] || Moscou-Domodedovo<br /> |-<br /> |[[Vueling Airlines]] || Barcelona, París, París (Orly), Zurich, Bilbao, Palma de Mallorca, Eivissa, Menorca (estacional), Orà, Santander (estacional), Amsterdam, Brusseles, Cardiff, Cophenaguen, Moscou, Roma, Sant Petersburc.<br /> |}<br /> <br /> == Referències ==<br /> {{Referències}}<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> {{commonscat}}<br /> <br /> * [http://www.aena-aeropuertos.es/csee/Satellite?c=Page&amp;cid=1049437849176&amp;pagename=Aeropuerto-Alicante Aeroport d'Alacant-Elig en la web d'AENA]<br /> * [http://www.aena.es/csee/Satellite?SiteName=Home&amp;pagename=Home&amp;Language=ES_ES Web d'Aena (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria)]<br /> <br /> {{Aeroports de la Comunitat Valenciana}}<br /> <br /> [[Categoria:Aeroports de la Comunitat Valenciana]]<br /> [[Categoria:Aeroports d'Espanya|Alacant]]<br /> [[Categoria:Edificis d'Elig]]<br /> [[Categoria:Transport d'Alacant]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156657 2019-11-22T12:47:08Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div>{{en desenroll}}<br /> La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6​ que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.7​8​9​ En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10​ No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.<br /> <br /> == Crisis econòmica ==<br /> <br /> === Crisis immobiliària ===<br /> === Deute espanyol ===<br /> === Entitats financeres ===<br /> === Oligopoli de les energies ===<br /> === Productivitat ===<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Crisis territorial ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> {{AP|Embaixades catalanes}}<br /> Les comunitats autònomes són vistes per alguns com a innecessàries. Servixen, segons els seus crítics, per a colocar a polítics i generar duplicitats i despeses innecessàries. Algunes comunitats autònomes, governades per partits independentistes han llevat poder a l'Estat Central, obstaculisat la solidaritat interregional i, en alguns casos, intentat trencar l'orde constitucional.<br /> <br /> <br /> Les comunitats autònomes són els generadors principals de despesa pública.<br /> <br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> <br /> === Duplicitats administratives ===<br /> <br /> === Nacionalisme i independentisme ===<br /> {{AP|Nacionalisme en Espanya}}<br /> Algunes comunitats autònomes governades per partits independentistes han promogut esta ideologia en el sistema educatiu (vore l'apartat sobre educació) i, en el cas de Catalunya, ha intentat trencar l'orde constitucional.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa i deute públic ===<br /> <br /> === Separació de poders ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Crisis institucional ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> === Transparència ===<br /> === Bipartidisme ===<br /> <br /> === Número de polítics ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> <br /> <br /> <br /> == Crisis social ==<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Educació ===<br /> ==== Massa universitats ====<br /> <br /> ==== Adoctrinament ====<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> === Desocupació ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Emigració ===<br /> === Retallades ===<br /> === Sanitat ===<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> <br /> === Crisis econòmica ===<br /> ==== Cupo vasc-navarrés ====<br /> * [https://elpais.com/elpais/2018/03/19/opinion/1521485207_834348.html Cupo vasco, recúrrase al Constitucional]<br /> <br /> === Crisis territorial ===<br /> ==== Comunitats autònomes ====<br /> * [https://elproblemasonlasautonomias.wordpress.com El problema son las autonomías]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156656 2019-11-22T12:47:00Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div>{{en obres}}<br /> La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6​ que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.7​8​9​ En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10​ No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.<br /> <br /> == Crisis econòmica ==<br /> <br /> === Crisis immobiliària ===<br /> === Deute espanyol ===<br /> === Entitats financeres ===<br /> === Oligopoli de les energies ===<br /> === Productivitat ===<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Crisis territorial ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> {{AP|Embaixades catalanes}}<br /> Les comunitats autònomes són vistes per alguns com a innecessàries. Servixen, segons els seus crítics, per a colocar a polítics i generar duplicitats i despeses innecessàries. Algunes comunitats autònomes, governades per partits independentistes han llevat poder a l'Estat Central, obstaculisat la solidaritat interregional i, en alguns casos, intentat trencar l'orde constitucional.<br /> <br /> <br /> Les comunitats autònomes són els generadors principals de despesa pública.<br /> <br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> <br /> === Duplicitats administratives ===<br /> <br /> === Nacionalisme i independentisme ===<br /> {{AP|Nacionalisme en Espanya}}<br /> Algunes comunitats autònomes governades per partits independentistes han promogut esta ideologia en el sistema educatiu (vore l'apartat sobre educació) i, en el cas de Catalunya, ha intentat trencar l'orde constitucional.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa i deute públic ===<br /> <br /> === Separació de poders ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Crisis institucional ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> === Transparència ===<br /> === Bipartidisme ===<br /> <br /> === Número de polítics ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> <br /> <br /> <br /> == Crisis social ==<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Educació ===<br /> ==== Massa universitats ====<br /> <br /> ==== Adoctrinament ====<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> === Desocupació ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Emigració ===<br /> === Retallades ===<br /> === Sanitat ===<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> <br /> === Crisis econòmica ===<br /> ==== Cupo vasc-navarrés ====<br /> * [https://elpais.com/elpais/2018/03/19/opinion/1521485207_834348.html Cupo vasco, recúrrase al Constitucional]<br /> <br /> === Crisis territorial ===<br /> ==== Comunitats autònomes ====<br /> * [https://elproblemasonlasautonomias.wordpress.com El problema son las autonomías]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156655 2019-11-22T12:42:19Z

<p>Katxis: /* Independentisme */</p> <hr /> <div>La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6​ que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.7​8​9​ En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10​ No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.<br /> <br /> == Crisis econòmica ==<br /> <br /> === Crisis immobiliària ===<br /> === Deute espanyol ===<br /> === Entitats financeres ===<br /> === Oligopoli de les energies ===<br /> === Productivitat ===<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Crisis territorial ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> {{AP|Embaixades catalanes}}<br /> Les comunitats autònomes són vistes per alguns com a innecessàries. Servixen, segons els seus crítics, per a colocar a polítics i generar duplicitats i despeses innecessàries. Algunes comunitats autònomes, governades per partits independentistes han llevat poder a l'Estat Central, obstaculisat la solidaritat interregional i, en alguns casos, intentat trencar l'orde constitucional.<br /> <br /> <br /> Les comunitats autònomes són els generadors principals de despesa pública.<br /> <br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> <br /> === Duplicitats administratives ===<br /> <br /> === Nacionalisme i independentisme ===<br /> {{AP|Nacionalisme en Espanya}}<br /> Algunes comunitats autònomes governades per partits independentistes han promogut esta ideologia en el sistema educatiu (vore l'apartat sobre educació) i, en el cas de Catalunya, ha intentat trencar l'orde constitucional.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa i deute públic ===<br /> <br /> === Separació de poders ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Crisis institucional ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> === Transparència ===<br /> === Bipartidisme ===<br /> <br /> === Número de polítics ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> <br /> <br /> <br /> == Crisis social ==<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Educació ===<br /> ==== Massa universitats ====<br /> <br /> ==== Adoctrinament ====<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> === Desocupació ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Emigració ===<br /> === Retallades ===<br /> === Sanitat ===<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> <br /> === Crisis econòmica ===<br /> ==== Cupo vasc-navarrés ====<br /> * [https://elpais.com/elpais/2018/03/19/opinion/1521485207_834348.html Cupo vasco, recúrrase al Constitucional]<br /> <br /> === Crisis territorial ===<br /> ==== Comunitats autònomes ====<br /> * [https://elproblemasonlasautonomias.wordpress.com El problema son las autonomías]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156654 2019-11-22T12:35:24Z

<p>Katxis: /* Enllaços externs */</p> <hr /> <div>La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6​ que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.7​8​9​ En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10​ No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.<br /> <br /> == Crisis econòmica ==<br /> <br /> === Crisis immobiliària ===<br /> === Deute espanyol ===<br /> === Entitats financeres ===<br /> === Oligopoli de les energies ===<br /> === Productivitat ===<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Crisis territorial ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> {{AP|Embaixades catalanes}}<br /> Les comunitats autònomes són vistes per alguns com a innecessàries. Servixen, segons els seus crítics, per a colocar a polítics i generar duplicitats i despeses innecessàries. Algunes comunitats autònomes, governades per partits independentistes han llevat poder a l'Estat Central, obstaculisat la solidaritat interregional i, en alguns casos, intentat trencar l'orde constitucional.<br /> <br /> <br /> Les comunitats autònomes són els generadors principals de despesa pública.<br /> <br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> <br /> === Duplicitats administratives ===<br /> <br /> === Independentisme ===<br /> Algunes comunitats autònomes governades per partits independentistes han promogut esta ideologia en el sistema educatiu (vore l'apartat sobre educació) i, en el cas de Catalunya, ha intentat trencar l'orde constitucional.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa i deute públic ===<br /> <br /> === Separació de poders ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Crisis institucional ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> === Transparència ===<br /> === Bipartidisme ===<br /> <br /> === Número de polítics ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> <br /> <br /> <br /> == Crisis social ==<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Educació ===<br /> ==== Massa universitats ====<br /> <br /> ==== Adoctrinament ====<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> === Desocupació ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Emigració ===<br /> === Retallades ===<br /> === Sanitat ===<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==<br /> <br /> === Crisis econòmica ===<br /> ==== Cupo vasc-navarrés ====<br /> * [https://elpais.com/elpais/2018/03/19/opinion/1521485207_834348.html Cupo vasco, recúrrase al Constitucional]<br /> <br /> === Crisis territorial ===<br /> ==== Comunitats autònomes ====<br /> * [https://elproblemasonlasautonomias.wordpress.com El problema son las autonomías]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156653 2019-11-22T12:25:51Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div>La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6​ que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.7​8​9​ En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10​ No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.<br /> <br /> == Crisis econòmica ==<br /> <br /> === Crisis immobiliària ===<br /> === Deute espanyol ===<br /> === Entitats financeres ===<br /> === Oligopoli de les energies ===<br /> === Productivitat ===<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Crisis territorial ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> {{AP|Embaixades catalanes}}<br /> Les comunitats autònomes són vistes per alguns com a innecessàries. Servixen, segons els seus crítics, per a colocar a polítics i generar duplicitats i despeses innecessàries. Algunes comunitats autònomes, governades per partits independentistes han llevat poder a l'Estat Central, obstaculisat la solidaritat interregional i, en alguns casos, intentat trencar l'orde constitucional.<br /> <br /> <br /> Les comunitats autònomes són els generadors principals de despesa pública.<br /> <br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> <br /> === Duplicitats administratives ===<br /> <br /> === Independentisme ===<br /> Algunes comunitats autònomes governades per partits independentistes han promogut esta ideologia en el sistema educatiu (vore l'apartat sobre educació) i, en el cas de Catalunya, ha intentat trencar l'orde constitucional.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa i deute públic ===<br /> <br /> === Separació de poders ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Crisis institucional ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> === Transparència ===<br /> === Bipartidisme ===<br /> <br /> === Número de polítics ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> <br /> <br /> <br /> == Crisis social ==<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Educació ===<br /> ==== Massa universitats ====<br /> <br /> ==== Adoctrinament ====<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> === Desocupació ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Emigració ===<br /> === Retallades ===<br /> === Sanitat ===<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156652 2019-11-22T12:19:35Z

<p>Katxis: /* Comunitats autònomes */</p> <hr /> <div>La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6​ que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.7​8​9​ En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10​ No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.<br /> <br /> == Crisis econòmica ==<br /> <br /> === Crisis immobiliària ===<br /> === Deute espanyol ===<br /> === Entitats financeres ===<br /> === Oligopoli de les energies ===<br /> === Productivitat ===<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Crisis territorial ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> {{AP|Embaixades catalanes}}<br /> Les comunitats autònomes són vistes per alguns com a innecessàries. Servixen, segons els seus crítics, per a colocar a polítics i generar duplicitats i despeses innecessàries.<br /> <br /> Les comunitats autònomes són els generadors principals de despesa pública.<br /> <br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> <br /> === Duplicitats administratives ===<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa i deute públic ===<br /> <br /> === Separació de poders ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Crisis institucional ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> === Transparència ===<br /> === Bipartidisme ===<br /> <br /> === Número de polítics ===<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> <br /> <br /> <br /> == Crisis social ==<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Educació ===<br /> ==== Massa universitats ====<br /> <br /> ==== Adoctrinament ====<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> === Desocupació ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Emigració ===<br /> === Retallades ===<br /> === Sanitat ===<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156651 2019-11-22T12:17:23Z

<p>Katxis: /* Comunitats autònomes */</p> <hr /> <div>La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6​ que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.7​8​9​ En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10​ No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.<br /> <br /> == Crisis econòmica ==<br /> <br /> === Crisis immobiliària ===<br /> === Deute espanyol ===<br /> === Entitats financeres ===<br /> === Oligopoli de les energies ===<br /> === Productivitat ===<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Crisis territorial ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> Les comunitats autònomes són vistes per alguns com a innecessàries. Servixen, segons els seus crítics, per a colocar a polítics i generar duplicitats i despeses innecessàries.<br /> <br /> Les comunitats autònomes són els generadors principals de despesa pública.<br /> <br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> <br /> === Duplicitats administratives ===<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa i deute públic ===<br /> <br /> === Separació de poders ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Crisis institucional ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> === Transparència ===<br /> === Bipartidisme ===<br /> <br /> === Número de polítics ===<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> <br /> <br /> <br /> == Crisis social ==<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Educació ===<br /> ==== Massa universitats ====<br /> <br /> ==== Adoctrinament ====<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> === Desocupació ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Emigració ===<br /> === Retallades ===<br /> === Sanitat ===<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156650 2019-11-22T12:16:44Z

<p>Katxis: /* Comunitats autònomes */</p> <hr /> <div>La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6​ que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.7​8​9​ En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10​ No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.<br /> <br /> == Crisis econòmica ==<br /> <br /> === Crisis immobiliària ===<br /> === Deute espanyol ===<br /> === Entitats financeres ===<br /> === Oligopoli de les energies ===<br /> === Productivitat ===<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Crisis territorial ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> Les comunitats autònomes són vistes per alguns com a innecessàries. Servixen, segons els seus crítics, per a colocar a polítics i generar duplicitats i despeses innecessàries.<br /> <br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> <br /> === Duplicitats administratives ===<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa i deute públic ===<br /> <br /> === Separació de poders ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Crisis institucional ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> === Transparència ===<br /> === Bipartidisme ===<br /> <br /> === Número de polítics ===<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> <br /> <br /> <br /> == Crisis social ==<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Educació ===<br /> ==== Massa universitats ====<br /> <br /> ==== Adoctrinament ====<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> === Desocupació ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Emigració ===<br /> === Retallades ===<br /> === Sanitat ===<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156649 2019-11-22T12:07:28Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div>La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6​ que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.7​8​9​ En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10​ No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.<br /> <br /> == Crisis econòmica ==<br /> <br /> === Crisis immobiliària ===<br /> === Deute espanyol ===<br /> === Entitats financeres ===<br /> === Oligopoli de les energies ===<br /> === Productivitat ===<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Crisis territorial ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa i deute públic ===<br /> <br /> === Separació de poders ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Crisis institucional ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> === Transparència ===<br /> === Bipartidisme ===<br /> <br /> === Número de polítics ===<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> <br /> <br /> <br /> == Crisis social ==<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Educació ===<br /> ==== Massa universitats ====<br /> <br /> ==== Adoctrinament ====<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> === Desocupació ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Emigració ===<br /> === Retallades ===<br /> === Sanitat ===<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156648 2019-11-22T11:56:49Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div>La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6​ que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.7​8​9​ En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10​ No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa i deute públic ===<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Polítics ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> <br /> === Número de polítics ===<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156647 2019-11-22T11:56:42Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div>La crisis espanyola fa referència a la crisis econòmica que va començar en 2008 i que, estesa durant anys, ha demostrat no ser solament una crisis econòmica –en una específica i explosiva bombeta immobiliària6​ que va provocar la major crisis immobiliària en Espanya–, sino també una crisis social, institucional, territorial i política.7​8​9​ En la contabilitat nacional segons els interessos de l'Institut Nacional d'Estadística, dependent de l'Administració General de l'Estat, afirma que va concloure en l'any 2014.10​ No obstant, en l'actualitat encara no s'han recuperat els valors previs a la crisis, per #lo que existixen debats sobre en qué data situar el final de la crisis.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa i deute públic ===<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Polítics ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> <br /> === Número de polítics ===<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Problemes_d%27Espanya&diff=156646 2019-11-22T11:56:10Z

<p>Katxis: Katxis pàgina traslladada Problemes d&#039;Espanya a Crisis espanyola de 2008-actualitat</p> <hr /> <div>#REDIRECCIÓN [[Crisis espanyola de 2008-actualitat]]</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156645 2019-11-22T11:56:10Z

<p>Katxis: Katxis pàgina traslladada Problemes d&#039;Espanya a Crisis espanyola de 2008-actualitat</p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa i deute públic ===<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Polítics ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> <br /> === Número de polítics ===<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156644 2019-11-22T11:55:35Z

<p>Katxis: /* Número de polítics */</p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa i deute públic ===<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Polítics ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> <br /> === Número de polítics ===<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156643 2019-11-22T11:51:12Z

<p>Katxis: /* Despesa pública */</p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa i deute públic ===<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Polítics ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> <br /> ==== Número de polítics ====<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156642 2019-11-22T11:50:42Z

<p>Katxis: /* Polítics */</p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa pública ===<br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Polítics ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> === Finançació dels partits polítics ===<br /> En Espanya, els partits polítics tenen l'obligació d'explicar la seua situació financera i patrimonial en llibres de contabilitat que deuen presentar anualment davant el Tribunal de Contes d'Espanya. Sis mesos despuix, l'organisme té que emetre un informe sobre la seua adequació o no a la llegalitat. No obstant, l'últim informe sobre l'estat contable dels partits polítics és de 2007. Tenint en conte este retart de cinc anys i que la nova llei aprovada en 2012 establix un determini de prescripció de quatre anys per als delictes de finançació irregular, és molt difícil que el Tribunal de Contes aplegue a temps per a penalisar comportaments fraudulents. La prescripció va ser introduïda en la Comissió Constitucional posterior al proyecte de reforma de la llei.<br /> <br /> Per un atre costat, llevat que hi haja un procés judicial obert que afecte directament a un partit, és un acort del ple del Tribunal de Contes, elegit pels representants polítics, l'únic que permet iniciar els procediments sancionadors, aixina com d'impondre els castics corresponents.<br /> <br /> <br /> ==== Número de polítics ====<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156641 2019-11-22T11:46:56Z

<p>Katxis: /* Pensions */</p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> Les pensions, en Espanya, es paguen per mig d'un sistema de repartiment. Les cotisacions socials recaptades a empreses i treballadors són immediatament distribuïdes entre els pensionistes. Les cotisacions a pensions públiques suponen actualment casi un 30% del salari brut dels treballadors i la confederació d'empresaris ha solicitat reiteradament la seua reducció.<br /> <br /> Actualment (des de giner de 2012) la recaptació de cotisacions socials no basta per a cobrir el pago de les pensions i el Govern recorre al Fondo de Reserva de la Seguritat Social, que durant els anys de creiximent econòmic (1997-2007) va acumular els excedents de cotisacions. Si en 2006 els ingressos suponien el 120% de les despeses de la Seguritat Social, actualment a penes són el 90%.<br /> <br /> En maig de 2010, el president José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar un ajust de 15.000 millons d'euros, entre els que incloïa la congelació de les pensions durant un any. L'aument de les pensions seria menor a l'inflació, llevat para les mínimes i no contributives. En total, les pensions públiques espanyoles porten retrocedint en el seu poder adquisitiu des de l'inici de la década, puix en el govern de Mariano Rajoy els auments de les pensions varen seguir sent inferiors a l'inflació. En 2014 només varen pujar un 0,25%, menys que l'aument dels preus. Este increment insuficient per a cobrir l'inflació se sumixca als acumulats en 2013 (2% les inferiors a 1.000 € mensuals i 1% les restants), 2012 (2,9% les mínimes i no contributives i 1% les restants) i 2011 (2,3% les mínimes i no contributives i 1,3% les restants). En 2013, per primera volta, no es va compensar als pensionistes per sofrir una inflació major a la prevista pel Govern, perdent 0,9 punts adicionals de poder adquisitiu.<br /> <br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa pública ===<br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Polítics ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> ==== Número de polítics ====<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156640 2019-11-22T11:43:42Z

<p>Katxis: /* Corrupció */</p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa pública ===<br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Polítics ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> ==== Número de polítics ====<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> El fiscal general de l'Estat Càndit Comte-Pumpido, va revelar que en novembre de 2009 s'estaven tramitant un total de 730 causes contra càrrecs públics per corrupció. PSOE i PP acumulaven llavors 464 del total de les causes (264 el PSOE i 200 el PP). Sobre el restant de partits polítics, Coalició Canària acumulava 43 causes, CiU 30, el Partit *Andalucista 24, Esquerra Unida 20, el Grup Independent Lliberal (GIL) 17, Va unir Mallorquina 7, Esquerra Republicana de Catalunya 5, Bloc Nacionaliste *Galego 3 i PNV atres 3.73​74​<br /> <br /> A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 varen concórrer en les llistes electorals més de 100 polítics imputats en distintes causes.<br /> <br /> En giner de 2013 hi havia més de 300 polítics imputats (en Balears i Valéncia al cap),​ 200 d'ells concentrats en sol cinc comunitats.<br /> <br /> El 18 de giner de 2013, el periòdic El Món78​ va publicar que Luis *Bárcenas «distribuïa cada més sobres en cantitats entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris eixecutius, càrrecs públics i atres membres de l'aparat», en diners B procedent «de constructores, empreses de seguritat i donacions». La pràctica s'hauria estés durant 20 anys. El diari exculpava a Rajoy i *Cospedal que no haurien cobrat eixes comissions illegals. Segons el diari, Rajoy hauria posat fi a la pràctica en 2009.​ Publicacions posteriors varen mostrar senyes que varen sugerir que el president Rajoy, i atres membres de l'actual cúpula del PP i ministres, com *Cospedal varen poder cobrar dits *sobresueldos i que estos eren pagats per empresaris,​ #lo que finalment *entroncó en un escàndal previ, el cridat cas *Gürtel.82​83​84​85​86​ Es va iniciar una petició en *Change.*org l'1 de febrer demanant un milló de firmes demanant la dimissió del president. Varen ser alcançades el milló de firmes en una semana.<br /> <br /> Estes publicacions en la prensa (El Mundo i El País) varen provocar manifestacions des del 31 de giner de 2013, provocant de nou acampades en la plaça de Sant Jaime, plaça de Catalunya i la Porta del Sol.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156637 2019-11-22T11:07:42Z

<p>Katxis: /* Polítics */</p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa pública ===<br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Polítics ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> === Clientelisme polític ===<br /> En 2012, 48 dels 487 llocs dels consells d'administració de l'IBEX 35 (el 9,8% del total) estaven ocupats per persones que varen tindre o tenen càrrecs electes. Estes empreses representen el 14,5% del valor de l'Ibex, front al 10,9% de 2009. Dels 48, 18 llocs són ocupats per membres del PSOE, en un poder equivalent al 4,35% del valor de l'Ibex. El PP té 11 consellers de la seua òrbita, i les seues empreses controlen el 4,31% de l'Ibex.<br /> <br /> El govern en funcions de Mariano Rajoy va aprovar en decembre de 2015 una pròrroga de 60 anys per a l'empresa paperera ENCE en Pontevedra. L'exministra del PP Isabel Cansalada és consellera d'eixa empresa, en un sòu de 87.000 euros anuals.<br /> <br /> ==== Número de polítics ====<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> La corrupció ha ocupat l'atenció de la societat espanyola, contribuint fins i tot a derribar a governs com els de Alejandro Lerroux en l'escàndal de l'estraperlo i l'assunt Nombela (1935), o els de Felipe González pel cas Filesa o el cas Roldán. No obstant, la corrupció política ha segut una constant des de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978 fins als nostres dies, pervertint-se el sistema democràtic i debilitant-se la confiança de la Societat en els seus representants públics.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156636 2019-11-22T11:03:55Z

<p>Katxis: /* Senat */</p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa pública ===<br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> Polítics,​ analistes polítics i acadèmics​ veuen en el Senat una cambra que no eixercix en la pràctica una funció útil, ya que para casi totes les seues funcions el Congrés és el que acaba decidint​ i les poques funcions exclusives no s'han usat.​ Existixen cridades a reformar el Senat per a que siga un orgue que done rellevància a les regions,​ unes atres a eliminar-ho. Qualsevol reforma necessitaria d'un canvi en la Constitució.<br /> <br /> === Polítics ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> ==== Número de polítics ====<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> La corrupció ha ocupat l'atenció de la societat espanyola, contribuint fins i tot a derribar a governs com els de Alejandro Lerroux en l'escàndal de l'estraperlo i l'assunt Nombela (1935), o els de Felipe González pel cas Filesa o el cas Roldán. No obstant, la corrupció política ha segut una constant des de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978 fins als nostres dies, pervertint-se el sistema democràtic i debilitant-se la confiança de la Societat en els seus representants públics.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156635 2019-11-22T11:02:56Z

<p>Katxis: /* Econòmics */</p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Pobrea ===<br /> En març de 2014, l'organisació Càrites Europa va publicar un informe segons el qual Espanya era el segon membre de l'Unió Europea en el major índex de pobrea infantil superat solament per Romania.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa pública ===<br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> === Polítics ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> ==== Número de polítics ====<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> La corrupció ha ocupat l'atenció de la societat espanyola, contribuint fins i tot a derribar a governs com els de Alejandro Lerroux en l'escàndal de l'estraperlo i l'assunt Nombela (1935), o els de Felipe González pel cas Filesa o el cas Roldán. No obstant, la corrupció política ha segut una constant des de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978 fins als nostres dies, pervertint-se el sistema democràtic i debilitant-se la confiança de la Societat en els seus representants públics.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156634 2019-11-22T10:55:45Z

<p>Katxis: /* Polítics */</p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa pública ===<br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> === Polítics ===<br /> En Espanya, ser polític és una professió, a diferència de Suïssa on hi ha polítics milicians. Gogen de privilegis fiscals, entre els que destaquen que els parlamentaris només necessiten sèt anys per a cobrar la pensió màxima, mentres que els treballadors normals, en 15 anys de cotisació, la pensió s'aniria solament al 50%. Esta mesura es va implantar per a permetre que els polítics exiliats durant la dictadura franquista pogueren accedir a una pensió en retornar a Espanya despuix de la Transició, no obstant, s'ha mantingut a pesar de que ya ha perdut la seua raó de ser.<br /> <br /> Per un atre costat, la desocupació que els correspon si cessa la seua activitat en el Parlament és d'una mensualitat per cada any de permanència en les cambres (el màxim és de 24 mensualitats a percebre) en un salari base de 3.126 euros mensuals, superior comparable en qualsevol prestació normal per desocupació.138​ Per un atre costat, no és necessari cap requisit d'estudis, ni es realisen cap oposició o examen que habilite al polític presentar-se en una llista electoral.<br /> <br /> ==== Número de polítics ====<br /> <br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> La corrupció ha ocupat l'atenció de la societat espanyola, contribuint fins i tot a derribar a governs com els de Alejandro Lerroux en l'escàndal de l'estraperlo i l'assunt Nombela (1935), o els de Felipe González pel cas Filesa o el cas Roldán. No obstant, la corrupció política ha segut una constant des de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978 fins als nostres dies, pervertint-se el sistema democràtic i debilitant-se la confiança de la Societat en els seus representants públics.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156633 2019-11-22T10:50:58Z

<p>Katxis: /* Corrupció */</p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa pública ===<br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> === Massa polítics ===<br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> La corrupció ha ocupat l'atenció de la societat espanyola, contribuint fins i tot a derribar a governs com els de Alejandro Lerroux en l'escàndal de l'estraperlo i l'assunt Nombela (1935), o els de Felipe González pel cas Filesa o el cas Roldán. No obstant, la corrupció política ha segut una constant des de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978 fins als nostres dies, pervertint-se el sistema democràtic i debilitant-se la confiança de la Societat en els seus representants públics.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156632 2019-11-22T10:50:06Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> El grau de desocupació en Espanya és el segon més alt entre els paisos de l'Unió Europea, despuix de Grècia.2 Tradicionalment, fins i tot en époques de bonança econòmica, la desocupació s'ha mantingut alt lo que indicaria una situació de desocupació estructural. Espanya té índex de pobrea​ alt respecte als paisos de l'Unió Europea i un alt grau de desigualtat social causat per la desigualtat d'ingrés.<br /> <br /> D'acort en la EPA, en Espanya en el tercer trimestre de 2019, hi ha 3 315 000 persones parades, en una taxa de desocupació d'un 14,23 %.​ En 2008 la taxa de desocupació va créixer ràpidament, superant el 20 % en 2010 i situant-se en el 23,67 % de la població activa en el tercer trimestre de 2014.​ El 34,6 % dels menors de 25 anys es trobava en desocupació en 2018.​ Des de fa varis anys, s'ha convertit en la major preocupació​ de la societat espanyola, seguida de la preocupació per la corrupció i el frau i pels problemes d'índole econòmica.<br /> <br /> === Pensions ===<br /> === Cupo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa pública ===<br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> === Massa polítics ===<br /> === Separatisme ===<br /> <br /> === Corrupció ===<br /> La corrupció ha ocupat l'atenció de la societat espanyola, contribuint fins i tot a derribar a governs com els de Alejandro Lerroux en l'escàndal del *estraperlo i l'assunt Nombela (1935), o els de Felipe González pel cas Filesa o el cas Roldán. No obstant, la corrupció política ha segut una constant des de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978 fins als nostres dies, pervertint-se el sistema democràtic i debilitant-se la confiança de la Societat en els seus representants públics.<br /> <br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156631 2019-11-22T10:43:52Z

<p>Katxis: /* Cupo vasco-navarro */</p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> === Pensions ===<br /> === upo vasc-navarrés ===<br /> El cupo vasc-navarrés genera desigualtat front al restant de comunitats autònomes degut a que són zones en major indústria que la majoria de regions espanyoles i la majoria d'ingressos que generen no es repartixen en el restant de comunitats autònomes.<br /> <br /> == Polítics ==<br /> === Despesa pública ===<br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> === Massa polítics ===<br /> === Separatisme ===<br /> === Corrupció ===<br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156625 2019-11-22T10:39:43Z

<p>Katxis: /* Vore també */</p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> === Pensions ===<br /> === Cupo vasco-navarro ===<br /> == Polítics ==<br /> === Despesa pública ===<br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> === Massa polítics ===<br /> === Separatisme ===<br /> === Corrupció ===<br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> <br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156624 2019-11-22T10:39:23Z

<p>Katxis: </p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> === Pensions ===<br /> === Cupo vasco-navarro ===<br /> == Polítics ==<br /> === Despesa pública ===<br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> === Massa polítics ===<br /> === Separatisme ===<br /> === Corrupció ===<br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> ;Comunitats autònomes<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crisis_espanyola_de_2008-actualitat&diff=156623 2019-11-22T10:36:17Z

<p>Katxis: /* Referències */</p> <hr /> <div>En les diferents ocasions en les que s'han fet enquestes a la població espanyola sobre la seua percepció dels principals problemes que sofrix el país, esta ha respost de forma variada.<br /> <br /> En este artícul s'analisen els principals problemes que els espanyols creuen que té Espanya.<br /> <br /> == Econòmics ==<br /> === Atur ===<br /> === Pensions ===<br /> === Cupo vasco-navarro ===<br /> == Polítics ==<br /> === Despesa pública ===<br /> === Comunitats autònomes ===<br /> * fundacions<br /> * agències<br /> * observatoris<br /> * ents públics diversos<br /> * embaixades<br /> * televisions<br /> * parlaments<br /> === Duplicitats administratives ===<br /> === Senat ===<br /> === Massa polítics ===<br /> === Separatisme ===<br /> === Corrupció ===<br /> == Immigració ==<br /> == Educació ==<br /> === Massa universitats ===<br /> <br /> === Adoctrinament ===<br /> {{AP|Adoctrinament en les escoles espanyoles}}<br /> En Espanya, el sistema educatiu està controlat pels governs autonòmics, lo que ha facilitat que l'ensenyança s'adapte a la realitat de les dèsset Comunitats Autònomes, pero també ha suscitat crítiques de colectius de diferents territoris. En els últims temps, degut a les tensions territorials i la ideologisació en temes sensibles com la religió, l'orientació sexual o la defensa dels drets dels colectius d'homosexuals, lesbianes i transesxuals, estos sistemes educatius han segut objecte d'acusacions d'adoctrinament d'algun tipo, fonamentalment en els mijos de comunicació.<br /> <br /> <br /> == Vore també ==<br /> * [[Plataforma ESPAÑA SIEMPRE]]<br /> * [[Plataforma Popular por la Eliminación de las Comunidades Autónomas]]<br /> <br /> == Referències ==<br /> * [https://blogs.elconfidencial.com/economia/el-disparate-economico/2017-03-20/el-estado-autonomico-un-despilfarro-del-10-del-pib_1351235/ El Estado autonómico: un despilfarro del 10% del PIB]<br /> <br /> == Bibliografia ==<br /> <br /> == Enllaços externs ==</div>

Katxis